Resum
Aques a icle anali za la p opos a kan iana segons la qual Leibniz hau ia iden i ica la sen-
sibili a amb una con usa ep esen ació de les coses. La p ime a secció desen olupa la pe s-
pec i a kan iana pe al de dis ingi amb exac i ud la esi de Leibniz de la conseqüència
que Kan en de i a, la in el·lec uali zació dels enòmens. La segona secció examina el plan-
ejamen leibnizià, con i ma la p incipal esi kan iana sob e aques i ebu ja els a gumen s
dels es udiosos segons els quals Leibniz no hau ia iden i ica el pensamen con ús amb la
sensibili a . La e ce a secció discu eix la segona pa de la esi kan iana i sos é que Leibniz
no hau ia in el·lec uali za els enòmens, almenys en el sen i en què Kan ho en én.
Pa aules clau: Leibniz, Kan , sensibili a .
Abs ac . The claims o sensa ion. S udy on Leibniz
This pape analyzes he Kan ian claim ha Leibniz had iden i ied he sensibili y wi h he
con used ep esen a ion o hings. Sec ion 1 ou lines he Kan ian pe spec i e in o de o dis-
c imina e he exac Leibnizian hesis om he consequence ha Kan deduces om i ,
namely he in ellec ualiza ion o phenomena. Sec ion 2 examines he Leibnizian iew, con-
i mes he main Kan ian claim abou i and ejec s he schola s’ a gumen s acco ding o
which Leibniz had no con la ed con used hough wi h sensibili y. Sec ion 3 a gues agains
he second pa o he Kan ian claim and holds ha Leibniz had no in ellec ualized he
phenomena, a leas in he sense ha Kan unde s ands i .
Key wo ds: Leibniz, Kan , sensibili y.
1. Aques eball o ma pa del p ojec e d’in es igació «La con o e sia con empo ánea en
o no a la azón: el gi o es é ico de la iloso ía», inança amb el supo de la DGES (MEC),
e . PB96-1144.
En ahona 32/33, 2001 169-190
Els d e s del sensible. Es udi leibnizià1
Josep Oles i Vila
Uni e si a de Gi ona
Pl. Fe a e Mo a, 1. 17071 Gi ona
[email p o ec ed]
Suma i
1. Els e e s kan ians a Leibniz
2. Sensibili a i in el·lecció en Leibniz
3. Anàlisi del alo dels a gumen s
kan ians, o de ensa de Leibniz
Ab e ia u es u ili zades
En ahona 32/33 001-256 13/2/02 11:09 Página 169
L’objec e d’aques a icle és anali za la esi segons la qual Leibniz hau ia iden-
i ica sensibili a amb con usió. El p ime que la hi a a ibui i en a e p o-
blema ou Kan ; pe això, adop o el plan ejamen kan ià com a ia d’accés a
la qües ió. La conclusió a què em c ec au o i za d’a iba és que, qües ions de
de all a banda, la esi és e ec i amen leibniziana, o i que d’això no se’n segueixi
o el que Kan en p e én in e i .
Les me à o es ju ídiques exe cien sob e Kan una ascinació singula . El
ju is a que semp e a se Leibniz ambé hi e a sensible. M’hi he acolli en
el í ol.
1. Els e e s kan ians a Leibniz
1.1. La esi que Kan a ibueix a Leibniz
La p incipal exposició kan iana de la iloso ia de Leibniz és la con inguda en el
amós apèndix de la C í ica de la aó pu a sob e l’«Am ibòlia dels concep es de
e lexió». S’hi acusa Leibniz d’ha e cons uï un sis ema in el·lec ual del món
o, el que és el ma eix, d’ha e pensa que podia conèixe la na u alesa in e na
de les coses pe mi jà d’una simple compa ació dels objec es amb l’en enimen
i els seus concep es.
Va compa a o es les coses simplemen pe mi jà de concep es i, com és na u-
al, no hi a oba al es di e ències que aquelles pe mi jà de les quals l’en-
enimen dis ingeix els uns dels al es els seus concep es pu s. No conside a a
o iginals les condicions de la in uïció sensible, que duen amb elles les se es
p òpies di e ències, pe què pe a ell la sensibili a e a només una mena con-
usa de ep esen ació, i no pas una on pa icula de ep esen acions; el eno-
men e a pe a ell la ep esen ació de la cosa en ella ma eixa, o i que di e en ,
quan a la o ma lògica, del coneixemen pe mi jà de l’en enimen , a ès que
la sensibili a , amb la se a habi ual manca d’anàlisi, in odueix en el concep-
e de la cosa una ce a ba eja de ep esen acions col·la e als, que l’en enimen
és capaç de sepa a . En una pa aula: Leibniz a in el·lec uali za els enòmens».
(A 270-271; B 326-327)2
T es són les esis en què Kan sin e i za aquí la quin a essència del leibni-
zianisme (i que es a ien a la base de les se es doc ines més ca ac e ís iques):
1) l’única on de coneixemen és l’en enimen ; 2) la sensibili a no é cap un-
ció cognosci i a p òpia (no és on pa icula de ep esen acions); 3) l’objec e
del coneixemen és la cosa en ella ma eixa (de la qual el enomen es dis ingeix
només pe la se a o ma lògica). En eali a , la p ime a i la segona són les dues
ca es de la ma eixa moneda; la e ce a n’és la conseqüència.
Podem oba aques ma eix plan ejamen p àc icamen a eu on el Kan c í-
ic conside a necessa i (semp e pe in e essos immanen s a la p òpia doc ina)
170 En ahona 32/33, 2001 Josep Oles i Vila
2. Pe alleuge i el ex de no es, asllado al cos de l’esc i les e e ències a les ob es de Leibniz
i de Kan , ci ades amb les ab e ia u es de què es dóna aó al inal.
En ahona 32/33 001-256 13/2/02 11:09 Página 170
pa la del leibnizianisme: els manusc i s sob e els p og essos de la me a ísica,
Welches sind die wi klichen Fo sch i e, die die Me aphysik sei Leibnizens und
Wol s Zei en in Deu schland gemach ha ?; i, més signi ica iu enca a (pe què es
ac a d’un lloc on Kan in en a sal a de Leibniz o el que li és possible), el lli-
b e polèmic con a Ebe ha d: Übe eine En deckung, nach de alle neue K i ik
de einen Ve nun du ch eine äl e e en beh lich gemach we den soll. Ens ag a-
di o no ens ag adi, conclou Kan en aques da e lloc, cal co egi Leibniz
quan de ineix «la sensibili a com un mode con ús de ep esen ació» (Ak VIII,
248 s.); al amen , no hi ha mane a d’e i a la monadologia i el seu «món
encan a » (Ak XX, 285).
1.2. Una conseqüència que Kan ex eu d’aques a esi
Com s’apun a en el passa ge esmen a , el deu e p incipal que Kan ca ega en
el comp e leibnizià, com a esul a de desconèixe la i educ ibili a del conei-
xemen sensible al coneixemen in el·lec ual, és la con usió en e les coses al com
ens apa eixen i les coses al com són en si. En no econèixe l’especi ici a de la
in uïció sensible, Leibniz s’hau ia is o ça a conside a els enòmens com
una ep esen ació con usa de les coses en si.
Val a di que, si bé la connexió en e esi i conseqüència sembla cons an en
el kan isme, no ho és an l’a i mació de la conseqüència. En l’esc i con a el
wol ià Ebe ha d, Kan sos é que, en eali a , Leibniz dis ingia en e enòmens
i coses en si (i pe això po p esen a la C í ica de la aó pu a com un elogi de
Leibniz, allibe a a a del seu seg es wol ià), i que pe això cal, senzillamen ,
co egi -lo quan de ineix la sensibili a com a mode con ús de ep esen ació. La
negació del consegüen obliga a nega l’an eceden . La C í ica i els manusc i s
sob e els p og essos de la me a ísca, més a en s a la lògica dels concep es que no
pas a la p ecisió his ò ica, a ibueixen a Leibniz an la esi com allò que con-
seqüen men en esul a.
1.3. Un a gumen con a la esi
No és l’objec e d’aques a icle anali za la mane a com Kan , apel·lan a la se a
p òpia concepció (i, mol en pa icula , a la ideali a anscenden al de l’espai
i el emps), c eu es a en condicions de e u a la posició de Leibniz. Pe ò sí que
se à ú il de conside a el que es plan eja com una e u ació au ònoma de la doc-
ina leibniziana. La obem en les pàgines inals de l’Es è ica anscenden al:
Que o a la nos a sensibili a no sigui més que la ep esen ació con usa de les
coses, que con é solamen allò que els co espon en elles ma eixes pe ò en un
amun egamen de no es i de ep esen acions pa cials que no dis ingim cons-
cien men , és una alsi icació del concep e de sensibili a i de enomen, que a
inú il i buida o a la doc ina que hi és ela i a. La di e ència en e una ep e-
sen ació dis in a i una de no dis in a és me amen lògica, i no a ec a el con-
ingu . Sens dub e, el concep e de d e de què se se eix el sen i comú con é
Els d e s del sensible. Es udi leibnizià En ahona 32/33, 2001 171
En ahona 32/33 001-256 13/2/02 11:09 Página 171
exac amen el ma eix que allò que en po desen olupa l’especulació més sub-
il; a a bé, en l’ús o dina i i p àc ic, hom no és conscien de les múl iples ep e-
sen acions d’aques pensamen . Pe ò no pe això es po di que el concep e
o dina i sigui sensible i con ingui un me enomen, pe què el d e no po
apa èixe , sinó que el seu concep e au en l’en enimen , i ep esen a un aspec-
e de les accions (l’aspec e mo al) que els co espon en elles ma eixes. En can i,
la ep esen ació d’un cos en la in uïció no con é absolu amen es que pugui
co espond e a un objec e en ell ma eix, sinó només el enomen d’alguna cosa
i la mane a com en som a ec a s; i aques a ecep i i a de la nos a capaci a
de conèixe s’anomena «sensibili a », i es dis ingeix com la ni del dia del conei-
xemen de l’objec e en ell ma eix, enca a que aquell (el enomen) el pogués-
sim a essa ins al ons amb la mi ada. (A 43s; B 60s)
La posició a ibuïda a Leibniz, segons la qual la ep esen ació sensible d’una
cosa no es dis ingi ia de la se a ep esen ació in el·lec ual sinó com el con ús es
dis ingeix del dis in , sembla impe meable a una e u ació di ec a. Si el sensi-
ble és con usió, el seu acla imen hau ia de e -lo concep e. Pe ò aques a ope-
ació demana passa de con usió a dis inció, i jus amen això és el que en
p incipi no es po demana , ja que si es em da an d’una ep esen ació sensi-
ble és p ecisamen pe què, pe hipò esi, no hem ul apassa un de e mina g au
de cla eda ; el ca àc e limi a de la nos a capaci a de conèixe a la esi ina-
acable pe aques a ia. Pe això Kan adop a aquí el camí in e s, que a de
cla eda a con usió. La posició a ibuïda a Leibniz només es pod à alsa mos-
an que l’augmen de con usió d’un concep e no el con e eix en sensible:
«el d e no po apa èixe »; pe con usa que en sigui la ep esen ació, con inua
essen un concep e in el·lec ual. L’exemple escolli pe Kan é la i u d’e i-
a el e ugi que suposa l’apel·lació a la ini ud i a la limi ació: mai no podem
elimina la possibili a de pensa que pe a un en enimen in ini sigui dis in
el que pe a nosal es es con ús; pe ò, en can i, sí que hem de se capaços, des
de la noció dis in a de «deu e» que enim, de segui la con usió que el con-
cep e ep en el seu ús ulga . I cal econèixe , pensa Kan , que aques a con u-
sió del concep e no el con e eix en sensible: en po edui la consciència dels
seus e s ca ac e ís ics, pe ò no pas ans o ma -lo en enomen i e -lo apa èixe
en la in uïció.
* * *
A l’ho a d’anali za la legi imi a dels e e s kan ians, cal dis ingi dos
momen s: 1) ins a quin pun Kan ha en ès Leibniz co ec amen ; és a di , en
quina mesu a la ima ge que subminis a de la posició leibniziana és jus a (en pa -
icula , de la esi cabdal que iden i ica sensibili a amb con usió); i 2) ins a
quin pun són àlids els a gumen s que ad eça con a Leibniz. El p ime
momen obliga a e una imme sió en la iloso ia leibniziana, al com a ui la
podem conèixe (en quina mesu a e a o no e a accessible a Kan , és cosa que
en aques a icle pod é deixa de banda). El segon, m’ha de pe me e de e -
mina el lloc del sensible en el leibnizianisme.
172 En ahona 32/33, 2001 Josep Oles i Vila
En ahona 32/33 001-256 13/2/02 11:09 Página 172
2. Sensibili a i in el·lecció en Leibniz
2.1. Una lec u a
Almenys des de l’any 1684, la concepció leibniziana del coneixemen sembla
ha e es a subs ancialmen in a iable. Apa eix o mulada amb o a cla eda
en un opuscle que li és dedica de mane a especí ica, les Medi a iones de cog-
ni ione, e i a e e ideis (1684), del qual Leibniz es a a pa icula men sa is e
i al qual sol e e e ència quan s’ocupa de qües ions epis emològiques (així,
se à ci a cons an men en els Nou eaux essais, com una mena de èplica a an
la le e a l’Essay de Locke).
En les Medi a iones, Leibniz dis ingeix di e en s ipus de coneixemen (o
de noció; el ex pa la, indis in amen , de no io i de cogni io: s’en én que el
coneixemen ind à les ca ac e ís iques de la noció que hi in e é —i si hi in e -
enen nocions de g au di e en , ind à el de la noció de g au meno : NE IV, XI,
14: 523). El coneixemen po se obscu o cla ; si és cla , po se enca a con ús
o dis in ; i si és dis in , po se inadequa o adequa ; o bé, des d’un al e pun
de is a, po se simbòlic o in uï iu; i si és adequa i in uï iu, lla o s és pe ec-
e. El Discou s de mé aphysique i els Nou eaux essais ep enen subs ancialmen
aques a ma eixa classi icació (DM 24; NE II, XXIX), de la qual ens in e es-
sen a a els dos p ime s momen s.
El coneixemen cla és el que pe me econèixe la cosa ep esen ada,
men e que l’obscu és el que no ho pe me , pe exemple: és obscu el conei-
xemen que posseïm d’una lo quan en enim un eco d ague, massa
imp ecís pe econèixe -la en e al es de semblan s (G IV, 422; NE II,
XXIX, 6: 288).
El coneixemen con ús és el que, enca a que sigui cla , no pe me enu-
me a les no es su icien s pe disce ni una cosa de les al es (quan la cosa,
ealmen , les é, i la se a noció hi és educ ible). És d’aques a mena el coneixe-
men que enim dels colo s, les olo s, les sabo s i els al es objec es p opis
dels sen i s, ja que els econeixem p ou cla amen i els disce nim en e si:
no con onem pas el g oc i el e mell; pe ò això és així pel simple es imo-
nia ge dels sen i s, no pas pe què puguem enuncia les no es que els cons-
i ueixen. Pe això, no li podem explica a un cec què és el e mell, o al es
coses semblan s (olo s, sabo s), lle a que el posem en p esència de la cosa i
em que la egi, o l’olo i, o la as i (o eco di ha e -ho e ); i no li ho podem
explica enca a que sigui e i a que les nocions d’aques es quali a s són
compos es i es poden esold e, ja que enen les se es causes. Les nocions de
les quali a s sensibles, doncs, són, de d e , educ ibles als seus elemen s sim-
ples (les se es causes), i són, en elles ma eixes, in el·ligibles. En conseqüèn-
cia, al com sub a lla an els Nou eaux essais, la se a simplici a només és de
e o apa en (NE II, II, 1: 133), ela i a a la ini ud de la nos a pe cepció
o a la limi ació del nos e pun de is a («pe què no enim el mi jà pe e -
ne l’anàlisi i a iba a les pe cepcions elemen als de què es componen»: NE
III, IV, 7: 335). Són ambé exemples de coneixemen con ús el que els a is-
es enen de la se a ob a: saben si l’han e a bé o malamen , pe ò no poden
Els d e s del sensible. Es udi leibnizià En ahona 32/33, 2001 173
En ahona 32/33 001-256 13/2/02 11:09 Página 173
dona aó del seu judici, i diuen que manca al que els desplau un «no sé
què» (nescio quid).3
El coneixemen dis in és el que enim quan coneixem les no es que
pe me en dis ingi una cosa de o es les al es (i que cons i ueixen la se a
de inició nominal). És la mena de coneixemen que els assajado s enen de l’o .
Podem eni un coneixemen dis in de les nocions comunes a di e en s
sen i s, com el nomb e, la magni ud, la igu a; i ambé de mol s a ec es de
l’ànima (espe ança, emo ); i, és cla , de les nocions que són inde inibles pe -
què són p imi i es o e iden s pe si ma eixes (i esolubles, sense equisi s).
Quan o es les no es que componen una noció dis in a són conegudes
dis in amen (quan podem du l’anàlisi ins al inal), el coneixemen és
adequa ; en can i, quan les no es que en en en la de inició necessi en al seu
o n una de inició i només les coneixem con usamen , el coneixemen és
inadequa . Pel que a als homes, el coneixemen dels nomb es és el que més
s’a ansa al coneixemen adequa .4
A aques a classi icació del coneixemen , que e obem a eu on Leibniz
decideix de pa la -ne (els esmen a s Discou s de mé aphysique i Nou eaux essais),
cal a egi al es passa ges on, de mane a més o menys ocasional, sembla que
es con i ma la ma eixa idea d’una con inuï a de na u a en e el coneixemen
sensible i el coneixemen in el·lec ual. En aques sen i , hi ha almenys dos ex-
os que no poden menys eni -se.
El p ime el obem en l’Addi ion à l’explica ion du sys ème nou eau ou-
chan l’union de l’âme e du co ps en oyée à Pa is à l’occasion d’un li e in i ulé
«Connoissance de soi même» (p obablemen , de l’any 1699), en el con ex del
deba amb l’ocasionalis a F ançois Lamy. Leibniz esc iu:
O dinà iamen , els pensamen s con usos es conceben com d’un gène e en e amen
di e en que els pensamen s dis in s, i el nos e au o [Lamy] conside a que
l’espe i es oba més uni al cos pels pensamen s con usos que pels dis in s.
No és que això no ingui onamen , ja que els pensamen s con usos ma quen
la nos a impe ecció, passions i dependència del conjun de les coses ex e io s
o de la ma è ia, men e que la pe ecció, o ça, domini, llibe a i acció de
l’ànima consis eixen p incipalmen en els nos es pensamen s dis in s.
Tanma eix, no deixa de se e i a que, en el ons, els pensamen s con usos no
són al a cosa que una mul i ud de pensamen s que en ells ma eixos són com
els dis in s, pe ò que són an pe i s que cadascun a pa no exci a la nos a
a enció i no es a dis ingi . Fins i o es po di que les nos es sensacions n’en-
clouen alho a un nomb e e i ablemen in ini . És en això que consis eix e i-
ablemen la g an di e ència que hi ha en e els pensamen s con usos i els
dis in s, que és jus amen la ma eixa que hi ha en e les màquines de la na u-
a i les de l’a . (G IV, 574-5)
174 En ahona 32/33, 2001 Josep Oles i Vila
3. Vegeu ambé: DM 24; NE P e .: 55; II, XXIX, 4: 287; II, IV, 5: 140s.; A So ia Ca lo a,
GVI, 500.
4. G IV, 423. «Ho és, si a no a, la idea d’un nomb e» (NE II, XXXI, 2: 300).
En ahona 32/33 001-256 13/2/02 11:09 Página 174
El passa ge con inua dien que les sensacions con uses, com el dolo o la
calo , no són cap cosa inexplicable, enca a que la se a explicació comple a
ul apassi les nos es o ces; que el p og és del coneixemen ens duu a descob i
els seus onamen s, que són pensamen s dis in s (com ens hi ha du amb la
llum i els colo s); que la elació en e sensació con usa i pensamen dis in no
és a bi à ia, sinó que man enen en e si una elació de semblança i d’exp es-
sió; que, al amen , l’acció de Déu se ia a bi à ia i p i ada de aó («com si un
pin o ep esen és la cúpula de S . Pe e amb la igu a d’una pi àmide»). Idees,
o es aques es, que a an el g uix dels e e s de Leibniz a Locke: si el sensible-
con ús no os educ ible al acional-dis in , les quali a s secundà ies se ien
a bi à ies (NE II, VIII, 13: 144 s.), i Déu ac ua ia sense sol a ni ol a (NE
P e .: 69 s.; IV, VI, 7: 468). I jus amen en aques a educció consis eix l’anà-
lisi ísica, és a di , la ciència (C 190).
El segon ex que cal esmen a pe any a la Réponse aux é lexions con enues
dans la seconde Édi ion du Dic ionnai e C i ique de M. Bayle, a icle Ro a ius, su
le sys ème de l’Ha monie p eé ablie (1702), en el con ex de la jus i icació de la
esi segons la qual l’ànima és la on de o es les se es ep esen acions. Leibniz
a gumen a:
El ma eix . p. Maleb anche adme que l’ànima é accions in e nes olun à-
ies. A a bé, quina aó hi ha pe impedi que això ingui lloc en o s els seus
pensamen s? Po se el e de conside a que els pensamen s con usos di e eixen
o o gene e dels dis in s, quan en eali a són solamen menys dis ingi s i menys
desen olupa s, a causa de la se a mul iplici a », ja que «con enen semp e l’in-
ini . (G IV, 563)
Al meu en end e, o s aques s passa ges no deixen gai e lloc pe als dub-
es. S’hi sos é explíci amen que les quali a s sensibles són nocions con uses;
que són de la ma eixa mena que les nocions dis in es, o que pe anyen a un
ma eix gène e; que l’única di e ència en e con usió i dis inció s’ha d’a ibui
a la nos a capaci a o incapaci a d’anàlisi; que de con usió a dis inció es passa
pel coneixemen de les «causes o aons» (G II, 82).
Pe ò més enllà de la li e ali a dels ex os, es deu ha e d’esmen a la cohe èn-
cia gene al de la doc ina amb l’espe i del leibnizianisme. La ma eixa noció
de mònada es con e eix, lla o s, en el p incipal a gumen . En e ec e, en i -
u del p incipi p aedica um ines subjec o (DM 8), la mònada no é ines es
(Mon. 7), i o s els p edica s que se li poden a ibui e i ablemen p o enen
del seu p opi ons (NE I, I: 80). Pe an , la passi i a que ca ac e i za les
imp essions sensibles ha de se , pe o ça, passi i a apa en ; és a di , con usió,
desconeixemen de la aó que les p odueix (Mon. 49; A Cla ke V, 86-87).
Ce amen , això no au o i za a di , com es a de egades, que la sensibili a
sigui in el·lecció con usa; sinó que allò que cal di és que la sensibili a és una
pe cepció con usa. La pe cepció és el gène e (PNG 4), o ho és, si es ol,
l’exp essió (G II, 112), que po se con usa (sensibili a ) o dis in a (in el·lecció):
en end e és pe ceb e dis in amen les coses; sen i , pe ceb e-les con usamen .
Els d e s del sensible. Es udi leibnizià En ahona 32/33, 2001 175
En ahona 32/33 001-256 13/2/02 11:09 Página 175
To es dues mane es exp essen l’uni e s, és a di , ep esen en la mul iplici a
en la uni a (Mon. 14); pe això, i a esa la na u a ep esen a i a de la mòna-
da, aques a de inició al ambé pe a la subs ància ma eixa, i es po di que
o a mònada és un mi all i en de l’uni e s (PNG 3; Mon. 56), exp essió de
la o ali a des d’un pun de is a (DM 9), de egades acompanyada de cons-
ciència (PNG 4).
La elació en e una subs ància i els seus p edica s es po pensa anàloga-
men a com els e mes d’una sè ie esul en de la se a aó, o a com els pun s de
la co ba són de e mina s pe la se a equació algeb aica, que l’exp essa. La pe -
cepció sensible d’una cosa ens la mos a (con usió) com si ebés p edica s, com
passa ia a qui es limi és a cons a a que un e me d’una sè ie en segueix un
al e, sense se capaç d’esb ina en i u de quina aó ho a; o com esde in-
d ia a qui es eduís a segui els a a a s d’una co ba sense se capaç de sabe
quina és la llei que segueix, ins a a iba a pensa que no en segueix cap (DM 6).
En can i, la comp ensió de la cosa ens la mos a ia (in el·lecció, dis inció) ac i-
a, pe me en -nos de eu e el onamen in e n d’on esul en els p edica s, la
aó de la sè ie, l’equació de la co ba. En això consis eix, jus amen , el coneixe-
men i la e i a (C 518 s.).
La mònada ep esen a o exp essa o l’uni e s, pe què la mul iplici a in i-
ni a dels seus p edica s la incula amb o es les al es (ja que hi man é alguna
elació, de coexis ència o successió)5. Pe ò no o el que exp essa ho exp essa
de la ma eixa mane a: hi ha una pe i a egió que exp essa dis in amen , i o a
la es a és exp essada con usamen (G II, 112). Els dos e mes de l’exp essió
no són, epis emològicamen pa lan , equi alen s: un concen a en la uni a el
que l’al e dispe sa en la mul i ud. El e me que con é més uni a és el que
exp essa més dis in amen allò que l’al e, a esa la se a mul iplici a , exp essa
més con usamen . Pe exemple, l’ànima espec e al cos (G II, 74), o el cos es-
pec e als mo imen s que p odueix en l’aigua quan hi neda (G II, 69): un en e-
nimen in ini pod ia p ocedi , indis in amen , de l’ànima al cos o del cos a
l’ànima, i del cos que neda als mo imen s de l’aigua o dels mo imen s de l’ai-
gua al cos que nedan els p odueix. Pe ò un en enimen ini com és el nos e
ha d’iden i ica , en cada ci cums ància, quina és la egió amb més po ència
cognosci i a, quin és l’elemen que apo a més dis inció. Així, és e iden que
ens esul a més àcil explica els mo imen s de l’aigua ( ins a ce a dis ància
almenys) quan coneixem la o ma i magni ud del cos que hi neda que no pas
in e i aques a o ma a pa i dels mo imen s de l’aigua, que es enen els seus e ec-
es a l’in ini . El e me que explica millo la elació, que ens duu a un es a de
176 En ahona 32/33, 2001 Josep Oles i Vila
5. Les mònades no són pas monges… («Monades non exis un soli a iae. Sun Monades, non
Monachae»: G ua 395). La ma eixa ima ge de la mònada com a pun de is a (DM 14)
duu a llegi les p opie a s elacionals com a cons i uen s del seu concep e, i pe això no hi
ha denominacions pu amen ex ínseques (G II, 240). El concep e de mònada eme al de
elació, i la noció de xa xa de elacions de e mina un uni e s monadològic ( egeu M. SERRES.
Le sys ème de Leibniz. Pa ís: PUF, 1968; eed. 1982, esp. p. 151-156, 240-254, 519-528,
648 s.).
En ahona 32/33 001-256 13/2/02 11:09 Página 176
més dis inció, és di , pe això, «ac iu»: és l’exe cici de la nos a pe ecció (NE
II, XXI, 72: 236 s.); l’al e, que ens condemna a omand e en l’obscu i a , que
a a el desen olupamen del que pod íem conèixe , és passiu i ens a passius:
ens condemna a cons a a el que passa, sense pe me e’ns de descob i -ne les
aons.
Les conside acions p eceden s expliquen ja com és que, si només exis eixen
mònades, disposem de dues acul a s di e en s, sensibili a i in el·lecció. I és
que això, en e ec e, es deu ha e d’explica . En un plan ejamen com a a el
ca esià, el ca àc e con ús del sensible e a el signe d’un elemen ma e ial es any
al pensamen : l’anàlisi de la quali a sensible com a al, en allò que é d’i e-
duc ible a l’ex ensió (allò p òpiamen obscu i con ús, que no po se so mès
a ac amen geomè ic), el si ua a de ple en el domini de la unió del cos i de
l’ànima (donan -la a conèixe com a unió subs ancial); la depu ació ca esiana
de l’elemen d’es anyesa p esen en el pensamen (de ini jus amen en e -
mes de p esència immedia a, de anspa ència: P incipis de la iloso ia I, 9) el duia,
inalmen , a cons a a la p esència d’una eali a opaca; la ma è ia designa
jus amen allò amb què opem i que, en si ma eix, no es po pensa sinó nega-
i amen (què són les Medi acions me a ísiques si no el p océs en i u del qual,
a pa i de la ce esa del que és immedia —el jo que pensa— s’acaba a i-
ban a la ma è ia o el que és es any, a còpia de de ec a , iden i ica i des ia els
momen s d’es anyesa en el que d’an u i és immedia ?). En Desca es, el dua-
lisme epis emològic ana a apa ella amb el dualisme on ològic. En Leibniz,
en can i, les coses uncionen de o a una al a mane a. L’elemen sensible del
coneixemen no és ja l’indici d’una eali a ma e ial es anya al pensamen ,
sinó l’exp essió del seu ca àc e limi a , el signe d’una incapaci a : la de eni una
pe cepció dis in a de la in ini ud del eal. L’en enimen ens pe me descob i
que la eali a , o a sence a, cons a de mònades; pe ò això no elimina el e que,
ini s com som, la nos a pe cepció (la nos a ep esen ació de la mul iplici a
in ini a que ens en ol a) compo i semp e algun g au de con usió, alguna eli-
minació de les di e ències, engend i con inuï a on hi ha disc e esa i, doncs,
expe imen em cossos. El eal és inex ens; l’ex ensió és enomènica, esul a de
la impe ecció de la nos a pe cepció (DM 12); no hi ha dues subs àncies idèn-
iques, i pe això, si la nos a pe cepció os il·limi ada, es no se’ns mos a ia
com a ex ens (que suposa epe ició, homogeneï a , d’elemen s en eali a di e-
en s: G II, 277). És la ini ud de la capaci a pe cep i a la que implica una
con usió en i u de la qual les di e ències es desdibuixen, i com a esul a de
la qual el que és eal, he e ogeni, es con on amb una homogeneï a que només
és apa en ; el que és quali a iu esde é quan i a iu; el disc e , con inu (G II,
282). L’ex ensió no és sinó enomen, abs acció de la eali a in el·ligible de
les mònades, educció de la mul iplici a conc e a a la uni a abs ac a del con-
ús (G II, 169 s.; 277). Únicamen de Déu es po di que pe cep mònades,
pe què només un en enimen in ini po eni un coneixemen dis in de la
in ini ud disc e a de les mònades que cons i ueixen el eal. To a c ia u a pe -
ceb à cossos, pe què la limi ació de la se a capaci a de ep esen ació com-
po a à semp e la con usió que els engend a: la ma è ia p ime a (la po ència
Els d e s del sensible. Es udi leibnizià En ahona 32/33, 2001 177
En ahona 32/33 001-256 13/2/02 11:09 Página 177
el ca àc e empo al en què s’a iculen necessà iamen les exis ències (a esa
l’es a ègia d’op imi zació del compossible: G VII, 303), el coneixemen di í
es a à so mès, com el nos e, als a a a s de la empo ali a , de ini i amen a
pos e io i…
Les di icul a s de la posició de McRae no ens allibe en, pe ò, d’ha e d’ex-
plica pe què Leibniz po di que l’exis ència és pe cebuda dis in amen ; i pe
què això no s’oposa a la esi gene al segons la qual els sen i s són de l’o d e de
la con usió.
En eali a , que la pe cepció de l’exis ència sigui quali icada de dis in a
no con adiu es del que Leibniz ha a i ma en les Medi a iones, si enim en
comp e que l’exis ència és una noció simple (C 360) que, doncs, no po se
de inida (G ua 325). I de les nocions simples, el coneixemen no po se sinó
dis in (G IV, 423), ja que la con usió esul a de no anali za el que de d e
és anali zable, és a di , educ ible als seus elemen s simples. Vole anali za el
que és simple signi ica ia conside a -lo compos , la qual cosa és senzillamen
con adic ò ia. P ecisamen pe això, Leibniz si ua la pe cepció de la p òpia
exis ència en e les e i a s de e immedia es (NE IV, II, 1: 424; VII, 7: 478;
IX, 2: 508), que com o es les e i a s p ime es, de e o de aó, no es poden
p o a (ibídem).
A a bé, es deu ha e de dis ingi en e la idea ( e i a ) que ens dóna a
conèixe la sensació i la mena d’idea que és la sensació: aquella po se simple
i, doncs, dis in a, men e que no pe això aques a ha de deixa de se comple-
xa i, a més, con usa: sen o indub ablemen que exis eixo, pe ò no conec exac-
amen què és aques meu sen i -ho, que con inua essen de l’o d e del no sé
què. Imaginem, pe exemple, que p enc consciència de la me a exis ència
pe què sen o dolo ; no puc sen i dolo sense exis i (hi ha immediació en e
el p edica i el subjec e: NE IV, IX, 2: 508); la pe cepció del dolo em pe me
a i ma la me a exis ència, pe ò aques coneixemen dis in no elimina la con-
usió ca ac e ís ica del dolo : la pe cepció con usa que és el dolo em subminis a
la pe cepció dis in a de la me a exis ència.
Po se n’hi hau ia p ou amb aques es conside acions pe jus i ica la alidesa
de la lec u a p oposada i desempallega -se d’aques a da e a objecció. Pe ò pe
acaba de pe e les coses, ald à la pena de plan eja una da e a di icul a : és
que, en e ec e, no de ineix Leibniz l’exis ència?
Cal econèixe que obem en Leibniz dues a i macions de mal concilia .
D’una banda, passa ges on a i ma que la noció d’exis ència és simple i, pe
an , inde inible; en conseqüència, només es po sen i (C 360; G ua 304;
A VI, II, 487; A VI, III, 588). D’al a banda, Leibniz pa la explíci amen de
la de inició de l’exis ència (G VII, 194n), i ins sembla que e ec i amen la
de ineix: allò màximamen compossible (C 375 s.; G VII, 194; 289 s.; C 9).
No hi ha mane a de esold e l’apa en con adicció assignan les di e en s
posicions a e apes c onològiques di e ses: ins i o en un ma eix passa ge
(G ua 325), Leibniz diu que l’exis en és el compossible pe ec íssim i, imme-
dia amen a con inuació, que l’exis en no es po de ini , pe què no se’n po
dona cap noció més cla a!
184 En ahona 32/33, 2001 Josep Oles i Vila
En ahona 32/33 001-256 13/2/02 11:09 Página 184
Cal a egi a aques a di icul a una al a de pa al·lela: l’exis ència, és un p e-
dica ? Leibniz diu explíci amen que sí (NE IV, I, 7: 414), i ambé que és una
quali a o po ència (NE IV, X, 6: 510), una pe ecció (NE IV, X, 7: 512); d’al-
a banda, com si no es pod ia plan eja l’a gumen on ològic? Pe ò en al es llocs
s’adona de la di icul a de ac a l’exis ència així: el dec e di í de c ea no
modi ica la na u alesa dels objec es (Théod. 231), o allò c ea no se ia el ma eix
que allò que s’ha decidi de c ea … L’exis ència no a egeix una no a o ma a
l’essència (G ua 303), o d’aques a o ma, com de o es, se ia líci demana si exis-
eix o no exis eix, i pe què… (G VII, 195n).
Com es po esold e la di icul a ? Una p ime a pis a la p opo ciona la
di e ència d’accen o de con undència en les dues menes de passa ges: els ex-
os on nega que l’exis ència es pugui de ini són enè gics, o unds, inapel·lables;
en can i, so in acompanya els segons una obse ació p è ia: «l’únic que podem
di de l’exis ència és…» (C 9: «nihil aliud si explicabile in exis en ia, quam…»;
C 376: «non ideo quid aliud in Exis e e concipia u , quam…»). To passa com si
l’objec e d’aques segon ipus de passa ge no os an de ini l’exis ència com
dona -ne aó; en al es pa aules, com si allò que subminis és el concep e de
«màxima compossibili a » no os la de inició, sinó el c i e i de l’exis ència (és
a di , que quan Leibniz diu pe què exis eix el que exis eix, no es à de inin què
és exis i ). Em penso que és e ec i amen així. Vegem b eumen com s’ha d’en-
end e o plega .
El passa ge del De modo dis inguendi que ha ia desencadena l’objecció de
McRae (G VII, 319; els passa ges equi alen s es oben en con ex os simila s)
enia com a objec e sub a lla que a l’exis ència no es po a iba pe ia con-
cep ual (com a de e minació comple a). Com que no podem a iba al e me
d’una anàlisi in ini a (exigida pe qualse ol en i a eal o suscep ible de se -ho,
l’objec e possible d’una e i a de e : G II, 39), l’exis ència només po se
cons a ada (C 17; De libe a e, in ine; G ua 303)15. Únicamen el concep e
de Déu inclou l’exis ència. A a bé, en di això, Leibniz se si ua en la pe spec-
i a del coneixemen ini ; al amen , l’exis ència se ia —no ja pe a mi, sinó
Els d e s del sensible. Es udi leibnizià En ahona 32/33, 2001 185
15. Cu iosamen , de la noció d’in ini es diu el ma eix que de la d’exis ència: coneixem con-
usamen què és, pe ò sabem dis in amen què és (NE P e .: 59); ambé es deu ha e d’en-
end e així l’a i mació, una mica enigmà ica (G VII, 194n), que «hi ha alguna cosa dis in a
ins i o en les nocions que pe cebem con usamen », com l’ex ensió o la calo «quan dic
que és e i a que exis eixen»: aques elemen dis in deu se la no ícia que el món que pe -
cebem és el món exis en , selecciona en e o s els possibles. (Val a di , pe se ancs, que
aques da e passa ge é un pun d’ambigüi a , i po se pod ia ole a -ne una aducció
al e na i a, pe ò més o çada i que obliga ia a co egi el manusc i , a egin -hi una coma:
«de ini iones non nisi eales ea um no ionum a e i possun , quae a nobis immedia e pe ci-
piun u , u cum dico exis e e [,] e um esse, ex ensio, calo ; nam huic ipsi quod con use pe cipi-
mus, assignandum es ac aliquid dis inc um»; lla o s, la aducció se ia: «D’aquelles nocions
de què enim una pe cepció immedia a no es poden dona de inicions que no siguin eals,
com quan dic: exis i , se e ade , ex ensió, calo ; ca s’ha d’assigna alguna cosa dis in a
ins i o a allò que pe cebem con usamen ». Pe ò si ja és di ícil concilia aques a e en ual
«pe cepció con usa» de l’exis ència amb la pe cepció dis in a de G VII, 319 o de C 437,
enca a ho és més pa la de con usió ela i amen a «se e i a ».)
En ahona 32/33 001-256 13/2/02 11:09 Página 185
en si— i acional. Bé ha de o ma pa de la noció comple a d’una subs ància
la se a elació de compossibili a amb les al es (la aó de l’exis ència: G ua
325; G VII, 194 s.; 289 s.; C 9): l’home no coneix els p edica s sinó a pos e-
io i, i pe això aques a assignació de l’exis ència a un concep e comple només
po se , en el seu cas, pe cebuda. Enca a que la noció comple a d’una cosa
inclogui la se a elació amb un món possible i, pe an , e en ualmen , amb
el millo (i, doncs, amb el que Déu escolli à pe c ea i, doncs, exis i à), aques-
a inclusió amb el món que compa a amb els al es és el millo només la po
conèixe a p io i16 una en i a omniscien ex e io a cadascun dels mons pos-
sibles (pe què només lla o s po compa a els in ini s mons possibles, cadascun
dels quals és in ini al seu o n)17.
Pe què la inclusió del p edica en el subjec e, que és allò que de ineix la
e i a (C 518 s.), ha de ale ambé pe a les p oposicions exis encials:
Com que és ce que en o a e i a hi ha una connexió en e el p edica i el sub-
jec e, quan es diu que «Adam pecado a exis i », cal que hi hagi alguna cosa
en aques a noció possible, l’Adam pecado , a causa de la qual es digui que exis-
eix. (G ua 304)
El p incipi p aedica um ines subjec o és àlid no només pe a p oposicions
com a a «Cèsa passa à el Rubicó», sinó ambé pe a p oposicions del ipus
«Cèsa , que passa à el Rubicó, exis i à». Qui conegués pe ec amen la noció
comple a de Cèsa hau ia de sabe no només que passa ia el Rubicó, sinó ambé
que a aques Cèsa , a la noció comple a del qual pe any passa el Rubicó, pe -
any ambé l’exis i , i que pe an exis i à (a condició de sabe ambé, és cla ,
que la olun a de Déu es egeix pel p incipi del millo —que el duu a selec-
ciona el millo dels mons possibles—, i que Déu ha olgu c ea )18.
186 En ahona 32/33, 2001 Josep Oles i Vila
16. A pos e io i, ai! A l’in e io del món exis en o escolli , podem sen i -ho: aques a és una
de les p ime es e i a s de e (NE IV, II, 1: 424; VII, 7: 478; IX, 2: 508).
17. Pe això hi ha c eació o ac e posi iu pe pa de Déu, que no unciona només com un embu ;
o i que da e e aques e e (M. DE GAUDEMAR, Leibniz. De la puissance au suje . Pa ís: V in,
1994, p. 44-50) sembla amaga -se una concepció de Déu com a pale a o e issai e, que
cal subs i ui pe la d’un Déu geòme a: «Cum DEUS calcula e cogi a ionem exe ce , i
mundus» (G VII, 191): què és busca la màxima compossibili a si no pensa , és a di (G ua
267; A VI, III, 587), c ea ?
18. En el ons (NE IV, XI, 14: 524), o a e i a con ingen és hipo è ica exis encial, del ipus
«Si Cèsa exis eix, passa à el Rubicó». És la pe cepció de l’exis ència la que ens pe me de
di «Cèsa passa à el Rubicó» o el que a a és, doncs, el ma eix, «Cèsa , que passa à el Rubicó,
exis eix», i con e i en ca egò ica una e i a de e que al amen se ia només ela i a o
condicional (com a a, en un al e món possible, «Cèsa no passa à el Rubicó»; en el ons:
«Si Cèsa exis eix, no passa à el Rubicó»). Pe què la con ingència no depèn de l’exis èn-
cia, o només hi hau ia e i a s con ingen s del món exis en , que és, al a di -ho, la esi
clàssica, de Russell (A c i ical exposi ion o he philosophy o Leibniz. Lond es, 1900; eed.
Geo ge Allen and Unwin L d., Lond es, 1937) a Ma es (The philosophy o Leibniz. Ox o d
UP, 1986), pe ò que a ia impossible i no solamen oní ic el somni de Teodo (Théod.
414-417). El que depèn de l’exis ència és la con e sió de la e i a hipo è ica en una e i-
a ca egò ica.
En ahona 32/33 001-256 13/2/02 11:09 Página 186
Sabe si l’exis ència pe any al concep e comple d’una subs ància eque-
eix, això sí, una anàlisi in ini a (C 376); pe aques a aó, jo només ho puc
cons a a ( e i a de e ); Déu, en can i, ho coneix a p io i ( e i a de aó), no
pas pe què dugui l’anàlisi ins al inal (que, pe de inició, no exis eix), sinó
pe què eu la aó de la sè ie, pe què coneix l’equació de la co ba (C 17; De
libe a e, in ine; G ua 303). Només pe a un en enimen ini , la di e ència
en e nocions que exigeixen una anàlisi ini a i nocions que n’exigeixen una
d’in ini a es adueix en la di e ència epis emològica en e dues menes de
coneixemen : acional i empí ic; només pe a l’home, la di e ència en e nom-
b e ini i nomb e in ini d’ope acions engend a dues o mes de conèixe :
en end e i sen i .
Pe ò la e i a de e absolu amen p ime a és que « o possible exigeix exis-
i » (G VII, 194), a pa i de la qual (ibídem) es pod ia demos a a p io i o a
la es a; s’en én, pod ia e -ho Déu. I és que, en e ec e, ins i o Déu necessi-
a ambé, pe c ea , una aó, que li és donada pe l’exigència d’exis ència que
ca ac e i za o el que és possible (amb una exigència que és di ec amen p o-
po cional al seu g au de compossibili a ; G VII, 194 s.; 289 s.; G ua 17; 288),
i que és allò, doncs, que a que hi hagi, en gene al, e s. D’aques a mane a, no
es de ineix l’exis ència (noció simple i, pe an , i emissiblemen inde inible);
pe ò se’n dóna aó.
3. Anàlisi del alo dels a gumen s kan ians, o de ensa de Leibniz
Les pàgines p eceden s hau ien de pe me e a i ma la consis ència in e na de
la posició leibniziana. Res en només penden s de de e mina les dues qües-
ions que plan eja en els apa a s 1.2 i 1.3.
3.1. És bo l’a gumen kan ià con a la esi?
El passa ge de l’Es è ica anscenden al esmen a més amun (1.3) sembla que es
plan eja com un expe imen c ucial, que e u a ia la iden i icació leibniziana
en e sensibili a i con usió. Ho a de debò?
Al meu en end e, l’a gumen de Kan descansa en un equí oc, des e el
qual no només no e u a la posició de Leibniz, sinó que més a ia la e o ça.
El e e kan ià consis ia a di que un concep e, pe con ús que pugui a iba
a se , con inua essen semp e un concep e i mai no es sensible: «el d e no po
apa èixe ». Vol di amb això que es ac a ia de con e i , pe ia de con usió,
el concep e en cosa? Si os això el que Kan ol di , lla o s hi hau ia una con-
usió en e l’o d e on ològic (allò que la mònada és) i l’o d e epis emològic (la
mena de coneixemen que la mònada é), con usió que cal e i a , o i la endèn-
cia leibniziana a e -los coincidi (en ca ac e i za la mònada pe la pe cepció:
mi all i en ). La mònada no és un concep e, si més no en el sen i o dina i
del mo . També en Leibniz cal dis ingi en e coses, o mònades, i concep es: la
mònada és un ésse (i un ésse simple), no pas un concep e (enca a que se’n
pugui eni un concep e comple i complex).
Els d e s del sensible. Es udi leibnizià En ahona 32/33, 2001 187
En ahona 32/33 001-256 13/2/02 11:09 Página 187
Des de la pe spec i a leibniziana, el e e kan ià no po demana que es
con e eixi el concep e (pe con ús que sigui) en cosa; pe ò sí que és legí im
de p egun a de quina mane a el concep e dis in pod ia ans o ma -se en
una noció con usa. A a bé, aquí no hi ha gai es di icul a s. És p ecisamen el que
passa ia a un assajado de me alls que oblidés els seus coneixemen s de quí-
mica: ind ia lla o s, com els qui igno en la química, una noció con usa de
l’o (NE III, VI, 25: 363; III, IX, 14: 388 s.). O és el que passa ia a un pin-
o o a un escul o que oblidés la sin axi de la pin u a o l’escul u a (p. ex., el
cànon de Policle ): segui ia «saben con usamen », és a di sen in , què és bell,
pe ò no en coneixe ia el pe què (DM 24). És el que li esde é a l’oien que des-
coneix pe quina aó expe imen a un negui quan la melodia no a iba a una
ce a no a, en no sabe que el composi o li ajo na la dominan (PNG 7). O és
(pe en oma l’exemple de Kan ) el que li passa a qui conside a el d e (la mo al)
de l’o d e del sen imen . Si uacions pe ec amen pensables que més a ia mos-
en, amb la se a possibili a , la consis ència de la esi de Leibniz.
3.2. És bona la elació que es ableix Kan en e la esi i la conseqüència?
Allò que es ac a de de e mina a con inuació és ins a quin pun é aó Kan
en di de Leibniz que, com a esul a de la se a doc ina de la sensibili a , con-
on els enòmens i les coses en si (l’objec e de la sensibili a i l’objec e de l’en-
enimen ); en al es pa aules, és legí im di que Leibniz in el·lec uali za els
enòmens? Al meu pa e , no. I no ho és pe què la con inuï a de na u a en e
sensibili a i en enimen no au o i za a nega en la iloso ia leibniziana una
ce a discon inuï a en e el enomènic i el monàdic19.
La solució passa pe dis ingi en e dos pun s de is a. Sensibili a i en e-
nimen són, en l’o d e de l’ésse doncs, dos aspec es d’una ma eixa acul a , la
pe cep io o capaci a de ep esen a la mul iplici a en la uni a . Segons el g au
de cla eda i dis inció en aques a ep esen ació, pa la em de « ep esen acions
con uses» (p. ex., les sensacions de colo ) o «dis in es» (p. ex., la e acció de
la llum: el coneixemen dels elemen s d’on esul a el colo ). Les ep esen a-
cions que diem que pe anyen a aquella acul a que anomenem «sensibili a »,
que sembla que p o enen d’una acció ex e io , són semp e con uses; en can i,
les que diem que pe anyen a aquella que anomenem «en enimen », pe me en
es abli un ce g au de dis inció; i això au o i za a pa la , en l’o d e del coneixe-
men , de dues acul a s. Semblan men : en l’o d e de l’ésse , la eali a consis-
eix només en mònades; pe ò, en l’o d e del coneixemen , cal dis ingi en e
allò que l’en enimen ens pe me descob i (aquella es uc u a monàdica) i el
que empí icamen pe cebem (cossos): epis emològicamen cal pa la de dos
ni ells, enomènic i in el·lec ual, bé que on ològicamen la eali a sigui o a ella
d’o d e espi i ual (o alguna cosa anàloga: NE III, VI, 24: 362; IV, X, 9: 510).
188 En ahona 32/33, 2001 Josep Oles i Vila
19. Que el ma eix Kan econeix en l’esc i con a Ebe ha d, on pe això ma eix a i ma la inco-
he ència dins del sis ema de la concepció de la sensibili a com a con usió.
En ahona 32/33 001-256 13/2/02 11:09 Página 188
La doc ina que edueix la sensibili a a coneixemen in el·lec ual con ús és
una eo ia que desc iu la na u alesa del coneixemen sensible, i que enuncia
que aques no és essencialmen di e en del coneixemen in el·lec ual; men e
que la esi que a i ma que la ma è ia no és compos a de mònades, sinó que en
esul a (G II, 268), es à desc i in una di e ència epis emològica o ela i a a
la nos a pe cepció (DM 12). Ce amen , l’explicació leibniziana de la gènesi
del enomen és suma íssima i es deu ha e de i lla , inalmen , d’insu icien .
Així, pe exemple, la de inició de l’ex ensió, eduïda a les no es «plu ali a »,
«coexis ència» i «con inuï a » (G II, 169 s.), que eme la di icul a a la noció
de con inuï a (que és p òpiamen la que engend a el enomen) i l’explica-
ció de la qual en e mes de di usió, «com la blanco en la lle » (G VI, 584), és
poc més que una me à o a. Pe ò les di icul a s en l’explicació de la esi no au o-
i zen a nega l’exis ència de la esi ma eixa.
Si això és així, es po di que Leibniz in el·lec uali za els enòmens si pa -
lem de l’o d e de l’ésse : el que hi ha són mònades. Pe ò no pas si ens si uem
en l’o d e del coneixemen : en la di isió del enomen mai no a iba em a la
mònada (G II, 268; 435 s.; 517), que pe a nosal es no és mai objec e de pe -
cepció sensible (NE II, XXIII, 12: 246 s.). L’en enimen ens pe me descob i
que hi ha mònades; pe ò la nos a limi ació pe cep i a mai no ens pe me de
eu e allò a què ens dóna accés l’exe cici de la in el·ligència. A o s els e ec es,
de ac o doncs, la sensació se à semp e i educ ible pe a o a c ia u a, enca a
que de iu e sigui pe ec amen educ ible. Fins i o quan és possible d’ob e-
ni un coneixemen dis in d’una sensació con usa (p. ex., el que el químic
ob é de l’o ), aques a no es eu eliminada pe aquell: la noció dis in a del colo
g oc no sup imeix el e que aques con inuï essen sen i com un «no sé què»20.
Con a el que suposa Kan , l’acla imen concep ual no elimina l’apa ença:
seguim eien com una quali a simple el colo e d, o i sabe que neix de la
ba eja del blau i del g oc (NE II, II, 1: 133). I és que, enca a que enomen o
apa ença, «el colo g oc no deixa de se una eali a , com l’a c del cel»; pe a
nosal es, insal able: «si alguns colo s o quali a s desapa eguessin pe als nos-
es ulls més ben a ma s o esde ingu s més pene an s, segu amen en naixe ien
d’al es; i cald ia un nou c eixemen de la nos a is a pe e -los desapa èixe
al seu o n, la qual cosa pod ia ana a l’in ini , com hi a e ec i amen la di i-
sió ac ual de la ma è ia» (NE II, XXIII, 12: 247). L’o d e on ològic no coincideix
amb l’o d e epis emològic. En el p ime , el sensible és, en an que passi i a ,
apa en (con usió); en el segon, el sensible segui à essen semp e sensible. La
na u alesa de la «pe cepció sensi i a con usa» és «ésse i omand e con usa»
(NE IV, i, 7: 469):
Els d e s del sensible. Es udi leibnizià En ahona 32/33, 2001 189
20. Semblan men a allò que Maleb anche en deia «judicis na u als», que no desapa eixen quan
són co egi s pels judicis e lexius: «els as ònoms no euen el Sol més g an que els al es
homes, o i que el ju gin in ini amen més llunyà del que o dinà iamen es pensa» (Réponse
à Regis I, § 4; Oeu es complè es, V in/CNRS, Pa ís, 1960, ol. XVII-I, p. 265). C . ambé
SPINOZA, E hica II, p op. 35, esc.; Ope a quo quo epe a sun . J. an Vlo en i J. P.N. Land,
(eds.). La Haia: Nijho , 19143, ol. I, p. 102.
En ahona 32/33 001-256 13/2/02 11:09 Página 189
Vole que aques s an asmes con usos omanguin i, anma eix, que la ma eixa
an asia hi des iï els ing edien s, és con adi -se; és ole eni el plae de se
enganya pe una pe spec i a ag adable i ole al ma eix emps que l’ull egi l’en-
gany, la qual cosa l’esgue a ia. (ibídem)
És pe això que la iden i a de sensibili a i en enimen , que en el leibni-
zianisme s’es ableix des d’una pe spec i a on ològica (són una única acul a :
pe cep io), no au o i za a nega la di e ència en e l’objec e de la sensibili a , el
enomen, i l’objec e de l’en enimen , la mònada, pe què aques a és una di e èn-
cia que s’es ableix des d’una pe spec i a epis emològica. I de la ma eixa mane-
a, ecíp ocamen : la iden i a on ològica en e el enomen i la mònada (en
oposició als dualismes, ca esià o wol ià) no au o i za a nega la di e ència
epis emològica en e sen i i en end e, ine i able pe a l’home.
A o s els e ec es, doncs, els sen i s ens són imp escindibles pe al coneixe-
men del eal, és a di dels indi idus (objec es de e i a s con ingen s), els con-
cep es dels quals eque eixen una anàlisi in ini a. I la se a asca no és «la
menysp eable unció de con ond e i de o ma » les ep esen acions de l’en e-
nimen (A 276; B 332), sinó que suposen una apo ació posi i a insubs i uï-
ble. En aques sen i , conse en o s els seus d e s.
Ab e ia u es u ili zades
Edicions (amb indicació de, si escau, olum, sè ie o pàgina):
APREUSSISCHEN BZW. DEUTSCHEN AKADEMIE DER WISSENCHAFTEN ZU BERLIN
(ed.). Go ied Wilhelm Leibniz. Säm liche Sch i en und B ie e. Da ms ad -
Leipzig-Be lín, 1923 s.
Ak PREUSSISCHEN BZW. DEUTSCHEN AKADEMIE DER WISSENCHAFTEN ZU BERLIN
(ed.). Kan ’s gesammel e Sch i en. Be lín, 1902s.
CCOUTURAT, L. (ed.). G.W. Leibniz. Opuscules e agmen s inédi s. Pa ís: Alcan,
1903; eed. Olms, Hildesheim, 1966.
GGERHARDT, C.I. (ed.). Die philosophischen Sch i en on Go ied Wilhelm
Leibniz, 7 . Be lín, 1875-1890; eed. Olms, Hildesheim, 1978.
GM GERHARDT, C.I. (ed.). Leibnizens ma hema ische Sch i en, ols. I-II. Lond es-
Be lín, 1850; ols. III-VII, Halle, 1855-1863; eed. Olms, Hildesheim, 1971.
G ua GRUA, G. (ed.). G.W. Leibniz. Tex es inédi s, Pa ís: PUF, 1948.
Ob es conc e es (amb indicació del pa àg a , lle a dels Nous assaigs, de què es dóna
llib e, capí ol, pa àg a i pàgina de la aducció ca alana: Edicions 62, Ba celona,
1997; i de la C í ica de la aó pu a, de què es dóna la paginació o iginal):
AK i ik de einen Ve nun , 1781.
BK i ik de einen Ve nun , 1787.
DM Discou s de mé aphysique.
Mon. Monadologie.
NE Nou eaux essais su l’en endemen humain.
PNG P incipes de la na u e e de la g âce.
Théod. Essais de Théodicée.
190 En ahona 32/33, 2001 Josep Oles i Vila
En ahona 32/33 001-256 13/2/02 11:09 Página 190
