Resum
Aques a icle plan eja el desen olupamen de la In e ne mòbil i les se es opo uni a s pe
a l’ac i i a pe iodís ica. S’hi deba l’exis ència o no d’una pa icula i a p o essional dels pe io-
dis es «digi als» i p oposa un escena i de p oducció òp im basa en la col·labo ació en e
pe iodis es pu s i p oduc o s. Les ecnologies SMS, WAP i MMS són anali zades com a
eina pe iodís ica. Els au o s de ensen que el nou mi jà eque eix una adap ació de o ma s,
nous esquemes i p oduc es que hau an de se dissenya s pels p o essionals del pe iodisme
en col·labo ació amb ecnòlegs i dissenyado s. Finalmen , s’exposa el cas conc e de la p o-
ducció del se ei «El día en cinco imágenes» o e pe La Vangua dia, amb l’ope ado de
ele onia Amena. Aques se ei en ia, ia MMS, cinc ima ges amb espec ius ex os sob e
les no ícies més in e essan s de la jo nada.
Pa aules clau: In e ne , In e ne mòbil, comunicacions mòbils, no es ecnologies, p o-
ducció pe iodís ica, pe iodisme digi al, models de negoci dels mi jans, MMS, mul imè-
dia, pla a o mes pe iodís iques.
Abs ac . Jou nalism and Mobile In e ne : he Case o La Vangua dia’s MMS «El día en
cinco imágenes»
This a icle desc ibes he de elopmen o Mobile In e ne messaging and i s oppo uni-
ies o he jou nalism ac i i y. I discusses abou he exis ence o no o a p o essional on-
line jou nalism pa icula i y, and i is p oposed an op imal p oduc ion scene based on he
collabo a ion o pu e jou nalis s and p oduce s. The SMS, WAP and MMS echnology
a e analysed as a jou nalis ic ool. The au ho s de end he iew he new media equi es
o ma adap a ion, new schemes and new p oduc s ha should be designed by jou nalism
p o essionals in collabo a ion wi h echnical and design s a . Finally, i p esen s he p o-
duc ion case o he se ice «El día en cinco imágenes» (‘Today in i e images’), o e ed by
La Vangua dia (Spanish jou nal) and Amena (Spanish mobile ope a o ). This se ice sends,
ia MMS, i e images wi h hei ex s on mos impo an news o he day.
Key wo ds: In e ne ; mobile In e ne ; mobile communica ions, new echnologies, jou -
nalis ic p oduc ion, on-line jou nalism, media business models, MMS, mul imedia, jou -
nalis ic pla o ms.
Anàlisi 31, 2004 123-148
Pe iodisme i In e ne mòbil
Un cas de se ei in o ma iu ia MMS:
«El día en cinco imágenes» de La Vangua dia
En ic Cas elló
P o esso de Comunicació i Pe iodisme
Uni e si a Ro i a i Vi gili
43003 Ta agona
en ic.cas ello@u .edu
Ma c A ià
Enginye ècnic en Telecomunicacions pe Enginye ia La Salle
i esponsable de Desen olupamen de P oduc e de La Vangua dia.es
ma ia@la angua dia.es
Suma i
1. In oducció
Comença a se àmplia la bibliog a ia que ens pa la del pe iodisme «digi al» i el
necessa i ecicla ge que eque eixen els p o essionals da an l’apa ició d’In e ne .
Com han assenyala Díaz Noci i Sala e ía Aliaga, a l’Es a espanyol no ha
p oli e a la in es igació sob e l’hipe ex i les se es po enciali a s, i la inco -
po ació de con ingu s als plans docen s enca a es a de mane a ímida i dubi-
a i a. Malg a això, els au o s econeixen que a gai ebé o s els cen es
uni e si a is on s’impa eix pe iodisme, s’ha e un es o ç pe in eg a d’una
mane a o d’una al a el nou enomen1.
També cal des aca que o jus comencen a apa èixe esis doc o als a les
acul a s de comunicació que abo den la qües ió d’In e ne . Es mouen an
àpidamen les coses a la xa xa, que des que un doc o and plan eja una esi,
ins que aques a és ap o ada pe un ibunal —po passa ben bé un pe íode de
es o qua e anys—, és mol possible que l’aspec e abo da en la ece ca hagi
queda , si més no, pa cialmen obsole .
Comen em això pe què ins a mol poc de emps l’MMS (Mul imedia
Messaging Se ice) e a un expe imen en mans de qua e g ans companyies
ele òniques. La se mana en què comencem a esc iu e l’a icle (20 d’oc ub e
del 2003), La Vangua dia.es i l’ope ado de ele onia Amena llança en con-
jun amen un se ei de di usió pe iodís ica ad eça al públic en gene al a a-
és de di a ecnologia. Finalmen , els au o s desconeixen si aques a expe iència
es man ind à en el momen en què el lec o ingui a les mans el núme o de la
e is a Anàlisi (de pe iodici a semes al), o si aques es dues emp eses ja es a-
an o e in una a ian d’aques se ei mol més so is icada i amb p es acions
més a ançades pe al públic.
És di ícil e lexiona i eme e una in e p e ació sob e una eali a an can-
ian . Pe ò cal di que cal e l’es o ç i que els es udis de Pe iodisme i
Comunicació s’han de plan eja el p oblema. La nos a isió so geix essen-
cialmen del món p o essional, pe ò con é en si ma eixa una p eocupació con-
cep ual sob e la unció del pe iodis a en les edaccions mul imèdia. Pensem
que una bona mane a d’«a aca » aques a se p de se caps que es mou e igi-
nosamen , po se p ecisamen la unió en e, d’una banda, una expe iència
1. In oducció
2. E olució emp esa ial i exis ència
o no d’un pe iodisme «digi al»
3. Els usos in o ma ius del elè on mòbil
4. Cap a un nou mi jà
de comunicació massiu?
5. El se ei MMS «El día en cinco imá-
genes», de La Vangua dia i Amena
6. Conclusions
124 Anàlisi 31, 2004 En ic Cas elló; Ma c A ià
1. DÍAZ NOCI i SALAVERRÍA ALIAGA, 2003: 26.
p o essional « e lexi a» —conseqüen amb les implicacions concep uals i eò-
iques que compo a la p axi pe iodís ica— i, de l’al a, una e lexió acadèmi-
ca « ealis a» —àgil i amb ànim a l’ho a d’abo da enòmens can ian s.
Som conscien s que aques a p opos a simbiò ica és poc inno ado a, pe ò
ambé sabem que, malau adamen , és poc habi ual. Sal an les semp e exis-
en s excepcions, i delimi an ex ems, els p o essionals es mi en de eüll abun-
dan s ex os acadèmics sob e els quals manca un coneixemen de les dinàmiques
in e nes de p oducció a les edaccions. Així, mol s exemples dona s com a
model en ex os acadèmics, són conegu s als ce cles p o essionals com a a-
cassos o, si més no, com a elemen s poc «exempla s» o en igílies de la «mo ».
I ice e sa. Els p o essionals so in e lexionen poc sob e el que an, a eses les
exigències de la cadena p oduc i a. Hi ha di ec ius que a o eixen en con-
g essos i jo nades, o epe in discu sos que no enen emps de e isa i, el
que és més lamen able, in en an end e el seu da e se ei a l’audiència.
Això, pe ò, no és l’objec iu del p esen esc i . Aques pape és ui de la
e lexió sob e la p àc ica p o essional du an dos anys (en e l’oc ub e del 2001
i l’oc ub e del 2003) al ol an del can i necessa i del ol del pe iodis a da an
l’apa ició de nous o ma s i necessi a s ecnològiques, el desen olupamen de
nous p oduc es pe iodís ics a In e ne , l’o gani zació p oduc i a d’una edac-
ció mul imèdia i la c eació de alo en un con ex de me ca que pod íem ano-
mena de supe i ència. L’a icle exposa una sè ie de di icul a s i handicaps
del p o essional i plan eja p opos es de iabili a en si uacions iscudes en una
emp esa pe iodís ica «digi al» du an aques pe íode. En aques camí, pa la-
em d’aspec es o gani za ius, o ma ius, p o essionals i è ics en la p oducció
de p ojec es pe iodís ics mul imèdia.
Conside em que en els ex os que abo den la qües ió digi al a l’Es a espan-
yol es endeix a edui l’en enimen d’In e ne com la na egació pe la web,
quan olem posa de mani es que aques essan és només un dels possibles,
un dels supo s pe on els p oduc es pe iodís ics es poden dis ibui . In e ne
és bàsicamen una xa xa en e o dinado s a la qual es po accedi de di e ses
mane es i a pa i de di e en s ecnologies. Una d’aques es és la web —la més
popula —, pe ò hem de eni en comp e la impo ància del co eu elec ònic,
pe exemple, i, da e amen , de l’anomenada In e ne mòbil. La xa xa pe me
e la dis ibució dels p oduc es pe iodís ics sob e di e sos supo s, com poden
se els o dinado s, les agendes elec òniques o els elè ons mòbils. Pe ò, a més,
se n’hi poden inco po a d’al es, com a a la ele isió (mol s apa ells ja inco -
po en una connexió a xa xa) o màquines elec òniques de ending sob e les
quals alguns dia is ja han comença a e p o es come cials de cala . ¿Pe què
hem de dis ibui ones de pape pe o el món quan des d’un e minal ins al·la
a qualse ol ae opo ens podem imp imi el New Yo k Times d’a ui? To a aques-
a ecnologia, és cla , é i ind à e ec es di ec es sob e la p o essió pe iodís ica.
Pel que a als apa ells de ele onia, l’apa ició de ecnologies mòbils d’accés
a la xa xa a o e i o un en all de possibili a s, so in poc desen olupades o
que han ingu di ícil aplicació o poc èxi de me ca . Així, enim una his ò ia
que passa pel WAP (Wi eless Applica ion P o ocol), l’SMS (Sho Message Se ice),
Pe iodisme i In e ne mòbil Anàlisi 31, 2004 125
i a a l’MMS (Mul imedia Messaging Se ice), a l’espe a de la gene ali zació de
la ecnologia UMTS (Uni e sal Mobile Telecommunica ions Sys em). Si In e ne
a ep esen a un can i lla gamen comen a pe a la p o essió pe iodís ica,
l’apa ició de la In e ne mòbil suposa un al e esglaó que plan eja una g an
quan i a d’opo uni a s en o ma de p oduc es pe iodís ics que s’han d’adap-
a a la ecnologia. Po se no pod em posa una heme o eca de cen anys de
ons a un elè on mòbil, pe ò possiblemen ind à èxi una ale a quan ma -
qui un gol l’equip del qual som ans. Una al a cosa és plan eja -nos la qües ió
de si això és pe iodisme.
Pe al d’o e i cla eda en la nos a p opos a i plan ejamen s possibles de e-
ball, hem olgu exposa un cas conc e . Es ac a de la ges ació, la p oducció
i la posada en uncionamen del se ei MMS «El día en cinco imágenes» de
La Vangua dia.es. En la c eació d’aques se ei an in e eni di e sos pe ils
p o essionals, en e els quals el pe iodís ic en ou un de des aca . El cas és, a
més, un cla exemple de col·labo ació en e un ope ado de ele onia (Amena)
i una emp esa pe iodís ica de con ingu s.
A l’a icle s’anali zen les opo uni a s pe iodís iques que b inda la In e ne
mòbil: bàsicamen a a és dels exemples de l’ús de les PDAs (agendes elec ò-
niques de mà) i dels elè ons mòbils com a supo s de dis ibució pe iodís i-
ca. També exposem els passos que es an e pe a iba a decidi llança un
se ei d’MMS, pa in de quins c i e is pe iodís ics es cons ueix el con ingu
que s’en ia dià iamen , i quines opo uni a s i limi acions ens o e eix el mi jà.
En ac a d’aques es qües ions ani an apa eixen al es aspec es d’in e ès dins
l’àmbi de la p oducció pe iodís ica, com a a l’o gani zació, el ol i, ins i o ,
la o mació dels p o essionals.
2. E olució emp esa ial i exis ència o no d’un pe iodisme «digi al»
Des que l’any 1994 els dia is adicionals comencen a es abli les se es edi-
cions digi als ins a l’ac uali a ja han passa gai ebé deu anys. No en a em a
e -ne un epàs his ò ic ex ensiu, pe ò olem de e mina es momen s bàsics,
des d’un pun de is a concep ual, en els quals s’han oba els di ec ius dels
mi jans adicionals i que han ingu i enen enca a una epe cussió en la p o-
essió pe iodís ica lligada al mi jà In e ne .
a) Se a la xa xa
Des del 1994 ins el 1999, els mi jans adicionals (p emsa, ele isió i àdio) es
an ana inco po an a la xa xa en un con ex de no e a i encen ce es po s
que els eien en end e el nou mi jà com un possible compe ido . A l’oc ub e del
2000, quan la c isi o jus ha ia comença i Te a queia en pica a la bo sa,
els di ec o s del p incipals dia is de l’Es a espanyol es an euni a Sonimag i
an dec e a que la i upció d’In e ne demana a una adap ació, que la p em-
sa esc i a adicional no mo i ia, pe ò que calia ence a un can i impo an en
les emp eses pe iodís iques. Fou p ecisamen en aques a ocasió que Tomàs
126 Anàlisi 31, 2004 En ic Cas elló; Ma c A ià
Delclòs, d’El País Digi al (a a El Pais.es), a comen a que «les emp eses de
comunicació an en a a In e ne pe què calia se -hi, pe ò sense plani ica un
model de negoci»2. El País es a a en an , o jus , en una segona ase, men-
e que els al es dia is se’l mi a en des de la dis ància: c ea negocis pe iodís-
ics a In e ne ? Aques a p ime a ase coincideix amb l’e apa d’explo ació del
nou mi jà que ha apun a Luis Al onso Albo noz3, en la qual els mi jans es
concen en a aboca a In e ne les planes del dia i en pape . Pa al·lelamen ,
el nou mi jà ha ia pe mès el so gimen de capçale es pu amen digi als, com és
el cas de Vilaweb a Ca alunya, una e e ència pione a a escala es a al.
b) Feb e i c isi
To i segui p ocessos pa icula s, els mi jans adicionals en línia an en e-
b an a mesu a que es con e eixen en emp eses de ici à ies, amb una plan i-
lla que comença a c éixe i que necessi a d’unes in aes uc u es i mi jans
ecnològics cada egada més impo an s. En e el 1999 i el 2001, els se eis a
In e ne inco po en no es p es acions: eno ació sis emà ica de la in o mació;
en iamen d’a icles a al es lec o s; e sions imp imibles, xa s i espais d’in e -
ac i i a , ale es, e c. També es endeix a ap o i a millo les ca ac e ís iques del
mi jà pe al de p esen a els p oduc es pe iodís ics: més especials; in og à ics;
àlbums de o og a ies (slide-shows), e c. Tanma eix, les emp eses pe iodís iques
no saben com amo i za aques s es o ços de p oducció. La c isi es passa de
mane es di e en s segons els mi jans. El e és que algunes emp eses pe iodís-
iques es llancen a una mena de joc de enca l’olla pe eu e qui o la bas-
onada a la e issa. El g an handicap de mol s d’aques s g ups és el e d’ha e
de mun a negocis au osu icien s sense eb e in e sions de les emp eses nod is-
sa. Gai ebé o s els mi jans impo an s comencen a engega inicia i es ela-
cionades, a cu e mini, amb se eis que epo en ing essos a ès que la in e sió
publici à ia de les emp eses a In e ne es man é en un índex mol baix4.
c) Plan ejamen exis encial: ecupe ació?
Aques a és la ase inal pe on conside em que han passa les emp eses pe io-
dís iques amb p e ensions en es abli de mane a « ealis a» la se a p esència a
In e ne . Es ac a del momen en què l’emp esa es plan eja, des d’un pun de
is a de negoci, la se a es a ègia a la xa xa. Es con igu a aquí un sal impo an ,
ja que compo a una in e sió a mi jà e mini i que a l’Es a espanyol se si ua
en e el 2002 i el 2004. No o s els mi jans han assoli aques a ase de madu-
Pe iodisme i In e ne mòbil Anàlisi 31, 2004 127
2. A ui, 9 d’oc ub e del 2000 (pàgina 54). A icle de M. FERRANDO. «La p emsa esc i a a-
dicional ha mo ; isca In e ne ?».
3. ALBORNOZ, 2002: 162.
4. Segons dades de l’Es udio de in e sión publici a ia en medios in e ac i os, de P ice Wa e house
Coope s, l’any 2002 les emp eses an in e i un o al de 71,1 milions d’eu os, xi a que
ep esen a an sols l’1,3% de la in e sió o al en mi jans con encionals.
esa en l’ac uali a . El e és, lla o s, com dibuixa un escena i on les emp e-
ses pe iodís iques assumeixin la se a unció i on de e minin com poden apo -
a un alo a l’usua i, sob e el qual olen es abli una elació de pagamen .
El País és la capçale a que s’an icipa, pe ò d’al es com a a El Mundo o
La Vangua dia no iga an a e passos en aques a di ecció de pay pe iew. To
i aques sal , l’analis a de Bo ell Associa es, Pe e K asilo sky, indica que els
mi jans enca a es oben en una e apa d’in ància en la qual és an impo an
comença a es abli una quo a de pagamen , com comença a conèixe millo
els usua is, les se es p e e ències i es abli -ne un mecanisme de egis e5.
Hem olgu e esmen d’aques es e apes pe què cadascuna signi ica uns
handicaps i unes opo uni a s pe als p o essionals del pe iodisme. En una p i-
me a e apa ens obem da an l’eclosió del pe iodisme «digi al», so geixen jo es
p o essionals ben quali ica s que mamp enen el mi jà, i d’al es p o essionals que
ja hi exe ceixen, es euen seduï s pe les possibili a s d’In e ne . Pe ò l’e apa
de c isi p o oca ce a desbandada, i el que ha ia de se una si uació p o isio-
nal de p eca ie a labo al, en a en una dimensió pe illosa d’esde eni una
si uació c ònica. Com ha es a assenyala , els pe iodis es que eballen a la xa xa
con inuen en pi jo s condicions labo als que els dels mi jans adicionals6,
aspec e que s’a ossega pe una mala o ien ació es a ègica de l’emp esa en la qual
eballen, pe una inde inició del p oduc e des d’un pun de is a de me ca ,
i pe un con ex «escanya » desp és de l’escla de la bombolla ecnològica.
Finalmen , la da e a e apa po se una opo uni a pe a la « egene ació» p o-
essional del pe iodis a, com ja hem indica en una al a ocasió7.
Malau adamen , en un ecosis ema de me ca , els p oduc es pe iodís ics
g a uï s endeixen a disminui el seu alo , lle a que l’emp esa p oduc o a
pugui ecupe a les in e sions amb la publici a . Això ens po a a conside a
que, si el p oduc e que elabo a el pe iodis a apo a un alo en el me ca , que
po se in e can ia des d’un pun de is a mone a i, els p o essionals hau ien
de se e alo i za s. Com ha indica Díaz Fe ei a en un a icle compa a iu dels
dia is digi als espanyols, «el qui ulgui cob a , hau à d’o e i més i millo s con-
ingu s i se eis i eali za o e es d’aco d amb la es a del me ca . Les dades
demos en que els in e nau es es an disposa s a paga , pe ò la quali a i la di e-
enciació esul en de e minan s»8. Pe an , si el sis ema de subsc ipcions o
mic opagamen s ind à èxi o no, depend à, des del nos e pun de is a, de
la quali a del p oduc e que les emp eses i els p o essionals del pe iodisme
«digi al» puguin o e i .
Fins a a ens hem e e i al pe iodis a que eballa en l’en o n d’In e ne o
dis ingin el quali ica iu «digi al». Una de les qües ions onamen als quan pa -
lem de pe iodisme en aques con ex és la següen : ¿podem a i ma que el
pe iodis a «digi al» con igu a una no a ca ego ia de p o essional di e enciada
128 Anàlisi 31, 2004 En ic Cas elló; Ma c A ià
5. KRASILOVSKI, 2003.
6. RÀFOLS, 2002; ALBORNOZ, 2002.
7. CASTELLÓ, 2003.
8. DÍAZ FERREIRA, 2003: 5.
d’al es pe iodis es que exe ceixen en mi jans com a a la p emsa esc i a, la ele-
isió o la àdio? Hi ha di e sos au o s que han olgu de ini aques a mena de
nou pe il p o essional, o a o gan -li ce a especi ici a , i d’al es han ela-
ciona ce s pe ils amb po enciali a s u u es9. És ob i que l’apa ició de la
no a ecnologia eque eix una adequació del pe il p o essional i que la cul u-
a mul imèdia compo a un can i de lògica emp esa ial en els àmbi s cul u al,
o gani zacional i ins i ucional10. Tanma eix, disc epem en la conside ació que
es igui apa eixen un nou ipus de p o essional amb uncions mol di e en s
al que eque ia ins a a la p oducció pe iodís ica. Flo es Vi a a iba a de e mina
un pe il anomena «ne ejado de so oll», o un al e de «ce cado d’in o ma-
ció». Conside em que el alo que ha d’apo a el pe iodisme a més enllà
d’aques es uncions, que, si bé poden se po ades a e me en alguns momen s
pel p o essional, no han de se de cap mane a el cen e de la se a ac i i a o la
se a unció p incipal.
Al es au o s, com a a Josep Ma ia Ma í (1999), exposen una isió mol
ence ada del pano ama p o essional en un momen de e mina , pe ò al nos-
e en end e s’excedeixen en conside a pe ils di e encia s com a «expe s en la
c eació de nous se eis de alo a egi » o «expe s en ecicla ge i emmaga ze-
ma ge de ma e ial c ea iu», o «ideado s de nous o ma s monomèdia i mul-
imèdia pe als mi jans con encionals». Aques s uncions es desen olupen, en
e ec e, dins de les o gani zacions de p oducció pe iodís ica, pe ò no han con-
o ma —po se enca a— cap mena de pe il di e encia . D’al a banda, el
pe il de sys em manage —con olado de sis emes de p oducció— no és pas
un pe il pe iodís ic, sinó p opi de qualse ol ipus d’emp esa que u ili zi la ec-
nologia de la in o mació en el seu p océs p oduc iu.
Hem d’acaba esmen an la ecen apo ació de Vi ginia Luzón a aques
deba sob e les ca ac e ís iques especí iques del p o essional del pe iodisme
«digi al»11. Des del nos e pun de is a, l’apo ació més in e essan d’aques a
au o a és la que es desp èn —a pa i de la se a in es igació sob e la edacció
dels in o ma ius de TV3— de l’anàlisi de la xa xa com a eina de p oducció
pe iodís ica. In e ne ha esde ingu una on d’in o mació bàsica, i el co eu
elec ònic, una ia p imo dial pe comunica -se. Es em d’aco d amb Luzón
que cal un ecicla ge p o essional, i hem de econèixe que la xa xa apo a no es
o mes de p oducció i no es po enciali a s. Aques e , pe ò, no ens po a a
conside a l’apa ició d’un p o essional «digi al» en on d’un p o essional «analò-
gic». Al cap i a la i, el pe iodisme semp e se à pe iodisme: les o mes de eballa
dels dia is del p incipi del segle XX enen mol poc a eu e amb la edacció
d’una ele isió en l’ac uali a , i o es dues ac i i a s són pe iodisme. No hi ha,
pe an , una di isió en e pe iodisme «digi al» i pe iodisme adicional, sinó
que assis im a l’apa ició d’una no a ecnologia que cal conèixe i posa -la al
se ei de les uncions del pe iodisme. «El desa iamen , doncs, és se i , i és
Pe iodisme i In e ne mòbil Anàlisi 31, 2004 129
9. MARTÍ, 1999; FLORES VIVAR iARRUTI, 2001.
10. DEUZE, 2004; BOCZKOWSKI, 2004.
11. LUZÓN, 2003.
eina dels pe iodis es, sense que s’hi alguin adjec i acions, sabe -lo a on a »12.
Com ha indica Jim Hall, el qües ionamen de les no mes del pe iodisme a-
dicional no signi ica que aques hagi de se desca a :
As eade s become awa e o he impo ance o e i ying all in o ma ion on
he web, edi o ial igou needs o be enhanced by jou nalis s wishing o p o-
ec he in eg i y o hei p o ession and he epu a ion o hei i le13.
Aques és només un exemple ela iu a la e aci a i que é una in luència
di ec a sob e la c edibili a , pe ò en gene al bona pa dels c i e is pe iodís ics
adicionals han de se aplica s amb el màxim igo en un en o n de eball
ecnològic. És més, bona pa d’aques s c i e is, com po se la con as ació i la
iden i icació de les on s, han de se e o ça s.
Respec e de l’exis ència d’una especi ici a de la p o essió pe iodís ica a
In e ne , la qües ió ha es a més o menys cla a en e els p o essionals p ope s
a la p àc ica quo idiana del mi jà. Segons indiquen alguns memb es del G up
de Pe iodis es Digi als (GPD) —ag upació so gida a l’en o n dels mi jans en
línia ba celonins l’any 1996—, en poc de emps deixa em de sen i el e me
pe iodis es «digi als»: «L’adjec iu hau à deixa de eni sen i pe què ens englo-
ba à a o s.»14 Un aspec e que e o ça la idea que es é en e els p o essionals de
la «supe i ència» o no de la dis inció «digi al» aplicada al p o essional és p e-
cisamen el e que un dels objec ius del GPD, exp essa en di e ses ocasions,
és desapa èixe .
La no e a del mi jà i la inco po ació de no es o nades de p o essionals
amb un pe il jo e a pa i de mi jan anys no an a, en la con igu ació de edac-
cions de dia is, e is es i o a mena de mi jans digi als, a compo a l’apa ició
del e me pe iodisme «digi al». Els ells p o essionals, « emo osos» pe la des-
coneixença ècnica del mi jà i «escèp ics» sob e les possibili a s que ob ia, es
an desma ca d’aques a no a concepció. Pe an , l’apa ició del e me pe io-
dis a «digi al» a es a en elació amb la no a iden i a del g up p o essional, que
a les g ans ciu a s —sob e o , al començamen , a Ba celona— a comença a
man eni elacions al ma ge de les ag upacions p o essionals (que an eac-
ciona a d a la in eg ació del pe il). Pe ò ambé a eni una con apa ida
des del pe iodisme «canònic», que, en ce a mane a enca a es man é, que el a
eu e semp e amb ecança, sen imen que malau adamen enca a pe du a.
D’al a banda, hem de eni en comp e que el pe il dels p o essionals que
han eballa en en o ns digi als ambé ha ana a ian al lla g d’aques emps.
Fins a la c isi de les «pun com», els pe iodis es que exe cien a a és de la xa xa
—sigui esc i in en po als, en la in eg ació de mi jans adicionals o en p o-
jec es més al e na ius— es co esponien amb un pe il de p o essional mol
jo e, o jus so i de les acul a s o que enca a no s’ha ia llicencia .
130 Anàlisi 31, 2004 En ic Cas elló; Ma c A ià
12. LUZÓN, 2003: 81.
13. HALL, 2001: 90.
14. PEIRÓ, 2003: 6.
Hem olgu p oposa una e olució del pe il del p o essional del pe iodis-
me «digi al» a pa i de la nos a expe iència en di e sos mi jans i emp eses
digi als15, pe la qual cosa es ac a d’una p opos a so gida de l’obse ació pa -
icipan ( aula I). To i que el nos e plan ejamen es con igu a en o n de les dues
e apes p ec isi «pun com» pos c isi, som conscien s que no hi ha hagu un
can i de la ni al dia i que, so in , els can is són p ocessos més o menys len s
que ambé depenen de les si uacions de cadascuna de les emp eses.
Malg a que a p ime a is a pugui sembla que ha es a una e olució nega-
i a, olem deixa palesos ambé els aspec es posi ius. Al lla g d’aques s deu
anys els pe iodis es que eballen a la xa xa són més p o essionals, més expe-
imen a s, més p oduc ius, més hàbils des d’un pun de is a ecnològic i més
e sà ils. Tanma eix, ambé hem obse a que poden es a pa in una c isi de
c ea i i a p o ocada pe massa p essions i pe una si uació de p eca ie a que
s’ha ana ins i ucionali zan : són menys ambiciosos des d’un pun de is a p o-
essional i endeixen a au olimi a -se.
En o cas, el pe il p o essional del pe iodis a «digi al» ha ana can ian
en aques s anys, ambé pe què les pe sones can ien pe e olució na u al (pe
més que pugui pesa als emp esa is que només pensen en el comp e de esul-
a s). Les emp eses pe iodís iques que han pogu supo a la c isi no s’es an
adap an gai e bé a aques s can is. Pe posa un símil, es iu la si uació que al
ci c li han c escu els nans. Aquells jo es al amen quali ica s, amb empen a
i g an e sa ili a , disposa s a eballa deu ho es al dia, que eien seus els p o-
jec es i que es a en disposa s a cob a poc i malamen , a a enen en a anys
i escaig i olen e coses no es en unes condicions labo als dignes. D’al a
banda, la necessi a de mà d’ob a s’ha ana a cin amb l’ex e nali zació de se -
eis i, massa egades, amb beca is p o inen s de les acul a s de Comunicació.
Una pa dels p o essionals que an despun a a In e ne ho han ana deixan
pe dedica -se a al es asques elacionades amb la comunicació, el pe iodisme
i l’emp esa de all ecnològic. I què ha passa amb els que con inuen eballan
a la xa xa? Comencen a ei indica d e s labo als i olen una ce a es abili a
labo al i un econeixemen pe pa de les emp eses, que no han a iba .
Si bé de e minades emp eses pe iodís iques an mun a una mena de edac-
cions pa al·leles pe i a enda an les se es edaccions en línia, aques a
endència s’es à ma isan . Així, les in o macions que ens a iben de g ups de
comunicació com a a Recole os (Ma ca,Expansión), Godó (La Vangua dia,
El Mundo Depo i o), Ze a (El Pe iódico de Ca alunya,Spo ), P isa (El País,
Cinco Días), Unedisa (El Mundo) o Vocen o (ABC,El Co eo) an en la línia
Pe iodisme i In e ne mòbil Anàlisi 31, 2004 131
15. En conjun , els au o s han pogu conèixe di e sos sis emes de p oducció de con ingu s
a l’edició digi al de La Vangua dia; al depa amen de se eis web de Cable & Wi eless, a
l’edició espanyola del po al Exci e, al gabine de p emsa de la Uni e si a Obe a de
Ca alunya; a l’Ins i u Ca alà de Tecnologia; al po al especiali za en o mació d’Anun is.es
o a la edacció de l’Agencia EFE. Aques a expe iència ambé els ha pe mès conèixe , a pa -
i de la se a elació p o essional, la si uació p o essional en al es mi jans de comunicació
i emp eses digi als.
ali zada en e la població. Si bé a mig any 2002 el p eu de les PDAs e a de
p op de 400 eu os, al inal d’aques any comencen a apa èixe agendes de mà
amb p eus més assequibles, o i que comp a en amb p es acions més limi a-
des (ens e e im sob e o al cas del model Zi e, de Palm Pilo , amb p op de
130 eu os). D’al a banda, a mesu a que els e minals de ele onia mòbil han
ana guanyan en usabili a i els p eus dels apa ells de da e a gene ació es an
més assequibles, el supo es con e eix en un apa ell accessible.
Tanma eix, aques s apa ells no han deixa de se , ins a a, apa ells de comu-
nicació pe sona-pe sona o pe sona-màquina. Els usos més comuns dels elè-
ons mòbils han es a les ucades de eu o l’en iamen de missa ges en e
pe sones o espos es au omà iques gene ades pe sis emes in o mà ics.
Tanma eix, aques s usos inco po en una no a modali a quan un mi jà de
comunicació s’ad eça, amb una unció bàsicamen elacionada amb la comu-
nicació social, a una massa ingen de pe sones que poden oba -se en qualse-
ol lloc i eb e, al momen , di a in o mació. Es ac a, doncs, de l’apa ició d’un
nou mi jà de comunicació de masses?
En p ime lloc, olem sub a lla la in eg ació ecnològica mòbil a la qual
es em assis in i que ja hem esmen a al inal del capí ol an e io . En eali a ,
es ac a d’un apa ell més in e essan que un simple elè on. La mobili a de
l’usua i és un ac o que els u u s p oduc es pe iodís ics hau ien de eni en
comp e. Fins a a, el mi jà de comunicació que millo pe me ia la ubiqüi a
ha es a la àdio. Tanma eix, el me ca a ança cap a un apa ell d’in eg ació
de mi jans, i algunes PDAs s’assemblen més a pe i s o dinado s de mà que a
simples agendes elec òniques. La ecnologia ha e possible que les PDAs
inco po in ima ge i so. D’al a banda, ambé han apa egu agendes que inco -
po en el elè on o elè ons que inclouen uncionali a s d’agenda. El e és que
aques a ecnologia —que es po connec a a la xa xa In e ne , an pe cable
com sense cable, pe mi jà d’un PC connec a — es à pe me en que de e -
mina s mi jans de comunicació es plan egin canals d’in o mació consul ables
ia PDA.
Un cas mol cla de la unió en e la ecnologia mòbil i els mi jans de comu-
nicació és el se ei que o e eix A an Go. Aques a ecnologia pe me sinc o-
ni za les agendes digi als de mà en emps eal pe al de baixa a l’apa ell les
da e es in o macions sob e els di e sos canals disponibles a la web. D’aques a
mane a, els mi jans del g up P isa ja han posa en uncionamen un canal pe
a PDA que es po baixa di ec amen a a és de la connexió amb A an Go.
L’usua i, una egada la in o mació esideix al seu apa ell, po consul a -la en
qualse ol momen . L’e olució d’aques a ecnologia co e a i me epidan . En
l’ac uali a di e ses emp eses p oduc o es de mòbils ja han posa a la enda
e minals amb la capaci a de connec a -se a la xa xa amb ecnologia wi eless.
La In e ne mòbil ob e, pe an , o a una sè ie de no es opo uni a s pe io-
dís iques basades en la p oducció de bu lle ins especiali za s, d’in o macions
de da e a ho a (bo sa, espo s, e c.), de se eis (o a ge, u gències, guies u ba-
nes, e c.) i mic omagazins. Cal no oblida , a més, que el elè on ambé és un
mi jà que pe me e pagamen s, amb o es les implicacions come cials que é
138 Anàlisi 31, 2004 En ic Cas elló; Ma c A ià
aques a ca ac e ís ica. Aques nou supo necessi a, això sí, l’adap ació dels
con ingu s. To i que les pan alles de les agendes i elè ons de da e a gene a-
ció s’han ana en més i més g ans, en un apa ell po à il d’aques es ca ac e-
ís iques l’espai és limi a . Això eque eix d’un epackaging del con ingu i se à
imp escindible dissenya p oduc es nous en què la b e e a , el c i e i de selec-
ció i la capaci a c ea i a i d’in e essa a l’usua i se an i als pe a l’èxi .
Aques nou o ma eque eix, pe an , la capaci a de edui mol l’expli-
cació dels e s i dels enòmens que olem explica , sin e i za amb í ols mol
b eus i au ònoms el signi ica de les in o macions, elimina la in o mació epe-
i i a, des aca amb la ipog a ia allò que olem e essal a i o e i la capaci-
a d’amplia in o mació a a és d’enllaços o núme os complemen a is als
quals l’usua i pod à accedi . No cal di que ambé cald à e un es o ç impo -
an en qües ions com a a la llegibili a dels con ingu s i la usabili a de les
in e ícies. A més, el pe iodis a ha de domina les eines que pe me en edi a
la ima ge. So in el o ope iodisme ac ual eballa pensan en el pape imp ès,
pe ò aques a endència s’hau à d’ana adap an a les no es eali a s digi als.
D’aques a mane a, cald à edi a les ima ges aga an so in plans mi jans. En
una pan alla pe i a no podem abusa dels plans gene als. Sabe com e alla la
ima ge pe adap a -la al ma c disponible sense al e a -ne el signi ica se à una
asca di ícil. Si es ac a d’un b eu agmen de ídeo, ambé hau em de se
especialmen cu osos, com ambé amb els alls d’àudio que ulguem di ond e
en e la nos a audiència.
No olem en a a a en una ex ensa explicació de o es les possibili a s i
necessi a s que eque eix la In e ne mòbil des d’un pun de is a de la p o-
ducció i l’edició pe iodís ica, pe ò espe em ha e apun a algunes línies de e-
ball que hau an de se ingudes en comp e pe al pe il del pe iodis a i del
p oduc o pe iodís ic que desen olupi la se a ac i i a pe a supo s mòbils
com els que hem esmen a .
Com de ini un nou canal d’in o mació pe als mòbils ap o i an les pos-
sibili a s de la ecnologia MMS? Aques a és la p egun a que ens am e l’equip
de La Vangua dia.es un cop es able un aco d es a ègic de col·labo ació amb
l’ope ado Amena. Amb aques aco d ens plan ejà em un objec iu doble. D’una
banda, l’ope ado olia amplia l’o e a de con ingu s pe als seus usua is a i
de millo a la quali a del se ei que o e ia. En segon lloc, l’aco d pe me ia
a l’equip de La Vangua dia.es busca espos es conc e es a la qües ió de com ha
d’a icula -se el canal mòbil en un mi jà de comunicació gene alis a com
La Vangua dia.
Com ja hem comen a , ens oben en un en o n que endeix a e del mòbil
un apa ell mul iusos, que pe me més p es acions que les p òpies de la comu-
nicació de eu. Si enim en comp e, a més, al es ac o s com a a l’e olució
ecnològica a Eu opa, el e e en que suposen al es me ca s on la ecnologia
mòbil es à més e olucionada (els me ca s asià ics en gene al i el japonès en
pa icula ) i les endències en el disseny de nous e minals, ens a e im a o -
mula una hipò esi de eball: el elè on mòbil esde ind à a mi jà e mini un apa-
ell de consum de p oduc es pe iodís ics a escala massi a.
Pe iodisme i In e ne mòbil Anàlisi 31, 2004 139
El mòbil se à un ecep o po à il d’in o mació ex ual i/o audio isual en
emps eal que, a di e ència dels mass media con encionals, disposa à d’in e -
ac i i a a egida en el diàleg emisso - ecep o . Pa lem, doncs, d’un e minal
que ens pe me à en a en un uni e s in o macional i/o comunicacional a
mig camí en e la xa xa In e ne al com a a la coneixem, i la ele isió. En
aques en o n, l’usua i, pe exemple, pod à decidi en cada momen si ol na e-
ga pe la web o bé eu e un p og ama de ele isió que s’es igui eme en en
aquell p ecís momen .
No cal di que el e mini necessa i pe què aques s plan ejamen s esde in-
guin eali a depèn de mol s ac o s, no ablemen de la implan ació de les xa -
xes de ele onia de e ce a gene ació o UMTS, el desen olupamen de les quals
s’ha es a enda e in successi amen en els da e s anys. En o cas, en la mesu-
a que el supo de ele onia mòbil esde ingui un mi jà massiu d’in o mació
pe iòdica apa eixe an, com hem comen a , no es opo uni a s p o essionals
en el camp del pe iodisme.
Pe al d’il·lus a millo aques enomen i el p océs de p oducció necessa-
i pe engega inicia i es digi als inno ado es, olem exposa el cas del se ei «El
día en cinco imágenes» de La Vangua dia, un mic omagazín que am posa
en uncionamen en el nos e mi jà l’oc ub e del 2003 i que ens a se i pe
posa sob e la aula o es aques es qües ions pe iodís iques.
5. El se ei «El día en cinco imágenes» de La Vangua dia i Amena
El p océs de gènesi del se ei d’in o mació pe MMS «El día en cinco imáge-
nes» es a inicia amb l’assumpció de l’esmen ada hipò esi pe pa de l’equip
de eball ( o ma pe un pu e jou nalis , un e-p oduc ion jou nalis i un dis-
senyado mul imèdia). Si bé al p incipi les expec a i es come cials de l’expe-
iència no p e eien xi es gai e al es, des de la edacció es a conside a que
calia explo a aques s nous supo s pe iodís ics i ica el cap en una no a mane-
a de p esen a la in o mació. En p ime lloc, assumíem que el elè on mòbil es à
en p océs d’esde eni un mi jà massiu de comunicació, i en segon lloc, am
en end e que la endència del mi jà és ana cap a ecep o s mòbils mul iusos. El
e ja a compo a en un p ime momen la necessi a d’una pe i a o mació o
ecicla ge de l’equip en o n de les po enciali a s i especi ici a s de l’MMS. Això
a suposa , e iden men , dedica un emps a l’explo ació de la ecnologia i a
e di e sos exe cicis d’ap oximació. La e lexió sob e el nou mi jà ens a po -
a a conside a que qualse ol se ei que poséssim en uncionamen calia que
se cen és en les no es uncionali a s que o e eixen els e minals mul imèdia,
és a di , la ima ge i, en la mesu a del possible, l’àudio. El llengua ge ex ual
ha ia de passa , doncs, a un segon pla, ja que la po ència comunica i a del nou
canal esidia p ecisamen en el seu componen mul imèdia.
Cal des aca que en un equip edaccional com el de La Vangua dia.es, on,
malg a la impo ància dels elemen s iconog à ic i o og à ic, el ex és l’ele-
men comunica iu es uc u al, la p eponde ància de la ima ge no a compo -
a cap p oblema de p oducció pe iodís ica, ni de concep e, ni d’aplicació. La
140 Anàlisi 31, 2004 En ic Cas elló; Ma c A ià
ase expe imen al i ap oxima i a als e minals la am complemen a amb la
p o a u a de se eis simila s d’in o mació. Es ac a a d’expe imen a amb els
MMS i eu e quin ipus de missa ge podíem a iba a es abli amb els usua-
is. Aques a ase inicial ens a pe me e opa amb algunes de les limi acions p ò-
pies dels MMS. D’en ada, les ca ac e ís iques dels e minals són di e en s pe
a cada ab ican . I n’hi ha es de bàsiques (la memò ia del e minal, la mida de
les pan alles i la esolució de la ima ge), que a ien o ça en unció de cada
gamma. En conseqüència, no podem sabe amb ce esa de quina o ma es
isuali za à el nos e p oduc e in o ma iu en el e minal de l’usua i, ja que des-
coneixem el mòbil del què disposa.
Ens sembla a ambé impo an e un cop d’ull a quin ipus de se ei MMS
es a en o e in al es mi jans de comunicació del nos e en o n. En conse-
qüència, am anali za els p oduc es in o ma ius MMS que o e eixen El País,
TV3 i An ena 3 TV. En o s es casos, el se ei s’es uc u a com un en ia-
men d’un missa ge MMS dia i (de dilluns a diumenge) amb un missa ge que
ecull les p incipals in o macions del dia.
En els casos de TV3 i El País, el missa ge s’en ia a p ime a ho a del ma í,
pe la qual cosa es ecullen bàsicamen les p incipals no ícies esde ingudes el dia
an e io . En el cas de An ena 3 TV, pe ò, el missa ge s’en ia a da e a ho a del
ma í, de mane a que in eg a ambé les no ícies esde ingudes al lla g del dia.
L’exe cici a posa de mani es les di e en s o ien acions de cada se ei. En
el cas de TV3, cada missa ge s’es uc u a a com un ecull de cinc o sis no í-
cies, algunes de les quals (un pa ell) disposa en de o og a ia. Cada no ícia es
p esen a a en la seqüència següen :
i ula
+
cos de la no ícia
+
o o (en cas que n’hi hagi)
D’al a banda, no hi ha ia pan alles de ansició en e les no ícies, de mane-
a que l’usua i ana a passan de no ícia en no ícia. El ex p enia una g an
impo ància, ja que el cos de les no ícies e a o ça ex ens i de alla .
Pel que a al se ei d’El País, la di e ència onamen al és que disposa d’una
única no ícia des acada amb o o. La es a del missa ge es a a o ma pe es
o qua e i ula s de no ícies elle an s. Es ac a a, més a ia , d’un ecull de
i ula s de les p incipals no ícies del dia i, com en el cas de TV3, les o os es
mos a en desp és del i ula de la no ícia.
Pel que a a An ena3 TV, el plan ejamen de l’MMS consis ia en qua e
i ula s mol b eus acompanya s de les se es co esponen s o og a ies. En
aques cas, la ima ge i el i ula s es a en in eg a s en una única pan alla, la qual
cosa compo a a sac i ica la mida de les ima ges i e -les mol més pe i es.
L’a an a ge onamen al e a, pe ò, que el missa ge es eia més cu i, pe an , més
usable. A di e ència dels an e io s, cada no ícia s’acompanya a d’un ex que
Pe iodisme i In e ne mòbil Anàlisi 31, 2004 141
indica a com amplia -ne la in o mació pe mi jà de l’en iamen d’una no a
pe ició que pe me ia eb e un segon missa ge MMS amb l’es uc u a següen :
no ícia
+
o og a ies (dues o es ima ges que il·lus a en el ex )
En de ini i a, en aques cas el missa ge MMS unciona a com una mena de
eclam pe què els usua is sol·lici essin amplia la in o mació de les no ícies que
els in e essessin amb un nou MMS especí ic pe a cada no ícia.
Des del nos e pun de is a, o s es exemples enien com a incon enien ,
o bé el e de basa -se excessi amen en el llengua ge ex ual (TV3), o bé el de
no dona p ou elle ància a l’elemen ima ge (El País). A més, en cap dels es
casos obà em soluciona el p oblema de la ansició en e les no ícies, que se
succeïen sense solució de con inuï a , cosa que a egia con usió al missa ge inal.
Com ja hem comen a , nosal es conside à em que el nos e p oduc e in o -
ma iu ha ia de eni com a eix e eb ado l’elemen ima ge. Pe an , desp és
de di e ses p o es i e lexions, am conclou e que el nou p oduc e ha ia de
possei les ca ac e ís iques següen s:
1. En p ime lloc, en eníem el nou p oduc e com un conjun de laixos isuals
de l’ac uali a . Una mena de píndola isual o mic omagazín in o ma iu. Els
c i e is de selecció de les no ícies se ien un comp omís en e la impo àn-
cia del e i la capaci a comunica i a de les o og a ies disponibles pe il·lus-
a -lo g à icamen . Pe an , calia disposa de o og a ies que pe si soles
ossin capaces de comunica i gene a espos es emo i es en l’usua i. En un
p oduc e d’aques a mena, no ind ien lloc les o os de ecu s.
2. Pel que a a l’elemen ex ual, cada no ícia ani ia acompanyada d’un b eu
i ula no desc ip iu i un b eu i ula desc ip iu del e no iciable. La idea
se ia c ida l’a enció de l’usua i a a és de la ó mula següen :
ima ge
+
i ula no desc ip iu
+
no ícia (b eumen desc ip i a)
3. T ansició. C èiem que se ia mol impo an es abli elemen s de ansició
en e les cinc ima ges, que a ien una unció simila a la que an les co i-
ne es a la ele isió (sepa a emes i ma ca el empo in o ma iu). A més, en
el nos e cas les co ine es ens hau ien de pe me e p esen a la secció de
cada no ícia (in e nacional, nacional, e c.).
4. Pel que a a l’o d e de les no ícies, ens basa íem en les u ines p oduc i es
clàssiques del pe iodisme, o denan la in o mació de més a menys impo àn-
cia, independen men de l’o d e de les seccions del dia i pape .
142 Anàlisi 31, 2004 En ic Cas elló; Ma c A ià
5. Conside à em impo an dona una mínima iden i a g à ica al p opi p o-
duc e, pe a la qual cosa calia c ea una po ada inicial, un nom i una con-
apo ada que anqués l’edició de cada dia. F ui d’aques a e lexió, s’aco dà
el nom «El día en cinco imágenes», com ambé un disseny especí ic de la
po ada i de la con apo ada.
6. Finalmen , pel que a al p océs p oduc iu, aques es a ia en mans d’un pu e
jou nalis , que dià iamen ia ia les cinc no ícies del dia, les encapsula ia
con enien men i les en ia ia als usua is abona s al se ei. Un e-p oduce
jou nalis iden i ica ia opo uni a s de millo a un cop el p oduc e os ope-
a iu i les p oposa ia a l’equip de desen olupamen del p oduc e (e-p oduce
jou nalis , pu e jou nalis i dissenyado mul imèdia) a i d’a alua -ne la ia-
bili a .
El se ei a queda con igu a , inalmen , com l’en iamen de cinc no í-
cies amb cinc ima ges que de ineixen el dia. Les ima ges an encapçalades de
la secció a la qual pe anyen i són o denades segons c i e is pe iodís ics. Cal
e un esmen mol ema cable de la impo ància del ol del pe iodis a en la
se a unció de pu e jou nalis que ha de ia les millo s ima ges, an des d’un
pun de is a in o ma iu com ècnic. En aques sen i , cal ap ecia la unció
de ga ekeeping i la se a impo ància en l’en o n digi al, com al es au o s ambé
Pe iodisme i In e ne mòbil Anàlisi 31, 2004 143
Ima ge 1. Visuali zació d’una de les no ícies del se ei «El día en cinco imágenes»
de La Vangua dia.
han posa de mani es 18. Cap essenya ambé que la unció pe iodís ica dema-
na en aques cas una adap ació del ex al supo del elè on mòbil. S’ha d’aplica ,
pe an , o a una sè ie de c i e is edaccionals que an més enllà dels que s’han
assenyala pe a la web19.
Finalmen , olem ano a que l’especi ici a del mi jà ens po a a di ond e
un ipus d’in o mació de ca àc e ou (so -news). En enem que el supo mòbil
no dóna pe e -hi g ans anàlisis sob e l’ac uali a o pe di ond e in o mació
de ca àc e complica . Així, la in o mació que eque eix mol de backg ound
o mol es claus in e p e a i es é una di ícil adap ació. D’al a banda, el mi jà
és pe ec e pe a o a la in o mació d’impac e g à ic, pe a o allò que aci
hono a la màxima d’«una ima ge al més que mil pa aules». Pe an , una al a
de les conclusions és que la in o mació més adien pe al supo mòbil ha de se
o a. Les no ícies enen un componen audio isual impo an i, a més, el poc
espai ens limi a de e anàlisi o in e p e ació. Pe això, les no ícies més adien s
pe se di oses són p esen ades amb un es il més ou (so -news).
Pel que a al uncionamen de la ecepció del se ei, am conside a que
e a imp escindible c ea -ne dues modali a s. D’una banda, una subsc ipció
inde inida que pe me eb e la in o mació cada dia a p ime a ho a. La subs-
c ipció al se ei es eia pe mi jà de la pe ició de l’usua i. D’al a banda,
l’usua i ambé podia eb e un únic bu lle í o en la pe ició. En aques cas,
el sis ema li en ia ia la da e a edició elabo ada. En el cas de la subsc ipció
inde inida, l’usua i ha ia de pode elimina la se a subsc ipció en qualse ol
momen .
Conscien s que limi a el se ei pe a mòbils amb capaci a de ecepció
MMS e a limi a mol el se ei a un pa c de mòbils a ança s, am decidi posa
en uncionamen una a ian del se ei «El día en cinco imágenes» pe a mòbils
con encionals que només poguessin eb e missa ges SMS. D’aques a mane a
am a iba a o el pa c de mòbils de l’ope ado Amena. Cal indica que, des
de la pe spec i a d’un mi jà de comunicació, la limi ació a un únic ope ado és
un handicap d’aques ipus de se eis. Els p eus que es an de e mina pe al
se ei an es a en la línia econòmica del cos dels missa ges pe a mòbils.
D’aques a mane a, es a es abli el pagamen de 0,30 eu os pe cada missa ge
MMS i de 0,15 eu os pe a cada missa ge SMS.
En el momen d’esc iu e aques a icle, acabem de posa en uncionamen
aques se ei i no podem alo a l’acollida que po eni . En o cas, cal indi-
ca que és onamen al disposa d’una p omoció en línia po en , que am dis-
senya i posa en uncionamen a a és de les webs del G up Godó, i que
ambé és de g an impo ància disposa d’una p omoció o -line que expliqui
el se ei i indiqui com subsc iu e-s’hi. En aques sen i , des del p ime dia de
uncionamen a apa èixe una o a campanya de banne s p omocionals a
www.la angua dia.es i al dia i La Vangua dia en pape .
144 Anàlisi 31, 2004 En ic Cas elló; Ma c A ià
18. LUZÓN, 2003: 76.
19. PRICE iPRICE, 2002.
6. Conclusions
Amb aques a apo ació hem olgu posa sob e la aula algunes qües ions ela-
i es a l’apa ició de la In e ne mòbil i les se es implicacions sob e la p o es-
sió pe iodís ica, o exempli ican les nos es a gumen acions amb un cas conc e
com és el se ei que o jus hem explica . Desp és de e aques a exposició,
conside em que cal eni en comp e les idees p incipals següen s:
1. Els mi jans de comunicació han passa pe di e ses e apes en la se a incu -
sió a In e ne . Aques p océs ha ingu unes implicacions impo an s en
l’e olució del pe il p o essional. El momen de madu esa d’aques p océs
s’assoleix quan l’emp esa es plan eja una es a ègia a mi jà e mini que li
assegu i pode ac ua en conseqüència amb l’assolimen dels objec ius que
es ma qui. L’apa ició de nous p oduc es pe iodís ics a In e ne , mol s dels
quals són de pagamen , és una opo uni a p o essional i s’ha de basa en
la quali a dels esul a s.
2. In e ne implica un can i en les u ines p oduc i es pe iodís iques que no
acaben en la u ili zació de la xa xa com a eina documen al o l’ús del co eu
elec ònic com a mi jà de comunicació pe pa dels pe iodis es i els usua-
is. La xa xa exigeix un can i p o und en els plan ejamen s p oduc ius dels
mi jans de comunicació, que implica à una adap ació dels ecu sos humans
a l’ús de les no es ecnologies.
3. Aques can i no ha de p odui necessà iamen un nou ipus de p o essio-
nal que haguem d’anomena pe iodis a «digi al». Els pe iodis es segui an
aplican els seus c i e is p o essionals amb igo i apo a an el alo que
han apo a ins a a, amb un coneixemen ecnològic sob e el mi jà su icien
pe desen olupa les uncions que en una o gani zació pe iodís ica són
ese ades pe al seu ol. Els pe iodis es han d’aplica -se en o el seu know-
how pe al d’adap a els nous p oduc es pe iodís ics a les po enciali a s
dels mi jans i supe a així ambé les se es possibles limi acions. L’èxi en
aques domini no compo a, com hem di , ha e de can ia les se es un-
cions p o essionals, sinó eni la capaci a de sabe col·labo a amb al es pe -
ils ( ècnics, dissenyado s, documen alis es o come cials) que apo a an
al es alo s al p oduc e inal.
4. Bàsicamen s’es ableixen dues classes de pe ils p o essionals: un pe iodis-
a pu (pu e jou nalis ), que con inua à apo an el alo de edac a , ia
i selecciona in o mació (ga ekeeping), edi a ma e ial ( ex os, so i ima -
ges), ecopila in o mació i p esen a -la en el o ma (packaging) que eque-
eixi el supo pe al qual es à p oduin ; i un pe iodis a p oduc o
(e-p oduc ion jou nalis ), que s’enca ega à de coo dina els ecu sos pe
p odui el p oduc e pe iodís ic, e les asques de seguimen del p oduc e
una egada es igui p oduï (media p oduc managemen ) i p oposa , jun a-
men amb l’equip de ècnics i dissenyado s, millo es del p oduc e i no es
opo uni a s come cials.
5. L’apa ició de la In e ne mòbil no ha ingu g ans implicacions pe a la
c eació de nous p oduc es pe iodís ics amb les ecnologies SMS i WAP,
Pe iodisme i In e ne mòbil Anàlisi 31, 2004 145
a eses les limi acions d’aques es i la se a poca iabili a come cial. La di i-
cul a pe habili a sis emes de subsc ipció ha in luï mol nega i amen
en l’ús de l’SMS com a pla a o ma pe c ea se eis in o ma ius, ja que
bona pa d’aques ipus de se ei eque eix disposa de subsc ipcions.
D’al a banda, el p o eccionisme de les ope ado es, que han olgu asse-
gu a -se el domini de l’ama a del se ei, ambé ha p o oca un e ec e nega-
iu de ca a a la popula i zació d’aques es ecnologies. Tanma eix, amb
l’apa ició de l’MMS s’ob en no es opo uni a s basades en l’en iamen
d’ima ges, so o ex os als e minals de da e a gene ació.
6. La In e ne mòbil a ança cap a una in eg ació ecnològica pel que a a apa-
ells com són les agendes elec òniques de mà i els elè ons mòbils de da e-
a gene ació, que pe me en la dis ibució de bu lle ins digi als, p oduc es
pe iodís ics de se eis o especiali za s. La conjunció de la millo a dels apa-
ells, amb més p es acions, i de la se a assequibili a , són els elemen s que
a an que els apa ells mòbils es puguin con e i en nous mi jans de comu-
nicació massius, els usos dels quals ani an més enllà de la comunicació pe -
sona-pe sona. La in e ac i i a ind à un pape des aca en aques a no a
elació en e els usua is i els mi jans pe iodís ics.
7. La p o essió pe iodís ica ha de lide a el disseny i la c eació d’aques s nous
p oduc es pel que a al seu essan de con ingu s, pe ò ambé ha de pode
in e eni en els aspec es ela ius a la p oducció, el disseny o el plan eja-
men come cial. El pe iodis a no ha de se un espec ado de com es di on
i es come ciali za el «seu» p oduc e, sinó apo a els seus coneixemen s en
millo a o el p océs. Com hem is en el cas del se ei «El día en cinco imá-
genes», hi ha una sè ie de uncions en els se eis pe iodís ics ia MMS que
eque eixen les capaci a s i els c i e is p opis i adicionals del pe iodisme
(selecció, edacció i edició de con ingu s in o ma ius d’ac uali a ) i d’al-
es que es an més en l’àmbi de la p oducció i la come ciali zació (packa-
ging, eball sob e el o ma , ges ió i coo dinació de ecu sos).
8. Les emp eses han de c ea un ma c es able des del pun de is a de les ela-
cions p o essionals pe al de omen a un p oduc e de quali a , amb els
mi jans necessa is i amb isió de u u . Aques a se à la mane a de plan e-
ja una so ida a la c isi del momen i de dibuixa es a ègies que pe me in
l’èxi de les no es inicia i es en el sec o dels mass media.
9. Els mi jans de comunicació han d’apa èixe al me ca com els expe s en la
c eació de con ingu s pe iodís ics de quali a , que han de se la base pe a
l’e olució de no es inicia i es, jun amen amb emp eses ecnològiques.
10. Finalmen , pe què o això sigui possible, les no es o nades de p o essio-
nals han de so gi de les acul a s amb les su icien s capaci a s ecnològi-
ques i c ea i es pe lide a aques can i. La o mació i el ecicla ge dels
p o essionals del pe iodisme és el pun de supo que ha de e possible
acciona la palanca del can i de men ali a i de u ines p oduc i es, neces-
sa i pe pode o e i un pe iodisme de quali a en aques nou segle.
146 Anàlisi 31, 2004 En ic Cas elló; Ma c A ià
Bibliog a ia
ALBORNOZ, L.A. (2002). «La p ensa dia ia y pe iódica: Pione o pe o p oblemá ico
sal o on-line». A: E. Bus aman e [coo d.]. Comunicación y cul u a en la e a digi-
al. Indus ias, me cados y di e sidad en España. Ba celona: Gedisa.
BOCZKOWSKI, P. (2004). Digi izing he news. Inno a ion in online newspape s. Camb idge
(EUA): MIT P ess.
CASTELLÓ, E. (2003). «Pe iodisme digi al: È ica i can i». A ui, 10 de juliol del 2003,
p. IX.
DEUZE, M. (2004). «Wha is Mul imedia Jou nalism?». A: Jou nalism S udies, 5 (2): 139-
152.
DÍAZ FERREIRA, M.A. (2003). «Los dia ios digi ales: Los medios se mue en». Iwo ld,
maig: 1-7.
DÍAZ NOCI, J.; SALAVERRÍA ALIAGA, R. (2003). «In oducción». A: J. DÍAZ NOCI i
R. SALAVERRÍA ALIAGA [coo d.]. Manual de edacción cibe pe iodís ica. Ba celona:
A iel Comunicación.
DOMINGO, D. (2003). «La in o mació d’ac uali a a In e ne a Ca alunya». A: Consell
de l’Audio isual de Ca alunya (CAC). In o me de l’audio isual a Ca alunya 2001.
Quade ns del CAC, núme o ex ao dina i. Ba celona: CAC.
FERRANDO, M. «La p emsa esc i a adicional ha mo ; isca In e ne ?». A ui, 9 d’oc-
ub e del 2000, p. 54.
FLORES VIVAR, J.; ARRUTI, A.M. (2001). Cibe pe iodismo. Mad id: Limusa.
HALL, J. (2001). Online Jou nalism. Lond es: Plu o P ess.
KRASILOVSKI, P. (2003). «Newspape s Wan o Cha ge o Con en , bu Will Reade s
Pay?», con e ència a la Mul imedia Repo ing and Con e gence Wo kshop. Wes e n
Knigh Cen e o Specialized Jou nalism (agos del 2003). Ve sió ab eujada dis-
ponible a Online Jou nalism Re iew (h p://www.oj .o g).
LUZÓN, V. (2003). In e ne , l’eina ine i able. Pe iodis es, mi jans i missa ges en la xa xa.
Ba celona. Col·legi de Pe iodis es de Ca alunya (Ones i Bi s, 4).
MARTÍ, J.M. (1999). «Adequació dels pe ils p o essionals». A: R. FRANQUET i
G. LARRÉGOLA [eds.]. Comunica a l’e a digi al. I Cong és In e nacional «Comunica
a l’e a digi al». Ba celona: Socie a Ca alana de Comunicació.
PEIRÓ, K. (2003). «Pe iodis es o comunicado s digi als?». Capçale a, 115 (maig-juny):
7-11.
PRICE, J.; PRICE, L. (2002). Tex o i o. Esc ibi pa a la web. Mad id: P en ice Hall.
RÀFOLS, F. (2002). «In e ne , una sel a ma cada pe la p eca ie a ». Capçale a, 111
(se emb e-oc ub e): 6-10.
Pe iodisme i In e ne mòbil Anàlisi 31, 2004 147
