Resum
En el enomen apa icionisa eligiós ac ual es mani es en dos eixos: l’eix e ical, o ma pe
la isió que comunica un missa ge al iden , la his ò ia del qual po ajuda -nos a com-
p end e el p océs de ece ca espi i ual. El missa ge, nus de la comunicació en e iden i
isió, ens a en end e a més, ce es mo i acions psicolingüís iques en els g ups bilingües. L’eix
ho i zon al ens mos a les elacions del iden amb el o els guies p o ec o s, que s’in e po-
sen en e el iden i els idels, els quals desen olupen una es a i icació basada en la in en-
si a de la comunicació i la se a p oximi a al missa ge. La comunicació d’un sec e no és
la negació de la comunicació, sinó la penyo a de con inuï a de la elació en e la isió, el
iden i els idels.
Pa aules clau: apa icions, isió, iden , missa ge, es a i icació, comunicació, e i o iali-
a , mís ica.
Abs ac . Appa i ions and Communica ion
In he cu en eligious appa i ionis phenomena, wo cen al ideas, o hubs, a e p esen :
he Ve ical hub, o med by he Vision ha communica es a message o he clai oyan , he
his o y o which may help us o unde s and he p ocess o spi i ual esea ch. The message,
he c ux o he communica ion be ween clai oyan and ision, addi ionally helps us o
unde s and ce ain psycholinguis ic mo i a ions in bilingual g oups. The ho izon al hub
shows us he ela ionship o he clai oyan wi h he p o ec ing guide o guides, who in e -
pose be ween he clai oyan and he ai h ul, he la e de eloping a s a i ica ion based on
he in ensi y o he communica ion and on hei p oximi y o he message. Communica ion
o a sec e is no he nega ion o communica ion bu is a he he oken o con inui y in he
ela ionship be ween he Vision, he clai oyan and he ai h ul.
Key wo ds: Appa i ions, Vision, clai oyan , message, s a i ica ion, communica ion, e -
i o iali y, mys ic.
Anàlisi 29, 2002 129-141
Apa icions i comunicació
Jose ina Roma
Uni e si a de Ba celona
Depa amen d’An opologia Cul u al i His ò ia d’Amè ica i À ica
Baldi i Reixac, s/n. 08028 Ba celona
[email p o ec ed].es
Suma i
Eix e ical de la comunicació, cel-Te a
Eix de comunicació ho i zon al,
iden - idels
El missa ge, objec e de la comunicació
Bibliog a ia
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 18:59 Página 129
So in , en el nos e món globali za , on sembla que podem es a in o ma s de
qualse ol e , pe llunyà que sigui, hi ha enòmens dels quals a amen se’n é
no es si no es pe any al g up en qües ió. Hi ha segmen s socials en què la
in o mació es concen a de po es endins i la es a de la socie a gai ebé igno-
a la se a exis ència, o i compa i eïna ge i al es uncions socials. So in , la
socie a s’assaben a que hi són pe e s mol pun uals que apa eixen en o ma
de no ícies escandaloses o c idane es en els mi jans de comunicació. A aques-
a classe de si uacions pe any el enomen apa icionis a ac ual sob e el qual em
p oposo e lexiona . Les apa icions eligioses no cons i ueixen un enomen
homogeni, sinó que comp enen des del més sublim del camí mís ic ins a la
simulació mimè ica, pe a l’explo ació de les necessi a s espi i uals de mol a
gen ; des de la con e sió més onda ins a un segui de malal ies i dis uncions
psíquiques. Es a di ícil pa la de e i a s o de aus, que només poden se eco-
negu s àcilmen en les cues de la campana de Gauss de dis ibució de les se es
ca ac e ís iques. Ací no a em e e ència a casos lag an s d’enganys i pica es-
ca, sinó a si uacions i pe sona ges amb llums i omb es, amb ca ac e ís iques
compa ides, que in en a em desc iu e, semp e com a enomen social, sense
en a en quali icacions ni judicis de alo , an poc ap opia s pe a un es udi
an opològic, sense a iba a les consciències dels pe sona ges, cosa que no és
la nos a missió.
Les apa icions de signe eligiós, conegudes en mol es o mes eligioses d’a -
eu i de o es les èpoques, passen pe e apes d’expansió o de con acció, pe ò no
desapa eixen, sinó que es ep odueixen, gene ació e e gene ació, adqui in
o mes adap ades al seu en o n, cul u al i social, en cons an e olució. Esde enen
conegudes pel g uix de la socie a , en e apes d’expansió, o pe què els mi jans
de comunicació en donen a conèixe els aspec es més exò ics, en c eu e ins
i o que se si uen semp e en una ma ginali a . Pe ò només que s’ob i la po a
d’aques món igno , se n’ad e eix de seguida la complexi a , així com les con-
nexions an di e ses, p ope es i llunyanes, que s’hi en ec euen, an des del
pun de is a eològic com ins i ucional, eclesiàs ic, polí ic, econòmic, o eu-
nin unes xa xes de elació social insospi ades pe qui es à o a d’aques món.
En el enomen apa icionis a es p odueixen un segui d’in e accions que donen
als g ups implica s una con igu ació mol dependen dels nusos de comuni-
cació es able s. Ressegui -los po po a -nos a en end e alguna cosa mol
humana, àlida pe conèixe el compo amen humà, més enllà del ma eix
g up es udia .
E ec i amen , els g ups apa icionis es neixen al ol an d’una comunica-
ció, pe excel·lència, sense la qual no exis i ien. Pe una pa , i de mane a ini-
cial i cen al, la comunicació es able a en e el cel i la Te a, que podem
conside a una comunicació e ical i que no sols dibuixa un axis mundi, sinó
que ambé es ableix un il di ec e,1essencial pe a l’exis ència del g up.
130 Anàlisi 29, 2002 Jose ina Roma
1. Emp em aques concep e de la illa d’una idel de les apa icions de San Vicenç dels Ho s,
que adueix i ep esen a el nucli d’aques a comunicació en e el cel i la Te a.Tal com aig
mos a en el meu eball sob e F ancesc Balles e (s. XIX), de qui enim la so que es
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 18:59 Página 130
Pe al a pa , aques a comunicació e ical en e el cel i la Te a es adueix
en una comunicació ho i zon al en e el iden i els idels, que es necessi en
mú uamen i es e oalimen en, i així s’escampa el missa ge en di e ses onades.
Si bé de inim aques sen i de la di usió com a ho i zon al, no podem con-
ond e’l amb una dimensió iguali à ia. Res més llunyà de la eali a . Les di e-
en s ca ego ies dels g ups implica s p esen en un desen olupamen
d’es a i icació, segons la p oximi a a la isió, cosa que no depèn del o de la
p òpia olun a , sinó de la mesu a en la qual es pa icipi del missa ge e ical.
Vold ia, doncs, e lexiona p ecisamen sob e aques e cen al de la comu-
nicació en el enomen apa icionis a, i ho a é o des acan -ne les dues essan s
esmen ades de la di usió, e ical i ho i zon al, i a egin -n’hi una e ce a: el
missa ge pe si ma eix, en la se a expansió i comp essió, la se a e olució des
que el ep el iden ins que és publica i escampa més enllà dels idels assis-
en s a les isions. Pe e -ho em basa é en el meu eball de camp en les apa-
icions de Can Ce dà (Ce danyola), San Vicenç dels Ho s, San Boi de
Llob ega , Ga à, les apa icions en di e en s llocs de Ba celona, pe ò ambé en
els llocs apa icionis es de la diòcesi de Toledo, a més de l’es udi sob e al es
apa icions his ò iques i les ac uals de Medjugo je i l’Esco ial.
Eix e ical de la comunicació, cel-Te a
El mis icisme, que és conegu pe an es o mes eligioses, es ableix una unió
en e la di ini a i el mís ic que eco e di e en s e apes d’ap opamen , iden i-
icació i unió. Aques pod íem quali ica -lo de mis icisme especiali za . Pe ò el
enomen apa icionis a eco e an aques col·lec iu com el dels mís ics, no espe-
ciali za s, als quals en un momen cabdal de la se a ida s’apa eix la di ini a , o
bé un ésse celes ial, com a a la Ma e de Déu, els san s o els àngels, so in sense
ha e es a conscien s d’ha e a ança en una ca e a mís ica, sinó que, ben al con-
a i, l’apa ició es p esen a de mane a sob ada, in oduin -se en la se a ida,
que queda à mol es egades ans o mada pe aques e . Enca a que sembli que
aques s dos col·lec ius, el dels especialis es eligiosos (si se’m pe me l’exp essió)
i el dels iden s d’apa icions, sob a s, no enen es a eu e i que les se es ides
disco en pe camins di e en s, un es udi en p o undi a ens pe me eu e’n les
connexions, les elacions i els ap opamen s, de al mane a que no m’a e i ia a
Apa icions i comunicació Anàlisi 29, 2002 131
conse in les ansc ipcions de les se es isions, . ROMA, Jose ina. Re is a d’E nologia de
Ca alunya, 6, p. 40-47. Vegi’s p òleg de VIDAL I VALENCIANO, Gaie à. La Vida en lo Camp.
1866. Ba celona. A San Vicenç dels Ho s es a bas i una casa d’acollida d’ancians, i ambé
a l’o de eligiós so gi de les apa icions d’El Esco ial.Vegi’s Jose ina ROMA. «L’he e odòxia
dins de l’he e odòxia». A xiu d’E nog a ia de Ca alunya, 9, 1992-93. Com deia un memb e
de la je a quia eclesiàs ica de Ba celona quan anali za a la iabili a d’una apa ició: «La
Ma e de Déu pa la mol pe a di an poca cosa» ( es imoni o al). Com en el cas pa a-
digmà ic, que ens po se i d’exemple de la g an quan i a exis en al lla g de la his ò ia
dels mís ics, de So Ma ia Na alia Magdolna, ansc i s pe ella ma eixa al ol an de 1939-
1943, i desp és a 1981, a Hong ia, en o ma de dia i: A Vilag Gyozedelmes Ki alynoje. Two
Hea s Books, 1987.
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 18:59 Página 131
pa la de dos g ups sepa a s, sinó d’un con inuum en el qual o s compa i ien
alguns e s ca ac e ís ics d’aques a comunicació. En mol s casos, la dis ància
en e els dos g ups es deu a una pè dua d’in o mació sob e la mís ica popula ,
de mane a que solamen en queden algunes ases del missa ge p incipal, que
demana la con e sió del poble o la cons ucció d’un san ua i, i con as en mol
no sols amb les apa icions als mís ics especialis es, sinó ambé amb les apa i-
cions con empo ànies, que disposen de ècniques en egis ado es més e icaces,
al com eu em més enda an , en pa la del missa ge.
Ací, em cen a é sob e o en aques es apa icions sob ades que ans o men
el iden en po ado d’un missa ge pe a o el col·lec iu humà, enca a que
di igi mol es egades a un g up local, sob e el qual incideix en els seus p o-
blemes conc e s. Així i o , no deixa em de mos a les connexions amb l’al-
e g up, quan es aci e iden la elació.
En les apa icions, un aspec e que cal conside a -ne, és la llengua emp ada
pe a la comunicació. Sembla un ema meno , que no p esen a cap complica-
ció, ja que la comunicació s’es ableix, e ec i amen , i sembla que en les apa i-
cions a especialis es no s’esmen a mai aques a qües ió, en can i, en les apa icions
a mís ics popula s so in ens obem amb e i ables con adiccions. Sabem
que a La Sale e, la isió de la Ma e de Déu a Mélanie i a Maximin pa la a en
ancès quan es ac a a de missa ges uni e sals, enca a que a egades ho eia en
la llengua local dels dos nens. Be na de e Soubi ous ep el missa ge en occi à.
En can i, a San Vicenç dels Ho s, el iden Josep Casasan pe e ep el mis-
sa ge en cas ellà, segons la isió, pe què o hom ho en engui. En aques cas,
un en o n d’immig ació de pa la cas ellana ac ua com a desencadenan del
compo amen lingüís ic de les elacions en e isió i iden . Al mon Umbe,
la iden , que gai ebé no sabia pa la en cas ellà, sinó que ho eia habi ualmen
en basc, ep els missa ges en cas ellà. D’igual mane a, so p èn que la iden
Vassula, una iden egípcia, o odoxa, a la qual se li apa eix ac ualmen el Sag a
Co amb missa ges de pe ició d’unió dels c is ians, ep els missa ges en anglès.
I així, pod íem esmen a mol s al es casos. En p incipi, sembla ia que la isió
mís ica, si a se i pa aules, hau ia de desen olupa -se en la llengua ma e na
del iden , al com de inien els omàn ics, «la llengua en què ens encomanam
a Déu». I amb això posa en l’acció de esa i pa la amb Déu com la més ín i-
ma i di ícil d’ésse can iada i, en can i, l’e nog a ia de les apa icions ens diu
que so in es can ia aques a egla, an en apa icions ja clàssiques com en apa-
icions ac uals. Què és el que en eali a es mani es a ací? Ens obem al da an
d’un con lic e in e n, de la pe sona del iden i de la se a socie a , que o i
eni una llengua p òpia amb la qual exp essa les se es elacions ín imes, com-
pa eix l’uni e s lingüís ic amb una al a llengua, la del pode , pe ò ambé la de
les pe sones il·lus ades, la dels o as e s, als quals s’ha de di igi amb espec e.
La isió o ma pa d’aques col·lec iu cogni iu de o as e s dis ingi s a qui cal
ad eça -se en la llengua que conside em de espec e, malg a que no sigui la
del o as e . Així, quan ens obem amb una pe sona o as e a, el llengua ge de
la qual no comp enem, so in ens hi ad ecem en cas ellà, ací a Ca alunya, mal-
g a que sabem que ampoc no ens en end à gai e. En les isions passa una
132 Anàlisi 29, 2002 Jose ina Roma
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 18:59 Página 132
eacció semblan . El iden ac a de sal a la sepa ació cogni i a amb la isió
amb una llengua de espec e pe als o as e s, enca a que no la domini. El cas
de Vassula, poliglo a en o igen, és pa adigmà ic. Pe ella, l’anglès a aques a
unció de connec a amb un desconegu que pa la una al a llengua. Aques
enomen de bilingüisme en les apa icions no passa quan el iden iu en una
socie a que no coneix més que la llengua p òpia. Pe al a pa , sí que és ce
que a egades la isió mos a un missa ge en una llengua de cul e, com a a el
lla í o al es i, ins i o , po mos a una acció que ansco e en al es llocs i la
gen , allí, pa la la se a p òpia llengua, pe ò pel que a a la elació en e isió i
iden , quan exis eix un ce bilingüisme i una llengua és inguda com la de
elació amb els o as e s dis ingi s, aques a se à so in la que es a à se i en els
missa ges. No es ac a, doncs, d’una elecció alea ò ia, sense sen i , sinó que
é a eu e amb el model cogni iu del iden .
Hem apun a , com una de les ca ac e ís iques que s’a ibueixen a les apa i-
cions en la mís ica popula , el e d’un començamen que enca amb la ida
an e io . Aques ca àc e sob a no semp e es dóna, enca a que po sembla
així pe les mani es acions dels iden s. Luz Ampa o Cue as, la iden d’El
Esco ial, l’any 1980 es a eu e so p esa pe una sagnació i ep oducció de la
Passió de C is , i es a e ol a con a això: «¿Pe o qué es es o?», a p egun a ,
i la isió de C is cla a a la c eu li a di que allò e a la se a passió i que l’ha-
ia de passa o a. Ampa o a con es a que no ho pod ia esis i i la isió de
C is li a di que si ella no ho podia esis i uns momen s que s’imaginés com
a pa i ell du an ho es pe sal a els ma eixos que el c uci ica en. Li a di
que podia sal a mol es ànimes amb el seu so imen si l’accep a a. Lla o s,
Ampa o a di que supo a ia el dolo amb el seu aju .
Així s’inicia sob adamen un can i, no sols en la ida del iden , sinó que
s’ob e aques a ia de comunicació en l’eix cel-Te a, amb el iden com a ecep-
o que so in ep uns missa ges i una esponsabili a , la de con ènce el seu
en o n, la je a quia, el món sence , del con ingu del missa ge i de l’acompli-
men del seu manamen . És a di , que s’es ableix no sols un gi en la elació
ín ima del iden amb Déu, la Ma e de Déu i els san s, amb la qual cosa s’inicia
un camí mís ic de comunicació, sinó que aques ma eix e l’impel·leix a di on-
d e un missa ge de con e sió, de pe ill imminen pels peca s del món, d’es a-
blimen de no es o mes i llocs de de oció i cen es del Sag a . Aques a
esponsabili a so in compo a p oblemes amb les au o i a s ci ils, com en el
cas de Pepi a Pugès a Ce danyola del Vallès, la dècada de 1980, que no a
pode eu e en ida el San ua i que li demana a la Ma e de Déu de Lou des,
ja que no a pode cons ui -se ins al inal de la dècada de 1990, a causa de en-
sions amb els pode s, eclesiàs ics p ime , i desp és municipals. Aques manamen
de la isió compo a en on amen s amb al es g ups con a is, com bé conei-
xen iden s com a a Rami, ambé de Ce danyola, a qui he is discu i o a-
men amb gen oposada al seu missa ge, o com a passa amb F ancesc Balles e ,
de Ba celona, l’any 1832, que a se condemna a p esó pe què no a ole
e ac a -se del seu missa ge, di igi als go e nan s, nobles i ins i o al ei
Apa icions i comunicació Anàlisi 29, 2002 133
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 18:59 Página 133
d’Espanya, que li en ia a san An oni Aba , i, inalmen , a paga amb la ida
la se a ideli a .
Amb això olem di que e públic un missa ge de i a d’un manamen de
la isió compo a aques en on amen amb els pode s es able s i ambé uns
pe ills de desquali icació, de ebuig i ins i o ísics i de la p òpia ida, algunes
egades. El comp omís pe di ond e el missa ge de la isió esde é eixuc i di í-
cil de supo a . En aques sen i , passa d’una comunicació ín ima amb la isió,
amb e ec es només en el camí pe sonal, a ésse po ado d’un manamen , pe
al qual so in el iden no se sen p ou quali ica i en el qual eb à el consol i
la o ça de la ma eixa isió, pe ò que no es eu à sos e a les di icul a s eals de
di ond e’l, sí que suposa un can i o al en la ida del iden i que mol es ega-
des és pe cebu com una i upció sob ada.
Així, Josep Casasan pe e, de San Vicen dels Ho s, a se semp e un noi
desp eocupa pels assump es espi i uals ins que, seguin com en una b oma
la g an lo ada de idels de la se a ciu a que so in eja en isi es al Palma de
T oya, a ana -hi ambé ell amb un g up de peleg ins i a la o nada ja a eni
les se es p ime es expe iències de isions de la Ma e de Déu.
També es a a desp eocupada de o camí d’espi i uali a En ique a Tomàs,
una dona d’Ho a que la dècada de 1930 a comença a eb e missa ges inci-
sos com a e ides a les espa lles.
A a bé, si es udiem més de alladamen les ides d’aques s iden s, so in
oba em uns inicis més emo s, uns an eceden s que an ecó e aques camí,
no com un enomen sob a , sinó com un sal quali a iu que no pa eix de ze o.
D’aques a mane a, eiem que Ampa o Cue as pa eix d’una malal ia del
co , gua ida en una pe eg inació a Lou des, i que a mi jan no emb e de 1980
a sen i una eu que li deia que esés pe la pau del món i pe la con e sió
dels pecado s, i ambé li assegu a a que eb ia p o es de dolo .
Josep Casasan pe e enia una salu mol p ecà ia i En ique a Tomàs, pe
exemple, a comença a mos a missa ges en el p opi cos desp és d’ha e ecu-
pe a , accedin a les pe icions d’un g up de idels, unes sag ades o mes que
e en en una casa on es eien i uals blas ems. Pocs dies desp és, un jo e a u-
ca a la se a po a i, som ien , li a posa les mans a les espa lles. A pa i d’a-
quell momen a comença a mos a els missa ges en la se a p òpia ca n, cada
di end es.
El cas de Joana, de Viladecans, és enca a més cla en p eceden s. Ella o a
la ida a se una noia mol de o a, i de semp e eia la ima ge de C is a l’es-
glésia com si os de ca n i ossos, pe ò pensa a que o hom ho eia igual que
ella i no conside a a això cap cosa ex ao dinà ia. Més a d, quan es a que-
da ò ena de ma e, a demana -li a la Ma e de Déu que li deixés eu e la se a
ma e, i aques a se li a p esen a .
Joana e a amiga de Pepi a Pugès, la iden de Can Ce dà, a Ce danyola,
que ambé a se gua ida a Lou des d’una g eu malal ia i que a man eni
du an o a la ida una espi i uali a mol i a, d’en ega pe sonal.
Rami, la iden de Nou Ba is, a iu e una ece ca espi i ual que la a po -
a a e -se Tes imoni de Jeho à, desp és en a abandona el g up i, inalmen ,
134 Anàlisi 29, 2002 Jose ina Roma
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 18:59 Página 134
desp és d’ha e caigu malal a de g an g a e a , a queda pa ali zada del cos-
a d e , i a pe d e gai ebé la pa la. To esan en el lloc d’apa icions de Can
Ce dà, a ecupe a -se o almen , en un ins an . A pa i d’aques momen
comença à el seu p opi camí, p ime de locucions, desp és de isions.
Amb aques s exemples old ia c ida l’a enció sob e uns an eceden s, mol-
es egades negligi s pels ma eixos iden s, que an més èm asi en la desp eo-
cupació eligiosa o icial que no pas en ondes expe iències espi i uals, mol es
egades p o ocades pe la malal ia, que si ua la pe sona en un es a liminal en
què es epensa a si ma eixa, i que si és gua ida pe una acció sob ena u al, o
sen ida com a al, o a la e lexió an e io se eix pe p ojec a -se més enllà de
la ida quo idiana, la qual cosa a possible un seguimen del camí mís ic, ja
inicia pe assumi la malal ia i oba -li sen i .
La malal ia ambé es is a pe alguns iden s com una mani es ació ísica de
la con usió da an d’un possible camí mís ic que no s’acaba d’assumi . Alguns
iden s, sob e o si desp és es dediquen ells ma eixos a gua i els al es, ho con-
side en d’aques a mane a, cosa que ens ap opa aques enomen al de an s
g ups xamànics clàssics, que han de passa pe una expe iència de p end e sob e
seu la malal ia dels al es pe pode gua i -los, semp e so a la guia d’algun ésse
supe io que els ani à ensinis an en el seu camí espi i ual. Aques a ca ac e-
ís ica comuna en e cul u es ben allunyades en e si és un espe ó en l’es udi del
enomen apa icionis a d’una o ma anscul u al, en què eiem els camins d’es-
pi i uali a com una quali a mol humana, més enllà dels condicionamen s
cul u als, que ens donen les apa ences i les o mes adequades a cada en o n.
Un al e pun que cal conside a en aques eix de ansmissió és la pa ici-
pació del iden , l’es a en què ep el missa ge. En p ime lloc, i si em una
compa ació amb les expe iències ansc i es pels mís ics de mane a ap oxima-
i a, l’apa ició i les locucions són, en mol s casos, només una e apa en l’as-
censió pel camí mís ic, pe ò, com a al camí, cap e apa no és un lloc de ini iu,
sinó que eque eix segui a ançan , i això no obs an , mol s iden s es queden
a auli s en aques eplà i, en lloc d’a ança , es p odueix com un cu ci cui ,
com un bucle sob e si ma eix, del qual es a di ícil ugi i que a egades, en
lloc d’en iqui o el p océs, po a iba a empob i -lo.
Les isions poden e -se isibles a di e ses pe sones o només al iden . En
les apa icions al puig de San Ramon, a San Boi de Llob ega , la iden i u-
la del lloc sag a es à acompanyada pe mul i ud de idels i en e ells hi ha
al es iden s, cada un dels quals eu o sen la se a p òpia expe iència, que en
alguns casos no coincideix del o amb el que eu la iden p incipal. Al es
egades, alguns enòmens són is os de mane a compa ida o almen o pa -
cialmen , com a a e olucions del sol i les se es di e en s colo acions, pe ums,
a c de San Ma í en un cel comple amen blau, e c.
El iden expe imen a la isió de di e en s mane es, com a enomen ex e-
io o com a isió in e io , i ins com a possessió. To s es em amilia i za s amb
les ima ges de les apa icions conegudes, com a a Lou des o Fà ima, on els
iden s enen da an seu, més amun , la Ma e de Déu, amb la qual dialoguen,
i espe em que les isions siguin així. De e , una pa ho són, com la de F ancesc
Apa icions i comunicació Anàlisi 29, 2002 135
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 18:59 Página 135
Balles e , adés menciona , que a iu e les p ime es apa icions de san An oni
Aba com a obades amb un elle ene able, que li so ia en un camí o en
qualse ol ind e i pa la en en el ma eix ni ell, com si es ac és d’una al a pe -
sona coneguda i con empo ània se a. En can i, les apa icions a Feli de San
Boi, compa ides en ce a mesu a pe al es iden s, es p esen en en un lloc
supe io i, des d’allí, po pa la amb la iden i, de e , aques a sembla es-
pond e-li a egades, mu mu an o acions, plo an , e c. Pe ò el clímax s’a eny
quan la isió descendeix i s’empa a del cos de la iden , que cau a e a sob e
les ped es amb un so oll d’ossos que es enquen que commou els idels. Desp és
d’uns ins an s, la iden s’agenolla, sense cap e ida ni blau, i es posa a ansme e
el missa ge de la isió a la qual se eix de supo ísic i a audible a o a la comu-
ni a . En aques es a , a egades epa eix lo s de les diposi ades en el san ua-
i o imposa les mans als malal s i els dóna consells, i s’adona de qui s’hi ap opa
amb al es in encions, o en -se passa pe malal .
La elació en e isió i iden é una du ació mol a iable. Hi ha elacions que
només s’han p oduï una egada, d’al es han isi a el iden al lla g de mesos
i ins mol s anys, amb eqüències a iables. An onio Mo eno, de San Vicenç
dels Ho s, podia eni isions en la se a ida quo idiana sense cap p epa ació
ex e na, men e que al es són c ida s cada mes en un dia i una ho a ixos,
enca a que, so in , aques es només són les isions acompanyades de idels,
men e que el iden segueix una elació amb la isió amb més eqüència i
p i aci a . Les apa icions de Medjugo je an comença a p incipis de la dèca-
da de 1980 i, enca a que han ana inali zan pe a alguns dels iden s, al es han
con inua amb isions quo idianes i un missa ge gene al cada mes.
Pel maig d’enguany es an acaba les isions amb missa ge gene al d’Ampa o
Cue as, d’El Esco ial. De e , ja eia emps que la isió ana a anuncian l’aca-
bamen dels missa ges i, a més, la iden ja no es p esen a a en o ació i àn-
si pos e io da an dels idels pe eb e el missa ge, sinó que els p ime s dissab es
de mes, la iden acudia al és del osa i a P ado Nue o, pe llegi el missa ge
que la isió li ha ia ansmès en un al e momen , de mane a que se sepa a a
la pe eg inació dels idels en un dia assenyala , el és del osa i i el ànsi de la
iden , en l’ac e de eb e el missa ge, que es di e ia i no enia ja aquella espon-
aneï a ni immedia esa dels p ime s anys.
La discussió en e el possible acabamen del missa ge i la epe ició dels
emes d’aques al lla g de o s els anys que a du a el enomen es po esse-
gui en les pa aules de la isió de C is i la Ma e de Déu d’El Esco ial, que es
queixa a del poc seguimen del camí de Déu que eien els homes i, sob e o , els
consag a s a Déu, pe la qual cosa es eia obliga a epe i una egada i una
al a les ma eixes ecomanacions, com una ma e amb els seus ills. Aques a
no a e apa que s’ence a a a, en què la iden po segui man enin aques a ela-
ció amb la isió, pe ò en què el lloc sag a no se à l’eix del il di ec e en e la isió
i els idels a a és de la iden , po di icul a la con inuï a del san ua i, sob e-
o pe què la iden s’ha ana en cada cop menys accessible a o hom i aque-
lla sensació de p oximi a amb l’eix cel-Te a s’ha ana es ain pe als idels.
136 Anàlisi 29, 2002 Jose ina Roma
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 18:59 Página 136
En un al e con ex , a San Vicenç dels Ho s, el iden Josep Casasan pe e
a deixa d’assis i als aplecs dels dies 5 de cada mes. Cada cop s’espaia a més
la se a p esència, i l’a luència de idels a ana min an . No impo a a si el
iden apa eixia mol a d, desp és d’una lla guíssima sessió d’o acions, pe ò
quan ell a iba a es eia possible l’obe u a al il di ec e amb el cel. El iden
podia camina en e els idels donan -los un signe de p esència de la isió, apa-
gan els ci is que po a en encesos a aquells a qui es olia signi ica algun mis-
sa ge. Quan el iden a ana espaian les se es pujades al Remei i, a més, el
sace do que di igia o a la obada a mo i , només els idels mol p ope s an
segui pujan i ja no es an p ocu a au obusos pe als idels en gene al, de
mane a que l’in e ès pe ana al san ua i del Remei a min a o almen .
Eix de comunicació ho i zon al, iden - idels
El mís ic que man é una comunicació amb la isió de Déu o de la Ma e de
Déu o un san , com a mi jà pe a l’ascensió en el camí espi i ual de pe ecció,
po e -ho sabe només al con esso , al seu ce cle ín im, en el seu con en , pe ò
so in , en la mís ica dels dedica s a l’espi i uali a i dins de la mís ica popula ,
les isions donen un missa ge pe què sigui conegu pe o hom, pe les au o-
i a s eligioses, públiques, la gen en gene al i ins el San Pa e.
Ací au l’opo uni a de anscendi els mu s anca s d’un ce cle pe i , d’un
gène e no dominan , sal an pe sob e del conduc e eglamen a i pe a iba
a al es ins àncies, com ha es a el cas, al lla g de la his ò ia, de les monges mís-
iques que han aconsella la je a quia ci il i eclesiàs ica, com san a Ca e ina
de Siena, pe esmen a -ne un exemple pa adigmà ic. Pe ò ací ambé au el
ep e del mís ic no especialis a, en adui i con ènce una comuni a que iu alie-
na al missa ge, anscendin el ce cle més o menys sensible dels seus p ope s.
D’aques a mane a s’inicia un en o n de conegu s que eben el missa ge de
boca del iden , en una simplici a inicial que es a complican i es a i ican
a mesu a que el ce cle es a més g an i els missa ges pe du en.
En aques g up inicial, el ac e és plane i hi ha una g an in e acció en e
el iden i els que li donen supo . Es discu eix, en anca companyonia, el
con ingu de les isions, el que s’ha de e . So in , pe ò, al cos a del iden o
la iden hi ha algun pe sona ge guia, que po se el con esso (cas de Pepi a
Pugès i el pa e Gi onella), po se un pe sona ge o una amília p o ec o a del
iden (cas d’En ique a Tomàs i la amília que li p opo ciona el me ge que
igila à clínicamen les e ides amb missa ge de les espa lles i documen a à
o og à icamen els missa ges), po se la pe sona iniciado a del iden o la
iden , el pape de la qual és simila al del con esso pe ò implica una com-
plexi a més g an de elacions. És el cas de Feli de San Boi, que a acompa-
nyada semp e pe una dona guia, que la a ajuda i encamina quan Feli inicia a
el seu p océs mís ic i de possibili a de gua i la gen i a emmalal i pe què
no assumia la se a ocació. Des del p ime momen , aques a guia la a acon-
sella , li a dona ànims i l’acompanya en o es les se es anades al san ua i a
l’ai e lliu e, on é les isions.
Apa icions i comunicació Anàlisi 29, 2002 137
Anàlisi 29 001-260 16/12/02 18:59 Página 137
