PUNT DE VISTA
Educa 24 157-174 7/4/99 12:46 Página 158
Resum
Tenin p esen s els úl ims deba s gene a s, des de les ins i ucions polí iques, sob e la Re o ma
(LOGSE) i en especial sob e l’ensenyamen de la b anca anomenada humani a s —llen-
gües i cul u a clàssiques, iloso ia, llengua i li e a u a i ciències socials, geog a ia i his ò-
ia—, s’ha gene a la necessi a que es es una anàlisi, amb la pa icipació d’especialis es
ep esen an s o es les comuni a s que con igu en l’Es a espanyol.
Es p esen a el p océs segui (es udis compa a ius i anàlisi d’en ocamen s i posiciona-
men s), així com els p incipals aco ds i sugge imen s que s’han e , encamina s a millo a -
ne i ga an i -ne l’ensenyamen en les e apes de Secundà ia Obliga ò ia (ESO) i pos obliga ò ia
(ba xille a s) enin p esen els ma cs legals que empa en les di e en s comuni a s en ela-
ció amb el conjun d’Espanya i pensan que s’es à incula a Eu opa.
Resumen
Teniendo p esen e los úl imos deba es gene ales, desde las in i uciones polí icas, sob e la
Re o ma (LOGSE) y en especial sob e la enseñanza en las llamadas humanidades —lenguas
y cul u a clásicas, iloso ía, lengua y li e a u a y ciencias sociales, geog a ía e his o ia—, se
ha gene ado la necesidad de hace un análisis con la pa icipación de especialis as ep e-
sen ando odas las comunidades que con igu an el Es ado español.
Se p esen a el p oceso seguido (es udios compa a i os y análisis de en oques y posi-
cionamien os), así como los p incipales acue dos y suge encias que se han hecho encami-
nados a mejo a y ga an iza su enseñanza en las e apas de Secunda ia obliga o ia (ESO) y
pos obliga o ia (bachille a os) eniendo p esen e los ma cos legales que ampa an las di e-
en es comunidades en elación al conjun o de España y pensando que se es á inculado a
Eu opa.
Abs ac
Acco ding o ecen discussions in some poli ical ins i u ions abou he Educa ional Re o m
(LOGSE), and specially abou eaching humani ies (classical languages and cul u e, phi-
losophy, language and li e a u e, social sciences, geog aphy and his o y), i has been a gued
he need o analyze i , wi h he pa icipa ion o membe s om all he Au onomous
Comuni ies o Spain. The p ocess ollowed is shown (compa a i e s udies, di e en app o-
aches, and a i udes), as well as he main ag eemen s and sugges ions o imp o e and o
Educa 24, 1999 159-174
La p e esa e o ma de les humani a s
Jaume Sa amona i Lopez
Uni e si a Au ònoma de Ba celona. Depa amen de Pedagogia Sis emà ica i Social
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
Educa 24 157-174 7/4/99 12:46 Página 159
assu e i s eaching in he Seconda y schooling (ESO) and he Pos manda o y (bachille a-
os)pe iods. I has o be done wi hou o ge ing he di e en law amewo k o he
Au onomous Communi ies, ela ed o he globali y o Spain and Eu ope.
An eceden s
És sabu que l’ap o ació de la LOGSE es a e amb el o en con a del Pa i
Popula , el qual du an la campanya elec o al de les da e es eleccions legisla-
i es a les Co s espanyoles (1996) plan ejà que la e o ma ia si a iba a al
pode . La ic ò ia, pe ò, pe majo ia simple i el e que els pa i s nacionalis es
que li dona en supo pa lamen a i ossin de enso s de la llei, en especial els
nacionalis es ca alans, no a pe me e al PP pode e o ma -la com hau ia es a
el seu desig.
Aques s an eceden s expliquen que des del Minis e i d’Educació i Cul u a
hagin so i ins al momen di e ses inicia i es, d’abas més o menys ampli,
que de e ep esen a en e o mes encobe es de la llei en aquells pun s que
esul en més p oblemà ics als ulls del pa i conse ado . L’exemple més pa a-
digmà ic po se el e a d en dos anys en el p océs p e is d’aplicació de la llei,
disposició du a a e me pe la ia de la Llei de p essupos os del 1998 (llei o g à-
nica), si bé amb exclusi a aplicació amb ca àc e obliga o i en el e i o i que
enca a adminis a di ec amen el MEC, deixan a c i e i de les comuni a s
au ònomes que enen ans e i l’ensenyamen la se a possible aplicació.
Ca alunya no s’a egí a la inicia i a i op à pe espec a el calenda i igen .
Les p opos es del Minis e i, amb la minis a Espe anza Agui e al capda-
an , han es a un mo iu cons an de polèmica i de ensió en e els sec o s de
la comuni a educa i a més inculada a la Re o ma i en e els go e ns au onò-
mics més con ençu s de la se a aplicació. Les p opos es d’in odui «l’espe i
mili a » a les escoles, de cen ali za en el Minis e i l’ap o ació de o s els llib es
de ex , l’o gani zació dels alumnes de Secundà ia en «g ups homogenis», com
ambé la eali zació d’una a aluació cen ali zada i compa a i a dels esul a s
escola s, il·lus en bé la di ecció cap a la qual old ia enca a el sis ema ed u-
ca iu. Pe ò el pun àlgid de con lic e el p o ocà la p e ensió de du a e me
una e o ma de les humani a s que ha ia d’a ec a els mínims cu icula s de
ca àc e obliga o i pe a o s els alumnes de l’Es a . La espos a con à ia dels
go e ns au onòmics de Ca alunya, Canà ies, Euskadi i Andalusia, com ambé
d’amplis sec o s de la comuni a educa i a p og essis a, a p o oca un p o-
cés lla g i polèmic que desc iu é o segui .
160 Educa 24, 1999 Jaume Sa amona i Lopez
Suma i
Educa 24 157-174 7/4/99 12:46 Página 160
An eceden s
El deba sob e les humani a s
P océs i deba in e n del g up de eball
L’ensenyamen de les humani a s a la
Unió Eu opea
Valo ació i sugge imen s espec e a les
di e ses à ees o ma è ies d’humani a s
Què cal espe a en el u u ?
El deba sob e les humani a s
El 1997 el MEC a nomena di ec amen qua e comissions d’expe s, en la
se a majo ia p oceden s de les e es de Cas ella, pe es udia les possibles e o -
mes a in odui en els con ingu s de les humani a s de la Secundà ia Obliga ò ia
i no obliga ò ia. La p opos a so gida es ma e iali zà en un P oyec o de Real
Dec e o de Mejo a de la Enseñanza de las Humanidades en la Educación
Secunda ia Obliga o ia, que la minis a a e públic a mi jans d’oc ub e del
ma eix any.
El con ingu del P ojec e de Reial Dec e p o ocà una du a eacció polí ica
dels go e ns au onòmics abans esmen a s, de o s els pa i s polí ics de l’opo-
sició i d’amplis sec o s de la comuni a educa i a1no cen alis a ni conse a-
do a. El deba a a iba a o s els mi jans de comunicació i ce cles polí ics.
Els a gumen s con a is a la p opos a es pod ien esumi en els següen s:
— Ma ca ca àc e uni a is a en pe spec i a espanyolis a, i més conc e amen
cas ellana, dels con ingu s que es p oposa en pe a la his ò ia i la li e a u a.
— Insu icien p esència de la mul icul u ali a de l’Es a espanyol.
—Cà ega excessi a dels con ingu s mínims p oposa s com a comuns pe a
o s els alumnes i els e i o is, que supe a en cla amen els lími s del 55%
es able pe als e i o is amb llengua p òpia dis in a del cas ellà.
— Pe spec i a pedagògica adicional, con à ia als p incipis es able s en la
Re o ma.
El pun p incipal del deba se cen à en la concepció de la his ò ia d’Espanya,
que es p esen a a pe als de enso s del dec e com «la his ò ia comuna» que
hau ia d’e i a la «des e eb ació» de l’Es a , men e que des de les nacionali-
a s his ò iques això ep esen a a un in en d’aiguali la iden i a di e sa dels
e i o is que con igu en l’Es a i o na a concepcions ja supe ades de «la his-
o ia pa ia». To això es ba eja a amb e lexions sob e la necessi a i la
impo ància d’una o mació humanís ica pe a o s els alumnes espanyols que
«con la globalidad y unidad de los sabe es po e e encia al homb e mismo,
mic ocosmos sin el cual no alcanzan su úl imo sen ido los agmen ados cono-
cimien os y se cae en la ba ba ie de la especialización ciega, mu ilan e, deshu-
manizado a»2.
El deba a ibà ins al Sena , on el 2 de desemb e de 1997 es a ap o a una
moció que ins à el Go e n a «impulsa un Pla de millo a de l’ensenyamen de
La p e esa e o ma de les humani a s Educa 24, 1999 161
1. Un exemple pa adigmà ic el a dona el Consell Escola de Ca alunya que, en un mani es
inicialmen e pe la se a Comissió Pe manen i desp és unànimemen a i ica pel Ple
deia, en e al es a gumen s, que «els objec ius gene als esponen a una de e minada isió
de la his ò ia que no é en comp e la plu ali a nacional, lingüís ica, cul u al i social d’Espanya,
en dona -ne una isió homogeneï zado a i uni à ia que no con ibueix a la comp ensió i
solida i a en e els seus pobles...».
2. Aques es són pa aules del di ec o gene al de Coo dinació i Al a Inspecció de l’Es a ,
S . Teó ilo González a la Se mana Monog à ica o gani zada pe la Fundación San illana el
no emb e de 1997 (Ap ende pa a el u u o. Mad id, 1998, p. 105).
Educa 24 157-174 7/4/99 12:46 Página 161
les humani a s en l’ensenyamen secunda i que p opo cioni als alumnes, al
lla g d’aques ni ell educa iu, els elemen s bàsics de la cul u a i con ibueixi a
la se a madu esa in el·lec ual i humana», o això «adop an o es les inicia i-
es conduen s a ob eni un desi jable aco d, amb el majo espe i de diàleg i
amb l’esc upolós espec e a les compe ències del Go e n, pe una pa , i de les
Comuni a s Au ònomes, pe una al a». Pe ò el deba con inuà desp és al
Cong és dels Dipu a s da an l’ac i ud de la minis a de conside a que la
moció del Sena a ala a el seu posicionamen .
Amb da a 16 de desemb e de 1997, el Cong és dels Dipu a s, amb l’exclu-
si a oposició dels o s del PP, a ins a el go e n a:
1. Re i a el P ojec e de Reial Dec e de l’ensenyamen de les humani a s.
2. E ec ua un dic amen igo ós sob e la si uació ac ual de l’ensenyamen de
les humani a s, compa an -la amb d’al es països del nos e en o n i ana-
li zan la si uació de o es les comuni a s au ònomes amb la pa icipació
dels esponsables educa ius de les comuni a s amb compe ències en ma è-
ia d’ensenyamen .
3. A pa i de les conclusions de l’esmen a dic amen, impulsa un ampli deba
sob e l’ensenyamen de les humani a s pe possibili a la edacció d’un
documen consensua que, dins de l’àmbi dels objec ius i dels onamen s
concep uals, educa ius i didàc ics de la LOGSE i amb la pa icipació de
les o ces polí iques de l’a c pa lamen a i, de les comuni a s au ònomes,
de la comuni a educa i a i de la cien í ica i dels sindica s de l’ensenya-
men , o ien i la conc eció de millo a dels con ingu s educa ius inclosos en
les à ees de l’àmbi de les humani a s.
4. Al inal d’aques p océs i amb el consens co esponen , el go e n p esen-
a à, si és el cas, un nou p ojec e que hau à de eni en comp e aques es
o ien acions.
Enca a que la moció del Cong és no l’esmen a, la del Sena eia e e ència
a la Con e ència d’Educació, in eg ada pe la minis a i els conselle s de les
comuni a s au ònomes amb compe ències educa i es en el ni ell no uni e si-
a i. Pe això, en una p ime a eunió de la Con e ència celeb ada el 22 de
desemb e de 1997 ja es mani es à la olun a d’aconsegui «l’aco d més ampli
en aques a ma è ia amb l’esc upolós espec e a les compe ències del Go e n i
de les comuni a s au ònomes». Pe ò a se en la eunió monog à ica que la
Con e ència a o gani za el 31 de gene de 1998 a Canà ies quan es conc e à
la decisió d’elabo a un dic amen sob e l’ensenyamen ac ual de les humani a s,
que hau ia d’assoli els objec ius següen s:
L’es udi de la unció que es an desen olupan les humani a s en el conjun
de l’Educació Secundà ia, amb e e ència a la se a unció de ansme e els ele-
men s bàsics de la cul u a i d’a a o i la madu esa in el·lec ual i humana dels
alumnes.
L’es udi del g au de consecució dels objec ius p opis d’aques es ma è ies,
no solamen pel que a a l’adquisició de coneixemen s sinó ambé pel que a
als objec ius o ma ius que co esponen a aques s ensenyamen s.
162 Educa 24, 1999 Jaume Sa amona i Lopez
Educa 24 157-174 7/4/99 12:46 Página 162
L’anàlisi dels c i e is epis emològics i pedagogicodidàc ics del p océs d’en-
senyamen -ap enen a ge de les ma è ies humanís iques.
L’es udi compa a de la si uació en què es oben aques s ensenyamen s en
els sis emes educa ius dels països del nos e en o n.
L’anàlisi del pes ela iu de les humani a s i de cadascuna de les se es ma è-
ies en el conjun de l’Educació Secundà ia.
El dic amen en qües ió ha ia de se elabo a pe un g up de eball cons i-
uï pe memb es designa s pel Minis e i (un o al de sis) i pe memb es desig-
na s pe les espec i es comuni a s au ònomes ( es pe cada una d’elles3), so a
la p esidència del S . Juan An onio O ega Díaz-Amb ona, ins a suma un
o al de 31 memb es. El G up de T eball a comp a amb el supo d’un equip
ècnic de pe sonal del Minis e i i a unciona es uc u a en Ple, Comissió
Pe manen i seccions especiali zades.
Les ac i i a s del G up de T eball comença en a mi jans de ma ç de 1998 i
el dic amen inal es a lliu a el 24 de juny del ma eix any. El eball desen o-
lupa a se in ens i con inua du an aques cu pe íode, i no es igué man-
ca de deba i de ensió pe de ensa posicions que mol es egades e en mol
allunyades. Amb o , el desig de consens p e algué pe damun de o , i això a
pe me e a iba a un dic amen inal que, com semp e sol passa en aques s
casos, no ha sa is e comple amen les aspi acions de cap pe sona o g up en
conc e . La asca d’equilib i desen olupada en o momen pe la p esidència
del g up a aconsegui i a enda an un eball que en alguns momen s sem-
bla a o ça di ícil de conc e a .
P océs i deba in e n del G up de T eball
Amb els an eceden s dona s, es comp end à àcilmen que l’elabo ació del dic-
amen sob e l’ensenyamen de les humani a s no es podia en end e com una
simple qües ió de p eocupació pedagògica. La dimensió polí ica hi a se sem-
p e p esen , an pel que eia als ep esen an s del Minis e i com els de les
comuni a s au ònomes, on es podia ad e i cla amen la endència dels seus
memb es segons el ipus de go e n que els ha ia nomena . En conjun , els
ep esen an s del Minis e i i els de les Comuni a s amb go e n del Pa i Popula
eien un on comú de e icències e s la LOGSE i de plan ejamen s de les
ma è ies d’humani a s en la línia de ensada pe la minis a i que ha ia po a
a la si uació de con lic e igen . Això no obs an , la p esència d’alguns mem-
b es independen s dins d’aques g up, més sensibles a esis au onomis es i als
plan ejamen s pedagògics de la LOGSE, a a a o i el diàleg amb la es a del
g up, el qual no e a pas an homogeni.
A banda del sec o p ominis e i assenyala , hi ha ia un sec o de enso dels
d e s dels go e ns au onòmics que insis ia a du a e me el desen olupamen
La p e esa e o ma de les humani a s Educa 24, 1999 163
3. Les comuni a s au ònomes que ingue en ep esen ació di ec a an se : Euskadi, Ca alunya,
Andalucia, Galícia, Balea s, Canà ies, País Valencià i Na a a. En ep esen ació de Ca alunya, el
conselle d’Ensenyamen nomenà Jaume Jané, M. Dolo s Ri elles i Jaume Sa amona.
Educa 24 157-174 7/4/99 12:46 Página 163
cu icula de les humani a s sense a ia els mínims ja es able s pel Go e n cen-
al i, sob e o , a e lla pe què no s’imposessin les esis més uni a is es espec e
a la his ò ia, la llengua i la li e a u a. I, inalmen , es a a un g up mino i a i
que de ensa a la Re o ma igen , des dels posicionamen s polí ics del PSOE.
Pel que a als ep esen an s ca alans, ens mogué em so a els p incipis següen s:
— De ensa l’au onomia del Go e n ca alà quan a la plani icació cu icula ,
man enin els mínims que en el seu momen an se aco da s amb el Go e n
cen al (R.D. 1007/1991 de 14 de juliol).
— Ve lla pe què el dic amen esul an no donés peu al Minis e i pe e una
e o ma dels mínims cu icula s de les ma è ies d’humani a s que dones-
sin una isió exclusi amen cas ellana i uni a is a.
—Amplia el concep e d’«humani a s» a al es con ingu s que els p oposa s
inicialmen , que es limi a en a la his ò ia, la llengua i li e a u a, la iloso-
ia i les llengües clàssiques.
— Man eni els p incipis pedagògics de la Re o ma educa i a que p oposa la
LOGSE, de la qual Ca alunya n’ha es a a ançada i que enen l’ampli supo
de la nos a comuni a educa i a.
Cal di que, en conjun , aques es i es s’aconsegui en, si bé en alguns casos
sense la o undi a desi jada, ja que en la ece ca del consens es a enuncia
en alguns momen s a e -ne qües ió de p incipi de o s els aspec es del dic a-
men, pe ò en el documen de ini iu4es ecullen cla amen aquells p incipis
de ensa s. De mane a conc e a, es poden des aca els aspec es següen s5:
— El concep e d’humani a s de ensa en el dic amen ecull la isió enaixen-
is a, supe ado a de la adició escolàs ica medie al, posan l’home en el
cen e de la se a p eocupació pe ò ce can el seu pe eccionamen «pe
mi jà del desen olupamen ha mònic i uni e sal d’allò que és co po al i
senso ial, de la in el·ligència i la olun a , del sabe eò ic, p àc ic i ècnic»
(p. 31). Pe això s’assenyala ambé que «la o mació humanís ica no es dóna
solamen en les anomenades disciplines humanís iques, sinó que l’huma-
nisme ha de se l’objec iu p incipal de la o mació global que s’o e eix en
l’Ensenyamen Secunda i» (ídem).
—És impo an des aca que en pa la d’humani a s no es a e e ència exclu-
si a als coneixemen s, «no es conceben com una simple acumulació de con-
ingu s enciclopèdics de ca àc e ac í ic i me amen ep oduc o de sabe s
an e io s», sinó que es olen en end e com «la clau del bon uncionamen
de la socie a pe què ensenyen a conèixe i es ima el que és p opi i el que
és dels al es, a comunica -se i a en iqui -se in e io men (p. 35). L’exp essió
de Mon aigne d’«un cap ben e més que ben ple» esumeix aques a idea.
164 Educa 24, 1999 Jaume Sa amona i Lopez
4. Dic amen sob e la Enseñanza de las Humanidades en la Educación Secunda ia, Con e encia
de Educación. G upo de T abajo, Mad id, juny de 1998.
5. En els pun s assenyala s a con inuació hi ha hagu una in e enció decisi a pe pa dels
ep esen an s ca alans.
Educa 24 157-174 7/4/99 12:46 Página 164
— El concep e d’humani a s es a amplia ins a comp end e o el que es
e e eix a la o mació a ís ica, que inicialmen no es a a p e is a. A al
e ec e es c eà una secció especí ica de «Fo mació A ís ica», que es a a egi
a les sessions inicialmen p e is es de «Filoso ia, Cul u a i Llengües
Clàssiques», «Ciències Socials, Geog a ia i His ò ia» i «Llengua i Li e a u a».
Aques a da e a secció can ià de nom, pe què inicialmen es a c ea so a
la denominació de Lengua Cas ellana y Li e a u a, la qual cosa ja és p ou
exp essi a del cai e que se li olia dona 6.
— Enca a que el ex del dic amen es limi à a les seccions indicades, en la de i-
nició del concep e d’humani a s es a e e ència ambé a la ecnologia dien
que «l’educació ac ual ha d’inco po a com a ing edien essencial la ec-
nologia, es udia -la en o es les à ees i con empla -la en la doble pe spec i a
de a iable social i de p epa ació pe al món labo al i pe a la ida quo idiana
d’un ciu adà del segle XXI» (p. 35).
— Una conside ació inal no és menys impo an : «cal eco da que la o ma-
ció in eg al de la pe sonali a dels nens i els jo es que es p oposa l’educació
ac ual, i de mane a més conc e a la que jus i ica les humani a s, no és
qües ió que pugui limi a -se es ic amen a l’escola [....] sinó que és necessà-
ia una ac uació conjun a i coo dinada de o s els agen s educa ius, en
especial la amília, pe aconsegui les i es més es ic amen inculades
amb les ac i uds i els hàbi s de con i ència i de desen olupamen pe so-
nal» (p. 35).
Ce amen , no hi ha en el dic amen gai es e e ències posi i es a la LOGSE,
malg a que en la moció pa lamen à ia se’n eia e e ència explíci a. L’explicació
cal busca -la en les e icències que la llei p o oca en els sec o s conse ado s
dels ensenyan s i en els esponsables del ma eix Minis e i, que no euen la llei
com a p òpia; pe això a se impossible consensua una alo ació global posi-
i a de la llei i de la se a aplicació. Amb o , en les conside acions gene als del
dic amen s’aconseguí in odui una e e ència en el sen i que el G up « alo a
l’es o ç d’aco d eali za en els p ime s anys d’aplicació de la llei pe ixa , pe
pa del Go e n i de les Comuni a s Au ònomes, els con ingu s i els c i e is
de coo dinació del cu ículum» (p. 29). Les esmen ades e icències queden
p ou mani es es quan es eco da que «la ma eixa LOGSE es ableix en el seu
p eàmbul que la llei con é su icien lexibili a com pe assimila en les se es
es uc u es les eo ien acions que puguin aconsella la eali a can ian del
u u », de la ma eixa mane a que s’a egeix que «les se es línies mes es, que
man enen la se a alidesa des dels c i e is inicialmen adop a s (sic), poden i
han de subjec a -se a a aluacions pos e io s que ind an la se a màxima signi-
icació una egada que s’hagi implan a i consolida o a l’e apa de l’educació
secundà ia obliga ò ia» (p. 29).
La p e esa e o ma de les humani a s Educa 24, 1999 165
6. Es a ha e de demana la co ecció de di e sos esbo anys de documen s on con inua a
man enin -se la denominació inicial de la secció, malg a ha e -se ap o a el seu can i, i
no obs an això enca a ha apa egu en el ex edi a del dic amen (p. 21).
Educa 24 157-174 7/4/99 12:46 Página 165
Aques a úl ima idea de la necessi a d’una a aluació que objec i i els esul-
a s de l’alumna en les ma è ies humanís iques és cla amen con adic ò ia
amb la in enció del Minis e i de e o ma -les quan o jus s’ha ia inicia la
Secundà ia Obliga ò ia amb ca àc e gene al i no es disposa en de esul a s
que indiquessin la necessi a del can i ni o ien essin les línies d’aques possible
can i. Menys enca a quan esul a que en el e i o i adminis a di ec amen pel
Minis e i i en la majo ia de les comuni a s au ònomes que enen compe èn-
cies en ensenyamen , el p ime cicle de la Secundà ia Obliga ò ia es duu a
e me en un ele a pe cen a ge en els ma eixos cen es de P imà ia, sense que
s’hagi ma e iali za ni l’espe i ni la lle a de la Re o ma. Els esul a s de l’a a-
luació e a pe l’INCE du an 1997 p ecisamen demos à millo s esul a s
dels alumnes de Re o ma espec e als de l’an e io sis ema, a banda a a d’al-
es conside acions ècniques que es puguin e a l’esmen a es udi7.
L’ensenyamen de les humani a s a la Unió Eu opea
Pe encà ec del g up de eball, l’equip ècnic de supo a e un es udi com-
pa a iu de l’ensenyamen de les humani a s en la Unió Eu opea, que pogués
se il·lus a iu pe a les p opos es inals, al emps que es complia amb un dels
objec ius assenyala s pe l’encà ec de la Con e ència d’Educació. Els de alls
d’aques es udi co esponen als 15 es a s de la Unió Eu opea es poden eu e
en l’edició del dic amen que ens ocupa, del qual semp e se’n pod an e lec-
u es di e ses, d’aco d amb els in e essos que es ulguin de ensa i segons el
pun de is a que s’adop i. És el que semp e passa amb els es udis compa a-
ius que, cal eco da -ho una egada més, no poden eni mai un cai e no -
ma iu, de anslació di ec a d’un con ex a un al e8.
Una p ime a pa d’aques es udi compa a el pes ela iu de les ma è ies
humanís iques en el conjun de les ma è ies obliga ò ies de l’ensenyamen
secunda i. La e i a és que esul a impossible eu e conclusions gene als pe -
què la di e si a de plan ejamen s en la Secundà ia eu opea és mol g an, ins
al pun que les dades es an acaba p esen an pe es g ups d’eda : 13-14,
15-16 i 17-18 anys. Una segona pa de la compa ació es e e eix als con ingu s
de les ma è ies en qües ió i no amen es cons a a la di e si a d’opcions, si bé
esul a cu iós que en con ingu s his ò ics i geog à ics sigui l’Es a espanyol el
que menys en é de cai e uni e sal i eu opeu (p. 94, 96).
166 Educa 24, 1999 Jaume Sa amona i Lopez
7. L’es udi en qües ió p esen a un ànquing de les comuni a s au ònomes d’aco d amb els
esul a s ob ingu s en les p o es aplicades —excepció e a de Canà ies i d’Andalusia, que
no hi olgue en pa icipa —, on Ca alunya so ia en els da e s llocs de llengua cas ellana
i ma emà iques. L’anàlisi de allada de les dades i el p océs d’a aluació segui al nos e país
ha pe mès ma isa els esul a s, al com es e lec eix en l’es udi co esponen e pel Consell
Supe io d’A aluació del Sis ema Educa iu.
8. Això jus i ica que en una classi icació de les ciències de l’educació la pedagogia compa a-
da pugui se si uada en e les «ciències il·lus a i es» de l’educació (Sa amona, J. Fundamen os
de educación. Ba celona: Ceac, 1989).
Educa 24 157-174 7/4/99 12:46 Página 166
en o es les eunions man ingudes. Els ine i ables plan ejamen s co po a ius
queda en palesos pe pa dels memb es del G up que pe anyien a aques
col·lec iu, si bé ce s p incipis an se admesos pe o hom.
Hi ha unes conside acions genè iques espec e a la desmo i ació p o essio-
nal dels docen s, deguda, «en e al es causes, a la du esa del eball que ea-
li zen, la complexi a de les no es uncions que amb la LOGSE han de
desen olupa (a end e la di e si a de l’alumna , omen a la col·labo ació en
l’aula, educa en la ole ància i en el espec e als al es i, pe descomp a ,
ansme e coneixemen s), la sensació d’abandonamen i d’inde ensió da an
p oblemes mol di e sos, la al a d’es ímul p o essional i de econeixemen
social...» (p. 166). La conclusió que se’n eu és ambé l’habi ual: demana a
les adminis acions una sè ie de mesu es que an des de la o mació adequada
ins a l’aplicació de més mi jans, passan pe «p ima els es o ços d’aquells p o-
esso s més implica s en l’ac i i a docen » i acili a la ece ca educa i a, la
pa icipació en l’elabo ació de ma e ials didàc ics, e c. El lec o no coneixedo
del ema àcilmen pod ia pensa que ins a a no s’ha e es de o això.
Pe al p o esso a esponsable de l’ensenyamen de la iloso ia, de l’è ica i
de les llengües clàssiques es demana exp essamen una p epa ació didàc ica
ap opiada. En de ini i a, sembla una mani es ació exp essa de la poca p o es-
sionali a dels ac uals docen s d’aques àmbi , la qual cosa no deixa de se so -
p enen quan el dic amen ha insis i an sob e la necessi a d’amplia les
ma è ies que impa eixen.
Més in e essan po se la e e ència a la necessi a d’una o mació inicial
que alo i an la capaci ació «cien í ica» com la pedagògica, i la demanda que
aques a o mació s’impa eixi en les aules uni e si à ies. A a bé, esul a
que con inua pa ali zada pe pa del Minis e i —com ho a pa ali za el del
go e n an e io — l’aplicació del model de o mació pedagògica del p o esso-
a de Secundà ia que demana la LOGSE.
Què cal espe a en el u u ?
Tal com es a comen a en els di e sos mi jans de comunicació, i ja s’ha indi-
ca al començamen d’aques a icle, o aques p océs del dic amen sob e les
humani a s ha es a enyi d’in e essos polí ics més que pedagògics. A ui enca-
a no enim dades iables sob e la no a Secundà ia Obliga ò ia que plan eja la
LOGSE, i menys enca a sob e els nous ba xille a s, pe du a e me una e i-
sió p o unda dels cu ículums espec ius.
Ce amen , no es ac a de mi i ica la llei ni de conside a -la in ocable. Ben
segu que cald an co eccions a mesu a que es agi aplican pe ga an i -ne
l’e icàcia i la ac ibili a . En aques sen i , ens podem adhe i al ma eix dic a-
men quan especi ica que «la ma eixa LOGSE es ableix en el seu p eàmbul que
la llei con é su icien lexibili a com pe assimila en les se es es uc u es les eo-
ien acions que pugui aconsella la eali a can ian del u u » (p. 29), pe ò
s’han d’e i a p ecipi acions sense onamen que solamen po in la descon-
iança e s la Re o ma i la deso ien ació de la comuni a educa i a.
La p e esa e o ma de les humani a s Educa 24, 1999 173
Educa 24 157-174 7/4/99 12:46 Página 173
D’al a banda, no deixa de se cu iós que si el Minis e i es a a an con ençu
de la necessi a de ce s can is no els in oduís immedia amen en el e i o i
que enca a ges iona, on, pe ce , l’aplicació de la Re o ma es duu a e me de
mane a mol len a. Solamen ha es a desp és que el dic amen no ha a ala
una in e enció àmplia en els con ingu s mínims i en l’es uc u a de la
Secundà ia quan la minis a ha anuncia pe al e i o i MEC una sè ie de
mesu es cu icula s que ja podia ha e de e mina abans.
A Ca alunya, el Depa amen d’Ensenyamen ha conc e a algunes mesu-
es que ja po a a negocian emps en e e amb els col·lec ius de docen s de
iloso ia i de llengües clàssiques i que es ma e iali zen en la in oducció de dos
c èdi s ipi ica s més de cul u a i llengua clàssica (lla í) i un c èdi d’è ica. Cal
eco da que l’es uc u a cu icula de c èdi s és exclusi a de Ca alunya i que
o es les p opos es que es an al dic amen sob e humani a s pa eixen de la
base del cu ículum o gani za pe ma è ies.
És no o i que el dic amen esul an no ha es a el que hau ia desi ja el
Minis e i pe du a e me una e o ma dels mínims cu icula s sense el cos
polí ic que ep esen a e -ho di ec amen i sense el consens dels go e ns que
enen aspassa l’ensenyamen . Pe ò això no ol di que el ema es i anca , a e-
sos els an eceden s que es enen sob e la o ma d’ac ua de la i ula del Minis e i,
i la insis ència de ce s g ups docen s a ins que euen en la Re o ma unes
exigències d’ac uació a les quals no hi es a en acos uma s i e s les quals no hi
mani es en gai e inclinació.
174 Educa 24, 1999 Jaume Sa amona i Lopez
Educa 24 157-174 7/4/99 12:46 Página 174
