Resum
L’a icle es p oposa desc iu e i anali za les con adiccions i les incohe ències disciplinà ies
que iu, d’uns anys ençà, l’es udi de la comunicació pe iodís ica, si uació que es po de i-
ni aonablemen com una c isi de pa adigma o de pe spec i a hegemònica. Així ma eix
delimi a els que al nos e en end e són els p incipals e ec es d’aques a c isi o ans o mació
disciplinà ia, com la e o mulació de la eo ia dels gène es o les no es de inicions de con-
cep es axiomà ics com els de llengua ge, objec i i a o pe iodis a. Aques a eina es a des
de les apo acions de la iloso ia del coneixemen i del llengua ge, com ambé des de la lin-
güís ica.
Pa aules clau: pa adigma, epis emologia, ealisme, posi i isme, pe iodisme, objec i i a ,
e ò ica, gène es discu sius.
Abs ac . The T ans o ma ion o he Theo y o Jou nalism. A Pa adigm C isis?
The a icle aims o desc ibe and analyse he disciplina y incohe ence and con adic ions
ha he s udy o jou nalis ic communica ion has been going h ough o some yea s, a si -
ua ion ha can jus i iably be de ined as a pa adigm c isis and o hegemonic pe spec i e.
Delimi ed he e a e wha we belie e o be he main e ec s o his c isis o disciplina y ans-
o ma ion, such as he e o mula ion o he heo y o gen es and he new de ini ions o
axioma ic concep s such as hose o language, objec i i y o jou nalism. This wo k is based
on con ibu ions om he philosophy o knowledge and language, as well on linguis ics.
Key wo ds: pa adigm, epis emology, ealism, posi i ism, jou nalism, objec i i y, he o ic,
gen es o discou se.
Anàlisi 28, 2002 21-54
La ans o mació de la eo ia del pe iodisme:
una c isi de pa adigma?
Da id Vidal Cas ell
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Depa amen de Pe iodisme i de Ciències de la Comunicació
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
Da [email protected]
Suma i
1. Da an d’uns nous usos pe iodís ics
2. Podem pa la d’una c isi de pa adigma?
3. Un p oblema de plan ejamen
lingüís ic
4. El deba epis emològic
5. Concep e de pe iodisme i de pe iodis a:
de l’objec i i a a la impa ciali a
6. Conclusions
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:57 Página 21
El obje o del conocimien o puede se conocido po noso-
os po que y en la medida en que ha sido p oducido po
noso os mismos
G. LUKÁCS. His o ia y consciencia de clase
1. Da an d’uns nous usos pe iodís ics
El pe iodisme, una mode na ac i i a indus ial elacionada amb el desen o-
lupamen ecnològic i amb la capaci a humana de la pa aula, a essa un
momen de ans o mació especialmen elle an , di ec amen elaciona amb
l’e olució d’aques s dos àmbi s que el ca ac e i zen1. Ignacio Ramone ha asse-
nyala , a La i anía de la comunicación, que i im una doble e olució d’o d e
ecnològic i econòmic que ha ans o ma el pe iodisme i la in o mació, que
abans e a escassa i a a és supe abundan ; que abans e a len a i a a és p àc ica-
men ins an ània, en un di ec e igo ós.2«Hoy in o ma —esc iu Ramone —
es esencialmen e hace asis i al acon ecimien o, es deci , mos a lo.» I en aques-
a apos a pe la isuali a en di ec e, pel me bomba deig al·lògic (sense logos)
d’ima ges, els pe iodis es «quedan educidos al es adio de un ob e o en cade-
na, es deci , al ni el de e ocado de despachos de agencia.»3
No és aques a, en qualse ol cas, una c isi pun ual, sinó un p og essiu p o-
cés de ans o mació p o oca an pe la e iginosa a ibada de nous usos
p opicia s pe les inno acions ecnològiques com pe la ans o mació —la
c isi— de la pa aula i del seu ús en la nos a cul u a occiden al.4De e ,
22 Anàlisi 28, 2002 Da id Vidal Cas ell
1. Sob e la na u a d’ac i i a indus ial, encaminada al bene ici i al negoci, del pe iodisme,
des de les se es p ime es bece oles, c . AYALA, F. (1985). La e ó ica del pe iodismo y o as e ó-
icas. Mad id: Espasa Calpe. «Y en cuan o a la p ensa pe iódica, no hay duda ampoco de
que ella misma nace como un negocio al se icio de los negocios.» (p. 46). La his ò ia del
pe iodisme explica po meno i zadamen aques p océs.
2. RAMONET, I. (1998). La i anía de la comunicación. Mad id: Deba e.
3. Ramone , I., op. ci ., p. 47.
4. La c isi del llengua ge —o dels llengua ges— és una de les po es p incipals d’aques a c isi
de pa adigma que ha conduï a una ans o mació del pe iodisme i de la disciplina que l’es-
udia. Com ha esc i Duch, o a c isi social i cul u al comença pe se una c isi dels llen-
gua ges d’aquella cul u a o d’aquella socie a . C . DUCH, Ll. (2000). «El con ex ac ual del
mi e» Anàlisi, 24, p. 27-54; egeu ambé MÈLICH, J.C. (1998). «El silencio y la memo ia».
A s B e is 3, p. 171-189. Cald ia sens dub e especi ica què en enem pe c isi de la pa au-
la. És e iden que l’exp essió és deu o a dels plan ejamen s de Geo ge STEINER a P esencias
eales (Ba celona: Des ino, 1991), i abans a Después de Babel (Mad id: FCE, 1980) i a
Lenguaje y silencio (Ba celona: Gedisa, 1982). La ecull i desen olupa Duch en di e sos e-
balls, en e els quals Mi e i cul u a (Ba celona: Abadia de Mon se a , 1995), on pa la de
la c isi dels llengua ges. En l’àmbi d’es udi del pe iodisme s’hi ha e e i ecen men
A. CHILLÓN (1999). Li e a u a y pe iodismo. Bella e a-Cas elló-València: UAB, UV, U.
Jaume I. Abans d’ell, Rysza d KAPUSCINSKI (1996). «O icio de pe iodis a». Cul u as, suple-
men de Dia io 16, núm. 519, 20 de gene de 1996, p. 1-3, exp essa la se a p eocupació
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:57 Página 22
podem desc iu e el momen de ans o mació i ep e que iu l’ac i i a pe io-
dís ica com una c uïlla on open di e ses si uacions de c isi, almenys es.
Una c isi de la pa aula i de la se a i u , així com de les se es p e oga i es
cogni i es adicionals —c isi que, e iden men , no a ec a només el pe io-
disme5—, una c isi del model pe iodís ic com a al, que é a eu e amb una
c isi de la c edibili a i la di usió, i, més conjun u almen , i en úl im lloc,
una c isi econòmica6.
Ce amen , doncs, el nos e objec e d’es udi s’es à ans o man . Pe ò ambé
ho a, i gai ebé an àpidamen com ell, la disciplina des de la qual in en em
conèixe -lo. L’o denació i p o essionali zació dels medis in el·lec uals a Espanya
i Ca alunya, al ol an de les acul a s de comunicació, ha compo a que la
eo ia del pe iodisme es desen olupés en aques s da e s in o en a anys de
mane a àpida. En aques a disciplina7, jo e, solcada d’in e disciplina ie a ,
podem de ec a con adiccions mani es es en e algunes de les p incipals apo -
acions d’aques a da e a dècada. Això, a d e a llei, cal conside a -ho una c isi
pa adigmà ica, o, com a mínim, un aonable eix de dissensions i ensions dis-
ciplinà ies.
En aques a icle ens p oposem p ecisamen desc iu e i anali za aques
segui de con adiccions i incohe ències disciplinà ies que es po de ini ao-
nablemen com una c isi de pa adigma o de pe spec i a hegemònica. Veu em
que aques a c isi é ca ac e ís iques p òpies cu ioses, que de e si uen la dis-
La ans o mació de la eo ia del pe iodisme: una c isi de pa adigma? Anàlisi 28, 2002 23
pe la al a de pa aules que empob eix el món i l’ap ehensió que en puguem e . Recollin
apo acions de o s aques s au o s i d’al es que a a no cab ien, jo ma eix aig pa la
d’aques a c isi de l’empa aulamen i dels llengua ges al eball de doc o a La eu de la
pa aula (Bella e a: Depa amen de Pe iodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB,
1997, amb un capí ol sence dedica a La pa aula en emps de c isi), i a la esi de doc o a
Al e i a i p esència (Bella e a: Depa amen de Pe iodisme i Ciències de la Comunicació
de la UAB, 2000). Allí aig especi ica , al capí ol segon, les di e ses ace es d’aques a c isi:
excés de pa aules i in lació de signi ican s (absència, doncs, de silenci signi ica iu, de pa au-
la e i able); excés de pa aules secundà ies (pa aules e e ides a d’al es pa aules); de a-
luació de la pa aula; descon iança en la pa aula; escissió del subjec e, i una c isi gene al
de la c edibili a .
5. Sob e aques a si uació de ep e pel que a al can i de pa adigma cogni iu, han esc i ecen -
men una b illan e lexió Félix ORTEGA i Ma ía Luisa HUMANES aAlgo más que pe iodis as.
Sociología de una p o esión (Ba celona: A iel, 2000). S’ap ecia ambé la con on ació de pe s-
pec i es al ecen llib e de Miguel Ángel BASTENIER (2001). El blanco mó il. Mad id: El
País-San illana, sob e o al capí ol p ime , on deba el concep e de eali a i d’objec i i a i
a o ga al llengua ge un pape o ça di e en del d’encapsulado ap oblemà ic de la eali a
amb què habi ualmen se’l conside a. Vegeu-ne, especialmen , la pàgina 27.
6. C . GÓMEZ MOMPART, J.L.; VIDAL CASTELL, D. (2002). «La p emsa», dins d’Anua i de la
comunicació a Ca alunya. Bella e a: INCOM. S’hi sub a lla una endència a la baixa de
lec o s, ing essos publici a is i bene icis.
7. En aques a icle conside em la comunicació pe iodís ica una disciplina. Héc o Bo a , a
la se a con ibució en aques monog à ic, ho posa en qües ió de mane a a gumen ada.
Tanma eix, conside em que hi ha un objec e d’es udi, uns mè odes i unes hipò esis comu-
nes p ou consolidades —enca a que con lic i es en e si, com eu em— pe pode pa la sense
embu s d’àmbi disciplinà i consolida .
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:57 Página 23
ciplina, pa adoxalmen , en un es adi d’e olució p epa adigmà ica, segons les
conside acions de Kuhn.8Així ma eix, delimi a em els que, al nos e en en-
d e, són els p incipals e ec es d’aques a c isi o ans o mació disciplinà ia, com
a a la e o mulació de la eo ia dels gène es o les no es de inicions de concep-
es axiomà ics com a a el d’objec i i a o el de pe iodis a. Aques a eina la a em
o examinan les p incipals ob es de la pe spec i a hegemònica en l’es udi del
pe iodisme, així com les apo acions més no es i de a annà diguem-ne pe i è-
ic. També ap o i a em con ibucions de camps com a a la iloso ia del conei-
xemen , la iloso ia del llengua ge, la no a lingüís ica, la sociologia i els es udis
li e a is.
1.1. Tensions nominals i disciplinà ies
Aques a ans o mació que diagnos iquem ha comença , com sol succei , pe
una c isi del llengua ge disciplina i. Es de ec a en di e ses ob es una palesa
incomodi a amb la e minologia que ins a a s’ha e se i ,9si uació que Kuhn
ema ca com un in al·lible indicado de ensió disciplinà ia: es posen noms
di e en s a les ma eixes coses quan aques es es euen de mane a di e en o des
de llocs di e en s. La iolació o la dis o sió d’un llengua ge cien í ic que p è-
iamen no e a p oblemà ic és conside a pe Kuhn com «la pied a de oque de
un cambio e oluciona io».10
No és l’a e del con lic e nominal l’únic que ens posa en la pis a de les en-
sions disciplinà ies. Aques s can is en l’objec e d’es udi —no es ecnologies, nous
mi jans, nous con ex os de p oducció i nous hàbi s de consum—, i en el p opi
medi acadèmic des d’on pa eix l’anàlisi a que: a) s’hagin d’obse a , desc iu-
e i anali za coses no es que abans no passa en, com el pe iodisme a la xa xa
o els nous models in o ma ius del pe iodisme, de què pa là em més amun ;
b) s’hagin d’obse a , desc iu e i anali za des de nous pun s de is a enòmens
que abans ambé es dona en, pe ò que e en is os en unció d’axiomes pa a-
digmà ics que a a cauen en desús, o i que el enomen segueixi sen in e essan ,
com passa amb el deba sob e l’objec i i a o sob e l’e olució i la hib idació
dels gène es del discu s, i c) els in es igado s s’adonin de enòmens i p oble-
mes que eque eixen la se a a enció i que, o i que ja exis ien anys en e e, no
ha ien es a isibles des de l’an ic pa adigma a causa d’un ensinis amen cul u al
24 Anàlisi 28, 2002 Da id Vidal Cas ell
8. C . KUHN, T.S. (1975). Es uc u a de las e oluciones cien í icas. Mad id: FCE, i KUHN,
T.S. (1978). Segundos pensamien os sob e pa adigmas. Mad id: Tecnos.
9. No hi ha millo exemple que el poc aco d disciplina i sob e la mane a com cal anomena la
p òpia disciplina. Ag ada poc l’hegemònica « edacció pe iodís ica», i es p oposa, d’una
banda, «comunicació pe iodís ica», o i que alguns au o s com Casasús ho ebu gen. Casasús
no només ho a en di e ses ob es i a icles, sinó que ins i o es po segui aques deba en
aques p opi núme o d’ANÀLISI, a l’enques a conjun a a Gomis, Ma ínez Albe os, Núñez
Lade eze i Casasús, on aques úl im esc iu: «Es opo uno p ecisa , an es de con es a a las
p egun as, que e i a é el pleonsamo Comunicación Pe iodís ica pa a e e i me a la ma e-
ia sob e la cual se o mula es e cues iona io.»
10. C . Kuhn, T.S. (1978), op. ci ., p. 93.
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:57 Página 24
de e mina ,11 pe exemple o a la línia de ece ca sob e gène e i in o mació o
la e lexió lingüís ica sob e la eina empa aulado a del pe iodis a —que p eci-
samen qües iona les bases ilosò iques i epis emològiques de l’an ic pa adigma.
És ben ce que al lla g del segle obem au o s i escoles que han p oposa
eo ies sob e el pe iodisme amb o ça coincidències amb el que pod íem ano-
mena les «no es pe spec i es». Lippman i Pa k, pe exemple, ja concebien a
la dècada de 1920 la no ícia com una o ma de coneixemen i pa la en dels
es e eo ipus com a mecanismes d’ex ensió cul u al12. Pe ò aques es apo a-
cions, més en la línia de les no es eo ies sociològiques, an se p àc icamen
ano eades du an anys pel uncionalisme hegemònic i pe un ce ba posi-
i is a. L’escola no d-ame icana a p end e l’hegemonia da an dels co en s
c í ics eu opeus, que no an esso gi amb o ça ins a les dècades de 1960 i
1970. Aques empi isme no d-ame icà es a empel a dels in e essos come -
cials de la indús ia de la p emsa, in e essada a e c eu e que el pe iodisme
man é una elació di ec a amb la e i a —i que, pe an , olia e c eu e que
és ma e ialmen possible cap u a la e i a amb les pa aules sense que el pe io-
dis a s’hi hagi de aca les mans. Les escoles de pe iodisme an e el seu camí
al lla g del segle —des de l’a xici ada d’El Deba e ins a les escoles o icials
anquis es i ins a les escoles de di e sos dia is d’a ui en dia— amb aques s
p essupòsi s, que se ia excessi amen agosa a anomena «pa adigma».13 Quan
aques s es udis an inco po a -se a les acul a s de comunicació, en la majo-
ia dels casos es a man eni aques a pe spec i a, almenys pel que a als es u-
dis de Redacció o Comunicació Pe iodís ica. En can i, a les ma eixes acul a s
i ins als ma eixos depa amen s con i ien amb el llega de les eo ies de la
comunicació, més ansdisciplina is i de més adició acadèmica. La p òpia
dinàmica de la ins i ució uni e si à ia ha e que, inalmen , aques es a de
coses es igui can ian . A ui la eo ia del pe iodisme ep cons an men apo -
acions d’al es disciplines. Això p opicia un g uix de eballs que se si uen
en obe a con adicció amb els p essupòsi s que han sos ingu l’edi ici pa a-
digmà ic.
La ans o mació de la eo ia del pe iodisme: una c isi de pa adigma? Anàlisi 28, 2002 25
11. To i que hi ap o undi em més enda an , cal e no a aques a ase de Kuhn: «Lo que un
homb e e depende an o de lo que mi a como de lo que su expe iencia isual y concep-
ual p e ia lo ha p epa ado pa a e .» Qui mi a é endència a eu e el que li diuen que hi
ha. C . Kuhn, T.S. (1975), op. ci ., p. 179.
12. C . MONTERO, D. (1995). La in o mació pe iodís ica i la se a in luència social. Bella e a:
Se ei de Publicacions de la UAB, p. 18.
13. Com semp e, no es po gene ali za , anma eix. Així, el llib e ja ci a de M.A. Bas enie
(2001), que so geix de la se a expe iència com a p o esso d’una mena d’escola p o essional
—que de e impa eix una espècie de mes a ge—, no inco po a la majo ia dels òpics d’a-
ques co en posi i is a i uncionalis a, sinó que, sense en a en disquisicions ilosò iques,
conside a que és massa au omà ic i ac í ic con ia en l’exis ència d’una eali a i d’uns e s
que s’imposen al pe iodis a. Això no a en de imen de la de ensa de la impa ciali a i la neu-
ali a que a aques au o , ja que é l’habili a i la pe spicàcia de no ba eja la e lexió epis-
emològica i la deon ològica.
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:57 Página 25
2. Podem pa la d’una c isi de pa adigma?
Veiem que la p egun a pe la ans o mació del nos e camp d’es udi és, doncs,
aonable. Tanma eix, es plan eja el dub e de si podem quali ica aques es en-
sions com una c isi de pa adigma. La p ime a p egun a, de e , se ia si la
Comunicació Pe iodís ica disposa d’un pa adigma en e m com a disciplina
—o, ins i o , si es po conside a una disciplina. I la segona p egun a a
e e ència a si les apo acions acadèmiques que han esul a con adic ò ies
amb els plan ejamen s bàsics d’aques en ocamen hegemònic es poden con-
side a p ou elle an s com pe causa una c isi. Vegem p ime què podem
en end e pe pa adigma, i de quina mane a podem aplica aques concep e de
l’epis emologia kuhniana al camp d’es udi del pe iodisme
2.1. Què en enem pe pa adigma
Des de l’apo ació de Thomas S. Kuhn a The S uc u e o Scien i ic Re olu ions,
el 1962, en enem pe pa adigma el ma c concep ual de p emisses eò iques i
p incipis me odològics dins del qual es desen olupa la ciència. En una de ini-
ció més laxa, el ma eix Kuhn apun a que el pa adigma el cons i ueixen els com-
p omisos compa i s pe un g up cien í ic, i ins i o p e e i à anomena -lo
«ma iu disciplinà ia».14 Pe bé que en els seus llib es i a icles Kuhn a iloso-
ia de la ciència, i que aques a ciència de què pa la és, en mol s casos, ciència
expe imen al o empí ica —cosa que de ec em pe la mena d’exemples que
posa—, és ben ce que di e ses egades pa la ambé de les ciències socials,
enca a que les ac a com a disciplines en es a p epa adigmà ic.
Sens dub e que aques és el p ime in e ogan : «La comunicació pe io-
dís ica, s’ha cons i uï com a àmbi acadèmic es able, amb un pa adigma
hegemònic, en c isi o no, o enca a es à en plena a essia del dese de l’es a-
di p epa adigmà ic?». Ce amen , com eu em més enda an , el nos e àmbi
es ca ac e i za pe mos a o ça símp omes d’es a en un es adi p epa adigmà ic,
o i els més de en a anys d’apo acions més o menys sis emà iques des d’àm-
bi s acadèmics es ables. Ho deno a, com apun à em més amun , la poca cohe-
sió en e apo acions i les disc epàncies nominals, símp oma de la ines abili a
de les pe spec i es que la con igu en. No em, en aques sen i , les apo acions,
aques s úl ims anys, d’au o s com A uch, Bas enie , Bu gue , Chillón, Ma ínez
Vall ey, Núñez Lade éze, Saa ed a, Sáez o Te uel, pe ci a -ne només alguns de
ben ecen s.15 En o s els casos, es posen en c isi axiomes es able s —el con-
26 Anàlisi 28, 2002 Da id Vidal Cas ell
14. C . Kuhn, T.S. (1975) i (1978), ops. ci s.
15. La majo pa d’aques s au o s han es a con oca s a pa icipa en aques monog à ic. No em
les se es ob es ecen s: ARFUCH, L. (1994). La en e is a, una in ención dialógica. Ba celo-
na: Paidós; Bas enie , M.A. (2001), op. ci .; BURGUET, F. (1997). Cons ui les no ícies.
Ba celona: Dè ia; Chillón, A., (1999), op. ci .; MARTÍNEZ VALLVEY, F. (1995). La en e is a
pe iodís ica desde el pun o de is a con e sacional. Salamanca: Publicaciones de la U. Pon i icia;
SÁEZ,A. (1999). De la ep esen ació a la eali a . Ba celona: Dè ia; SAAVEDRA, G. (2000).
La na a i ización del discu so y el e ec o omniscien e en no icción pe iodís ica (TD). Bella e a:
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:57 Página 26
cep e de no ícia, la noció de llengua ge, de gène e, l’objec i i a , la e aci a o
la sepa ació en e ela s de e s i exp essió d’opinions, axiomà ica en l’an iga
pe spec i a— g àcies a l’apo ació d’al es pe spec i es disciplinà ies. I en o s
ells é un g an alo la no a lingüís ica, so gida de l’e olució de la iloso ia a
la segona mei a del segle XX, pe bé que ampoc no hi són menys elle an s
les apo acions de la sociologia, l’an opologia i dels es udis li e a is. En can i,
o i aques desemba camen pe cep ible, la discussió epis emològica sob e
pa adigmes no s’ha dona ins a a en el camp de l’anomenada « edacció pe io-
dís ica». Pocs au o s s’han p egun a si la mane a com es de ineix i s’ensenya
el lid, o com es di ideixen els gène es, són d’a el uncionalis a o posi i is a.
La « edacció pe iodís ica» ha queda ins a a — ins a la segona mei a de 1990—
p ou al ma ge de les discussions en e escoles, en bona pa a causa de la ne a
dis inció en e eo ia i p àc ica que s’ha e en les uni e si a s eus de la in es-
igació.16
El concep e inicial de pa adigma kuhnià a impossible que hi hagi un p o-
g és en e di e en s pa adigmes, ja que el coneixemen que gene en no és acu-
mula iu, no és compa able. Aques és, po se , el nucli d’una de les p incipals
apo acions a l’epis emologia de Kuhn. Fins a la se a apa ició, l’o odòxia epis-
emològica conside a a l’e olució cien í ica des de l’òp ica del p og és il·limi-
a . Els que abans que Kuhn ja ha ien es a c í ics amb aques a concepció —pe
exemple els posi i is es lògics i Poppe —, o i eacciona con a ce s co en s
idealis es i implan a la eo ia de la alsació pe comp o a si una a i mació e a
cien í ica o no, mai no an posa en dub e dos consensos cen als en l’epis e-
mologia: el p ime , que l’obse ació i l’empi isme es a en pe damun de les
conside acions eò iques pel que a a l’ob enció de esul a s, i el segon, que els
descob imen s cien í ics i les se es eo ies se succeeixen en p og essió lineal i
cohe en , una e e l’al a, pe ò mai una con a l’an e io .17 Aques a concepció
sob e l’an agonisme dels pa adigmes p o é de Kuhn, que conside a que la cièn-
cia a ança quan es cons i ueix un nou pa adigma, nascu de l’acumulació de dis-
sensions dins de l’an e io , que p oposa unes eo ies millo s, que s’adiuen més
La ans o mació de la eo ia del pe iodisme: una c isi de pa adigma? Anàlisi 28, 2002 27
Depa amen de Pe iodisme i CC. Com.; TERUEL, E. (1997). Re ò ica, in o mació i me à-
o a. Bella e a-Cas elló-València: Se ei de Publicacions de la UAB, Uni . Jaume I i
Uni e si a de València. Ci a em abundan men les ob es del p o esso Núñez Lade éze,
així com les con ibucions de Llo enç Gomis i Héc o Bo a . To s es sub e eixen alguns
pos ul·la s pa adigmà ics des de inals de la dècada de 1980, una gene ació pe da an ,
doncs, de les ob es a a essenyades.
16. E ec i amen , men e les ciències socials que s’aplica en a l’es udi de la eo ia de la comu-
nicació s’ap o i a en de les apo acions de la sociologia i de la se a e olució, la Redacció
Pe iodís ica ha es a es anca a les pe spec i es d’es udi so gides des dels engles de la ilo-
so ia analí ica i de la lingüís ica p agmà ica (i la no a lingüís ica), epe in consells p àc-
ics. Men e el segle XX i ia l’ensulsiada del mi e del coneixemen objec iu, el pe iodisme
acadèmic es lle a a i se senya a cada dia amb els ac s a e sac ed, commen s a e ee.
17. C . De i i S e elny (1987), p. 189 i 203-206. C . ambé SOKAL, A.; BRICMONT,J.
(1999). Impos u es in el·lec uals. Ba celona: Columna, p. 80-129, especialmen la p. 92 i s.,
en què pa len de l’apo ació de Kuhn en elació amb les eo ies sob e la ciència de Ka l
Poppe .
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:57 Página 27
amb els in e essos d’aquella comuni a cien í ica en aquell momen p ecís.
Aques nou pa adigma, espec e de l’an e io , és incommensu able, és a di ,
no acumula iu.
Com a especi ica més enda an als seus Segons pensamen s sob e pa adig-
mes, i a Què son les e olucions cien í iques?, Kuhn en enia pe incommensu a-
ble que dos cien í ics o dues comuni a s obse essin coses di e en s o bé la
ma eixa cosa de mane a di e en —i que, ins i o , l’anomenessin de mane a
di e en —, sob e o pe què aques s dos cien í ics pe anyien a comuni a s dis-
in es, que ha ien es a educades pe pe ceb e i pe in e essa -se pe coses di e-
en s. To s dos cien í ics ha ien es a o ma s en una idea de e minada d’allò
que s’ha ia de eu e. Això és el que a incompa ibles unes apo acions i les
al es. A banda, és cla , del e que un pa adigma suposa uns p essupòsi s eò-
ics di e en s, anomena s gene ali zacions simbòliques, que són de c eença obli-
gada pels memb es de la comuni a cien í ica a la qual cohesionen, pe ò ambé
pe què els exemples i els mè odes són di e en s.18 Sembla aonable que, con-
cebu així el pa adigma, Kuhn de ensés la incommensu abili a en e pa adig-
mes di e en s.
En un momen de e mina del p og és cien í ic, els esul a s p o inen s
del pa adigma hegemònic cons i ueixen la ciència no mal o pa adigmà ica,
que ebu ja à o a explicació o eo ia que caigui o a de l’abas de les gene a-
li zacions simbòliques i dels exempla s conside a s com a als. Pe ò a mesu a que
s’acumulen p oblemes que no es poden abo da pe mi jà de les gene ali za-
cions, els exempla s i els mè odes de l’an ic pa adigma, aques en a en c isi i,
inalmen , es col·lapsa. El pa adigma en a en c isi, i la ciència —la disciplina
cien í ica que sigui— es oba en aquell momen en e pa adigmes, en una
si uació plàs ica, d’ines abili a i econs i ució. Els p o essionals de la in es i-
gació ja han pe cebu el males a a la disciplina, pe què la oben incapaç d’ex-
plica sa is ac ò iamen els nous p oblemes. Aques a c isi, inalmen , modi ica
len amen —o b uscamen , com en el cas de la e olució eins eniana de la ísi-
ca— el pa adigma i e en ualmen condueix a la cons i ució d’un de nou.
Aques model de l’e olució disciplinà ia ha es a , e iden men , mol dis-
cu i , i nosal es ma eixos l’hem de ma isa si el olem aplica al nos e p opò-
28 Anàlisi 28, 2002 Da id Vidal Cas ell
18. La ma iu disciplinà ia —que po se un sinònim de pa adigma— la con o men concep-
ualmen un conjun bàsic de gene ali zacions simbòliques, de models explica ius i d’e-
xemples (o exempla s). Les gene ali zacions simbòliques són uns comp omisos de ipus
eò ic compa i s pel g up sob e els quals es onamen a el desen olupamen cien í ic. Són
e i a s que s’usen com a p emisses pe conèixe , sob e les quals no cal o na pe alida -les,
ja que no necessi en jus i icació i no s’han de so me e a c isi —po se pe què en un momen
an e io , en el de la cons i ució del pa adigma, ja han es a comp o ades. Pe exemple, o es
les cèl·lules p o enen de cèl·lules; l’ene gia no es c ea ni es des ueix, o, en el camp nos e, els
e s són sag a s i les opinions, lliu es; el llengua ge és una eina ex e io al pensamen , o, enca a,
la no ícia és una cons ucció objec i a. Sense aques s comp omisos compa i s, e i able ona-
men ació eò ica de l’àmbi , les apo acions dels in es igado s no endeixen a cohesiona -
se i no o e eixen esul a s acumulables. Com més gene ali zacions simbòliques inguin uns
in es igado s a la se a disposició, més augmen a la po ència d’un àmbi .
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:57 Página 28
si . E ec i amen , po se aques a explicació de la p og essió cien í ica, no com
a lineali a inin e ompuda sinó com a sal s successius, i en ce a mane a,
aumà ics, se eix pe explica -nos algunes de les g ans i es de les disciplines
ma e del coneixemen humà: la ísica, la biologia, la iloso ia, les ma emà i-
ques. O els g ans momen s de e olució de la cul u a i el coneixemen , com
el pas de l’eda mi jana al enaixemen . A ui en dia, en can i, no podem pa -
la an de e olucions cien í iques que subs i ueixin el pa adigma an e io , sinó
que, d’aco d amb el ma ca policen isme que ca ac e i za l’ac ual momen
social i ambé cien í ic, obem di e en s pa adigmes que con iuen i que ins
i o es complemen en. E ec i amen , pocs anys desp és de la publicació de
L’es uc u a de les e olucions cien í iques pe Kuhn, di e sos cien í ics i ilòso s
de la ciència ja ha ien e no a que el p ocedimen de la successió ab up a de
pa adigmes no se ia pe explica o a la p og essió cien í ica, ni en la se a
his ò ia ni en l’ac uali a . P obablemen on més es po comp o a això és en
les ciències socials i en les humani a s; po se pe això Kuhn ja les a quali ica
de p e-pa adigmà iques. Recen men Jesús Mos e ín i a més emps Allan
Musg a e an a iba a assegu a que a la ciència ac ual con iuen di e sos pa a-
digmes sense que això suposi cap p oblema pe a la se a p og essió.19
Així, a ui, singula men a l’àmbi d’es udi de les humani a s, cos a de deli-
mi a pa adigmes cons i uï s es ic amen com a als, i pe això cal pa la , amb
més p opie a , de pe spec i es comunes d’una disciplina en un pe íode de e -
mina . Al nos e emps s’han mul iplica les e olucions cien í iques, pe ò ja
no enen el ca àc e es iden i d amà ic de les enaixen is es. De e , és ins i
o eqüen que el ma eix cien í ic eballi al ma eix emps en di e ses eo ies
al e na i es, sense casa -se de ini i amen amb cap de conc e a. Kuhn, doncs,
es eu ma isa pel emps i pe l’es ablimen d’una dinàmica de diàleg cien í ic
ansdisciplina i, cada cop més habi ual en di e sos àmbi s d’es udi.
2.2. El pa adigma en l’es udi del pe iodisme
En el nos e camp d’es udi, hem iscu du an s anys, ce amen , en un es a
de cons i ució pa adigmà ica, a causa de la se a ecen inco po ació al món
uni e si a i.20 Des de la dècada de 1980 ins a a, pe ò sob e o a pa i de
La ans o mació de la eo ia del pe iodisme: una c isi de pa adigma? Anàlisi 28, 2002 29
19. Així, Musg a e c eu que Kuhn exage a quan pa la del g au de consens que ha de eni un
pa adigma pe pode unciona com a al, i c eu que un pa adigma inclou semp e dis-
c epàncies més o menys assumibles. MUSGRAVE, A.E. (1978). Los «Segundos pensamien os»
de Kuhn. València: Teo ema, p. 14. Pe an , segons Musg a e, és p ou discu ible que la
ciència no mal, al com unciona a ui, es igui go e nada lla gues empo ades pel consens.
Les ciències, en la se a o ali a , ja no necessi en dedica -se du an lla gs pe íodes a l’a iculació
d’un pa adigma únic i uni e salmen accep a (ibídem).
20. No i’s la impo ància que això é pe BERRIO, J. (1997). Un segle d’in es igació sob e comu-
nicació a Ca alunya. Bella e a: Se ei de Publicacions de la UAB. G àcies a l’es ablimen
en àmbi s de eball es ables, la disciplina d’es udi del pe iodisme es cons i ueix com a al,
amb un in en de sis ema i za apo acions i concep es: es an p og ames d’assigna u es,
s’esc iuen esis, a icles i memò ies docen s. Ja no són les apo acions de anc i ado s les
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:57 Página 29
Obse em l’a gumen ació de Nie zsche: les pa aules gua den la ma eixa ela-
ció amb les coses que la e ò ica amb la e i a . No em que no diu que les pa au-
les ehiculen men ides, ni an sols que són inadequades pe al coneixemen —és
més: Nie zsche sap que l’home només po conèixe amb el llengua ge, an si ens
ag ada com si no, i que pe an ha d’ap end e a balla (sic dixi ) amb aques es
cadenes. Només ac a de desc iu e quina mena de coneixemen és aques al
qual accedim. Veiem com la e lexió lingüís ica de i a cap a una incipien epis-
emologia que no és gens ealis a. Obse em, al agmen següen , com Nie zsche
sub a lla la di e ència de ma è ia en e el ma e ial sono —o esc i — d’una
pa aula i les exci acions ne ioses que l’o iginen. A an d’aques a dis ància on olò-
gica, no podem pa la de aducció, sinó més a ia de ansubs anciació.
De odos modos, oda ía queda po sabe como una imagen sono a puede
aduci un ac o del alma. Pa a que la es i ución ue a absolu amen e pe ec-
a, ¿no debe ían se los ma e iales en que debe ope a se los mismos que aque-
llos en que abaja el alma? Pe o dado que se a a de un elemen o ex año —el
sonido— ¿cómo pod ía aduci se en es as condiciones algo más adecuado que
una imagen?41
La conclusió del aonamen epis emològic de Nie zsche és que no són les
coses com a als les que pene en dins de la nos a consciència, sinó la elació
que com a subjec es hi man enim. És a di , no en a dins la nos a consciència
l’objec e, sinó la nos a expe iència de l’objec e, el que Nie zsche anomenà
phi anon. Pa in d’això, pe an , l’essència de les coses no es copsa mai.
«Nues as exp esiones e bales no espe an jamás a que nues a pe cepción y
nues a expe iencia nos p opo cionen sob e la cosa un conocimien o exhaus-
i o y has a cie o pun o espe able. Su gen en el momen o mismo en que
su ge la exci ación. En luga de la cosa, la sensación no ap ehende más que un
signo […] El lenguaje es la e ó ica po que únicamen e p e ende ansmi i
una dóxa, no una epís eme.»42
Pe an , la conclusió inal de Nie zsche és una quali icació sob e la mena de
coneixemen pe al qual es à do a el llengua ge. Ens indica allò que hi podem a i-
ba a e . «El llengua ge no és pas una mena de cin a anspo ado a del conei-
xemen », esumeix Se ano.43 Cal abandona la ingenuï a : aques a e lexió a
impossible l’ac i ud de con iança en el llengua ge, que ce amen a la iloso ia
del segle XX desapa eix; al ma eix emps, al a di que desapa eix la con iança en
el subjec e empa aulado —l’au o . Nie zsche duu ins a les úl imes conseqüèn-
cies l’in en de demos a una dis ància més g an en e les pa aules dels subjec-
es i les coses que empa aulen.
Si és ce que el pe iodisme és una ac i i a lingüís ica, i ambé és ce que
el uncionamen de o a ac i i a lingüís ica és limi a pe aques es quali a s
36 Anàlisi 28, 2002 Da id Vidal Cas ell
41. Nie zsche, F. (1974), op. ci ., p. 138.
42. Ibídem.
43. Se ano, S. (1997). «P òleg», a Te uel, E., op. ci ., p. 15-16.
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:57 Página 36
inde ugibles que hem ca ac e i za en aques s da e s pa àg a s —na u a e bal
del pensamen i de la cognició, i condició e ò ica del llengua ge—, alesho es
la conclusio d’aques es dues p emisses ne amen o mulades només po se
que el pe iodisme és una ac i i a lingüís ica que, com a al, gene a dóxa i no
epís eme. El coneixemen que o e eix no és cien í ic, sinó ui d’exci acions
ne ioses i de l’exp essió d’opinions sob e expe iències. Això ol di que la
no ícia mai no po se un e , ni an sols la aducció més o menys exac a en
pa aules d’allò que ha passa , sinó la ansubs anciació (ja que l’ac e lingüís ic
a ança a a és de di e ses subs àncies: de ma è ia a exci ació ne iosa, i d’ex-
ci ació ne iosa en sons i en signes) en pa aules de l’expe iència del e que el
pe iodis a o el mi jà sence ha iscu . La no ícia empa aula el phi anon, pe
usa la e minologia nie zscheana, no pas el e ma e ial que el p o oca.
No c eiem agosa a di que aques a e lexió lingüís ica i e ò ica, a més de
condui -nos a la e isió de la noció de llengua ge, de pe iodisme i de no ícia,
en e d’al es, ens endinsa de ple en una qües ió an delicada i ascinan alho-
a com la de les on s i l’es a us del coneixemen . E ec i amen , si seguim el
il de les da e es inquie uds essenyades ens obem que, de mane a ben p e-
cisa, ja som en el e eny de la iloso ia del coneixemen .
4. El deba epis emològic
L’epis emologia, la disciplina que es udia les condicions, les possibili a s i els
lími s del coneixemen , ha iscu un escla al lla g del segle XX, que ha se i pe
e conscien s els mè odes i les mane es com accedim a —o com cons uïm—
aques coneixemen . La endència que han segui aques es apo acions epis e-
mològiques al lla g del segle ha es a , majo i à iamen , la del posi i isme, amb
les escoles poppe ianes i ealis es, en un p ime momen , i la del ela i isme
cogni iu, d’a el idealis a, en un segon momen . Aques es dues pe spec i es
epis emològiques s’han dispu a l’hegemonia i enca a se la dispu en a a, com
s’ha pogu ap ecia ecen men a an de la publicació del llib e de Sokal i
B icmon 44. L’an e io men ci a Thomas S. Kuhn ha es a l’au o que més ha
es ès un ce ipus de ela i isme cogni iu, mol elaciona amb les eo ies del
ela i isme lingüís ic de Sapi -Who , pe bé que no ha es a l’únic —i pe bé
que el seu ela i isme cogni iu apa eix en ce es o mes mol ma isa . Fem un
epàs, doncs, a aques es dues pe spec i es i al nomb ós eix de p opos es in e mè-
dies. D’aquí de i a em ambé quina és la eo ia del coneixemen que és implí-
ci a en les pe spec i es usades al camp d’es udi del pe iodisme.
4.1. Posi i isme i ealisme e sus ela i isme cogni iu
L’epis emologia es p egun a quina és la na u a de les dades que, com a cien í-
ics, elabo em. I la p ime a p egun a que manlle em a l’epis emologia és p e-
La ans o mació de la eo ia del pe iodisme: una c isi de pa adigma? Anàlisi 28, 2002 37
44. C . Sokal, A.; B icmon , J. (1999), op. ci .
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:57 Página 37
cisamen aques a: si les dades que com a pe iodis es in e p e em ja ens són
donades. El pun de is a epis emològic que du an es segles a di igi amb
mol a eqüència la iloso ia occiden al sugge eix un «sí» immedia i inequí-
oc. En can i, Kuhn, pa lan de l’anàlisi de dades en les di e en s ciències, a
esc iu e que les dades no són el que ens és dona , sinó el que apleguem de
mane a labo iosa i es o çada desp és d’ha e cons uï models i mè odes pe
pode elaciona -nos-hi.45 Qui mi a, doncs, é endència a eu e el que una
au o i a ex e na assegu a que hi ha. Desp és d’una e olució, sigui aques a
an g adual i an modes a com es ulgui, els cien í ics euen el món d’una
mane a di e en , pe què han can ia els aco ds bàsics sob e aques món. Cal
sub a lla que diem que el euen di e en , i no només que l’in e p e en de
mane a di e en —que ambé ho an, és cla —, pe què és la p òpia pe cepció
la que ja es eu al e ada. «Lo que un homb e e depende an o de lo que mi a
como de lo que su expe iencia isual y concep ual p e ia lo ha p epa ado a
e », esc i ia Kuhn.46
Aques o in odueix, un cop més, a a des d’una pe spec i a di e en , la
noció de dis ància en e subjec e i objec e en el p océs cogni iu. I se sub a lla,
en p ime lloc, la p esència mediado a del subjec e que coneix en o p océs
cogni iu: aques subjec e i omp es epi osamen a la iloso ia del coneixemen ,
com ha ia i ompu un segle abans a a és del oman icisme lingüís ic de
He de , Hamman i Humbold a la iloso ia del llengua ge. Aques a a enció a
la p esència del subjec e no es a pe di que la ciència é el ma eix alo cog-
ni iu que una llegenda popula —com ca ica u i zen c í ics de l’an iposi i is-
me com Sokal i B icmon , Hila y Pu nam o Ma io Bunge—, sinó pe ma isa
l’excés de iom alisme posi i is a i eco da que o p océs cogni iu, ins i o
—o sob e o , segons Kuhn— el cien í ic, és p omogu , o ien a i p ocessa pe
un subjec e dins d’un g up que compa eix uns aco ds bàsics que condicio-
nen ins i o la p òpia pe cepció —com assegu a l’ope acionisme.47
La i upció del concep e de subjec e p esen a la iloso ia del coneixemen
no a se aliena a la p o unda c isi que a iu e el posi i isme al omban del
segle XIX al XX. Poinca é des aca a, mol abans que ho es Kuhn, i com ambé
ha ien e Be gson o So el, que an els axiomes com les lleis ísiques són con-
encions, és a di , ni in encions a p io i ni e s expe imen als. L’espi i ualisme
i el i alisme, el neohegelianisme i alià de C oce i el p agma isme ame icà de
Dewey i C.S. Pie ce es a en en la ma eixa línia. Desso a d’aques s co en s o-
bem semp e un subjec e que és plenamen conside a com un dels p o ago-
nis es del p océs cogni iu, cosa que ins alesho es ha ia es a ob iada.48
38 Anàlisi 28, 2002 Da id Vidal Cas ell
45. Kuhn, T.S. (1975), op. ci .
46. Kuhn, T.S. (1975), op. ci ., p. 179.
47. C . Bunge, M. (1985), p. 77 i s. La esi on ològica p incipal de l’ope acionisme, segons
explica Bunge, és que «nada exis e mien as no sea obse ado», a i mació deu o a del més
conegu Esse es pe cipi de Be keley.
48. En el camp d’aques a i upció del subjec e esul a especialmen in e essan glossa b eumen
l’a a apun a p agma isme ame icà, que da a del pe íode que p ecedeix la p ime a gue a
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:57 Página 38
De e , en les e lexions sob e la na u a del coneixemen pe iodís ic no s’ha
ingu en comp e ni la i upció del subjec e en l’epis emologia —i en la lin-
güís ica i en la sociologia, pe exemple—, que pod íem anomena «gi an o-
pològic», ni els ja comen a s gi s lingüís ic i e ò ic. La eo ia del pe iodisme
enca a és, majo i à iamen , objec uali zan i objec i is a, amb un pun de is a
epis emològic que s’ha de conside a com a ealis a.
4.1.1. Realisme i sen i comú: ipus de ealisme
El ealisme, en aques con ex , l’hem d’en end e com una doc ina me a ísica
amb dues dimensions: 1) és una doc ina sob e allò que ealmen exis eix (i
de ensa que, e ec i amen , hi ha un món eal que iu i que es desen olupa
da an nos e), i 2) és una doc ina que de ensa que aques es en i a s exis en s
no depenen del nos e pensamen pe exis i o pe os en a les se es quali a s,
i, consegüen men , que ampoc no depèn de la nos a cognició o in e p e ació
que aques es quali a s es in es able es, sinó que són p è ies i au ònomes. Des
del ealisme es conside a que és la eali a de la cosa la que p omou la eo ia
de qui obse a, i no a la in e sa, com a gumen a a Kuhn.49
Aques ealisme gnoseològic50 s’oposa al subjec i isme, segons el qual les
coses exis eixen en an que són pe cebudes o concebudes pe algú —l’esse es
pe cipi de Be keley—, i més que una doc ina ha de se conside ada una amí-
lia de doc ines, pe bé que o es enen en comú els dos p ecep es assenyala s
més amun : la eali a exis eix com a al i pe a les se es quali a s no depèn de
qui l’obse a. Ma io Bunge pa la de, com a mínim, dues menes de ealisme: un
ealisme ingenu —p opi dels pobles p imi ius i dels nens pe i s— i un ealis-
me c í ic. El c í ic «sos iene que el mundo eal di ie e a eces de lo que apa-
en a se ; que pues o que algunas expe iencias engañan, no podemos acep a
dogmá icamen e los da os de los sen idos».51 El ealis a c í ic no con ia només
en les dades de l’expe iència, sinó ambé en les de la aó i el mè ode. Bunge
explica que el ealisme cien í ic de ensa que el coneixemen del món que podem
ob eni a a és de la ciència no és pe ec e, pe ò és el millo .
És di ícil no es a d’aco d amb les asse e acions de Bunge. Desca a el
ealisme ingenu, el ealisme c í ic, du a ni ells plausibles, es dis ingi ia poc
—pel que a a les conclusions sob e la na u a complexa del coneixemen i el
La ans o mació de la eo ia del pe iodisme: una c isi de pa adigma? Anàlisi 28, 2002 39
mundial. Aques a escola ilosò ica ad oca pe deixa de banda els clàssics p oblemes me a-
ísics i cen a l’in e ès en l’es udi i l’anàlisi in e n de la pe sona, en el ma c de l’exis ència
quo idiana. Aques a o ien ació in lui à decisi amen en la di ecció que p end an discipli-
nes com a a la sociologia o la piscologia, que més enda an coincidi an amb la no a lin-
güís ica en aques in e ès pe les accions lingüís iques quo idianes. C . Bunge, M. (1985),
op. ci ., p. 70-71.
49. Pe con on a aques a de inició de ealisme, egeu els eballs de De i i S e elny (1987),
op. ci ., p. 187-188; i ambé de Sokal i B icmon (1999), op.ci ., p. 80 i s. També és in e-
essan l’apo ació de Bunge (1985), ja ci ada an e io men .
50. Hem d’e i a con ond e’l amb el concep e li e a i de ealisme, la mimesi de què pa là
AUERBACH, E. (1983). Mimesis. Mad id: FCE.
51. Bunge, M. (1985), op. ci ., p. 45.
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:57 Página 39
p océs dialèc ic de conèixe — d’un ela i isme c í ic. I ningú no nega que el
coneixemen cien í ic esul a imp escindible i pe me , g àcies al seu mè ode,
adqui i un coneixemen e ec iu del món. Pe ò hi ha una e sió p ou més es esa
del ealisme que no ad oca pe aques s pos ula s ma isa s i aonables, sinó que,
senzillamen , apel·la al que s’anomena sen i comú de l’home del ca e .
Addueixen aques a gumen alguns epis emòlegs com Hilla y Pu nam o Sokal
i B icmon , pe con es a els aonamen s ela i is es.52 To hom, diuen, en la
se a ida quo idiana, é una noció cla a del que és eal i del que no ho és. Això
p o a ia que la eali a és a o a de nosal es, i que això és ben e iden quan
ens es em de e balla el cap a la gen i olem se e ec ius. Aques a gumen és
pob e i ampós. Pob e pe què esol una discussió cien í ica —un p oblema
epis emològic— in ocan el sen i comú, que és p ecisamen un ipus ac í ic
de coneixemen he e a . I ampós pe què aplica la noció p agmà ica de la ea-
li a social compa ida a un deba que no és de ipus sociològic, sinó ilosò ic
—i de iloso ia del coneixemen . Ce amen , el con ac e p agma ico iducia-
i ens assegu a que o es les pe sones, en els nos es in e can is quo idians,
op em pe la e en les pa aules dels al es i en la eali a que pe cebem, pe què
aques a ac i ud és econòmica —ens pe me no ha e d’es a posan en dub e
i esca in la e i a de les coses a cada momen . El concep e de e i a que
emp em en les discussions sociològiques no és homòleg al concep e de e i a
epis emològica, ja que el p ime é una dimensió eminen men p agmà ica.
Da an d’aques ealisme del sen i comú, el ela i isme c í ic, d’a el who -
iana, p oposa una ac i ud e lexi a i p e en i a espec e als p ocessos cogni ius.
Pe això no s’ha de conside a que a emp a con a el p og és cien í ic —com
so in han c i ica , ecen men , pe exemple, Sokal i B icmon —53, sinó que
el a possible enca a més en depu a i elimina mis i icacions sob e el mè ode
cien í ic. Pe ò la i u , com és habi ual, es oba en posicions in e mèdies.
Així, els p opis Sokal i B icmon adme en que cal ag ai a Kuhn i a al es ela-
i is es d’a el idealis a la idea del ca àc e indi ec e i complex de la elació
en e el món ísic i el coneixemen que en podem ex eu e.54 La dispu a cen-
al és, òb iamen , la g an p egun a sob e la eali a : exis eix o a o dins de
nosal es? les se es quali a s, són independen s del nos e p océs cogni iu o
p ecisamen a o gades, cons uïdes pe aques ? «The key idea is o eplace
e e ence and u h in ou seman ic heo y wi h pa ial e e ence and pa ial
u h», esc iuen De i i S e elny.55 Així, adme en que la posada en qües ió
del coneixemen objec iu desemboca en la p opos a de la cognició com a p o-
cés dialèc ic; de la dialèc ica es able a en e la p essió cogni i a exe cida pe
qui ol conèixe i la p ojecció enomenològica i la esis ència del que és cone-
gu . En aques a opada, semp e complexa i p obablemen mai idèn ica, es juga
l’es ablimen de coneixemen .
40 Anàlisi 28, 2002 Da id Vidal Cas ell
52. C . Sokal i B icmon (1999), op. ci .
53. C . Sokal i B icmon (1999), op. ci .
54. Sokal i B icmon (1999), op. ci ., p. 111-113.
55. De i i S e elny (1987), op. ci ., p. 182.
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:57 Página 40
4.1.2. Idealisme i ela i isme: els subjec i ismes
Hem pa la , en algun momen dels pa àg a s an e io s, dels co en s idealis-
es. Sens dub e s’han oposa , al lla g del segle passa , a les pe spec i es ealis es
i posi i is es. L’idealisme —que a enca de l’escola ilosò ica alemanya, i p in-
cipalmen de Hegel— no nega pas el p ime axioma p opi del ealisme: no
nega que exis eix el món, la eali a , ni que aques a ens in e pel·li. Pe ò sí que
posa en qües ió el segon axioma: que aques món sigui, essencialmen , al com
se’ns mos a, i que les se es quali a s siguin independen s del p océs de pe -
cepció i del subjec e que les pe cep. Els subjec i ismes, nascu s d’aques a ma iu,
an dona lloc al enomenisme —al seu o n amb di e sos co en s—, la p e-
missa p incipal del qual és que allò que podem pe ceb e és an sols enomen o
apa ença. Cu iosamen , el enomenisme no ha es a ab aça només pe ilò-
so s com a a Hume, Kan , Com e i Ca nap, sinó ambé pe dis ingi s cien í-
ics com P olomeu, Mach, Duhem i Boh .56 Bona pa dels co en s
subjec i is es i enomenis es en onsen les se es a els en Kan i Nie zsche57.
La esi kan iana segons la qual l’home es à incapaci a pe conèixe la cosa en
ella ma eixa, i que allò amb què es elaciona cogni i amen és el seu enomen,
la se a mani es ació (que anomena «apa ença»), no nega — ixem-nos-hi—
l’e idència que la cosa en ella ma eixa exis eix independen men del e que la
coneguem. A a bé, posa en dub e aonable que allò que coneguem sigui la cosa
en ella ma eixa.58
Volem aquí e no a el que ja apun à em més amun : la possible a icu-
lació, sob e o pel que a a les conclusions, en e el ealisme c í ic i un idealis-
me d’a el kan iana. En o s dos casos es é en comp e que hi ha un món pe
conèixe ; i en o s dos casos s’ad e eix la na u a complexa i enganyosa de les
mani es acions enomèniques d’aques a eali a . Ce amen , l’una pa eix d’una
concepció objec i is a men e que l’al a sos é uns pos ula s subjec i is es —p o-
pis d’una pe spec i a que con empla el gi an opològic de què hem pa la en
un al e lloc. Pe ò, amb o , no cal di que si hem de p oposa una epis emo-
logia que p e ingui del ealisme ingenu pe ò que no caigui en un es è il ela-
i isme, és aques a l’o ien ació pe la qual cal ad oca , ambé en la eo ia del
pe iodisme.
La ans o mació de la eo ia del pe iodisme: una c isi de pa adigma? Anàlisi 28, 2002 41
56. C . Bunge, M. (1985), op. ci ., p. 42-43.
57. To segui pa lem, al ex p incipal, sob e en quin sen i ep la in luència kan iana. Pel que
a a Nie zsche, la in luència en aques s co en s la a exe ci sob e o en l’anomena «p ag-
ma isme», segons el qual el coneixemen no és més que un ecu s d’adap ació biològica
simila a l’ale a d’un peix. El que impo a és la supe i ència, i l’home ha e se i el desen-
olupamen de les se es capaci a s cogni i es pe al de sob e iu e en un medi hos il. «Si
pa a sob e i i nos es p eciso men i , lo ha emos: la e dad no siemp e ale más que la
men i a, y en odo caso no puede de ini se independien emen e del éxi o» (Bunge, M.,
1985, op. ci ., p. 70). No i’s la p oximi a al concep e nie zscheà de e i a exposa a Sob e
e dad y men i a en sen ido ex amo al: la e i a és un aco d social que ens és ú il; l’ésse
humà no es ima més, pe genè ica, la e i a que la men ida, senzillamen la oba més ú il.
Quan aques a no ho és, op a pe la men ida sense p oblemes mo als.
58. De i i S e elny (1987), op. ci ., p. 185.
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:57 Página 41
Dins d’aques àmbi d’es udi del pe iodisme, pe ò, ens obem amb una
pe spec i a epis emològica hegemònica que és essencialmen posi i is a i ea-
lis a. Amb o , com ja hem apun a , dins d’aques a isió hegemònica el pa a-
digma dominan comença a acumula dissensions cada cop més abundan s, i
una al a pe spec i a en con lic e comença a dibuixa -se.
4.2. Pe spec i a epis emològica de la comunicació pe iodís ica
Hem is , al començamen d’aques a icle, que l’e olució de les ecnologies
de la comunicació i les no es o mes que ha adop a la p o essió de comunicado
i de pe iodis a han plan eja alguns p oblemes nous a l’ho a de pensa sob e
la eina dels mi jans —com a a, pe exemple, la concen ació de pode emp e-
sa ial o la c isi de la c edibili a . En can i, la pe spec i a epis emològica pel
que a al coneixemen pe iodís ic no s’ha is so mesa a c isi, almenys des del
discu s p o essional. El pe iodis a con inua sen l’encapsulado de eali a dins
de pa aules, a a més legi ima pe no es eines ecnològiques que p opicien
no es u ines p o essionals apa en men enca a més asèp iques. Com explica
Ramone , a ui guanya e eny de nou la concepció del pe iodis a com un me
codi icado o mediado sense in encionali a —com ja augu a a Ma ínez
Albe os a El lenguaje pe iodís ico el 1989—, que ens o e eix en di ec e la in o -
mació, els e s, des del lloc on succeeixen.59 Les e ansmissions en di ec e de
la in o mació des de qualse ol ind e de l’empe i i globus e aqüi —com qui
e asmen un pa i de u bol— que pe me en les no es ecnologies abona
aques a pe cepció del comunicado com un me ope ado de càme a. És la
lògica que Ramone anomena el am- am plane a i, pe manen men connec-
a al lloc dels e s, que enca na la ideologia del di ec e en què es basa a ui la
in o mació: la al·làcia segons la qual eu e és comp end e, que ens legi ima
pe sucumbi a la insaciable i ins in i a pulsió escòpica.60
42 Anàlisi 28, 2002 Da id Vidal Cas ell
59. C . Ramone , I. (1998), op. ci ., pàssim. Reco dem que la de inició del pe iodisme com
una ac i i a lingüís ica no in encional la a e , no a pas an s anys, J.L. MARTÍNEZ ALBERTOS
(1989). El lenguaje pe iodís ico. Mad id: Pa anin o, p. 147: «¿En qué consis e la unción
mediado a del pe iodis a en el mundo con empo áneo? Sencillamen e, en se un eslabón
no-in encional en e el conjun o de acon ecimien os de in e és gene al y los públicos ecep-
o es a ec ados de una o ma u o a po es os mismos acon ecimien os.» El pe iodis a és,
doncs, des d’aques a pe spec i a, «un ins umen o no-in encional pa a la elación comu-
nica i a en e públicos de e minados y acon ecimien os conc e os». Pe a aques a conside-
ació, el ca ed à ic de la Complu ense es basa a en una ob a de B.H. Wes ley i M.S. McLean
publicada l’any 1957 que enca na o s els p essupòsi s del uncionalisme posi i is a p opi de
la adició in el·lec ual no d-ame icana.
60. Hem ci a l’ob a de Ramone en di e sos llocs de l’a icle. Ell elaciona aques a pulsió cap al
di ec e amb el descens de la c edibili a , aspec e que é mol es elacions, com ja hem e no a
més amun , amb les conside acions s eine ianes de l’època de la pos pa aula, on només al es
o mes de comunicació sembla que conse en l’au o i a . Sob e la pulsió escòpica, concep e
usa pe Román Gube n que al·ludeix al dele insadollable de mi a -ho o i semp e, al a di
que n’hem ingu un excel·len exemple amb el magne esde enimen medià ic de l’a emp a
de l’11 de se emb e de 2001. Cap i a s pe la o ça de la ima ge d’un a ió es a ellan -se en
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:57 Página 42
Men e l’àmbi de la eo ia de la comunicació ha e oluciona o ça, sob e-
o amb l’a ibada g adual de no es con ibucions p o inen s de les no es pe s-
pec i es de la sociologia, l’àmbi d’es udi de l’esc ip u a pe iodís ica ha
man ingu majo i à iamen —ja hem is que els pa adigmes supo en inco-
he ències— les se es a els eò iques (gene ali zacions simbòliques, models i
exempla s) en onsades en elles pe spec i es uncionalis es, es uc u alis es
iposi i is es, seguin la pe ja de l’escola libe al no d-ame icana. I, pa adoxal-
men , igno an la adició eu opea d’es udis pe iodís ics, de a annà més ilosò-
ic i c í ic i menys empí ica que l’hegemònica als EUA. La sepa ació en e e s
i opinió, p opi d’aques a isió posi i is a i ealis a, a obei més des dels seus ini-
cis a in e essos come cials que no pas a anàlisis i conclusions acadèmiques. El
que podem anomena «coa ada deon ològica» ha es a du an anys la base de
la c edibili a en la indús ia de la in o mació.
Pe spec i es o co en s sociològics, lingüís ics i ilosò ics com l’e nome o-
dologia, l’in e accionisme simbòlic o la enomenologia —amb noms com
Al ed Schu z, Pe e Be ge o Thomas Luckmann— an posa les bases pe -
què apo acions clau pos e io s com les de McCombs i Shaw l’any 1972,
Noelle-Neumann el 1973, Al heide el 1974 o Gaye Tuchman el 1978 modi-
iquessin sensiblemen el pa adigma o la pe spec i a hegemònica en eo ia de
la comunicació, així com els seus pos ula s cen als ins alesho es p o inen s
ambé del uncionalisme i de l’es uc u alisme: que els mi jans no enen a penes
incidència en l’inidi idu, i que eballen amb una eali a ex e na a ell, i no
in e subjec i amen (i lingüís icamen , hi a egim) cons uïda.61 És e iden , en
can i, que aques a e olució del pa adigma en la eo ia de la comunicació no ha
es a semp e con emplada en la eo ia del pe iodisme, que en mol s casos
ha segui in ocan l’adagi segons el qual ac s a e sac ed and commen s a e ee.
Tanma eix —i pa adoxalmen — a ui poques eus posen en dub e que no é sen-
i pa la d’objec i i a ni ecó e al c i e i de sepa ació en e e s i opinió, al
com p oclama una ce a escola no d-ame icana.
En can i, la gene ali zació simbòlica bàsica a ui a la disciplina d’es udi de
la comunicació pe iodís ica con inua sen aques a que dis ingeix els e s de l’o-
pinió. Sob e ella s’edi ica una noció p ecisa del que a el pe iodis a ( ecolli
no ícies pe ansplan a -les a les planes dels dia is, almen com si ossin ge a-
nis; «su al ca e i oba/po a’m una no ícia», deien els caps als pe iodis es
del cinema i les no el·les, an imi a s a les nos es edaccions); del que és el
pe iodisme (un eci a innocu de la eali a , que és llegible sense cap p oble-
ma, i ambé una noció p ecisa del que és la eali a : semp e una cosa ex e na al
La ans o mació de la eo ia del pe iodisme: una c isi de pa adigma? Anàlisi 28, 2002 43
di ec e con a un g a acels, les ele isions epe ien les ima ges una egada i una al a, des de o s
els pun s de is a, com si això pogués e i a o subs i ui l’explicació, les p egun es, les espos-
es, la in e p e ació i la con ex uali zació an necessà ies. Mai com aquella a da de se emb e
s’ha e idencia la e i a de la p emonició de S eine : ens obem ja a l’e a de la pos pa aula.
61. C . MONTERO, M.D. (1994). La in o mació pe iodís ica i la se a in luència social. Bella e a
(Ce danyola del Vallès): Se ei de Publicacions de la UAB, p. 146-160. Vegeu les no es 164
i 165.
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:57 Página 43
subjec e, que el p ecedeix. Pe o això, la p esència del subjec e en el ex , de
e , és olun à iamen negligida pe la eo ia del pe iodisme esc i , com ja a
apun a Wol e al p òleg d’El Nou Pe iodisme.62 També Núñez Lade éze, en
ocupa -se de l’es il pe iodís ic in o ma iu, ema ca ins a quin pun ha de se ,
sob e o , un es il de l’absència, en què l’esc ip o es obi pe ec amen camu-
la i hagi esbo a les se es emp em es al ex , de mane a que aques , en cohe èn-
cia amb la pe spec i a hegemònica, sembli ecolli i ansplan a a la plana del
dia i asèp icamen , sense cap mediació subjec i a.63
El g an co ol·la i, pe ò, d’aques a p emissa p ime a que dis ingeix en e
in o mació i opinió a ec a la eo ia dels gène es en pe iodisme. Cal acla i d’en-
ada que no només a causa de l’he ència posi i is a, sinó ambé del llega de
l’an iga i canònica eo ia dels gène es64. El g an co ol·la i d’aques a p emissa és
la e enya dis inció binà ia de o a p oducció pe iodís ica dins d’un d’aques s
dos g ans calaixos. E iden men , aques a ca alogació dels ex os pe iodís ics
en dos g ans gène es —la in o mació i l’opinió; es, a o es i a , amb la in e -
p e ació— é una sole a indiscu ible, a alada pe noms com Wa en, Ma ínez
Albe os i ins i o Gomis, que la ma isa i la modi ica lleuge amen amb la
se a eo ia dels di e sos g aus de la in e p e ació, semp e p esen , segons ell,
en o ex pe iodís ic. També s’ha de econèixe l’excel·len endimen pedagò-
gic que ha dona aques a senzilla i binà ia compa imen ació.
El p oblema p incipal d’aques a di isió genològica de l’an iga pe spec i a
d’a el uncionalis a-posi i is a-es uc u alis a65 és que s’aixeca sob e uns p es-
supòsi s ilosò ics que han en a en c isi se iosa les úl imes dècades a pa i de
les apo acions de di e ses disciplines, com acabem de eu e en l’apa a an e-
io . El posi i isme, pe exemple, del qual ja hem pa la abans, és un co en de
g an eco egu a l’epis emologia i que a compo a nomb osos bene icis amb
la in enció d’e i a els enedo s de um, pe ò que a se po a al seu ex em en
l’aplicació a la in e p e ació ex ual. Així, els e s són comp o ables, es oben
o a de nosal es, són objec e de la ciència, en an que poden se mesu a s,
calib a s, pesa s. Un e és pe al posi i isme quelcom angible. En can i les
idees, la ida men al en gene al, s’iden i ica, dins d’aques a pe spec i a ilosò-
44 Anàlisi 28, 2002 Da id Vidal Cas ell
62. WOLFE, T. (1974). El nue o pe iodismo. Ba celona: Anag ama.
63. C . CASASÚS, J.M.; NÚÑEZ LADEVÉZE, L. (1991). Es ilo y géne os pe iodís icos. Ba celona: A iel.
Cal eu e, sob e o , la segona pa del llib e, on Lade éze a on a aques p oblema de l’es-
il pe iodís ic objec i i zan .
64. Sob e aques a úl ima, de cabdal impo ància, a ès que es uc u a bona pa dels plans
d’es udi de les llicencia u es de pe iodisme, en pa la em al pun 5.2, pe ò ja podem a ança
que el que es p oposa aquí és un concep e de gène e dialògic, obe i e olu iu, en la línia
del que p oposa la ecen eo ia dels gène es. Res a eu e amb el canònic concep e de
gène e ho acià i p e omàn ic, on els gène es són calaixos es ancs ní idamen sepa a s l’un
de l’al e.
65. La de inició és o opèdica com un b aç a icula , pe ò ens e e im al e que és d’in luència
uncionalis a pel que a als p essupòsi s sociològics, posi i is a pel que a a la se a eo ia del
coneixemen i es uc u alis a si ens in e essem pel pun de is a de les eo ies lingüís iques
i li e à ies implíci es.
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:57 Página 44
ica, amb l’a eali a i la subjec i i a . Ma ínez Vall ey ha esc i que «a casi
nadie se le escapa que és e es el o igen del axioma: “los hechos son sag ados;
la opiniones, lib es”.»66
No és possible nega que els e s enen exis ència o a de qui obse a, e ec-
i amen . Aques a és una conclusió del ela i isme kan ià al qual ens hem aco-
lli en aques a icle, unes quan es planes en e e. Pe ò ambé cal e lexiona en
is a de les apo acions de l’epis emologia —i singula men de la iloso ia del
llengua ge, ja que el coneixemen pe iodís ic es p odueix semp e de mane a
lingüís ica— sob e l’e idència que no és el e el que en a dins de la nos a
consciència d’obse ado s, sinó la nos a expe iència del e com a al. I que
allò que pe cebem esde é ins an àniamen , quan olem ansme e-ho lin-
güís icamen , la o mulació d’una opinió.
Be il Malmbe g assegu a a, en aques sen i , que «cualquie pe cepción
implica la in e p e ación de un con inuum que puede se ans o mado en
unidades disc e as sólo g acias a un p ocedimien o lingüís ico»67, una obse ació
segu amen deu o a de la que ha ia e uns anys en e e Wal e Lippman: «Los
hechos de la ida mode na no cob an espon áneamen e la o ma po la que se
les puede dis ingui . Esa o ma ha de se dada po alguien.»68 Així com la psi-
cologia a i ma que és la po de qui mi a la que c ea el mons e, és ambé la
mi ada del pe iodis a la que c ea la no ícia, i no a la in e sa —la no ícia qui
con e eix a qui se la obi en un pe iodis a. Des de la p agmà ica lingüís ica,
Ma ín Jo ge ho ha ma isa adequadamen : «La no icia, aunque se unda en
hechos, ep esen a ideas o concep os. No son los hechos mismos sino la moda-
lidad discu si a lo que se p esen a an e el lec o .»69 To a p àc ica discu si a és
un enuncia sob e el món elabo a pe una subjec i i a o pe una in e sub-
jec i i a col·lec i a, que, e iden men , com ja an esc iu e de mane a pione-
a Be nal i Chillón l’any 1985, «in e p e a de modo pa icula , incomple a y,
o zosamen e, “no obje i o” el mundo, haciendo in e eni su o sus peculia es
pe cepciones y concepciones sob e lo que acon ece, a sabe , sus ac i udes é i-
cas, sus es ados de ánimo, sus con icciones polí icas y mo ales […]. Po an o,
odo mensaje in o ma i o es á eñido de subje i idad. […] Ningún mensaje
puede se obje i o.»70 Aques a concepció c í ica, que com podem eu e pe
l’o igen c onològic de les ci acions que hem po a al ex en els da e s pa à-
g a s, s’ha desen olupa a la pe i è ia de la pe spec i a hegemònica dins dels
es udis de comunicació pe iodís ica, s’oposa al c edo de l’objec i i a en què
se sus en en les dico omies clàssiques de e s i opinions. Així, Ma ín Jo ge,
La ans o mació de la eo ia del pe iodisme: una c isi de pa adigma? Anàlisi 28, 2002 45
66. Ma ínez Vall ey, F. (1995), op. ci ., p. 79.
67. MALMBERG, B. (1969). Lingüís ica es uc u al y comunicación humana. Mad id: G edos, p. 41.
68. LIPPMAN, W. (1949). La opinión pública. Buenos Ai es: Cía. G al. Fab il Edi o a; ci a pe
GOMIS, L. (1991). Teo ía del pe iodismo. Ba celona: Paidós, p. 36. Cal e no a que el lli-
b e de Lippman a se publica o iginà iamen en anglès l’any 1922.
69. MARÍN JORGE, M. (1993), «El discu so de la in o mación», dins de GRUPO ANDALUZ DE
PRAGMÁTICA, Es udios p agmá icos: lenguaje y medios de comunicación. Se illa: Uni e sidad
de Se illa, p. 11-27. La ci ació co espon a la plana 14.
70. Be nal, S.; Chillón, A. (1985), p. 12-13.
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:57 Página 45
Així, si em un epàs a les apo acions sob e el p oblema dels gène es en
pe iodisme, podem aça un p ime eco egu de ca ac e ís iques del pa a-
digma en c isi pel que a a la genologia:
a) La in luència del a annà no ma iu i p ecep iu dels llib es d’es il amb
què és (legí imamen ) ac a el p oblema del gène e a les edaccions.
Aques a pe spec i a s’ha asllada o so in als manuals pe a es udian s
i a les aules, sense ha e -se comple a amb una pe spec i a d’es udi més
analí ica i desc ip i a, a en a no només al que s’ha de e , sinó ambé al que
es po e .
b) Els es udis sob e esc ip u a pe iodís ica, sob e o en el e eny dels gène-
es, s’han oblida ins a ben poc dels p og essos de la lingüís ica més ac ual,
així com de les apo acions de la eo ia li e à ia. Ma ínez Vall ey ha e
no a com, malg a que el pa adigma es uc u alis a a emps que es à en
c isi, es con inua en se i enca a de mo lle eò ic, amb les conseqüèn-
cies que això compo a.90
c) El g uix més impo an d’apo acions a la eo ia dels gène es en pe iodis-
me s’o igina com a co ol·la i del deba sob e l’objec i i a . D’aquí ep el
o em à icamen no ma iu i la condemna cap a la hib idació, de dub osa
onamen ació epis emològica i lingüís ica, com hem is . Reco dem que
Ma ínez Albe os apun a a El lenguaje pe iodís ico que l’incomplimen de
l’obse ança de la dis inició dels gène es po condui el pe iodis a a la p esó.
No c ec que a la eo ia dels gène es exis eixi un exemple millo de no ma-
i isme. Podem es abli , ce amen , un pa al·lelisme amb les pe spec i es
genològiques clàssiques, que conside a en els g ans gène es com a o mes
na u als de la pa la —Na u o men de dich ung, com les a anomena
Goe he—, que ja ha ien es a copsades pels au o s de l’an igui a clàssica i
que, pe an , no adme ien e olució ni hib idació. L’edi ici de la genolo-
gia pe iodís ica, en pa aules de Núñez Lade éze, es onamen a sob e «la
c eencia de que puede habe una sepa ación ajan e en e hechos y opi-
niones», c eença sob e la qual s’aixeca o el ac amen didàc ic d’a el
posi i is a.91 Pe ò, com hem apun a en un apa a an e io , no hi ha cap
na u ali a no e ò ica en el enomen de la pa la humana. «Los hechos pue-
den se sag ados —diu Núñez Lade éze— pe o la con igu ación ex ual
de un ela o sob e los hechos implica una ac i ud in e p e a i a po pa e
del in o mado . La con ección ex ual de un ela o es un ac o delibe a i o,
in encional y p oduc i o de un in é p e e, y nada hay en los hechos que
compela a que el in o mado los o dene de una mane a o de o a.»92
d) El gène e, segons aques a pe spec i a, és una ecep a pe a la p oducció
ex ual, que no adme e olucions ni in e e ències. El mo lle ex ual es à
comple . Les ipologies genè iques són, així, caselle s anca s, i els gène es,
52 Anàlisi 28, 2002 Da id Vidal Cas ell
90. Ma ínez Vall ey, F. (1995), op. ci ., p. 85.
91. Núñez Lade éze, L. (1995), op. ci ., p. 35-36.
92. Núñez Lade éze, L. (1995), op. ci ., p. 36.
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:57 Página 52
com expliquen Aguia e Sil a en e e ència a la eo ia del gène e li e a i en
el neoclassicisme, són concebu s com «una especie de esencia e e na, ija e
inmu able, gobe nada po eglas especí icas y ambién inmu ables».93 Dins
la eo ia del pe iodisme, això con iu mal que bé amb el ja esmen a imp es-
sionisme, que o ho con ia a l’adquisició d’expe iència p o essional.
També, doncs, en el camp de la eo ia dels gène es la pè dua de cohesió
dins la disciplina és e iden . En una assigna u a com Gène es In o ma ius
In e p e a ius, pe exemple, ens podem oba un abo da ge basa en un con-
cep e anca de gène e, ins al·la a més sob e l’oposició en e in o mació i opi-
nió i, pe ma isa -ho, in e p e ació. Pe ò, en can i, és e iden que la ensió
en e in o mació i opinió no esol l’amplíssima gama de gène es pe iodís ics,
i que no ens do a d’eines desc ip i es i analí iques pe a l’ensenyamen .94 El
gène e és un espai de ensions, amb cons an s i a iables. Pe exemple, en el
cas de l’en e is a hem desc i un conjun de sis eixos de ensió, nascu s de sis
oposicions o pola i a s, que són ca ac e ís iques onamen als, ca ac e i zado-
es del gène e, i que a més el desc iuen en les se es uncions ideològiques.95
També la c ònica, el epo a ge, el e a o l’edi o ial, en an que o mes dis-
cu si es p ou de inides, poden es udia -se d’aques a mane a obe a pe ò p e-
cisa. Aques a o ien ació en l’es udi genològic i l’eliminació de la discussió
epis emològica d’aques àmbi és, en de ini i a, el que p oposen les no es pe s-
pec i es a l’an ic pa adigma d’es udi del pe iodisme.
6. Conclusions
La inco po ació de no es pe spec i es p o inen s de la iloso ia i de la lin-
güís ica a l’es udi de la comunicació pe iodís ica p o oca que gene ali zacions
simbòliques que han onamen a aques a disciplina, com la que de ineix el que
és el llengua ge, l’objec i i a o el p opi pe iodisme, es o nin con lic i es i
mo iu de dissensió en e au o s. Això hem is que es po conside a una c isi
de pa adigma o de pe spec i a hegemònica dins de la disciplina. Els e ec es
p incipals d’aques a inno ació disciplinà ia els no em en la mane a de des-
c iu e i explica quin és i quin po se l’es il pe iodís ic —pe abandona -ne
un d’objec i i zan en on d’un pe iodisme es imonial i de comp omís— o
la mane a com es desc iuen i s’ensenyen els gène es discu sius. La c í ica als
La ans o mació de la eo ia del pe iodisme: una c isi de pa adigma? Anàlisi 28, 2002 53
93. Aguia e Sil a, V.M. (1975), op. ci ., p. 163-164.
94. És imp escindible, en aques sen i , l’apo ació de Mikhaïl Bakh in i la se a de inició del
gène e discu siu com una o ma de l’enunciació « ela i amen es able». Leono A uch,
Albe Chillón i jo ma eix hem inco po a , c ec que amb o una desc ip i a, aques con-
cep e a la eo ia dels gène es pe iodís ics. C . Chillón, A. (1999), op. ci ., i A uch, L.
(1995), op. ci . C . ambé BAKHTIN, M. (1982). Es é ica de la c eación e bal. Mad id:
Siglo XXI.
95. C . Vidal Cas ell, D. (2000), op. ci . Els eixos de ensió o pola i a s són o ali a -esc ip u-
a, p esència-absència ( o s dos bàsicamen o mals), iden i a -al e i a , memò ia-obli i p i-
aci a -publici a .
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:57 Página 53
concep es de eali a i de e que compo a la in oducció de nocions d’epis e-
mologia i iloso ia del llengua ge no a ec en en es el discu s deon ològic de la
p emsa. És més: només des de la subjec i i a explíci a i comp omesa es po
se hones amen neu al o impa cial.
Da id Vidal Cas ell, doc o en Ciències de la In o mació, és p o esso de Gène es
In o ma ius In e p e a ius i Li e a u a i Pe iodisme a la UAB. Ha eballa com a pe io-
dis a a di e sos mi jans de comunicació i és coau o del llib e La en e is a en adio, ele isión
y p ensa (Cá ed a, 1998).
54 Anàlisi 28, 2002 Da id Vidal Cas ell
Anàlisi 28 001-304 21/5/02 09:57 Página 54
