Resum
Resul a una e idència el e que l’escola i a obliga ò ia no pugui p opo ciona a o es i
cadascuna de les pe sones que la segueixen la mul i ud de sabe s que ac ualmen in eg en
el món cien í ic, ecnològic i social. En aques a in es igació, es plan egen di e sos in e -
ogan s sob e les espos es que l’escola ha de dona en coneixemen s sob e com aplica -les
a «la ida quo idiana». Aques a p epa ació de l’indi idu exigeix ambé la o mació necessà-
ia pe a accedi al món del eball. Aques a icle p e èn dona espos a a aques es qües ions,
anali zan la pe spec i a des de la qual s’emp engui la selecció dels elemen s cu icula s
que l’escola eali zi pe compli la se a unció social de p epa a les jo es gene acions pe a
llu inco po ació plena a la ida col·lec i a. L’escola no és solamen l’única on d’in o -
mació que s’emp a en aques a in es igació —a ho es d’a a s’a i ma que ni an sols la p in-
cipal— sinó que, pe mi jà dels di e en s agen s socials, s’anali za el p oblema d’ha e de
selecciona allò que po esul a més necessa i i bene iciós pe als alumnes, an pe a la
ida escola com pe a l’ex aescola . Aques a selecció implica una dimensió ecnicope-
dagògica pe ò ambé poli icosocial. La solució no po se una al a que iden i ica les com-
pe ències bàsiques que s’han de eballa du an el pe íode d’escola i a obliga ò ia i es abli
p io i a s.
Resumen
Resul a una e idencia el hecho de que la escola idad obliga o ia no puede p opo ciona a
odos y cada uno de los suje os que la siguen la mul i ud de sabe es que ac ualmen e in e-
g an el mundo cien í ico, ecnológico y social. En es a in es igación, se plan ean a ios
in e ogan es sob e las espues as que debe da la escuela en conocimien os y su aplica-
bilidad a la « ida co idiana». Es a p epa ación del indi iduo exige ambién la o mación
necesa ia pa a accede al mundo del abajo. Es e a ículo p e ende da espues a a es as
cues iones, analizando la pe spec i a desde la cual se acome a la selección de los elemen os
cu icula es que la escuela ealice pa a cumpli su unción social de p epa a a las jó enes
gene aciones pa a su inco po ación plena a la ida colec i a. La escuela no sólo no es la
única uen e de in o mación que se u iliza en es a in es igación, —a es as al u as se a i ma
Educa 26, 2000 101-125
Iden i icació de les compe ències bàsiques
en l’ensenyamen obliga o i1
Jaume Sa amona
C is ina Pin ó
Uni e si a Au ònoma de Ba celona. Depa amen de Sociologia
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
1. Els signan s del p esen a icle s’han limi a a e un esum del ex que cons i ueix la publi-
cació ín eg a de la ece ca que aquí es p esen a i que ha publica el Consell Supe io d’A a-
luació del Sis ema Educa iu del Depa amen d’Ensenyamen de la Gene ali a de Ca alunya.
102 Educa 26, 2000 Jaume Sa amona; C is ina Pin ó
que ni siquie a la p incipal— sino que, a a és de los di e en es agen es sociales, se anali-
za el p oblema de ene que selecciona aquello que puede esul a más necesa io y bene-
icioso pa a los alumnos, an o pa a la ida escola como pa a su ida ex aescola . Es a
selección implica una dimensión écnico-pedagógica pe o ambién polí ico-social. La solu-
ción no puede se o a que iden i ica las compe encias básicas que deben abaja se du an-
e el pe íodo de escola idad obliga o ia y es ablece p io idades.
Abs ac
I seems ob ious ha compulso y schooling canno gi e all indi iduals all he necessa y sub-
jec s o li ing in he scien i ic, echnological and social new wo ld. This esea ch aces he
ques ion abou wha kind o answe he school mus gi e conce ning knowledge and hei
applica ion o daily li e. This aining o indi iduals includes he compe ence o ge ing
in o he labou ma ke . The a icle ies o answe o hese ma e s by analysing he selec-
ion o he cu icula ha he school makes in o de o acili a e o he young gene a ion
he ansi ion o daily li e.
The esea ch uses di e en in o ma ion sou ces, no only he school, which nowadays
is no e en he mos impo an sou ce, and i is h ough he di e en social agen s ha
he p oblem o ha ing o selec con en s and skills is analysed, aking in o accoun which
ones o hem a e he mos impo an and necessa y no only o succeed in school bu o ge
eady o en e he daily li e.
The solu ion has o conside pedagogical easons bu also poli ical ones, and o iden-
i y which kind o basic compe ences mus be ained du ing compulso y schooling and
o se p io i ies.
In oducció
La «Iden i icació de les compe ències bàsiques en acaba l’escola i a obli-
ga ò ia» és un eball endega dins de la Fonda ion des Régions Eu opéennes
pou la Reche che en Éduca ion e en Fo ma ion (FREREF).
La FREREF és una undació egional eu opea c eada a inicia i a de les
egions eu opees de Rhône-Alps, Llomba dia, la comuni a ancesa de Bèlgi-
ca i Ca alunya l’any 1991. Més a d s’hi an inco po a les egions de Balea s,
la epública del can ó de Gineb a, el Lande de Baden Wü embe g i Luxem-
bu g. Té la seu cen al a B ussel·les i la sec e a ia pe manen a Lyon.
La FREREF es de ineix com una pla a o ma de comunicació i coope ació
que a a o eix els in e can is en e esponsables polí ics i cien í ics enca ega s
de la ece ca en el camp de l’educació i la o mació. La FREREF ol se una
xa xa de xa xes. En conc e , é la missió d’es imula , d’anima i de e de mi -
jance en els eballs de les se es egions pa icipan s.
In oducció
1. Jus i icació de l’es udi
2. P océs gene al de l’es udi
3. Conclusions
4. B eus p opos es
Suma i
Iden i icació de les compe ències bàsiques en l’ensenyamen obliga o i Educa 26, 2000 103
L’1 d’ab il de 1998 se’n a cons i ui a Ba celona una comissió ècnica in e-
g ada pe ep esen an s de les Illes Balea s, les Canà ies i Ca alunya, aques a
da e a com a egió coo dinado a, amb l’objec iu de dissenya el p ojec e del
p esen es udi.
La p opos a de eali za aques a ece ca, que en el seu dia a o mula Ca a-
lunya, ou ap o ada pe l’Assemblea Gene al de la FREREF, a S u ga , el 7 de
no emb e de 1998, amb l’aco d d’o e i la pa icipació a o es les egions mem-
b es i a al es de possibles que olguessin adhe i -s’hi. Les despeses d’execució
ana en a cà ec de les egions pa icipan s i la FREREF concedí un aju econò-
mic pe a la publicació de l’in o me inal.
1. Jus i icació de l’es udi
1.1. El concep e de «compe ència bàsica»
És un e que l’escola o, si es p e e eix, l’escola i a obliga ò ia, no po p o-
po ciona a o s i cadascun dels subjec es que la segueixen la mul i ud de sabe s
que ac ualmen in eg en el món cien í ic, ecnològic i social. L’escola no és
l’única on d’in o mació —a aques es al u es s’a i ma que ni an sols la p inci-
pal– i, a més, es oba da an l’impo an p oblema d’ha e de selecciona allò
que po esul a més necessa i i bene iciós pe als alumnes, an pe a la ida
escola com pe a la se a ida ex aescola . Aques a selecció implica una dimen-
sió ecnicopedagògica pe ò ambé poli icosocial. La solució no po se una
al a que es abli p io i a s, a ès que no es po acumula o el sabe du an el
pe íode de l’escola i a obliga ò ia.
Així so geixen un segui d’in e ogan s als quals l’escola ha de espond e.
L’escola, ha de p eocupa -se només de p ocu a ap enen a ges al ma ge de p o-
cu a que aques s siguin aplicables a la ida quo idiana?, o bé, ha de p eocupa -
se de mane a p e e en que els subjec es adqui eixen les es a ègies i les habili a s
que els siguin ú ils pe a la ida quo idiana? Enca a més, en aques a p epa a-
ció pe a la « ida quo idiana», s’inclou la p epa ació pe a accedi al món labo-
al? De la espos a que es doni a aques es qües ions depend à la pe spec i a
des de la qual es eali zi la selecció dels elemen s cu icula s que l’escola iï
pe a compli la se a unció social de p epa a les jo es gene acions pe a inco -
po a -se plenamen a la ida col·lec i a.
Es po ad e i que les e o mes escola s que s’han dona en els úl ims emps
han olgu insis i més en l’assolimen d’habili a s en eses en un sen i ampli,
inco po an -hi les que pe me en accedi al coneixemen i a ança -hi, que no en
la simple acumulació de coneixemen s, que a ui dia és a l’abas de o s mi -
jançan les nomb oses on s d’in o mació de què disposem.
Pe ò aques a opció a la egada no es à exclosa de iscos. Ja s’han aixeca eus que
demanen una majo se ie a en l’asso imen dels «coneixemen s bàsics o ona-
men als», men e no inguem enca a la segu e a que les habili a s que es p e e-
nen s’aconsegueixen en la mesu a desi jable. D’al a banda, el menysp eu cap als
coneixemen s « eò ics» en on de l’al e na i a d’ap end e a ap end e no po e -
104 Educa 26, 2000 Jaume Sa amona; C is ina Pin ó
se en el bui , pe què pe a ap end e a ap end e és necessa i ap end e alguna cosa i el
p oblema adica en de e mina què hau ia d’ésse aques a cosa. Els hàbi s d’ap e-
nen a ge no són una me a qües ió o mal que s’aconsegueixi sense con ingu s.
Ac ualmen s’ad e eix la p esència d’una comanda c eixen de « o na a
allò que és bàsic», com a esul a del e que l’escola no po ocupa -se alho a
de o , i que l’ap enen a ge de o ipus no inali za amb el pe íode de l’esco-
la i a , sinó que aquí només s’inicia. Jus amen es ac a d’assen a els p inci-
pis que acili in l’ap enen a ge con inu al qual o s a ui dia es em so mesos.
Pe ò, què ol di «allò que és bàsic»?
Sens dub e que és més àcil de ini el concep e de «bàsic», en ès com a
equisi onamen al pe a assoli una i a, que de e mina de què es compon.
Pe aques a aó no ens a u a em an a busca de inicions al ol an d’«allò que
es bàsic» sinó a in en a -ne iden i ica el con ingu . La conc eció d’aques con-
ingu ens ad eça a les exigències que la ida ac ual plan eja als subjec es du an
la se a escola i a obliga ò ia i sob e o en acaba aques pe íode.
Les compe ències se’ns p esen en així com a elacionades amb acul a s gene-
als, al po encial humà de ans o mació de la eali a , a l’es il del que Chomsky
a ibueix pe a la compe ència lingüís ica: «la capaci a de p odui in ini a-
men ». Des d’aques a pe spec i a, la compe ència pe me ia p odui un nom-
b e in ini d’accions no p og amades, amb el qual es supe a la conside ació
es ic i a del conduc isme aplica a l’ensenyamen , que només enia en comp-
e els esul a s p è iamen de e mina s en els objec ius didàc ics.
Com ja s’ha di , el domini d’unes compe ències bàsiques pe pa de l’a-
lumna en l’escola i a obliga ò ia hau ia d’habili a -lo pe a pode -se inse i
pe ec amen a la ida escola i social. I dins la ida escola s’hau ien de di e-
encia les compe ències necessà ies pe a l’adquisició dels equisi s acadèmics
co esponen s a les di e en s ma è ies i à ees de coneixemen , com ambé les
que pe me en la no mal i posi i a elació social dins la ins i ució escola . Aques
segon g up de compe ències de cai e social se an comunes a les exigides pe a
la ida de elació o a del ma c escola .
Si ua s en el momen de inali za l’escola i a obliga ò ia, en el cas de no
con inua amb els es udis, el subjec e es oba amb la possibili a d’accedi al
món labo al. D’al a banda, no s’ha de menys eni que en l’ac ual secundà ia
obliga ò ia es à inclosa la p epa ació inicial pe a aques accés, en conside a -
se que é la o mació p o essional de p ime g au, ca la que s’inicia a pa i
dels 16 anys es quali ica com de g au mi jà. To això jus i ica que en e les
compe ències que habili en pe a la ida social s’hagin d’inclou e les e e en s
al món labo al en sen i ampli, sense conc e a l’àmbi o lloc de eball con-
c e , que és objec e de la o mació p o essional especí ica.
Enca a es pod ia a egi que ha es a des del món labo al, és a di , des de la
o mació p o essional, on s’ha e mani es una majo p eocupació pe a iden-
i ica les co esponen s compe ències bàsiques. A í ol d’exemple es po ci a
el cas de l’Ins i u Ca alà de No es P o essions (INCANOP), que de ineix les
compe ències bàsiques com «un conjun d’ac i uds, ap i uds i coneixemen s
comuns a di e en s llocs de eball, o icis i p o essions».
Iden i icació de les compe ències bàsiques en l’ensenyamen obliga o i Educa 26, 2000 105
D’aco d amb o el que s’ha di es po ad e i que les compe ències bàsi-
ques han de eni en comp e an la p epa ació pe a la ida acadèmica, en e-
sa com la p og essi a acili ació dels ap enen a ges ecnicocien í ics, com la
p epa ació pe a l’accés al món labo al i pe a la ida social de elació. El nom-
b e de les esmen ades compe ències ha d’es a limi a pe la p òpia exigència
d’uni e sali zació, és a di , pe les possibili a s que siguin adien s a o s els sub-
jec es que inali zen l’escola i zació obliga ò ia, pel e que o s han de pode a i-
ba als bene icis que p e enen adqui i -les. No a al a insis i que la noció de
bàsiques es elaciona així a la idea d’uns «mínims», ad e in que l’escola po i
ha d’in en a els «màxims» possibles.
S’ha d’a egi que el concep e de compe ència que hem u ili za inclou an
els sabe s (coneixemen s eò ics) com les habili a s (coneixemen s p àc ics o
aplica ius) i les ac i uds (comp omisos pe sonals).
2. P océs gene al de l’es udi
2.1. Objec ius
Objec iu gene al
L’objec iu gene al que s’ha p oposa aques es udi ha es a la iden i icació de
les compe ències bàsiques (coneixemen s, habili a s i ac i uds) que l’alumna hau-
ia de domina quan acaba l’escola i zació obliga ò ia, amb la inali a de eni
la capaci a pe a con inua ap enen i pode in eg a -se en la ida social i labo-
al del nos e emps.
Objec ius especí ics
Com a objec ius complemen a is a l’an e io , la in es igació ambé es a plan-
eja :
1. Valo a el g au d’impo ància que me eixen les compe ències iden i ica-
des.
2. Compa a les possibles di e ències que els di e sos col·lec ius consul a s
mani es en espec e a la alo ació an e io .
2.2. Fases de l’es udi
Tal com es mos a en el g à ic de la igu a 1, el eball ha segui les qua e ases
següen s:
I. Iden i icació de les compe ències bàsiques, a pa i de es on s:
a) cu icula bàsics de les egions pa icipan s (Ca alunya, Balea s i Canà-
ies);
b) e isió de les in es igacions p òximes al ema; i
c) consul a a col·lec ius ep esen a ius de l’àmbi escola i sociolabo al.
106 Educa 26, 2000 Jaume Sa amona; C is ina Pin ó
Figu a 1. Desc ipció de les ases de l’es udi.
REGIONS
REGIONS
REGIONS
REGIONS
REGIONS
REGIONS
CURRÍCULUM
OBLIGATORI LÍNIES
CURRICULARS
COMUNES
RECERQUES
SEMBLANTS ESTAT DE LA
QÜESTIÓ
ELABORACIÓ
D’UNA GUIA
D’ENTREVISTES
SEMINARI
CONJUNT
SEMINARI
CONJUNT
REALITZACIÓ
D’ENTREVISTES
PERSONALS
MOSTRA D’ORGANISMES I
INSTITUCIONS RELLEVANTS
VINCULADES AMB L’EDUCACIÓ
DISSENY D’UN
QÜESTIONARI
VALORATIU
ANÀLISI I VALORACIÓ DE
LES ENTREVISTES
DETERMINACIÓ D’UNA
MOSTRA REPRESENTATIVA APLICACIÓ DELS
QÜESTIONARIS
ANÀLISI DE
RESULTATS
COMPARACIÓ I
SÍNTESI DE
RESULTATS
SEMINARI
CONJUNT
PROPOSTA
ESTRUCTURADA DE
COMPETÈNCIES
ADAPTACIÓ
Iden i icació de les compe ències bàsiques en l’ensenyamen obliga o i Educa 26, 2000 107
II. Elabo ació d’un qües iona i alo a iu de les compe ències bàsiques iden-
i icades i disseny del p océs d’aplicació d’aques qües iona i a una mos a
ep esen a i a dels sec o s educa ius i socials, en els es e i o is.
III.Aplicació del qües iona i i anàlisi dels esul a s ob ingu s.
IV.P opos a o gani zada de p esen ació de ini i a de les compe ències bàsi-
ques iden i icades.
El eball d’in es igació es a inicia l’ab il de 1998 i ha inali za l’oc u-
b e de 1999.
2.3. Me odologia
L’es udi ha combina di e sos mè odes i ècniques d’in es igació, d’aco d amb
la con eniència de cadascuna de les ases.
En la ase inicial d’iden i icació de les compe ències bàsiques s’ha u ili za
l’anàlisi de ex a pa i dels documen s publica s e e en s als cu icula dels
es e i o is que hi han eballa , a cà ec dels ècnics dels o ganismes col·labo-
ado s co esponen s.
Aques a anàlisi de ex ha compo a una asca de selecció i d’in e p e a-
ció de o el epe o i cu icula plan eja pe les espec i es adminis acions
que, en p incipi, enen el ca àc e de mínims cu icula s, amb la qual cosa es
pod ia pensa que es ac a ja d’una ep esen ació de les compe ències bàsi-
ques p e eses.
La selecció s’ha eali za des d’un c i e i més es ic iu de « onamen ali a »,
a ès que el cu ículum escola p e eu a la p àc ica, la possibili a que no o l’a-
lumna hi pugui a iba . La in e p e ació implica a e èm asi en la p epa ació
pe a la ida social més que en l’adquisició de o s els coneixemen s acadèmics
p oposa s en les di e ses ma è ies, ja que mol s d’aques s coneixemen s es jus-
i iquen com a necessa is pe l’adquisició dels següen s i no an pe la se a u i-
li a p àc ica en la ida quo idiana. D’al a banda, no es po menys eni la
adició de la qual pa im en el sis ema educa iu, més p eocupa pe p epa a pe
a segui es udis supe io s que no pe a inco po a -se a la ida sociolabo al.
La classi icació axonòmica que ja s’ha e se i en aques a ase pe o gani -
za les compe ències de i a di ec amen de la cu icula , com es mos a en la
aula 1.
El ma eix mè ode d’anàlisi de con ingu s’ha segui en les in es igacions
que s’han oba sob e aques ema. A Ca alunya han es a les següen s:
—F
ALGUERES, F., Expe imen ació de cu sos d’iniciació p o essional. P e-ap e-
nen a ge p o essional pe a jo es de 14-16 anys. Escoles Salesianes. ICE. Uni-
e si a Au ònoma de Ba celona,1983.
—M
ASJUAN, J.M., Inse ción p o esional y social de los jó enes, la ansición de
la escuela a la ida adul a. Polí icas, in o mación, es adís ica e in es igación.
Uni e si a Au ònoma de Ba celona,1989.
108 Educa 26, 2000 Jaume Sa amona; C is ina Pin ó
Taula 1. G aella de classi icació de les compe ències bàsiques.
Àmbi s Subàmbi s Con ingu s
Ma emà ic Càlcul, esolució de p oblemes, mesu a, Coneixemen s
geome ia, ac amen de la in o mació i a za Habili a s
Ac i uds
Social In e p e ació espacial, simbologia, his ò ia Coneixemen s
i e i o i, pensamen c í ic, di e si a cul u al, Habili a s
pa icipació i habili a s socials Ac i uds
Tecnocien í ic Coneixemen s d’objec es quo idians, p ocessos, Coneixemen s
ecnocien í ics, medi ambien , salu i consum Habili a s
Ac i uds
Llengua ge Exp essió o al, exp essió esc i a, comp ensió Coneixemen s
o al, comp ensió esc i a, llengua ge plàs ic i Habili a s
iconog à ic, alo ació sociocul u al, alo es è ic Ac i uds
del llengua ge i ús medià ic
Labo al Selecció del lloc de eball, comp omís, a aluació, Coneixemen s
p omoció, quali a , d e s i deu es, eball en equip Habili a s
i inicia i a Ac i uds
Una p ime a sín esi d’aques es dues on s d’iden i icació de compe ències,
cu icula i ece ques es a po a a e me mi jançan el deba dins del g up èc-
nic de Ca alunya i es a a iba a accep a de ini i amen desp és de la pa i-
cipació i l’ap o ació dels al es dos e i o is. El documen esul an ha se i de
base pe a la con ecció de la guia emp ada en la e ce a on iden i ica i a: les
demandes dels col·lec ius implica s en l’educació.
La iden i icació de les compe ències a pa i de les pe icions de col·lec ius
ep esen a ius ha ingu dos momen s:
a) la de e minació de quins ha ien de se els col·lec ius dels es e i o is
implica s, cosa que s’ha po a a e me mi jançan el deba i l’aco d en e
el conjun de ècnics de la in es igació, e igi en g up de discussió, i
b) l’elabo ació de la g aella-guia de l’en e is a, con eccionada pel ma eix
p ocedimen .
La consul a als col·lec ius de e mina s es a po a a e me mi jançan en e-
is a pe sonal a pe sones ep esen a i es de di e sos o ganismes, la llis a dels
quals es mos a en la aula 2 (cas de Ca alunya).
En o al han es a 26 les pe sones consul ades a Ca alunya i a les Balea s.
Tan pe a la de e minació dels col·lec ius com de les pe sones que els ep e-
sen a en es a pa i de la composició del Consell Escola de Ca alunya, màxim
ò gan de pa icipació de la comuni a educa i a en el sis ema escola no uni-
e si a i, amb la qual cosa es ga an ia an la ep esen a i i a que es olia acon-
Iden i icació de les compe ències bàsiques en l’ensenyamen obliga o i Educa 26, 2000 109
Taula 2. Relació d’o ganismes i pe sones consul ades a Ca alunya.
Col·lec iu En i a Nomb e
Adminis ació educa i a Depa amen d’Ensenyamen 3
Adminis ació local Fede ació de Municipis de Ca alunya
Associació de Municipis de Ca alunya 2
Alumnes Bloc d’Es udian s Nacionalis es 1
Cen als i o gani zacions CCOO, UGT 2
sindicals
Col·legis P o essionals Col·legi O icial de Doc o s i Llicencia s 1
Consells escola s Consell Escola del Vallès 1
e i o ials
En i a s cul u als Ins i u d’Es udis Ca alans 1
Associacions de docen s Mo imen s de Mes es de Reno ació Pedagògica 1
O gani zacions pa onals Fomen del T eball, Associació de Dones,
Emp esà ies PIMES, Camb a de Come ç... 5
Pa es/ma es d’alumnes FAPAES, FAPAC, FAPEL, Con ede ació
C is iana de Pa es d’Alumnes, Fede ació Ca alana
de Pa es d’Alumnes d’Educació Especial... 5
Sindica s de docen s USTEC-STES, CCOO, UGT
Docen s uni e si a is P o esso s de ni ells educa ius no uni e si a is 3
Ti ula s de cen es Con ede ació de Cen es Au ònoms
docen s p i a s d’Ensenyamen de Ca alunya 1
segui , com l’accessibili a de les pe sones objec es de l’en e is a. To i així s’hi
an a egi al es o ganismes, com és el cas de l’Associació de Dones Emp esà-
ies i Camb es de Come ç, enin p esen el seu pape de p opo ciona llocs
de eball.
La in enció comuna ha es a a iba als col·lec ius més implica s en el sis-
ema educa iu, així com a aquells que ecullen di ec amen els esul a s de
l’educació escola ebuda pels adolescen s que acaben l’escola i a obliga ò ia,
com és el cas de l’emp esa.
La consul a la an e ec ua ècnics quali ica s, alguns dels quals ha ien pa -
icipa en o el p océs de la in es igació, p o eï s de la g aella-guia on ha ien
d’ano a les espos es emeses e balmen . Pe a cada epíg a de la g aella l’en-
e is ado comp a a amb la o mulació de la p egun a que es plan eja a
a l’en e is a i un exemple il·lus a iu de les possibles espos es, ex e de la sín-
esi de compe ències ja eali zada.
A les Illes Canà ies la elació de consul a s a se bàsicamen la ma eixa,
pe ò com que es a en ia la g aella pe co eu el nomb e de qües iona is eco-
lli s ou meno , o i que a en se o ça in e essan s.
El conjun de espos es de cada e i o i es a buida a la g aella gene al,
a egin -se a les compe ències iden i icades amb les dues on s an e io s. El docu-
men esul an a se mol ex ens, amb algunes ei e acions i p opos es no
116 Educa 26, 2000 Jaume Sa amona; C is ina Pin ó
— La inculació amb el p opi e i o i implica el coneixemen dels seus e s
iden i ica ius, an his ò ics com a ís ics i cul u als en gene al.
— La iden i icació amb el p opi e i o i es complemen a amb el coneixemen
i espec e pe al es eali a s ísiques i cul u als.
— Inhe en als ap enen a ges socials hi ha el desen olupamen de l’espe i c í-
ic com a on de eali zació i d’independència pe sonal. Això implica des
de eni sen i (posi iu) de la eali a ins a se capaç d’obse a i d’accep a
la c í ica, ecollin pun s de is a di e en s, així com sabe in e p e a els
d e s i deu es de cai e polí ic i social.
— Els ap enen a ges socials es euen com a possibili ado s de la pa icipació
social que compo a conèixe la legislació i el uncionamen de les ins i u-
cions socials, pe així a iba a consolida ac i uds solidà ies i d’implicació
social.
— Les denominades habili a s socials enen un impo an pape en e les com-
pe ències bàsiques: elaciona -se, eni ac i ud dialogan , se p uden da an
els con lic es, espec a les no mes de con i ència i de elació social.
Àmbi ecnocien í ic
— Una p ime a dimensió dels coneixemen s ecnocien í ics és l’aplicabili a
a la u ili zació dels apa ells habi uals de la lla i del lloc de eball.
— Les habili a s bàsiques e e ides als p ocessos ecnològics es cen en sob e-
o en la capaci a pe a dissenya p ojec es i a alua -los, men e que en el
camp de les ac i uds es demana una p edisposició posi i a e s els can is
ecnològics.
— El medi ambien cons i ueix un capí ol impo an en la elació de les com-
pe ències bàsiques. L’es al i d’ene gia, l’e i ació de les si uacions con ami-
nan s i la con i ència equilib ada amb l’en o n són el esul a lògic dels
coneixemen s espec e a la impo ància de la conse ació del medi (ene gies
al e na i es, ecollida selec i a de deixalles, possible selecció d’en o ns pe
a iu e-hi...).
— Dins d’aques àmbi s’ha si ua o el e e en a la salu . L’adquisició d’hà-
bi s higiènics, la iden i icació dels símp omes de les malal ies més eqüen s
i la capaci a de p e eu e l’es ès, es elacionen amb les in o macions que ho
an possible, en e les quals es poden esmen a el coneixemen del p opi
cos, les bases de la nu ició co ec a, i la iden i icació dels p oduc es pe i-
llosos pe a la salu .
Àmbi lingüís ic
— Si ens cen em bàsicamen en el llengua ge o al i esc i , ca el numè ic i
g à ic ja apa eixien en els àmbi s comen a s an e io men , es conside a un
alo el coneixemen de les llengües es ange es i en conjun l’exis ència
d’una di e si a lingüís ica.
— El llengua ge en el seu conjun ha d’ésse is com una eina de desen olu-
Iden i icació de les compe ències bàsiques en l’ensenyamen obliga o i Educa 26, 2000 117
pamen del p opi pensamen i necessa i pe a la ansmissió dels sen imen s,
assenyalan els alo s es è ics que són p opis del llengua ge isual.
— En el llengua ge o al es des aca el domini del ocabula i bàsic, així com de
les ases e es i dels e anys més habi uals. L’o d e i la luïdesa e bal han
de se i pe a desc iu e si uacions, idees i sen imen s.
— L’esmen a o d e i co ecció ambé apa eixen en l’exp essió esc i a, com a
elemen s ú ils pe a edac a ex os com, pe exemple, la mane a d’o e i -se
pe a un lloc de eball. To això implica eni coneixemen s bàsics de edac-
ció.
— La lec u a, com calia espe a , es alo a an en la se a u ili a pe a aconse-
gui in o mació com en la se a pe spec i a es è ica, semp e des de l’exigència
de comp end e el discu s esc i i sabe emp a les eines de supo d’aques
llengua ge: dicciona is, enciclopèdies, bases de dades, e c.
— La uncionali a in o ma i a del llengua ge se à e ec i a en la mesu a que
sigui capaç de ac a i objec i a la in o mació, la qual cosa demana un ús
conscien dels mi jans de comunicació.
Àmbi labo al
— La p epa ació pe a accedi al món labo al comença amb la capaci ació pe
a comp end e i anali za les condicions d’un eball i con inua amb l’habi-
li a pe a ompli o mula is i p esen a -se a les en e is es de selecció.
— En el capí ol de les ac i uds s’insis eix en aquelles que cons i ueixen un
comp omís e s la eina: se hones , cons an , acaba les eines comença-
des, es o ça -se... i aquelles que són desig de supe ació i de p omoció pe -
sonal: eni au oes ima, eni un p ojec e pe sonal de u u , gaudi d’hàbi s
d’au o o mació... Adme e la igu a de l’au o i a no ha d’ésse una con-
aposició a aques es compe ències.
— El p incipi genè ic de la quali a , en an que cons an de l’ac i i a labo al,
aquí es conc e a ia en les compe ències que signi iquen iden i ica les ca ac-
e ís iques del eball ben e , sen i -ne sa is acció i se capaç de segui el
camí de les inno acions.
— Vinculada amb la quali a hi ha la capaci a inno ado a, que es conc e a a
p end e decisions, plani ica i esold e les asques de mane a au ònoma,
així com a sabe con ènce mi jançan les p òpies a gumen acions.
—
P ac ica i alo a el eball en equip cons i ueix una mane a di ec a de p e-
pa a pe a la inse ció labo al. T eballa en equip implica se solida i amb els
seus memb es i se gene ós en l’apo ació de coneixemen s i d’inicia i es.
4. B eus p opos es
— La iden i icació de les compe ències bàsiques, com ja s’ha di an e io men ,
no exclou la p eocupació pe les al es i es cu icula s que es de e minen en
el disseny cu icula bàsic i en el p ojec e cu icula de cada cen e en con-
c e . Es ac a de eni p esen que les compe ències aquí p esen ades, siguin
118 Educa 26, 2000 Jaume Sa amona; C is ina Pin ó
coneixemen s, habili a s o ac i uds, s’han conside a al amen impo an s
pe a la comuni a educa i a i la socie a en el seu conjun , com a ga an ia de
la p epa ació que els nois i noies han de eni en abandona l’escola i a obli-
ga ò ia pe a in eg a -se de mane a esponsable en la ida social i labo al.
La p opos a, doncs, és la de posa en conside ació de o s els cen es esco-
la s la inclusió de o es les compe ències assenyalades en el nucli p incipal
de la se a ac i i a pedagògica, de mane a que, en cas d’ha e -hi di icul a
pe pa dels alumnes en la consecució de o s els objec ius cu icula s
bàsics, es p ocu i que els que es mos en aquí es puguin aconsegui .
— L’ag upació de les compe ències p esen ades pe àmbi s o à ees cu icula s
po acili a -ne el eball dins de cadascuna, amb el benen ès que mol es
compe ències enen la ine i able ca ac e ís ica de ans e sals i pe això han
d’ésse objec e de p eocupació de o s els docen s, i del cen e escola en el
seu conjun . El cas de les compe ències que s’han si ua so a l’epíg a labo-
al és el més e iden , pe ò no l’únic.
— Una lògica con inuació del eball aquí p esen a condueix a e una p opos a
de ècniques pedagògiques ap opiades pe a ac a o es i cadascuna de les
compe ències bàsiques p oposades. De momen , pe ò, es a en mans de
cada cen e la o ma de e -ho. Sens dub e que de la p o essionali a dels
docen s espec ius so gi an les solucions més adequades. En o cas, una
possible p opos a pedagògica impulsada pe a una con inuació de la p e-
sen ece ca no ind ia més inali a que dona sugge imen s espec e del
que aquí s’ha di .
— Una al a qües ió ó a el possible l’esglaonamen de les compe ències bàsi-
ques aquí p esen ades en e l’ensenyamen p ima i i l’ensenyamen secun-
da i obliga o i. Res a ambé com un eball a e de mane a immedia a.
De momen hau an de se els cen es espec ius els qui de e minin com
cald ia e la co esponen g adació. En el cas dels cen es de p imà ia se à
lògic que conside in que la majo ia de les compe ències p oposades són
objec ius pedagògics pe manen s al lla g de o a l’escola i a obliga ò ia, si
bé alguns ja hau ien de queda consolida s en inali za el seu ni ell educa iu.
Els cen es de secundà ia, pe la se a banda, pod ien e un diagnòs ic
inicial de quines són les compe ències que ja enen assolides els seus alumnes
i ac ua alesho es sob e la es a, ad e in que o es les no assumides ambé
hau ien de con e i -se alesho es en objec ius del ni ell secunda i, si se n’ad-
me la impo ància p e e en pe a o l’alumna pe ò en especial pe a aquells
alumnes que enen més di icul a s en el cu iculum acadèmic.
— Finalmen , una da e a conside ació i p opos a alho a. Com o eball de
ece ca, el p esen és millo able i les conclusions ob ingudes de cap mane-
a no són de ini i es. La u ili a au p ecisamen a cons i ui un documen
suscep ible de millo a amb les apo acions de o s els implica s, di ec a-
men o indi ec amen , en l’educació escola .
De la necessà ia anàlisi c í ica i el co esponen deba pod an so gi
p opos es adap ades a les pa icula i a s de cada cen e escola , de cada e i-
o i conc e . Cap p opos a pedagògica, ingui de l’adminis ació educa i-
Iden i icació de les compe ències bàsiques en l’ensenyamen obliga o i Educa 26, 2000 119
a, ingui del món acadèmic, po supli la e lexió pe sonal i col·lec i a del
p o esso a , i aques cas no n’és una excepció.
— La endència a eni delimi ada una elació de compe ències bàsiques hau-
ia d’implica igualmen l’adminis ació educa i a, la qual pod ia inclou e-
les de mane a explíci a en la se a p opos a.
ANNEX
Relació de memb es que in eg a en l’equip de eball de la ece ca
Comissió ècnica esponsable
Jaume Sa amona i López. Di ec o cien í ic de la ece ca
Ra ael Bisque a i Alzina. Assesso es adís ic
Dolo s Idua e i Despuig. Coo dinado a del p ojec e
Equip de eball
Ca alunya
Ma a Clemen e i Rubio. Becà ia. Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Pepi a Co ominas i Baulenas. Inspecció. Depa amen d’Ensenyamen
Espe ança Iso na i Fe ichola. Pedagoga. Consell Supe io d’A aluació del Sis-
ema Educa iu
Mon se a Milian i Milian. Pedagoga. Consell Supe io d’A aluació del Sis ema
Educa iu
C is ina Pin ó i Ise n. Pedagoga. Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Ca me Segu a i Rabinad. Pedagoga. Consell Supe io d’A aluació del Sis ema
Educa iu
Sal ado Sala i Ca asco. Pedagog. Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Ca me Llobe a i Plana. Sec e à ia de la Comissió de T eball. Consell Supe io
d’A aluació del Sis ema Educa iu
Balea s
Miquel Vi es i Mad igal. Responsable ècnic de la Conselle ia d’Educació,
Cul u a i Espo s
F ancesca Llab és i Ca bonell. Col·labo ado a ècnica de la Conselle ia
d’Educació, Cul u a i Espo s
Canà ies
Es e Ga cía González. Di ec o a de l’Ins i u o Cana io de E aluación y Cali-
dad
Fe nando He nández Gua ch. Inspec o d’Educació. Conselle ia d’Educació,
Cul u a y Depo es
120 Educa 26, 2000 Jaume Sa amona; C is ina Pin ó
ÀMBIT DIMENSIÓ CONEIXEMENTS HABILITATS ACTITUDS
– Conèixe les qua e egles de càlcul (+,,x,:)
– Iden i ica els símbols ma emà ics més habi uals.
– Conèixe el concep e i el signi ica especí ic
de les ope acions i els ope ado s ma emà ics.
– In e p e a el concep e de p opo ció.
– U ili za amb acili a la calculado a.
– Calcula pe cen a ges i p opo cions.
– Relaciona cos os i despeses.
– P esen a o denadamen i amb cla eda les ope acions
de càlcul.
– U ili za amb acili a l’o dinado pe a calcula i
comp o a .
– Calcula el ipus d’in e ès.
– Calcula à ees i olums d’un cos.
– Teni p edisposició pe a anali za i co egi les
e ades.
MATEMÀTIC Càlcul
– Comp end e l’enuncia dels p oblemes
ma emà ics. – Resold e p oblemes mi jançan ope acions senzilles.
– Resold e si uacions que es p esen en en la ida dià ia
aplican les habili a s ma emà iques.
– Adminis a endes p òpies, d’economia domès ica.
– Plan eja p oblemes p è ia iden i icació d’incògni es.
– Conèixe els concep es bàsics de geome ia:
longi ud, supe ície, olum, pe íme e, à ea... – In e p e a les dades de plànols i g à ics senzills.
– Aplica la geome ia a la ida quo idiana mesu an
espais i olums.
– Valo a la u ili a de la geome ia en la ida
quo idiana.
– Relaciona els concep es ma emà ics amb els
d’al es ma è ies
– Conèixe concep es bàsics de l’economia.
– In e p e a les es adís iques e e ides a la ida
quo idiana.
– Di e encia en e p obable, possible, impossible.
– Di e encia en e p obabili a , in uïció, a za
i p edicció.
– Conèixe les uni a s de mesu a més eqüen s
(massa, pes, olum, espai, emps, capaci a ,
eloci a , longi ud, supe ície, densi a ...).
– Conèixe el concep e de magni ud.
– Relaciona magni uds de emps/espai.
Relació de compe ències bàsiques classi icades pe àmbi s i dimensions cu icula s. En cu si a se senyalen les de segon ni ell
de alo ació.
Resolució de
p oblemes
Geome ia
T ac amen de
la in o mació
A za
Mesu a
– Sabe con e i uni a s de la ma eixa magni ud.
– Rep esen a g à icamen algunes mesu es. – Aplica les uni a s de mesu a a la ida quo idiana.
Iden i icació de les compe ències bàsiques en l’ensenyamen obliga o i Educa 26, 2000 121
ÀMBIT DIMENSIÓ CONEIXEMENTS HABILITATS ACTITUDS
SOCIAL – Teni coneixemen s elemen als de geog a ia
econòmica. – Sabe o ien a -se espec e als pun s ca dinals.
– Teni habili a s pe a dona o ien acions espacials,
pe ap e eu e u es, pe a ci cula , pe a si ua -se dins
d’un espai, a pa i de mapes.
– Elabo a mapes i esquemes p opis.
– Conèixe el signi ica de símbols bàsics de la ida
quo idiana.
– Sabe in e p e a un mapa del emps.*1
– Llegi co ec amen els documen s ca og à ics a escala.*
His ò ia
i e i o i – Teni el concep e de emps his ò ic (passa ,
p esen i u u ).
– Conèixe els momen s clau de la his ò ia del p opi
país.
– Conèixe els e s ca ac e ís ics de la p òpia
iden i a com a poble.
– Conèixe el d e onamen al del e i o i on es iu.
– Conèixe e s elle an s de la his ò ia mundial.
– En end e els concep es de can i/e olució dels
e s socials.
– Conèixe algunes mani es acions d’a p opi i
d’al es cul u es.
– Iden i ica els es ils a ís ics p incipals: omànic,
gò ic, enaixen is a, e c.
– Sabe comen a un ex his ò ic senzill.
– In e p e a e s his ò ics i elaciona -los. – Respec a ins i ucions di e ses: museus, pa cs,
ea es...
– Respec a i de ensa el pa imoni cul u al p opi,
his o icoa ís ic i mediambien al, com ambé de
les cul u es més p ope es.
– Con as a in o macions, opinions, e c.
– Teni sen i de la eali a , sabe compo a -se
segons llocs i momen s.
– Comp end e p ocessos con lic ius de ca àc e
social i polí ic.
– Iden i ica la elació causa/e ec e en un e his ò ic
o p esen .
Pensamen
c í ic – Sabe escol a .
– In e p e a els d e s i els deu es de ca àc e
poli icosocial ( o a , pa icipa ...).
– Teni hàbi d’au oin o ma -se.
– Sabe ecolli di e en s pun s de is a sob e un
ma eix e .
– Conèixe -se un ma eix.
– Teni una ac i ud posi i a en on de la ida.
– Teni un codi è ic i mo al pe a des ia i p end e
opcions.
– U ili za la c í ica com a eina posi i a.
– Accep a la c í ica.
– Teni c i e i en on del di igisme dels mi jans de
comunicació (a , espo s...)
Di e si a
cul u al – Conèixe el concep e de "di e si a cul u al".
– Iden i ica les ca ac e ís iques bàsiques d’una
socie a .
– Accep a les di e encies ísiques, cul u als, socials…
– Mani es a espec e pe les al es cul u es.
In e p e ació
espacial
Simbologia
122 Educa 26, 2000 Jaume Sa amona; C is ina Pin ó
ÀMBIT DIMENSIÓ CONEIXEMENTS HABILITATS ACTITUDS
Pa icipació – Conèixe el concep e de democ àcia i el seu
uncionamen .
– Conèixe els p incipals ò gans de pa icipació social
(ONG, olun a ia …)
– Conèixe i espec a la legislació bàsica labo al.
– Conèixe les di e ses opcions polí iques.
– Conèixe els o ganismes p incipals de la UE.
– Teni habili a de negociació (pe a ges iona con lic es,
e d’in e media i, e c.).
– Sabe consul a documen s o icials (BOE, DOGC).
– Teni ac i uds solidà ies, ésse comp ensiu,
ole an …
– Valo a ca ac e ís iques de la con i ència ac ual.
– Mos a -se pa icipa iu en les accions de la ida
quo idiana.
Habili a s socials – Di e encia en e ac i uds conscien s i aonades,
i ac i uds inconscien s. – Sabe elaciona -se en una socie a plu al i can ian .
– Teni capaci a de comunicació amb els al es i pe
di e en s mi jans.
– Teni habili a de ece ca, anàlisi i p ocessamen
d’in o mació.
– Teni ac i ud dialogan .
– Ésse p uden da an si uacions de con lic e.
– Respec a les no mes es able es pe a la ida social,
espo i a…
TECNO-
CIENTÍFIC – In e p e a les ins uccions dels apa ells
elec odomès ics.
– Sabe u ili za les pàgines g ogues.
Coneixemen
d’objec es
quo idians
– Valo a el man enimen i el bon ús de les
màquines i ins umen s.
– Valo a la senzillesa i la u ili a dels objec es.
P ocessos
ecnocien í ics – Conèixe les p opie a s bàsiques ca ac e ís iques
dels ma e ials.
– Conèixe els concep es bàsics de ansmissió,
connexió, o ça…
– Teni nocions bàsiques de b icola ge, de mecànica.
– Conèixe el disseny de les pàgines web pe
a la consul a.
– Respec a els sen imen s es able s pe les pe sones
amb el e i o i i la se a p òpia llengua.
– Teni habili a s pe a obse a .
– Dissenya un p ojec e plani ican les asques, seguin
c i e is d’economia i e icàcia.
– A alua el esul a d’un p ojec e ècnic senzill.
– Teni p edisposició posi i a da an dels can is
ecnològics.
– Descob i la necessi a de oba ècniques
di e en s pe a millo a la capaci a de comunicació.
Medi ambien – Conèixe la impo ància de la ecollida selec i a
i ecicla ge de la b ossa.
– Conèixe la impo ància de oba ene gies
al e na i es.
– Conèixe les zones adien s pe a iu e-hi.
– En end e i conèixe la g an di e si a d’o ganismes
ius i les es e es in e dependències en e ells i el
medi ísic.
– Reconèixe can is en la na u a comp o a s de
mane a cien í ica (e osió, usió…).
– Sabe es al ia ene gia.
– Sabe con iu e amb el medi. – E i a iscos en si uacions con aminan s.
– Valo a l’o d e en un en o n.
Iden i icació de les compe ències bàsiques en l’ensenyamen obliga o i Educa 26, 2000 123
ÀMBIT DIMENSIÓ CONEIXEMENTS HABILITATS ACTITUDS
Salu – Conèixe els mè odes de p e enció de malal ies
com el cànce , la sida…
– Teni coneixemen s bàsics d’educació sexual.
– Conèixe aspec es bàsics de nu ició (po a una
alimen ació sana).
– Conèixe la pe illosi a de p oduc es químics
habi uals a la lla .
– Conèixe els p ocessos in e ns i ex e ns del p opi
cos.
– Teni coneixemen s de p ime s auxilis.
– Conèixe els e ec es nocius de p oduc es com
es imulan s, exci an s…
– Conèixe el llengua ge especí ic bàsic pe a
comunica -se amb els se eis sani a is.
– Conèixe les no mes de p o ecció i isc dels
apa ells domès ics.
– Fo ma -se hàbi s higiènics.
– Iden i ica els símp omes de les malal ies més eqüen s:
eni eb e, mal de cap,…
– Sabe manipula alimen s: congela , descongela , cuina …
– Sabe p e eu e l’es ès i sabe alguna ècnica de elaxació.
– Valo a el p opi cos i espec a -lo.
– E i a si uacions de isc.
– Mani es a espec e pe les malal ies dels al es.
– Valo a les di e en s ac i i a s ísiques i espo i es
com a ecu sos adequa s pe a l’ocupació del
emps lliu e i la salu .
– No au omedica -se.
Consum – Sabe alo a la elació quali a /p eu. – Sabe comp a el que és necessa i.
LLENGUATGE Exp essió o al – Conèixe la cons ucció i la sin axi de les
ases o als. – Teni capaci a pe a a end e/escol a .
– Exp essa o denadamen i amb luïdesa les p òpies idees
i la dels al es.
– Teni habili a pe a desc iu e si uacions.
– Mani es a habili a en la con e sa ele ònica.* 3
Exp essió esc i a – Teni coneixemen s de les ècniques bàsiques de
edacció (conèixe les no mes o og à iques,
na a i es, de discu s…)
– Exp essa -se pe esc i amb co ecció i cohe ència.
– Sabe edac a un ex o e in -se pe a un lloc de eball.
– Teni capaci a de sín esi.
– Teni capaci a de concen ació.
– Comen a ex os a enen a aspec es o mals i de con ingu .
– Iden i ica les pa s d’un ex .
– Valo a la p esen ació i l’o d e en la comunicació
esc i a.
– Valo a la impo ància de l’ús de les biblio eques.
Comp ensió o al – Conèixe les ases e es i els e anys d’ús eqüen . – Comp end e el ocabula i bàsic dels discu sos o als
simples.
Comp ensió
esc i a – Conèixe la u ili a de la lec u a pel que a a la
ece ca d’in o mació. – Comp end e discu sos esc i s.
– U ili za eines del llengua ge (ex. dicciona is,
enciclopèdies…).
– Teni habili a de elec u a.
– Gaudi de la lec u a d’un ex .
124 Educa 26, 2000 Jaume Sa amona; C is ina Pin ó
ÀMBIT DIMENSIÓ CONEIXEMENTS HABILITATS ACTITUDS
Plàs ic i
iconog à ic
Valo ació
sociocul u al – Conèixe que les llengües no són immu ables,
e olucionen, e c.
– Conèixe la si uació sociolingüís ica i legal de les
llengües de l’es a espanyol i la UE.
– Respec a les o mes d’exp essió d’al es pe sones
i alo a la plu ali a lingüís ica.
– Valo a l’ap enen a ge i l’ús de llengües es ange es.
Valo es è ic dels
llengua ges – Teni habili a pe a u ili za el llengua ge pe a
ansme e sen imen s.
– Fe ús del llengua ge no e bal com a mi jà pe a ixa
i desen olupa el p opi pensamen .
– Valo a la impo ància del llengua ge isual i
plàs ic en l’exp essió de i ències, sen imen s i
idees, i com a po enciado de quali a s posi i es de
la p òpia pe sonali a .
– Ap ecia alo s es è ics en les ob es d’a , de disseny
i de comunicació isual.
Ús medià ic – In e p e a la elació ges ual i e bal. – Sabe ex eu e conclusions.
– Sabe objec i a el missa ge.
– Sabe ans o ma els ipus d’in o mació: ecupe a dades,
emmaga zema dades o ima ges compac es, comp end e
les dades.
– U ili za conscien men els mi jans de comunicació.
– Respec a els sen imen s es able s pe les pe sones
amb el e i o i i la se a p òpia llengua.
LABORAL Selecció del lloc
eball – Sabe llegi les o e es de eball.
– Sabe anali za quines són les condicions de
eball.
– Sabe edac a ex os o e in -se pe a un lloc de
eball (cu iculum i ae).
– Conèixe els d e s i deu es dels eballado s.
– Conèixe la mane a de p esen a una eina esol a.
– Conèixe la eali a labo al i adap a -se a la
si uació de poli alència que ha de eni un
eballado .
– Conèixe i espec a la legislació bàsica igen
labo al i d’emp esa.
– Conèixe las habili a s p òpies.
– Sabe a alua les p òpies possibili a s.
– Sabe p esen a -se en busca eina.
Iden i icació de les compe ències bàsiques en l’ensenyamen obliga o i Educa 26, 2000 125
ÀMBIT DIMENSIÓ CONEIXEMENTS HABILITATS ACTITUDS
Comp omís – Se solida i amb l’equip de eball.
– Implica -se en la eina.
– Gaudi de la sa is acció pe la eina ben e a.
– Teni espe i c í ic (cons uc iu) en el lloc de eball.
– Se c ea iu en el lloc de eball.
– Sabe implica -se en la eina.
– Sabe supe a -se en la eina.
– P omou e ac i uds posi i es e s l’emp esa.
– Anali za les asques p òpies d’uns de e mina s
eballs. – P e eu e el emps de dedicació a una eina.
Au oa aluació – Conèixe l’a aluació, l’au oa aluació. – Sabe dis ibui -se les eines.
– Sabe acaba un eball comença .
– Sabe a alua el eball en equip.
– Sabe e la p òpia au oc í ica.
– Teni capaci a d’es o ç en un momen de e mina .
– Teni capaci a d’adap ació a les inno acions.
– Mani es a au onomia pe sonal en la plani icació
i execució d’accions.
P omoció – Consolida les p òpies capaci a s.
– Teni hàbi s d’au o o mació. – Teni au oes ima.
– Se p uden .
– Teni un p ojec e de ida de u u labo al.
– Teni a any de p omoció.
– Desi ja ap end e i millo a .
Quali a – Ga an i la eali zació d’una asca amb el emps
i l’es o ç d’execució p e is .
– Conèixe què ol di quali a i els seus p ocessos.
– Reconèixe la eina ben e a.
– Teni hàbi de eball. – Sabe aconsella i con ènce .
D e s i deu es – Segui les no mes d’execució i segu e a . – Adme e la igu a de l’au o i a com a memb e
esponsable de la eina.
T eball en equip – Conèixe els bene icis i els desa an a ges de
eballa en equip. – Teni gene osi a pe a apo a coneixemen s
impo an s pe al g up.
– Sabe col·labo a .
– Sabe alo a el eball p opi i el dels al es.
– Sabe assumi esponsabili a s.
– Ésse hones .
Inicia i a – Sabe p end e decisions.
– Sabe anali za el momen de pa ida pe a p esen a
una bona inicia i a.
– Ésse cons an .
– Mani es a au onomia pe sonal en la plani icació
i execució d’accions.
