Anàlisi 29, 2002 229-252
Ima ges de la hib idació digi al
A pa i del seu ampli baga ge onamen-
a en la eo ia de la ima ge i en l’es udi
de la ele isió, Lo enzo Vilches anali za,
a La mig ación digi al, les ans o macions
que es à expe imen an aques mi jà
da an l’eme gència dels nous se eis d’in-
o mació i comunicació elec ònics, p in-
cipalmen d’In e ne .
L’au o a ança a la in oducció que el
con ingu del llib e ac a de «la mig a-
ció d’una no a economia dels mi jans a
la socie a de la in o mació». Val a di ,
pe ò, que l’au o es queda cu a l’ho a
d’apun a l’abas de la se a p òpia ob a,
ja que les ans o macions expe imen a-
des en el e eny de l’economia dels mi -
jans (des de la p oducció ins al consum i
el come ç de o ipus de p oduc es i se -
eis d’in o mació i comunicació) com-
po en o un segui de epe cussions que
no li passen inad e ides: en e d’al es,
en l’o e a de con ingu s, en el compo -
amen i la composició de les audiències o
en l’adequació de les eo ies emp ades
com a ins umen d’anàlisi de l’en o n
con igu a pels nous mi jans.
Ens obem, doncs, da an d’un exe -
cici assagís ic d’al a densi a , onamen-
almen pe la se a capaci a pe sugge i
in e essan s línies de deba . Possiblemen
la p incipal i u de La mig ación digi-
al és el e que a iba a o mula algunes
de les p egun es clau a l’ho a d’indaga
sob e un e eny mo edís, i pe això
ma eix ince : el e eny de con luència
en e els mi jans massius adicionals i els
eme gen s se eis mul imèdia in e ac ius
—o, com diu l’au o , a l’en o n de la
« usió» i la « isió» dels nous i an ics mi -
jans—. En el nucli d’aques a e lexió s’u-
bica la ele isió, ele ada a la ca ego ia de
«pa adigma dels can is»; uns can is que
són el p oduc e esul an de l’acció con-
jun a de la lògica econòmica i indus ial,
la lògica de la inno ació ecnològica i la
lògica de la demanda i els usos socials de
la comunicació. En aques sen i , els in e -
ogan s que planegen al lla g de l’ob a no
an e e ència únicamen a les ans o -
macions que expe imen a à el model ele-
isiu, sinó ambé als can is en la elació
dels usua is amb el mi jà.
Vilches conside a aques da e aspec-
e un ema cen al, no només pe què així
ho anuncia explíci amen a la in oduc-
ció1, sinó pe què és objec e d’a enció a
di e sos apa a s del llib e. Aques a dis-
pe sió obliga el lec o a mig a en e capí-
VILCHES, Lo enzo
La mig ación digi al
Ba celona: Gedisa (col. Es udios de comunicación), 2001, 254 p.
1. «En e odas las p egun as posibles, hay una que ha sido el busca camino de es e ensayo:
¿cuáles son los cambios sociales que es án expe imen ando los usua ios en el campo de la ele-
isión po e ec o de la mig ación digi al?» (p. 13).
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 19:01 Página 229
ols ( egeu onamen almen els capí ols 1,
5 i 6) pe e -se una idea sob e els aspec-
es clau de la isió de l’au o en elació
amb les ans o macions expe imen ades
pe aques ens mul i o me a què ens
podem e e i com a espec ado , públic,
usua i o audiència.
La o mació de g ans conglome a s
mul imèdia no únicamen p odueix e ec-
es en els sis emes de p oducció, sinó
ambé en les ma eixes audiències. La igu-
a de l’«espec ado clien » se ia una de les
mani es acions d’aques s e ec es. Pe a
Vilches, el negoci de la comunicació en-
di à a deixa d’acumula audiències pe
concen a -se en l’aplicació d’es a ègies
a lla g e mini pe aconsegui la ideli za-
ció de clien s. La usió de companyies
ele òniques amb les emp eses de con in-
gu s implica à que la isió de p og ames
de ele isió cedi à e eny a o un con-
jun de p es acions he e ogènies elacio-
nades amb l’oci, l’es udi i el eball dels
usua is.
En es a nue a sociedad de la comunicación,
el iempo ín eg o de los indi iduos pasa a
se obje o de come cialización. Es un iem-
po que abaja pa a el negocio sin se un
iempo labo al po que iene empleado
como ocio, en e enimien o, hobby, o ma-
ción pe sonal y ac i idad cul u al (p. 57).
En aques en o n, segons les p ojec-
cions de Vilches, les emp eses de comu-
nicació o e i an se eis globals aplega s
en pla a o mes ecnològiques i el nou
usua i s’assembla à més a un clien d’una
emp esa de se eis que a un simple espec-
ado de ele isió. En un es adi pos e io ,
l’en o imen dels incles en e els g ups
de comunicació i els usua is ideli za s po
compo a la c eació de comuni a s d’in-
e essos que subs i ui ien el concep e d’au-
diències. De e , l’au o ambé c ida
l’a enció sob e la necessi a que la no a
in es igació supe i el concep e d’audièn-
cia (p. 160). Els es udis de les audiències
ele isi es, com a mesu a de la eacció del
públic a l’o e a, esul en poc adien s en
un mi jà com In e ne , on es a necessa i
posa l’accen en l’anàlisi de la demanda
dels usua is.
Vilches, a més, cons a a la up u a que
s’es à p oduin en e dos ipus d’expe-
iència d’ús dels mi jans: l’expe iència
comunica i a dels espec ado s de ele i-
sió, que no exigeix cap compe ència ac i-
a, i l’expe iència in e ac i a dels usua is
dels nous mi jans, que compo a accions
mediades pe la ecnologia. P ecisamen ,
un dels concep es que és objec e d’espe-
cial a enció ( egeu-ne el capí ol 6) és el
d’audiència ac i a. L’au o con ex uali za
la se a apa ició a mi jan anys ui an a, en
l’època de la libe ali zació de les ele i-
sions, com a model an agònic al del pode
dels mi jans adicionals, p esen en g an
pa de la in es igació sob e la in luència
dels mi jans. Pe a Vilches, l’audièn-
cia ac i a se ia «un mi e de la indús ia
cul u al capi alis a».
En es e es adio de pos o dismo ya no se
habla de a ge s ijos ni de p e e encias
demog á icas sino de gus os y p e e encias
lexibles. La búsqueda de la audiencia ac i-
a se ía la consecuencia del capi alismo
deso ganizado: la ines abilidad del me ca-
do es cons i u i a del sis ema mismo de las
nociones de lexibilidad, mo ilidad, lujo
(p. 193).
Vilches ad e eix que l’audiència ac i-
a no é a eu e amb usos comunica ius
al e na ius, o a del me ca . To al con-
a i, són p ecisamen les indús ies de la
publici a i l’en e enimen les p incipals
in e essades en aques discu s. Així ma eix,
ambé ale a sob e el e que l’ús ac iu dels
mi jans i els con ingu s no és ga an ia «ni
de l’espe i c í ic ni de la esis ència cul-
u al» dels espec ado s.
Tecno oman icisme i na ació
La mig ación digi al sembla p esen a una
discon inuï a en dos capí ols que possi-
230 Anàlisi 29, 2002 Ressenyes
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 19:01 Página 230
blemen pod ien elaciona -se més di ec-
amen en l’es uc u a de l’ob a. Em e e-
eixo, conc e amen , al segon capí ol
(« ecno oman icismo») i al qua («na a-
ción») que es desen olupen de mane a
complemen à ia i que a enquen amb
plan ejamen s simila s:
Las ecnologías necesi an de los mi os y del
discu so simbólico pa a da le el «plus» de
sen ido y una ideología de ascendencia
donde unda su imagen social. El discu -
so es la a qui ec u a de las ecnologías po -
que las ele a desde su ma e ialidad y su
unción come cial (p. 59, cap. 2).
La mig ación digi al se alimen a de di e -
sas concepciones cien í icas, ecnológicas y
cul u ales pa a cons ui un mundo na a-
i o y un discu so e ó ico con ecuencia
ascinan es (p. 123, cap. 4).
Amb el e me ecno oman icisme
Vilches a e e ència als discu sos de
« anscendència de les ecnologies» que
p esen en mons i uals ideali za s. L’au o
es e e eix aquí, onamen almen , a les
na acions de icció, als discu sos de l’i-
magina i que p ojec en ima ges an asio-
ses sob e l’«expe iència dels subjec es
da an dels can is socials». To i que no
únicamen ens eme a me à o es de cièn-
cia- icció (com el ilm Ma ix), ja que
ambé encabeix en aques apa a l’e-
xemple dels i us in o mà ics, com a c ea-
do s d’una «mi ologia ca as o is a d’al a
endibili a in o ma i a pe als mi jans de
comunicació».
Les inculacions en e o s dos capí ols
enca a es an més e iden s enin en
comp e que en el qua s’inclou un apa -
a ela iu a la na ació hipe ex ual a la
li e a u a, el cinema i la ele isió.
La mig ación digi al ambé anali za (en
el e ce capí ol) els aspec es ela ius a la
llengua, sense oblida -se dels llengua ges
de la ima ge. En aques apa a , la ele i-
sió, associada a In e ne , és p esen ada
com una no a Babel. Vilches, pe ò, eco -
da l’es e a inculació del llengua ge dels
mi jans amb els sis emes polí ics i econò-
mics que egulen els me ca s de la comu-
nicació. La endència obse ada pe
l’au o apun a cap a la di ecció con à ia
a la di e enciació de les llengües nacio-
nals, és a di , cap a la u ili zació de l’anglès
—especialmen en un e eny com el de la
publici a on enen p eeminència les lleis
del me ca —. Una endència, e o çada
pe les ecnologies i l’economia de la glo-
bali zació, que Vilches sembla acolli sense
ese es:
La uni icación de las lenguas en una sola
apa ece como socialmen e posi i a, no sólo
pa a el caso de la ele isión sino especial-
men e en el caso de In e ne (p. 99).
És més, pel que a al con ex eu opeu,
eali za una c ida u gen pe oba una
llengua ehicula que pe me i una uni i-
cació dels sis emes de p oducció. Amb
o , ambé plan eja una p egun a clau que
no espon: ¿com es po e compa ible la
necessi a d’aques a llengua ehicula amb
la necessi a de conse ació de les di e èn-
cies cul u als i socials?
Un dels òpics cen als a l’ho a de pa -
la dels nous mi jans són les e e ències a
la in e ac i i a ( egeu-ne el capí ol se è),
un aspec e que esul a cabdal a l’ho a d’a-
ibui un pape ac iu als usua is d’aques s
mi jans. To i els di e en s g aus en què
es po p esen a , Vilches conside a que la
in e ac i i a ep esen a una up u a no
només ecnològica, sinó ambé cul u al.
L’apo ació p incipal dels mi jans in e-
ac ius es oba ia en el e que els usua is
poden u ili za -los pe o gani za el seu
p opi emps i espai, a di e ència dels mi -
jans adicionals, on la manipulació de les
ima ges i els sons es p odueix des d’un
cen e emisso .
L’ob a es clou amb un capí ol dedica
a la ima ge, eco dan que la elació en e
la ima ge i la eali a ha es a una p eo-
cupació cons an de la cul u a des de
Pla ó. Mi jançan l’o dinado és possible
Ressenyes Anàlisi 29, 2002 231
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 19:01 Página 231
Sen i i sensibili a
Un puñado de an iguos mi os g iegos con-
inúa dominando y dando o ma i al a
nues o sen ido de yo y del mundo1.
Geo ge S eine
El dia que eia en a anys del suïcidi de
Geo ge Sande s, el c í ic ea al Joan
de Saga a dedica a un panegí ic a l’ac o
anglo ús, en el qual comen a a la pel·lícu-
la All abou E e i en des aca a: «Sande s
in e p e a a el pape de c í ic ea al i
columnis a Addison De Wi , un ipus
cínic i b illan , una au èn ica íbo a
(Addison, adde , ‘ íbo a’ en anglès)». La
lec u a p ecisa de les pel·lícules que s’in e-
eix del comen a i és, al com old ia
demos a aques a c í ica, el que p oposa i
a Balló a Ima ges del silenci —on, pe ce ,
ambé anali za All abou E e, conc e amen
so a l’epíg a «Mi all i p opie a ».
Pe di e sos mo ius, Ima ges del silenci
és el segon olum del que sembla que se à
una pe i a enciclopèdia sob e la cinema-
og a ia que Jo di Balló, p o esso de
Comunicació Audio isual a la Uni e si a
1. STEINER, G., An ígonas. Una poé ica y una iloso ía de la lec u a. Ba celona, Gedisa, 1987,
p. 13.
p odui ima ges que oscil·len en e el g au
ze o de la eali a i la hipe eali a . Així
doncs, les no es ima ges compo en no
només una modi icació de l’objec e ep e-
sen a , sinó ambé el seu mode de p o-
ducció i els concep es clàssics en la
ep esen ació isual, com a a el de pun
de is a.
Més enda an , en aques ma eix da e
capí ol, s’exposa el ema de la ges ió del
con ol de les ima ges. Cal eni en comp-
e que, a di e ència del que passa amb la
in o mació de la p emsa esc i a, la dispo-
nibili a d’a xius d’in o mació audio i-
sual sol se escassa. Vilches ap o i a pe
exposa una in es igació en cu s que e-
balla en un sis ema de ece ca i ca alo-
gació semàn ica d’ima ges, ja siguin
p o inen s de la in o mació ele isi a o
de la publici a . En l’an e io núme o
d’ANÀLISI es publica a un a icle en què
desen olupa a aques ma eix aspec e2.
Des d’una al a pe spec i a, La mig a-
ción digi al, que és el do zè í ol publica
a la col·lecció «Es udios de ele isión»
(Gedisa), p esen a una conside able
manca de cu a en els aspec es ela ius a
l’edició. A més d’enu josos en ebancs
sin àc ics i o og à ics, ambé s’hi oben
al es ipus d’e ades so p enen s (com a
melòmana Time-Wagne , p. 33). Se eixi
de co dial oc d’a enció al di ec o de la
col·lecció, pe què la olada de l’apo ació
in el·lec ual de u u s í ols no desme ei-
xi pe aques a mena de pecca a minu a.
Me cè Díez
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Depa amen de Pe iodisme
i de Ciències de la Comunicació
232 Anàlisi 29, 2002 Ressenyes
2. L. VILCHES. «Tecnologías digi ales al se icio de los a chi os de imágenes». Anàlisi, núm. 27,
p. 133-150.
BALLÓ FANTOVA, Jo di
Ima ges del silenci. Els mo ius isuals en el cinema
Ba celona: Empú ies, Biblio eca uni e sal, 142, 2000, 307 p.
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 19:01 Página 232