Resum
Aques a és una essenya dels con ingu s gene als i del ni ell de pa icipació en el VIII
Coloquio de Geog a ía Ru al (AGE), celeb a a la esidència uni e si à ia de Jaca (Osca) en e
els dies 11 i 14 de juny de 1996. Els emes de eball es an pensa en consonància amb
els emps ac uals i les p eocupacions de l’àmbi u al espanyol, ja in eg a a la Unió Eu opea.
El lema gene al és Recu sos y desa ollo u al, conc e a en qua e ponències: «Desa ollo
u al de las zonas de mon aña» «Agua y Ag icul u a: ans o maciones ecien es, p oble-
mas medioambien ales i socioeconómicos» «Ag oindus ia y Come cialización de P oduc os
Ag opecua ios» i «Cues iones de desa ollo u al en Ibe oamé ica»
Pa aules clau: geog a ia u al, desen olupamen u al.
Resumen. VIII Coloquio de Geog a ía Ru al. Jaca, del 11 al 14 de junio de 1996
En es a eseña se eúnen los con enidos gene ales y el ni el de pa icipación en el VIII
Coloquio de Geog a ía Ru al (AGE), celeb ado en la esidencia uni e si a ia de Jaca (Huesca)
en e los días 11 y 14 de junio de 1996. Los emas de abajo se pensa on en consonancia
con los iempos ac uales y las p eocupaciones del ámbi o u al español, ya in eg ado en la
Unión Eu opea, siendo el lema gene al Recu sos y desa ollo u al, conc e ado en cua o
ponencias: «Desa ollo u al de las zonas de mon aña», «Agua y Ag icul u a: ans o maciones
ecien es, p oblemas medioambien ales i socioeconómicos», «Ag oindus ia y
Come cialización de P oduc os Ag opecua ios» y «Cues iones de desa ollo u al en
Ibe oamé ica»
Palab as cla e: geog a ía u al, desa ollo u al.
Résumé. VIII Colloque de Géog aphie Ru ale. Jaca, de l’11 au 14 juin 1996
Voilà le comp e endu du con enu géné al, ainsi que du ni eau de pa icipa ion du VIII
Colloque de Géog aphie u ale (AGE) qui a eu lieu dans la ésidence uni e si ai e de Jaca
(Huesca), de l’11 au 14 juin 1996. Les suje s du a ail on é é conçus en acco d a ec l’époque
ac uelle e a ec les soucis du milieu u al espagnol, déjà in eg é dans l’Union Eu opéenne.
Le i e géné al a é é Ressou ces e dé eloppemen u al e s’es conc e é dans qua e exposés:
«Desa ollo u al de las zonas de mon aña» (Dé eloppemen u al des zones de mon aig-
ne), «Aigua y Ag icul u a: ans o maciones ecien es, p oblemas medioambien ales y socio-
económicos» (Eau e Ag icul u e: changemen s écen s, p oblèmes socio-économiques e
Doc. Anàl. Geog . 31, 1997 199-203
«VIII Coloquio de Geog a ía Ru al»
Jaca, de l’11 al 14 de juny de 1996
Anna Ribas
Ca les Sanz
Uni e si a de Gi ona. Secció de Geog a ia
Plaça Fe e e i Mo a, 1 17071 Gi ona. Spain
Da a de ecepció: se emb e 1996
Da a d’accep ació: juliol de 1997
DAG 31 199-203 25/11/97 17:13 Página 199
de l’en i onemen ), «Ag oindus ia y Come cialización de P oduc os Ag opecua ios»
(Ag oindus ie e Comme cialisa ion de P odui s Ag icoles) e «Cues iones de desa ollo
u al en Ibe oamé ica (Ques ions de dé eloppemen u al en Amé ique la ine)».
Mo s clé: géog aphie u ale, dé eloppemen u al.
Abs ac . VIII Ru al Geog aphy Colloquium. Jaca, 11 h-14 h June 1996
This is a sho epo on he con en s and pa icipan s a he VIII Colloquium o Ru al
Geog aphy o he Asso ia ion o Spanish Geog aphe s (AGE) held a he he uni e si y
esidences a Jaca (Huesca) om 11 h o 14 h June 1996. The s udy opics chosen coincided
wi h p esen ends and in e es s in he u al a eas o Spain, now in eg a ed in he Eu opean
Union. The gene al heme was Resou ces and u al de elopmen and ou sub-g oups we e
o med unde he ollowing i les: «Ru al de elopmen in moun ainous a eas»; «Wa e ag i-
cul u e: Recen ans o ma ions, en i onmen al and socioeconomic p oblems»; «Ag o-
indus ies and he ma ke ing o ag icul u al p oduc s»; and «Ru al de elopmen in
La in-Ame ica»
Key wo ds: u al geog aphy, u al de elopmen .
Del dima s 11 al di end es 14 de juny de 1996 a eni lloc a Jaca (Osca) el
VIII Coloquio de Geog a ía Ru al, o gani za pel Depa amen o de Geog a ía
y O denación del Te i o io de la Uni e sidad de Za agoza i el G upo de
Geog a ía Ru al de la Asociación de Geóg a os Españoles (AGE). El nomb e
ap oxima d’assis en s ou d’unes 130 pe sones i s’hi p esen a en un o al de
68 comunicacions.
El col·loqui es a inicia amb la con e ència inagu al del li e a D. A elino
He nández, en la qual des acà el pape clau que enen les à ees u als en l’o -
gani zació del e i o i i, especialmen , en la ida social de les pe sones que les
habi en. A pa i d’aquí, el col·loqui es a es uc u a en qua e àmbi s emà-
ics. En el p ime àmbi , amb el í ol de Desa ollo u al de las zonas demon aña,
la p o esso a Rose Majo al Moline (Uni e si a de Ba celona) a explica les
eballs d’in es igació que po a a e me l’Ins i u d’Es udis Pi inencs, a més
de eali za un eco egu his ò ic pe l’e olució dels es udis mun anyencs.
Pos e io men a pa la dels Plans Coma cals de Mun anya a Ca alunya, des-
acan l’inc emen en la enda d’aques es zones de la mun anya ca alana en
elació amb les an igues zones indus ials, les quals an pe den p o agonisme
espec e de les p ime es. En aques a ponència es p esen a en un o al de en-
a-dues comunicacions, que posa en de elleu la pè dua de població i la des-
e eb ació que es an pa in les à ees de mun anya, pe inalmen p oposa o
un segui de mesu es des inades al desen olupamen in eg al d’aques s espais
u als. En e aques es mesu es es des aca en la di e si icació de les ac i i a s
200 Doc. Anàl. Geog . 31, 1997 Anna Ribas; Ca les Sanz
DAG 31 199-203 25/11/97 17:13 Página 200
econòmiques ( u isme u al, pe i es indús ies i a esania, eballs pel man e-
nimen del medi ambien , e c.), la mode ni zació de les ac i i a s ag à ies, el
desen olupamen de la Llei d’ag icul u a de mun anya i dels p og ames
LEADER, e c. Finalmen , el ela o de les comunicacions, el p o esso En ique
Ruiz Budia (Uni e sidad de Za agoza) a plan eja un segui de qües ions que
dona en peu al deba en e els assis en s: és excessiu el p o agonisme del u is-
me en els LEADER?, quan es pa la de di e si ica les ac i i a s econòmiques,
no e e eix en una especial compe ència en e elles (hi ha plani icació o el
desen olupamen es deixa només a la demanda p i ada ( eballen els p o es-
sionals de la geog a ia en els p og ames LEADER?
El segon àmbi emà ic d’aques col·loqui po a a pe í ol Agua y Ag icul u a:
ans o maciones ecien es, p oblemas medioambien ales i socioeconómicos. Aques a
ponència a ana a cà ec del p o esso de la Uni e sidad de Alican e, An onio
Gil Olcina, que a basa el seu discu s en cinc eixos emà ics. En p ime lloc,
l’e icàcia dels nous sis emes de eg. Aquí posà de elleu que el 64% de les ac uals
e es de egadiu de l’Es a espanyol con inuen u ili zan el mè ode adicio-
nal de g a e a , men e que un 25 % u ili za l’aspe sió i només el 9%, el eg loca-
li za , si bé aques úl im demos a ésse el més endible. El segon eix emà ic el
a dedica als egadius ex ensius ecen s, en el qual es a des aca el majo pes
del egadiu ex ensiu sob e l’in ensiu en algunes comuni a s au ònomes espa-
nyoles, com Andalusia, Cas ella-Lleó i A agó. El e ce bloc emà ic a ac a
l’ag icul u a d’a an gua da, en conc e el cas de sud-es espanyol, on es an
assenyala els p oblemes de i a s de l’ag icul u a «so a plàs ic», en especial la
dependència ecnològica o ana, les oscil·lacions en els p eus, la sob eexplo a-
ció dels aqüí e s, les cap acions il·legals d’aigua pe al eg, els esidus ag ícoles
com els plàs ics, e c. A con inuació es a e menció dels p oblemes que com-
po a la sob eexplo ació d’aqüí e s, en especial la salini zació de l’aigua en mol s
ind e s de l’Es a espanyol. Pe úl im, i a pa i de les da e es apo acions i
endències eali zades al Plan Nacional de Regadíos, es a apun a que les p io-
i a s ac uals en ma è ia de no es e es de egadiu s’ad ecen a millo a i con-
solida el egadiu ac ual i a ebu ja les ei indicacions his ò iques mancades
de iabili a . A í ol de conclusió, el p o esso An onio Gil Olcina a plan eja
la necessi a d’encamina o es les ac uacions cap a un desen olupamen u al
sos enible, la qual cosa implica ia pensa i ac ua en o n de la po enciació d’ac-
i i a s lligades a l’ag icul u a biològica, les ac i i a s a esanals, el u isme u al,
els espais na u als p o egi s, la caça i al es inicia i es nascudes de plan eja-
men s associa ius.
Les quinze comunicacions que es p esen a en en aques a ponència es an
ag upa en es blocs. Un p ime bloc eunia di e en s anàlisis de les ans o -
macions més ecen s expe imen ades pe l’ag icul u a de egadiu, en especial l’es-
udi de casos elaciona s amb el des iamen del ecu s d’aigua pe a usos ag a is
cap als usos u ís ics. Un segon bloc incidia en els cos os mediambien als que
ocasiona en els egadius en alguns ind e s de la Península, men e que el e -
ce bloc insis ia especialmen en els p oblemes d’o d e socioeconòmic de i a s
«VIII Coloquio de Geog a ía Ru al» Doc. Anàl. Geog . 31, 1997 201
DAG 31 199-203 25/11/97 17:13 Página 201
de la implan ació del egadiu. En el deba pos e io es plan eja en els p oble-
mes me odològics que exis eixen en el càlcul d’o e es i demandes d’aigua pe
a usos ag a is, així com dels de i a s an de l’opció dels ans asamen s com de
l’ag icul u a d’a an gua da.
El e ce dia, la jo nada es a inicia amb la e ce a ponència, i ulada
Ag oindus ia y Come cialización de P oduc os Ag opecua ios, que a ana a cà ec
del p o esso F ancisco Feo, de la Uni e sidad Au ónoma de Mad id. En p i-
me lloc, a cen a la se a exposició en l’anàlisi de les e apes pe les quals ha
passa el sis ema ag oalimen a i mundial, en un èm asi especial en les èpo-
ques més ecen s. Segons el p o esso F ancisco Feo, els p incipals can is en el
sec o ag oindus ial en les úl imes dècades es pod ien sin e iza en la con-
cen ació c eixen d’emp eses ag oindus ials, la di e si icació de p oduc es i
canals de dis ibució de les g ans emp eses mul inacionals, la dependència del
sec o ag opecua i espec e de les g ans cadenes de come ciali zació, els impo -
an s a enços bio ecnològics (els quals no p o enen de les ag oindús ies sinó
d’emp eses químiques i a macèu iques), els països desen olupa s com a p in-
cipals expo ado s de p oduc es alimen a is i l’augmen en dependència ec-
nològica pe pa dels països menys desen olupa s. Seguidamen , l’anàlisi es
a cen a en l’Es a espanyol, en especial e e ència a la dis ibució i come -
ciali zació de la p oducció ag oindus ial i assenyalan la impo ància del coo-
pe a i isme i les denominacions d’o igen com a dis in iu de quali a . Finalmen ,
es an des aca els can is que s’han p oduï en els da e s anys en els hàbi s de
consum d’alimen s, ema can la c eixen impo ància dels a icles de menja
àpid i/o p ecuina s, i del sec o de la es au ació. El ela o a exposa , a g ans
e s, els emes p edominan s en les se ze comunicacions apo ades en aques-
a e ce a ponència, des acan com a e comú a o es elles el concep e de sis-
ema ag oalimen a i adicional, d’in eg ació i coope a iu en elació amb el
desen olupamen u al.
A con inuació, i en la sessió de la a da, es a desen olupa la qua a ponèn-
cia, que po a a pe í ol Cues iones de desa ollo u al en Ibe oamé ica.S’hi a en
exposa dos casos di e en s de desen olupamen d’à ees u als a Ibe oamè ica.
El p ime cas ou p esen a pe la p o esso a Denise Douzan (Uni e si é de
Pa is X, Nan e e), la qual a anali za els can is que s’han p oduï a Cuba a
pa i de la caiguda del socialisme a l’Eu opa de l’Es . En el seu discu s a des-
aca la c eixen p eocupació del go e n cubà de p odui més exceden s i c ea
no es di ec ius i polí iques que an des de la p oducció es a al i la dels pe i s ag i-
cul o s ins a iba al coope a i isme. El segon cas a ana e e i a una egió de
Xile cen al, la comuna de Emped ado, en la qual el p o esso Ca los Mena
(Uni e sidad de San iago de Chile) a explica com s’ha passa de la pe i a p o-
pie a i la dedicació a l’explo ació mine a a la g an p opie a de i ada de la dedi-
cació a l’explo ació o es al pe pa d’una emp esa o es al.
Les comunicacions a en se esumides pe la p o esso a Dominga Má quez,
de la Uni e sidad de Se illa. Pe àmbi s d’es udi, dues ana en e e ides a B asil,
202 Doc. Anàl. Geog . 31, 1997 Anna Ribas; Ca les Sanz
DAG 31 199-203 25/11/97 17:13 Página 202
dues a A gen ina, una a Mèxic, una a Gua emala i una al conjun de l’Amè ica
Lla ina. En o es elles es eia menció dels di e sos can is expe imen a s en els
da e s anys en els usos del sòl de l’espai u al, a la egada que s’apun a en
algunes e lexions sob e la possibili a d’aplica un desen olupamen u al sos-
enible en aques s ind e s objec e d’es udi.
Pe úl im, i com a cloenda dels ac es acadèmics, ingué lloc en l’audi o i
una aula odona sob e les epe cussions de la e o ma de la PAC en l’ag icul-
u a espanyola.Aques a es a a cons i uïda pe Fe nando Moline o (Uni e sidad
de Valladolid), Ja ie G os (Di ec o Gene al d’Es uc u es Ag à ies del Go e n
d’A agó) i pe Jaime Dena ( ep esen an del sindica UAGA); a ac ua com
a mode ado el p o esso An onio López On i e os (Uni e sidad de Có doba).
Fe nando Moline o a e un b eu eco egu pe la his ò ia de la PAC, des-
acan els e s més impo an s de cada una de les di e en s e apes: p oduc o-
a i p oduc i is a ( ins al 1985), u alis a (1985-1992) i compe i i a (des del
1992). D’al a banda, ambé a ema ca alguns aspec es sob e el u u de la
PAC: com po a ec a l’en ada de nous països a la polí ica de sub encions
ac uals, la endència a iguala els p eus de la UE amb la es a de països del
món, el nou pape de l’ag icul o com a elemen indispensable en la cu a
del medi ambien , e c. Pe Moline o, l’ag icul o hau à d’assumi cada ega-
da més una unció p oduc i a pe ò ambé de p o ecció del medi ambien u al.
L’apo ació de Ja ie G os es a cen a a explica les epe cussions que ha in-
gu a l’A agó la e o ma de la PAC. Pe la se a banda, Jaime Dena a se mol
c í ic en la se a in e enció, amb a i macions com que la g an c isi ag à ia
espanyola a apa èixe a pa i de l’en ada d’Espanya a la CEE. Igualmen , a
des aca els desequilib is en el epa imen dels aju s, exempli ican -ho amb el
cas de l’A agó, on el 7% dels ag icul o s s’empo en el 50% de les sub encions
comuni à ies, amb l’ag a an que aques s són en la g an majo ia emp esa is
que es o mol poc enen a eu e amb el món u al. To segui es a ence a
un in e essan deba en e els assis en s, en el qual es a des aca , en di e ses
ocasions, el g eu p oblema de epa imen que compo a el e que el 20% dels
p oduc o s ebin el 80% de les sub encions. Com a al e na i es possibles es
a p oposa , pel cas de l’A agó, la incen i ació de la amade ia ex ensi a, la
qual ac ua ia alho a com a elemen clau en la p e enció d’incendis o es als.
Pe úl im, i com a clausu a de o s els ac es del col·loqui, el di end es es
a en eali za dues so ides de eball di e en s: una a la zona de coloni zació
de Bá denas i l’al a a les à ees u ís iques del Pi ineu a agonès: el Se ablo i el
Valle de Tena.
«VIII Coloquio de Geog a ía Ru al» Doc. Anàl. Geog . 31, 1997 203
DAG 31 199-203 25/11/97 17:13 Página 203
