Resum
En el documen al Índia, el g an cineas a i alià Robe o Rossellini a p oposa una isió de
la na a i a cinema og à ica basada en la ece ca de la anspa ència, en la qual les ima ges
enien com a unció la ansmissió d’idees. Aques p opòsi a condui Rossellini a la ece -
ca de la ima ge essencial i, pe an , a la indicació implíci a del seu al alo cogni iu.
Pa aules clau: documen al, es a ègies enuncia i es, ima ge essencial.
Abs ac . The Enuncia i e S a egies o a Didac ic Documen a y: The Case o India, by
Robe o Rossellini
In he documen a y India, he enowned ilm make Robe o Rossellini o e ed a ision
o cinema og aphic na a i e based on he sea ch o anspa ency whe e images unc ion
as he means o ansmi ing ideas. This objec i e led Rossellini o sea ch o he essen-
ial image and, he e o e, he implici indica ion o i s highly signi ican cogni i e alue.
Key wo ds: documen a y, enuncia i e s a egies, essen ial image.
Uns quan s anys desp és del oda ge de The Ri e , Jean Renoi coneix Rossellini
a Pa ís i li pa la de la ascinació que sen pe un món en el qual con ínuamen
po posa -se en dub e la ani a que en ol a la idea occiden al de l’acció: «Jean
Renoi , que a ma xa a l’Índia dos anys abans pe oda The Ri e , em a pa -
la mol es egades de la i u d’aques país, ins al pun de gene a -me la
cu iosi a sob e el seu i me de ida», eco da a Rossellini en la se a au obio-
g a ia1. El cineas a i alià a e cas dels consells de Jean Renoi i el 9 de desem-
b e de 1956 a a iba a Bombai disposa a du a e me un complica p ojec-
e de ilmació de di e sos documen als de ca àc e geog à ic sob e l’Índia. En
el momen de comença el ia ge, Rossellini a essa a una o a c isi espec-
e al cinema de icció. El camí cap a la mode ni a que ha ia obe amb
1. Robe o ROSSELLINI (1977). F agmen s d’une au obiog aphie. Pa ís: Ramsay, p. 181.
Anàlisi 27, 2001 77-89
Les es a ègies enuncia i es d’un documen al
didàc ic, el cas d’India de Robe o Rossellini
Àngel Quin ana
Uni e si a de Gi ona
S omboli i Viaggio in I alia, dues pel·lícules en les quals s’es ablia un diàleg
en e una na u alesa obe a al mis e i i una icció ancada en els lími s es a-
ble s pe la imaginació, no ha ia oba cap mena d’accep ació pe pa del
públic. Pe al a banda, les elacions sen imen als que el cineas a man enia
amb l’ac iu Ing id Be gman ambé ha ien en a en c isi. El ia ge cap a
l’Índia a esde eni pe Rossellini una escapada de la se a ince a elació sen-
imen al, pe ò a se i pe què dissenyés un dels p ime s p ojec es en els quals
la ele isió a es abli un diàleg amb el cinema, pe al de busca una ia d’ex-
pe imen ació de ca àc e an opològic en la qual es delimi a en els nous camins
que una concepció àmplia de l’audio isual podia ob i en els anys cinquan a.
Rossellini a p oposa un p ojec e audio isual, en el sen i ampli de la pa au-
la, en el momen en què la ele isió es oba a en els seus o ígens i quan el
cinema es a a disposa a pode cedi una pa del seu p e ès p o agonisme
a ís ic cap a un mi jà que olia imposa -se en l’es e a comunica i a. Aques p o-
jec e audio isual es a a in eg a pe dues sè ies de ele isió odades en 16 mm
que, amb el í ol de J’ai ai un bon oyage i l’India is a da Rossellini, an se
emeses pe la cadena ancesa ORTF y la i aliana RAI, a més d’un lla gme-
a ge oda en 35 mm, India, ma i buhmi.
Robe o Rossellini a du a e me una ece ca de ca àc e an opològic
sob e un país de 400 milions d’habi an s que es a a en p océs de ans o ma-
ció de les se es es uc u es. Pe al a banda, el cineas a a descob i a l’Índia
una mane a d’en end e i eu e el món absolu amen an idogmà ica, amb la
qual a pode e oba un ce espe i p ope al anciscanisme, que el p opi
cineas a a ei indica com a o ma de llui a con a l’o gull impe an en l’Eu opa
dels mi acles econòmics a F ancesco, Giulla e di Dio (1950).
El p ojec e India ha ia de se el p ime de di e sos eballs en els quals, a pa -
i d’una ba eja d’elemen s de icció i ima ges documen als, s’es ablia una
mena d’enques a audio isual sob e els p oblemes del món. Amb aques s p o-
jec es, Rossellini a ole posa en c isi la igu a del di ec o , obse a com a
au o pels nous cinemes des d’una pe spec i a he e a del oman icisme, pe
comença a en e eu e la igu a del cineas a com a coo dinado d’un ampli
p ojec e audio isual ú il pe al coneixemen :
Allò que jo he e pe l’Índia, acaba à en -se pe o el món. El esul a se à
una ob a mol àmplia, de la qual jo no pod é ocupa -me o sol. En se é úni-
camen el p omo o i l’animado , i ind é mol a gen eballan en el p ojec e,
sob e o jo es, o s o ien a s cap a la ma eixa ece ca. A Rússia, a Xina, a
Amè ica del Sud, a À ica, pe o a eu2.
A la e is a Cahie s du cinéma a ea i ma la se a posició en decla a que la
se a expe iència a l’Índia no e a més que el pun de pa ida d’un g an p ojec e:
78 Anàlisi 27, 2001 Àngel Quin ana
2. Robe o Rossellini a «La able onde». Emissió adio ònica, maig de 1960. Recolli a Ad iano
APRÀ (ed.) (1991). Robe o Rossellini. India. Roma: Cineci à Es e o, maig de 1991, p.40.
To a la me a a en u a a l’Índia ha es a , pe a mi, una mena d’es udi sob e un
p ojec e audio isual més ampli, que he decidi aixeca . C ec que o s els mi -
jans de di usió de la cul u a han esde ingu es è ils, ja que han abandona o a
o ma de comp ensió de l’ésse humà al com és3.
Les p ime es in o macions sob e el p ojec e de oda ge d’un ilm sob e
l’Índia da en de 1955. Fe eydoun Ho eyda, un dels guionis es ac edi a s en el
lla gme a ge, ha mani es a que En ico Fulchignoni, que eballa a en la sec-
ció de cinema de la UNESCO, li a pa la de ia ja amb co xe amb Robe o
Rossellini ins a l’Índia, du an el ajec e hau ien de ilma ima ges de Tu quia,
I ak i A ganis an4. En els mesos que el cineas a, desp és de la se a c isi sen i-
men al amb Ing id Be gman, es a ins au a a Pa ís, a més d’es abli con ac es
amb els u u s di ec o s de la nou elle ague —sob e o F ançois T u au ,
Jacques Ri e e i Jean-Luc Goda d— amb els quals a i ma ia les bases pe a un
nou model de cinema, enia com a obsessió llegi o a mena d’in o macions
sob e l’Índia. El p ojec e a pode i a enda an g àcies a un aco d inicial en e
la companyia ancesa de dis ibució Union Géné al Cinema og aphique, un
c èdi d’un milió de li es de la Banca de Roma o e a la companyia de Rossellini,
Aniene Film i la in i ació dels p oduc o s p i a s hindús Bo kei B o he s. Pe
la se a banda, En ico Fulchignoni a enca ega a Rossellini que odés, de mane-
a pa al·lela al lla gme a ge, di e ses ima ges documen als pe a la UNESCO,
les quals cons i ui ien desp és la base de la u u a sè ie ele isi a.
Rossellini a a iba a Bombai el 9 de desemb e de 1956, acompanya del
seu ope ado Aldo Ton i. La p ime a di icul a amb què es a oba a se la
manca de comp omís dels p oduc o s p i a s hindús. El p oblema es a esol-
d e quan a es abli con ac e amb Jean Bhownaga i, esponsable de la Film
Di ison, o ganisme go e namen al, dependen del Minis e i d’In o mació,
enca ega d’ajuda el desen olupamen dels ilms documen als. En una ca a
ad eçada a En ico Fulchignoni, Robe o mos a a el seu desin e ès pels mè o-
des dels p oduc o s p i a s hindús i la con iança en l’emp esa es a al5.
El 10 de gene , el p ime minis e Jawaha lal Neh u li a o e i l’opo uni-
a de ilma el ia ge o icial que ha ia de eali za du an es dies pel país. El
ia ge a comença amb una pa ada a Nalanda, on es a ecupe a un an ic cen-
e budis a i on Neh u es a oba amb el Dalai Lama; més a d, a O issa, a
inaugu a un dels p ojec es més monumen als, el pan à d’Hi akud; el ia ge a
inali za a la Uni e si a Tago e de Shan inike an. Les ima ges del ia ge amb
Neh u, que cons i ui ien el no è capí ol de la sè ie ele isi a, són el nucli des d’on
a pa i el p ojec e India. Desp és d’aques es p ime es escenes, Rossellini a
oda ins al 25 de gene a Bombai algunes ima ges documen als co esponen s
Les es a ègies enuncia i es d’un documen al didàc ic Anàlisi 27, 2001 79
3. Fe eydoun HOVEYDA; F ançois TRUFFAUT (1959). «En e ien a ec Robe o Rossellini».
Cahie s du cinéma, núm. 94, ab il de 1959, p. 4.
4. Ma io VERDONE (1963). Robe o Rossellini. Pa ís: Seghe s, p. 195.
5. Robe o ROSSELLINI, «Le e a a En ico Fulchignoni», 25 de gene de 1957. Rep oduïda a
Filmc i ica, núm. 390, desemb e de 1988.
als es p ime s episodis. El seu p ime desplaçamen a se cap a un poble pes-
cado p ope a Bombai, on es a oda el qua capí ol. En e el 18 de eb e i
el 2 de ma ç es an cap a ima ges en la jungla de Ka apu , les quals an in e-
g a el desè episodi. Més a d, a ia ja a la ciu a san a de Madu ai, als llacs
Malaba i a la zona de Ke ala, on a ecolli ma e ial pe als capí ols cinquè,
sisè i se è. Tal com a i ma Ad iano Ap à, hi ha dub es sob e qui a eali za les
ima ges del ui è episodi, cen a en el eball de cons ucció de la p esa
d’Hi akud. El p ime cop que Rossellini a se a Hi akoud a se el dia de la
inaugu ació de la p esa acabada. Ap à c eu que el ma e ial d’aques episodi li
a se dona pe l’associació Indian Films De elopmen , la qual a enca ega -
se, a més, d’o e i -li o a mena de ma e ial ècnic pe du a e me el oda ge6.
Rossellini no a comença el lla gme a ge India, ma i buhmi, ins desp és
d’ha e acaba les ima ges documen als en 16 mm. El 9 de ma ç a inicia , a la
sel a de Ka apu , la ilmació del p ime episodi del lla gme a ge sob e la ida
dels ele an s. Els al es qua e episodis es an acaba de oda a inals de juny,
desp és que Rossellini aconseguís soluciona nomb osos p oblemes de ca àc e
ècnic i sen imen al. El mes d’oc ub e, desp és del seu e o n a Pa ís, a comença
a eballa en el mun a ge, p ime amb la sè ie ele isi a i desp és en el lla g-
me a ge.
En el p ojec e India, Rossellini a es abli semp e una dis inció en e el
ma e ial en b u que ha ia de dona o igen a la sè ie ele isi a i el ma e ial
cons uï del lla gme a ge. Les ima ges de la sè ie an se una mena d’apun s
sob e la si uació global de l’Índia, una p ime a p esa de con ac e amb la eali-
a i l’esbo any d’un eball més elabo a on la icció obse ada a se posada
en con ac e amb una cons ucció més d ama i zada que no olia pe d e en cap
momen l’emp em a d’allò eal. El p opi Rossellini a exp essa el seu pun de
is a sob e un seu poc usual p océs de ece ca, que en ce a mane a cons i ueix
un p eceden del eball que de e mina s cineas es ac uals poden eali za
amb una càme a digi al a pa i de l’es udi de les locali zacions que s’u ili za an
pe a la c eació d’una icció. La di e ència es à en el e que Rossellini a p oposa
a India que els apun s ossin ambé ma è ia essencial d’una ece ca global sob e
una eali a ex e io :
En la sè ie he olgu obse a el món, amb la in enció de e un simple epo -
a ge, sense cap idea p è ia, només amb la olun a d’a iba a es abli una
cons ucció cinema og à ica pa icula . En el ilm, pe con a, la ma è ia es
oba cons uïda d amà icamen . Ja que allò que he in en a exp essa és el
sen imen p o oca pe l’Índia, he olgu copsa la calo in e io de la gen de
l’Índia. He in en a , si ho puc a i ma sense cau e en el idícul, de ans o -
ma poè icamen les me es sensacions de epo e 7.
80 Anàlisi 27, 2001 Àngel Quin ana
6. Ad iano APRÀ (1992). Robe o Rossellini, India. Roma: Cineci à Es e o, maig de 1992,
p. 10.
7. Fe eydoun HOVEYDA; Jacques RIVETTE (1963). «En e ien a ec Robe o Rossellini». Cahie s
du cinéma. núm. 145, juliol de 1963, p. 4.
En les decla acions a la e is a Cahie s du cinéma, Rossellini sembla o-
ba -se obliga a es abli uns e s di e encials en e els dos discu sos audio i-
suals que han u ili za com a ma è ia la p òpia eali a geog à ica de l’Índia: la
sè ie ele isi a i el lla gme a ge cinema og à ic. La sepa ació que es ableix
Rossellini ens pe me cons ui una in e essan compa ació en e una o ma
p imi i a de cinema documen al —el es imoni d’ha e es a allà— i una
o ma mode na en la qual el cineas a s’imp egna d’una eali a pe pode c ea ,
mi jançan els ins umen s que li o e eix el discu s documen al, un assaig poè-
ic. En el lla gme a ge India, ma i buhmi, la eali a ex e io esde é la ma è ia
que el cineas a u ili za pe cons ui un discu s, en el qual les di e en s in o -
macions que ens o e eix han es a egulades p è iamen mi jançan un segui
d’es a ègies. A India, ma i buhmi exis eixen di e en s eus en o 8que ens
pa len i o denen la eali a , ins acaba con e in a la pel·lícula documen al un
aspec e de ela semi iccional. Rossellini no u ili za la o ma clàssica de
l’enunciació documen al, en la qual un comen a i en o es con e eix en el
símbol d’una ce a objec i i a que con as a amb la subjec i i a d’una càme a
que es oba subjec a als lími s de l’expe iència, sinó que u ili za di e en s
comen a is en o de ca àc e na a iu, que ac uen com a ce i ica d’una plu-
ali a i com a ansmisso s d’un coneixemen didàc ic. A India, ma i buhmi,
les di e en s es a ègies de posada en escena i d’enunciació no es an encami-
nades a des eali za l’e ec e documen al, sinó al con a i, la se a in enció és la
de e o ça l’e ec e de anspa ència de les ima ges, pe al d’aconsegui que
aques es puguin acaba p esen an -se com a ga an ia d’una ce a e i a del
món.
Pe comp end e les es a ègies que Rossellini po a a e me pe con e i
India, ma i buhmi en un documen al mode n, capaç d’al e a els codis es able s
pel gène e, es necessa i pa i del seu esbós: la sè ie de ele isió. En la sè ie, les
ima ges que oda Rossellini han de se el ce i ica de la se a p esència com a
obse ado de la eali a , han de con e i -se en la ep oducció d’un segui de
coses is es. La sè ie espi a un ce ca àc e p imi iu, no només pe què a se
eali zada en la ele isió dels o ígens, sinó pe què elaciona el pode cogni iu
p opi del cinema p imi iu —en especial, el cinema Lumiè e— amb la olun-
a cogni i a de la ele isió. Com els ope ado s Lumiè e, que a en p end e
is es de di e en s pa s del món, el cineas a isi a una eali a absolu amen
allunyada del seu uni e s quo idià, les se es ima ges li se eixen pe dona el es-
imoni d’allò que ha is .
Les es a ègies enuncia i es d’un documen al didàc ic Anàlisi 27, 2001 81
8. El concep e de eu en o ha es a qües iona pe la eo ia anglosaxona i subs i uï pel de
oice o e . El sen i li e al de la eu en o indica que qui pa la es oba o a del camp isual
de la càme a, pe ò en el món de la diegesi. En can i, en la oice o e , la eu a iba des d’un
al e emps i espai, el emps i l’espai del discu s. En l’àmbi de l’Es a espanyol, s’u ili za de
mane a indi e enciada el e me eu en o , és pe això pe què, malg a la se a imp ecisió,
hem decidi man eni el e me o subs i ui -lo algunes egades pel e me més p ecís de
comen a i en o . Sob e el p oblema e minològic, egeu Sa ah KOZLOFF (1988). In isible
s o y elle s. Voice-o e na a ion in Ame ican ic ion ilm. Be ckley: Uni e si y o Cali o nia
P ess, p. 3.

El sis ema d’enunciació que la sè ie u ili za pe ansme e el sabe és mol
senzill i ambé enllaça amb la dialèc ica del cinema p imi iu. Les ima ges es an
mun ades a dis ància, ag upades pe emes mi jançan la con igüi a i ebu gen
la con inuï a es able a amb els acco ds. L’ac e d’enunciació a pa i del comen-
a i en o es à ín imamen lliga a una expe iència an e io i pe això el dis-
posi iu ele isiu ha de mos a -nos el cos de qui ha isi a l’Índia, el qual ac ua
com a ce i ica de l’exis ència d’un jo na ado . El í ol de les dues e sions de
la sè ie és p ou explíci : L’India is a da Rossellini o J’ai ai un beau oyage.
Rosselini ha is l’Índia, ha eali za un g an ia ge i pe an és el p opi cine-
as a qui, des de l’es udi ele isiu, comen a les ima ges du an el momen de la
p ojecció. El cineas a assumeix la posició de l’explicado de les ima ges del
cinema p imi iu. Així, a la e sió ancesa de la sè ie, Rossellini comen a amb
el p esen ado E ienne Lalou les coses is es, i des del p ime momen anun-
cia que la se a mi ada ol enca amb els òpics, amb les ima ges p e igu a-
des que els ca àlegs u ís ics han cons uï de l’Índia. El cineas a ol mos a
una Índia allunyada de la mi ologia, al com es posa en e idència en el í ol
del p ime capí ol de la e sió i aliana de la sè ie ele isi a: L’India senza mi i.
Malg a que les ima ges is es pe Rossellini esponen a una expe iència
iscuda, la sè ie no és una mena de dia i ín im es imonial d’allò que ha is ,
sinó una ob a didàc ica en la qual el cineas a dissimula la se a expe iència so a
la màsca a de l’objec i i a . Pe du a e me aques a es a ègia, ha de con e i
l’ac e d’enunciació o al, mi jançan el comen a i en o , en un ac e didàc ic.
Pe al a banda, l’ac e de mos ació es posa en e idència a pa i del mun a ge,
que ha de p opo ciona la sensació d’ubiqüi a de la càme a, des inculan les
ima ges de l’expe iència a la igu a de l’enunciado is com a es imoni de qui
ha es a allà. Així, els e s explica s pel na ado no són exposa s mi jançan un
o subjec iu, ja que el na ado es cons i ueix en ins ància que disposa d’una
in o mació p i ilegiada.
D’aques a mane a, la unció que el p opi Rossellini assumeix com a ins àn-
cia enuncia i a p esen a l’es udi ele isiu, acaba si uan -se més a p op de la igu-
a de l’especialis a que de la del es imoni. La sè ie ele isi a ambé es oba
de e minada pe les imposicions p òpies de l’àmbi in o ma iu en la qual a
se emesa. La ele isió podia mos a els aspec es de la ida col·lec i a d’un
país i no p e enia e lec i els p oblemes subjec ius d’un ia ge indi idual.
Aques a idea a si ua la sè ie dins dels lími s imposa s pe la o ma pedagò-
gica clàssica, en la qual el sabe cons i uï d’algú que sap —Rossellini, en
aques cas— es ansme a algú que no sap, l’espec ado aliè a la eali a de
l’Índia.
Pe en end e la ans o mació que Rossellini a du a e me al lla gme a -
ge India, ma i buhmi espec e a la sè ie ele isi a i espec e a l’uni e s del
documen al cinema og à ic, hem de eni en comp e que la pel·lícula inaugu a,
en l’ob a de Rossellini, una no a e lexió sob e la eali a , en la qual la ensió
bàsica ja no se si ua —com en les pel·lícules odades amb Ing id Be gman—
en e la icció i la eali a , sinó en e la il·lusió i el coneixemen . Els mecanis-
mes discu sius del cinema capaços de p o oca una il·lusió de eali a en en
82 Anàlisi 27, 2001 Àngel Quin ana
en ensió amb unes ima ges que enen com a inali a p imo dial la de ans-
me e un coneixemen . A India, ma i buhmi, la c eació cinema og à ica s’o ien a
cap a un desig de ec o i zació de o s els componen s p opis de la mediació íl-
mica cap a una no a o ma de desc ipció de la eali a . El cinema de Rossellini
pa eix de la ei indicació del món isible, pe ò pe du -la a e me necessi a
a icula una sè ie de p ocessos de mediació que pe me in que l’espec ado
econegui el món ep esen a .
A India, ma i buhmi, Rossellini u ili za els p ocedimen s p opis d’allò que,
dins la eo ia li e à ia, Ka e Hambu ge a de ini com a en ise —acció de in-
gi —, com a es a de simulació in e medi en e els e s ac uals —allò que e i-
ablemen ha succeï — i els e s ic icis —allò que no exis eix o no ha pogu
exis i —9. Com eu em més enda an , en els episodis d’ India, ma i buhmi, la
eu en o a la e ce a pe sona és subs i uïda pe una eu a la p ime a pe sona,
en la qual di e en s pe sona ges es con e eixen en es imoni d’una expe ièn-
cia indi idual i acaben ingin que aques a expe iència, que es desen olupa
da an dels ulls de l’espec ado , és el es imoni d’una e i a . Rossellini a icu-
la India, ma i buhmi a pa i de la di ícil ha monia que exis eix en e una sè ie
de eus enuncia i es llunyanes que ens pa len des de di e en s pun s de is a i
que ens si uen en una cu iosa on e a en e allò eal i allò ic ici, i o ien en el
ela cap a di e en s discu sos con aposa s que an des del discu s didàc ic
sob e els elemen s que han con igu a l’Índia com a país de la ole ància, ins a
l’assaig pe sonal sob e la u opia d’un uni e s sense o odòxies. Aques a mul i-
plici a de o mes enuncia i es acaba con e in -se en símbol d’una plu ali a
ha mònica que des ueix la idea del coneixemen com a dogma i es imula la
idea de l’educació com a ansmissió d’in o macions o ien ades cap a la p o-
ducció d’un sen i . La plu ali a de o mes acaba es ablin , ambé, un pon amb
el ema cen al del lla gme a ge: la in eg ació de l’home amb la na u alesa.
India, ma i buhmi es à in eg ada pe qua e episodis, en els quals es oba
una b eu his ò ia indi idual, i cinc in e ludis gene als, de du ada a iable, que
ac uen com a nexe d’unió en e les di e en s pa s10. Aques s in e ludis p e e-
nen dona una isió global de l’Índia. Al lla g de la pel·lícula, el comen a i en
o uni ica les di e en s pa s i es ans o ma en el p incipal elemen es uc u-
Les es a ègies enuncia i es d’un documen al didàc ic Anàlisi 27, 2001 83
9. Vegeu Kä e HAMBURGER (1986). Logique des gen es li é ai es. Pa ís: Seuil. En el e eny
audio isual el concep e de ein ise ha es a ei indica pe F ançois Jos , el qual l’ha de ini
com l’ac e de cons ucció d’un món p obable que eme a un jo o igen semblan a un «sub-
jec e d’enunciació de e mina , indi idual, és a di his ò ic, en el sen i ampli del e me».
F ançois JOST (1995). «Le ein du monde». Reseaux, núm. 72-73, p. 186.
10 L’any 1997, la Cinéma hèque F ançaise a es au a la e sió ancesa d’India, ma i buhmi,
que di e ia en alguns aspec es ela ius al comen a i en o i, sob e o , amb les ima ges d’al-
gun in e ludi, com les que sepa en el e ce i qua episodis, que eme en a la idea de oc i
en les quals Rossellini u ili za l’animació. La e sió ancesa a se la p ime a a se mun a-
da pe al de se p esen ada al es i al de Cannes. El nos e es udi ha p es la còpia ancesa
com a pun de pa ida. Sob e la e sió ancesa, egeu l’es udi de Na halie BURGEOIS i
Be na d BÉNOLIEL (eds.) (1997). India, Rossellini e les animaux. Pa ís: Cinéma hèque
F ançaise.
al —jun amen amb el mun a ge— dels componen s del ela . A di e ència
dels documen als adicionals, a India, ma i buhmi no exis eix una única eu
ex e na —ex adiegè ica— que a pa i de l’omnisciència i mi jançan la e ce a
pe sona expliqui la si uació global de l’Índia. En el lla gme a ge, aques a eu
només es oba p esen en de e mina s momen s, especialmen en o es les
seqüències de ansició, en els b eus momen s in oduc o is i en l’episodi inal,
el p o agonis a del qual és una mona. La eu ex e na es ableix una ha monia
amb es eus in e nes que ma quen el o dels ela s de ida que es oben p e-
sen s en els es p ime s episodis.
La eu que e ec ua el comen a i des de l’ex e io no es co espon, com en
la sè ie de ele isió, amb la eu de Robe o Rossellini, ni ol con e i -se en el
es imoni de cap expe iència iscuda, ja que és una eu sense cos. Aques e és
impo an , pe què la eu deixa de se la desc ipció —o el ela — de les coses
is es pe algú que ha es a allà, pe con e i -se en l’exp essió d’una ins ància amb
un ampli coneixemen enciclopèdic. Aques a eu en o comen a la pel·lícula
mi jançan la e ce a pe sona del singula , i ha de di igi -se a l’espec ado i con-
empla -lo com un u, que pa icipa del discu s11. El o i la inali a que adqui-
eix l’ac e de ansmissió d’un sabe a ia en di e en s momen s d’India, ma i
buhmi, ja que ambé a ien les di e en s ma ques que e elen l’ac e de l’enun-
cia . Pe comp end e la impo ància de les di e en s a iacions, que acaben apa -
an l’ús del comen a i en o de la se a unció adicional, podem pa i d’una
anàlisi de la unció i del con ingu d’aques a eu ex e io i impe sonal.
Al començamen d’India, ma i buhmi, el comen a i en o ex e n cons-
ueix un espec ado model cap al qual a di igida la pel·lícula. El na ado
comença a i man que «pou quiconque ien de l’Occiden , Bombay c’es la po e
de l’Inde» («pe qui ingui d’Occiden , Bombai és la po a de l’Índia»).
L’espec ado ideal de la pel·lícula po se qualse ol espec ado occiden al que
ulgui conèixe la eali a p o unda de l’Índia. La pel·lícula ha d’enca ega -se
de e ela aques a eali a . El na ado p oposa un pac e amb l’espec ado , el con-
ida a eali za un ia ge, un desplaçamen que l’ajudi a des ui els òpics, els
alsos mi es, als quals ja s’ha ia oposa la sè ie de ele isió. El p òleg del lla g-
me a ge es limi a a mos a la po a de l’Índia, els espais quo idians de isi-
bili a u bana, cen an -se en la a ie a de gen s, aces i accions. El na ado ens
pa la de les di e sions de Bombai, de la se a a qui ec u a, dels mo imen s de
la massa, dels seus eballs a esanals. En di e en s momen s del seu discu s, el
na ado sembla di e i -se duen a e me di e en s jocs lingüís ics amb els
84 Anàlisi 27, 2001 Àngel Quin ana
11. Da an del deba sob e si l’ac e d’enunciació és impe sonal o si les se es ma ques enen un
ca àc e an opomò ic, hem decidi p end e pa i pe la segona opció. No c eiem, al com
a ei indica Ch is ian Me z, que l’ac e d’enunciació pa eixi d’un si e abs ac e, sinó que
ei indiquem una enunciació an opomò ica, segons la o ma exp essada pe F ancesco
Casse i, en la qual o discu s és ce i ica d’un jo na ado que es di igeix cap un u espec-
ado . Pe comp end e el deba , egeu F ancesco CASETTI (1989). El ilm y su espec ado .
Mad id: Cá ed a i Ch is ian METZ (1991). L’énoncia ion impe sonelle ou le si e du ilm. Pa ís:
Me idiens Klincksieck.
e bs d’acció, que con as en amb les accions que mos en les ima ges, mun-
ades mi jançan un i me accele a . Men e, les ima ges a iculen un e i a-
ble calidoscopi u bà, el comen a i en o ce i ica la p e esa objec i i a del mis-
sa ge, dilueix les pis es que e elen els signes de l’expe iència subjec i a de l’ac e
de ilmació i es ableix un llaç d’unió lògica en e les ima ges. La ima ge glo-
bal de Bombai, com a au èn ic mic ocosmos que de ineix la mul icul u ali a
i la ole ància de l’Índia, p esideix el o del p òleg i no o na a apa èixe ins
al seu epíleg.
A India, ma i buhmi, Rossellini du a e me un desplaçamen des d’allò
col·lec iu ins a allò pa icula , de l’Índia u bana cap a una Índia u al aliena a
o es les o mes publici à ies imposades des d’Occiden . Aques desplaçamen
es oba ma ca pe una sè ie d’in e ludis que p ecedeixen el ela de cadascun
dels qua e p incipals episodis. A ni ell isual, aques desplaçamen d’allò glo-
bal a allò pa icula es à ma ca pe la cons an p esència de à elings la e als
i on als. Aques s mo imen s de càme a ac uen com a e elado s de l’exis ència
d’un ia ge que ha ia es a esbo a pe la p e esa objec i i a del mun a ge de
les p ime es escenes. El comen a i en o o na a e e ec iu el pac e del des-
plaçamen es able amb l’espec ado model, ja que l’ad e eix que la e i a-
ble Índia es oba en els pobla s, en els sis emes de ida a esana allunya s de la
ida u bana. En aques espai, el documen al po con e i -se en una icció p e-
sen ada, so a la màsca a de l’au en ici a , com a ela de ida.
La idea de desplaçamen cap a l’espai de la icció o na a apa èixe en la
in oducció del segon bloc, pe ò es oba in e elacionada amb una e lexió
didàc ica impe sonal sob e l’equilib i na u al, la iloso ia hindú, el concep e
de l’exis ència d’un déu e ela a pa i de la na u alesa i sob e o la idea de
l’acció humana com a agmen ació de l’ha monia. En el segon episodi, el des-
plaçamen del cineas a es desen olupa de mane a pa al·lela amb el desplaça-
men de l’aigua. Na u alesa i acció humana busquen una di ícil in eg ació al ol-
an del enomen de la p esa d’Hi akud. La p esa esde é el símbol de l’acció
humana que enca amb l’equilib i imposa des de la na u alesa. La b eu in o-
ducció al e ce episodi només es oba ma cada pe la idea del ia ge cap a
allò ocul , cap a un món on un ell iu in eg a als i mes dia is que ma quen
la se a ida quo idiana. El o del comen a i en o es despe sonali za en el qua
episodi, que es desen olupa so a el signe del oc, isuali za simbòlicamen
mi jançan una ima ge animada de la calo . El na ado només apun a b eus des-
c ipcions que ajuden a comp end e les el·lipsis empo als que ma quen el eco-
egu de la pe i a mona p o agonis a.
Les eus in e nes que ma quen el o del comen a i de es dels qua e ela s
de ida insc i s dins del esc India, ma i buhmi es oben enunciades mi -
jançan la u ili zació de la p ime a pe sona del singula , e que els dóna un
ca àc e homodiegè ic, ja que qui pa la és algú que es oba p esen en el món
de la diegesi, és algú que ha iscu uns esde enimen s i que els econs ueix
des d’un ince p esen . El ca àc e homodiegè ic d’aques es eus ambé és dis-
cu ible, ja que la se a o ma ambé es oba subjec a als di e en s p oblemes
p o oca s pe la en ise, l’ac e de simulació. En cap momen , els pe sona ges
Les es a ègies enuncia i es d’un documen al didàc ic Anàlisi 27, 2001 85