Resum
L’a icle examina el enomen de l’absen isme escola a l’ensenyamen p ima i i secunda i en
cen es ubica s en zones socialmen des a o ides de la ciu a de Ba celona i p esen a alguns
esul a s sob e les se es dimensions, així com les simili uds i di e ències de p àc iques d’in-
e enció en els cen es. Els esul a s que s’hi p esen en o men pa d’una ece ca més
àmplia sob e les p àc iques i els discu sos de l’absen isme a l’ensenyamen p ima i i secun-
da i, p esen ada com a esi doc o al al Depa amen de Sociologia de la UAB1.
Pa aules clau: Absen isme escola , zones socialmen des a o ides.
Abs ac
This pape analyses he phenomenon o absen eeism om school in p ima y and seconda y
aduca ion in socially unde p i ileged a eas o Ba celona and p esen s some esul s on i s mag-
ni ude, as well as he simila i ies and di e ences in he p ac ices o in e en ion in educa-
ional ins i u ions. The esul s p esen ed a e pa o wide esea ch in o he p ac ices and dis-
cou ses ega ding absen eeism in p ima y and seconda y educa ion, which was p esen ed as
a doc o al hesis in he Depa men o Sociology o he Uni e si a Au ònoma de Ba celona.
Key wo ds: Absen eeism om school, socially unde p i ileged a eas.
Resumen
El a ículo examina el enómeno del ausen ismo escola en educación p ima ia y secunda-
ia en cen os ubicados en zonas socialmen e des a o ecidas de la ciudad de Ba celona y p e-
sen a algunos esul ados sob e sus dimensiones, así como las simili udes y di e encias de
p ác icas de in e ención en los cen os. Los esul ados o man pa e de una in es igación más
amplia sob e las p ác icas y los discu sos del absen ismo en la educación p ima ia y secun-
da ia, p esen ada como esis doc o al en el Depa amen o de Sociología de la UAB.
Palab as cla e: Ausen ismo escola , zonas socialmen e des a o ecidas.
Educa 33, 2004 159-180
L’absen isme escola a l’ensenyamen p ima i
i secunda i obliga o i. Alguns esul a s de la ece ca
Ma ibel Ga cía G acia
Depa amen de Sociologia
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
1. L’absen isme escola en zones socialmen desa a o ides, di igida pe Joaquim Casal. Uni e si-
a Au ònoma de Ba celona, 2001. Aques a esi ha ebu , pe a la se a eali zació, un aju de
la Fundació Jaume Bo ill.
Educa 33 9/12/2004 21.45 Página 159
Un nou con ex pe a una ella p oblemà ica
La p olongació de l’ensenyamen obliga o i ins als se ze anys compo a impo -
an s ep es pe a l’escola i zació d’una acció de jo es, abans exclosos del sis-
ema educa iu, que mani es en compo amen s absen is es al lla g de la se a
escola i zació. No obs an això, les si uacions d’absen isme escola en l’ense-
nyamen obliga o i no són no es. L’absen isme escola és un enomen secula
i his ò ic. Malg a que la his o iog a ia exis en no pe me a i ma axa i a-
men aques a p oposició, sembla se , com assenyala F. O ega2, que l’ex ensió
de l’escola i zació obliga ò ia a o a la socie a , objec iu dels es a s nacionals
al lla g del segle XIX, no es a p odui sense esis ències. En p ime lloc, pe
pa de mo imen s polí ics com a a l’ana quisme, que en l’escola pública o-
ba en un ins umen al se ei dels in e essos de la bu gesia des ina a p odui
esignació i submissió. En segon lloc, pe l’oposició dels pa es a deixa en mans
de l’es a una de les uncions que e a de la se a compe ència. En e ce lloc, pe
l’ampli mo imen d’au oins ucció que ca ac e i za a la classe eballado a3.
To i així, aques ebuig a l’escola no a se gai e du able, pe ò sí su icien com
pe pensa que l’absen isme escola és concomi an al p océs d’ex ensió de l’es-
cola i zació obliga ò ia.
Malg a el ca àc e secula de l’absen isme, es ac a d’una p oblemà ica
social ela i amen ecen que eque eix, pe a la se a in e p e ació, una pe s-
pec i a sociohis ò ica, la gènesi i el desen olupamen de la qual es an es e a-
men lliga s a l’apa ició i el desen olupamen dels sis emes educa ius mode ns.
Aques a pe spec i a pe me comp end e com apa eix la p eocupació social pe
l’escola i zació obliga ò ia i com ha ana a ian la signi icació social de l’ab-
sen isme escola al lla g del emps, amb la implan ació i l’e olució del sis ema
educa iu libe al4.
160 Educa 33, 2004 Ma ibel Ga cía G acia
Suma i
Un nou con ex pe a una ella
p oblemà ica
Objec ius i me odologia de la ece ca
Ma c concep ual pe a la in e p e ació
de l’absen isme
P incipals esul a s
Bibliog a ia
2. ORTEGA, F. (1993), «La c isis de los sis emas escola es», a AA.DD., Sociología de la educa-
ción, Ba celona: Ba cano a, p. 89-111.
3. Tal com explica F. Engui a «el que no malmen sabem o llegim del mo imen ob e da an
l’educació és que semp e ha demana més escoles, un accés més g an a les escoles exis en s,
e c. Pe ò hi ha in o mació su icien com pe pensa que, abans de la iden i icació de la
classe ob e a amb l’escola com a ins umen de millo a social, hi a ha e un ampli mo i-
men d’au oins ucció» (F. ENGUITA (1991), La ca a ocul a de la escuela. Mad id: Siglo XXI,
p. 273).
4. Pe a una in o mació de allada sob e l’apa ició i la ins i ucionali zació de l’escola i zació de
masses, egeu: RAMIREZ, F. i VENTRESCA, M. J. (1992), «Ins i ucionalización de la escola-
ización masi a: isomo ismo ideológico y o ganiza i o en el mundo mode no», Re is a de
Educación, núm. 298, p. 121-139.
Educa 33 9/12/2004 21.45 Página 160
A Espanya, la consolidació de l’escola de masses és un e des de mi jan anys
ui an a, coincidin , ap oximadamen , amb la in eg ació a la Unió Eu opea
(1986), un cop ha ia es a assolida la plena escola i zació de la població en eda
obliga ò ia i supe a el dè ici ísic i uncional de places escola s. Aques a
consolidació suposa el c eixemen dels cicles pos obliga o is5, la qual cosa
implica un can i subs ancial en la signi icació social de l’absen isme, el acàs
i l’abandó escola . Les ajec ò ies de desa ecció escola , d’absen isme i d’a-
bandó enen impo an s epe cussions en la in eg ació social d’aques s jo es,
ja que el acàs escola endeix a se pe cebu com un e in ínsec del sub-
jec e (psicologi zació i pa ologi zació de les si uacions d’absen isme, desa-
ecció i abandó escola ), amb impo an s e ec es en l’au oes ima d’aques s
jo es. Da an la endència escola a psicologi za aques es si uacions, alguns
alumnes absen is es jus i iquen la se a si uació docen com una opció «pe -
sonal», «lliu emen escollida». Una an icipació ealis a a les di icul a s objec-
i es il·lus ada en ases com a a: «No m’ag ada es udia », «És mol a o i »,
e c. D’al es, pe ò, ja han in e io i za el discu s me i oc à ic de l’escola, que
il·lus en en ases com a a «Jo no se eixo». És impo an en end e que les a-
jec ò ies de desa ecció i abandó escola con ibueixen a cons ui una iden-
i a psicosocial de l’adolescen cons uïda en nega iu. E iden men , aques-
a pe cepció depend à en g an mesu a de ac o s ex e ns, com a a la p essió
amilia , els condicionan s socials i cul u als, el g up d’iguals, e c., pe ò ambé
de les espos es pedagògiques dels p o esso a i del ipus d’o ien ació escola
ebuda.
Objec ius i me odologia de la ece ca
L’absen isme escola po se conside a , en pa , exp essió de con adiccions
in ínseques als sis emes educa ius mode ns i plan eja in e ogan s sob e les
p àc iques escola s, el model d’escola i ambé les polí iques educa i es, pa i-
cula men en elació amb la polí ica d’educació compensa ò ia, en en o ns
socials de ma ginació i desigual a social.
Pe això, un dels objec ius onamen als de la ece ca ha es a conèixe com
els cen es escola s in e enen da an el enomen de l’absen isme, in en an
e una ap oximació a les dimensions del enomen, les se es p àc iques i es-
pos es. Amb aques a inali a , es a p ocedi a examina les p àc iques con a
l’absen isme en cen es públics de p imà ia i secundà ia ubica s en zones social-
men des a o ides. A esa la desigual concen ació de l’absen isme en el e i o i,
s’han es udia aquells cen es ubica s en en o ns socialmen des a o i s, a la
ciu a de Ba celona. Si bé els ambien s socials dep imi s no són, necessà ia-
men , el ac o desencadenan de l’absen isme, els es udis apun en que la majo
pa dels absen is es escola s p ocedeixen d’ambien s socials dep imi s. Han
es a escollides aquelles zones de la ciu a de Ba celona que concen en més
indicado s de desigual a social i escola i són els ba is amb un més ele a
L’absen isme escola a l’ensenyamen p ima i i secunda i obliga o i… Educa 33, 2004 161
5. Si bé no implica la desapa ició de les segmen acions socials a ni ell d’ensenyamen p ima-
i i secunda i, sinó que els abandons del sis ema educa iu es con inuen p oduin a o s els
ni ells, o i que en menys g au.
Educa 33 9/12/2004 21.45 Página 161
índex de desigual a social en elació amb el conjun de la ciu a 6. L’elecció
dels ba is dep imi s espon a un doble c i e i: l’homogeneï a de ca ac e ís i-
ques socioeconòmiques i u banís iques i l’homogeneï a de cen es escola s,
quan a i ula i a , pública, i ca ac e ís iques de l’alumna , que pe me i in e -
p e a di e ències i simili uds en les p àc iques d’in e enció segons les pa i-
cula s ca ac e ís iques de l’o gani zació escola (cul u a de cen e).
La ecollida d’in o mació ha es a eali zada mi jançan en e is es semi-
es uc u ades7. També s’ha p ocedi a la ecollida d’in o macions quan i a i-
es sob e l’absen isme segons a iables clàssiques: sexe, è nia, ni ell acadèmic,
així com eqüència de les absències8.
Ma c concep ual pe a la in e p e ació de l’absen isme
1. La dimensió sociogenè ica i psicogenè ica de l’absen isme
Concebu gene almen com una dada d’es oc, i no p esen a les in o macions
egula s de l’Adminis ació educa i a, l’absen isme es à conside a un eno-
men es à ic, de ca àc e sinc ònic, del qual s’ob ia no solamen la se a dimen-
sió his ò ica, sinó ambé ins i ucional i biog à ica. Tanma eix, una ap oxi-
mació al enomen en e mes heu ís ics eque eix una pe spec i a diac ònica des
de la se a doble dimensió sociogenè ica i psicogenè ica. La se a dimensió
sociogenè ica és donada pel seu ca àc e his ò ic, no dissociable del desen o-
lupamen de l’escola de masses ni dels p ocessos d’ex ensió de l’escola obli-
ga ò ia i ambé pe l’accés amplia a l’ensenyamen pos obliga o i, que accen-
162 Educa 33, 2004 Ma ibel Ga cía G acia
6. És a di , el nucli an ic i alguns ba is pe i è ics ui del desen olupamen dels anys seixan-
a i dels luxos mig a o is de l’època, que són els ba is en què es concen a l’ac ual immi-
g ació dels països ex acomuni a is. La selecció del e i o i ha comp a amb la pa icipa-
ció d’in o man s clau de l’adminis ació municipal, pa icula men de l’Ins i u Municipal
d’Educació de Ba celona. Els c i e is de selecció i sa u ació coincideixen amb la classi ica-
ció que s’ob é si es conside en els esul a s d’un es udi ela iu al pe il social de la ciu a de
l’Ajun amen de Ba celona sob e la base d’una pa icula explo ació de les dades del pad ó
i el cens d’habi an s de 1991, a pa i de les quals es a elabo a un índex sin è ic de des-
igual a s socials, inspi a en el que ha e se i el pla de les Nacions Unides pe al desen-
olupamen ( egeu GÓMEZ, P. (1994), «Desigual a s socials a la ciu a de Ba celona», Ba -
celona Socie a , núm. 2, p. 4-23. Ba celona: Ajun amen de Ba celona.
7. S’ha es udia la o ali a de cen es públics de p imà ia i secundà ia de les zones seleccio-
nades. És a di , nou ins i u s de secundà ia i un o al de dinou cen es de p imà ia del ma eix
e i o i, als quals es a en adsc i s els ins i u s. La ecollida d’in o mació s’ha eali za mi -
jançan en e is es als equips di ec ius, u o s i coo dinado s pedagògics dels cen es esco-
la s, que es complemen en amb al es an es en e is es, seguin el mè ode de la iangula-
ció, al esponsable del cos d’inspec o s del Depa amen d’Ensenyamen , a ècnics de les
à ees d’educació que han es a objec e d’es udi, així com a un esponsable del p og ama
d’Educació Compensa ò ia. Pe a l’anàlisi del disposi iu d’in e enció en el e i o i, s’ha
p ocedi a l’es udi dels p o ocols i documen s exis en s, així com a la eali zació d’un o al
d’onze en e is es més, dis ibuïdes pe zones a di e en s p o essionals dels se eis socials.
8. Les dades han es a ecollides pe al cu s 1998-1999, si bé el p océs d’implemen ació de
e o ma a secundà ia ha obliga a ecolli in o macions complemen à ies sob e l’any acadè-
mic 1999-2000.
Educa 33 9/12/2004 21.45 Página 162
uï la signi icació social de l’absen isme a l’escola obliga ò ia i els p ocessos
de di e enciació escola . Com a p océs social, l’absen isme escola és el e lex
de les desigual a s es uc u als. Fac o s econòmics, socials i cul u als incidei-
xen en la se a dis ibució desigual. En aques sen i , la incidència de ona-
men s es uc u als de di e enciació social i cul u al con ibueixen a gene a
en el subjec e pedagògic di e en s es a ègies espec e a la cul u a que ehi-
culi za la ins i ució escola , algunes de les quals es adueixen en p àc iques
absen is es ecu en s9. No obs an això, cal ugi de plan ejamen s de e mi-
nis es, ja que només alguns subjec es pedagògics esponen amb p àc iques
absen is es, da an de la in e io i zació subjec i a de les possibili a s o di i-
cul a s objec i es que l’escola ep esen a. L’absen isme escola é ambé una
dimensió psicogenè ica i biog à ica. Com a e pa icula , incula a la eali-
a del món immedia del jo e, als seus e e en s quo idians, a pe cepcions
socials que li són signi ica i es i que o ien en el seu compo amen , a la in luèn-
cia del g up d’iguals, a la o ma subjec i a com iu l’escola, a l’exis ència de di i-
cul a s amilia s objec i es (ma ginació, mobili a geog à ica, p eca ie a , e c.),
a la iden i icació o ebuig al món escola , a l’es a us pa icula del jo e dins
del g up domès ic, a la se a posició dins del g up d’iguals (iden i a psicoso-
cial), a la ein e p e ació del seu p opi absen isme, e c.
En de ini i a, anali za el enomen de l’absen isme eque eix un plan eja-
men holís ic que conside i els de e minan s es uc u als de les desigual a s
socials i escola s, així com una pe spec i a mic osociològica i in e ac i a que
pe me i la comp ensió dels p ocessos. Con a els p essupos os de la « eo ia
del handicap», l’absen isme escola no és ni una si uació de pa ida (o ca ac-
e ís ica consubs ancial de de e mina s indi idus, g ups socials o è nics) ni
una si uació d’a ibada (pun inal del p océs d’escola i zació)10. L’absen is-
me escola , suma d’absències ei e ades en el emps, és un enomen dinàmic i
can ian . Com a p océs, l’absen isme exp essa un conjun de si uacions que
s’inicien de mane es di e en s i s’inse eixen en la biog a ia de l’alumne, no
d’un cop pe semp e, sinó e olucionan en el emps ins a de i a en no es
si uacions (abandó escola , eing és, inse ció labo al o al es o mes d’adquisició
d’es a us d’adul ).
L’absen isme escola a l’ensenyamen p ima i i secunda i obliga o i… Educa 33, 2004 163
9. En aques sen i , la i e e sibili a de l’absen isme en les ajec ò ies escola s d’adoles-
cen s de classe mi jana o de classe eballado a subin eg ada po se diame almen opo-
sada.
10. No s’han de pe d e de is a els onamen s es uc u als objec ius de la di e enciació cul u al
(subcul u a de classe o è nia), és a di , el ca àc e p imo dial de les desigual a s socio-
econòmiques i les desigual a s en e escoles i e i o is de i ades de l’exis ència d’una
doble xa xa escola a a o ida pe les polí iques educa i es especí iques que pe me in ce a
gue i zació en e escoles. Con a el pa adigma hipe cul u alis a (hipe ela i isme cul u-
al) que in e p e a l’absen isme escola com una exp essió d’un «xoc cul u al» da an de
l’uni e salisme de l’escola i el pa icula isme de de e mina s g ups è nics, si uen el dile-
ma en l’absència de plan ejamen mul icul u alis a de l’escola, la pe spec i a aquí adop-
ada si ua el enomen en el ma c d’un con ex sociopolí ic més ampli que anscendeix
l’en ocamen cul u alis a.
Educa 33 9/12/2004 21.45 Página 163
2. Un p océs he e ogeni i in e ac iu
Malg a que l’«imagina i social» endeix a ob ia la di e si a de condicions
socials de la in ància i l’adolescència, l’absen isme escola és un enomen he e-
ogeni i in e ac iu11. Aques a a iabili a in e na es adueix en unes ca e es
d’absen isme es uc u ades pe una di e si a de ajec ò ies: si uacions de pa -
ida desiguals, di e en s endimen s i ep esen acions escola s, una desigual
posició social de les amílies, el pes di e en del g up d’iguals, les dis in es p o-
jeccions de u u , di e en s expec a i es pe sonals i amilia s espec e a l’esco-
la, e c. que eque eixen es a ègies d’in e enció di e enciades. Com a p océs
in e ac iu i biog à ic, l’absen isme cons i ueix una espos a ac i a i in e ac i-
a. L’absen isme c ònic o l’abandó empo al de l’escola po se esul a d’una
decisió pe sonal, associada a un e pun ual, a una espos a de di e enciació
espec e a la cul u a escola , exp essió o p oduc e d’una subcul u a especí ica,
de la in luència del g up d’iguals en la cons ucció de la iden i a escola i social
de l’adolescen , e c. Les ca e es d’absen isme escola enen una dimensió ac i-
a i in e ac i a en la se a p oducció i desen olupamen . Es ac a d’una es-
pos a ac i a del subjec e da an de l’escola, condicionada, a la egada, pe la
espos a de la ins i ució escola i la se a ajec ò ia escola p è ia. Així ma eix,
aques es expe iències poden eni di e en s implicacions en un u u p òxim,
en unció dels elemen s e e i s, així com de les expec a i es escola s del jo e i
de les amílies. En aques sen i , una si uació d’absen isme escola po in e-
g a -se en ca e es lla gues i complexes o en ca e es cu es i poc comp omeses.
Les di e en s ac i uds da an l’escola i zació pe me en es abli la hipò esi
sob e l’exis ència d’uns pe ils di e encia s d’absen is es. Pa in de les apo a-
cions clàssiques de Me on i de les ipologies d’ac i uds de l’alumna da an
l’escola desen olupada pe al es au o s12 des d’una pe spec i a c í ica, podem
es abli l’exis ència d’almenys es pe ils di e encia s d’alumna «absen is a», amb
desigual signi icació i implicació pe a les se es ajec ò ies escola s u u es. La
ipologia es desen olupa en base a dos eixos d’anàlisi clàssics en la sociologia de
l’educació: iden i icació ins umen al i iden i icació exp essi a. Pe iden i ica-
ció ins umen al s’en én la iden i icació amb el alo de can i que se li p essu-
posa a l’escola en la nos a socie a (assumpció dels alo s d’igual a d’opo u-
ni a i me i oc àcia escola , en el ma c d’in luència de la eo ia del capi al
164 Educa 33, 2004 Ma ibel Ga cía G acia
11. El ca àc e ex em dels condicionan s del medi amilia i de l’en o n social es a ien en l’o igen
d’aques a homogeneï a i ind ia un e ec e d’ani ella les ajec ò ies indi iduals i la iden i a
de cada nen i jo e. R. Lucchini, amb elació als nens del ca e , a una obse ació que se eix,
analògicamen , pe il·lus a el discu s dominan sob e l’absen isme quan se senyala que aques s
són pe cebu s com «una íc ima del medi o com un pe ill pe l’o d e públic. En o s dos casos
és conside a únicamen com a objec e a penali za , pe ò mai com un subjec e amb iden i a pe -
sonal, enmig d’una cul u a especí ica i amb una au onomia p òpia» (Lucchini: 1999, p. 14).
12. Exis eixen un g an nomb e de ipologies d’ac i uds de l’alumna da an l’escola desen olupa-
des pe au o s di e sos i ins i o des de pe spec i es eò iques con aposades. La ipologia aquí
adop ada és he e a de les apo acions de Me on, pe bé que amb pos e io i a han es a mol s
els au o s que anali zen aques es ac i uds. Vegeu ambé: FERNÁNDEZ ENGUITA, M. (1988): «El
echazo escola : ¿al e na i a o ampa social?» Polí ica y Sociedad. Mad id, núm. 1, p. 23-34.
Educa 33 9/12/2004 21.45 Página 164
humà); men e que la iden i icació exp essi a suposa una iden i icació amb la cul-
u a que ep esen a l’escola13, és a di , com desc iu Ha g ea es (1967)14, p es-
suposa pa icipa d’una cul u a ne amen acadèmica o p oescola, pe eni com
a alo cen al el eball du i l’èxi acadèmic. Les ipologies d’ac i uds absen-
is es s’iden i iquen en cu si a en la igu a 1.
L’absen isme pe inno ació ( ansg essió) exp essa un dis anciamen de l’a-
dolescen espec e a les exigències de l’escola, els seus p ocedimen s i no mes,
sense a iba a qües iona la cul u a que ehiculi za el cen e docen (el seu
alo exp essiu). Es ac a d’ac i uds que no necessà iamen p essuposen una
p àc ica ei e ada d’absen isme, sinó el qües ionamen d’alguns p ocedimen s
i no mes escola s, la qual cosa o igina les clàssiques «campanes», una o ma de
emp eig i ansg essió a les no mes ins i ucionals, mol p òpia de l’adolescència
i p esen en o s els g ups socials.
Una segona ac i ud és l’associada a si uacions d’inhibició i apa en indi-
e ència, que denominem « e aïmen », so in inculades a si uacions de baix
endimen escola i de acàs ins uc iu ei e a que po condui l’alumne a
L’absen isme escola a l’ensenyamen p ima i i secunda i obliga o i… Educa 33, 2004 165
13. La iden i icació exp essi a se à més ele ada com més g an sigui la simili ud en e la sub-
cul u a escola i la subcul u a d’o igen de l’alumna . C . FERNÁNDEZ ENGUITA, M. (1988).
«Yo no soy eso… que ú e imaginas». Cuade nos de Pedagogía, núm. 238, p. 36.
14. Ci a pe FERNÁNDEZ ENGUITA, M. (1988), p. 23-24.
Iden i icació ins umen al
(mi jans)
Iden i icació exp essi a (objec ius)
Inno ació/ ansg essió Adhesió
Acomodació
Rebel·lió/ ebuig
Re aïmen
(alumne i ual)
+
+
–
–
Figu a 1. Tipologia d’ac i uds de l’alumna da an l’escola.
Educa 33 9/12/2004 21.45 Página 165
una si uació de desa ecció escola . Aques a ac i ud po ambé dona lloc a una
assis ència « i ual» de l’alumne a l’aula, exp essió d’un absen isme passiu, ui
de la inhibició que expe imen en alguns alumnes p esen s a l’aula pe ò que no
pa icipen de les ac i i a s que s’hi desen olupen15.
Pe úl im, hi ha o mes d’absen isme que exp essen una ac i ud de ebel·lió.
Me on exp essa una espos a ac i a del subjec e pedagògic, que ebu ja les
me es cul u als de inides (l’èxi escola , l’ideal me i oc à ic, e c.) i els mi jans
ins i ucionals es able s pe assoli -les. L’adolescen ec ea o mes cul u als ac i-
es «de ebuig escola » (Willis), en con luència amb el g up d’iguals o la amí-
lia, exp essan les o mes més du es d’absen isme.
En de ini i a, l’absen isme escola po se conside a un enomen plu al
en la mesu a que exp essa un pes di e en de les cons iccions socials (des-
igual a s socials de pa ida) i de de onan s secunda is, incula s al p ocessos
biog à ics del jo e, gene an di e en s absen ismes: com a p àc ica de T ans-
g essió, passi i a i e aïmen , o una o ma de esis ència i ebel·lió da an l’es-
cola. En alguns casos són p àc iques que exp essen una o ma de ansg essió
de les no mes, en al es, una ac i ud «d’es anyamen » da an l’escola i en al es,
o mes d’oposició a la cul u a escola , signi icacions di e en s que eque eixen
in e encions socioeduca i es di e enciades.
3. Un enomen de ca àc e mul i o me
En la majo pa dels cen es escola s l’absen isme queda ci cumsc i a l’absèn-
cia ísica i injus i icada d’un alumne a l’aula, i endeix a se conside a com a
enomen sinc ònic i a pa i d’una ce a eqüència, que el a ei e a o conse-
cu iu. La eqüència o ecu ència de l’absen isme és una a iable disc e a que
pe me comp abili za el nomb e de cops que es epe eix el enomen i que po
oscil·la des de les si uacions aïllades ins a les si uacions ecu en s. No obs-
an això, l’absen isme é ambé una dimensió con ínua (in ensi a ). La in en-
si a a e e ència a la du ada de l’absen isme en e (i)i (i+1), on (i) és el momen
en què es p odueix una si uació d’absència i (i+1), el momen en què es p o-
dueix el e o n a l’escola. Po oscil·la des de la no-assis ència a una classe o
ma è ia ins a una absència p olongada en el emps (ho es, dies, se manes,
mesos, imes e o p àc icamen o el cu s acadèmic).
Aques es dues a iables (in ensi a i eqüència) dibuixen di e ses modali-
a s d’absen isme: L’absen isme c ònic o du , de ini pel seu ca àc e p olonga
en el emps (ele ada in ensi a ), l’absen isme ecu en , de ini pe la se a e-
qüència, que suposa una egula i a en el emps, amb independència de la se a
in ensi a , i l’absen isme espo àdic o alea o i, que a e e ència a absències i e-
166 Educa 33, 2004 Ma ibel Ga cía G acia
15. Aques a o ma d’absen isme po ambé incula -se a les o mes com l’alumna iu i pa i-
cipa del seu p océs d’escola i zació. Inclou si uacions que, seguin la e minologia de Jack-
son, pod íem denomina «alumnes i uals», exp essió d’una espos a d’inhibició o es a-
nyamen a l’aula. C . JACKSON, P. W. (1975). «Pa icipación y absen ismo en la clase», a La
ida en las aulas, Mad id: Ma o a, p. 121-149.
Educa 33 9/12/2004 21.45 Página 166
gula s, pun uals i aïllades. A més, aques es o mes d’absen isme poden se de
ca àc e o al o pa cial: exis eixen o mes d’assis ència inconsis en s pe a de e -
minades ma è ies de les quals a penes hi ha un sub egis e16.
4. Un p océs de e mina a ni ell ins i ucional i polí ic
Lluny de conside a l’absen isme escola des de la Teo ia del handicap o des de les
eo ies hipe cul u alis es (essencialisme), la pe spec i a adop ada conside a els p o-
cessos ins i ucionals que con ibueixen a la se a gènesi i desen olupamen . Les
agències de con ol simbòlic17, i més pa icula men la ins i ució escola , ac uen
i gene en, en un p océs in e ac iu, expec a i es desiguals de l’alumna i, da an
aques , con ibueixen a ei ica les ac i uds de l’alumna que hem con ingu
denomina «inno ació», « ebel·lió» i « e aïmen » escola . Tanma eix, lluny de
de e minismes es uc u alis es, la ins i ució escola po eni un pape p oac iu
o eac iu en elació amb els p ocessos d’escola i zació i l’absen isme, ja que de e -
minades o mes de con ol i sanció poden accen ua l’e ique a ge ec ean i c o-
ni ican l’absen isme, men e que les p àc iques pedagògiques inclusi es i inno-
ado es poden con ibui a edui els p ocessos de desmo i ació i desa eccio
escola . Les apo acions eò iques de Be ns ein pe me en es abli un ma c con-
cep ual pe a l’anàlisi de les o mes d’in e enció educa i a des de la in e oga-
ció de les o mes de ansmissió cul u al (segons modali a s de codi pedagògic),
apo an uns p incipis de desc ipció pe a l’anàlisi dels can is onamen als en
les escoles, in eg an p àc iques discu si es, eali zacions i con ex os en unció
de si s’insc iuen en un model p òxim al «codi de col·lecció» o al «codi in eg a ».
Aques a anàlisi és desen olupada a a és dels concep es de «classi icació» i
«emma camen », a pa i dels quals, al es au o s desen olupen una ipologia
de cul u es d’ensenyança que s’il·lus en en la igu a 2.
Segons Be ns ein, el p incipi de classi icació exp essa ia els lími s en e agèn-
cies i agen s de con ol simbòlic. Lími s que poden se o s o ebles, és a di ,
segons el g au de elació en el eball pedagògic de di e en s agen s educa ius (en
l’àmbi escola , amilia , d’educació no o mal i p o essionals de la in e enció
social). També inclou els lími s més o menys ma ca s en e discu sos pedagògics
de les di e en s agències i les elacions en e docen i discen . El p incipi d’em-
ma camen a e e ència a les o mes de con ol (explíci es o implíci es) sob e els
L’absen isme escola a l’ensenyamen p ima i i secunda i obliga o i… Educa 33, 2004 167
16. Segons un es udi eali za pel Conso ium o Chicago School Resea ch and he Chicago
Public School (CPS), les absències a de e minades ma è ies són una o ma mol comuna
d’absen isme en e l’alumna adolescen de secundà ia. Amb o , la se a comp abili zació s’es-
capa del egis e de les escoles (RODERICK M., i al es [1996]. Habi s ha d o B eak: A New
Look a T uancy in Chicago’s Public High Schools. Chicago: Conso ium on Chicago Scho-
ol Resea ch, a: h p://www.conso ium-chicago.o g).
17. Segons Be ns ein, les agències de con ol simbòlic an e e ència al conjun d’ins i ucions i
agen s especiali za s en els codis discu sius que dominen i en base als quals es dis ibuei-
xen o mes de consciència, elacions socials i disposicions, en e ells l’au o es e e eix a
aquelles agències i agen s que enen pe unció diagnos ica , p e eni , epa a o aïlla el que
conside en «des ia », es e e eix pa icula men a alguns se eis especiali za s com, pe exem-
ple, el se eis mèdics, psiquià ics o socials.
Educa 33 9/12/2004 21.45 Página 167
pedagògiques d’a enció a la di e si a a l’aula amb ó mules d’o gani zació
escola lexible.
Una anàlisi minuciosa dels ipus d’in e enció mos a com aques es a ien
segons ni ells d’ensenyança i cen es. Els cen es de secundà ia es pola i zen
segons si les se es p àc iques són ac i es o eac i es, és a di , e asi es i «ex e -
nali zado es». En alguns cen es, el con ol i el egis e exhaus iu an isibles
les di e en s modali a s d’absen isme en in ensi a i eqüència. Pa adoxalmen ,
no semp e un con ol més acu a de l’assis ència p essuposa una espos a egla-
men is a i sancionado a, sinó ambé una p eocupació compa ida pel claus e
que pe me i la in e enció immedia a, amb una endència al eball col·lec iu
i a la coope ació amb d’al es agències de con ol simbòlic.
La majo pa dels cen es de p imà ia i secundà ia acos umen a de ini la
se a in e enció con a les si uacions d’absen isme en el ma c d’un p o ocol
es able amb aques a inali a , en el qual es de ineix un ci cui d’in e enció
( egeu la igu a 4 de la pàgina següen ).
Els cen es on p edominen les in e encions eac i es es ca ac e i zen pe
eni en comú una concepció de la unció docen limi ada al ca àc e ins uc-
iu de la o mació i una absència de adició de coope ació amb al es agèn-
cies de con ol simbòlic p esen s al e i o i. Cal a egi -hi que, ins no a gai e,
la poca elació en e la majo pa de cen es escola s de p imà ia i secundà ia
i els se eis socials del e i o i e a la ònica dominan . En el momen de con-
ecciona l’es udi, la majo pa dels cen es ha ien ins i uï alguna o ma de
col·labo ació en e o es dues agències, a i de busca espos es conjun es a les
si uacions d’absen isme i a d’al es p oblemà iques associades mi jançan la
c eació d’una comissió social de cen e. La alo ació d’aques a expe iència ha
es a posi i a, en an que pe me uni ica c i e is d’in e enció, ap opa cul-
u es i abo da les p oblemà iques des d’un plan ejamen més holís ic. No obs-
an això, pe sis eixen algunes limi acions: elles inè cies p o essionals de e-
ball aïlla , sen imen d’in usisme pe pa d’alguns agen s i sob e o la limi ació
de ecu sos econòmics i humans que gene a en els p o essionals el sen imen d’es-
a desbo da s i abandona s pe les ins àncies adminis a i es, pe manca de
comp omís polí ic que pe me i a ança en la in eg ació de les polí iques edu-
ca i es i socials en el e i o i i e i i les in e encions pun uals i aïllades.
3. Di e ències en e cen es segons cul u es d’ensenyança
Un dels objec ius de la ece ca e a anali za la elació en e el enomen de l’ab-
sen isme, les in e encions desen olupades en els cen es i les modali a s de
eball o cul u es d’ensenyança que hi enen lloc. Les p àc iques eac i es s’as-
socia en hipo è icamen a una «cul u a de eball» agmen ada, men e que
les p àc iques p oac i es s’associa en hipo è icamen a una «cul u a d’in eg a-
ció o col·labo ació». Els esul a s de l’es udi posen de mani es l’absència de
models pu s en els cen es es udia s, la qual cosa di icul a la classi icació dels cen-
es en un model exclusiu i excloen i obliga a dibuixa -los en un eix con o ma
pels models més pola i za s.
174 Educa 33, 2004 Ma ibel Ga cía G acia
Educa 33 9/12/2004 21.45 Página 174
L’absen isme escola a l’ensenyamen p ima i i secunda i obliga o i… Educa 33, 2004 175
–
+
–
+
+
+
–
–
–
Con ac e amb la amília:
ci ació del u o
Jus i icada
i accep ada
Jus i icada
pe ò no
accep ada
No
jus i icada
ABSENTISME
Temps d’espe a habi ual
(dos dies o més de dues al es)
NEN/A ESCOLARITZAT/ADA
DETECCIÓ D’ABSÈNCIA
PER MESTRE O TUTOR/A
Con ac e amb la amília:
ci ació de Di ecció
Di ecció d’escola
no i ica a Inspecció
o Delegació
DGAI
S. Socials de i a a EAIA
(Equip A enció a
la In ància i l’Adolescència)
ASSUMPCIÓ DE
LES MESURES
LEGALS I
TÉCNIQUES
NECESSÀRIES
TREBALL DE SERVEIS SOCIALS
(educado s, assis en es socials) i ESCOLA
(en alguns cen es de eball conjun
amb la pa icipació d’al es se eis i
p og ames educa ius: EAP i p o esso a
de compensa ò ia, mi jançan la
cons i ució d’una comissió social de
cen e).
INTERVENCIÓ INTERNA
DERIVACIÓ
Figu a 4. Ci cui d’in e enció majo i à iamen u ili za con a l’absen isme.
Educa 33 9/12/2004 21.45 Página 175
176 Educa 33, 2004 Ma ibel Ga cía G acia
Model A: P àc iques ac i es, discu sos d’inno ació
i models de eball o cul u es d’in eg ació
12
8
6
4
2
10
0
2
0 4 6 8 10 12
IES 1 i 7
IES 7
IES 1 i 3
IES 1
IES 8
IES 9
IES 3
IES 3
IES 9 IES 9
IES 5
IES 5 i 8
IES 4 i 6
IES 6
IES 8
IES 6 i 7
IES 2 i 4
IES 5 IES 2 IES 2 IES 4
P àc iques Discu sosCul u es
Model B: P àc iques passi es, discu sos ep oduc o s i models o cul u es de sepa ació
Model A: P àc iques ac i es, discu sos de co esponsabili a
i models de eball o cul u es d’in eg ació
5
4
3
1
6
0
1
0234
34
P àc iques Discu sosCul u es
Model B: P àc iques passi es, discu sos de des esponsabili zació i models o cul u es de sepa ació
2
25, 28, 32 i 37
25, 31, 32
31 33
28
22 29
30
37 40
27
23 i 27
26
22 i 34
35
23 i 26 23, 36 i 40
35 i 39
24, 36 i 38
29, 30, 32, 33, 34 i 35
22, 24, 25, 27, 28, 38 i 39
29, 31 i 39
26 i 37
24, 30, 33, 36, 38 i 40
Figu a 5a. Dis ibució de cen es de secundà ia.
Figu a 5b. Dis ibució de cen es de p imà ia.
Educa 33 9/12/2004 21.45 Página 176
E a d’espe a que els cen es de p imà ia mos essin unes o mes de eball
en e el p o esso a més p oclius a la coope ació19 ( o i man eni ambé elemen s
p opis del ipus de connexió) en què les inali a s socials de l’educació i les
elacions comuni à ies de cohesió en e el claus e, les expe iències de o ma-
ció col·lec i a en espos a al p ojec e de cen e, el eball coo dina , els p o-
jec es comuns de u o ia, així com l’exis ència de elacions més in e pe sonals
i a ec i es amb l’alumna adqui issin més elle ància, men e que es conside-
a a que els cen es de secundà ia se ien més p oclius a o mes de eball en e
el p o esso a més aïllades, de mane a que es endís a una cul u a ins i ucio-
nal de sepa ació, poc adequades al con ex i a les condicions en què desen o-
lupen la se a ac i i a .
Els esul a s mos en que, o i l’exis ència d’elemen s de cul u a pedagògica
di e encia s segons e apes educa i es, esul a simplis a es abli una pola i a
en e cen es de p imà ia i secundà ia: un model «bu oc à ic» dominan a
secundà ia i un model «comuni a i» p edominan en l’ensenyamen p ima i,
a esa l’he e ogeneï a en e els cen es, la incidència de les dinàmiques o icials
(discu sos i p àc iques pedagògiques o icials), els can is de manda social a
l’escola, e c.
No obs an això, els esul a s de l’es udi mos en com els cen es p oclius
a o mes de eball de col·labo ació endeixen a unes p àc iques d’a enció més
indi iduali zades i in eg ades i, con à iamen , els cen es més p oclius a una
cul u a ins i ucional indi idualis a o de sepa ació endeixen a unes p àc iques
d’a enció uni o mes i seg egado es. Pe ò els cen es on p edominen elemen s
p opis de la cul u a de connexió an a ia oscil·len cap a p àc iques p oac i-
es com eac i es i inhibides da an l’absen isme. Així, les modali a s ex e-
mes de cul u a ins i ucional s’associen a p àc iques d’in e enció pola i zades:
als cen es on p edomina una cul u a ins i ucional de «connexió» s’o iginen,
de e , p àc iques d’in e enció mol di e enciades. P obablemen , la pa icu-
la pe cepció i in e p e ació de l’absen isme é en aques s cen es més incidèn-
cia sob e les p àc iques. D’al a banda, una concepció de la unció docen
L’absen isme escola a l’ensenyamen p ima i i secunda i obliga o i… Educa 33, 2004 177
19. Pe A. HARGREAVES: «les escoles de p imà ia o men, en e el p o esso a , unes comuni-
a s mol unides, i coope a i es, de all p emode n». Segons un es udi de Nias, J. (1989),
ci a pe Ha g ea es, «aques es comuni a s p o egides, en les escoles de p imà ia on exis-
eix col·labo ació i consens, amaguen una endència a es ils de lide a ge un xic pa e na-
lis es (o ma e nalis es) i un ce localisme» (Ha g ea es: op. ci , p. 62). Seguin els supò-
si s de l’au o : «El sis ema escola a secundà ia, desen olupa en el con ex de la mode ni a ,
ha es ingi la col·labo ació en e à ees de coneixemen di e en s, la qual cosa ha p o o-
ca la incohe ència pedagògica, una e i o iali a compe i i a i la al a d’opo uni a s pe -
què uns p o esso s ap enguin dels al es i s’o e eixen supo mu u» (Ha g ea es, [1999]
op. ci , p. 47). Segons l’au o «els pe íodes ixos de classe, les aules independen s o gani -
zades pe eda s, un cu ículum acadèmic o gani za en o n a assigna u es […] són p o-
duc es sociohis ò ics mol especí ics […] Exis eix la possibili a que aques es p àc iques i
es uc u es igen s de l’ensenyamen a les escoles secundà ies hagin deixa de se ú ils i ja
no siguin adequades pe a una socie a on les condicions i p emisses de la mode ni a , en
les quals es unda a l’escola i zació secundà ia es a al, es iguin pe den la se a o ça i
elle ància» (ibídem, p. 55).
Educa 33 9/12/2004 21.45 Página 177
àmplia i una de inició d’objec ius pedagògics no es ic i a semblen se ele-
men s elle an s pel que a al desen olupamen de p àc iques d’in e enció
p oac i es. La implicació i cohesió del claus e de p o esso a , el comp omís p o-
essional pe compensa les desigual a s educa i es en cen es amb p àc iques
«p oac i es» i els discu sos d’in e p e ació c í ics són majo i a is a p imà ia i
mino i a is a secundà ia, on p edominen les uncions del p o esso a ci -
cumsc i es a objec ius acadèmics i els discu sos que exp essen el «males a
docen » gene a pe les p essions a les quals una bona pa dels cen es consi-
de en es a so mesos. Cal a egi -hi que la adició his ò ica dels cen es de
secundà ia de unciona so a c i e is del que hem con ingu denomina «cul-
u es de la sepa ació» (indi idualis es o agmen ades), a que o s els ins i-
u s, en un g au més o menys ele a , p esen in alguna ca ac e ís ica d’aques
ipus de cul u a ins i ucional. P obablemen , el con ex de can i in oduï pe
la LOGSE ha gene a ince eses en e el p o esso a que s’accen uen en els
cen es es udia s, a eses les pa icula s di icul a s del con ex e i o ial en què
es oben ubica s. A més, en una bona pa dels ins i u s es udia s, els equips
di ec ius són ela i amen nous (menys de es anys) i les di ec ius pedagò-
giques no es an su icien men consolidades. Aques a ines abili a es eu ambé
ag eujada pe l’al a o ació de les plan illes de p o esso a (una e ce a pa
dels cen es es ca ac e i za pe una ines abili a que a ec a al ol an del 50%
del p o esso a ). To s aques s elemen s apun en la necessi a de se cau elosos
en la iden i icació de les cul u es de eball als cen es es udia s, ja que cald ia
un es udi diac ònic especí ic pe dic amina el ca àc e eme gen , ecessiu o
consolida de les cul u es es udiades. Pe úl im, cal assenyala que una bona
pa dels claus es de p o esso a es à en p océs de ede inició de les se es o -
mes de eball i o gani zació pedagògica, que se si uen en la denominada «cul-
u a de connexió», pe ò poden e oluciona a pos u es «no ma i is es». En
aques sen i , la implemen ació de la LOCE po compo a un e o n a les
pos u es més in olucionis es del passa .
Bibliog a ia
AA.DD. Jo nades sob e l’Absen isme Escola . Cicles de Regido s d’Educació. À ea d’Edu-
cació. Dipu ació de Ba celona, oc ub e de 1996.
ARMENGOL iASPARÓ, C. (1999). La cul u a o gani zacional en els cen es educa ius
de p imà ia. Tesi doc o al. Depa amen de Pedagogia Aplicada. Facul a de Cièn-
cies de l’Educació. UAB.
BAKER, J. i SANSONE, J. (1990). «In e en ions wi h s uden s a isk o d opping ou
o school: A high school esponds». Jou nal o Educa ional Resea ch, núm. 83 (4),
181-186.
BERNSTEIN, B. (1990). The s uc u ing o pedagogic discou s. Volum IV: Class, codes and
con ol. Lond es: Rou dledge. T aducció al cas ellà: BERNSTEIN, B. (1993). La
es uc u a del discu so pedagógico. Mad id: Mo a a.
BERNSTEIN, B. (1996). Pedagogy, symbolic con ol and iden i y. Theo y, Resea ch, C i i-
que. Lond es: Taylo & F ancis. T aducció al cas ellà: BERNSTEIN, B. (1998) Peda-
gogía, con ol simbólico e iden idad. Mad id: Mo a a.
178 Educa 33, 2004 Ma ibel Ga cía G acia
Educa 33 9/12/2004 21.45 Página 178
BOURDIEU, P.; PASSERON, J. C. (1970). La Rep oduc ion. Élemen s pou une héo ie du
sys ème d’enseignemen . Pa ís: Édi ions de Minui . T aducció al cas ellà: P. BOURDIEU
y J. C. PASSERON (1977). La Rep oducción. Elemen os pa a una eo ía del sis ema
de enseñanza. Ba celona: Laia.
CARABAÑA, J. (1993). «A a o del indi idualismo y con a las ideologías mul icul u-
alis as». Re is a de Educación, núm. 302, p. 61-82.
FERNÁNDEZ ENGUITA, M. (1988). «El echazo escola : ¿al e na i a o ampa social?».
Polí ica y Sociedad. Mad id, núm. 1, p. 23-34.
FULLAN, M.; HARGREAVES, A. (1992). Wha ’s Wo h Figh ing o in You School? Buc-
kingham: Open Uni e si y P ess.
GARCÍA, M. (2001). L’absen isme escola en zones socialmen desa a o ides. Tesi di igi-
da pel doc o Joaquim Casal. Uni e si a Au ònoma de Ba celona.
GARFELLA ESTEBAN, P.; GARGALLO LÓPEZ, B. (coo d.) (1998). El absen ismo escola . Un
p og ama de in e ención en educación p ima ia. València: Uni e si a de València
i Ajun amen de Gandia.
GIROUX, H. (1992). «P oducción, esis encia y acomodo en el p oceso de escola iza-
ción», a Teo ía y esis encia en educación. Mad id: Siglo XXI. Edición o iginal:
GIROUX, H. (1983). Theo y and esis ance in educa ion. A pedagogy o he oposi-
ion. Lond es: Heineman.
HARGREAVES, A. (1994). Changing eache s, changing imes. Teache ’s wo k and cul u e
in he pos mode n age. Lond es: Casell. T aducció al cas ellà: HARGREAVES, A.
(1999). P o eso ado, cul u a y pos mode nidad. Mad id: Mo a a.
HARGREAVES, D. H. (1967). Social Rela ions in Seconda y School. Lond es: Rou ledge
and Kegan Paul.
«In o me Especial del De enso del Pueblo Andaluz», BOPA, núm. 315, Se illa, 7 d’a-
b il de 1999.
JACKSON, P. W. (1975). «Pa icipación y absen ismo en la clase», a La ida en las aulas.
Mad id: Ma o a.
LUCCHINI, R. (1993). En an de la ue: Iden i é, sociabili é, d ogue. Gineb a: Lib ai ie
D oz. T aducció al cas ellà: LUCCHINI, R. (1999). Niño de la calle: Iden idad, socia-
bilidad, d oga. Ba celona: Los Lib os de la F on e a.
MAU, R. Y. (1992). «The alidi y and de olu ion o a concep : S uden aliena ion».
Adolescence, 27(107), 731-741.
MORTON, J. (1989). «You h aliena ion and he schools: A P incipal’s pe spec i e».
NASSP Bulle in, 73 (514), 109-110.
NEWMANN, F. M. (1981). «Reducing s uden aliena ion in high schools: Implica ions
o Theo y». Ha a d Educa ional Re iew, núm. 51 (4), 546-564.
OERLEMANS,K.; JENKINS H. (1998). «The e a e aliens in ou school». Issues in Edu-
ca ional Resea ch, núm. 8 (2), 117-129.
PLAISANCE, E. (1972). «Echec Scolai e: Échec de l’écolie ou échec de l’école?». Raison
P esen e, 23, juliol-agos -se emb e (21-41).
REID, K. (1982). «The sel -concep and pe sis en school absen eeism». B i ish Jou nal
o Educa ional Psycholog., 52, 179-187.
REID, K. (1980). Pe sis en school absen eeism, esi doc o al no publicada. Uni e si y
o Wales.
REID, K. (1981). «Aliena ion and pe sis en school absen eeism». Resea ch in Educa ion,
núm. 26, 31-40.
RIST RAY. «Sob e la comp ensión del p oceso de escola ización. Apo aciones de la
eo ía del e ique aje». Educación y Sociedad, núm. 9. p. 179-190.
L’absen isme escola a l’ensenyamen p ima i i secunda i obliga o i… Educa 33, 2004 179
Educa 33 9/12/2004 21.45 Página 179
RODERICK M., i al es (1996). «Habi s ha d o B eak: A New Look a T uancy in Chi-
cago’s Public High Schools». Chicago: Conso ium on Chicago School Resea ch,
a: h p://www.conso ium-chicago.o g
ROHRMAN, D. (1993). «Comba ing uancy in ou schools: A communi y e o ».
NASSP Bulle in, núm. 76 (549), 41-45.
SAN JUAN, M. (1997). P og ama de absen ismo escola de Valladolid. Ac as de encuen-
os Técnicos sob e Seguimien o de la Escola ización: El Absen ismo Escola .
Ayun amien o de Mad id.
SEEMAN, M. (1975). «Aliena ion s udies». Annual Re iew o Sociology, núm. 1, 91-
123.
SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA, In o me 2000. BOPC, núm. 165, Ba celona, 27
de ma ç del 2001.
TRIPP, D. (1986). «G een ield: A case s udy o schooling, aliena ion, and employ-
men ». A: P. FENSHAM (ed.). Aliena ion om schooling. Lond es: Rou ledge &
Kegan Paul.
WILLIS, P. (1977). Lea ning o labou . How wo king class kids ge wo king class jobs.
Lond es: Saxon House (1ª ed). T aducció al cas ellà de Ra ael Fei o: WILLIS, P.
(1988). Ap endiendo a abaja . Cómo los chicos de clase ob e a consiguen abajos de
clase ob e a. Mad id: Akal.
WILLIS, P. (1986). «P oducción cul u al y eo ías de la ep oducción cul u al». Edu-
cación y Sociedad, núm. 5, p. 7-34.
180 Educa 33, 2004 Ma ibel Ga cía G acia
Educa 33 9/12/2004 21.45 Página 180
