ESTATS DE LA QÜESTIÓ
I DOCUMENTACIÓ
DAG 32 119-142 27/5/98 14:10 Página 120
Resum
Du an els anys de la se a ja no an cu a exis ència, els esponsables de les ca o eques de
la UAB i de la UdG han pe se e a a a e ma -les com a se eis de documen ació especia-
li za s pe a eballs d’anàlisi e i o ial. Aques a opció d’objec ius ha suposa e usa al es
models al e na ius. Aques s se ien: a) la ca o eca com a dipòsi de mapes his ò ics amb
ca àlegs simila s a les biblio eques, i b) la ca o eca com a cen e de ecu sos pedagògics
amb ma e ials des ina s a complemen a classes p àc iques. Sense enuncia en la se a jus a
mesu a a la segona al e na i a, els au o s de ensen el model de ca o eca diposi a i de o ipus
de documen ació geog à ica pe a un ampli en all d’especiali a s: geologia, ciencies ambien-
als, his ò ia, e c., i amb ins umen s de ece ca conseqüen s.
Pa aules clau:ca o eca, pensamen geog à ic, anàlisi e i o ial.
Resumen. Las ca o ecas de la Uni e si a Au ònoma de Ba celona i de la Uni e si a de
Gi ona: ayec o ia, es ado ac ual y pe spec i as de u u o
Du an e los años de su ya no an co a exis encia, los esponsables de las ca o ecas de la UAB
y la UdG han pe se e ado en e o za las como se icios de documen ación especializados
pa a abajos de análisis e i o ial. Es a opción de obje i os ha supues o ehusa o os
modelos al e na i os. És os se ían: a) la ca o eca como depósi o de mapas his ó icos con
ca álogos simila es a las biblio ecas, y b) la ca o eca como cen o de ecu sos pedagógicos
con ma e iales des inados a complemen a clases p ác icas. Sin enuncia en su jus a medida
a la segunda al e na i a, los au o es de ienden el modelo de ca o eca deposi a ia de odo
ipo de documen ación geog á ica pa a un amplio abanico de especialidades: geología,
ciencias ambien ales, his o ia, e c., y con ins umen os de búsqueda consecuen es.
Palab as cla e: ca o eca, pensamien o geog á ico, análisis e i o ial.
Résumé. Les ca o hèques de la Uni e si a Au ònoma de Ba celona e de la Uni e si a de
Gi ona: é olu ion, é a ac uel e a eni
Pendan les années d’exis ence des ca o hèques de la UAB e de la UdG, leu s esponsables
on pe sé é é à les consolide comme se ices de documen a ion spécialisés au p o i de
Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 121-142
Les ca o eques de la Uni e si a Au ònoma
de Ba celona i de la Uni e si a de Gi ona:
ajec ò ia, es a ac ual i pe spec i es de u u
Pau Aleg e i Nadal
Uni e si a Au ònoma de Ba celona. Se ei de Documen ació Ca og à ica
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
Mon se a Te adas i Ba lle
Ca o eca de la Uni e si a de Gi ona
Pl. Fe a e Mo a, 1, 3e . 17004 Gi ona. Spain
Da a de ecepció: juny 1997
Da a d’accep ació: juny 1997
DAG 32 119-142 27/5/98 14:10 Página 121
a aux d’analyse e i o iale. Le ai da oi adop é ce bu a en aîné le e us d’au es modè-
les al e na i s els que : a) la ca o hèque ayan la onc ion de dépô de ca es his o iques
a ec des ca alogues semblables à ceux des biblio hèques, e b) la ca o hèque é an un cen-
e de essou ces pédagogique s a ec des ma é iaux ése és à en o ce des classes p a iques.
Sans e use complè emen la deuxième op ion, les au eu s de l'a icle jus i ien un mod è-
le de ca o hèque déposi ai e de ou e so e de documen a ion géog aphique ayan ai à
un g and é en ail de spéciali és (géologie, sciences en i onemen ales, his oi e, e c.) e qui
ai des moyens de eche che con enables.
Mo s clé:ca o hèque, pensée géog aphique, analyse e i o iale.
Abs ac . The Uni e si a Au ònoma de Ba celona and Uni e si a de Gi ona’s map lib a ies:
end, p esen si ua ion and pe spec i es
The people in cha ge o he map lib a ies in he UAB and he UdG, wich exis ance is no
so sho , ha e pe se e ed du ing he yea s in gua an eing hem as documen al se ices spe-
cialized in spa ial analysis wo ks, This choice o objec i es has mean ejec ing o he al e -
na i e models such as: a) he map lib a y as a s o age o his o ical maps wi h ca alogues
simila o hose in no mal lib a ies, an d b) he map lib a y as a pedagogical essou ces
cen e wi h ma e ials o suppo p ac ical classes. Wi hou esigning he second al e na i-
e, he au ho s de end he map lib a y model con aining all kind o geological documen-
a ion o a wide ange o speciali ies: geology, en i onmen al ciences, e c., and wi h consis en
esea ch ins umen s.
Key wo ds:map lib a y, spa ial analysis, geog aphic hinking.
Les ca o eques de les uni e si a s Au ònoma de Ba celona i de Gi ona són ja
uns se eis pe a la ece ca i la docència ben consolida s. Els p ojec es que a ui
les animen s’o ien en cap a la millo a en el possible de l'a enció de les consul-
es. Han es a closes, doncs, les e apes he oiques d’adquisició d’un ons bàsic,
d’ins i ucionali zació din e l'o ganig ama d’uni a s de les espec i es uni e -
si a s, d’adequació de locals dissenya s pe a a l es asques acadèmiques, de
con ac ació del pe sonal indispensable, e c. En aques esc i , pe an , no pa -
lem d’in encions de c eació de ca o eques, sinó de eali a s en no mal un-
cionamen quo idià. Tanma eix, és necessa i, enca a, e el epàs de la se a
gènesi.
La e isió del p océs de c eació de les dues ca o eques és, pe ò, un exe ci-
ci de memò ia his ò ica que no podem des incula de les condicions acadè-
122 Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 Pau Aleg e i Nadal; Mon se a Te adas i Ba lle
Suma i
DAG 32 119-142 27/5/98 14:10 Página 122
1. Geog a ia, ca og a ia i ca o eques
2. El con ex immedia : geog a ia,
ca og a ia i ca o eques a Ca alunya
3. El model de les ca o eques
de la UAB i la UdG
4. L’expe iència en el uncionamen
del model
5. Cap on anem…
Bibliog a ia
miques i no acadèmiques din e de les quals es a descabdella o el p océs.
En p ime lloc, en elació amb la dinàmica dels es udis de geog a ia, els quals
n’han es a l’espe ó bàsic. Així, olem il·lus a la necessi a d’aques se ei
especiali za pe als es udis de geog a ia. En segon lloc, en elació amb el que
en enem pe ca o eca, ja que no semp e coincideixen les idees p è ies sob e
aques ipus de se ei documen al. Cal, doncs, una pe i a in oducció his ò i-
ca pe si ua l’accepció que se eix de model pe a o es dues. Finalmen , aques
epàs his ò ic és ambé inde ugible com a se ei als possibles p omo o s
d’expe iències semblan s a al es uni e si a s. No ens ag ada ia con inua pe
gai e emps més com a expe iències aïllades!
Al lla g de la edacció d’aques a icle ens hem es o ça pe ome e de alls
innecessa is. No cal di que a end em amb mol de gus o es les demandes
d’ampliació d’in o mació que se’ns ad ecin. En can i, hem p ocu a ac a
més ex ensamen , po se amb ei e ació innecessà ia, els e s ca ac e i za-
do s més gene als. Fins i o , és possible que ens haguem excedi en la p esen-
ació de elacions que, a ui pe a ui, enca a no han es a su icien men
es udiades. Pe exemple, l’anàlisi de les escoles geog à iques de la p ime a mi ad
del segle XX en elació amb l’ús de la ins umen ació ca og à ica. Desi gem
que el nos e agosa amen pugui des e lla l’in e ès dels es udiosos pe eba-
e’ns con enien men .
1. Geog a ia, ca og a ia i ca o eques
L’es ablimen de les p ime es ca o eques públiques, a ap oximadamen cen
cinquan a anys, és una i a ineludible de l’e olució del pensamen geog à ic
con empo ani. Cal emun a -nos a mi jan segle XIX pe cons a a la c is al·li -
zació i o denació de les p ime es col·leccions obe es al públic en gene al. Tan
la Biblio héque Na ionale ancesa com la B i ish Lib a y ob i en ja en aquella
època sengles sales especiali zades pe a la consul a pública de mapes i plànols.
Jun amen amb la de la Lib a y o he Cong ess a Washing on DC, cons i-
ueixen enca a a ui la íada de ca o eques de e e ència obligada pe es abli
pau es de ca alogació i a enció a les consul es. Tanma eix, la se a ex ao dinà-
ia dimensió, ons documen al de cen ena s de miles d’exempla s, a so in
di ícil asllada les se es p àc iques a la ges ió de col·leccions que, com les que
comen a em en aques a icle, es mesu en solamen pe algunes desenes de
mile s.
Aques es ca o eques senye es, i les que a ia a en segui -les en al es paï-
sos, cus odia en i dona en un ac amen documen al homogeni i di e encia als
mapes i plànols que, amb alo his ò ic, s’amun ega en als a xius es a als, així
com en les di e ses seccions de la p òpia biblio eca ma e. Si ja d’en ada comp-
a en amb un nomb e de documen s mol impo an , aques nomb e s’ha mul-
iplica cons an men ins a l’ac uali a , an pe adquisició com pe ecepció
de llega s i dona ius. En l’àmbi cul u al anglosaxó el model de ca o eca dedi-
cada a p ese a la memò ia documen al del e i o i ha e o una. En el nos-
e segle hi han es a c eades mol es ca o eques amb abas e i o ial p o incial
Les ca o eques de la UAB i de la UdG Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 123
DAG 32 119-142 27/5/98 14:10 Página 123
o pu amen local. Els di ec o is de ca o eques no d-ame icanes (Ca ing on,
S ephenson, 1985) i canadenques (Dub euil, 1986) en són es imoni.
Co ela i amen , i ambé a l’àmbi cul u al anglosaxó, s’hi es uc u a en les
p ime es ca o eques uni e si à ies. D’an u i, a les uni e si a s eu opees a-
dicionals amb els ma e ials acumula s en els da e s dos segles pe a la ece ca
i la docència. Es po cons a a àcilmen que aques s es ablimen s no es p o-
dueixen a l’Eu opa me idional malg a que mol es uni e si a s d’aques àmbi
disposa en de ma e ials su icien s pe endega -los. Sense ana més lluny, a
l’Es a espanyol no a unda -se’n cap. Mapes, plànols i globus es a en indi-
e encia s en les biblio eques. Cal eni en comp e, pe ò, que aques e no és
pas nega iu en si ma eix si la conse ació ha es a adien . Pe ò la manca d’in-
di iduali zació d’aques es col·leccions uni e si à ies i, el que succeeix més
so in , d’una ca alogació ambé di e enciada del ons bibliog à ic ha compo -
a l’absència d’una polí ica ins i ucional pe comple a -les i eng andi -les.
En con as amb el pano ama eu opeu, l’e olució de les ca o eques un-
dades a les uni e si a s no d-ame icanes és espec acula . Malg a que an inicia
els seus passos amb un pòsi secula mol mig a , a ia comp a en amb uns
ons mol des aca s, an en nomb e com en alo . Allí, una polí ica pe se e-
an en la cap ació de llega s de undacions i de pa icula s, així com els dipò-
si s de l’Adminis ació, an se decisi es pe a aques eng andimen ; al a di
que amb l’aju d’una legislació que acili a eno memen el aspàs de col·lec-
cions p i ades a ins i ucions públiques.
Pe clou e aques b eu epàs sob e la c eació de les ca o eques his ò iques,
cal deixa cons ància de les ca o eques p i ades. Po palesa la impo ància
d’aques s ons el e que qualse ol exposició de mapes necessi a el concu s
d’exempla s d’aques es col·leccions pe al bon èxi de l’emp esa. Els al s p eus
que assoleixen en subhas a mapes i plànols de alo his ò ic compo a que sigui
escàs el ans assamen d’aques s ma e ials d’accés es ingi a mans públiques
pe la ia de comp a enda. L’adquisició de mapes, plànols i globus ha es a
conside ada, ja des del segle XIX, com una bona in e sió en béns cul u als.
Segons o s els indicis disponibles, aques in e ès in e so s’ha inc emen a als
da e s decennis. Sob e el alo econòmic de la ca og a ia an iga, egeu, a í ol
indica iu, la elació dels p eus de so ida i d’adjudicació a di e ses cases de sub-
has a que imes almen inclou la e is a Me ca o Wo ld. Fins l’any 1995 es
po oba la ma eixa in o mació a la ja desapa eguda The Map Collec o .
Ja siguin d’inicia i a de l’Adminis ació de l’Es a o bé local, ja sigui d’ini-
cia i a acadèmica, les ca o eques públiques he e ades del segle XIX enen com
a p opòsi acili a la consul a de mapes i plànols del passa . Són, ja des del
seu naixemen , col·leccions his ò iques. No és casual que sigui a mi jan segle XIX
quan p en cos l’accepció genè ica de ca og a ia pe designa el domini d’es udi,
de p oducció i de di usió de mapes i plànols. El e me implan a pel es-
com e de San a em a e o una no solamen en e els comen a is es i els
analis es de mapes i plànols del passa o his o iado s de la ca og a ia, sinó
ambé en e els mesu ado s i ecol·lec o s de dades del e i o i, com engi-
nye s ci ils i mili a s i ag imenso s, les dades dels quals se i en pe bas i
124 Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 Pau Aleg e i Nadal; Mon se a Te adas i Ba lle
DAG 32 119-142 27/5/98 14:10 Página 124

amb exac i ud i ni ell de de all c eixen els mapes que l’Es a libe al necessi-
a a pe al con ol del e i o i.
El p océs de consolidació d’una à ea de coneixemen en ca og a ia al lla g
del ui -cen s, en què s’hi ba eja en p o essionals amb in e essos an espa -
sos com la geo ísica i la geodèsia ins als dibuixan s de mapes i plànols, e de
b ace amb la consolidació dels o ganismes o icials de p oducció de cada país
(O dnance Su ey b i ànic, Dèpo de la Gue e ancès, Is i u o Geog a ico
Mili a e i alià, e c.). Aques s o ganismes imposa an la no ma que s’ha ia de
segui en l’edició ca og à ica ins a l’ac uali a . Els mapes opog à ics de la
se a p oducció se an la e e ència ineludible pe a qualse ol eball se iós de
locali zació, malg a que la se a consul a a les ca o eques se à en cada cas
demo ada, an pe la manca d’in e ès his ò ic com pe les ese es de di usió
a què es eié so mès aques ma e ial ins ben en a el segle XX.
La imposició social del model opog à ic com a ima ge incon es able de les
dis ibucions e i o ials pesa à lla gamen en la geog a ia con empo ània.
Alho a es p odueix un p océs pa al·lel de minimi zació dels con ingu s ca -
og à ics en la geog a ia. Com ha es a assenyala en al es llocs, els geòg a s
que so geixen de les escoles uni e si à ies c eades al da e e ç del segle XIX
poc enen a eu e amb els que així es i ula en ins al segle XVIII. La p o essió
de geòg a adicional com a compilado de mapes es diluí en la no a p o es-
sió ca og à ica. El nou geòg a uni e si a i se à, en can i, un p o essional que
ins a ben pocs anys ind à en l’ensenyamen p ima i i secunda i el seu àmbi
de eball p io i a i, complemen a amb col·labo acions edi o ials. L’apa ell
ca og à ic necessa i pe supo a aques es o ien acions e a gene almen mol
escàs. Hom podia e ia -se dels mapes i plànols opog à ics i esquema i za -los
con enien men pe exp essa la dis ibució geog à ica en es udi. Pe eballs de
si uació bas a a el ecu s a un bon a les gene al. Si a això hi a egim que l’in e ès
pe la his ò ia de la ca og a ia din e de la disciplina e a (i és) mol escàs,
podem dedui que els geòg a s uni e si a is no e en pas els p ime s usua is de
les ca o eques públiques.
En la pe spec i a de onamen a el model de ca o eca adop a a les nos es
uni e si a s i sense necessi a d’apa ell c í ic, p ou conegu d’al a banda, ambé
cal deixa cons ància del omb onamen al que expe imen en els es udis geog à-
ics a mi jan segle XX amb l’a e mamen de successius co en s cada ol a més
in oluc a s amb me odologies deduc i es: eo ia ma ginalis a de la locali za-
ció, ma xisme, en i onmen alisme, e c. Un can i que en els manuals de pen-
samen geog à ic ha es a ca ica u i za g olle amen com a e olució quan i a i a
amb èxi de públic i c í ica. Més a ia cal conside a aquell can i com la ela-
i i zació del alo de les dis ibucions induc i es aplegades pacien men mi -
jançan p ocedimen d’enques a sob e el e eny, e i able sanc is og òsde o es
les escoles uni e si à ies de geog a ia dels da e s cen anys. És impo an de
deixa -ne cons ància, ja que, en elació amb les aplicacions ca og à iques, el en-
camen epis emològic suposa à no es concep uali zacions del mapa com a ins-
umen de coneixemen geog à ic, la qual cosa ha e possible, al capda all,
un al e disseny uncional pe a les ca o eques uni e si à ies.
Les ca o eques de la UAB i de la UdG Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 125
DAG 32 119-142 27/5/98 14:10 Página 125
Alguns -ismes, com el eo e isme geog à ic, ac a an el mapa com un model
icònic a a és del qual se’n poden ex eu e mesu es que pe me en la compa-
ació de les dis ibucions e i o ials. La conside ació dels objec es geog à ics com
a implan acions pun uals, lineals i zonals en el mapa, pe exemple, és c ucial pe
al desen olupamen de la p oducció ca og à ica assis ida pe o dinado .
L’o denació d’aques s objec es en capes emà iques ob i à el pas al ac amen
in e ac iu del mapa en sis emes d’in o mació geog à ica. En i, la dis inció
en e objec es geog à ics i els seus a ibu s acili a l’aplicació d’una semiologia
g à ica ap opiada. En aques da e aspec e, l’ob a de Jacques Be in (1967)
assenyala un gi incon es able en la compilació de ca og a ia emà ica.
Els eco ds au obiog à ics del baga ge ca og à ic adqui i en els es udis uni-
e si a is de geog a ia cap a la mei a dels anys cinquan a pe un conegu geò-
g a , poden il·lus a l’abans i el desp és del can i:
I was an enjoymen o maps wich i s kindled my in e es in geog aphy a school.
By he ime I had decided o apply o uni e si y, he e was no doub ha i would
be o ead geog aphy (economics was he only o he social science I had hea d o ).
Bu nei he my six o m yea s no my unde g adua e expe ience a Manches e
p o ided any cohe en philosophy o he discipline. Du ing he la e , an in e es-
ing ange o indi iduals lec u ed on some in iguing hings and places, bu he e
was no e idence o a ‘whole’. No did I inish wi h an a senal os skills, hough I ecall
d awing wea he maps, cons uc ing a Me ca o p ojec ion, and o de ing all he s e-
ams on a one-inch O dnance Su ey shee (I chose one wi h lo s o limes one!).
No hing om my o mal aining had any las ing posi i e e ec (Johns on, 1984,
p. 40).
Òb iamen , en la ec a del da e e ç de segle, amb l’ús c eixen de docu-
men ació de senso s ( o og a ia aè ia i ima ges espec als) pe a l’anàlisi i la
in e p e ació del paisa ge e es e, l’exe cici insígnia dels cu sos adicionals
de ca og a ia, o sia la in e p e ació d’un ull del mapa opog à ic, ha es a ela-
i i za conside ablemen . I és del o con ap oduen pe a la pe i ència de la
p o essió, més enllà del nínxol uni e si a i que els es a ja, que els depa amen s
de geog a ia no hagin impulsa més decididamen la c eació de ca o eques
pe sadolla la cu iosi a inna a dels seus es udian s pels mapes i, en can i, els
hagin o u a amb exe cicis capciosos pe e -los desis i de qualse ol el·leï-
a mapis a. Desg aciadamen , en aques sen i cal cons a a que els manuals
d’iniciació a la ca og a ia no dediquen ni una sola línia pe mo i a els es u-
dian s en l’ús de les ca o eques com a ecu s documen al onamen al en la
ase de p epa ació de qualse ol mapa.
2. El con ex immedia : geog a ia, ca og a ia i ca o eques a Ca alunya
Abans de de alla la c eació de les espec i es ca o eques, cal enca a si ua
l’en o n immedia en el qual es p odui ia el na alici. Desp és de si ua el ma c
gene al i his ò ic ens cen a em, a pa i d’a a, en l’àmbi ca alà i en la p o-
essió geog à ica. Repassa em, en p ime lloc, el ma c acadèmic i p o essio-
126 Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 Pau Aleg e i Nadal; Mon se a Te adas i Ba lle
DAG 32 119-142 27/5/98 14:10 Página 126
nal dels geòg a s pe ac a de si ua , desp és, la disponibili a de ca o eques
al país.
És en el con ex de can i epis emològic de l’e olució de la geog a ia con-
empo ània, a inal de la dècada dels anys seixan a, quan s’implan en a l’Es a
espanyol els es udis especí ics. El nucli impulso de depa amen s i llicencia u es
de geog a ia a cada uni e si a a en se les cà ed es homònimes p eexis en s,
les ac i i a s de docència i de ece ca de les quals es desen olupa a ins ales-
ho es als depa amen s d’his ò ia. La o mació bàsica inicial dels impulso s i
impulso es ha ia es a eminen men his ò ica i s’especiali za en com a geòg a s
pe mi jà d’es udis de doc o a i de la esi co esponen . Els eballs d’in es i-
gació seguien la pau a de l’escola egional ancesa amb una ma cada p e e ència
pel componen ísic del e i o i.
El pes de la ca og a ia din e dels plans d’es udis ap o a s se à mol esca-
dusse . Així, pe exemple, el Pla d’Es udis de la llicencia u a de la Uni e si a
de Ba celona (des de 1969), que an segui els au o s del p esen esc i , solamen
o e ia dos semes es de ca og a ia, op a ius, i a segon cicle. Fins a la e isió
comple a dels plans d’es udi e ec uada a p incipi dels anys no an a no ha es a
gene ali zada la inclusió de la ca og a ia com a assigna u a obliga ò ia de p i-
me cicle a les llicencia u es de geog a ia a les uni e si a s espanyoles. El Pla
d’Es udis de Geog a ia de la Uni e si a Au ònoma de Ba celona i, de e uc,
al Col·legi Uni e si a i de Gi ona en a se du an mol s anys l’excepció. Des
de 1976, da a d’ap o ació de la se a llicencia u a, hi igu a a ja la ca og a ia
i la o oin e p e ació com a assigna u a obliga ò ia de du ada anual.
Du an la implan ació dels es udis de geog a ia a les uni e si a s ca alanes
ambé es p odueix el can i p o essional que ha asbalsa l’o ien ació labo al
del llicencia i de la llicenciada en geog a ia. Així, al lla g de la dècada dels ui-
an a s’es onca, sense desapa èixe pe comple , la so ida p o essional pe a
la qual s’ha ien c ea les llicencia u es de geog a ia. L’ocupació de les places
docen s públiques i p i ades a iba al ni ell de sa u ació desp és de l’expansió
expe imen ada als anys seixan a i se an a. A més, no es desen olupa la singu-
la i zació de la geog a ia din e del cu ículum escola de p imà ia i secundà-
ia. El c i e i p e alen ins a l’ac uali a ha es a el de subme gi -la din e
l’apa a gene alis a de ciències socials. Amb això, ins i o se n’ha essen i el
pape de cap de pon o de ma è ia in oduc ò ia que la geog a ia podia ep e-
sen a pe a les ciències socials a l’escola.
D’al a banda, en can i, s’han obe ho i zons p o essionals pe als geòg a s
impensables a cinquan a anys. La de ini i a globali zació de la socie a en un
plane a de ecu sos limi a s i injus amen explo a s, ha po a a un ac amen
necessà iamen mul iescala dels p oblemes e i o ials. Els p oblemes e i o-
ials del més pe i lloga e no poden anali za -se co ec amen sense la com-
p ensió del ma c més gene al din e del qual s’inse eixen. Una de les p ime es
ocupacions al e na i es pe a geòg a s ha es a p ecisamen la pa icipació en p o-
jec es de plani icació e i o ial. En aques con ex , les al e na i es de u u
que poden p oposa -se a qualse ol ni ell dimensional del e i o i es an so -
meses a ac o s exògens cada ol a més mundiali za s. Un al e exemple, en e
Les ca o eques de la UAB i de la UdG Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 127
DAG 32 119-142 27/5/98 14:10 Página 127
els di e sos que pod ien dona -se, és l’ocupació en p ojec es de conse ació i
millo a ambien al. En aques cas, a més de la pe cepció plane à ia de la p o-
blemà ica, el geòg a po apo a uns coneixemen s ans e sals en e el medi
ísic i la socie a que són mol mag es en e al es p o essionals in e essa s. Pe ò
les habili a s més p euades dels geòg a s en les no es ocupacions és la se a habi-
li a pe in e p e a el paisa ge mi jançan o og a ia aè ia i ima ges mul ies-
pec als i plasma -ho en mapes emà ics; enquad a la ima ge del e i o i de
mane a adequada amb el ema es udia , així com selecciona -ne els objec es
signi ica ius; en i, simboli za els a ibu s dels objec es geog à ics de mane a que
hom pugui obse a -hi àcilmen les dis ibucions desi jades.
L’única ca o eca exis en a les uni e si a s ca alanes cap a 1980 e a la que
ha ia impulsa el D . Lluís Solé Saba ís al Depa amen de Geologia de la
Uni e si a de Ba celona. El seu ons e a la ca og a ia geològica i de emes
elaciona s. La disponibili a d’un local singula , d’un sis ema de ca alogació
especiali za i una o ien ació de cobe u a emà ica i geog à ica ben de inida
pe me en conside a -la com la pione a de les ca o eques uni e si à ies ca alanes.
A ui con inua obe a al públic com a secció ben di e enciada de la Biblio eca
de Ciències d’aquella Uni e si a i a esa pe pe sonal o ma en la biblio econo-
mia. La se a au olimi ació emà ica, pe ò, no pe me ia adop a -la com a e e èn-
cia que es podia segui .
A causa de la se a especiali zació en ma e ials de alo his ò ic, ampoc ens
se ien les poques ca o eques o ànies a la uni e si a . En aquella da a i o a
de les uni e si a s solamen podem esmen a l’exis ència de dues més amb les
ca ac e ís iques di e enciado es i de inido es que hem ano a pe a la ca o eca
del Depa amen de Geologia de la UB: la Secció de Mapes i G a a s de la
Biblio eca de Ca alunya, i la Ca o eca de Ca alunya al Se ei de Ca og a ia i
Fo og ame ia de la Dipu ació de Ba celona. La p ime a con inua a ui essen
una excel·len ca o eca his ò ica amb ons que onamen almen p o enen de
les donacions pa icula s e ec uades al lla g de la his ò ia de la Biblio eca
de Ca alunya. La col·lecció es me eixe ia l’edició d’un ca àleg dels seus ons.
Al es col·leccions ba celonines que no disposen d’una iden i icació exp essa el
enen de a emps. Ens e e im a les col·leccions de l’A xiu His ò ic de la Ciu a
(Ad oe i al es, 1986, 1994) i a la col·lecció de mapes i g a a s del ons d’a de
l’Ob a Cul u al de la Caixa d’Es al is i Pensions (Gasse i al es, 1986, 1989).
La Ca o eca de Ca alunya és la denominació que a eb e del seu c eado ,
el p o esso i mecenes cul u al Josep M. Puchades, la secció d’a xiu his ò ic
del Se ei de Ca og a ia i Fo og ame ia de la Dipu ació de Ba celona, del
qual n’e a l’enginye di ec o . La Ca o eca ocupa a un ampli local i comp a a
amb ma e ial especiali za d’a xiu. Tanma eix, la denominació no a eni
ca àc e o icial ins al aspàs del Se ei a l’Ins i u Ca og à ic de Ca alunya
(ICC) l’any 1982. Així, s’anomena explíci amen la Ca o eca de Ca alunya en
l’o d e de c eació de l’ICC que en ind à cu a com a secció p òpia a pa i
d’alesho es. En l’e apa ac ual, la Ca o eca de Ca alunya ambé ha dona
elle ància p io i à ia als seus ons his ò ics i a o aquell ús dels seus ons ela-
ciona amb la his ò ia de la ca og a ia. L’o gani zació dels cicles de con e èn-
128 Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 Pau Aleg e i Nadal; Mon se a Te adas i Ba lle
DAG 32 119-142 27/5/98 14:10 Página 128
En e e ència a l’o denació ísica del ma e ial, en o s dos casos s’ha eballa
seguin la idea inicial d’un a les que es a omplin de con ingu . Aques a p e-
isió s’ha demos a que és àlida i ha pe mès ana in e calan el nou ma e ial
que a iba a a la ca o eca, o i que compo a algun incon enien , com ha e
de mou e a ma is en momen s de e mina s. Pe ò ha pe mès ana o denan el
ma e ial seguin un pla p e is i disposa , així, d’un o d e que és lleuge amen
di e en a les dues ca o eques pe ò que segueix una lògica. Aques a o dena-
ció del ma e ial, lligada a la se a classi icació, s’ha desc i en al es ocasions
amb mol de all (Aleg e, 1986).
En aques sen i , eco dem que les dues ca o eques han posa a disposició
pública, des de a emps i amb di e en egula i a i in ensi a , guies de l’usua-
i i in en a is pe al de dona a conèixe al públic aques s de alls d’o gani za-
ció in e na dels se eis i, a la egada, els seus ons documen als.
La ca o eca, com a se ei de documen ació especiali zada que és, ha de con-
se a i ac a ècnicamen el seu ma e ial pe al de posa -lo a disposició públi-
ca de o ma o denada. En aques sen i , una ca o eca no es di e encia pas
sensiblemen d’un al e cen e de documen ació o biblio eca con encional. En
aques con ex con é eco da que l’au oma i zació gene ali zada dels ca àlegs
bibliog à ics en gene al i, en especial, la dels ca àlegs bibliog à ics de les uni-
e si a s ca alanes ha pe mès d’a ança mol en aques sen i i ha e queda
en e e els emps en què les i xes desc ip i es e en l’eina bàsica pe locali za
la in o mació sol·lici ada. La in o ma i zació gene al dels ca àlegs ha signi i-
ca una millo a no able en aques sen i pe què pe me l’accés a la in o mació
a a és de mol s pun s d’accés i no només, com abans, que només es podia
accedi als pun s d’accés pe als quals s’ha ia dissenya un encapçalamen de
mane a especí ica.
Pel que a a aques a au oma i zació, la desc ipció dels documen s ca og à-
ics segueix les no mes edi ades l’any 1977 pe la Fede ació In e nacional
d’Associacions de Biblio eca is i de Biblio eques (ISBD(CM): Desc ipció
Bibliog à ica No mali zada In e nacional pe a Documen s Ca og à ics).
Aques a no ma i a a se aduïda i publicada en ca alà l’any 1985 (Ba celona:
Ins i u Ca og à ic de Ca alunya).
L’a enció als usua is i la locali zació de la documen ació que eque eixen és,
doncs, la inali a bàsica de les ca o eques i en aques ema s’han cen a els
nos es es o ços. I en aques pun , la p àc ica d’aques s anys ens ea i ma en
la nos a con icció inicial que l’accés a la documen ació ca og à ica di e eix
sensiblemen de l’acés a la documen ació d’al es cen es con encionals com
les biblio eques i que el ipus de demanda en una ca o eca eque eix una a en-
ció més pe sonali zada i ap o undida que en una biblio eca uni e si à ia on,
ac ualmen , bona pa de les demandes es cob eixen en ègim d’au ose ei.
Pe què em aques a a i mació? P o a em d’explica -ho basan -nos en les
demandes d’in o mació ípiques que a enem dià iamen a les ca o eques: els
dos pun s d’accés bàsics a la documen ació ca og à ica, explici a s o no pels
usua is, són l’à ea geog à ica i l’escala i, amb menys mesu a, el ema del mapa i
la da a de la in o mació. És a di , els pun s d’accés adicionals a la in o mació
Les ca o eques de la UAB i de la UdG Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 135
DAG 32 119-142 27/5/98 14:10 Página 135

bibliog à ica, el í ol i l’au o , són mol poc elle an s a l’ho a de locali za docu-
men ació ca og à ica pe què les demandes són semp e e e ides a una à ea geog à-
ica i, de mane a conscien o insconcien , semp e an e e ència a l’escala.
Aques a demanda d’una à ea i d’una escala conc e a es complemen a, de
egades, amb la sol·lici ud d’una in o mació emà ica conc e a que és selec i-
a i disc iminan : la pe sona que demana un mapa geològic de la gola del Te
no queda sa is e a amb una mapa opog à ic d’aquella zona pe què necessi a
una in o mació especí ica que un mapa opog à ic no li o e eix.
També, de egades, la demanda inicial es complemen a amb una pe iodi za-
ció his ò ica conc e a: quan es ol anali za la in luència d’una xa xa d’ob es
hid àuliques de no a cons ucció, un p océs d’u bani zació conc e , un p océs
de des o es ació o l’impac e ambien al i econòmic d’una no a xa xa de ca e e-
es, cal disposa de documen s ca og à ics que e lec eixin la eali a abans i des-
p és de l’execució d’aques s p ocessos dels quals se’n ol anali za la in luència.
A més, cal eni p esen que amb la di e si icació del ipus d’usua i de les
ca o eques, ambé s’ha di e si ica el seu g au de coneixemen de la docu-
men ació ca og à ica i, així, la majo ia de les demandes no explici en un ipus
de e mina de documen ació ca og à ica, sinó que es basen en l’exposició del
p oblema que olen esold e i demanen quin ipus de documen ació els po
se ú il pe anali za el seu p oblema.
Pe o això exposa , el sis ema de ac amen de la in o mació con inguda
en una ca o eca ha de pode dona una espos a ajus ada a les qües ions següen s:
—À ea geog à ica conc e a, com més ajus ada a la demanda millo . En el cas
que no es disposi d’aques a à ea s’ha de oba un documen que con in-
gui l’à ea sol·lici ada a un ni ell de de all p ou signi ica iu.
— Reco egu d’escales més con enien .
— Àmbi emà ic del documen ajus a a la demanda.
— Da a de la documen ació con enien a les necessi a s o mulades pe l’usua i.
—Al e na i es en al es ipus de documen ació: a les, o og ames, e c.
L’o d e p eceden amb què p esen em aques es qües ions que cal esold e
no és casual, sinó que es co espond à exac amen amb el g au d’idoneï a de
la documen ació que puguem eni espec e de la demanda de documen ació
o mulada pe l’usua i. Així doncs, la qües ió onamen al que cal espond e
en una ca o eca és una à ea geog à ica conc e a i, en segon e me, la es a de
emes exposa s.
Pe dona més consis ència a aques a nos a con icció, ens ha sembla in e-
essan de adui pa cialmen un a icle d’una au o i a en aques a ma è ia
com és el p o esso holandès Co nelis Koeman, que exposa un segui de deman-
des de documen ació ca og à ica, e es pe di e sos usua is, mol signi ica i-
es de la demanda majo i à ia de documen ació en una ca o eca:
Con à iamen a la o ma i el ons de les qües ions exposades pels usua is de les
biblio eques, les qües ions di igides als esponsables de les ca o eques són més
di ícils i a iades. El en all de qües ions de l’usua i de biblio eques és mol eduï ,
136 Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 Pau Aleg e i Nadal; Mon se a Te adas i Ba lle
DAG 32 119-142 27/5/98 14:10 Página 136
ja que gai ebé semp e hi ha disponible un ca àleg pe au o s i emes, men e que
no és el cas a les ca o eques, ja sigui als Països Baixos o en al es països.
El nomb e de ca ego ies que cob eixen les qües ions sob e llib es és limi ada:
au o , í ol, ema (llib e in an il, na ació de ia ges) i ma è ia ( ia ges espacials,
espi i uali a ). Les ca ego ies que cob eixen les qües ions sob e mapes són di e-
en s i més nomb oses.
Això po ésse il·lus a pe la simulació adjun a de mos es de les qües ions
més eqüen s, o denades pe eqüencia dec eixen (U = usua i; R = esponsable
de se ei a la ca o eca).
1. Àmbi U1: Si us plau, pod íeu ensenya -me un mapa de Ka anga?
Escala R: A quina escala?
U1: No ho sé. Més g an que la d’un a les.
Tema R: Es eu in e essa pe un mapa geog à ic de econeixemen
o bé pe un de emà ic com, pe exemple, que p esen-
in la geologia o la ege ació?
U1: Un mapa co en amb mol es locali a s, ca e e es, e c. És
pe a un a icle que es ic esc i in pe a una e is a.
R: Alesho es, no us se ia con enien u ili za l’a les nacional
de Ka anga?
Da a d’edició U1: No sé pas si exis eix. El an publica a poc? Necessi o
el mapa més ecen que hi hagi disponible.
R: L’a les de Ka anga da a de 1952.
Au o U1: Qui el a publica ? És un a les escola ? Ja us he di que
es ic buscan un mapa que sigui més de alla que els d’un
a les.
R: Mi eu, aquí eniu l’a les de Ka anga. Vós ma eix pod eu
alo a -ne l’in e ès.
2. Àmbi + da a
d’edició U2: M’ag ada a eu e un mapa an ic dels al iplans de D en he.
R: De quin pe íode?
U2: D’abans de l’explo ació de la o ba.
R: Pod íeu especi ica un xic més?
U2: Cap al segle XVII.
Au o , escala R: Aquí eniu el mapa de Pijnacke de 1634.
U2: Quina pena, és massa pe i ! Vold ia eu e quina e a la
o ma d’an igues ciu a s com Emmen, e c., en aquells
emps amb les ca e e es i al es dades.
R: O sia, un mapa opog à ic an ic. Pe ò aques ipus de
mapa enca a no exis ia al segle XVII.
Any de
publicació U2: Bé, en aques cas ensenyeu-me, si us plau, el més an ic.
R: Aquí eniu una o ocòpia d’un mapa opog à ic del ol-
an de 1783. No malmen , l’o iginal po consul a -se
als a xius de l’Es a .
3. Àmbi U3: Es ic buscan un mapa de alla de Ca xemi a amb una
igu ació e semblan dels al iplans.
R: Ca xemi a és mol g an. Els al iplans no han es a pas
semp e ca og a ia s se iosamen en o a la se a ex ensió.
Les ca o eques de la UAB i de la UdG Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 137
DAG 32 119-142 27/5/98 14:10 Página 137
U3: Es ic especialmen in e essa en la zona on e e a amb
l’Índia.
Escala R: Fa íeu el e amb una escala a 1:1 milió? Tenim el Mapa
In e nacional del Món, malg a que la Ca a Ae onàu ica
és millo .
Tema, au o U3: El ipus de mapa no és impo an . No eniu mapes angle-
sos acu a s d’aques àmbi ?
Da a d’edició R: Tenim alguns ulls an ics del Su ey o India. No cal di
que la se a iabili a és dub osa.
U3: Pod íeu, al egada, mos a -me o a la documen ació
que eniu d’aques àmbi ?
Re e ència R: A banda dels ma e ials de la nos a col·lecció, p obable-
men en oba eu més a l’Ins i uu oo de T open.
Els coneixemen s sob e mapes dels usua is U1, U2 i U3 no són pas gai e ap o-
undi s. De les es con e ses simulades podem dedui que U2 a una mica més
in o ma sob e el ema que U1, i que les ases a ibuïdes a U3 exp essen millo
les qües ions que U1 i U2.
Els desc ip o s que cob eixen les qües ions sob e mapes són: àmbi , escala,
ema, any d’edició, au o , edi o i —mol impo an -— el lloc on el mapa po o-
ba -se si no és disponible en e els ons de la col·lecció isi ada.
Respec e a l’àmbi i l’escala, no s’assenyalen elemen s co esponen s en els ca à-
legs pe llib es. Aques s dos elemen s són les en ades especí iques pe a la ece ca
de mapes en ca àlegs (Koeman, 1974, p. 109-110).
Koeman ca ac e i za amb mol a p ecisió les demandes ípiques d’in o ma-
ció que es p odueixen dià iamen en una ca o eca. L’à ea geog à ica i l’escala
són, en p ime lloc, els desc ip o s més ú ils a l’ho a de locali za un documen
ca og à ic. Hi ha uns al es desc ip o s que, com ja hem di , ambé són impo -
an s: l’àmbi emà ic del documen i la da a de la in o mació que con é, pe ò
aques s úl ims semp e queden supedi a s als p ime s.
Pe dona espos a a les demandes o mulades en una ca o eca con ind ia
pode ecupe a o s els documen s que con inguin l’à ea sol·lici ada, o dena s
segons l’escala, i amb la es a d’in o mació ( ema, da a, e c.) com a in o mació
complemen à ia. I aques es qües ions són de ac amen complica en els p o-
g ames que ges ionen els ca àlegs gene als d’in o mació bibliog à ica de les
uni e si a s. En p ime lloc, pe què l’escala dels documen s ca og à ics, si bé
hi cons a, no és ecupe able com a elemen disc iminado a l’ho a de locali za
els documen s que se eixin la demanda e a. I, en segon lloc, pe què un al e
pun d’accés bàsic pe a la documen ació clàssica, la ma è ia, que és el lloc on
cal explici a l’à ea geog à ica cobe a pels documen s desc i s, no s’adap a
p ou bé a les peculia i a s de l’à ea geog à ica en el sen i que abans hem expo-
sa . És a di , que enca a que no es disposi d’un mapa que únicamen cob eixi
l’à ea geog à ica sol·lici ada, és mol possible que es puguin ecupe a al es
documen s d’abas e i o ial més ampli que cob eixin o almen o pa cial-
men l’à ea d’in e ès. La conjunció d’à ea geog à ica i d’escala és l’elemen que
dóna sen i o no a la indexació d’aques documen pe a una à ea de e minada
138 Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 Pau Aleg e i Nadal; Mon se a Te adas i Ba lle
DAG 32 119-142 27/5/98 14:10 Página 138
i aques a conjunció és, a ui pe a ui, de di ícil ac amen en els p og ames de
ges ió dels ca àlegs bibliog à ics.
A més hi ha enca a una al a di icul a a egida, que és la ma eixa de inició
de l’à ea geog à ica, que po se o mulada de di e ses mane es i que no sem-
p e es co espon a una à ea con encionalmen de inida. Així, hi ha mol s mapes
que ens p esen en una à ea e i o ial que no es co espon a cap uni a geog à-
ica cla amen de inida i que és di ícil de desc iu e amb exac i ud segons els
pa àme es bibliog à ics con encionals, an pe què l’à ea no é un opònim
inequí oc que la de ineixi, com pe què el sis ema adme només un nomb e
limi a de ma è ies —de opònims en el nos e cas— que mol es egades no
pe me de de ini amb o a p ecisió l’à ea ca og a iada en el documen . Cada
documen s’hau ia de pode indexa an es egades al ca àleg com à ees geog à-
iques cob eixi o almen o pa cialmen de mane a signi ica i a. Tanma eix,
amb els sis emes de ecupe ació bibliog à ica això no es po e a a pe a a pe què
el nomb e de ma è ies que hom hi po in odui és mol limi a . En can i, se ia
mol àcil i mol més exac e de de ini aques a à ea ca og a iada a a és d’un
esquema g à ic o d’un mapa que ens delimi és l’à ea ca og a iada en elació
amb el e i o i que l’en ol a. Han es a assaja s di e sos p og ama is en la pe s-
pec i a de l’au oma i zació de la ce ca geo e e enciada. En aques sen i , i com
a mos a, egeu les apo acions de pe sonals de Waal (1974), Ba u h (1988),
Mo is (1990), o les ins i ucionals de la B i ish Lib a y (B ack i al es, 1987).
Aques es limi acions p enen enca a més impo ància si enim en comp e
que bona pa de la documen ació ca og à ica gene al es publica en o ma de
mapes acciona s o en sè ie, és a di , en col·leccions de ulls que es poden u i-
li za independen men , i que an cob in o el e i o i seguin una pau a de
alls ben de inida. Cadascun d’aques s ulls o men una uni a documen al i
com a al es desc iuen i es ca aloguen. Pel que a a l’àmbi geog à ic cobe ,
e iden men es desc iu la o ali a de l’à ea, que sol coincidi amb alguna en i-
a adminis a i a, pe què solen se mapes edi a s pe en i a s o icials. El més
eqüen és que aques es sè ies siguin a g an escala i que, pe an , la se a u i-
li a es di igeixi a l’anàlisi d’à ees geog à iques eduïdes. La millo mane a de
pode ecupe a aques a in o mació és a a és dels g à ics de disposició dels
ulls que els ma eixos edi o s dels mapes solen acili a i que explici en, damun
d’un mapa, quina és l’à ea cobe a pe cadascun dels seus ulls. Aques s g à-
ics de disposició són mol isuals i mol ú ils i o es les ca o eques els con-
se em, degudamen o dena s i amb indicació dels ulls disponibles a la
ca o eca, pe al de sabe amb o a p ecisió les à ees ca og a iades en aques s
ulls dels mapes de sè ie.
Ens hem es ès en aques pun pe què el conside em de i al impo ància pe
pode ecupe a o a la documen ació exis en sob e una à ea de e minada. I
al i com ho hem exposa , emem que la desc ipció i la ca alogació con encional
a a és de sis emes de base bibliog à ics dels documen s ca og à ics, que és
necessà ia i onamen al, no solucioni amb p ou p ecisió aques pun .
C eiem que hi hau ia dues mane es d’ap oxima -nos a la solució d’aques
p oblema. To es dues exigeixen un ac amen geo e e encia de la in o mació
Les ca o eques de la UAB i de la UdG Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 139
DAG 32 119-142 27/5/98 14:10 Página 139
que, a ui pe a ui, els p og ames bibliog à ics no con emplen: la desc ipció
de l’àmbi ca og a ia a a és de les coo denades ex emes dels ulls, o el
dibuix de l’à ea ca og a iada damun d’un mapa base. Cald ia, pe ò, que la
ecupe ació de la in o mació es es ambé a pa i d’aques mapa base, deli-
mi an -hi al damun l’à ea sol·lici ada, i això enca a no és possible a ui amb
aques s p og ames.
5. Cap on anem…
Comença a se l’ho a de ecapi ula i d’explici a els ep es de u u que enim
plan eja s a les ca o eques.
Amplia i di e si ica els ons documen als és un objec iu bàsic que cal cob i
pe pa de o cen e de documen ació i ambé pe pa de les ca o eques. La
consecució d’aques objec iu a lligada sob e o a la disponibili a p essupos à ia
de les ins i ucions esponsables i o s coneixem les di icul a s p essupos à ies
ac uals de les uni e si a s públiques. Aques e , pe ò, no ha de ep esen a cap
obs acle pe pode ana p og essan , a un i me decidi , cap a la consecució
d’aques objec iu.
L’ús cada egada més in e disciplina i de la in o mació de ca àc e e i o ial
és un al e elemen que s’ha de eni ben p esen des de les ca o eques a l’ho-
a de dissenya els espec ius plans de cobe u a i d’adquisicions. La di e si a
emà ica de la documen ació és un al e objec iu que cal ana assolin .
Una acció pedagògica en e la comuni a uni e si à ia pe al de dona a
conèixe les ca o eques com a se eis públics de documen ació geog à ica
ambé és un ep e que hem d’ana esponen segons les disponibili a s del pe -
sonal que hi eballa. No hau íem de ega eja es o ços en aques sen i pe al
d’ob eni una alo ació col·lec i a de l’in e ès d’aques ma e ial i de les se es
immenses po enciali a s d’ús en els es udis e i o ials de di e sa mena.
En la di e si icació del ons documen al s’ha de eni ben p esen ambé
l’augmen ecen de la p oducció ca og à ica en supo digi al que exigeix,
a ui ja sense excusa, l’adquisició a les ca o eques de documen ació ca -
og à ica en aques s supo s, de les eines in o mà iques pe pode -les anali -
za , i dels p og ames de ca og a ia au omà ica necessa is pe pode -hi eballa
i pe pode ap o i a o el po encial d’ús d’aques a no a modali a de ca -
og a ia.
A ina mol més en la e e enciació i en la indexació geog à ica de la docu-
men ació ca og à ica és la línia de eball que hem de po encia i que ens ha
de pe me e dona una bona espos a a les demandes o mulades pels usua-
isde les ca o eques. Men e l’accés g à ic o geog à ic a la documen ació ca -
og à ica disponible no sigui possible, hem de p o a de oba sis emes
al e na ius que ens pe me in acos a -nos a la consecució d’aques objec iu. En
aques sen i , c eiem que cal ap o i a o es les possibili a s que les no es ec-
nologies in o mà iques ens acili en i la possibili a d’edi a mapes i g à ics
indicado s de les à ees geog à iques cobe es pe la documen ació exis en a
les ca o eques, ens sembla una ia àlida pe a ança pe aques camí.
140 Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 Pau Aleg e i Nadal; Mon se a Te adas i Ba lle
DAG 32 119-142 27/5/98 14:10 Página 140

Finalmen , ambé hau em de eballa pe inca dina les ca o eques en e els
se eis de documen ació con encional i els se eis de p oducció de ca og a ia
digi al i de sis emes d’in o mació geog à ica. Aques s se eis s’es an consoli-
dan àpidamen i eali zen unes asques absolu amen necessà ies en el camp
dels es udis geog à ics. Cald à ha moni za la complemen a ie a uncional
en e els dos se eis pe bé que segueixin o gànicamen independen s.
No a
Pe no po meno i za en excès din e del ex , i pe simpli ica , hem usa les
denominacions de llicencia u a d’His ò ia o de Geog a ia de mane a no ajus-
ada a la legali a . Fins a la ecen e o ma dels plans d’es udi, els llicencia s
d’aques s es udis ebien el í ol en Filoso ia i Lle es amb indicació de la secció
(Geog a ia, A , His ò ia Medie al, e c.) que haguessin cu sa .
Bibliog a ia
ADROER, A.M.; FLORENSA, M.D.; GASSET, J. (1986, 1994). Ca àleg del Fons Ca og à ic
de l’Ins i u Municipal d’His ò ia. Ba celona: Ajun amen de Ba celona. Vol I: «Mapes
an ics de Ca alunya, Balea s i València (segles XVI-XIX)». Vol II: «Mapes an ics de
la península Ibè ica i de la es a del món (segles XVI-XIX)».
ALEGRE, Pau (1986). «La Ca o eca de la UAB: no as pa a una Guía del usua io».
Documen s d’Anàlisi Geog à ica, 6, p. 107-114.
BARUTY, Ch is ophe (1988). GEODEX Geog aphic Index Sys em o Map Se ies: Use ’s
Manual; e sion 1.0. Milwaukee WI: Ame ican Geog aphical Socie y Collec ion;
Golda Mei Lib a y; Uni e si y o Wisconsin.
BERTIN, Jacques (1967). Sémiologie g aphique: les ca es, les diag ammes, les eseaux.
Pa ís-La Haia: Mou on-Gau ie Villa s, 2a ed., 1973.
BRACK, Ve i y; GRIFFITHS, Alan; LYNCH, Michael (1987). Map inde : The use o com-
pu e g aphics in an au oma ed map e ie al sys em. Final epo . She ield: Dep .
In o ma ion S udies, Uni e si y o She ield.
CARRINGTON, Da id K.; STEPHENSON, Richa d W. (eds.) (1985). Map Collec ions in he
Uni ed S a es and Canada: a Di ec o y. No a Yo k: Special Lib a ies Associa ion. 4a ed.
CASASSAS, Anna M.; MONTANER, M. Ca me (1992). Ca og a ia de Ca alunya: Ca àleg
gene al de la Ca o eca de Ca alunya. Ba celona: Ins i u Ca og à ic de Ca alunya.
DUBREUIL, Lo aine (1986). Di ec o y o Canadian Map Collec ions Répe oi e des
Collec ions Canadiennes de Ca es. O awa: Associa ion o Canadian Map Lib a ies.
FARRELL, Ba ba a; DESBARATS, Aileen (1981). Guide o a Small Map Collec ion. O awa:
Associa ion o Canadian Map Lib a ies. 2a ed., 1984.
GALERA i MONEGAL, Mon se a (1991). «Les ca o eques a la península Ibè ica». A
AA.DD. La ca og a ia de la península Ibè ica i la se a ex ensió al con inen ame icà.
Ba celona: Ins i u Ca og à ic de Ca alunya, p. 17-152.
GASSET, Josep; PERACAULA, Lou des (1986, 1987). Fons d’A Fundació Caixa de
Ba celona: Col·lecció Ca og à ica. Ba celona: Fundació Caixa de Ba celona. Vol I:
«Mapes». Vol II: «Plànols i is es».
JOHNSTON, R.J. (1984). «A Foundling Flounde ing in Wo ld Th ee». A BILLINGE,M.;
GREGORY, D.; MARTIN, R. (eds.). Recollec ions o a Re olu ion: Geog aphy as Spa ial
Science. Lond es: Macmillan P ess, p. 39-56.
Les ca o eques de la UAB i de la UdG Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 141
DAG 32 119-142 27/5/98 14:10 Página 141
KOEMAN, Co nelis (1974). «Ques ions o a Map-Cu a o while sea ching o Maps».
In e na ional Yea book o Ca og aphy XIV, p. 109-114.
LARSGAARD, Ma y Lyne e (1978). Map Lib a ianship: an In oduc ion. Li le on,
Colo ado: Lib a ies Unlimi ed. 2a ed., 1987 (l’au o a ens a anuncia una e ce a edi-
ció pe ben a ia l’any 1995).
MORRIS, Ba ba a (1990). «Au oma ed sea ch and e ie al». A PERKINS, Ch is R.;
PARRY, Robe B. (eds.) (1990). In o ma ion Sou ces in Ca og aphy. Lond es: Bowke -
Sau , p. 268-278.
SPECIAL LIBRARIES ASSOCIATION; GEOGRAPHY AND MAP DIVISION; COMMITEE ON
STANDARDS (1987). S anda ds o Uni e si y Map Collec ions. Washing on: SLA
Geog aphy and Map Di ision [Special Publica ion No. 3].
WAAL, Hans an de (1974). «The Applica ion o Geog aphical Co-o dina es o he
Re ie al o Maps in a Compu e ized Map-Ca alogue». In e na ional Yea book o
Ca og aphy XIV, p. 166-173.
WOODWARD; HARLEY (1987). The His o y o Ca og aphy. Chicago: The Uni e si y
o Chicago P ess.
142 Doc. Anàl. Geog . 32, 1998 Pau Aleg e i Nadal; Mon se a Te adas i Ba lle
DAG 32 119-142 27/5/98 14:10 Página 142