Actuacions de rehabilitació fluvial en medis urbans : els casos de Manchester i Londres (Regne Unit) i Phoenix i Tempe (Estats Units)

Resum La rehabilitació dels rius en el medi urbà requereix la col·laboració conjunta de nombrosos especialistes, ja que aquest tipus de projectes comporten inevitablement una àmplia gamma d’interessos que s’han de tenir en compte en el moment de definir propòsits i objectius. La possibilitat de realitzar projectes de rehabilitació comporta un cert nombre d’instruments de planificació que inclouen els corredors naturals o verds i la consideració dels corredors dels rius com a indrets de valor ecològic. Altres sistemes importants per promocionar els projectes de rehabilitació són els projectes de restabliment de la navegació, el finançament nacional o internacional i les oportunitats que pugui generar, per exemple, l’arribada del nou mil·lenni. La implementació dels projectes de rehabilitació es contempla a través d’estudis de diferents casos a Manchester (Gran Bretanya), Phoenix i Tempe (EUA) i Londres (Gran Bretanya). La conclusió subratlla especialment els impediments per a la rehabilitació dels rius en el medi urbà. Paraules clau: rehabilitació dels rius, medi urbà, planificació, Regne Unit, Estats Units. Resumen. Actuaciones de rehabilitación fluvial en medios urbanos. Los casos de Manchester y Londres (Gran Bretaña) y de Phoenix y Tempe (Estados Unidos) La rehabilitación de los ríos en el medio urbano requiere de la colaboración conjunta de numerosos especialistas, ya que este tipo de proyectos comportan inevitablemente una amplia gama de intereses que han de tenerse en cuenta en el momento de definir propósitos y objetivos. La posibilidad de realizar proyectos de rehabilitación comporta un cierto número de instrumentos de planificación que incluyen los corredores naturales o verdes y la consideración de los corredores de los ríos como lugares de valor ecológico. Otros sistemas para promocionar los proyectos de rehabilitación son los proyectos de restablecimiento de la navegación, la financiación nacional o internacional y las oportunidades que pueda generar, por ejemplo, la llegada de un nuevo milenio. La implementación de proyectos de rehabilitación se contempla a través del estudio de casos diferentes en Manchester (Gran Bretaña), Phoenix y Tempe (EE.UU.) y Londres (Gran Bretaña). Palabras clave: rehabilitación de los ríos, medio urbano, planificación, Gran Bretaña, Estados Unidos. *Traducció de l’original en anglès: Elisabeth Reixach. Revisió: Lluís Ribera. Doc. Anàl. Geogr. 31, 1997 35-56 Actuacions de rehabilitació fluvial en medis urbans. Els casos de Manchester i Londres (Regne Unit) i Phoenix i Tempe (Estats Units)* Max Wade Loughborough University. Department of Geography. International Centre of Landscape Ecology Leicestershire, LE 11 3TU. Regne Unit Data de recepció: febrer 1996 Data d’acceptació: octubre 1996 DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 35 Résumé. Actions de réhabilitation fluviale dans des milieux urbains. Les exemples de Manchester et Londres (Grande-Bretagne), et de Phoenix et Tempe (États Unis) La réhabilitation des rivières dans le milieu urbain requiert de la collaboration d’un grand nombre d’experts puisque ce type de projets suppose inéluctablement un grand ventail d’intérêts qui doivent être présents au moment de la définition des intentions et des objectifs. La possibilité de réaliser des projets de réhabilitation suppose un certain nombre d’instruments de planification dans lesquels se trouvent les «couloirs naturels ou verts» et la prise en compte des «couloirs des rivières» comme des sites de valeur écologique. D’autres systèmes importants pour la promotion des projets de réhabilitation sont les projets de rétablissement de la navigation, les financements nationaux ou internationaux et les opportunités que peuvent créer, comme par exemple, l’entrée dans le nouveau millénaire. La mise en place des projets de réhabilitation se manifeste dans des différents cas practiques réalisées à Manchester (Grande-Bretagne), Phoenix et Temple (USA) et Londres (GrandeBretagne). La conclusion remarque principalement les contraites existentes pour la réhabilitation des rivières dans le milieu urbain. Mots clé:aménagement fluvial, milieu urbain, planification, Grande-Bretagne, États Unis. Abstract. River rehabilitation practices in uban environments: Manchester and London (United Kingdom), and Phoenix and Tempe (USA) The rehabilitation of rivers in the urban environment requires an integrated approach from a team of specialists. Such projects inevitably involve a wide range of interests which need to be taken into account in defining aims and objectives. These need to be clearly stated and the objectives worked out in detail. The potential for rehabilitation projects exists through a number of planning mechanisms including wildlife or green corridors and the designation of river corridors as sites of nature conservation value. Other important means of promoting rehabilitation projects are navigation restoration projects, national or international funding, and opportunism in relation to, for example, the advent of the millennium. The implementation of rehabilitation projects is explored through case studies from Manchester (UK), Phoenix and Tempe (USA) and London (UK). The conclusion focuses on the constraints to the rehabilitation of rivers in the urban environment. Key words:river rehabilitation, urban environment, planning, United Kingdom, USA. Introducció Una rehabilitació reeixida dels rius en el medi urbà s’ha de basar en la participació d’especialistes de diferents disciplines en totes les etapes del procés: des de la concepció i la planificació fins a la implementació i l’avaluació. Al principi és important que s’estableixi el motiu de la necessitat de realitzar un programa de 36Doc. Anàl. Geogr. 31, 1997 Max Wade Sumari DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 36 Introducció Establiment d’objectius La necessitat de planificació Assolir els projectes de rehabilitació Implementació Conclusions: les limitacions de la rehabilitació Bibliografia rehabilitació i, amb una mica més de detall, posar-se d’acord sobre on es pretén arribar. Interessos diferents tindran diferents expectatives i, si el que es vol aconseguir és un grau de satisfacció més o menys global, és important de no fomentar falses esperances. Només a Europa ja hi ha molts cursos fluvials en pobles i ciutats que necessiten urgentment una rehabilitació. La probabilitat que rebin una atenció adequada depèn de l’èxit que assoleixin els projectes actuals i de l’entusiasme que generin. Tanmateix, el futur dels rius no pot només dependre de l’interès generat pels projectes assolits amb èxit, ja que el procés de rehabilitació va paral·lel al de planificació. S’ha avançat molt en el medi urbà però això és només un començament. Una anàlisi recent de 66 projectes de rehabilitació a Europa va identificar només un 11% dels projectes com de caràcter purament urbà, un 21% es podien considerar tant urbans com rurals i el 68% restant eren rurals (de Waal i altres, 1995). Cal integrar molt més els rius en les noves estratègies de planificació urbana i s’ha d’investigar per tal d’aprendre d’aquests projectes de rehabilitació que ja s’han realitzat, tant dels èxits com de les errades. La rehabilitació d’un riu cap a un estat previ, més natural, és un projecte que suposa un gran repte. En el seu sentit més estricte, la renovació significa tornar un riu al seu estat primitiu, una oportunitat que es dóna rarament en una localització urbana a causa dels canvis que hi hauran tingut lloc, tant a nivell hidrològic com en l’ús dels espais fluvials, canvis que normalment són irreversibles. El repte de la rehabilitació mostra realment la importància de l’ecologia del paisatge com una ciència naixent. D’una banda, no només cal entendre les interrelacions d’animals, plantes, aigua i sediments, sinó que també cal adquirir els coneixements per tal de saber com es poden emprar aquests processos per aconseguir un objectiu establert. D’altra banda, és necessari tenir una perspectiva del riu en el seu corredor o plana inundable per assegurar que aquest tipus d’intervencions es podran mantenir en el futur. Per realitzar la implementació dels principis que es deriven de l’ecologia del paisatge cal la cooperació de professionals, que no només han de ser capaços d’assolir alts nivells dins del seu propi àmbit d’especialització, sinó que també han de saber apreciar les necessitats dels altres factors del paisatge i dels especialistes que intenten dirigir-los. La gamma d’experts inclou geomorfòlegs, hidròlegs, ecòlegs, arquitectes paisatgístics, enginyers, planificadors i responsables de polítiques públiques. Aquest text s’inicia assenyalant la importància de definir el propòsit d’un pla de rehabilitació i especificar-ne els objectius. També s’hi estudia la manera com els rius i la rehabilitació es poden incorporar en el procés de planificació amb l’exemple del Regne Unit. Això va seguit d’exemples d’implementació de la rehabilitació en tres rius diferents. La conclusió a què s’arriba té en compte les limitacions de la rehabilitació dels rius en el medi urbà. Establiment d’objectius Probablement la fase més important en el procés de rehabilitació és l’establiment i l’acord de l’objectiu (o objectius) assolible dins l’escala temporal del Actuacions de rehabilitació fluvial en medis urbans Doc. Anàl. Geogr. 31, 1997 37 DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 37 projecte i sostenible en el futur. Això serà particularment important dins del context del medi urbà on ens trobarem amb una àmplia gamma de parts interessades, des del món dels negocis i les autoritats locals fins a grups de pressió i residents locals. La facilitat amb la qual es puguin conèixer aquests interessos i també puguin contribuir a la creació de l’objectiu(s) assegurarà la seva participació i suport al llarg del projecte i també, molt important, més enllà d’aquest. El reconeixement per part de la comunitat local dels beneficis del projecte, de tenir cura del riu rehabilitat i de la voluntat de pagar pel seu manteniment són essencials si els resultats del projecte es volen consolidar en el futur. Per tal que el riu recuperi les condicions per a un funcionament millor, cal decidir quin és el marge de rehabilitació: què s’inclou dins el terme riu? Incorpora la plana inundable, la conca de drenatge, la zona riberenca? Quina extensió se n’ha de rehabilitar? Què significa la paraula prioritati quin nivell de rehabilitació s’ha d’assolir: visual, ecològic, qualitat de l’aigua, biodiversitat? Els propòsits descriuen la intenció i la direcció que prendrà un projecte i es troben especificades en els objectius. Aquests han de quedar clarament definits i s’haurien d’explicar detalladament. Es poden referir a tota una gamma completa d’elements dins del procés i, un cop més, la consulta i la coordinació seran essencials. La naturalitat és un element molt important en la millora del caràcter del riu en referència als coneixements que es tenen de com era el riu en el passat o com eren o són altres rius de tipus similar. Les indicacions i la percepció d’aquesta naturalitat es poden aconseguir a través de l’experiència personal amb el riu i la regió, la informació obtinguda a través de les autoritats amb competència sobre aigües o rius, la utilització de dades provinents de centres d’estudis biològics locals, i de mapes antics i d’altres arxius rellevants. La necessitat de planificació Molts projectes de rehabilitació de rius han estat iniciatives o temptatives que han significat un primer pas en la gestió fluvial. Aquest tipus d’enfocament, tot i que té gran importància, no es pot mantenir en el futur, ja que hi ha una necessitat real d’explorar maneres d’incorporar la rehabilitació dels rius en processos de planificació. Per tal d’aconseguir aquest objectiu s’han fet progressos significatius a nivell del medi urbà. Els ajuntaments dels pobles i ciutats han reconegut durant un temps la necessitat de tractar els rius no només com un mitjà per a l’abocament i el drenatge, i els estan incorporant cada cop més dins d’un projecte urbà ampli. Al Regne Unit aquest procés va començar ja a l’edat mitjana. El vicerector de la Universitat de Cambridge i l’alcalde de la ciutat van reconèixer la necessitat de restaurar el King’s Ditch del riu Cam, però van caldre més de cent anys per poder realitzar el projecte. El fet que el vicerector d’aquells moments fos el primer professor de Sidney Sussex, un col·legi major situat en els mateixos marges del King’s Ditch, té indubtablement la seva importància (Benstead, 1968). 38 Doc. Anàl. Geogr. 31, 1997 Max Wade DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 38 El desenvolupament posterior d’aquest riu i de la seva plana inundable per tal de crear el paisatge actual d’aquesta ciutat universitària va ser un dels èxits de rehabilitació de rius més durador i dels primers que es coneixen. Aquest projecte i d’altres poden incloure importants extensions del riu, per exemple el riu Leen, a Nottingham (Gran Bretanya) (Hickie, en premsa), mentre que d’altres estan més preocupats pel desenvolupament d’una façana fluvial de més prestigi al llarg de trams més curts del riu com ara el riu Medlock, a Manchester (Gran Bretanya) (Central Manchester Development Corporation, 1990). En tots aquests casos, l’aigua s’ha vist com a element d’atenció dins del paisatge i ha servit per fomentar una àmplia cooperació entre una sèrie d’organismes iper a la contribució d’importants recursos que asseguressin el finançament del projecte dins un marc de planificació adequat. En el cas del riu Leen, l’Autoritat Nacional dels Rius britànica va coordinar el projecte i l’èmfasi es va fer al riu com a element lineal; la seva rehabilitació va permetre a la comunitat local de passejar pels parcs riberencs i a les urbanitzacions de beneficiar-se de les vistes del riu i de la millora general en el lleure local. La Central Manchester Development Corporation apuntava la creació d’un paisatge urbà centrat en el riu Medlock que atrauria la indústria i el comerç per situar-los en una localització interior de la ciutat que abans quedava empobrida, no només per la degradació del riu, sinó també pel declivi mediambiental en general. Es va necessitar la col·laboració experta d’arquitectes paisatgístics, dissenyadors ecològics, científics experts en temes d’aigua, ecologistes, geomorfòlegs, enginyers de camins, enginyers hidràulics i aparelladors. El projecte guiat per la Central Manchester Development Corporation va estimular la inversió financera de les autoritats locals i d’altres interessos privats. També es van fer sol·licituds per tal d’obtenir fons de la Unió Europea. Tant Nottingham com Manchester han incorporat aquests projectes de rehabilitació en la seva planificació local. Nottingham va considerar-los com una part del programa ja completat que calia mantenir en el futur. Per la seva part, Manchester els va incloure per implementar-los en el marc de la futura millora general de l’àrea fluvial. Corredors de fauna Un aspecte que s’inclou en la planificació de moltes ciutats i pobles, i que contribueix a l’estimulació de la rehabilitació dels rius, són els corredors verds o faunístics, o els corredors verds urbans, molts dels quals tenen com a element principal un curs fluvial. Una de les primeres estratègies per a la conservació del «verd urbà» que va ser publicada i que incloïa els corredors verds fou la del Tyne i el Wear (Gran Bretanya), una conurbació que incloïa Newcastle, Tyneside i Sunderland (Nature Conservancy Council, 1988). La base d’aquests corredors és que poden connectar àrees verdes urbanes entre elles o amb àrees rurals en el seu sentit més ampli, reduint així l’efecte illa, ja que la fauna es pot desplaçar a través d’aquests corredors i colonitzar nous indrets. El mapa estratègic ens mostra tres tipus de corredor de fauna: Actuacions de rehabilitació fluvial en medis urbans Doc. Anàl. Geogr. 31, 1997 39 DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 39 a) Corredors de fauna estratègics. Es tracta de corredors en espais oberts que tenen un significat particularment important a escala de comtat. Són els corredors més llargs i «travessen àrees majoritàriament de conreus que contenen importants espais naturals. Constitueixen els corredors més grans entre i dins les àrees urbanes» (Nature Conservancy Council, 1988). Un exemple d’aquest tipus de corredor és el riu Wear (figura 1), identificat com un dels més clars i ben assentats que travessa o que fa frontera de diversos districtes dins el comtat, travessant també el comtat veí de Durham. b) Els corredors de fauna locals formen una xarxa de corredors més localitzada que uneix les àrees rurals i urbanes dins i entre cada districte de la ciutat. Consisteixen bàsicament en espais verds urbans que són alhora indrets de gran importància a nivell natural, però a una escala inferior en referència als anteriorment anomenats estratègics amb els quals la majoria estan connectats. Un exemple seria el Ouse Burn. c) Les connexions de fauna són més estretes que els corredors verds locals, però en molts casos esdevenen més llargues perquè també inclouen elements d’origen humà com ara els terraplens de les vies fèrries, camins de carros en desús, marges de carreteres i elements naturals com ara els torrents. Tot això contribueix a formar un teixit complex utilitzat per la fauna i la població per als seus desplaçaments a través del comtat. 40 Doc. Anàl. Geogr. 31, 1997 Max Wade Figura 1. El riu Wear, un exemple de corredor de fauna estratègic. Corredor de fauna local (les fletxes discontínues indiquen on cal efectuar millores) Corredor de fauna estratègic SUNDERLAND North Sea 1 km Llocs faunístics importants Espais verds Lligams de fauna DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 40 L’estratègia fa diferència entre els corredors existents i els potencials. Els primers són corredors que ja proporcionen vies contínues per al desplaçament de la fauna, mentre que els segons representen possibles extensions de la xarxa existent. És aquí on la rehabilitació per se es pot incloure dins l’estratègia aplicada a extensions específiques de riu ja indicades en el mapa estratègic. El Nature Conservancy Council (1988) preveu la cooperació en aquest tipus de rehabilitació no només entre els cinc consells de districte del Tyne i el Wear, sinó també amb els comtats de Durham i Northumberland i altres com ara els organismes institucionals, organismes governamentals, les organitzacions de voluntaris i els propietaris privats o les empreses. Les pautes per a les polítiques que cal seguir són una part fonamental de l’estratègia que inclou el Pla d’Acció NCS 2: «Els corredors de fauna i els espais verds indicats en el mapa estratègic haurien de ser protegits i millorats». Aquest Pla d’Acció s’ha d’implementar mitjançant: —La creació d’una preocupació per l’existència d’uns corredors de fauna, especialment a través de la producció d’un mapa del corredor natural a gran escala. —La consideració de l’efecte de les propostes de desenvolupament en la xarxa de corredors i l’assessorament amb els patronats Natura Anglesa i els d’àmbit local pel que fa a les aplicacions de plans que siguin rellevants. (Natura Anglesa és l’organisme consultor del govern pel que fa a la conservació de la natura a Anglaterra i promou la conservació de la natura i dels elements naturals). —La prevenció de la ruptura dels corredors (quan es tracta de torrents i rius, el fet de fer-los passar per túnels o canalitzar-los). —Estimular àmpliament la utilització de tècniques adequades de plantació usant espècies nadiues en els diversos indrets i en àrees urbanitzades o adjacents als corredors. — Promoció de la cooperació entre els límits locals a través de les autoritats locals i els propietaris de terres pel que fa a la gestió dels corredors naturals. Pel que fa a la connexió d’indrets d’interès per a la conservació de la natura, el paper dels corredors faunístics queda ben il·lustrat en el projecte de conservació de la natura de Middlesborough, en el qual el Marton West Beck és designat com un corredor natural (Middlesboroug Borough Council Leisure Services, 1993) (figura 2). Aquest rierol és el més llarg i més arbrat que flueix per Middlesborough (Gran Bretanya) i alguns dels seus trams s’han considerat indrets d’importància per a la conservació de la natura i espais naturals locals. Aquests trams han millorat la fauna amb l’ajuda de cinc escoles locals i dels mateixos habitants. A més de travessar les urbanitzacions, el corredor passa per àrees d’esbarjo que inclouen un camp de golf i diversos camps esportius. L’estatus dels corredors naturals varia d’una estratègia a l’altra. N’hi ha alguns que tenen polítiques severes que assumeixen que el permís d’edificació serà rebutjat allà on una urbanització pugui dividir o danyar un corredor d’alguna forma. A Londres (Gran Bretanya), la London Ecology Unit ha recomanat Actuacions de rehabilitació fluvial en medis urbans Doc. Anàl. Geogr. 31, 1997 41 DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 41 als ajuntaments de conferir aquest tipus d’estatus als corredors i d’estimular la conservació i la continuïtat de l’hàbitat fluvial (Greater London Council, 1985). Aquestes designacions s’estan realitzant cada cop més, des de l’estratègia de la natura en el medi urbà, cap als projectes locals, assegurant un compromís molt més ferm amb aquest tipus de polítiques. Mentre que la funció ecològica d’aquest tipus de corredors afavoreix la seva designació i la seva inclusió en la planificació, les autoritats de pobles i ciutats subratllen també la importància de l’accés públic al llarg d’aquests elements lineals. Això queda exemplificat amb el marcat caràcter del corredor del riu Cam que flueix a través de Cambridge, un caràcter que es pot definir en termes ecològics, de paisatge i d’accessibilitat. El Cambridge City Council (1991) considera essencial l’accés públic al llarg dels corredors naturals i els ha incorporat recentment en els projectes locals de la ciutat. Designació dels rius com a espais d’interès per a la conservació de la natura Els rius en el medi urbà es designen freqüentment com a indrets d’interès per a la conservació de la natura, un cop més atorgant-los la protecció necessària amb perspectiva de futur. Aquest tipus d’indrets són normalment d’interès local i, un cop més, part del seu valor es troba en el fet que la comunitat local en pot 42 Doc. Anàl. Geogr. 31, 1997 Max Wade Figura 2. El corredor natural de Marton West Beck. 1. Marton West Beck 2. Newham Beck 3. Coulby Newham Pond 4. Newham Whin 5. Oak Wood 6. Bonny Grove Plantation 7. Jubilee Plantation 8. Poole Hospital Llocs importants de conservació natural Reserva natural local Corredor de fauna 1 km 1 1 1 3 2 5 468 7 «Buits» en corredor de fauna DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 42 gaudir i els pot apreciar. Això contrasta amb aquells indrets amb un valor natural en les zones rurals, els quals, a causa del seu estat més natural, tenen tant un valor a nivell regional com a nivell nacional i, per tant, es desincentiva la població a l’hora d’utilitzar-los. La London Ecology Unit ha emprès la tasca de desenvolupar les estratègies per a la conservació de la natura per a un determinat nombre de barris londinencs i ha identificat diferents indrets que mereixen la denominació d’espais d’interès per a la conservació de la natura. La base de les decisions que han portat a aquesta denominació s’ha resumit en un manual publicat pel Greater London Council (1985), en el qual s’identifiquen tres tipologies d’indrets: a) Espais d’importància metropolitana. Contenen els millors exemples d’hàbitats londinencs, conjunts poc freqüents d’espècies, poblacions importants d’espècies, o que tenen una importància particular dins del que són grans àrees poblades de Londres. El Greater London Council (1985) considera que tenen la prioritat més alta pel que fa a la seva protecció i que «la identificació i protecció dels espais metropolitans són necessàries, no només per protegir una proporció significativa de la natura londinenca, sinó també perproporcionar oportunitats a la gent per tal de tenir contacte amb el medi natural». Un d’aquests espais és el riu Tàmesi, els afluents d’origen tidal i les illes del Tàmesi al nucli londinenc de Hounslow (Pape, 1990) (figura 3). Fa 9.7 quilòmetres de llargada i la seva importància prové d’una sèrie de Actuacions de rehabilitació fluvial en medis urbans Doc. Anàl. Geogr. 31, 1997 43 Figura 3. Indrets de conservació de la natura al municipi londinenc de Hounslow. 1 km Richmond Twickenham Hounslow Llocs importants de conservació natural Corredor de fauna River Thames DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 43 tives com la Lysimachia nummularia, una planta que es trobava al llarg del Medlock a començaments del segle XIX, podien esdevenir un símbol per al projecte. El control de la planta invasora aliena Impatiens glandulifera es va considerar essencial perquè la seva espècie dominava al llarg del riu. El desen50 Doc. Anàl. Geogr. 31, 1997 Max Wade Figura 6. Resultat final de la rehabilitació d’una secció del riu Medlock (Manchester). 1. Punt focal per a la secció lineal del riu quan aquest travessa el parc; 2. Nou punt clau d’observació on es contempla Swallow Hole i les comportes del riu; 3. Magatzem conservat i remodelat; 4.Passeig amb terrasses i àrees de descans per sota de noves construccions; 5. Límit aproximat de la inundació amb un període de retorn de vint anys; 6. Mur de contenció existent mantingut 300 mil·límetres per sobre del límit d’inundació; 7. Mur de contenció rebaixat amb la creació d’un petit jardí; 8. Perfil del riu esglaonat a fi de millorar-ne l’aireació, el flux de l’aigua i l’aparença. 1 23 4 5 6 7 8 DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 50 volupament de la comunitat d’invertebrats quedava inhibit per la pobre qualitat de l’aigua a causa de l’abocament d’aigües residuals riu amunt d’aquestes àrees. Es va recomanar que el projecte s’utilitzés per animar la indústria a desviar aquestes aigües residuals mitjançant treballs de tractament o bé es millorés la seva qualitat per permetre una recuperació total de l’ecologia d’aquesta àrea del riu. La fauna invertebrada seria important a l’hora de restablir la població de peixos. Els projectes que es van presentar incloïen mesures per evitar la generació o l’empitjorament de problemes causats per plagues. Per exemple, els elements de construcció havien d’incloure característiques específiques per tal d’excloure l’aparició de problemes de rates, i el cabal d’aigua es va controlar per tal de minimitzar problemes com ara els moscams. Riu Salado, Phoenix-Tempe, Arizona (EUA) El riu Salado a Phoenix i Tempe és un bon exemple d’un riu gran que flueix precisament a través d’aquesta conurbació, la qual era, abans de la intervenció de l’home, un desert. Una regulació estricta del riu Salado riu amunt de Phoenix i Tempe, principalment per tal d’emmagatzemar aigua per a ús urbà i agrícola, ha canviat dramàticament la naturalesa del corredor del riu fins al punt que el riu és sec del mes d’abril al mes de desembre. El cabal d’hivern, d’altra banda, és normalment d’uns 280 m3/s (màxim de 3.080 m3/s). S’abusa del llit sec del riu amb l’abocament de deixalles, l’extracció de sorra i grava i amb la circulació de vehicles tot terreny, de tal manera que el riu ha perdut el seu atractiu. Les autoritats urbanes de la ciutat de Phoenix i la ciutat de Tempe, associades amb altres organismes, han desenvolupat un programa per rehabilitar-ne 30 quilòmetres amb un cost de 100-200 milions de dòlars. La ciutat de Phoenix ha trobat el projecte massa car, però els habitants de Tempe han decidit de tirar endavant el tram de 5 quilòmetres que passa a través de la seva ciutat. Els treballs d’aquesta fase inicial formen part d’un projecte d’autopistes finançat conjuntament per la ciutat de Tempe i el Departament de Transports d’Arizona, i tenen un cost aproximat de 50-100 milions de dòlars. A causa de la grandària i la complexitat del corredor del riu, el projecte de rehabilitació ha utilitzat un sistema d’informació geogràfica (SIG) com a mitjà per emmagatzemar i integrar les dades obtingudes. Juntament amb el canal del riu i la seva plana inundable, el corredor arriba a tenir 1 quilòmetre d’amplada en alguns punts, que cal integrar amb els encreuaments de l’autopista, la via del tren i a través de l’aeroport internacional Sky Harbour. El SIG proporciona una base excel·lent per a la planificació de la rehabilitació realitzada fase per fase. El projecte s’ha iniciat amb els treballs realitzats a la plana inundable que ocasiona menys problemes substancials que el canal en si. El punt d’atenció inicial dins de la mateixa plana inundable ha estat el restabliment d’extenses àrees de vegetació natural i, per exemple, un embelliment d’algunes àrees properes a l’autopista. La regeneració de les comunitats d’arbusts de la plana sotActuacions de rehabilitació fluvial en medis urbans Doc. Anàl. Geogr. 31, 1997 51 DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 51 mesa a inundacions ha comportat l’establiment de l’espècie d’arbust dominant, Prosopis glandulosa, juntament amb tota una sèrie d’altres plantes, com ara l’Atriplex canescens i Pentiformis sp., Nicotiana glauca, Helianthus cilaris i Machaeranthera tephrodes (aquestes dues últimes espècies són molt atractives quant al color). Cal una gestió per controlar les espècies invasores com ara el Cenchrus cilarisi el C. sacetumi l’arbre Tamarix chinensis. Aquesta última espècie és molt dominant i agressiva i desplaça tant la flora com la fauna (una excepció és l’Empidonax trailii, una espècie rara que floreix en el T. chinensis). Per tal que la vegetació s’adapti a una situació tan àrida, s’ha instal·lat la irrigació per degoteig juntament amb cobertura vegetal en punts seleccionats. S’han distribuït grans roques al voltant de l’àrea per tal de desincentivar l’ús de vehicles, tot i que ha estat estimulat l’accés de la població a peu o amb bicicleta. Per exemple, el projecte de rehabilitació ha incorporat un antic canal d’irrigació al llarg del qual s’ha creat una passarel·la. Com a indicador de l’èxit del projecte, l’àrea ha estat ja colonitzada per una sèrie d’aus que s’alimenten d’espècies com ara l’Atriplexi l’Helianthus. Mamífers com la guineu i el coiot, fins ara absents de la plana inundable, han estat ara observats en aquesta àrea. La plana inundable situada al llarg de l’autopista de Red Mountain ha estat replantada amb espècies nadiues al llarg d’una franja de cinc a deu metres. Es tracta essencialment d’una plantació amb una funció embellidora on es fa èmfasi en l’ornamentació nadiua, tot i que algunes plantes s’han escollit per atraure els ocells, com per exemple la Jacobenia per als colibrís. S’han aprofitat altres projectes a curt termini per realitzar-hi operacions de neteja i d’enginyeria. Per exemple, una àmplia àrea de la plana inundable es va netejar de deixalles i residus i es va anivellar per tal de fer-hi un pàrquing de cotxes temporal amb motiu d’un gran esdeveniment esportiu. Aquesta àrea esdevindrà apta per a la rehabilitació, un procés que serà ara més barat i més fàcil. Existeixen tanmateix grans problemes que cal superar. Aquests inclouen: — Danys causats pels aiguats durant l’hivern (s’hi han enregistrat 3.080 m3/s). — Una manca o una pobra connexió entre el riu i la seva plana inundable. —Competència per part d’espècies altament invasores, com ara la Tamarix chinensis. S’està considerant la manera de solucionar aquests problemes i incorporar la llera del riu dins del programa de recuperació. Les tècniques que s’estan estudiant inclouen la utilització de preses inclinades que puguin fer front als aiguats. Juntament amb el relativament gran projecte promocionat per la ciutat de Tempe i el Departament de Transport d’Arizona, hi ha un nombre d’iniciatives que s’estan duent a terme. Existeix una relació creixent entre la ciutat i l’US Corps of Engineers, el qual podria contribuir amb una aportació de l’ordre dels dos milions de dòlars destinats a la recuperació d’hàbitats per a la fauna aquàtica i a la rehabilitació d’aiguamolls. L’Arizona Public Service (APS) Co (responsable de la producció de l’energia elèctrica) i l’Arizona State University estan contemplant la possibilitat de desenvolupar una zona d’aiguamolls a la 52 Doc. Anàl. Geogr. 31, 1997 Max Wade DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 52 plana inundable utilitzant aigua de la central elèctrica. Normalment l’aigua residual de l’APS és abocada a les clavegueres. Petites zones d’aiguamolls han estat creades en àrees del corredor del riu utilitzant aigües residuals depurades. Aquestes iniciatives es podrien beneficiar del projecte de rehabilitació pel fet que tracten i depuren les aigües residuals. Una àrea d’aquest tipus va ser finançada i gestionada també per la ciutat de Tempe i el Departament de Transport d’Arizona, i la plantació i el paisatgisme el va realitzar un grup dedicat a la natura de les ciutats, RELEAF. Península de Limmo, riu Tàmesi, Londres (Gran Bretanya) El projecte de la península de Limmo és un exemple útil d’un projecte menor dins un pla de desenvolupament, escollit pel fet que es tracta d’un indret especial a causa del seu valor ecològic i de la seva inclusió dins d’un corredor de fauna. L’indret es troba situat en la confluència del riu Tàmesi i el riu Lea, a Newham, Londres (Gran Bretanya). El 1879, la península de Limmo fou comprada per una companyia ferroviària i es va utilitzar com a magatzem ferroviari fins al 1960. Durant aquests anys parts d’aquesta àrea han estat utilitzades per abocar-hi les deixalles de les constructores i d’altres materials industrials originats per les obres adjacents de les drassanes. Es va deixar, per tant, en un estat d’abandonament fins que la vegetació i la major part del sòl van resultar malmesos, amb la qual cosa va quedar una superfície erma. Després d’aquest procés es va iniciar la construcció de la Docklands Light Railway Beckton Extension. Abans que la vegetació fos arrencada de la península de Limmo, la major part de l’indret havia estat una àrea de pastures que sustentava diverses espècies poc comunes però importants. La seva rehabilitació està lligada amb el desenvolupament d’una línia ferroviària per a l’àrea de les drassanes de Londres i l’objectiu és crear una reserva natural amb característiques pantanoses conservant el corredor del riu. La reserva s’hauria d’utilitzar com un recurs educatiu local. La conductivitat dels sediments és molt alta a causa de la influència de les marees del Tàmesi i de la forta contaminació per metalls pesants dels quals els més nocius són el plom i el mercuri. Això fa que sigui necessària l’extracció de restes contaminants i la importació de sòl adequat per proporcionar una base per al creixement de noves plantes. Els possibles problemes causats per la naturalesa tòxica del sòl van fer que fos recomanable que no s’hi permetés un accés incontrolat del públic. Es va plantar una mescla de llavors per a prats marjalencs als terrenys pantanosos proposats. Les espècies aquàtiques i fluvials que es van plantar a l’estanyol i al seu voltant (taula 3) complementaran les àrees de pastures i no només atrauran una àmplia varietat d’aus, sinó també libèl·lules i altres insectes. L’indret podria proporcionar un bon hàbitat per a aus com l’oreneta de mar si es reconstruís amb grava i s’hi plantessin alguns arbustos i arbres escampats. Les espècies aquàtiques nadiues invasores, com ara Lemna i Potamogeton pectinatus, foren desaconsellades a causa de la seva naturalesa vigorosa i domiActuacions de rehabilitació fluvial en medis urbans Doc. Anàl. Geogr. 31, 1997 53 DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 53 nant. Dues espècies alienes invasores, la Reynoutria japonicai l’Heracleum mantegazzianum, foren observades a la península de Limmo l’any 1985 pel London Wildlife Trust i l’Essex Biological Records Centre, tot i que el primer es va fundar tot just l’any 1992. Les dues espècies abunden riu amunt del Lea i es va recomanar una acció directa per assegurar que cap de les dues espècies esdevingués un problema a l’hora de desplaçar-hi espècies nadiues. Conclusions: les limitacions de la rehabilitació Tot i l’aparició de la planificació en el medi urbà que incorpora també la rehabilitació fluvial, hi ha alguns canvis que han degradat els sistemes fluvials que seran molt difícils o bé impossibles d’arreglar. L’exemple més significatiu és probablement la regulació del riu a través d’infraestructures, com ara projectes hidroelèctrics i embassaments (Petts, 1984) (com el cas estudiat de riu Salado, Phoenix-Tempe, Arizona). Malauradament, aquests projectes es desenvolupen gairebé sempre en els trams superiors d’un sistema fluvial i d’aquí que afectin bona part de la resta dels rius. Un altre factor significatiu és que poca gent reconeix aquest tipus d’impacte ocult, i es considera normal que els rius s’adaptin al nou règim hidrològic. De totes maneres, el cabal riu avall que generen aquestes estructures es pot controlar fins a un cert grau per tal de col·laborar amb el procés de rehabilitació. Un aspecte constant dels projectes de rehabilitació en els pobles i ciutats és, i no resulta sorprenent, el fet que estan molt pensats per a la població. D’una banda, això comporta un avantatge pel fet que hauria de ser més fàcil de finançar aquest tipus de projectes que en el medi rural. Tanmateix, els objectius dels projectes tendeixen a concentrar-se en els beneficis visuals i d’esplai més que en els avantatges ecològics que es puguin guanyar amb la millora dels rius urbans. Assolir objectius ecològics serà també més difícil a causa de les restriccions que imposa el medi urbanitzat. Això inclou els edificis i d’altres estructures que no es poden moure, àrees del poble o la ciutat que no poden córrer el risc d’ai54 Doc. Anàl. Geogr. 31, 1997 Max Wade Taula 3. Espècies fluvials i aquàtiques recomanades i la seva localització a dins i a prop de l’estanyol proposat per a la península de Limmo, riu Tàmesi, Londres. Estanyol: Marges del riu i de l’estanyol: Ranunculus baudotii Phragmites australis * Zannichellia palustris Butomus umbellatus Chara species Iris pseudacorus Eleocharis palustris Myosotis scorpioides Scirpus maritimus * Franges del riu i l’estanyol: Alopecurus geniculatus * Agrostis stolonifera * poden tenir un origen local DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 54 guats i la inevitable interrupció dels models hidrològics naturals causats pel desguàs de l’aigua que flueix cap a l’exterior des d’una conca totalment impenetrable. S’han ideat una varietat de tècniques i plans per tal de superar alguns d’aquests impediments i es té la sensació que els corredors del riu en pobles i ciutats han estat millorats i han esdevingut en alguns casos un motiu per a l’orgull dels ciutadans. Hi ha una necessitat real d’enregistrar les tècniques i els plans que s’estan implementant (Ward i altres, 1994; Waal i altres, en premsa) i per a la valoració dels projectes. Aquesta és una part especialment important en el procés de planificació i ens porta de nou a la necessitat de definir clarament els objectius establerts i explicar detalladament els objectius del projecte. Això proporcionaria, doncs, la base per a una avaluació del projecte a posteriori durant els anys que seguissin a la seva finalització. Aquest tipus de valoracions seran molt útils per tal d’aprendre quina és la millor manera de rehabilitar els nostres rius. Agraïments M’agradaria agrair a John Brock (Arizona State University) l’oportunitat de veure i aprendre del pla de rehabilitació del riu Salado i a David Hickie (National Rivers Authority) per la seva informació sobre el riu Leen. Bibliografia BENSTEAD, C.R. (1968). Portrait of Cambridge. Londres: Robert Hale. BURLEY, R.; GAME, M.; FRITH, M. (1989). Nature conservation in Waltham Forest. A Nature conservation Strategy for London. Ecology Handbook 11. Londres: London Ecology Unit. CAMBRIDGE CITY COUNCIL.(1991). Cambridge wildlife strategy. Cambridge: Cambridge City Council, Department of Planning. CENTRAL MANCHESTER DEVELOPMENT CORPORATION.(1990). The River Medlock improvement scheme. Manchester: CMDC. FARINO, T.; GAME, M. (1988). Nature conservation in Hillingdon. A Nature conservation Strategy for London. Ecology Handbook 7. Londres: London Ecology Unit. GREATER LONDON COUNCIL.(1985). Nature conservation guidelines for London. Ecology Handbook 3. Londres: GLC. HICKIE, D. (en premsa). The River Leen, Nottingham. A: WAAL, L.C. DE; LARGE,A.R.G.; WADE, P.M. (ed.) River rehabilitation. Chichester: John Wiley. MIDDLESBOROUGH BOROUGH COUNCIL LEISURE SERVICES. (1993). Space for nature in Middlesborough. A nature conservation plan for Middlesborough. Middlesborough: MBCLS. NATURE CONSERVANCY COUNCIL. (1988). Tyne and Wear nature conservation strategy. Peterborough: NCC. PAPE, D. (1990). Nature conservation in Hounslow. A Nature conservation Strategy for London, Ecology Handbook, 15. Londres: London Ecology Unit. PETTS, G.E. (1984). Impounded rivers: perspectives for ecological management. Chichester: John Wiley. Actuacions de rehabilitació fluvial en medis urbans Doc. Anàl. Geogr. 31, 1997 55 DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 55 WAAL, L.C. DE; LARGE, A.R.G.; WADE, P.M. (ed.) (en premsa). River rehabilitation. Chichester: John Wiley. WAAL, L.C. DE; LARGE, A.R.G.; WADE, P.M.; GIPPEL, C.J.; DARBY, E.J. (1995). Rehabilitation of degraded habitats. Bristol: National Rivers Authority. WARD, D.; HOLMES, N.T.; JOSÉ, P. (ed.) (1994). The new rivers and wildlife handbook. Sandy: Royal Society for the Protection of Birds, the National Rivers Authority and the Wildlife Trusts. 56 Doc. Anàl. Geogr. 31, 1997 Max Wade DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 56