Resum
És possible « e » una assigna u a a oc de a olí? Es po aconsegui guanya espai empo al
pe dedica -lo a «xe a » a classe? En aques a icle es p esen en un segui d’expe iències
elacionades amb l’e olució i la implan ació d’un p océs d’inno ació docen conc e en els
Es udis de Comunicació Audio isual, desc iu les i es aconseguides i s’in e oga pe les no
assolides.
Pa aules clau: educació, mul imèdia, inno ació docen .
Abs ac . Classes a he click o a mouse?
Is i possible o ake a class a he click o a mouse? Is i possible o acqui e a p o isional space
ha can be dedica ed o class «cha s»? This a icle p esen s a se ies o expe iences ela ed o
he e olu ion and in oduc ion o a pa icula inno a i e eaching p ocess in Communica ion
Audio- isual s udies, and desc ibes he objec i es achie ed and poses ques ions ega ding
hose ha we e no .
Key wo ds: educa ion, mul imedia, eaching inno a ions.
Anàlisi 27, 2001 181-189
L’assigna u a a oc de a olí?
An oni Me cade
Uni e si a Pompeu Fab a. Es udis de Comunicació Audio isual
Suma i
En ada
P og ama
Ca ac e i zació
Objec ius i me odologia
Algunes e lexions
P og essió
So ida
En ada
Un bo ó e d, un de e mell i un al e de g oc. P emo el p ime bo ó i apa-
eix, en una ines a windows sob e ons e d, una o og a ia del ca ell de p o-
moció del ilm El Cui assa Po emkin de S. Eisens ein (1925) i un ex explica iu
sob e el con ex gene al so a el qual es a p odui l’a de la p ime a mei a del
segle XX. Ho aig sob e el segon bo ó, ons e mell, i la ima ge co espon a la
pin u a mu al de Raoul Du y La ada elec ici a (1937) i la pa ex ual a
l’e olució de l’a de les a an gua des. To no a epe i l’ope ació amb el g oc i
la co espondència s’es ableix en e el e a o og à ic de Ma cel Duchamp
ans es i de Rose Séla y de Man Ray (1921) i el ca àc e explo ado i expe-
imen ado d’aquell momen .
El conjun dels es bo ons es oba en la pan alla de l’usua i, jus al cos-
a de la o og a ia de 1913 amb Luigi Russolo en el seu es udi ple de l’equi-
pamen d’expe imen ació musical u u is a.
Es em pa lan dels ma e ials didàc ics d’un hipe documen ( ex os, g à ics,
sons, ima ges, dades, o gani za s en una es uc u a ami o me) que p e én
in odui els es udian s de p ime cu s al p océs e olu iu i al en all de mani-
es acions de l’a ac ual, i que con é els elemen s d’in o mació i documen a-
ció ( an genè ics com emà ics i de se ei) emp a s pe bas i —jun amen
amb la pa p esencial— la ma è ia esmen ada.
Es em pa lan d’una assigna u a, «A Con empo ani», obliga ò ia de p i-
me cicle de Comunicació Audio isual, imes al, de es c èdi s, que desen-
olupa un p og ama mix que combina classes magis als amb semina is eduï s,
isi es al pa imoni a ís ic amb exe cicis ia co eu elec ònic i ma e ials o a
de línia amb al es en línia. To això lliga a les possibili a s assis encials i u o-
ials de la in ane educa i a Campus Global1, on es dóna opció al discen a
o gani za el seu p opi modus ope andi.
P og ama
La o ali a del p og ama ( in uni a s) es à modelada de la mane a següen :
— Sessions p esencials, 100% de la nòmina (qua e uni a s)
— Semina is (qua e uni a s)
— Tasques en línia (esc ip o i mul imèdia):
— bloc genè ic ( es uni a s)
— bloc emà ic (qua e uni a s modulades en o ma de ull de u a)
— ò um (qua e uni a s lligades al semina i)
— En e is a pe sonal obliga ò ia al despa x del p o esso .
Aques a o gani zació p i ilegia el eball en semina is, en el qual un in
pe cen de classes —conside ades magis als i que abo den els emes de cai e
182 Anàlisi 27, 2001 An oni Me cade
1. MERCADER, An oni (1999-2000). A Con empo ani [en línia]. Ba celona: UPF. h p://cam
pusglobal.up .es (accés es ingi ).
gene al— són pe als ui an a es udian s ma icula s; a la es a de classes, amb
la qua a pa de la nòmina, es deba en qües ions conc e es elacionades amb l’a
con empo ani.
Això ol di que cada es udian assis eix a un màxim de ui classes (qua e
de magis als i qua e en g up de semina i) i oba en el Campus Global les
in o macions necessà ies i les indicacions del que ha de eali za (en o ma de
ulls de u a i al es) pe a cadascun dels pun s del ema i.
Es em, pe an , da an d’una línia de eball que a a o eix el e que el dis-
cen o gani zi el co pus de l’assigna u a a pa i del eball indi idual o ien a
i u ela pel p o esso (les u o ies al despa x són obliga ò ies, en els semina is
es dedica una pa del emps a comen a les condicions dels eballs indi i-
duals), a la egada que se l’acos uma al deba i a la con o è sia.
Ca ac e i zació
L’assigna u a —bas ida el cu s 1993-1994—, du an el cu s 1996-1997, es a
insc iu e al PID (P opos a d’inno ació didàc ica) i el cu s 1998-1999 s’inco -
po à al Campus Global, me cès a l’ob enció de l’aju concedi als Es udis de
Comunicació Audio isual.
Amb la inali a de «susci a la mo i ació», de «p io i za el seguimen pe -
sonal» i de « acili a l’adquisició de no es ècniques d’ap enen a ge o p o-
po cionan a l’es udian les eines necessà ies», es p ocedí a con igu a l’assigna u a
basan -nos en la « ece ca ac i a» de coneixemen s, com s’indica en els p opò-
si s gene als del PID (els en ecomilla s són del edac a del Pla d’Inno ació
Didàc ica dels Es udis de Comunicació Audio isual de la Uni e si a Pompeu
Fab a de Ba celona), cu s 1996-1997.
A eno dels condicionan s que conside a el PID, es an e les conside a-
cions següen s:
No adap a un ex manual o llib e que exposa les no ícies onamen als
sob e la ma è ia i e un es o ç pe apo a no a bibliog a ia i ideog a ia ade-
quada al eball indi idual.
Es p ocu à implica l’ensenyamen de l’a con empo ani amb l’especí ic
dels es udis en emp a elemen s AV i mul imèdia2als alumnes, ap o i an els
a an a ges de la isuali zació i de la in e ac i i a ecnològica.
Fe apo acions més enllà dels con ingu s lineals de quasi o p og ama d’his ò ia
de l’a que ajudessin a e o ça els objec ius del PID. Des de la «so ida» al
ca e pe eu e l’a con empo ani in si u i adequadamen con ex uali za , ins
a la in oducció de o a mena de elacions d’aques amb el cinema, la o o-
g a ia, la ele isió i els mi jans de comunicació de massa. També es po encià
L’assigna u a a oc de a olí? Anàlisi 27, 2001 183
2. Penso que e a obliga que així os dona : p ime amen pe l’ampli en all de possibili a s
en a con empo ani que o e eix l’edició elec ònica; i, segonamen , pe la necessi a que
els nos es alumnes comencin a amilia i za -se amb la comunicació in e ac i a mul imèdia.
Pe a mol s d’ells cons i uí una g an descobe a i els a ajuda a eixampla l’ho i zó de les as-
ques de media eca.
una in e acció de e e ència con ínua amb les ac i i a s de la p o essió en la
qual els alumnes acaba en de decidi o ma -se.
D’an u i es conside à opo ú man eni els ma eixos con ingu s i enuncia s
dels exàmens: idèn ics als eali za s al lla g dels an e io s es cu sos escola s (des
de l’inici de l’ac i i a docen dels es udis).
Desp és de dos anys de unciona el p og ama sense les asques en línia
(s’ha ia eballa amb les ins uccions i els ulls de u a o ocopia s), es a p o-
dui l’en ada e ec i a a la In ane educa i a3.
Volem mani es a que a les icissi uds que calia espe a —pel sol e de p o-
posa inno acions en el mè ode de eballa i al es aspec es de la u ina uni-
e si à ia— es an a egi di icul a s ècniques so gides de l’ús —en aquell
momen poc ope a iu enca a— de la ins al·lació de les aules in o mà iques i,
ambé, la de les biblio eques, les quals an di icul a la consul a i gene a un
es o ç a egi en l’ànim del col·lec iu discen /docen , que, en ce a mane a, an
ma ca la espos a en usias a inicial ebaixan -la conside ablemen . Aspec e
aques que, al lla g del pe íode d’expe imen ació, ha queda e lec i en l’a a-
luació que els es udian s an de l’assigna u a i el p o esso , si la compa em amb
les quali icacions ob ingudes du an els cu sos an e io s a la eno ació que
es em p esen an .
Pod íem di que es p oduí una ce a eacció de ebuig gene a pe l’es o ç
suplemen a i que l’assigna u a demana als seus ma icula s. Cal conside a ,
així ma eix, que algunes d’aques es di icul a s an apa èixe en els pun s que
jus amen a a, en les millo es que s’han ana en en les successi es e sions,
han es a supe ades a bas amen pe les no es p es acions que o e eix el se ei
de la In ane . Ens e e im p incipalmen a la conducció in o mà ica que es
a e de les espos es als exe cicis (ap oximadamen unes sis-cen es) o la ese a
d’ho a pe a l’en e is a ia sis ema co eu elec ònic que a p o oca o a mena
de maldecaps, i a la impossibili a de ehicula la in o mació mul imèdia ídeo
i àudio di ec amen pe la xa xa, la qual cosa obligà a es abli la solució p o-
isional d’uns CD-ROM addicionals al se ei de media eca. Les incon e-
niències que acabem de ci a an condiciona l’apa ició d’un esul a més posi-
iu (aques s en ebancs es an e « isibles en e línies» en el Deba , l’espai de
e úlia i ual de l’assigna u a c ea i accep a pels p opis es udian s, on es po
copsa un mode a en usiasme i a la egada un ce desencís).
Objec ius i me odologia
El cu s d’in oducció a l’a con empo ani es à dedica a p end e con ac e amb
les g ans línies de sensibili zació i de p oducció a ís ica del segle; a eu e com
s’han po a a e me les a iculacions es ilís iques i els models de compo a-
men es è ic, i a conèixe els mo imen s i les endències, així com les ob es i
184 Anàlisi 27, 2001 An oni Me cade
3. Vegeu MERCADER, An oni. L’esc ip o i mul imèdia i la in o mació en línia, eines pel eplan-
ejamen de la docència d’in oducció a l’a con empo ani. P esen ació d’una expe iència.
T eballs de Comunicació, núm. 12, desemb e de 1999, p. 31-37.
les igu es clau que han e possible la g an a en u a humana i social. A eu e
quin és el pape de l’a en la socie a i la comunicació ac uals, i segui el con-
inuum del p ojec e de l’a mode n i el de més enllà del mode n.
Es ema ca la impo ància del descob imen i del gaudi di ec e de l’ob a o
peça a ís ica en e s les ep oduccions dels ma e ials del cu s.
Es ac en, de mane a mol es ic a, les disciplines plàs iques i isuals; pe ò
s’apo en elemen s de la comunicació audio isual ( e e ències cons an s a la
música, al cinema, a la ele isió, a In e ne ) que ajudin a con o ma un e i-
o i comú en e la plàs ica, l’audio isual i el mul imèdia.
El p ojec e con empla possibili a s de:
T eball in i o (a l’ex e io dels es udis), impulsan de conèixe pe ia di ec-
a, sense ep esen acions ni in e media is de cap mena, ob es d’a con empo-
ani ep esen a i es. Es esol mi jançan una isi a indi idual obliga ò ia, una
pe a cada uni a emà ica. Es ma e iali za amb la p esen ació d’un ex pe -
sonal i c í ic. Complemen en el conjun unes llis es de isi es olun à ies a
exposicions i al pa imoni con empo ani.
T eball d’esc ip o i mul imèdia (en línia i o a de línia), amb la inali a
d’iden i ica i econèixe les in o macions ( ex os, sons i ima ges) de la p o-
ducció con empo ània i sabe mou e-s’hi a la ece ca dels elemen s que han
es a insinua s p è iamen en els ull de u a, o es ablin ca ego ies i con ols
en o ma de:
— I ine a is que, aça s a pa i del con ingu del suma i, de e minen la biblio-
g a ia i la ideog a ia bàsiques i assenyalen unes pa s de lec u a obliga ò-
ia4(in o mació bàsica ampliada pe ecomanacions i al es apo acions
addicionals).
— Exe cicis que esponen a la necessi a de ece ca de e e en s de les ob es i
dels esde enimen s més ep esen a ius de l’a con empo ani, i es ma e ia-
li zen p incipalmen amb eco egu s pe llib es elec ònics (CD-ROM5,
hipe ex os edi a s i In e ne ).
— Pa icipació en el deba (en xa xa) que complemen a els eali za s en di ec-
e als semina is.
T eball in abs ac o, d’elabo ació d’una opinió p òpia i con as ada o mali -
zada en els pe i s eballs obliga o is (gene almen ex os de deu a lles) pe a
cada uni a , que són en ia s ia co eu elec ònic al p o esso .
To el que anem p esen an , l’es udian ho oba ubica en la xa xa, a l’in-
e io de la pa genè ica, de la de con ingu s i de la de se ei de l’hipe docu-
L’assigna u a a oc de a olí? Anàlisi 27, 2001 185
4. Es an ep oduï s a la xa xa i els es udian s els poden consul a di ec amen , sense ha e de
ecó e als documen s o iginals.
5. Pe exemple, eballan en el CD-ROM: Joan Mi ó. El colo dels somnis. Ba celona: Fundació
Mi ó i UPF, 1998.
men (pàgina web) si ua al Campus Global. Lloc on o és suscep ible d’és-
se mogu , oca , eballa des de l’esc ip o i mul imèdia6cons i uï en el seu
o dinado .
Això, ben segu , compo a una adequació a la no a mane a d’ac ua . L’única
asca que no passa en e amen pel aulell elec ònic és jus amen la que ambé
es conside a elle an i de pes en el p ojec e, el eball en iu: eien i in e ac-
uan en di ec e da an l’ob a o peça d’a .
Es em da an d’un p ojec e mix basa en una simbiosi d’objec ius:
— Els que in o men i documen en sob e l’a ac ual.
— Aquells que p e enen o e i una al e na i a a la docència de la his ò ia.
— Els que acili en l’accés al coneixemen de l’a d’a ui i que an possible
una imme sió dels discen s en la mane a di e enciada de e de la p àc ica
de l’a , aquella que es à més p ope a a la subjec i i a , aquella que es mou
pe pa àme es p opis i di e encia s dels de la comunicació.
— A la egada dels que p ocu en homogeneï za els di e en s g aus de sensi-
bili zació i els dis in s coneixemen s de la his ò ia de l’a del col·lec iu d’es-
udian s i in en en despe a l’in e ès pe la comunicació a ís ica ac ual,
iniciada so a l’òp ica de l’objec e a ís ic, con inuada pe l’exp essió de les
idees i de les ac i uds i implicada en la mediació ac ual.
Algunes e lexions
Ens obem implica s en un cas cla de po enciació del ca àc e ou de l’ex-
pe iència educa i a. Tou en el sen i de lexible, d’emmo llable i de mode a-
ble, que a a es dóna pe oposició a ígid i com a conseqüència di ec a de la
in luència de l’es a u comunicacional del momen , pos e io a la e olució
in o mà ica.
Aques a condició o a ol eni un pape de e minan en la ca ac e i zació
me odològica de la in oducció a l’a con empo ani.
És en aques con as on es ol oba el deside à um de l’ac uació. Pe una
pa , el con ac e di ec e ( isi an el conjun pic ò ic de «Las Meninas» del
Museu Picasso, o el Pa elló Mies Van de Rohe, o les exposicions de Hans
Rich e i de Pe ejaume al MACBA) i, pe l’al e, l’ope a i i a dels mi jans de
comunicació i la se a con ibució al se ei de la cons ucció d’en elèquies de bell
nou. Aques se ia el cas dels suma is isuals o paque s apa en men deso ga-
ni za s d’ima ges que es an e e encian quan se seleccionen amb el a olí.
Suposa, pe a cadascuna de les uni a s emà iques, el disposi iu on s’em asi za
un po encial de comunicació icònica sense els in e media is d’in e p e ació ni
els condicionamen s p e ixa s d’an u i que acos umen a in luencia la lec u a
assossegada de l’a . Es ac a d’una eina des inada a supe a les in luències que
186 Anàlisi 27, 2001 An oni Me cade
6. Un dels subjec es sob e els quals ecau la p eponde ància del p ojec e amb o el pes dels
an eceden s his ò ics que l’enllacen amb el pape que aques ipus de eball ha ingu en
la implan ació de la cul u a occiden al.
des de la classe d’his ò ia de l’a del ba xille a han e possible que s’assimilin
els es ils, els mo imen s i les endències al cos a d’un eci a de noms d’au o
i de í ols, de dades c onològiques i de ècniques aplicades a les ima ges ( ep o-
duccions) de l’a .
To a l’assigna u a es à mun ada sob e una base assis encial, de u o ia i
d’adminis ació d’uns ecu sos i d’unes pis es balisades que modulen un eco -
egu que pe me l’opo uni a de p esencia ob es d’a o iginals (en di ec e),
e ús de documen ació ad hoc, consul a ma e ials i e e ències biblio ideo-
g à iques, in e ac ua en els semina is i els ò ums amb el col·lec iu de la classe
i en e is a -se indi idualmen amb el p o esso .
Da an aques pano ama poc lliga a les me odologies con encionals de
l’ensenyamen de la his ò ia en gene al i la de l’a en pa icula , es a eu e
la necessi a d’eixampla i d’en iqui els ma e ials d’es udi amb un disposi iu
de e e ència e ma al sen i c onològic de la his ò ia al com el enim ap ès
en la adició acadèmica impe an .
Hem comp o a que quan ano à em «la possibili a d’op a en e la in o -
mació que es p esen a de o ma sinc ònica (els desg ana ges dels con ingu s
pa icula s de cada uni a ) i la que ho a asinc ònicamen (la iconog a ia de i-
ada dels suma is isuals, els lèxics il·lus a s, la na egació a In e ne ) sugge-
íem la possibili a que els es udian s disce neixin en e allò que és p opi de
l’ad enimen de la his ò ia de l’a i allò que és comunicació a ís ica pe se. La
duali a es pod ia o mula en e allò que ha ien en ès que e a l’a (un cúmul
de dades a eci a da an d’una làmina), i una eno ada p opos a d’accés a l’a
com a ecep o s / pa icipan s / p o agonis es»7; no hi ha ia onamen su i-
cien pe què aques a p esumpció os ope a i a. Això ens a e decidi pe l’ad-
dició d’aques disposi iu, o i que en la desc ipció dels emes semp e hi ha
una p e alència de l’o denació c onològica, es eia necessa i o e i al discen una
possibili a de pun uali zació, a ès que a di e en s uni a s co esponen esde e-
nimen s a ís ics con empo anis que pod ien esul a di ícils de descob i . Pe
exemple, en la uni a 2 del bloc emà ic es eballen els p ime s mo imen s de
p incipis de segle co esponen s al sal a l’abs acció, que són con empo anis amb
els de la p ime a uni a del ma eix bloc, dedicada a al es up u es.
El disposi iu a icula es palesa a di e sos ni ells:
—Con ex ual
A a és d’un sis ema de ma cs es uc u a a di e en s ni ells:
— Ni ell gene al (sociopolí ic, econòmic i cul u al).
— Ni ell de l’a (pa icula ).
— Ni ell conc e (pe un ema o apa a ).
La consul a es a de mane a hipe ex ual, segons els ni ells escolli s, amb
un conjun de es o dos bo ons accionables dissenya s ex p o eso, locali za s a
L’assigna u a a oc de a olí? Anàlisi 27, 2001 187
7. Vegeu MERCADER, An oni. L’esc ip o i mul imèdia i la in o mació en línia, eines pel eplan-
ejamen de la docència d’in oducció a l’a con empo ani. T eballs de Comunicació, núm. 12,
desemb e de 1999, p. 36.
l’inici de la p ime a uni a del bloc genè ic i de o es les del bloc emà ic. La ina-
li a p incipal d’aques disposi iu és acili a en o momen una àpida ubi-
cació en el emps.
— Desc ip iu
Mi jançan els suma is o compendis que desc iuen la ma è ia de cada uni a ,
els hipe ex os, els ex os in e ac ius enllaça s a les ima ges i els ex os dels peus
d’il·lus ació de les uni a s de eball, semp e da a s.
— Documen al icònic
Con ingu en els suma is isuals del bloc emà ic i del bloc genè ic que a cada
ima ge i a cada au o li co espon; inclou unes da es empo als conc e es, degu-
damen e isades espec e a la e sió an e io .
P og essió
Pe a un u u p ope queda la possibili a —en cu s d’execució— de bas i
(diag ama ) un quad e c onològic amb dades compa a i es en e e s cul u als
di e sos que, d’una mane a isual i in e ac i a (amb el sis ema d’ob i i an-
ca enllaços i ines es), pe me i e e encia , en el emps i en el con ex pa -
icula , les p incipals ob es ep oduïdes en l’hipe mèdia en xa xa (web del
Campus Global) de l’assigna u a. Aques diag ama ha de elaciona (lliga )
les p opos es a ís iques cabdals de la mode ni a i de la pos mode ni a amb
els momen s clau d’al es disciplines a ís iques com la música i el cinema,
amb els mo imen s socials i polí ics, amb el desen olupamen de la comuni-
cació, e c.
Va sembla in e essan c ea , en la segona edició del Campus Global, una
no a uni a en el bloc genè ic (la e ce a, amb el í ol: «L’a com a complex
expe imen al i de llibe a »), dedicada a p esen a , de mane a succin a pe ò
su icien men documen ada ( ex + ima ge/es i/o ídeo), peces ep esen a i es
de la p oducció des dels anys se an a ins a ui, amb la inali a d’in o ma de
la se a exis ència en el ma c de les elacions cul u als de la nos a socie a . Es
ac a a de dona elemen s desc ip ius i d’o ien ació a l’es udian que expli-
quin, sense en a en alo acions, el uncionamen , la p esen ació, e c., d’un
conjun d’ob es d’a de econeguda àlua pe al que aques agi en an en
la p esa de conside ació de l’o e a a ís ica con empo ània. So i al pas de la
desin o mació, i del an li a, se ien els objec ius conc e s d’aques a inco po-
ació, al ma eix emps que es p opicien els aspec es documen als o de no ícia
a la que gene almen el discen mi jà de l’assigna u a no hi es à a esa (cal pun-
uali za que, pe con a, sí que ho es à en els e enys de la cinema og a ia i
de la música).
Més enllà de les ima ges ixes, es a conside a con enien —en an que la
e sió 2 del Campus Global ja ho pe me ia d’una mane a luida— inclou e-hi
ma e ials sono s (música) i audio isuals ( ideoa i cinema d’a ). No es ac-
a a an sols de guanya una de e minada ope a i i a ; ampoc no es ac a a
188 Anàlisi 27, 2001 An oni Me cade
d’assegu a que els es udian s s’il·lusionessin més de p essa pe la documen a-
ció audio isual i s’eng esquin a isiona les ob es sence es.
Es olia ana a ançan en la de ensa de l’o iginal (sigui o no múl iple)
da an la ep oducció, sob e o quan es em pa lan de duplicacions sense qua-
li a que an empe i in i min an la in o mació que con enen i aconsegueixen
ob i un g an bui en el am que sepa a l’un de l’al e.
Així doncs, es an si ua a xius d’ima ge en mo imen a mol es de les uni-
a s que es consul en ia Real Audio i Real Video en una subpan alle a mol
pe i a que an sols p e én se e e encial i eng escado a dels hàbi s de isiona-
men 8.
So ida
La pan alla de l’o dinado es à ocupada, en la se a majo pa , pe una ines-
a di idida en dues pa s: a la esque a, una o og a ia e a de Paul Klee, a la
d e a, la de Pie Mond ian i al peu una indicació sensible que en ia a la in o -
mació pos e io . P emo el bo ó del a olí i les dues ima ges es ans o men, la
p ime a en una de les pin u es del jo e Klee, i la segona en una ob a de jo en-
u de Mond ian. Si o no a p éme de nou, dues ima ges més apa ellades dels
dos au o s apa eixen en pan alla, i així successi amen ins a ca o ze egades
pe a iba a dues pin u es, da ades el 1938 la de Klee i el 1942 la de Mond ian.
Es em pa lan d’un diapo ama de dos canals que cons i ueix un dels ele-
men s del eball d’esc ip o i mul imèdia.
Del semina i de l’aula, a l’en e is a al despa x del p o esso o a la isi a
indi idual al museu…, el lec o usua i no oba l’assigna u a en esa com un
cúmul d’elemen s a icula s linealmen pe una elació de causa i e ec e, sinó
que hi oba unes in o macions, uns documen s, unes eines que li poden se -
i pe ap opa -lo a l’a en u a de l’a .
El que en enem pe con ingu es ic e de la ma è ia no hi és!
Pe ò…, ma e ials a oc de a olí i l’opo uni a de xe a a classe hi són!
An oni Me cade . Doc o en Comunicació Audio isual i llicencia en His ò ia de l’A .
P o esso d’A Con empo ani als Es udis de Comunicació Audio isual de la UPF i asses-
so de la Media eca de la Fundació la Caixa. Comissa i d’exposicions i es udiós de l’a
con empo ani d’exp essió audio isual i mul imèdia.
L’assigna u a a oc de a olí? Anàlisi 27, 2001 189
8. Vegeu MERCADER, An oni. L’esc ip o i mul imèdia i la in o mació en línia, eines pel eplan-
ejamen de la docència d’in oducció a l’a con empo ani. (Segona edició: ano acions i consi-
de acions.) T eballs de Comunicació, núm. 13-14, desemb e de 2000, p. 111.
