Resum
La ehabili ació dels ius en el medi u bà eque eix la col·labo ació conjun a de nomb osos
especialis es, ja que aques ipus de p ojec es compo en ine i ablemen una àmplia gamma
d’in e essos que s’han de eni en comp e en el momen de de ini p opòsi s i objec ius.
La possibili a de eali za p ojec es de ehabili ació compo a un ce nomb e d’ins u-
men s de plani icació que inclouen els co edo s na u als o e ds i la conside ació dels
co edo s dels ius com a ind e s de alo ecològic. Al es sis emes impo an s pe p omo-
ciona els p ojec es de ehabili ació són els p ojec es de es ablimen de la na egació, el
inançamen nacional o in e nacional i les opo uni a s que pugui gene a , pe exemple,
l’a ibada del nou mil·lenni. La implemen ació dels p ojec es de ehabili ació es con empla
a a és d’es udis de di e en s casos a Manches e (G an B e anya), Phoenix i Tempe (EUA)
i Lond es (G an B e anya). La conclusió sub a lla especialmen els impedimen s pe a la
ehabili ació dels ius en el medi u bà.
Pa aules clau: ehabili ació dels ius, medi u bà, plani icació, Regne Uni , Es a s Uni s.
Resumen. Ac uaciones de ehabili ación lu ial en medios u banos. Los casos de Manches e
y Lond es (G an B e aña) y de Phoenix y Tempe (Es ados Unidos)
La ehabili ación de los íos en el medio u bano equie e de la colabo ación conjun a de
nume osos especialis as, ya que es e ipo de p oyec os compo an ine i ablemen e una
amplia gama de in e eses que han de ene se en cuen a en el momen o de de ini p opósi os
y obje i os. La posibilidad de ealiza p oyec os de ehabili ación compo a un cie o núme-
o de ins umen os de plani icación que incluyen los co edo es na u ales o e des y la con-
side ación de los co edo es de los íos como luga es de alo ecológico. O os sis emas
pa a p omociona los p oyec os de ehabili ación son los p oyec os de es ablecimien o de
la na egación, la inanciación nacional o in e nacional y las opo unidades que pueda gene-
a , po ejemplo, la llegada de un nue o milenio. La implemen ación de p oyec os de eha-
bili ación se con empla a a és del es udio de casos di e en es en Manches e (G an B e aña),
Phoenix y Tempe (EE.UU.) y Lond es (G an B e aña).
Palab as cla e: ehabili ación de los íos, medio u bano, plani icación, G an B e aña,
Es ados Unidos.
*T aducció de l’o iginal en anglès: Elisabe h Reixach. Re isió: Lluís Ribe a.
Doc. Anàl. Geog . 31, 1997 35-56
Ac uacions de ehabili ació lu ial en medis u bans.
Els casos de Manches e i Lond es (Regne Uni )
i Phoenix i Tempe (Es a s Uni s)*
Max Wade
Loughbo ough Uni e si y. Depa men o Geog aphy.
In e na ional Cen e o Landscape Ecology
Leices e shi e, LE 11 3TU. Regne Uni
Da a de ecepció: eb e 1996
Da a d’accep ació: oc ub e 1996
DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 35
Résumé. Ac ions de éhabili a ion lu iale dans des milieux u bains. Les exemples de
Manches e e Lond es (G ande-B e agne), e de Phoenix e Tempe (É a s Unis)
La éhabili a ion des i iè es dans le milieu u bain equie de la collabo a ion d’un g and
nomb e d’expe s puisque ce ype de p oje s suppose inéluc ablemen un g and en ail
d’in é ê s qui doi en ê e p ésen s au momen de la dé ini ion des in en ions e des objec-
i s. La possibili é de éalise des p oje s de éhabili a ion suppose un ce ain nomb e d’ins-
umen s de plani ica ion dans lesquels se ou en les «couloi s na u els ou e s» e la
p ise en comp e des «couloi s des i iè es» comme des si es de aleu écologique. D’au es
sys èmes impo an s pou la p omo ion des p oje s de éhabili a ion son les p oje s de
é ablissemen de la na iga ion, les inancemen s na ionaux ou in e na ionaux e les oppo -
uni és que peu en c ée , comme pa exemple, l’en ée dans le nou eau millénai e. La
mise en place des p oje s de éhabili a ion se mani es e dans des di é en s cas p ac iques éa-
lisées à Manches e (G ande-B e agne), Phoenix e Temple (USA) e Lond es (G ande-
B e agne). La conclusion ema que p incipalemen les con ai es exis en es pou la
éhabili a ion des i iè es dans le milieu u bain.
Mo s clé:aménagemen lu ial, milieu u bain, plani ica ion, G ande-B e agne, É a s Unis.
Abs ac . Ri e ehabili a ion p ac ices in uban en i onmen s: Manches e and London
(Uni ed Kingdom), and Phoenix and Tempe (USA)
The ehabili a ion o i e s in he u ban en i onmen equi es an in eg a ed app oach om
a eam o specialis s. Such p ojec s ine i ably in ol e a wide ange o in e es s which need
o be aken in o accoun in de ining aims and objec i es. These need o be clea ly s a ed and
he objec i es wo ked ou in de ail. The po en ial o ehabili a ion p ojec s exis s h ough
a numbe o planning mechanisms including wildli e o g een co ido s and he designa-
ion o i e co ido s as si es o na u e conse a ion alue. O he impo an means o p o-
mo ing ehabili a ion p ojec s a e na iga ion es o a ion p ojec s, na ional o in e na ional
unding, and oppo unism in ela ion o, o example, he ad en o he millennium. The
implemen a ion o ehabili a ion p ojec s is explo ed h ough case s udies om Manches e
(UK), Phoenix and Tempe (USA) and London (UK). The conclusion ocuses on he cons-
ain s o he ehabili a ion o i e s in he u ban en i onmen .
Key wo ds: i e ehabili a ion, u ban en i onmen , planning, Uni ed Kingdom, USA.
In oducció
Una ehabili ació eeixida dels ius en el medi u bà s’ha de basa en la pa ici-
pació d’especialis es de di e en s disciplines en o es les e apes del p océs: des de
la concepció i la plani icació ins a la implemen ació i l’a aluació. Al p incipi és
impo an que s’es ableixi el mo iu de la necessi a de eali za un p og ama de
36Doc. Anàl. Geog . 31, 1997 Max Wade
Suma i
DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 36
In oducció
Es ablimen d’objec ius
La necessi a de plani icació
Assoli els p ojec es de ehabili ació
Implemen ació
Conclusions: les limi acions
de la ehabili ació
Bibliog a ia
ehabili ació i, amb una mica més de de all, posa -se d’aco d sob e on es p e én
a iba . In e essos di e en s ind an di e en s expec a i es i, si el que es ol acon-
segui és un g au de sa is acció més o menys global, és impo an de no omen-
a alses espe ances. Només a Eu opa ja hi ha mol s cu sos lu ials en pobles i
ciu a s que necessi en u gen men una ehabili ació. La p obabili a que ebin
una a enció adequada depèn de l’èxi que assoleixin els p ojec es ac uals i de l’en-
usiasme que gene in. Tanma eix, el u u dels ius no po només depend e de l’in-
e ès gene a pels p ojec es assoli s amb èxi , ja que el p océs de ehabili ació a
pa al·lel al de plani icació. S’ha a ança mol en el medi u bà pe ò això és només
un començamen . Una anàlisi ecen de 66 p ojec es de ehabili ació a Eu opa a
iden i ica només un 11% dels p ojec es com de ca àc e pu amen u bà, un
21% es podien conside a an u bans com u als i el 68% es an e en u als
(de Waal i al es, 1995). Cal in eg a mol més els ius en les no es es a ègies
de plani icació u bana i s’ha d’in es iga pe al d’ap end e d’aques s p ojec es de
ehabili ació que ja s’han eali za , an dels èxi s com de les e ades.
La ehabili ació d’un iu cap a un es a p e i, més na u al, és un p ojec e
que suposa un g an ep e. En el seu sen i més es ic e, la eno ació signi ica o -
na un iu al seu es a p imi iu, una opo uni a que es dóna a amen en una
locali zació u bana a causa dels can is que hi hau an ingu lloc, an a ni ell
hid ològic com en l’ús dels espais lu ials, can is que no malmen són i e-
e sibles. El ep e de la ehabili ació mos a ealmen la impo ància de l’eco-
logia del paisa ge com una ciència naixen . D’una banda, no només cal en end e
les in e elacions d’animals, plan es, aigua i sedimen s, sinó que ambé cal
adqui i els coneixemen s pe al de sabe com es poden emp a aques s p o-
cessos pe aconsegui un objec iu es able . D’al a banda, és necessa i eni
una pe spec i a del iu en el seu co edo o plana inundable pe assegu a que
aques ipus d’in e encions es pod an man eni en el u u .
Pe eali za la implemen ació dels p incipis que es de i en de l’ecologia del
paisa ge cal la coope ació de p o essionals, que no només han de se capaços d’as-
soli al s ni ells dins del seu p opi àmbi d’especiali zació, sinó que ambé han
de sabe ap ecia les necessi a s dels al es ac o s del paisa ge i dels especialis-
es que in en en di igi -los. La gamma d’expe s inclou geomo òlegs, hid ò-
legs, ecòlegs, a qui ec es paisa gís ics, enginye s, plani icado s i esponsables
de polí iques públiques.
Aques ex s’inicia assenyalan la impo ància de de ini el p opòsi d’un
pla de ehabili ació i especi ica -ne els objec ius. També s’hi es udia la mane-
a com els ius i la ehabili ació es poden inco po a en el p océs de plani ica-
ció amb l’exemple del Regne Uni . Això a segui d’exemples d’implemen ació
de la ehabili ació en es ius di e en s. La conclusió a què s’a iba é en comp-
e les limi acions de la ehabili ació dels ius en el medi u bà.
Es ablimen d’objec ius
P obablemen la ase més impo an en el p océs de ehabili ació és l’es abli-
men i l’aco d de l’objec iu (o objec ius) assolible dins l’escala empo al del
Ac uacions de ehabili ació lu ial en medis u bans Doc. Anàl. Geog . 31, 1997 37
DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 37
p ojec e i sos enible en el u u . Això se à pa icula men impo an dins del
con ex del medi u bà on ens oba em amb una àmplia gamma de pa s in e-
essades, des del món dels negocis i les au o i a s locals ins a g ups de p es-
sió i esiden s locals. La acili a amb la qual es puguin conèixe aques s
in e essos i ambé puguin con ibui a la c eació de l’objec iu(s) assegu a à la
se a pa icipació i supo al lla g del p ojec e i ambé, mol impo an , més
enllà d’aques . El econeixemen pe pa de la comuni a local dels bene i-
cis del p ojec e, de eni cu a del iu ehabili a i de la olun a de paga pel
seu man enimen són essencials si els esul a s del p ojec e es olen consolida
en el u u .
Pe al que el iu ecupe i les condicions pe a un uncionamen millo , cal
decidi quin és el ma ge de ehabili ació: què s’inclou dins el e me iu?
Inco po a la plana inundable, la conca de d ena ge, la zona ibe enca? Quina
ex ensió se n’ha de ehabili a ? Què signi ica la pa aula p io i a i quin ni ell de
ehabili ació s’ha d’assoli : isual, ecològic, quali a de l’aigua, biodi e si a ?
Els p opòsi s desc iuen la in enció i la di ecció que p end à un p ojec e i es
oben especi icades en els objec ius. Aques s han de queda cla amen de i-
ni s i s’hau ien d’explica de alladamen . Es poden e e i a o a una gamma
comple a d’elemen s dins del p océs i, un cop més, la consul a i la coo dinació
se an essencials.
La na u ali a és un elemen mol impo an en la millo a del ca àc e del iu
en e e ència als coneixemen s que es enen de com e a el iu en el passa o
com e en o són al es ius de ipus simila . Les indicacions i la pe cepció
d’aques a na u ali a es poden aconsegui a a és de l’expe iència pe sonal
amb el iu i la egió, la in o mació ob inguda a a és de les au o i a s amb
compe ència sob e aigües o ius, la u ili zació de dades p o inen s de cen es d’es-
udis biològics locals, i de mapes an ics i d’al es a xius elle an s.
La necessi a de plani icació
Mol s p ojec es de ehabili ació de ius han es a inicia i es o emp a i es que
han signi ica un p ime pas en la ges ió lu ial. Aques ipus d’en ocamen ,
o i que é g an impo ància, no es po man eni en el u u , ja que hi ha una
necessi a eal d’explo a mane es d’inco po a la ehabili ació dels ius en p o-
cessos de plani icació. Pe al d’aconsegui aques objec iu s’han e p og essos
signi ica ius a ni ell del medi u bà.
Els ajun amen s dels pobles i ciu a s han econegu du an un emps la
necessi a de ac a els ius no només com un mi jà pe a l’abocamen i el d e-
na ge, i els es an inco po an cada cop més dins d’un p ojec e u bà ampli. Al
Regne Uni aques p océs a comença ja a l’eda mi jana. El ice ec o de la
Uni e si a de Camb idge i l’alcalde de la ciu a an econèixe la necessi a
de es au a el King’s Di ch del iu Cam, pe ò an cald e més de cen anys pe
pode eali za el p ojec e. El e que el ice ec o d’aquells momen s os el p i-
me p o esso de Sidney Sussex, un col·legi majo si ua en els ma eixos ma -
ges del King’s Di ch, é indub ablemen la se a impo ància (Bens ead, 1968).
38 Doc. Anàl. Geog . 31, 1997 Max Wade
DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 38
El desen olupamen pos e io d’aques iu i de la se a plana inundable pe al
de c ea el paisa ge ac ual d’aques a ciu a uni e si à ia a se un dels èxi s de
ehabili ació de ius més du ado i dels p ime s que es coneixen. Aques p o-
jec e i d’al es poden inclou e impo an s ex ensions del iu, pe exemple el
iu Leen, a No ingham (G an B e anya) (Hickie, en p emsa), men e que d’al-
es es an més p eocupa s pel desen olupamen d’una açana lu ial de més
p es igi al lla g de ams més cu s del iu com a a el iu Medlock, a Manches e
(G an B e anya) (Cen al Manches e De elopmen Co po a ion, 1990). En
o s aques s casos, l’aigua s’ha is com a elemen d’a enció dins del paisa ge i
ha se i pe omen a una àmplia coope ació en e una sè ie d’o ganismes
ipe a la con ibució d’impo an s ecu sos que assegu essin el inançamen
del p ojec e dins un ma c de plani icació adequa .
En el cas del iu Leen, l’Au o i a Nacional dels Rius b i ànica a coo di-
na el p ojec e i l’èm asi es a e al iu com a elemen lineal; la se a ehabili-
ació a pe me e a la comuni a local de passeja pels pa cs ibe encs i a les
u bani zacions de bene icia -se de les is es del iu i de la millo a gene al en
el lleu e local. La Cen al Manches e De elopmen Co po a ion apun a a la
c eació d’un paisa ge u bà cen a en el iu Medlock que a au ia la indús ia
i el come ç pe si ua -los en una locali zació in e io de la ciu a que abans
queda a empob ida, no només pe la deg adació del iu, sinó ambé pel decli i
mediambien al en gene al. Es a necessi a la col·labo ació expe a d’a qui-
ec es paisa gís ics, dissenyado s ecològics, cien í ics expe s en emes d’aigua,
ecologis es, geomo òlegs, enginye s de camins, enginye s hid àulics i apa e-
llado s. El p ojec e guia pe la Cen al Manches e De elopmen Co po a ion
a es imula la in e sió inance a de les au o i a s locals i d’al es in e essos
p i a s. També es an e sol·lici uds pe al d’ob eni ons de la Unió Eu opea.
Tan No ingham com Manches e han inco po a aques s p ojec es de eha-
bili ació en la se a plani icació local. No ingham a conside a -los com una pa
del p og ama ja comple a que calia man eni en el u u . Pe la se a pa ,
Manches e els a inclou e pe implemen a -los en el ma c de la u u a millo-
a gene al de l’à ea lu ial.
Co edo s de auna
Un aspec e que s’inclou en la plani icació de mol es ciu a s i pobles, i que con-
ibueix a l’es imulació de la ehabili ació dels ius, són els co edo s e ds o
aunís ics, o els co edo s e ds u bans, mol s dels quals enen com a elemen
p incipal un cu s lu ial. Una de les p ime es es a ègies pe a la conse ació
del « e d u bà» que a se publicada i que incloïa els co edo s e ds ou la del
Tyne i el Wea (G an B e anya), una conu bació que incloïa Newcas le, Tyneside
i Sunde land (Na u e Conse ancy Council, 1988). La base d’aques s co e-
do s és que poden connec a à ees e des u banes en e elles o amb à ees u als
en el seu sen i més ampli, eduin així l’e ec e illa, ja que la auna es po des-
plaça a a és d’aques s co edo s i coloni za nous ind e s. El mapa es a ègic
ens mos a es ipus de co edo de auna:
Ac uacions de ehabili ació lu ial en medis u bans Doc. Anàl. Geog . 31, 1997 39
DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 39
a) Co edo s de auna es a ègics. Es ac a de co edo s en espais obe s
que enen un signi ica pa icula men impo an a escala de com a . Són
els co edo s més lla gs i « a essen à ees majo i à iamen de con eus que
con enen impo an s espais na u als. Cons i ueixen els co edo s més
g ans en e i dins les à ees u banes» (Na u e Conse ancy Council, 1988).
Un exemple d’aques ipus de co edo és el iu Wea ( igu a 1), iden i-
ica com un dels més cla s i ben assen a s que a essa o que a on e a
de di e sos dis ic es dins el com a , a essan ambé el com a eí de
Du ham.
b) Els co edo s de auna locals o men una xa xa de co edo s més locali za-
da que uneix les à ees u als i u banes dins i en e cada dis ic e de la ciu-
a . Consis eixen bàsicamen en espais e ds u bans que són alho a ind e s
de g an impo ància a ni ell na u al, pe ò a una escala in e io en e e èn-
cia als an e io men anomena s es a ègics amb els quals la majo ia es an
connec a s. Un exemple se ia el Ouse Bu n.
c) Les connexions de auna són més es e es que els co edo s e ds locals,
pe ò en mol s casos esde enen més lla gues pe què ambé inclouen ele-
men s d’o igen humà com a a els e aplens de les ies è ies, camins de
ca os en desús, ma ges de ca e e es i elemen s na u als com a a els o en s.
To això con ibueix a o ma un eixi complex u ili za pe la auna i la
població pe als seus desplaçamen s a a és del com a .
40 Doc. Anàl. Geog . 31, 1997 Max Wade
Figu a 1. El iu Wea , un exemple de co edo de auna es a ègic.
Co edo de auna local (les
le xes discon ínues indiquen
on cal e ec ua millo es)
Co edo
de auna
es a ègic
SUNDERLAND
No h Sea
1 km
Llocs aunís ics impo an s
Espais e ds
Lligams de auna
DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 40
L’es a ègia a di e ència en e els co edo s exis en s i els po encials. Els p i-
me s són co edo s que ja p opo cionen ies con ínues pe al desplaçamen de
la auna, men e que els segons ep esen en possibles ex ensions de la xa xa
exis en . És aquí on la ehabili ació pe se es po inclou e dins l’es a ègia apli-
cada a ex ensions especí iques de iu ja indicades en el mapa es a ègic. El
Na u e Conse ancy Council (1988) p e eu la coope ació en aques ipus de
ehabili ació no només en e els cinc consells de dis ic e del Tyne i el Wea ,
sinó ambé amb els com a s de Du ham i No humbe land i al es com a a
els o ganismes ins i ucionals, o ganismes go e namen als, les o gani zacions
de olun a is i els p opie a is p i a s o les emp eses.
Les pau es pe a les polí iques que cal segui són una pa onamen al de
l’es a ègia que inclou el Pla d’Acció NCS 2: «Els co edo s de auna i els espais
e ds indica s en el mapa es a ègic hau ien de se p o egi s i millo a s». Aques
Pla d’Acció s’ha d’implemen a mi jançan :
—La c eació d’una p eocupació pe l’exis ència d’uns co edo s de auna,
especialmen a a és de la p oducció d’un mapa del co edo na u al a
g an escala.
—La conside ació de l’e ec e de les p opos es de desen olupamen en la xa xa
de co edo s i l’assesso amen amb els pa ona s Na u a Anglesa i els d’àm-
bi local pel que a a les aplicacions de plans que siguin elle an s. (Na u a
Anglesa és l’o ganisme consul o del go e n pel que a a la conse ació de
la na u a a Angla e a i p omou la conse ació de la na u a i dels elemen s
na u als).
—La p e enció de la up u a dels co edo s (quan es ac a de o en s i ius,
el e de e -los passa pe únels o canali za -los).
—Es imula àmpliamen la u ili zació de ècniques adequades de plan ació
usan espècies nadiues en els di e sos ind e s i en à ees u bani zades o adja-
cen s als co edo s.
— P omoció de la coope ació en e els lími s locals a a és de les au o i a s
locals i els p opie a is de e es pel que a a la ges ió dels co edo s na u als.
Pel que a a la connexió d’ind e s d’in e ès pe a la conse ació de la na u-
a, el pape dels co edo s aunís ics queda ben il·lus a en el p ojec e de con-
se ació de la na u a de Middlesbo ough, en el qual el Ma on Wes Beck és
designa com un co edo na u al (Middlesbo oug Bo ough Council Leisu e
Se ices, 1993) ( igu a 2). Aques ie ol és el més lla g i més a b a que lueix
pe Middlesbo ough (G an B e anya) i alguns dels seus ams s’han conside a
ind e s d’impo ància pe a la conse ació de la na u a i espais na u als locals.
Aques s ams han millo a la auna amb l’ajuda de cinc escoles locals i dels
ma eixos habi an s. A més de a essa les u bani zacions, el co edo passa pe
à ees d’esba jo que inclouen un camp de gol i di e sos camps espo ius.
L’es a us dels co edo s na u als a ia d’una es a ègia a l’al a. N’hi ha alguns
que enen polí iques se e es que assumeixen que el pe mís d’edi icació se à
ebu ja allà on una u bani zació pugui di idi o danya un co edo d’algu-
na o ma. A Lond es (G an B e anya), la London Ecology Uni ha ecomana
Ac uacions de ehabili ació lu ial en medis u bans Doc. Anàl. Geog . 31, 1997 41
DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 41
als ajun amen s de con e i aques ipus d’es a us als co edo s i d’es imula la
conse ació i la con inuï a de l’hàbi a lu ial (G ea e London Council, 1985).
Aques es designacions s’es an eali zan cada cop més, des de l’es a ègia de la
na u a en el medi u bà, cap als p ojec es locals, assegu an un comp omís mol
més e m amb aques ipus de polí iques.
Men e que la unció ecològica d’aques ipus de co edo s a a o eix la se a
designació i la se a inclusió en la plani icació, les au o i a s de pobles i ciu a s
sub a llen ambé la impo ància de l’accés públic al lla g d’aques s elemen s
lineals. Això queda exempli ica amb el ma ca ca àc e del co edo del iu
Cam que lueix a a és de Camb idge, un ca àc e que es po de ini en e mes
ecològics, de paisa ge i d’accessibili a . El Camb idge Ci y Council (1991)
conside a essencial l’accés públic al lla g dels co edo s na u als i els ha inco -
po a ecen men en els p ojec es locals de la ciu a .
Designació dels ius com a espais d’in e ès pe a la conse ació de la na u a
Els ius en el medi u bà es designen eqüen men com a ind e s d’in e ès pe
a la conse ació de la na u a, un cop més a o gan -los la p o ecció necessà ia amb
pe spec i a de u u . Aques ipus d’ind e s són no malmen d’in e ès local i,
un cop més, pa del seu alo es oba en el e que la comuni a local en po
42 Doc. Anàl. Geog . 31, 1997 Max Wade
Figu a 2. El co edo na u al de Ma on Wes Beck.
1. Ma on Wes Beck
2. Newham Beck
3. Coulby Newham Pond
4. Newham Whin
5. Oak Wood
6. Bonny G o e Plan a ion
7. Jubilee Plan a ion
8. Poole Hospi al
Llocs impo an s
de conse ació na u al
Rese a na u al local
Co edo de auna
1 km
1
1
1
3
2
5
468
7
«Bui s» en co edo
de auna
DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 42
gaudi i els po ap ecia . Això con as a amb aquells ind e s amb un alo na u-
al en les zones u als, els quals, a causa del seu es a més na u al, enen an
un alo a ni ell egional com a ni ell nacional i, pe an , es desincen i a la
població a l’ho a d’u ili za -los.
La London Ecology Uni ha emp ès la asca de desen olupa les es a ègies
pe a la conse ació de la na u a pe a un de e mina nomb e de ba is londi-
nencs i ha iden i ica di e en s ind e s que me eixen la denominació d’espais d’in-
e ès pe a la conse ació de la na u a. La base de les decisions que han po a
a aques a denominació s’ha esumi en un manual publica pel G ea e London
Council (1985), en el qual s’iden i iquen es ipologies d’ind e s:
a) Espais d’impo ància me opoli ana. Con enen els millo s exemples d’hà-
bi a s londinencs, conjun s poc eqüen s d’espècies, poblacions impo an s
d’espècies, o que enen una impo ància pa icula dins del que són g ans
à ees poblades de Lond es. El G ea e London Council (1985) conside a
que enen la p io i a més al a pel que a a la se a p o ecció i que «la iden-
i icació i p o ecció dels espais me opoli ans són necessà ies, no només pe
p o egi una p opo ció signi ica i a de la na u a londinenca, sinó ambé
pe p opo ciona opo uni a s a la gen pe al de eni con ac e amb el medi
na u al». Un d’aques s espais és el iu Tàmesi, els a luen s d’o igen idal i
les illes del Tàmesi al nucli londinenc de Hounslow (Pape, 1990) ( igu a 3).
Fa 9.7 quilòme es de lla gada i la se a impo ància p o é d’una sè ie de
Ac uacions de ehabili ació lu ial en medis u bans Doc. Anàl. Geog . 31, 1997 43
Figu a 3. Ind e s de conse ació de la na u a al municipi londinenc de Hounslow.
1 km
Richmond
Twickenham
Hounslow
Llocs impo an s
de conse ació na u al
Co edo de auna
Ri e Thames
DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 43
i es com la Lysimachia nummula ia, una plan a que es oba a al lla g del
Medlock a començamen s del segle XIX, podien esde eni un símbol pe al
p ojec e. El con ol de la plan a in aso a aliena Impa iens glanduli e a es a
conside a essencial pe què la se a espècie domina a al lla g del iu. El desen-
50 Doc. Anàl. Geog . 31, 1997 Max Wade
Figu a 6. Resul a inal de la ehabili ació d’una secció del iu Medlock (Manches e ).
1. Pun ocal pe a la secció lineal del iu quan aques a essa el pa c; 2. Nou pun clau d’obse ació
on es con empla Swallow Hole i les compo es del iu; 3. Maga zem conse a i emodela ;
4.Passeig amb e asses i à ees de descans pe so a de no es cons uccions; 5. Lími ap oxima de
la inundació amb un pe íode de e o n de in anys; 6. Mu de con enció exis en man ingu 300
mil·líme es pe sob e del lími d’inundació; 7. Mu de con enció ebaixa amb la c eació d’un pe i
ja dí; 8. Pe il del iu esglaona a i de millo a -ne l’ai eació, el lux de l’aigua i l’apa ença.
1
23
4
5
6
7
8
DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 50
olupamen de la comuni a d’in e eb a s queda a inhibi pe la pob e qua-
li a de l’aigua a causa de l’abocamen d’aigües esiduals iu amun d’aques es
à ees. Es a ecomana que el p ojec e s’u ili zés pe anima la indús ia a des-
ia aques es aigües esiduals mi jançan eballs de ac amen o bé es millo-
és la se a quali a pe pe me e una ecupe ació o al de l’ecologia d’aques a à ea
del iu. La auna in e eb ada se ia impo an a l’ho a de es abli la població
de peixos.
Els p ojec es que es an p esen a incloïen mesu es pe e i a la gene ació
o l’empi jo amen de p oblemes causa s pe plagues. Pe exemple, els elemen s
de cons ucció ha ien d’inclou e ca ac e ís iques especí iques pe al d’exclou e
l’apa ició de p oblemes de a es, i el cabal d’aigua es a con ola pe al de
minimi za p oblemes com a a els moscams.
Riu Salado, Phoenix-Tempe, A izona (EUA)
El iu Salado a Phoenix i Tempe és un bon exemple d’un iu g an que lueix p e-
cisamen a a és d’aques a conu bació, la qual e a, abans de la in e enció de
l’home, un dese . Una egulació es ic a del iu Salado iu amun de Phoenix
i Tempe, p incipalmen pe al d’emmaga zema aigua pe a ús u bà i ag íco-
la, ha can ia d amà icamen la na u alesa del co edo del iu ins al pun que
el iu és sec del mes d’ab il al mes de desemb e. El cabal d’hi e n, d’al a banda,
és no malmen d’uns 280 m3/s (màxim de 3.080 m3/s). S’abusa del lli sec del
iu amb l’abocamen de deixalles, l’ex acció de so a i g a a i amb la ci cula-
ció de ehicles o e eny, de al mane a que el iu ha pe du el seu a ac iu. Les
au o i a s u banes de la ciu a de Phoenix i la ciu a de Tempe, associades amb
al es o ganismes, han desen olupa un p og ama pe ehabili a -ne 30 quilò-
me es amb un cos de 100-200 milions de dòla s. La ciu a de Phoenix ha
oba el p ojec e massa ca , pe ò els habi an s de Tempe han decidi de i a
enda an el am de 5 quilòme es que passa a a és de la se a ciu a . Els e-
balls d’aques a ase inicial o men pa d’un p ojec e d’au opis es inança con-
jun amen pe la ciu a de Tempe i el Depa amen de T anspo s d’A izona,
i enen un cos ap oxima de 50-100 milions de dòla s.
A causa de la g andà ia i la complexi a del co edo del iu, el p ojec e de
ehabili ació ha u ili za un sis ema d’in o mació geog à ica (SIG) com a mi jà
pe emmaga zema i in eg a les dades ob ingudes. Jun amen amb el canal
del iu i la se a plana inundable, el co edo a iba a eni 1 quilòme e d’am-
plada en alguns pun s, que cal in eg a amb els enc euamen s de l’au opis a,
la ia del en i a a és de l’ae opo in e nacional Sky Ha bou . El SIG p o-
po ciona una base excel·len pe a la plani icació de la ehabili ació eali zada
ase pe ase.
El p ojec e s’ha inicia amb els eballs eali za s a la plana inundable que
ocasiona menys p oblemes subs ancials que el canal en si. El pun d’a enció
inicial dins de la ma eixa plana inundable ha es a el es ablimen d’ex enses
à ees de ege ació na u al i, pe exemple, un embellimen d’algunes à ees p o-
pe es a l’au opis a. La egene ació de les comuni a s d’a bus s de la plana so -
Ac uacions de ehabili ació lu ial en medis u bans Doc. Anàl. Geog . 31, 1997 51
DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 51
mesa a inundacions ha compo a l’es ablimen de l’espècie d’a bus domi-
nan , P osopis glandulosa, jun amen amb o a una sè ie d’al es plan es, com a a
l’A iplex canescens i Pen i o mis sp., Nico iana glauca, Helian hus cila is i
Machae an he a eph odes (aques es dues úl imes espècies són mol a ac i es
quan al colo ). Cal una ges ió pe con ola les espècies in aso es com a a el
Cench us cila isi el C. sace umi l’a b e Tama ix chinensis. Aques a úl ima espè-
cie és mol dominan i ag essi a i desplaça an la lo a com la auna (una excep-
ció és l’Empidonax ailii, una espècie a a que lo eix en el T. chinensis). Pe
al que la ege ació s’adap i a una si uació an à ida, s’ha ins al·la la i igació
pe dego eig jun amen amb cobe u a ege al en pun s selecciona s. S’han
dis ibuï g ans oques al ol an de l’à ea pe al de desincen i a l’ús de ehi-
cles, o i que ha es a es imula l’accés de la població a peu o amb bicicle a.
Pe exemple, el p ojec e de ehabili ació ha inco po a un an ic canal d’i iga-
ció al lla g del qual s’ha c ea una passa el·la.
Com a indicado de l’èxi del p ojec e, l’à ea ha es a ja coloni zada pe una
sè ie d’aus que s’alimen en d’espècies com a a l’A iplexi l’Helian hus. Mamí e s
com la guineu i el coio , ins a a absen s de la plana inundable, han es a a a
obse a s en aques a à ea.
La plana inundable si uada al lla g de l’au opis a de Red Moun ain ha es a
eplan ada amb espècies nadiues al lla g d’una anja de cinc a deu me es. Es
ac a essencialmen d’una plan ació amb una unció embellido a on es a
èm asi en l’o namen ació nadiua, o i que algunes plan es s’han escolli pe
a au e els ocells, com pe exemple la Jacobenia pe als colib ís.
S’han ap o i a al es p ojec es a cu e mini pe eali za -hi ope acions de
ne eja i d’enginye ia. Pe exemple, una àmplia à ea de la plana inundable es
a ne eja de deixalles i esidus i es a ani ella pe al de e -hi un pà quing
de co xes empo al amb mo iu d’un g an esde enimen espo iu. Aques a à ea
esde ind à ap a pe a la ehabili ació, un p océs que se à a a més ba a i més àcil.
Exis eixen anma eix g ans p oblemes que cal supe a . Aques s inclouen:
— Danys causa s pels aigua s du an l’hi e n (s’hi han en egis a 3.080 m3/s).
— Una manca o una pob a connexió en e el iu i la se a plana inundable.
—Compe ència pe pa d’espècies al amen in aso es, com a a la Tama ix
chinensis.
S’es à conside an la mane a de soluciona aques s p oblemes i inco po a la
lle a del iu dins del p og ama de ecupe ació. Les ècniques que s’es an es u-
dian inclouen la u ili zació de p eses inclinades que puguin e on als aigua s.
Jun amen amb el ela i amen g an p ojec e p omociona pe la ciu a de
Tempe i el Depa amen de T anspo d’A izona, hi ha un nomb e d’inicia i-
es que s’es an duen a e me. Exis eix una elació c eixen en e la ciu a i l’US
Co ps o Enginee s, el qual pod ia con ibui amb una apo ació de l’o d e
dels dos milions de dòla s des ina s a la ecupe ació d’hàbi a s pe a la auna
aquà ica i a la ehabili ació d’aiguamolls. L’A izona Public Se ice (APS) Co
( esponsable de la p oducció de l’ene gia elèc ica) i l’A izona S a e Uni e si y
es an con emplan la possibili a de desen olupa una zona d’aiguamolls a la
52 Doc. Anàl. Geog . 31, 1997 Max Wade
DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 52
plana inundable u ili zan aigua de la cen al elèc ica. No malmen l’aigua
esidual de l’APS és abocada a les cla egue es. Pe i es zones d’aiguamolls han
es a c eades en à ees del co edo del iu u ili zan aigües esiduals depu ades.
Aques es inicia i es es pod ien bene icia del p ojec e de ehabili ació pel e
que ac en i depu en les aigües esiduals. Una à ea d’aques ipus a se inança-
da i ges ionada ambé pe la ciu a de Tempe i el Depa amen de T anspo
d’A izona, i la plan ació i el paisa gisme el a eali za un g up dedica a la
na u a de les ciu a s, RELEAF.
Península de Limmo, iu Tàmesi, Lond es (G an B e anya)
El p ojec e de la península de Limmo és un exemple ú il d’un p ojec e meno
dins un pla de desen olupamen , escolli pel e que es ac a d’un ind e espe-
cial a causa del seu alo ecològic i de la se a inclusió dins d’un co edo de
auna. L’ind e es oba si ua en la con luència del iu Tàmesi i el iu Lea, a
Newham, Lond es (G an B e anya). El 1879, la península de Limmo ou com-
p ada pe una companyia e o ià ia i es a u ili za com a maga zem e o-
ia i ins al 1960. Du an aques s anys pa s d’aques a à ea han es a u ili zades
pe aboca -hi les deixalles de les cons uc o es i d’al es ma e ials indus ials
o igina s pe les ob es adjacen s de les d assanes. Es a deixa , pe an , en un
es a d’abandonamen ins que la ege ació i la majo pa del sòl an esul a
malmesos, amb la qual cosa a queda una supe ície e ma. Desp és d’aques
p océs es a inicia la cons ucció de la Docklands Ligh Railway Beck on
Ex ension. Abans que la ege ació os a encada de la península de Limmo, la
majo pa de l’ind e ha ia es a una à ea de pas u es que sus en a a di e ses
espècies poc comunes pe ò impo an s. La se a ehabili ació es à lligada amb
el desen olupamen d’una línia e o ià ia pe a l’à ea de les d assanes de
Lond es i l’objec iu és c ea una ese a na u al amb ca ac e ís iques pan a-
noses conse an el co edo del iu. La ese a s’hau ia d’u ili za com un
ecu s educa iu local.
La conduc i i a dels sedimen s és mol al a a causa de la in luència de les
ma ees del Tàmesi i de la o a con aminació pe me alls pesan s dels quals els
més nocius són el plom i el me cu i. Això a que sigui necessà ia l’ex acció de
es es con aminan s i la impo ació de sòl adequa pe p opo ciona una base
pe al c eixemen de no es plan es. Els possibles p oblemes causa s pe la na u-
alesa òxica del sòl an e que os ecomanable que no s’hi pe me és un accés
incon ola del públic.
Es a plan a una mescla de lla o s pe a p a s ma jalencs als e enys pan-
anosos p oposa s. Les espècies aquà iques i lu ials que es an plan a a l’es anyol
i al seu ol an ( aula 3) complemen a an les à ees de pas u es i no només
a au an una àmplia a ie a d’aus, sinó ambé libèl·lules i al es insec es. L’ind e
pod ia p opo ciona un bon hàbi a pe a aus com l’o ene a de ma si es econs-
uís amb g a a i s’hi plan essin alguns a bus os i a b es escampa s.
Les espècies aquà iques nadiues in aso es, com a a Lemna i Po amoge on
pec ina us, o en desaconsellades a causa de la se a na u alesa igo osa i domi-
Ac uacions de ehabili ació lu ial en medis u bans Doc. Anàl. Geog . 31, 1997 53
DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 53
nan . Dues espècies alienes in aso es, la Reynou ia japonicai l’He acleum man-
egazzianum, o en obse ades a la península de Limmo l’any 1985 pel London
Wildli e T us i l’Essex Biological Reco ds Cen e, o i que el p ime es a
unda o jus l’any 1992. Les dues espècies abunden iu amun del Lea i es a
ecomana una acció di ec a pe assegu a que cap de les dues espècies esde-
ingués un p oblema a l’ho a de desplaça -hi espècies nadiues.
Conclusions: les limi acions de la ehabili ació
To i l’apa ició de la plani icació en el medi u bà que inco po a ambé la eha-
bili ació lu ial, hi ha alguns can is que han deg ada els sis emes lu ials que
se an mol di ícils o bé impossibles d’a egla . L’exemple més signi ica iu és
p obablemen la egulació del iu a a és d’in aes uc u es, com a a p ojec es
hid oelèc ics i embassamen s (Pe s, 1984) (com el cas es udia de iu Salado,
Phoenix-Tempe, A izona). Malau adamen , aques s p ojec es es desen olupen
gai ebé semp e en els ams supe io s d’un sis ema lu ial i d’aquí que a ec in
bona pa de la es a dels ius. Un al e ac o signi ica iu és que poca gen
econeix aques ipus d’impac e ocul , i es conside a no mal que els ius s’a-
dap in al nou ègim hid ològic. De o es mane es, el cabal iu a all que gene-
en aques es es uc u es es po con ola ins a un ce g au pe al de col·labo a
amb el p océs de ehabili ació.
Un aspec e cons an dels p ojec es de ehabili ació en els pobles i ciu a s és,
i no esul a so p enen , el e que es an mol pensa s pe a la població. D’una
banda, això compo a un a an a ge pel e que hau ia de se més àcil de inança
aques ipus de p ojec es que en el medi u al. Tanma eix, els objec ius dels
p ojec es endeixen a concen a -se en els bene icis isuals i d’esplai més que en
els a an a ges ecològics que es puguin guanya amb la millo a dels ius u bans.
Assoli objec ius ecològics se à ambé més di ícil a causa de les es iccions que
imposa el medi u bani za . Això inclou els edi icis i d’al es es uc u es que no
es poden mou e, à ees del poble o la ciu a que no poden có e el isc d’ai-
54 Doc. Anàl. Geog . 31, 1997 Max Wade
Taula 3. Espècies lu ials i aquà iques ecomanades i la se a locali zació a dins i a p op
de l’es anyol p oposa pe a la península de Limmo, iu Tàmesi, Lond es.
Es anyol: Ma ges del iu i de l’es anyol:
Ranunculus baudo ii Ph agmi es aus alis *
Zannichellia palus is Bu omus umbella us
Cha a species I is pseudaco us
Eleocha is palus is Myoso is sco pioides
Sci pus ma i imus * F anges del iu i l’es anyol:
Alopecu us genicula us *
Ag os is s oloni e a
* poden eni un o igen local
DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 54
gua s i la ine i able in e upció dels models hid ològics na u als causa s pel
desguàs de l’aigua que lueix cap a l’ex e io des d’una conca o almen impe-
ne able.
S’han idea una a ie a de ècniques i plans pe al de supe a alguns
d’aques s impedimen s i es é la sensació que els co edo s del iu en pobles i
ciu a s han es a millo a s i han esde ingu en alguns casos un mo iu pe a
l’o gull dels ciu adans. Hi ha una necessi a eal d’en egis a les ècniques i els
plans que s’es an implemen an (Wa d i al es, 1994; Waal i al es, en p em-
sa) i pe a la alo ació dels p ojec es. Aques a és una pa especialmen impo -
an en el p océs de plani icació i ens po a de nou a la necessi a de de ini
cla amen els objec ius es able s i explica de alladamen els objec ius del
p ojec e. Això p opo ciona ia, doncs, la base pe a una a aluació del p ojec e
a pos e io i du an els anys que seguissin a la se a inali zació. Aques ipus
de alo acions se an mol ú ils pe al d’ap end e quina és la millo mane a de
ehabili a els nos es ius.
Ag aïmen s
M’ag ada ia ag ai a John B ock (A izona S a e Uni e si y) l’opo uni a de
eu e i ap end e del pla de ehabili ació del iu Salado i a Da id Hickie (Na ional
Ri e s Au ho i y) pe la se a in o mació sob e el iu Leen.
Bibliog a ia
BENSTEAD, C.R. (1968). Po ai o Camb idge. Lond es: Robe Hale.
BURLEY, R.; GAME, M.; FRITH, M. (1989). Na u e conse a ion in Wal ham Fo es . A
Na u e conse a ion S a egy o London. Ecology Handbook 11. Lond es: London
Ecology Uni .
CAMBRIDGE CITY COUNCIL.(1991). Camb idge wildli e s a egy. Camb idge: Camb idge
Ci y Council, Depa men o Planning.
CENTRAL MANCHESTER DEVELOPMENT CORPORATION.(1990). The Ri e Medlock
imp o emen scheme. Manches e : CMDC.
FARINO, T.; GAME, M. (1988). Na u e conse a ion in Hillingdon. A Na u e conse -
a ion S a egy o London. Ecology Handbook 7. Lond es: London Ecology Uni .
GREATER LONDON COUNCIL.(1985). Na u e conse a ion guidelines o London. Ecology
Handbook 3. Lond es: GLC.
HICKIE, D. (en p emsa). The Ri e Leen, No ingham. A: WAAL, L.C. DE; LARGE,A.R.G.;
WADE, P.M. (ed.) Ri e ehabili a ion. Chiches e : John Wiley.
MIDDLESBOROUGH BOROUGH COUNCIL LEISURE SERVICES. (1993). Space o na u e
in Middlesbo ough. A na u e conse a ion plan o Middlesbo ough. Middlesbo ough:
MBCLS.
NATURE CONSERVANCY COUNCIL. (1988). Tyne and Wea na u e conse a ion s a egy.
Pe e bo ough: NCC.
PAPE, D. (1990). Na u e conse a ion in Hounslow. A Na u e conse a ion S a egy o
London, Ecology Handbook, 15. Lond es: London Ecology Uni .
PETTS, G.E. (1984). Impounded i e s: pe spec i es o ecological managemen . Chiches e :
John Wiley.
Ac uacions de ehabili ació lu ial en medis u bans Doc. Anàl. Geog . 31, 1997 55
DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 55
WAAL, L.C. DE; LARGE, A.R.G.; WADE, P.M. (ed.) (en p emsa). Ri e ehabili a ion.
Chiches e : John Wiley.
WAAL, L.C. DE; LARGE, A.R.G.; WADE, P.M.; GIPPEL, C.J.; DARBY, E.J. (1995).
Rehabili a ion o deg aded habi a s. B is ol: Na ional Ri e s Au ho i y.
WARD, D.; HOLMES, N.T.; JOSÉ, P. (ed.) (1994). The new i e s and wildli e hand-
book. Sandy: Royal Socie y o he P o ec ion o Bi ds, he Na ional Ri e s Au ho i y
and he Wildli e T us s.
56 Doc. Anàl. Geog . 31, 1997 Max Wade
DAG 31 035-056 25/11/97 17:03 Página 56
