Resum
Amb la publicació, el 1927, d’Ésse i emps, Heidegge es guanya una epu ació in e na-
cional. Pe ò el 1933, Heidegge , el ilòso mundialmen econegu , esde é Heidegge el
nazi. La simpa ia de Heidegge pels nazis ha es a quali icada de «l’escàndol de la iloso ia
del segle XX». La his ò ia o icial de la implicació de Heidegge —que és la ecolzada pel
ma eix Heidegge i pels seus apologis es— la eu com una implicació polí ica de cu a
du ada. D’al a banda, alguns c í ics desquali iquen el eball ilosò ic de Heidegge a causa
de la se a lleial a al nazisme, i així mos en la elació in ínseca en e la iloso ia de Heidegge
i la se a polí ica. Aques a icle, en can i, p oposa una e ce a ia d’ap oximació al ema, mol
més uc í e a. En aques a línia, es oben Foucaul i Agamben. Es ac a d’assumi que
Heidegge , pel e d’ha e comp ès el nazisme, es à en millo s condicions que qualse ol
al e ilòso pe acili a -nos-en la supe ació. Segons això, Heidegge se à un es imoni de
l’enca a a ui dia impe an biopolí ica.
Pa aules clau: Heidegge , nazisme, Foucaul , Agamben, biopolí ica.
Abs ac . A Ch onicle o Heidegge and « he Scandal o he Philosophy o Cen u y 20 h»
Wi h he publica ion in 1927 o Being and Time Heidegge assu ed his in e na ional ep-
u a ion. Bu in 1933 Heidegge he wo ld- enowned philosophe became Heidegge he
Nazi. The Heidegge ’s sympa hy o he Nazis has been named « he scandal o philosophy
o cen u y 20 h». The o icial s o y o Heidegge ’s in ol emen — ha is, he one endo sed
by Heidegge himsel and his apologis s— goes some hing like sho -li ed poli ical in ol e-
men . On he o he hand, c i ics disquali y he philosophical wo k o Heidegge because
o hei allegiance o Nazism, and, his way, hey show he in insic ela ionship be ween
Heidegge ’s philosophy and his poli ics. This a icle, howe e , p oposes one hi d ia o
app oach o he subjec , much mo e ui ul. In his line Foucaul and Agamben a e. I is
o assume ha Heidegge , o he ac o ha ing unde s ood he Nazism, is unde be e
condi ions ha any o he philosophe o acili a e us i s o e coming. Acco ding o his
Heidegge will be a es imony o biopoli ics, s ill p e ailing nowadays.
Key wo ds: Heidegge , Nazism, Foucaul , Agamben, biopoli ics.
Quan el 22 d’ab il de 1945, en les da e ies de la Segona Gue a Mundial, les
opes anceses d’ocupació an en a a F ibu g, gai ebé immedia amen es
a dec e a el cessamen de la docència uni e si à ia i a comença l’épu a ion.
Heidegge , que ha ia es a el p ime ec o (1933) de l’època nazi de la uni-
En ahona 34, 2002 105-116
Una c ònica de Heidegge i «l’escàndol
de la iloso ia del segle xx»
Jesús He nández Reynés
Uni e si a Au ònoma de Ba celona. Depa amen de Filoso ia
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
[email p o ec ed]
En ahona 34 001-136 1/2/03 11:58 Página 105
e si a ibu gesa, a se objec e d’in es igacions des del p ime momen . Els
ancesos el an quali ica de «nazi- ypique». Desp és d’un lla g p océs, en la a -
do de 1946, el go e n mili a ancès a dic a un e edic e que, en la se a
e sió de ini i a (28 de desemb e de 1946), deia així: «Il es in e di a M.
Heidegge d’enseigne e de pa icipe à ou e ac i i é de l’Uni e si é.»1
Simul àniamen , pe ò, els ma eixos ancesos eien possible que Heidegge
es guanyés un lloc indiscu ible en la no a època de l’Eu opa que s’ob ia desp és
de la de o a de l’Alemanya nazi. Mol s in el·lec uals de F ança an en a en
con ac e amb Heidegge , com a a Edga d Mo in, Jean-Paul Sa e, Mau ice
de Gandillac, Al ed de Towa nicki i, especialmen , Jean Beau e . Aques
úl im, signi ica i amen , a se el des ina a i de la amosa Ca a sob e l’huma-
nisme (1946), el p incipal esc i p og amà ic del Heidegge pos bèl·lic. Així
ma eix, amb ocasió del seixan è ani e sa i (1949) de l’an ic ec o , Wilhelm
Szilasi, in e í de la cà ed a abans ocupada pe Heidegge , Hans-Geo g Gadame ,
deixeble des aca , i els heidegge ians de l’àmbi de la lingüís ica an coo dina
sengles ob es d’homena ge al seu mes e.2El complimen e ec iu d’aques a a-
dició dels in el·lec uals uni e si a is, an di ícil pe la si uació polí ica de l’ho-
mena ja , a signi ica el p ime ges de la eadmissió de Heidegge en el món
acadèmic alemany. E ec i amen , a pa i de l’any 1949, i en pa al·lel a la cons-
i ució de la no a República Fede al d’Alemanya, a comença la ehabili a-
ció de Heidegge . Es po di que a conclou e el semes e d’hi e n de 1950-1951
amb el e o n de la enia legendi, i el 26 de se emb e de 1951, da a del seu sei-
xan a-dosè ani e sa i, amb la concessió de la jubilació an icipada com a un-
ciona i amb plens d e s.
Heidegge ja e a alesho es el que con inua sen a a des de la pe spec i a
dels anys passa s: un dels ilòso s amb més enom del segle XX. El econeixe-
men públic de la se a si uació de glò ia esul a a aclapa ado . Si bé és ce que
la p ojecció pública de Heidegge obeïa en bona pa al e que mol íssima
gen es a a en disposició d’escol a -lo i, ins i o , de conside a la se a ob a
com a ineludible, ambé ho és que la se a ama ja no es podia ac a , ja no es
po ac a , deixan de banda la elació i al que a man eni amb el mo imen
nazi. Si una his ò ia de la iloso ia ha d’inco po a alguna mena de c ònica,
no hi ha dub e que el capí ol dedica a Heidegge ha d’inclou e de mane a
p incipal el seu comp omís polí ic. Des d’aques pun de is a, s’ha de di que
el nom de Heidegge ha queda lliga pe semp e més al nacionalsocialisme.
D’això Agamben en diu «l’escàndol de la iloso ia del segle XX».
En o cas, pe ò, la ama de Heidegge com a ilòso es oba a consolida-
da mol abans de se edescobe pe alguns in el·lec uals ancesos. De e , la
106 En ahona 34, 2002 Jesús He nández Reynés
1. La majo ia de les dades biog à iques d’aques a icle p o enen dels es udis d’Hugo OTT
( egeu Ma in Heidegge : en camino hacia su biog a ía. Mad id: Alianza Edi o ial, 1992).
2. Respec i amen : Ma in Heidegge . Ein luß au die Wissenscha en (Be na, 1949); An eile.
Ma in Heidegge zum 60. Gebu s ag (F ank u am Main, 1950), i Lexis. S udien zu
Sp achphilosophie, Sp achgeschich e und Beg i s o schung, ol. II, 1.2. Lah /Baden 1949-
1951.
En ahona 34 001-136 1/2/03 11:58 Página 106
se a posició des acada en la iloso ia, ce amen alemanya pe ò ambé in e -
nacional, obeïa a una ob a an e io ins i o al ègim nazi: Ésse i emps, publi-
cada el 1927. Amb aques ac a , Heidegge a aconsegui , des del pun de
is a de la his ò ia de la iloso ia, una au èn ica i a, i a en a de cop en l’elenc
dels pensado s més obse a s. En un esc i d’homena ge a l’edi o He mann
Niemeye (El meu camí en la enomenologia, 1963), Heidegge explica que Ésse
i emps a se publica amb una ce a p ecipi ació, a ins àncies de les au o i-
a s acadèmiques, a i i e ec e de comp a amb mè i s su icien s pe se ano-
mena i ula de iloso ia a Ma bu g. Amb o , a ui dia queda cla que el llib e
més amós de Ma in Heidegge a se el esul a , alho a eballós i de lla gues
a els, d’una ajec ò ia i al i in es igado a que a enca dels p ime s momen s
de la se a ida d’es udiós.
Heidegge a néixe a Meßki ch, an iga ila de Baden, el dijous 26 de
se emb e de 1889. Memb e d’una amília modes a i d’a elamen ca òlic p o-
und (el seu pa e e a bo e i sag is à), o a l’e apa d’es udis acadèmics a es a
ma cada pe la se a condició eligiosa. Així, en acaba l’ensenyamen secun-
da i, Heidegge a e l’in en d’ing essa en el no icia de la Companyia de
Jesús a Tisis, jun a Feldki ch (Àus ia), seguin d’aques a mane a allò que els
seus men o s espe a en d’ell. Pe ò al cap de dues se manes, el 13 d’oc ub e de
1909, a so i del no icia , sembla que a ins àncies dels ma eixos jesuï es i pe
mo ius de salu . Això a de e mina que en és a la Uni e si a de F ibu g
pe es udia -hi eologia ca òlica, semp e so a la u ela de la comuni a a í al
papa Pius X, enemic decla a del mode nisme a més de u u san . Dos anys
desp és, i ambé, cu iosamen , pe mo ius de salu , a deixa els es udis de eo-
logia i, inalmen , es a ma icula en la Facul a de Ma emà iques i Ciències
Na u als en el semes e d’hi e n de 1911-1912.
Tan du an els seus es udis de eologia (que és quan a comença a llegi
les In es igacions lògiques de Husse l) com du an els seus es udis de ciències,
Heidegge a cu sa pa al·lelamen lliçons de iloso ia. En l’úl ima e apa, a
segui els cu sos d’A hu Schneide ( i ula de la cà ed a de iloso ia ca òli-
ca) i de Hein ich Ricke , des aca neokan ià. Quan qua e semes es desp és
a llegi la se a esi doc o al (26 de juliol de 1913), ho a e ja en la Facul a
de Filoso ia. El seu esc i La doc ina del judici en el psicologisme a se di igi ,
pe aons o mals, pe Schneide . Pe ò a se Ricke l’enca ega de u ela el
p océs d’habili ació, que Heidegge a culmina amb una esi sob e Duns
Esco . Si hem de e cas del que diu el ma eix Heidegge en el cu ículum
adjun a a la sol·lici ud d’habili ació, la se a esi obeïa al pla d’una «p esen a-
ció global de la lògica i la psicologia medie als enin en comp e la enome-
nologia mode na»3. Aques a mena de ba eja en e una o ien ació mode na
( ep esen ada pe la enomenologia husse liana) i una emà ica clàssica (espe-
cialmen escolàs ica), iden i ica mol bé els eballs del Heidegge jo e i queda
signi ica i amen e lec ida en la concepció heidegge iana de la lògica, la «dis-
Una c ònica de Heidegge i «l’escàndol de la iloso ia del segle XX»En ahona 34, 2002 107
3. Rep oduï pe O , 97.
En ahona 34 001-136 1/2/03 11:58 Página 107
ciplina ilosò ica més in e essan ». S’ha de di que Heidegge c eia ha e o-
ba en la lògica («lògica ma emà ica», diu so in ) el camp d’in es igació ma -
ca pels seus es udis en la Facul a de Ma emà iques i Ciències. Ja el 1912, en
una ca a al eòleg Jose Saue (17 de ma ç), explica la se a dedicació al «p o-
blema del emps i de l’espai [...] amb l’aju de l’o ien ació que p opo ciona la
ísica ma emà ica», cosa que conside a di ícil pel dal abaix que ha suposa pe
a la ísica la eo ia de la ela i i a , pe ò acili ada pe la p og essi a coincidència
en e la lògica i la « eo ia gene al de l’objec e»4. Po se el ui més di ec e d’a-
ques p ojec e d’in es igació a se la lliçó El concep e del emps en la ciència
his ò ica, del 27 de juliol de 1915, amb la qual a culmina el seu p océs d’ha-
bili ació.
Cal eni en comp e que Heidegge con inua a lliga du an o aques pe ío-
de, ins i o al p incipi d’ha e ob ingu la se a plaça de P i a dozen , al ca o-
licisme; si més no a a és de les se es beques, l’úl ima de les quals, concedida
en e 1913 i 1916, deixa a ben cla que es a a «al se ei de la iloso ia c is iana
escolàs ica i de la concepció ca òlica del món». No oblidem que la P ime a
Gue a Mundial ja eia es alls, enca a que Heidegge no hi a pa icipa ac i-
amen , a causa del seu es a de salu («neu as ènia i p oblemes ca díacs»). En
aques con ex , po se no e a la millo idea enca amb el pode (de o a mena,
econòmic inclòs) de l’Església omana. De e , Heidegge es a deixa es ima pe
les je a quies ca òliques, que el eien un possible successo de Schneide en la cà e-
d a c is iana. En can i, cla amen , les se es idees s’ana en allunyan de l’o -
odòxia. Si bé a consen i de bon g a que Hein ich Finke (1855-1938; i ula
de la cà ed a c is iana d’his ò ia i men o de Heidegge du an els seus eballs
d’habili ació, més que no pas Ricke , di ec o o mal) el po és a es udia Duns
Esco —quan sembla que l’in e ès de Heidegge es a a a in es iga el concep-
e de nomb e, a la mane a com ho ha ia descobe en Husse l—, ja no es podia
di que l’ob a heidegge iana os en la di ecció de l’escolàs ica ca òlica.
En el e eny pe sonal, el encamen de Heidegge amb el ca olicisme es à
ben documen a . Engelbe K ebs, eòleg ca òlic i col·lega de Heidegge , a
esc iu e un dia i que ecull, en e al es coses, la se a elació mú ua; al qual
s’a egeix una co espondència abundan . Així, sabem que Heidegge , des de
l’any 1914, s’ana a ebel·lan con a les limi acions dogmà iques imposades
pel ca olicisme. Pe exemple, en un comen a i sob e el mo u p op io de Pius X,
Heidegge diu: «Ja només al a a el mo u p op io sob e la iloso ia! Com a
“acadèmic” —li diu a K ebs— al egada pod ia p oposa un p ocedimen
enca a millo : que a o es les pe sones a les quals se’ls acudeixi eni un pen-
samen independen els sigui ex i pa el ce ell, o subs i uin -lo pe amani-
da i aliana. Pe a les necessi a s ilosò iques es pod ien ins al·la expenedo es
au omà iques en les es acions e o ià ies (de anc pe als indigen s)»5. Pe ò
a se a pa i del seu ma imoni (21 de ma ç de 1917) amb l’es udian de
108 En ahona 34, 2002 Jesús He nández Reynés
4. Rep oduï ambé pe O , 82-83.
5. Igualmen , a O , 93.
En ahona 34 001-136 1/2/03 11:58 Página 108
ciència polí ica El ide Pe i que Heidegge a emp end e un camí de no e o n
en la di ecció de l’agnos icisme. To i que en un p ime momen el ma imo-
ni a omand e en el ca olicisme (el casamen «de gue a» el a celeb a el
ma eix K ebs), la con essió o iginà ia d’El ide, que e a l’e angèlica lu e ana, hi a
ana guanyan lloc. Finalmen , en el Nadal de 1918, la dona de Heidegge
a comunica a K ebs: «el meu ma i ha pe du la se a e en l’Església i jo enca-
a no la he oba »6.
En aques p océs d’apos asia, Heidegge a es udia Schleie mache i Lu e ,
i més enda an les epís oles paulines, San Agus í i la mís ica medie al.
Tanma eix, la elació in el·lec ual més in ensa man inguda en aquella època
a se amb Husse l, que des del semes e d’es iu de 1916 eballa a a F ibu g
com a successo de Ricke . Husse l, que ambé e a lu e à, i que e a ac iu en con-
a de la con essionali a de les cà ed es uni e si à ies, a e de men o de
Heidegge en acaba la gue a, i des del 7 de gene de 1919 a comença una
llui a pe aconsegui una plaça emune ada de p o esso assis en pe a aquell
a qui conside a a el deixeble més p ome edo . Dos dies desp és de l’inici de
les ges ions de Husse l, el 9 de gene de 1919, Heidegge a en ia una ca a
a K ebs, eòleg, ins alesho es amic, i sace do celeb an del seu ma imoni, en
la qual enca a amb el «sis ema del ca olicisme»7, amb la qual cosa es con i -
ma el que la se a dona ja ha ia anuncia . Quan en la a do del ma eix any
Husse l a aconsegui la plaça sol·lici ada pe a Heidegge , aques a deixa de
pe ànye a l’à ea de iloso ia c is iana i es a con e i en col·labo ado del
pa e de la enomenologia.
De la se a època ca òlica, Heidegge conse a una o mació escolàs ica, el
coneixemen del lla í i, sob e o , de la «llengua de la iloso ia»: el g ec. A més
a més, no s’ha d’oblida que en aques ma eix pe íode a es udia les p inci-
pals eo ies cien í iques con empo ànies (de la eo ia de l’e olució ins a la eo-
ia de la ela i i a passan pe la lògica de F ege o el Russell i el Whi ehead
dels P incipia Ma hema ica), i que, men e l’his o iado Finke el con enç de
e la esi d’habili ació sob e Duns Esco , el seu amic K ebs esc iu sob e ell en
el seu dia i (no emb e de 1914): «domina a la pe ecció o a l’al a ma emà i-
ca (càlcul in ini esimal i in eg al, o d es de g ups) i al es coses simila s»8; és
a di , que Heidegge sembla a p epa a pe in en a e una anàlisi de l’ésse
des de la lògica i la ciència.
En la gènesi d’Ésse i emps, no es po oblida mai aques aspec e. Jun amen
amb la in luència òb ia de Husse l, Heidegge ind à mol en comp e el neo-
kan ià Emil Lask, segu amen l’au o que més li se i à pe edescob i so a
p essupòsi s mode ns el ema a is o èlic de la mul iplici a de l’ens. Aques
mo iu a is o èlic, condensa en l’exp essió g ega ò òn lége ai pollachôs, és l’au èn-
ic eix que e eb a l’ob a heidegge iana. En el discu s inaugu al de la se a
Una c ònica de Heidegge i «l’escàndol de la iloso ia del segle XX»En ahona 34, 2002 109
6. Ibídem, 120.
7. Ca a publicada en p ime lloc pe Be nha d Caspe (1980) i ep oduïda pe O , 117-118.
8. A O , 93. El ma eix Heidegge decla a que, g àcies a Finke, la se a a e sió pe la his ò ia i la
se a p edilecció pe les ma emà iques an can ia o almen . També ep oduï a O , 96-97.
En ahona 34 001-136 1/2/03 11:58 Página 109
admissió en l’Acadèmia de Ciències de Heidelbe g (1957), Heidegge con es-
sa que les p ime es indicacions sob e la p egun a pe la simplici a d’allò múl-
iple de l’ésse p o enien de la lec u a de la disse ació de F anz B en ano, ilòso
escolàs ic i mes e de Husse l, in i ulada Sob e el signi ica múl iple de l’ens en
A is ò il (1862). El llib e ha ia es a un egal de Con ad G öbe , ciu adà de
Meßki ch i amic pa e n (i u u a quebisbe de F ibu g), en l’època de l’ins i-
u de F ibu g (1907). És a di , in anys abans d’Ésse i emps, Heidegge p en
ja el camí d’allò que ell ma eix conside a à «el mo iu cons an » del seu ac a .
D’al a banda, Heidegge man enia des de 1920 una elació es e a i in en-
sa amb Ka l Jaspe s, que en 1919 ha ia publica la se a g an ob a Psicologia
de les concepcions del món, de la qual el ma eix Heidegge a e una essenya de a-
llada. Jaspe s és un dels ilòso s amb què Heidegge a man eni una elació
pe sonal més p o unda a p opòsi de l’elabo ació del que esul a ia se Ésse i
emps. Heidegge semp e a di que el que més alo a a de la p ime a g an
ob a de Jaspe s e a la se a noció de «si uacions lími » (llui a, mo , a za , culpa),
enca a que, sens dub e, no li a passa inad e ida l’apel·lació cons an a
Kie kegaa d. Quan Ésse i emps a so i publica , a se iden i icada com una
ob a «exis encial», en la línia jaspe siana. D’una mane a més c í ica, els
Philosophische He e an di que el llib e e a la «sín esi de o es les endències i es
de la iloso ia ac ual», al a di , del neokan isme, la enomenologia i la iloso-
ia de la ida.9Sob e aques úl im pun , Geo g Misch, ill polí ic de Dil hey,
a esc iu e que la pa d’Ésse i emps dedicada al emps i la empo ali a es
podia en end e com una p ossecució del pun de pa ida de Dil hey.
Men es an , la eologia ca òlica eia Heidegge com un pensado de la « ini-
ud au osu icien » i com «un ep esen an adical del subjec i isme mode n».10
Pe ò, què diu Heidegge en aques a amosa ob a? Reco dem com la comença:
«L’elabo ació conc e a de la p egun a pel sen i de l’«ésse » és el p opòsi d’a-
ques ac a . La in e p e ació del emps com a ho i zó de possibili a pe a o a
comp ensió de l’ésse en gene al, la se a me a p o isional».11 «Ésse » i « emps»,
els ma eixos e mes que en el í ol del llib e. Pe ò la sime ia apa en que sugge eix
és inco ec a. Quan Jean Beau e es a oba pe p ime cop amb Heidegge
(a Tod naube g el se emb e de 1946), espe a a sen i d’ell pa aules sob e el
emps, i en can i no es a pa la d’al a cosa que de l’ésse i l’ens, i en una època
en què qualse ol ancès, en sen i l’é an ( aducció neològica de das Seiende,
‘l’ens’), esc i ia l’é ang (‘l’es any’)!12 El llib e més amós de Heidegge ha de se
posa en connexió amb la qües ió de l’ésse a la mane a com es mos a ja en la
p eocupació pe la in es igació a is o èlica, pe l’assump e posa de elleu en el
ex de B en ano e elació del jo e Ma in. Pe ò ambé en la mane a pla òni-
110 En ahona 34, 2002 Jesús He nández Reynés
9. E ns NOLTE, Heidegge : polí ica e his o ia en su ida y pensamien o (Mad id: Tecnos, 1998),
95. També pe a la e e ència següen sob e Dil hey.
10. Nol e, 97.
11. SuZ, 1.
12. BEAUFRET, En e iens a ec F. Towa nicki (Pa ís: PUF, 1984), 16-17. També pe a la e e èn-
cia pos e io sob e Pla ó.
En ahona 34 001-136 1/2/03 11:58 Página 110
ca, en el ema de la «pa icipació». Així ho ecull Beau e o ci an Heidegge :
«l’ésse pa icipa de l’ens i l’ens pa icipa de l’ésse ».
Quan Pla ó, en el diàleg Hípias Majo , pun uali za que no es ac a de
conèixe una cosa que és bella, sinó de sabe què cosa sigui el bell (287d), l’in-
e locu o de Sòc a es, el ma eix Hípias, no ho acaba d’en end e. I pe això
espon que és bell una donzella bella. Pe ò Sòc a es li a eu e que ha queda
sense espos a què és pe si ma eix el bell (288a), ja que la donzella que és bella
en elació amb una cosa més lle ja no ho és en elació, pe exemple, amb una
deessa, pe què en elació amb els déus la aça humana no és bella.
El cas és que Ésse i emps a se i pe què Heidegge os anomena , el 1927,
i ula de la cà ed a deixada acan pe Ha mann i pe què, o jus qua e
mesos desp és, os asllada a F ibu g com a successo de Husse l, que s’acaba a
de jubila . D’aques es da es és ambé la cons ucció de la casa jun al
Rö ebuckweg, a la pa al a de Zäh ingen (F ibu g), la qual, amb la cabana
d’esquí de Tod naube g, esde ind à gai ebé un san ua i de de oció heidegge-
iana. Es à cla que el pe i Ma in, ill del sag is à de Meßki ch, ha ia a iba
al cim de la se a ca e a.
Quan Heidegge a dic a la se a lliçó inaugu al (Què és me a ísica?) a F ibu g,
el 24 de juliol de 1929, a l’audi o i hi ha ia un públic nomb ós i so in des a-
ca . De la pe plexi a que susci a a el seu llengua ge n’és mos a el conegu a i-
cle que a esc iu e Rudol Ca nap, oien d’aquella con e ència, on c i ica a la
buido del discu s heidegge ià: «La supe ació de la me a ísica mi jançan l’anà-
lisi lògica del llengua ge». En can i, Hein ich Wiegand Pe ze , alesho es es udian ,
a a iba a esc iu e sob e aquell esde enimen el següen : «En abandona l’au-
la, aig descob i que la lliçó m’ha ia deixa sense pa la. Pe a mi ou com si la
me a mi ada hagués assoli pe un ins an el onamen del món».13
Cal eni en comp e que Heidegge e a un ilòso que inicialmen ha ia con-
genia , d’una banda, el econeixemen i l’admi ació de les igu es ja consolida-
des (començan pels seus men o s ca òlics, pe ò sob e o de Husse l, Na o p o el
ma eix Ha mann) amb, de l’al a, una ac i ud « e olucionà ia» c eixen , d’au èn-
ic inno ado , sob e o de ca a als es udian s, en e els quals despe a a e ade-
a de oció. En el pe íode de F ibu g p e i al ec o a , Heidegge a eni deixebles
o seguido s no ables, com a a He be Ma cuse, Max Mülle o Wal e B öcke .
Pe ò a se abans d’accedi a la cà ed a quan es a guanya la ama de docen
cap i ado . Pe exemple, quan ensenya a a Ma bu g, con a Gadame que li a
p end e a Nicolai Ha mann els millo s alumnes. Ka l Löwi h, en can i, na a que
Ha mann es a es al ia aques a ci cums ància pel seu aslla a Colònia (1925),
pe ò a la egada es econeix com un d’aquells alumnes àns ugues.14 D’aquella
Una c ònica de Heidegge i «l’escàndol de la iloso ia del segle XX»En ahona 34, 2002 111
13. Hein ich WIEGAND PETZET, Au einen S e n zugehen: Begegnungen und Gesp äche mi Ma in
Heidegge : 1929-1976 (F ank u am Main: Socie ä s, 1983), 18.
14. Vegeu, LÖWITH, Mi ida en Alemania an es y después de 1933. Un es imonio (Mad id: Viso ,
1992), 86 i 127, espec i amen . També és ce que, com diu GADAMER, Mis años de ap en-
dizaje (Ba celona: He de , 1996), 26, en e Heidegge i Ha mann hi ha ia incompa ibili-
a ho à ia, cosa que eia di ícil que un alumne els pogués segui o s dos.
En ahona 34 001-136 1/2/03 11:58 Página 111
època són els deixebles o seguido s Joachim Ri e , Hans Jonas, Hannah A end
i el seu u u p ime ma i Gün he S e n (Ande s) i Helene Weiß, a més dels
o jus ci a s Gadame i Löwi h. Segons Gadame , a se mol celeb a , d’a-
ques a època, el cu s del semes e d’es iu de 1924 sob e els concep es onamen-
als de la iloso ia a is o èlica ( ecen men publica pe Klos e mann).
Amb la di e si a de simpa i zan s de Heidegge que acabem d’enume a ,
és àcil sospi a que el seu accés al ec o a no os en ès pe mol s, i que pe a
la majo ia os una so p esa g an. S’ha de di , pe ò, que l’e apa de ec o a se
cu a —a o es i a , un any—, i que du an l’e apa pos e io , ins a la de o-
a d’Alemanya en la gue a, la elació de Heidegge amb els es amen s o icials
«cien í ics» i « ilosò ics» nazis no a se del o amis osa. Enca a amb Heidegge
de ec o i a ins àncies de Wal e G oss ( u u cap de l’o icina del pa i nazi
pe a la polí ica acial), E ich Jänsch, an ic col·lega de Heidegge a Ma bu g,
a e un in o me pe a l’o icina d’Al ed Rosenbe g (ideòleg o icial del nazis-
me, ajus icia a Nu embe g). En e d’al es cu iosi a s d’un o semblan , Jänsch
deia: «El pensamen de Heidegge é exac amen el ma eix ca àc e que el pen-
samen almudico abínic. Pe això exe ceix l’a ac iu més g an sob e els jueus
i descenden s de jueus o les pe sones amb la ma eixa es uc u a anímica que
ells».15 En aquells momen s, Jänsch e a un psicòleg nazi quali ica i ins i o
ípic. Löwi h el desc iu el 1940 o dien que e a «un sol e d’uns cinquan a
anys amb una inclinació o amen psicò ica. S’ha ia bolca amb en usiasme en
el Mo imen , pe e esca -se ambé en l’“alçamen de la jo en u ”. Les se es con-
e ències eqüen s ac en o es de l’“home alemany”».16
Pe ò Heidegge a con inua enin semp e uns seguido s o, senzillamen ,
uns in e essa s en la se a ob a p o inen s de o a mena d’o ígens. També des-
p és de la gue a, quan el seu comp omís polí ic es a a enca a mol esc. Així,
pe exemple, en la con e ència in i ulada Què és iloso ia?, dic ada l’agos de
1955 a Cé isy-la-Salle (No mandia), es concen a en celeb i a s p esen s o
u u es de signes an dis in s com a a Gab iel Ma cel, Lucien Goldmann, Paul
Ricoeu , Gilles Deleuze, Mau ice de Gandillac, Beda Alleman, Kos as Axelos...17
Sembla cla que Heidegge susci a a expec ació. Pie e Bou dieu ha is en
això la c eació d’un «me ca » que a e possible que Heidegge es eca golés cada
egada més en una e ò ica p òpia. Segons el sociòleg ancès (mo ecen -
men ), l’ob a heidegge iana hau ia c escu en au o i a i hau ia desen olupa
un a go en e essa en co espondència amb les expec a i es del me ca .18 De
e , Heidegge a e semp e el pape de ilòso en la socie a que li a oca
iu e, p enen cu a de la se a anscendència pública, ins al lími de la coque-
e ia. Ja hem is que des de la se a època ca òlica, passan pe l’e apa de ca ed à-
ic en lo , se’l eia com una p omesa i alho a com una espe ança. Amb o ,
112 En ahona 34, 2002 Jesús He nández Reynés
15. Ci a pe O , 273.
16. Löwi h, 123.
17. Vegeu Nol e, 269.
18. Vegeu BOURDIEU, La on ología polí ica de Ma in Heidegge (Ba celona: Paidós, 1991), 79,
n. 4.
En ahona 34 001-136 1/2/03 11:58 Página 112
no es po di que Heidegge s’hagi p es a mai a modula el seu discu s en un-
ció de l’ena dimen del públic, com sí que eien, segons Pla ó, els so is es a
l’ho a d’u ili za els seus ecu sos e ò ics.
Més a ia , Heidegge mani es a una endència acusada al e i . La cabana
de Tod naube g n’és o un símbol. Quan la je a quia cul u al del pa i nazi
el a deixa de banda, la se a labo iosa dedicació a l’es udi en cu sos i semi-
na is assen a les bases de la se a iloso ia pos e io als plan ejamen s conc e s
d’Ésse i emps. Hölde lin i Nie zsche són els p incipals au o s anali za s amb p o-
undi a en aques pe íode. Reculls d’aques s eballs són els llib es In e p e acions
sob e la poesia de Hölde lin (1944; 2a edició ampliada de 1951; la 4a edició de
1971 o na a se ampliada), Sende es de bosc (1950) i Nie zsche I i II (1961),
men e que Con e ències i assaigs (1954) inclou ambé ex os pos e io s, la majo-
ia dels p ime s 50. Els cu sos In oducció a la me a ísica (1935; publica el
1953) i La p egun a pe la cosa: La doc ina kan iana dels p incipis anscen-
den als (1935-1936; publica el 1962), són ambé una mos a de la labo que
condui à Heidegge cap a un gi si més no en la o ma exp essi a dels seus e-
balls pos e io s. Són anys en què es de e mina à el sen i de la amosa Keh e
(‘ omban ’) i es cons i ui à el que a pa i de l’es udi de Richa dson so in és ano-
mena «Heidegge II» o el «segon Heidegge ».19
La ja ci ada Ca a sob e l’humanisme, que es po conside a el ex p o-
g amà ic del Heidegge pos bèl·lic, inclou, a banda dels emes que es desen-
olupa an en anys pos e io s, la desau o i zació de les p incipals in e p e acions,
mol es enca a incipien s, que p oposa en lec u es «con encionals» de l’ob a
heidegge iana. Així, es ebu ja que Ésse i emps es con empli en o exis encia-
lis a i que l’anàlisi del Dasein (exis ència humana) pugui se is a com un huma-
nisme. També desmen eix Heidegge que les se es pa aules p o inguin de la
secula i zació de concep es eligiosos i que la se a noció de «pà ia» es pugui
in e p e a en clau nacionalis a. E iden men , la iloso ia heidegge iana am-
poc no és una me a ísica, ni una è ica ni una an opologia, i, especialmen ,
cap de les coses di es pe Heidegge són «una con ibució me amen acciden al
a la sociologia» (p. 149). Com a con apun a aques segui de negacions,
Heidegge ecomana: «menys iloso ia, pe ò més conside ació del pensamen ;
menys li e a u a, pe ò més a enció a la lle a» (p. 195). Colli a d’aques a p o-
pos a són els llib es, o s els quals cons i ueixen eculls d’esc i s b eus, Iden i a
i di e ència (1957), En camí cap al llengua ge (1959), Cap a la cosa del pensamen
(1969) i el gai ebé exò ic Des de l’expe iència del pensamen (de publicació pòs-
uma: 1983).
Men es an , i com a conseqüència d’ha e -li es a e o nada la enia legen-
di, en la se a e apa de jubila , Heidegge impa i à els cu sos Què signi ica pen-
sa ? (1951-52; publica el 1954) i El p incipi de aó (1955-1956; publica el
1957). Pe ò se à mi jançan els semina is com més p òpiamen con inua à la
Una c ònica de Heidegge i «l’escàndol de la iloso ia del segle XX»En ahona 34, 2002 113
19. William J. RICHARDSON, S.J., Heidegge . Th ough Phenomenology o Though (La Haia:
Ma inus Nijho , 1963).
En ahona 34 001-136 1/2/03 11:58 Página 113
