Resum
L’en e is a cien í ica cons i ueix un dels mi jans més idonis pe a la di usió de la ciència i
la ècnica. L’objec iu d’aques eball és l’anàlisi del p océs de mediació que cons i ueix
l’en e is a cien í ica en e el món de l’especiali a i el públic. Pe això, es a una anàlisi
lingüís ica de cen en e is es cien í iques i es p esen a una p o a pilo sob e el g au de lle-
gibili a i comp ensibili a d’una de les en e is es anali zades. A més, es p esen en els esul-
a s del buida ge de la e minologia més eqüen u ili zada i de les à ees emà iques més
di ulgades.
Pa aules clau: en e is a, ciència, di ulgació, e minologia, comp ensibili a .
Abs ac . Scien i ic In e iew
The scien i ic in e iew is seen as he mos sui able way o di use scien i ic and echnical
concep s o socie y. The aim o his a icle is o analyse he media ion p ocess o he scien i ic
in e iew be ween a eas o scien i ic specialisa ion and he gene al public. To his end, one
hund ed scien i ics in e iews a e analysed and he esul s o a pilo es conce ning ead-
ibili y and comp ehensibili y o one o he analysed in e iews a e p esen ed. An analysis
o he mos equen ly used e minology and o he hema ic a eas mos widely deal wi h
is also p esen ed.
Key wo ds: in e iew, science, sp eading, e minology, comp ehensibili y.
Anàlisi 29, 2002 191-212
Les en e is es cien í iques del dia i A ui:
anàlisi de la e minologia i p o a de comp ensibili a
Josep An on Cas ellanos i Vila
Uni e si a Au ònoma de Ba celona. Depa amen de Filologia Ca alana
Uni a de Ciències de la Comunicació
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
Suma i
1. L’especi ici a de l’en e is a cien í ica
2. Anàlisi de les en e is es cien í iques
de l’A ui
3. P o a de llegibili a i comp ensibili a
d’una de les en e is es cien í iques
Annex 1. Tex o iginal i ex modi ica de
l’en e is a
Annex 2. P egun es de comp ensió
Bibliog a ia
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 19:01 Página 191
[…] el pape del pe iodisme cien í ic no és el de p omou e la
ciència, sinó el de con ibui a man eni el públic ben in o ma
i de po encia la capaci a de la gen pe eme e judicis ben o -
ma s sob e unes decisions que ind an una in luència no able
en la eina, la salu i la quali a de ida de o s els ciu adans.
Do o hy Nelkin, 1991
1. L’especi ici a de l’en e is a cien í ica
En enem pe en e is a cien í ica el diàleg que s’es ableix en e un pe iodis a i
un cien í ic, amb el p opòsi de di ond e i di ulga un de e mina coneixe-
men especiali za en l’àmbi de la ciència.
Com passa en al es àmbi s d’especiali a , com poden se la li e a u a, l’a ,
la his ò ia o la iloso ia, aques ipus d’en e is a especiali zada es à condicio-
nada pel ema i no pel pe sona ge en e is a . És en aques sen i que pa lem
d’una classe d’en e is a emà ica, amb una unció bàsicamen in o ma i a, de
ca àc e objec iu i d’àmbi públic. D’aquí que la pe sona en e is ada es p esen a
inculada a la se a ac i i a p o essional i que l’àmbi p i a queda eduï , si
de cas, a assenyala -ne algunes dades, al con a i de l’en e is a de pe sona ge,
on les dades de ca àc e p i a p enen una ce a elle ància, de mane a que
in e essa desg ana al lla g de l’en e is a la « ida i mi acles» de l’en e is a ,
en un in en d’ap oxima el pe sona ge al públic. En aques da e cas, sigui
un ac o , un can an , un a is a, un esc ip o o ambé un cien í ic, no pa la-
em d’en e is a especiali zada.
El gène e en e is a és dels més idonis pe di ond e la ciència, com a i -
men di e sos au o s1, pe què pe me eb e de p ime a mà la in o mació espe-
ciali zada, acla i les idees i els concep es, demana a l’especialis a que expliqui
algun e me poc conegu o que posi algun exemple d’un p océs di icil d’en-
end e o a del con ex especiali za 2.
En el cas de l’en e is a cien í ica, els p ocedimen s que s’apliquen en aques
gène e p esen en unes ca ac e ís iques dis in i es que comen a em o segui .
En p ime lloc, pel que a a la documen ació p è ia i a l’especiali zació de
l’en e is ado . Si la asca de documen ació p è ia que ha de e o en e is ado
es conside a un condicionan pe a l’èxi de l’en e is a, ja que «l’exhibició
du an l’en e is a que s’es à ben documen a e e ma l’au o i a i compe èn-
cia p o essional de l’en e is ado da an l’en e is a i l’audiència»3, hau em de
conclou e que en el cas d’una emà ica d’un g au d’especiali zació al és acon-
192 Anàlisi 29, 2002 Josep An on Cas ellanos i Vila
1. Com a a F. ESTEVE i J. FERNÁNDEZ DEL MORAL, Á eas de especialización pe iodís ica, Mad id:
F agua, 1999, i M. CALVO, Manual de Pe iodismo Cien í ico, Ba celona: Bosch, 1997.
2. Fins i o obem u ili za el gène e de l’en e is a en llib es de di ulgació. Pe exemple, el
llib e de paleoan opologia del pe iodis a J. CORBELLA i dels paleoan opòlegs E. CARBONELL,
S. MOYÀ i R. SALA, Sapiens. El lla g camí dels homínids cap a la in el·ligència, Ba celona:
Edicions 62, 2000.
3. Segons A. Balseb e, al llib e d’A. BALSEBRE, M. MATEU, D. VIDAL, La en e is a en adio, ele-
isión y p ensa, Mad id: Cá ed a, 1998, p. 75.
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 19:01 Página 192
sellable que un expe en ol de pe iodis a aci d’en e is ado o pa icipi, jun-
amen amb el pe iodis a, en l’en e is a4.
En la in o mació especiali zada ens obem, gene almen , amb el dilema
que un expe amb coneixemen del ema no é p ou habili a comunica i a
ique, d’al a banda, un pe iodis a amb capaci a comunica i a no coneix p ou
bé el ema. En aques cas, l’ajuda d’un expe i l’especiali zació del pe iodis a
són un equisi impo an pe a l’èxi de l’en e is a, an pe o mula les p e-
gun es pe inen s com pe imp o isa -ne d’al es a pa i de les espos es de
l’en e is a .
Pensem que la ciència la an uns cien í ics de e mina s, que eballen en
un en o n social, econòmic i polí ic que en condiciona la ece ca. Si les uncions
inhe en s al pe iodisme cien í ic són les d’in o ma , in e p e a i con ola el
que an els cien í ics, segons assenyala M. Cal o5, l’en e is ado no hau ia de
pe d e mai de is a aques es uncions a l’ho a de p epa a l’en e is a, de du -
la a e me i de eesc iu e-la. És a di , hau ia de pode ob eni de l’en e is a una
in o mació cla a i comp ensible del con ingu especiali za , de mane a que el
lec o se’n pugui o ma una opinió onamen ada i c í ica.
Pe an , la p epa ació de l’en e is ado és c ucial pe no deixa -se enllue -
na pe l’especialis a i pe què aques aci un es o ç de con e sió del codi espe-
ciali za al codi comú, ja que «un dels ep es del pe iodisme especiali za és,
p ecisamen , l’adap ació dels concep es cien í ics i ècnics al llengua ge»6.
No es ac a, doncs, de e una en e is a panegí ica amb cap al a inali a
que la de p omou e la ciència i els cien í ics, en la línia que denuncia D. Nelkin
(1991) a la ci ació que encapçala aques eball7.
En segon lloc, és con enien u ili za el ecu s a la ci ació p è ia, que ga an-
eix, segons M. Ma eu8, la quali a de l’en e is a. En el cas de l’en e is a cien-
í ica é una impo ància especial, ja que pe me pac a l’abas dels con ingu s
i l’ús de la e minologia d’aco d amb el ipus especí ic d’audiència, ja sigui un
públic p epa a o bé un públic gene al i he e ogeni (com el de les en e is es ana-
li zades en aques eball).
Com assenyala Ramen ol9, es poden dis ingi cinc ni ells di e en s de comu-
nicació segons la di e sa especiali zació de l’audiència —els des ina a is—, al
com s’indica i s’exempli ica a la aula 1.
Les en e is es cien í iques del dia i A ui Anàlisi 29, 2002 193
4. Segons M. Ma eu, a A. Balseb e i al es, 1998, op. ci ., p. 218.
5. Cal o, 1997, op. ci .
6. Segons Ja ie FERNÁNDEZ DEL MORAL i F ancisco ESTEVE, Fundamen os de la in o mación
pe iodís ica especializada (Mad id: Sín esis, 1993, p. 57).
7. D. NELKIN, «Selling science, scien is s in sea ch o a p ess», dins Pe iodismo cien í ico. Un sim-
posio in e nacional, Ba celona: Fundación D . An onio Es e e, 1991.
8. Sob e o en l’en e is a adio ònica o ele isi a en di ec e. Vegeu M. MATEU, a A. Balseb e
i al es, 1998, op. ci ., p. 176.
9. San iago RAMENTOL, «Les cinc pa i u es de la sim onia cien í ica», con e ència al Fò um de
la Rece ca. Ciència i Comunicació, Bella e a: UAB, Facul a de Ciències de la Comunicació,
22 d’ab il de 1998.
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 19:01 Página 193
Tan l’en e is ado com l’en e is a han de eni p esen l’audiència, com
ema ca J. Halpe ín10 quan diu que «da an de cada ase que escol em i cada
p egun a que o mulem, cal que s’ac i i a la nos a men la ima ge del lec o ,
en el sen i de o ma -nos una idea de què desi ja sabe , què coneix, què igno-
a, quan es coses po p ocessa del que diu l’en e is a , quan es coses l’in e-
essen i des de quin angle s’ha de ac a el ema». També s’exp essa en aques
ma eix sen i C. Rie a11, quan assenyala que «cada si uació comunica i a dema-
na unes o mes exp essi es adequades, ja sigui la in es igació, la docència, la
di ulgació o el pe iodisme».
Aques a e lexió ens mena a la e ce a ca ac e ís ica especí ica de l’en e-
is a cien í ica, elacionada amb l’audiència: la eesc ip u a i eexp essió del
con ingu de l’en e is a, an de les p egun es com de les espos es.
P e e im el e me eesc ip u a pe e e i -nos a la ans o mació d’un codi o al
en un codi esc i i emp a em el e me eexp essió pe e e e ència al can i del
codi especiali za al codi comú, que és jus amen allò que ca ac e i za l’en e-
is a cien í ica —i especiali zada, en gene al— dels al es ipus d’en e is es.
És cla que si l’en e is a ha es a o mulada i con es ada pe esc i , seguin
unes pau es ma cades, només hau íem de e isa -ne bàsicamen la eexp es-
sió, en el cas que l’especialis a no os un expe en la di ulgació dels coneixe-
men s. A a bé, si l’en e is a s’en egis a o almen , la asca consis eix a
ansc iu e-la i a du a e me les ope acions ca ac e ís iques de la ans o ma-
ció d’un ex o al —amb més o menys ca ac e ís iques col·loquials— en un
ex esc i de ca àc e més o mal: sup imi -ne epe icions, eo dena -ne con-
ingu s, in e cala -ne alguna p egun a pon que escu ci espos es p olixes,
ompli -ne les el·lipsis, con ex uali za -ne les dixis i, en de ini i a, o dena lògi-
camen el discu s. És a di , du a e me o es aquelles ope acions que demana
un can i de codi i que han es a àmpliamen ac ades i exempli icades en un
eball an e io 12.
194 Anàlisi 29, 2002 Josep An on Cas ellanos i Vila
10. Jo ge HALPERÍN,La en e is a pe iodís ica, Buenos Ai es: Paidós, 1995, p. 31.
11. Ca les RIERA, El llengua ge cien í ic ca alà, Ba celona: Ba cano a, 1994, p. 107.
12. J. A. CASTELLANOS, «La edacció de ex os pe als mi jans de comunicació», A icles, Ba celona:
Se eis Pedagògics, núm. 5, 1995, p. 59-68.
Taula 1. Ni ells de comunicació segons els des ina a is.
Ni ells Tipus de comunicació
1 En e subespecialis es (p. e.: en un cong és sob e ísica dels luids).
2n En e especialis es (p. e.: a la e is a de Física).
3 En e cien í ics (p. e.: a la e is a Science).
4 A un públic p epa a (p. e.: a la e is a d’al a di ulgació Reche che).
5è Al públic gene al (p. e.: a la secció de Ciència d’un dia i).
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 19:01 Página 194
L’ope ació especí ica que hem anomena eexp essió es basa en els ma eixos
p incipis que egeixen, segons Hu ado13, la aducció de sen i , en oposició
a la aducció li e al, que consis eix en es e apes: la comp ensió del signi i-
ca , la des e bali zació de l’es uc u a lingüís ica i la eexp essió en la llengua
na u al d’a ibada.
La comp ensió del con ingu és, doncs, el p ime pas en una bona aduc-
ció, pe ò ambé en o a comunicació, com assenyala Gomis14 quan diu que
«el e d’in e p e a implica semp e en end e i exp essa . Si l’in è p e en én
malamen [un con ingu ], l’exp essa à malamen ». La des e bali zació és el
segon pas que cal e , i consis eix a oblida l’es uc u a lingüís ica que dóna
o ma al con ingu (en el cas de la aducció, la llengua d’o igen, i en el cas de
la in o mació especiali zada, el llengua ge especiali za ), de mane a que si ens
quedem amb el concep e se à més àcil eexp essa -lo de la mane a més na u-
al i comuna possible (en la llengua d’a ibada, en el cas de la aducció, o en
el llengua ge comú, en el cas dels con ingu s d’especiali a ).
Aques es o ç de eexp essió se à més di icul ós com més allunya es igui
el llengua ge d’especiali a del llengua ge comú. Així, en una classi icació dels
llengua ges d’especiali a com la que p esen em a la aula 2, de Ho mann i
Kocou ek15, eiem que l’en e is a especiali zada a un p o essional (d’un
es a D) se à més àcil de eexp essa que l’en e is a a un ma emà ic, que
emp a un llengua ge simbòlic, mol allunya del llengua ge comú (d’un es a A).
La esponsabili a de eexp essa un con ingu especiali za en llengua ge
comú és en p ime e me del ma eix especialis a en e is a , pe ò el pe iodis-
a hi é la da e a pa aula com a in e media i en e l’especialis a i l’audiència.
Pe an , és qui ha de decidi si la eexp essió és sa is ac ò ia o bé si cal pe ec-
ciona -la.
Com assenyala D. Vidal16, «és con enien esc iu e acla imen s —enca a
que sigui en e claudà o s o amb no es al peu— que no s’hagin di en el momen
de la in e acció; po se en el diàleg no e en necessa is, pe ò sí que ho són pe
al lec o no especiali za a l’ho a d’in e p e a alguna espos a» (posa d’exem-
ple l’explicació del signi ica d’un e me especiali za ).
Quan es ac a d’una en e is a cien í ica en què ha calgu e -hi mol es
modi icacions, és aconsellable conce a una ci a pos e io amb la pe sona
en e is ada pe al que hi doni el is iplau. Aques con ol de l’en e is a és
desaconsella pe alguns au o s quan pa len de l’en e is a en gene al (com
Les en e is es cien í iques del dia i A ui Anàlisi 29, 2002 195
13. A. HURTADO, «La aducció en l’ensenyamen comunica iu de les llengües», COM ense-
nya ca alà a adul s, Ba celona: Depa amen de Cul u a, Gene ali a de Ca alunya, 1988,
núm. 16.
14. Llo enç GOMIS, Teo ia dels gène es pe iodís ics, Ba celona: Gene ali a de Ca alunya, 1989,
p. 51.
15. Taula de L. HOFFMAN i R. KOCOUREC, a I. MARÍ, «Es a d’elabo acó dels egis es», dins
II Cong és In e nacional de la Llengua Ca alana, Palma de Mallo ca: Uni e si a de les Illes
Balea s i Fundació Cong és Cul u a Ca alana, 1992, p. 202 (s’hi ha a egi els es a s, segons
L. Ho mann, 1998).
16. D. Vidal, a A. Balseb e i al es, 1998, op. ci ., p. 336.
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 19:01 Página 195
de ensa J. Halpe ín17). Tanma eix, el lec o a ibui à la esponsabili a del dis-
cu s a l’especialis a i no pas al pe iodis a que l’ha en e is a , o i que és el es-
ponsable de la eesc ip u a i de la eexp essió. Com diu L. A ulch18, «la
ansc ipció ja és una in e p e ació».
D’al a banda, la con e sió d’un ex especiali za en un ex comú a que
so in el que es guanyi en comp ensibili a es pe di en p ecisió. Tanma eix,
pensem que la p ecisió ó a bàsica si la comunicació os en un al e ni ell (en e
els ni ells 1 i 3 de la aula 1), com se ia el cas d’una en e is a a un especialis-
a publicada en una e is a especiali zada19. Pe ò si l’audiència és gene al i he e-
ogènia, com passa amb les en e is es del dia i A ui anali zades en aques
eball, s’ha de p ocu a man eni un equilib i i no cau e en «el isc de ulga-
i zació, de pè dua, de educció de la complexi a a lími s inaccep ables», com
ad e eix L. A ulch.20
Aques eball anali za à un dels aspec es de l’en e is a cien í ica: la p esèn-
cia de ecnicismes en un conjun d’en e is es publicades pe l’A ui i com la
196 Anàlisi 29, 2002 Josep An on Cas ellanos i Vila
17. Halpe ín, op. ci ., 1995, p. 125.
18. Leono ARFULCH,La in e io idad pública. La en e is a como géne o, Buenos Ai es: Cuade no,
Facul ad de Ciencias Sociales, UBA, 1992, p. 81.
19. Pe exemple, a la secció «Encon es i semblances» de la e is a Anàlisi. Quade ns de
comunicació i cul u a, Bella e a: Uni e si a Au ònoma de Ba celona, 2000, núm. 24,
p. 163-181.
20. A ulch, 1992, op. ci ., p. 81.
Taula 2. Classi icació e ical dels llengua ges d’especiali a .
G au Fo mes Tipus
Es a d’abs acció d’exp essió Àmbi de llengua ge
AMàxim Símbols a i icials Ciències Llengua ge
pe als elemen s eò iques simbòlic
i les elacions
BMol al Símbols pe als Ciències Llengua ge
elemen s i expe imen als cien í ic
llengua ge na u al
pe a les elacions
CAl Llengua ge na u al Ciències Llengua ge
amb mol s e mes aplicades ècnic
i una sin axi mol i ècniques
con olada
DBaix Llengua ge na u al P oducció Llengua ge
amb mol s e mes ma e ial p o essional
i sin axi ela i amen
lliu e
EMol baix Llengua ge na u al Consum Llengua ge
amb pocs e mes co en
i sin axi lliu e
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 19:01 Página 196
p esència de e mes no explica s poden a ec a la llegibili a i la comp ensibi-
li a d’una d’aques es en e is es.
2. Anàlisi de les en e is es cien í iques de l’A ui
Les en e is es cien í iques que anali za em an se aplegades en el llib e 100
cien í ics ca alans a les po es del segle XXI21. Es compon de les en e is es publi-
cades a la secció «Ciència i medi ambien » de l’A ui del 1994 al 1997.
Com diuen els au o s en el p òleg, es ac a d’una «col·lecció de p egun es
i espos es sob e ciència i medi ambien », amb un o al de 1.250 p egun es.
L’anàlisi d’aques cen ena d’en e is es ens ha pe mès obse a els àmbi s
cien í ics i ècnics que apa eixen més so in en un mi jà gene alis a com és
l’A ui, així com la e minologia especiali zada que es di on des d’aques mi jà,
especialmen la p esència de neologismes de manlleu.
Es uc u a
Les en e is es p esen en una es uc u a compos a d’un encapçalamen , on
cons a el nom del cien í ic, la i ulació, el cà ec que ocupa i una o og a ia en
el seu àmbi de eball, i d’un pe il biog à ic i cien í ic, on sol cons a en una
no a b eu —de 5 a 10 línies— el lloc i la da a de naixemen , l’es a us p o es-
sional de l’en e is a , la ajec ò ia p o essional, les línies d’in es igació que
con ea i l’apo ació p incipal a l’a enç cien í ic o ècnic que se à objec e de
l’en e is a. A la p emsa, el pe il sol ana en un equad e al cos a de la o o.
Pel que a a l’en e is a ma eixa, es compon de i ula , en ade a, en e is-
a i des aca inal.
El i ula con é una ci ació ex ual de la ma eixa en e is a, en què es des-
aca la pa més inno ado a de l’apo ació de l’especialis a; l’en ade a sol
inclou e aquella dada d’ac uali a que jus i ica l’in e ès ac ual de l’en e is a
(un cong és celeb a a poc, una no a ècnica aplicada ecen men , un p emi
a o ga a l’in es igado , e c.), i el des aca inal ap o undeix gene almen algun
dels aspec es ac a s, bé pel seu in e ès més gene al o bé pe acla i -ne
algun pun . Quan es des aca solamen una pa de la ma eixa en e is a, el
i ole que encapçala el des aca sol con eni una ase ex ual de l’en e is a .
L’en e is a cons a de ui a quinze p egun es, amb una mi jana de do ze pe
en e is a. Pe mi jà de les p egun es es desg ana la pa més inno ado a que p e-
sen a l’en e is a : la ece ca que eali za, les aplicacions, implicacions i con-
seqüències que p esen a, e c.
Les en e is es cien í iques del dia i A ui Anàlisi 29, 2002 197
21. Joaquim ELCACHO, coo dinado del llib e 100 cien í ics ca alans a les po es del segle XXI,
Ba celona: A ui, P emsa Ca alana S.A. i Fundació Ca alana pe a la Rece ca, 1998.
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 19:01 Página 197
Àmbi s d’especiali a de les en e is es
Pel que a als àmbi s d’especiali a , si o denem les emà iques de les cen en e-
is es pe o d e de eqüència, obse a em un p edomini de les ciències na u-
als (un 42%) i de la salu ( ambé un 42%), en on de les ciències eò iques (un
8%) i les enginye ies ( ambé un 8%).
Els emes d’especiali a més eqüen s de les en e is es són els següen s:
biologia, ecologia, as onomia, a queologia i paleon ologia, en Ciències de la
Na u a; pa ologia, ci u gia, mic obiologia, medicina gene al, neu opsicologia,
die è ica i ca diologia, en Ciències de la Salu ; ma emà iques, en Ciències eò iques,
i in o mà ica, en Tecnologia.
En gene al, pod íem si ua aques es en e is es en un es a C, en la clas-
si icació e ical dels llengua ges d’especiali a que hem is a la aula 2, i a un
ni ell 5 de comunicació, d’aco d amb la aula 1, ja que l’audiència és el públic
en gene al.
Te minologia a les en e is es anali zades
Pel que a a la e minologia, que sol indica el g au d’especiali zació d’un ex , a
la con apo ada del llib e s’a i ma que es ac a de e isa mol es «qües ions cab-
dals pe a la ciència i p o ecció del medi ambien de mane a di ec a i plane a,
man enin el màxim igo cien í ic pe ò sense cau e en ecnicismes innecessa is».
El nomb e de ecnicismes comp abili za s és, e ec i amen , mol baix, ins
i o insigni ican : 766 e mes, que ep esen en una mi jana d’un 7,66% pe
en e is a (des de l’en e is a que no en é cap ins a la que en é un màxim
de 22). En el ecomp e dels e mes d’especiali a que igu a a la aula 3 no s’hi
han comp abili za els e mes epe i s, pe la qual cosa la xi a o al és de 643.
D’al a banda, si mesu em el ni ell d’especiali zació d’un ex 22, esb inan
el pe cen a ge de ecnicismes en una en e is a en elació amb el nomb e o al
de noms, e bs i adjec ius que hi ha, obem que el nomb e de e mes d’espe-
ciali a és mol insigni ican . Així, cons a em que l’en e is a que p esen a més
ecnicismes, un o al de 22, é uns 400 mo s en e noms, e bs i adjec ius, pe
la qual cosa el pe cen a ge de e mes d’especiali a és del 5,5%.
A la aula 3 hem ag upa els e mes que apa eixen a les en e is es en dues
ca ego ies p incipals: e mes manlle a s i e mes no manlle a s. En e els man-
lleus hi hem comp a els anglicismes i ambé els lla inismes ( o i que en aques
cas no s’anomenen p òpiamen manlleus). En cada cas, hem des ia el nomb e
de e mes que són di ulga s (pe an , més o menys conegu s) dels que no ho
són, i hem indica ambé el nomb e de e mes explica s en el ex de l’en e is a
i el nomb e de e mes que no hi són explica s.
Obse em, a la aula 3, que hi p edomina absolu amen el e me no expli-
ca (83%), en on del e me explica (17%), així com els e mes no manlle a s
(92%), en on dels e mes manlle a s (8%).
198 Anàlisi 29, 2002 Josep An on Cas ellanos i Vila
22. Pe exemple, la que p oposen J. Fe nández del Mo al i F. Es e e (1993), op. ci .
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 19:01 Página 198
Si pa im de la base que els e mes di ulga s no necessi en una explicació
pe què conside em que ja són p ou conegu s pe l’audiència, al con a i dels e -
mes que conside em no di ulga s, alesho es el nomb e de e mes explica s hau-
ia de endi a 0 en el cas dels e mes di ulga s i a 100 en el cas dels e mes no
di ulga s, que és jus amen el que obse em a la aula 3, excep e en el cas dels
e mes que no són manlleus i que no són di ulga s. És a di , obse em que els e -
mes conside a s poc o gens di ulga s eben una explicació en el 84% dels casos
si es ac a d’un manlleu, pe ò només en un 22% si no ho és.
A con inuació, o e im una llis a dels 53 manlleus locali za s a les en e is-
es (33 anglicismes i 20 lla inismes) i ano em la o ma ca alana ixada23, si n’hi
ha. Si no, en p oposem en e come es una aducció ap oximada o l’explica-
ció adien (ex e a so in de la ma eixa en e is a).
Anglicismes
No hi hem inclòs els anglicismes ja adap a s al ca alà i que, pe an , ja no són
p òpiamen neologismes i que igu en sense cu si a a les en e is es: eslògan,
es ès, icebe gs, mà que ing, màs e o xips.
backg ound:«baga ge»
bes selle :bes selle
big bang:«g an explosió»
boom:boom
ca e ing:se ei d’àpa s
dogmap:«mapa genè ic del gos»
as oods:«menja s àpids»
uzzy logic:«lògica di usa»
GPS :sigla en anglès «sis ema global de posicionamen »
ha dwa e:maquina i
je lag: as o n d’ho a i
Les en e is es cien í iques del dia i A ui Anàlisi 29, 2002 199
23. Documen a al TERMCAT, Nou dicciona i de neologismes, Ba celona: Edicions 62, 2001,
o bé al Dicciona i de l’Ins i u d’Es udis Ca alans, Ba celona (1995).
Taula 3. Nomb e de e mes de cada ca ego ia i pe cen a ge a odoni .
Manlleus (53: 8%) No manlleus (590: 92%)
Di ulga s No di ulga s Di ulga s No di ulga s To al
Te mes explica s 3 21 25 64 113
(10%) (84%) (8%) (22%) (17%)
Te mes no explica s 25 4 267 234 530
(90%) (16%) (92%) (78%) (83%)
To al 28 25 292 298 643
(4.5%) (4%) (45.5%) (46%)
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 19:01 Página 199
en enedo a po ha e in luï en la millo a del g up amb el ex modi ica , sob e-
o si ens ixem en el 16% de espos es en blanc del g up que enia el ex o i-
ginal.
Pel que a a la qües ió 2, sob e l’ac uació dels ecep o s da an la se o oni-
na, po se el e d’ha e a ança l’explicació sob e aques a molècula i ha e
millo a la espos a po ha e in luï sob e o en el baix nomb e d’e o s del
g up amb el ex modi ica (un 4%), en on dels que enien el ex o iginal
(16% d’e o s).
Quan a la qües ió 3 sob e l’e icàcia de la no a ècnica, la millo a (sob e o
en el pe cen a ge d’e o s pe pa dels qui enien el ex o iginal) hau íem d’a-
ibui -la a les millo es gene als e ec uades al ex , ja que conc e amen la es-
pos a a aques a qües ió no a ia a en els dos models.
El ma eix pod íem di dels esul a s a les qües ions 5 i 6, sob e l’abas de
la no a ècnica i el sis ema se o oninè gic espec i amen , en què el ex o i-
ginal i el modi ica e en p àc icamen idèn ics. De e , els esul a s són idèn ics
en e els dos g ups pel que a a la qües ió 6 i millo a mol lleuge amen en el
g up amb el ex modi ica a la qües ió 5.
Les qües ions 3, 5 i 6 es poden conside a , doncs, de con ol, en el sen i que
p àc icamen e en idèn iques en els dos g ups. Pe an , la lleuge a millo a
que p esen a el g up amb el ex modi ica a les qües ions 3 i 5 hau íem
d’a ibui -la a la millo a gene al del ex de l’en e is a.
Discussió
Es ac a d’uns esul a s pu amen indica ius eali za s pe mi jà d’una p o a
pilo , que, com a al, ce ca més d’assaja un p ocedimen d’a aluació objec i-
a sob e la llegibili a i comp ensibili a d’un ex que no pas uns esul a s
ex apolables a la població en gene al.
En p ime lloc, la població es udiada p esen a unes ca ac e ís iques mol
conc e es d’eda i de o mació acadèmica. Així i o , d’en ada pod ia es a-
nya que aques g up desconegués la sínd ome del je lag, pe ò no an el p o-
cedimen d’assaig anomena de doble cec amb placebo. Aques e ens po a a
e lexiona sob e el con ingu i la o ma d’una comunicació especiali zada i
ens a p egun a -nos: «Realmen són necessa is els ecnicismes pe a la com-
p ensió gene al d’un ex d’aques ipus?», «No en ebanquen la llegibili a i
comp ensibili a gene als?». A la is a dels esul a s hem de espond e que sí, que
l’en ebanquen, si no no s’explica ia com els esul a s de la p o a de comp ensió
són millo s en aquell g up que ha ia llegi l’en e is a modi icada, ins i o en
aquelles qües ions que ha ien queda igual que al ex o iginal. Hem de eni
en comp e que amb un emps de espos a in e io , el g up amb el ex modi-
ica ha ia con es a amb més co ecció les p egun es de comp ensió.
D’aquí que pod íem conclou e que la eexp essió d’un ex d’en e is a de
les ca ac e ís iques especiali zades que hem es udia és bàsica pe assegu a l’ob-
jec iu p ime de o a comunicació cien í ica: la in o mació. I pel que a al dis-
seny de la p o a, c eiem que és di ícil de asllada a la població gene al. En
206 Anàlisi 29, 2002 Josep An on Cas ellanos i Vila
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 19:01 Página 206
o cas, cald ia decidi a p io i un pe il dels possibles lec o s als quals olem
ad eça una comunicació de e minada i anali za a pos e io i pe mi jà d’una
p o a de comp ensió una mos a signi ica i a dels indi idus pe anyen s al
pe il selecciona (quan a l’eda , els coneixemen s, el sexe, e c.). També cal-
d ia in odui un qües iona i p e i sob e el g au d’in e ès que mani es a una
pe sona pels emes especiali za s en la ciència i la ècnica (si llegeix els suplemen s
dels dia is que ac en aques ema, e is es de di ulgació; si escol a p og ames
de àdio i mi a p og ames de ele isió que en pa len, e c.). En aques cas, pod í-
em elaciona ambé la comp ensibili a amb la a iable de «públic p epa a i
in e essa ».
Sigui com sigui, espe em que els indicis que hem oba en aques a p o a
pilo con ibueixin a a ança en l’es udi expe imen al de la comp ensibili a i
llegibili a dels ex os especiali za s de di ulgació pe iodís ica.
Annex 1
Tex o iginal i ex modi ica de l’en e is a24
«F. A. ha aconsegui , a a és de no es ècniques d’es udi, p o a que hi ha
al es molècules més e icaces que les ac uals en el ac amen de la dep es-
sió. La no a opció es à e olucionan aques s ac amen s mèdics».
(P1) En què es basa aques a no a ap oximació a la dep essió?
(R1) Du an anys es a pensa que la millo a clínica e a deguda a can is adap-
a ius dels ecep o s ce eb als. A pa i de la ècnica de la mic odiàlisi
ce eb al am demos a que el à mac an idep essiu no p odueix l’aug-
men d’ac i i a que s’ha ia p edi , sinó que la edueix. Aques eball,
publica l’any 1991, s’ha con e i en un dels pun s de e e ència en el
camp dels an idep essius.
[(R1) Es basa en un eball, publica l’any 1991, on demos à em que el à mac
an idep essiu no augmen a a l’ac i i a elèc ica ce eb al, com s’ha ia p e-
di , sinó que la eduïa. Aques a obse ació es a pode e g àcies a una
no a ècnica d’obse ació del ce ell, anomenada «mic odiàlisi ce eb al».]
(P2) L’e ec e dels an idep essius és con a i al p e ès?
[(P2) Com s’explica aques e ec e de educció de l’ac i i a ?]
(R2) No del o . El que nosal es am posa de mani es és que l’e ec e de
l’an idep essiu, en lloc de mani es a -se als e minals ne iosos ce eb als
on s’allibe a la se o onina, en eali a es p odueix sob e el cos cel·lula . Les
neu ones del sis ema se o oninè gic es locali zen al nucli del Raphe (a
la base del ce ell) i des d’allà es p ojec en a o el ce ell. Vam eu e
Les en e is es cien í iques del dia i A ui Anàlisi 29, 2002 207
24. En e is a ep oduïda del llib e 100 Cien í ics ca alans a les po es del segle XXI, Ba celona:
Fundació Ca alana pe a la Rece ca i A ui, 1998, p. 28-30. En ep oduïm el ex o iginal i
hi a egim en cu si a les pa s modi icades o a egides i hi hem sub a lla els e mes expli-
ca s. Hem nume a les p egun es i les espos es pe isuali za millo les modi icacions.
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 19:01 Página 207
que l’e ec e més impo an de l’an idep essiu p ecisamen e a al nucli
del Raphe, en lloc del ce ell an e io o l’esco ça.
[(R2) Pe què l’e ec e de l’an idep essiu es p odueix al cos cel·lula de la neu ona i
no als seus e minals, que és pe on s’allibe a la se o onina. Aques a molècula
con ola ac i i a s isiològiques di e ses en di e en s pun s del ce ell i es
oba a les neu ones del sis ema se o oninè gic, que es locali za al nucli del
Raphe (a la base del ce ell). Jus amen és en aques nucli on obem l’e-
ec e més impo an de l’an idep essiu.]
(P3) Quin a se el pas següen ?
[(P3) Pe què no é e ec e l’an idep essiu als e minals ne iosos?]
(R3) Les neu ones enen a la se a base, al nucli del Raphe, uns ecep o s que
són sensibles a la ma eixa se o onina que allibe en. Quan aques a se o-
onina oca aques s ecep o s, l’ac i i a elèc ica de la neu ona s’es-
mo eeix. Això a que en disminui l’ac i i a elèc ica disminueixi
l’allibe amen de se o onina als e minals. L’an idep essiu, doncs, en lloc
de po encia l’allibe amen , com es pensa a, el que a és disminui -ne
l’ac i i a .
[(R3) Pe què als e minals d’aques es neu ones hi ha uns ecep o s que són sensi-
bles a la ma eixa se o onina que allibe en (anomena s, pe això, «au o e-
cep o s»).
Això ol di que quan la se o onina oca aques s ecep o s é lloc un e ec-
e inhibido : l’ac i i a elèc ica de la neu ona s’esmo eeix i a que dismi-
nueixi l’allibe amen de se o onina als e minals. Així, el que a l’an idep essiu
és disminui , en lloc d’augmen a , l’ac i i a elèc ica d’aques es neu ones.]
(P4) Com es a dissenya la no a es a ègia?
(R4) L’es a ègia a se in en a bloqueja aques au o ecep o amb un à -
mac. Es a p o a en a es i es a eu e que hi ha ia un augmen de se o-
onina pe e minals i que es bloqueja en els e ec es inhibido s de la
se o onina sob e les se es ma eixes neu ones, cosa que p oduïa un aug-
men més ma ca de la concen ació de se o onina en els llocs on, en
eo ia, es p odueix l’e ec e an idep essiu.
(P5) Pe què es decideix can ia la ècnica d’es udi quan adicionalmen
es a a accep a que l’exis en ja unciona a?
(R5) Amb les ècniques de la dècada dels ui an a no es a ob eni cap millo-
a des del pun de is a e apèu ic i calia busca un nou en ocamen , i una
de les coses més cla es que s’ha ien is p ocedia d’un g up de la
Uni e si a McGill (Mon - eal, Canadà), que ja ha ia desc i una dis-
minució de l’ac i i a dels ecep o s. Pe ò aques g up ha ia posa l’èm-
asi en la ecupe ació d’ac i i a i no en el e que es eduís l’ac i i a en
subminis a el à mac.
[(R5) Amb les ècniques de la dècada dels ui an a no es a ob eni cap millo a subs-
ancial i calia busca un nou en ocamen .
208 Anàlisi 29, 2002 Josep An on Cas ellanos i Vila
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 19:01 Página 208
El nou plan ejamen a pa i de la desc ipció d’una disminució de l’ac-
i i a dels ecep o s, que ha ia e un g up canadenc de la Uni e si a
McGill de Mon - eal. Aques g up, pe ò, ha ia posa l’èm asi en la ecupe-
ació de l’ac i i a i no en el e que es eduís l’ac i i a en subminis a el
à mac.]
(P6) Això l’empeny a es udia el ce ell in i o.
(R6) E ec i amen . Una de les uncions del ce ell és in eg a senyals. Pe
an , si no s’es udia [com a o ganisme iu i] de o ma global, di ícilmen
pod em in e p e a com unciona.
(P7) Quin és el esul a immedia de l’aplicació d’aques es no es ècniques
d’es udi?
(R7) Pe me posa més èm asi en els e ec es au oinhibido s de la se o onina
al p incipi del ac amen i dóna la possibili a de bloqueja aques s au o-
ecep o s, que és, en de ini i a, el que es à impedin l’e ec e del à mac.
(P8) Les p ime es p o es an se un èxi , p ime en a es de labo a o i, i des-
p és en pe sones.
(R8) Sí, la millo a es a p odui en an sols qua e o sis dies, en lloc de les
qua e o sis se manes habi uals. En els malal s esis en s ambé a un-
ciona . A més, hi a espond e un 70% dels malal s ac a s.
(P9) En qualse ol cas, cald à alida de o ma o icial aques s esul a s.
(R9) És cla . La mane a o odoxa de e -ho és, com ja s’es à en a a ma eix,
amb es udis doble cec con ola s amb placebo.
[És a di , s’adminis a el à mac a un g up de pacien s i a un al e g up,
un p oduc e sense cap p incipi ac iu (el placebo), sense que ni el me ge ni els
pacien s coneguin el p oduc e que s’ha adminis a (d’aquí e el nom de
«doble cec»)]
Pe això s’ha posa en ma xa un g up de ece ca que hi eballa à
du an un any. Espe em que en puguem eu e esul a s concloen s.
(P10) Vol di que aques a po a que han obe po dona esul a s impo an s
en un u u no gai e llunyà?
(R10) P obablemen , aques a no és la molècula ideal, pe ò segu que a pa i
d’aquí sí que s’ob e la po a al desen olupamen de nous an agonis es
d’aques s ecep o s que siguin més e icaços i clínicamen més po en s.
(P11) Això ol di que a pa i del seu eball s’ha descobe la causa úl ima
de la dep essió?
(R11) No, en absolu . Pe ò sí que hem oba una mane a mol més e icaç de
e eme e la simp oma ologia dep essi a. No hem oba la clau de la
dep essió, pe ò sí mane es més e icaces pe con ola -la impedin l’alli-
be amen de se o onina als e minals.
Les en e is es cien í iques del dia i A ui Anàlisi 29, 2002 209
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 19:01 Página 209
To en una sola molècula
Una sola molècula, la se o onina, ac ua en el ce ell sob e ca o ze ipus cone-
gu s de ecep o s di e en s. Aques s ecep o s, col·loca s en al es molècules,
enen di e en s missa ges in acel·lula s, de mane a que quan la se o onina
ac i a el ecep o , es à ac i an uncions comple amen di e enciades, i ho a,
a més, en zones di e en s del ce ell.
No cal di que aques sis ema de e mina o a una sè ie de enòmens elèc-
ics en aques es zones d’ac i i a ce eb al ambé mol di e en s.
Aques a inculació de la se o onina a di e en s ecep o s dibuixa un quad e
d’ac i i a mol complex i enca a poc conegu . D’en ada, a aques sis ema se
li a ibueix el con ol d’ac i i a s isiològiques ben di e ses com a a els cicles
d’ac i i a , el cicle igília-son, la egulació de la empe a u a, l’ac i i a mo o-
a, el compo amen sexual o els es a s d’ànim.
D’al a banda, una bona pa dels à macs que s’u ili zen pe al ac amen
de mol es malal ies ac uen sob e el sis ema se o oninè gic.
Aques és el cas de mol s ipus d’ansiolí ics, dels an idep essius, d’alguns
à macs an iobesi a i, ins i o , de les píndoles de mela onina pe comba e
el je lag.
[És a di , el as o n p o oca en el cicle igília-son en aquelles pe sones que
han e un ia ge in e con inen al amb a ió.]
Això ol di que aques a molècula, la se o onina, no solamen ac ua com a
elemen de con ol de g an nomb e d’ac i i a s isiològiques, sinó que és la
molècula diana pe al ac amen de malal ies que, almenys en apa ença, poc
o es enen a eu e en e si.
Annex 2
P egun es de comp ensió
1. G àcies a la ècnica de la mic odiàlisi ce eb al, s’ha is que els à macs an i-
dep essius aplica s ins a a endien a:
augmen a l’ac i i a elèc ica ce eb al
disminui l’ac i i a elèc ica ce eb al
ni una cosa ni l’al a
no ho sé ben bé
2. Quan la se o onina a iba als e minals de les neu ones del nucli del Raphe,
com ac uen els ecep o s d’aques es neu ones?
inhibin l’allibe amen de se o onina
augmen an l’allibe amen de se o onina
ni una cosa ni l’al a
no ho sé ben bé
210 Anàlisi 29, 2002 Josep An on Cas ellanos i Vila
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 19:01 Página 210
3. La no a ècnica aplicada a pa i d’a a pe què els à macs an idep essius
ac uïn e icaçmen , consis eix a:
bloqueja amb un à mac els ecep o s de les neu ones del nucli del
Raphe
aplica dosis més al es de se o onina a aques s ecep o s
ni una cosa ni l’al a
no ho sé ben bé
4. Pe alida aques es udi, s’u ili za la ècnica de doble cec amb placebo, o sigui
a un g up s’adminis a el à mac i a un al e g up, placebo, sense que
ho sàpiguen ni els pacien s ni els expe imen ado s
a dos g ups s’adminis a placebo i a un e ce g up, el à mac, sense que
cap dels pacien s sàpiga què ha p es
ni una cosa ni l’al a
no ho sé ben bé
5. G àcies a aques a no a ècnica:
s’incidi à e icaçmen con a la causa de la dep essió
es millo a an els símp omes dep essius amb més e icàcia
o es dues coses
no ho sé ben bé
6. El sis ema se o oninè gic:
con ola di e ses ac i i a s isiològiques apa en men mol di e en s
en e si
con ola di e ses ac i i a s isiològiques mol elacionades en e si
ni una cosa ni l’al a
no ho sé ben bé
7. Les píndoles de mela onina comba en els símp omes del je lag
alleuge in els as o ns del cicle igília-son, com els que p o oquen els
ia ges in e con inen als amb a ió
comba en l’angoixa p o ocada pe la po de ola
ni una cosa ni l’al a
no ho sé ben bé
Bibliog a ia
ARFULCH, L. (1992). La in e io idad pública. La en e is a como géne o. Buenos Ai es:
Cuade no, Facul ad de Ciencias Sociales, UBA.
BALSEBRE, A mand; MATEU, Manel; VIDAL, Da id (1998). La en e is a en adio, ele-
isión y p ensa. Mad id: Cá ed a.
Les en e is es cien í iques del dia i A ui Anàlisi 29, 2002 211
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 19:01 Página 211
CALVO, Manuel (1997). Manual de pe iodismo cien í ico. Ba celona: Bosch.
CARBONELL, E.; CORBELLA, J.; MOYÀ, S.; SALA, R. (2000). Sapiens. El lla g camí dels
homínids cap a la in el·ligència. Ba celona: Edicions 62.
CASTELLANOS, Josep An on (1995). «La edacció de ex os pe als mi jans de comu-
nicació». A icles, 5. Ba celona: Se eis Pedagògics, p. 59-68.
ELCACHO, J. (coo d.) (1998). 100 cien í ics ca alans a les po es del segle XXI. Ba celona:
Fundació Ca alana pe a la Rece ca, A ui, P emsa Ca alana.
ESTEVE, F ancisco; FERNÁNDEZ DEL MORAL, Ja ie (1999).Á eas de especialización
pe iodís ica. Mad id: F agua.
FERNÁNDEZ DEL MORAL, Ja ie ; ESTEVE, F ancisco (1993). Fundamen os de la in o -
mación pe iodís ica especializada. Mad id: Sín esis.
GOMIS, L. (1989). Teo ia dels gène es pe iodís ics. Ba celona: Gene ali a de Ca alunya.
HALPERÍN, Jo ge (1995). La en e is a pe iodís ica. Buenos Ai es: Paidós.
HURTADO, A. (1988). «La aducció en l’ensenyamen comunica iu de les llengües».
COM ensenya ca alà a adul s, 16. Ba celona: Depa amen de Cul u a, Gene ali a
de Ca alunya.
MARÍ, Isido (1992). «Es a d’elabo ació dels egis es». A Segon Cong és In e nacional
de la Llengua Ca alana, IV, à ea 3. Lingüís ica Social. Palma de Mallo ca: Uni e si a
de les Illes Balea s i Fundació Cong és Cul u a Ca alana.
NELKIN, D. (1990). «Selling science: scien is s in sea ch o a p ess». A Pe iodismo
Cien í ico. Un simposio in e nacional. Ba celona: Fundació D . A. Es e e.
RIERA, C. (1994). El llengua ge cien í ic ca alà. Ba celona: Ba cano a.
TERMCAT (2001). Nou dicciona i de neologismes. Ba celona: Edicions 62.
Josep An on Cas ellanos és p o esso de Llengua ge d’Especiali a en Ca alà a Pe iodisme
a la Uni e si a Au ònoma de Ba celona. Ha publica di e sos eballs en l’àmbi de la llen-
gua ca alana aplicada als mi jans de comunicació.
212 Anàlisi 29, 2002 Josep An on Cas ellanos i Vila
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 19:01 Página 212
