Resum
L’a icle plan eja un deba sob e el possible can i de pa adigma dels es udis de pe iodisme
a pa i d’alguns e s comuns en les ece ques publicades en l’úl ima dècada. La hipò esi
se ia que s’ha passa d’un ma c concep ual i analí ic o ja a pa i de la psicologia con-
duc is a i la semiò ica es uc u alis a a un de nou amb a els en el cons uc i isme i la socio-
logia del coneixemen . D’aquí naixe ia l’anàlisi del pe iodisme com una ac i i a ins i ucional
on lec o s, p o essionals, líde s socials i pode s polí ics o econòmics negocien un segui de
con encions exp essi es, lingüís iques i simbòliques, pe empa aula la eali a social i sa is-
e les necessi a s in o ma i es de les socie a s a ançades.
Pa aules clau: pe iodisme, epis emologia, ece ca a Ca alunya, edacció pe iodís ica, socio-
logia de la comunicació.
Abs ac . Jou nalism: he Redisco e y o he Wo d
The a icle p oposes a deba e on possible changes in he pa adigm o jou nalism s udies
based on he common ends indica ed in esea ch published o e he las decade. The
hypo hesis would be ha i has changed om a concep ual and analy ical amewo k based
on beha iou al psychology and s uc u alis semio ics in o a new s udy wi h oo s in con-
s uc i ism and he sociology o knowledge. I is om he e ha he analysis o jou nalism
appea s as an ins i u ional ac i i y in which eade s, p o essionals, social leade s and poli -
ical o economic powe s nego ia e a se ies o exp essi e, linguis ic and symbolic con en-
ions, o pu social eali y in o wo ds and sa is y an ad anced socie y’s needs o in o ma ion.
Key wo ds: jou nalism, epis emology, esea ch in Ca alonia, jou nalis ic w i ing, sociolo-
gy o communica ion.
Anàlisi 28, 2002 97-105
Pe iodisme: el edescob imen de la pa aula
Albe Sáez
Uni e si a Ramon Llull
Suma i
El pa adigma objec i is a
El nou pa adigma: la cons ucció
del coneixemen
La malal ia de la pa aula pe iodís ica
Bibliog a ia
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:59 Página 97
Ha cos a mol , pe ò inalmen ha escla a el deba acadèmic sob e els p es-
supòsi s de l’es udi cien í ic del pe iodisme. Feia mol s anys, massa, que in es-
igado s i p o essionals i ien un absu d dis anciamen esul a d’una mú ua
insa is acció. Els p ime s pe què la se a ece ca no dona a esul a s en la línia
espe ada com e a oba un ma c concep ual pe explica , pe acla i l’ac i i-
a in o ma i a, una ac i i a social cada cop més impo an pe a l’economia,
la polí ica i la cul u a de les socie a s a ançades. De l’al a banda, els p o es-
sionals obse a en la ece ca acadèmica sob e el pe iodisme com una dinàmica
inú il dedicada a demos a , una egada i una al a, que el eball quo idià del
pe iodisme no coincidia exac amen amb els ideals que el p ojec e il·lus a
ha ia designa pe l’anomena qua pode . Aques diàleg de so ds s’o gani -
za a sob e unes p egun es que e en p ossiblemen l’o igen de mol es de les
incomp ensions. Qües ions com a a: Què és no ícia? Com manipulen els pe io-
dis es la eali a ? Quins p ocedimen s de eball assegu en millo l’objec i i a
pe iodís ica?, e en esul a d’allò que en diem un pa adigma de e mina d’anà-
lisi del pe iodisme que, pe simpli ica , anomena em, com ho a el p o esso
Bu gue 1, «la e ò ica de l’objec i i a ». A ui s’albi en p ou elemen s en l’àm-
bi acadèmic pe di que aques pa adigma es à en una c isi p o unda, sob e-
o pe què a massa anys que les espos es a les se es p egun es són semp e les
ma eixes: els ex os pe iodís ics no són objec ius, sinó que manipulen la eali-
a de al mane a que esul a impossible assaja una de inició cien í ica de no í-
cia que agi més enllà de l’ob ie a de di que és no ícia allò que publiquen
els dia is. Ens p oposem, en les pàgines següen s, desc iu e la c isi del ell pa a-
digma objec i is a i discu i quins se ien els elemen s de inido s d’un possible
nou pa adigma d’es udi del pe iodisme cen a en la se a apo ació a la cons-
ucció social de la eali a .
El pa adigma objec i is a
El ma c concep ual que a ui conside em e i de mo naixia, si em pe me en
l’exp essió, d’una concepció pla ònica de les no ícies, que s’en enien com a
objec es amb exis ència p òpia que el pe iodis a ha ia d’ana a busca a la co a,
com el ilòso hi ana a a busca les idees. El pe iodisme e a, en aques a con-
cepció, un mè ode pe ensinis a els p o essionals en l’a de oba les no ícies
allà on e en amagades. I la pe iodís ica esde enia alesho es una disciplina cien-
í ica que, des d’una pe spec i a plu idisciplinà ia, es p oposa a desc iu e sis-
emà icamen aques mè ode que u ili za en els pe iodis es pe a iba a oba
les no ícies que publica en i que sense cap di icul a aconseguien ansme e
en es a pu als consumido s dels p oduc es in o ma ius. D’aquí naixien les
p egun es i les espos es acadèmiques sob e el pe iodisme. I d’aquí pa ien els
g ans deba s que des de la uni e si a es p oposa en sob e l’ac i i a in o ma-
98 Anàlisi 28, 2002 Albe Sáez
1. BURGUET, F. (1977). Cons ui les no ícies. Una eo ia de la edacció pe iodís ica. Ba celona:
Dè ia.
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:59 Página 98
i a: Quina mena d’in e e ències an que no o s els mi jans a ibin a publi-
ca les ma eixes no ícies? Quins e ec es p odueix el consum massiu, la inocu-
lació d’una ma eixa in o mació a milions de pe sones simul àniamen ? Quins
con ingu s e en sis emà icamen els mi jans in o ma ius i pe què?
La genealogia d’aques pa adigma ens emun a a la psicologia conduc is a
i a la semiò ica es uc u alis a. La p ime a a engend a una concepció omni-
po en dels mi jans de comunicació de massa que e a a la base del pe iodisme
objec i is a en la mesu a que l’obliga a a ansme e la « e i a » als ecep o s a
qui domina a comple amen . El p og ama conduc is a d’anàlisi del pe iodis-
me a oba un alia inespe a en la eo ia ma emà ica de la in o mació, ja
que li a p opo ciona un esquema pe es udia la mane a com les no ícies
ob ingudes pels pe iodis es a la co a de les idees pla òniques on s’emmaga ze-
ma en, es pe dien en el p océs d’elabo ació i ansmissió pe a iba manipu-
lades al ecep o , que e a immedia amen adoc ina pe la e i a al e ada que
li p opo ciona en els mi jans de comunicació. La con usió o gani zada pe
O son Welles amb l’adap ació adio ònica de La gue a dels mons a esde eni
la p o a del nou d’aques a mane a d’anali za el pe iodisme. Allò que Welles
ha ia e exage adamen pe demos a la po ència d amà ica de la àdio, e a el
que que eien habi ualmen de mane a més dissimulada els pe iodis es pe
manipula les no ícies al se ei d’obscu s in e essos. Com ho eien, al se ei
de qui i amb quins esul a s e en les p egun es que el p og ama conduc is a
apo a a al pa adigma objec i is a.
Pe ò enca a més de e minan a se l’apo ació de la semiò ica al ma c con-
cep ual dominan de l’es udi cien í ic del pe iodisme. Pe dona espos a a les
p egun es conduc is es, calia una màquina de mesu a que alguns an oba
pe la ia quan i a i a en l’anàlisi de con ingu que mai no a con ènce ningú
a pa dels polí ics en campanya elec o al i d’al es an busca pe la ia p e-
esamen quali a i a en la semiò ica, especialmen en la se a e sió es uc u-
alis a. Aques a obsessió pe la mesu a se ia bàsicamen dos in e essos: la
legi imació acadèmica pe què la pe iodís ica esde ingués ciència au ònoma
amb els seus p i ilegis co esponen s i la legi imació de la in es igació aplica-
da pe ob eni ons de la indús ia pe alimen a la no a disciplina i els seus
co ela s en o ma de publicacions, cong essos, e c. De e , anàlisi de con in-
gu i semiò ica es uc u alis a són les dues ca es d’una ma eixa moneda com
és la iden i icació en l’es uc u a supe icial o en la p o unda, segons el cas,
d’una uni a de mesu a que pe me i dissecciona el p océs de ci culació de les
no ícies des que les oba el pe iodis a ins que les inocula a la men del ecep-
o . La in o mà ica a alena du an un pa ell de dècades la p opos a d’anàli-
si de con ingu pe iodís ic es able a pe Be na d Be elson. Pe ò, en ell ma eix,
el mè ode a oba el seu decli i a o ça d’esde eni poc elle an el esul a
del as eig sis emà ic i massiu de les a iables d’absència i p esència de de e -
mina s concep es en els ex os pe iodís ics pe ob eni esul a s signi ica ius.
Veu em com, en el nou pa adigma, l’anàlisi de con ingu ha es a ecupe ada
com una a iable més, pe ò no pas com la més de e minan de l’es udi cien í-
ic del pe iodisme. Més complica ha esul a deslliu a -se de la semiò ica es uc-
Pe iodisme: el edescob imen de la pa aula Anàlisi 28, 2002 99
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:59 Página 99
u alis a. Enco a ja s pels esul a s de la lingüís ica de Saussu e en l’anàlisi de
les uni a s enuncia i es ins al ni ell de la ase, mol s in es igado s han p o a
de oba ambé les es uc u es, és a di , les peces bàsiques i les elacions en e
elles, que p esump amen o gani zen les o mes exp essi es supe io s a la ase
i les que s’o gani zen sob e al es signes que el lingüís ic. Teun an Dijk ha
es a l’úl im ep esen an d’èxi d’aques co en , malg a que hagi olgu dis-
essa el seu eball en la lingüís ica del ex . El p og ama de l’in es igado
nee landès ha posa en e idència la g an pa adoxa de les aspi acions semiò iques,
que han acaba pe e complica allò que pels usua is del llengua ge és ben
senzill, com és comunica -se amb es is exp essius supe io s a la ase i en codis
no explici a s en cap mena de g amà ica i enca a menys de dicciona i. Finalmen ,
els in en s de Van Dijk i an s d’al es han posa en e idència allò que mol s
sospi à em, com és la di icul a d’anali za només lingüís icamen el momen
on els llengua ges in e ac uen amb la eali a , pe què alesho es ex i con ex
apa eixen com a dues dimensions di ícilmen des iables pe ga an i -ne una anà-
lisi mínimamen igo osa. La c isi semiò ica des del pun de is a es uc u a-
lis a i quali a iu ha posa en c isi pa al·lelamen els models d’anàlisi del con ingu ,
pe què si ja e a di ícil ap ehend e quan i a i amen el ex , esul a poc menys
que impensable busca elemen s pe mesu a el con ex i la se a con ibució
a la ci culació o a la pè dua de les no ícies que ha ien de ia ja en e emisso
i ecep o .
El nou pa adigma: la cons ucció del coneixemen
La so ida de l’a zucac del pa adigma objec i is a no l’ha oba l’es udi cien-
í ic del pe iodisme en la moda dels es udis cul u als que impe a a ui en l’anà-
lisi dels mi jans de comunicació. Les p ime es passes d’aques nou ma c
concep ual han des e lla els bons esul a s que dóna can ia l’anco a ge psi-
cològic en l’es udi de la comunicació de masses i subs i ui el ell conduc isme
pe la pe spec i a cons uc i is a. Un llib e que ja é uns quan s anys, La pe -
suasión en comunicación, de Ka hleen Rea don2, a alua a la possibili a d’ex-
plo a la hipò esi que la elació en e els mi jans de comunicació i el públic no
os es ic amen uní oca, sinó més a ia dialògica, i apun a a ambé que
no necessà iamen en o s els con ex os de ecepció els ma eixos ex os e oca-
en signi ica s idèn ics ni sob e o enien la ma eixa o ça pe suasi a. La p o-
pos a de Rea don, no gai e allunyada de la idea d’Eco de l’ob a obe a, és allò
que a a els cul u alis es en diuen «lec u a obe a o p e e ida». Sigui com sigui,
el cons uc i isme psicològic aplica a l’anàlisi del pe iodisme compo a dues
c isis consecu i es del pa adigma objec i is a, en an que ans o ma la p e-
sump a e elació de les no ícies als pe iodis es en una mi ada ca egada de
p essupòsi s indi iduals i de g up, i ambé pe què edueix la o ça social del
100 Anàlisi 28, 2002 Albe Sáez
2. REARDON, K. (1991). La pe suasión en comunicación. Teo ía y con ex o. Ba celona-Buenos
Ai es-Mèxic: Paidós (1a eimp essió). Edició o iginal: Pe suasion. Theo y and con ex . Be e ly
Hills-Lond es: Sage, 1981. T aducció de Ma a Vassallo.
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:59 Página 100
pe iodisme, ja que l’allunya de l’esquema imposi iu p eceden i el p esen a
com una p opos a d’in e p e ació que els mi jans an al públic.
I és en aques pun on alguns au o s han inco po a ecen men un nou
ma c concep ual com a a el de la sociologia del coneixemen d’a els enome-
nològiques. La adició que a enca d’Al ed Schu z i que pos e io men han
segui Thomas Luckmann i Pe e Be ge , p opo ciona un ma c de eball p ou
ampli pe inco po a a l’anàlisi dels mi jans in o ma ius la pe spec i a de la
lingüís ica, pe ò ambé la de la psicologia cons uc i is a, la e ò ica clàssica,
la iloso ia del llengua ge, la p agmà ica, l’anàlisi ins i ucional, el d e o l’econo-
mia. En end e el pe iodisme com una ac i i a ins i ucional en la qual pa icipen
des de les on s in o ma i es ins als consumido s de la in o mació passan pels
p o essionals, les emp eses, els go e ns i els ju ges signi ica a la p àc ica enca-
a l’es udi del pe iodisme com un ipus més de cons ucció social de la eali-
a 3. El p o esso Lluís Duch ha c ea un neologisme que esul a mol adien pe
explici a la no a pe spec i a: empa aula la eali a , això és el que an les ins-
i ucions pe iodís iques. Així és com hem a iba a dona ple sen i a algunes
in es igacions que an g a i ica -nos en la dècada de 1990, com a a els eballs
de Guy Tuchman i més a p op la ece ca de Fab ica no icias 4, els es udis del
p o esso Bo a i els eballs del p o esso Gomis5. Pe què en la pe spec i a
cogni i a é més sen i que mai pa la de la no ícia com a ac u a, és a di , com
a enomen i no pas com a noümen, i des d’aques pun de is a la idea dels
mi jans com a mediació i com a nou escena i del con lic e social és plenamen
igen . Amb o , l’impuls de ini iu del nou pa adigma ens ha a iba dels in en s
ben a a s d’aplega allò que la adició objec i is a ha ia esol a o ablemen
amb allò que p en una no a dimensió des d’aques a pe spec i a. En aques
aspec e cal ema ca un eball cien í ic que, des del meu pun de is a, no ha
es a p ou ponde a a casa nos a, com és el del p o esso López Ga cía i ula
Esc i u a e in o mación6, on dóna elemen s decisius pe ixa el nou pa adig-
ma com a a la in eg ació de o es les pe spec i es en un ma c més ampli sense
enuncia al ca àc e decisiu de la lingüís ica en l’es udi del pe iodisme. És una
expe iència en e mol es al es, com pe exemple el eball de Keeble7.
A ho es d’a a no es à gai e cla quines se an les ca ac e ís iques d’aques
nou pa adigma esul a d’anali za el pe iodisme des de la pe spec i a del cons-
Pe iodisme: el edescob imen de la pa aula Anàlisi 28, 2002 101
3. Aques a in uïció de di e sos au o s ha es a pos e io men con i mada pels ma eixos au o s.
Vegeu, pe exemple, BERGER, P.; LUCKMANN, T. (1997). Mode nidad, plu alismo y c isis de
sen ido. Ba celona-Buenos Ai es-Mèxic: Paidós.
4. TUCHMAN, G. (1983). La p oducción de la no icia. Es udio sob e la cons ucción de la eali-
dad. Mèxic: Gus a o Gili. Edició o iginal: Making news. A s udy in he cons uc ion o eali y.
No a Yo k: The F ee P ess, 1978. T aducció d’Héc o Bo a . VILLAFAÑÉ, J.; BUSTAMANTE,E.;
PRADO, E. (1987). Fab ica no icias. Las no icias p oduc i as en adio y ele isión. Ba celona:
Mi e.
5. GOMIS, L. (1987). El medio media. La unción polí ica de la p ensa. Ba celona: Mi e.
BORRAT,H. (1989). El pe iódico, ac o polí ico. Ba celona: Gus a o Gili.
6. LÓPEZ GARCÍA, A. (1996). Esc i u a e in o mación. Mad id: Cá ed a.
7. KEEBLE, R. (1995). The newspape s handbook. Lond es-No a Yo k: Rou ledge.
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:59 Página 101

uc i isme i la sociologia del coneixemen . Pod íem di , en una ase, que es
ac a d’es udia el pe iodisme com una ac i i a ins i ucional lingüís ica i
simbòlica (logomí ica en di ia Duch) dedicada a o gani za la ci culació de la
in o mació i de la isibili a pública en les democ àcies a ançades. En an que
asca ins i ucionali zada, p essuposa la pa icipació d’ac o s di e sos que exe -
ceixen ols di e en s i que con o men un empa aulamen de e mina de la ea-
li a que esde é sis ema d’au o ep esen ació de les socie a s on in e enen. En
aques ma c é o el sen i ecupe a l’apa ell concep ual de l’an iga e ò ica, pe -
què el pe iodisme esde é un ipus de coneixemen , com o a ac i i a lingüís-
ica, que cal es udia abans i desp és de la se a enunciació. És des d’aques
pun de is a que en el nou pa adigma la me odologia clau pe l’es udi cien í-
ic del pe iodisme ja no és l’anàlisi de con ingu , sinó l’anàlisi del discu s que
in en a connec a el ex amb el seu con ex de p oducció, d’elabo ació i de
ecepció8. Ja no es ac a de quan i ica les p esències i les absències, sinó d’en-
end e la p oducció pe iodís ica com un exe cici de dona sen i a la eali a
pe empa au a -la i posa -la a disposició del públic pe què en cons uexi el sig-
ni ica . Des d’aques a pe spec i a, el nou pa adigma d’anàlisi del pe iodisme con-
nec a ia amb els es udis cul u als, sob e o en anali za les a iables cul u als
o de gène e, en la c eació pe iodís ica, pe ò és enca a més p ope a d’al es
co en s con empo anis com a a l’he menèu ica, aplicada als es udis li e a is
o a la p agmà ica en l’àmbi lingüís ic.
El nou pa adigma o jus comença a camina , pe ò ja ha des e lla algu-
nes o ces que eia dècades que pugna en pe oba la mane a d’exp essa -se
sense eb e desquali icacions en l’àmbi acadèmic adicional i adicionalis a.
El eball del p o esso Chillón sob e li e a u a i pe iodisme9hau ia es a es ig-
ma i za a només deu anys, o i la in el·ligen de ensa que ell ma eix p esen-
a de la se a p opos a pe p o egi -la de les ho des objec i is es. Pe ò aques a ob a
posa en ma xa mol es de les possibili a s del nou pa adigma en la mesu a que
dinami a la on e a p esump amen inexpugnable en e li e a u a i pe iodis-
me, i així dóna o el sen i a anali za les con encions d’empa aulamen que
pe iodis es i lec o s ac i en, pac en, negocien, es ableixen i ansg edeixen en
la p oducció i el consum massiu d’in o mació. La esi de Da id Vidal sob e
l’en e is a pe iodís ica és un cas simila , en la mesu a que e idencia la inelu-
dible p esència del na ado pe iodís ic en el ela in o ma iu com a elemen deci-
siu en la cons ucció del sen i que queda ecolli en el ex massi amen
dis ibuï 10.
Algú pensa à que es abli un nou pa adigma a pa i d’aques s indicis és
una gosadia acadèmica i, sob e o , un excés d’op imisme. Possiblemen és així,
pe ò, sigui com sigui, alguna cosa passa pe què les p egun es que a ui ens em
102 Anàlisi 28, 2002 Albe Sáez
8. Vegeu SÁEZ, A. (1999). De la ep esen ació a la eali a . Ba celona: Dè ia.
9. CHILLÓN, A. (1999). Li e a u a y pe iodismo. Una adición de elaciones p omiscuas. Bella e a:
UAB, UJI, UV.
10. VIDAL, D. (2000). Al e i a i p esència. Tesi doc o al. Ba celona: Uni e si a Au ònoma de
Ba celona, Depa amen de Pe iodisme i Ciències de la Comunicació.
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:59 Página 102
sob e el pe iodisme no són les ma eixes de a quinze anys. I, lògicamen , això
és el símp oma d’alguna cosa més complexa que el simple deba en e posi-
cions en on ades dins d’un ma eix e eny de joc. El econeixemen d’aques
nou pa adigma no é cap més impo ància que l’eliminació de les lla gues jus-
i icacions me odològiques que han de p ecedi les in es igacions e es des dels
nous p essupòsi s i que enen una unció pu amen de ensi a, ni an sols a gu-
men a i a. Fixa els e mes del nou pa adigma, que se ia a ui la millo con-
ibució epis emològica que es pod ia e en l’es udi del pe iodisme, se i ia
pe què es legi imessin de mane a au omà ica els eballs que s’hi eali zen.
Pe què a ui més que mai la pa aula pe iodís ica passa una c isi que mai no es
pod à ponde a amb p opie a des del pa adigma objec i is a.
La malal ia de la pa aula pe iodís ica
So i del pa adigma objec i is a ens pe me eelabo a els en ocamen s quan
es ac a d’anali za els p oblemes del pe iodisme a p incipis del segle XXI. No
són només ep es econòmics, ni únicamen deba s è ics que ambé n’hi ha.
E ec i amen , la concen ació de les emp eses pe iodís iques en g ans conglo-
me a s inance s de ca àc e global ha can ia les condicions d’exe cici de la
p o essió, en e d’al es coses pe què esul a mol més di ícil iden i ica els in e-
essos en con lic e en la lec u a de la eali a que a cada mi jà de comunica-
ció. Igualmen , la educció del pe iodisme a una ac i i a bàsicamen econòmica
ha al e a ambé l’apo ació que po e a la ida democ à ica, al com e i-
dencia la c eixen p eocupació dels p o essionals pe l’audiència.
Amb o , hi ha quelcom més p o und que no és es ic amen econòmic ni
è ic, sinó que asllada al pe iodisme una c isi gene ali zada de la pa aula en
un en o n cul u al on esul a summamen complica dona -hi sen i des de
qualse ol p essupòsi . I si el pe iodisme és una ac i i a d’empa aulamen , és lògic
que compa eixi aques a indigència mani es ada en e d’al es pe G. S eine .
Aques a p eca ie a de la pa aula s’exp essa en el cas del pe iodisme en es
enòmens di e sos, com són la c eixen con usió en e in o mació i en e eni-
men , la p og essi a au o e e enciali a del ela in o ma iu i la pè dua de les on-
e es abans inexpugnables en e els anuncis i les no ícies. Da an d’aques es
eali a s, el pa adigma objec i is a ens obliga ia a ecó e a la eo ia conspi a-
i a pe explica el compo amen con empo ani del pe iodisme. Pe ò des dels
nous p essupòsi s ens esul a més àcil en end e que i im un momen de c isi,
de ans o mació de les con encions igen s en la na ació pe iodís ica. Una
c isi que demana a la in o mació que aconsegueixi g ans audiències, que obli-
ga a gene a mol de so oll sob e el p opi discu s pe ompli els amplis espais
in o ma ius que s’han c ea i que inalmen desdibuixa la eina del na ado
pe iodís ic, en la mesu a que busca elimina -lo pe ans o ma l’ac i i a in o -
ma i a en una ac i i a de mà que ing. Da an d’aques a eali a , des del nou
pa adigma cal anali za ins a quin pun aques es ans o macions donen pas a
una no a con enció na a i a que necessà iamen ja no se à es ic amen pe io-
disme, sinó que hau à de eb e un al e nom, pe què se à un nou sis ema d’em-
Pe iodisme: el edescob imen de la pa aula Anàlisi 28, 2002 103
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:59 Página 103
pa aulamen . I cald à eu e si aques a c isi és es ic amen pe iodís ica o ab aça
el conjun de la pa aula i, pe an , exigeix ep end e anàlisis més àmplies. Sigui
com sigui, plan eja les coses en aques s e mes pe me e ap oximacions més
cla es a la eali a , pe què p opo ciona un ma c concep ual on p o essionals i
acadèmics poden compa i un mínim comú que acili a el deba .
Si inalmen o a no a in es igació pogués p escindi d’una lla ga in o-
ducció pe de ensa aques hipo è ic nou pa adigma, guanya íem una mica de
emps i d’ene gies pe ep end e l’anàlisi de l’ac i i a na a i a més decisi a
del segle XXI com és el pe iodisme.
Bibliog a ia
BERGER, P.; LUCKMANN, T. (1997). Mode nidad, plu alismo y c isis de sen ido. Ba celona-
Buenos Ai es-Mèxic: Paidós.
BURGUET, F. (1997). Cons ui les no ícies. Una eo ia de la edacció pe iodís ica. Ba celona:
Dè ia.
CHILLÓN, A. (1999). Li e a u a y pe iodismo. Una adición de elaciones p omiscuas.
Bella e a: Uni e si a Au ònoma de Ba celona.
GOMIS, L. (1987). El medio media. La unción polí ica de la p ensa. Ba celona: Mi e.
BORRAT, H. (1989). El pe iódico, ac o polí ico. Ba celona: Gus a o Gili.
HAVELOCK, E.H. (1996). La musa ap ende a esc ibi . Ba celona-Buenos Ai es: Paidós.
Edició o iginal: The muse lea ns o w i e. Re lec ions on o ali y and li e acy om
an iqui y o he p esen . New Ha en-Lond es: Yale Uni e si y P ess, 1986. T aducció
de Luis B edlow.
KATZ, E.; DAYAN, D. (1995). La his o ia en di ec o. La e ansimisión ele isi a de los
acon ecimien os. Ba celona-Mèxic: Gus a o Gili. Edició o iginal: Media e en s. The
li e b oadcas ing o his o y. Ha a d: Ha a d Uni e si y P ess, 1992. T aducció
d’Emili Olcina i Aya.
KEEBLE, R. (1995). The newspape s handbook. Lond es-No a Yo k: Rou ledge.
LÓPEZ GARCÍA, A. (1996). Esc i u a e in o mación. Mad id: Cá ed a.
RAMONET, I. (1998). La i anía de la comunicación. Mad id: Deba e.
REARDON, K. (1991). La pe suasión en comunicación. Teo ía y con ex o. Ba celona-
Buenos Ai es-Mèxic: Paidós (1a eimp essió). Edició o iginal: Pe suasion. Theo y
and con ex . Be e ly Hills-Lond es: Sage, 1981. T aducció de Ma a Vassallo.
REY, J. del (1998). El nau agio del pe iodismo en la e a de la ele isión. Mad id: F agua.
SÁEZ, A. (1999). De la ep esen ació a la eali a . Ba celona: Dè ia.
THOMPSON, J.B. (1998). Los media y la mode nidad. Una eo ía de los medios de comu-
nicación. Ba celona-Buenos Ai es: Paidós. Edició o iginal: The media and he mode -
ni y. A social heo y o he media. Poli y P ess, 1997. T aducció de Jo di Colob ans.
TUCHMAN, G. (1983). La p oducción de la no icia. Es udio sob e la cons ucción de la
ealidad. Mèxic: Gus a o Gili. Edició o iginal: Making news. A s udy in he cons-
uc ion o eali y. No a Yo k: The F ee P ess, 1978. T aducció d’Héc o Bo a .
VILLAFAÑÉ, J.; BUSTAMANTE, E.; PRADO, E. (1987). Fab ica no icias. Las no icias p o-
duc i as en adio y ele isión. Ba celona: Mi e.
VIDAL, D. (2000). Al e i a i p esència. Tesi doc o al. Ba celona: Uni e si a Au ònoma
de Ba celona, Depa amen de Pe iodisme.
WOLFE, T. El nue o pe iodismo. Ba celona: Anag ama, 1988 (4a edició). Edició o igi-
nal: The new jou nalism, 1973. T aducció de José Luis Gua ne .
104 Anàlisi 28, 2002 Albe Sáez
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:59 Página 104
Albe Sáez és p o esso i ula de Pe iodisme de la Uni e si a Ramon Llull i icedegà de
Rece ca i Te ce Cicle de la Facul a de Comunicació Blanque na. Ha publica De la ep e-
sen ació a la eali a (Ba celona, Dè ia, 1999) i El llengua ge c is ià en la cul u a de masses
(Ba celona, C uïlla, 2001).
Pe iodisme: el edescob imen de la pa aula Anàlisi 28, 2002 105
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:59 Página 105