Resum
La indi iduali zació de la ida p i ada es oba associada amb el decli i de la legi imi a
del pa ia ca i amb la ansició a un model de amília basa en una c eixen in e enció del
me ca i de l’Es a en la lla . L’a icle explo a a ni ell eò ic el con as en e p i a i zació i
indi iduali zació, així com les causes i les conseqüències que es elacionen amb aques s
p ocessos. Enca a que la indi iduali zació dins l’es e a p i ada ob e el pas a la democ a i-
zació de la amília, compo a ambé ce s pe ills que con é conju a .
Pa aules clau: p i a i zació, pa ia ca , indi idualisme, indi iduali zació, amília, elacions
pe sonals, mode ni zació, e lexi i a , democ àcia.
Abs ac . The indi idualiza ion o p i a e li e in he wo ld oday
The indi idualiza ion o p i a e li e is associa ed wi h he decline o pa ia chal legi ima-
cy and wi h he ansi ion o a amily model based on a g owing in e en ion o he ma -
ke and o he s a e in he household. The a icle explo es a a heo e ical le el he con as
be ween p i a iza ion and indi idualiza ion as well as he causes and consequences ela ing
o hese p ocesses. Al hough he indi idualiza ion o he p i a e sphe e gi es way o he
democ a iza ion o he amily, i also en ails ce ain dange s ha a e o be a oided.
Key wo ds: p i a iza ion, pa ia chy, indi idualism, indi idualiza ion, amily, pe sonal
ela ions, mode niza ion, e lexi i y, democ acy.
Anàlisi 26, 2001 89-102
La indi iduali zació de la ida p i ada
en el món ac ual
Lluís Flaque
Uni e si a Au ònoma de Ba celona. Depa amen de Sociologia
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
Suma i
1. In oducció
2. De la p i a i zació
a la indi iduali zació
3. Mode ni zació, e lexi i a
i democ àcia
4. Conclusions
Bibliog a ia
Anàlisi 26 001-260 7/4/2001 11:34 Página 89
1. In oducció
Un dels signes més ca ac e ís ics del nos e emps és la indi iduali zació de les
elacions socials. Aques a línia de o ça no an sols s’es à mani es an en l’es-
e a pública, com ja succeïa des dels inicis de l’e a indus ial, sinó ambé en la
ida p i ada, on assis im a un p o und p océs de des adicionali zació, espe-
cialmen com a conseqüència de la pè dua de legi imi a del pa ia ca .
En el decu s de la da e a dècada del segle XX la na u alesa de les elacions
pe sonals ha expe imen a ans o macions onamen als. S’ha p oduï l’eclo-
sió de can is que s’ha ien ana co an du an els decennis p eceden s i s’han
e o ça algunes endències que s’es a en p e igu an amb an e io i a com a
esul a de l’e olució social.
La me a mi ada a la me amo osi de l’es e a p i ada és sociològica. Vull
di amb això que pa eixo del pun de is a que les mu acions que s’han p o-
duï en aques camp són d’o d e es uc u al. Enca a que so in no siguem
capaços d’es abli una elació de causa a e ec e en e els can is en l’o gani za-
ció social i les nos es pe cepcions dels modes d’in e acció in e pe sonal i que
no acabem d’en end e p ou bé les nos es sensacions de negui i d’insa is acció
quan les coses objec i amen no an pas an malamen , espe o que la indaga-
ció sociològica pugui p ojec a una ce a llum sob e aques s p ocessos de can i.
En la p ime a pa d’aques eball, sos inc la idea que les ans o macions
que es em examinan són esul a de la ansició de l’hegemonia d’un model
amilia a la d’un al e, p océs que només e lec eix la subs i ució d’un ell
ègim de dominació pe un de nou. Un cop e el diagnòs ic, en la segona pa
de l’a icle, ac o d’explo a les po enciali a s i els ep es que plan eja aques a
si uació d’apa ició ecen .
2. De la p i a i zació a la indi iduali zació
La me a esi és que si el enomen dis in iu dels anys seixan a i se an a pel que
a a les elacions in e pe sonals ou la p i a i zació, en can i els decennis dels
anys ui an a i no an a es ca ac e i zen pe la indi iduali zació. E iden men ,
aques a a i mació po se p esa com una simpli icació excessi a. D’una banda,
el p océs de p i a i zació a enca dels inicis de la Re olució Indus ial i, pe
an , els o ígens del seu desen olupamen énen de mol abans. De l’al a, el p o-
cés d’indi iduali zació de la ida p i ada no ha e més que comença i en
aques s momen s enca a no sabem on ens du à. Tanma eix, sí que podem asse-
gu a que a la da e ia del segle XX s’ha p oduï una up u a en e dos models
de amília que, en úl ima ins ància, e idencia la ansició d’un sis ema de domi-
nació amb o s componen s pa ia cals a un al e de pos pa ia cal i es a alis-
a. Pe al a banda, aques s can is han ep esen a un pas enda an en el p océs
de mode ni zació, que ha pene a dins l’àmbi amilia i domès ic, ins a poc
sos e a les o ces mode ni zado es.
Amb el naixemen i c eixemen del me ca de eball a an de la Re olució
Indus ial es p oduí una sepa ació en e p oducció i ep oducció, en e eball
90 Anàlisi 26, 2001 Lluís Flaque
Anàlisi 26 001-260 7/4/2001 11:34 Página 90
emune a i no emune a , en e ocupació i lla , en e el món cada egada més
egula i o mali za de l’emp esa i l’espai domès ic sos e a aques a o mali -
zació. Amb la pos e io ex ensió del me ca a o s els àmbi s del món econòmic
i a la g an majo ia de ca ego ies de la població, la amília pe d les se es un-
cions p oduc i es i la lla es a des inada exclusi amen al consum. És així com
es consag a l’escissió de la ida social en p i ada i pública, jus amen emp an
unes ca ego ies que a l’an iga Roma ha ien ingu més a ia un con ingu ju í-
dic, pe al de signi ica l’oposició en e el d e que egula a les elacions en e
els pa icula s i en e ells i la col·lec i i a .
En les èpoques p eindus ials el con as en e l’es e a pública i la p i ada
no e a an allan , pe què el onamen de la se a dis inció e a més polí ic que no
pas econòmic. En una economia de subsis ència, el pape del me ca e a secun-
da i i bona pa d’allò que es p oduïa dins o p op del ecin e amilia e a consumi
pels ma eixos memb es de la lla . La di isió del eball a l’in e io de la amília com
a uni a de p oducció disco ia pe línies de gène e i gene ació i no pas d’ocupació,
com passa a a. Pe ò la amília no e a an sols una uni a de p oducció, sinó ambé
de go e nació. El go e n de la col·lec i i a e a cons i uï a a és de la delegació
dels caps de amília o de llina ge dels sec o s dominan s, que d’aques a mane a
exe cien el seu pode no an sols a l’in e io de la lla , sinó ambé en l’es e a
pública. En aques ègim pa ia cal adicional o p eindus ial, que pod íem
anomena «du », la dominació masculina e a inqües ionada, pe què e a alho a
polí ica (gue a, ò gans de ep esen ació de les amílies dominan s, e c.) i econò-
mica dins la lla . Cal obse a ací l’associació del pa ia ca amb l’exe cici de la
iolència, com s’escau amb o s els sis emes de dominació, la da e a sanció dels
quals és semp e l’aplicació de la coe ció ísica.
Amb la indus iali zació accedim a un ègim pa ia cal més ou, en el qual
els caps de amília pe den el con ol dels p ocessos de p oducció (que passen a
les o gani zacions emp esa ials), pe ò e enen g an pa del pode dins la lla en
con e i -se en els p o eïdo s inance s exclusius g àcies a la se a in eg ació al
me ca de eball. Amb el desen olupamen de l’Es a de d e i pos e io men
amb l’ad enimen de la go e nació democ à ica, els caps de amília pe den
ambé el p i ilegi de se els ep esen an s polí ics de les uni a s amilia s da an
la col·lec i i a , pe ò conse en un con ol i una in luència decisi a sob e les
dones, pe què aques es con inuen assumin en exclusi a els p ocessos de ep o-
ducció ( ísica i social), la qual cosa les inhabili a pe pa icipa en el me ca de
eball en unes condicions pa i à ies amb els homes. Cal eni p esen que, ins
a da es o ça ecen s, la baixa espe ança de ida i l’ele ada mo ali a in an il
eque ien una dedicació in ensa de les dones a les asques de ep oducció, que
p àc icamen endia a coincidi amb la du ada de la se a ida. Aques a ci -
cums ància eia que la se a pe manència a la lla os al amen uncional, on
s’enca ega en no an sols de la mainada, sinó ambé de la cu a d’al es pe so-
nes dependen s en un con ex d’inexis ència o d’escàs desen olupamen del
sis ema educa iu i dels se eis socials.
Quan Webe a de ini l’Es a com una comuni a humana que, dins els
lími s d’un e i o i de e mina , ei indica amb èxi pel seu p opi comp e el
La indi iduali zació de la ida p i ada en el món ac ual Anàlisi 26, 2001 91
Anàlisi 26 001-260 7/4/2001 11:34 Página 91
monopoli de la iolència legí ima oblidà esmen a —ca pe als seus con em-
po anis de p incipis del segle XX p obablemen e a o ça ob i— que al cos a
de la dominació es a al omania la de cai e pa ia cal. Així, el pode de l’Es a
s’a u a a al llinda de la lla , on el cap de amília enca a enia l’úl ima pa aula.
Quan a ui es em llui an con a el lagell de la iolència domès ica so in en-
dim a descu a el e que no a gai e emps una iolació del ma i a la mulle
podia se legi imada so a el p e ex del dèbi conjugal i que l’anomena «delic-
e d’hono » p àc icamen excusa a l’assassina de la mulle pe pa del ma i
en cas d’adul e i o de les illes meno s de in -i- es anys pe pa del pa e en
cas de co upció1. Si Webe pogué a i ma que l’Es a consis eix en una elació
de dominació de l’home sob e l’home onamen ada en el mi jà de la iolèn-
cia legí ima, pod íem di ambé que el ca àc e del pa ia ca enia una na u-
alesa semblan , a egin -hi, pe ò, que en aques cas la dominació es p oduïa
pe pa dels caps de amília —homes adul s— sob e les dones, els in an s i
els jo es.
És en aques escena i d’un pa ia ca debili a pe ò enca a p ou iu, p o-
picia pe la indus iali zació, on es desen olupa el p océs de p i a i zació.
Com hem is , les bases sob e les quals s’assen a la p i a i zació enen sens
dub e un componen essencialmen es uc u al, pe ò les se es mani es acions
són d’una na u alesa eminen men simbòlica i no ma i a. En p ime lloc, les
ba e es que sepa en la lla de la es a de la socie a són sob e o d’o d e simbò-
lic. Cal eni p esen que l’espai domès ic es oba al ma ge dels p ocessos
mode ns eme gen s me ca i Es a — i que, pe an , es po concep ua com a
un clos anca on la in luència del món ex e io és o ça limi ada. En les da e-
es e apes de la p i a i zació la quali a dis in i a de la lla és donada pel e
que es oba desp o eïda de la se a base p oduc i a i que, pe an , els alo s que
s’hi gene en gi en més en o n del lleu e i del consum. Aques es ba e es simbò-
liques ep esen en una de ensa con a la in usió de l’opinió adicional de
l’en o n comuni a i immedia . D’al a banda, el descens de la sociabili a comu-
ni à ia i el eplegamen de les pe sones e s la lla an que aques sigui un
e eny adoba pe a la ecepció de missa ges es anda di za s a a és dels mi -
jans de comunicació de massa audio isuals, el con ingu dels quals, jun amen
amb l’ex ensió de l’escola i zació obliga ò ia, con ibueix de mane a indis-
pensable a es abli el p océs de cons ucció nacional i d’homogeneï zació
cul u al.
En un p ime momen , doncs, la p i a i zació acompanya un es o ç de
nacionali zació i de cons ucció de l’Es a mode n. Com a condicions cul u als
de la p i a i zació podem assenyala el que he anomena «la in o e sió d’in-
e essos dins la lla » i «l’ex a e sió d’in e essos o a de la comuni a » (Flaque ,
1982), que no ep esen en més que dues ca es de la medalla del p océs de
manu ac u a de les iden i a s nacionals. Els homes i les dones deixen de sen i -
92 Anàlisi 26, 2001 Lluís Flaque
1. La igu a del delic e d’hono no ou abolida del Codi Penal espanyol ins al 1963 (Flaque ,
1998: 93).
Anàlisi 26 001-260 7/4/2001 11:34 Página 92
se bàsicamen ila ans pe esde eni ciu adans i passa a iden i ica -se amb les
p eocupacions i els negui s compa i s amb la es a de memb es de la col·lec-
i i a nacional.
To acompanyan aques a e olució, es mani es a ambé un a any pe es en-
d e al conjun de la socie a un ipus de amília únic. En p incipi, es p e én
legi ima com a àlid el model amilia de la bu gesia i ac a d’escampa
aques a que ip com a dominan a la es a d’es amen s socials. Ja sia mi jançan
p ocedimen s democ à ics (a a és del con ol de les classes subo dinades pe
pa de les eballado es socials o de l’o ien ació p opiciada pe les mesu es de
p o ecció social) o an idemoc à ics (imposició o çada de la amília pa ia cal
indus ial pe pa de les au o i a s anquis es), la espec abili a bu gesa acaba
iom an de al mane a que a la i de la p ime a mei a del segle XX, en el món
occiden al, el nomb e d’unions consensuals i les axes d’il·legi imi a , que
ha ien es a an ele a s du an el segle XIX, es en eduï s a xi es insigni ican s.
Fou en aques a època en què Pa sons pogué o mula el seu model de amília
nuclea , que ha es a di e samen ba eja com a usional, complemen a i, asimè-
ic o del p o eïdo masculí. El model de Pa sons és sob e o no ma iu, pe ò
p obablemen co esponia a la eali a de les classes mi janes ame icanes de inals
dels anys cinquan a. Com a al, ocul a a impo an s a iacions de la població
d’o igen è nic no anglosaxó o àdhuc esiden a les zones u als.
Pa sons c eu que la amília és un subsis ema i no pas un mic ocosmos de la
socie a (Pa sons i Bales, 1955). Aques a dis inció li pe me a i ma : 1) que
la amília nuclea es oba aïllada es uc u almen de la es a de la socie a i,
en pa icula , de la xa xa de pa en s; 2) que els alo s impe an s dins l’uni e s
amilia s són di e en s dels igen s a la es a de la socie a ; 3) que aques ipus
amilia es ca ac e i za pe una di e enciació in e na en e mes de ols (ins u-
men al pe al ma i -p o eïdo econòmic i exp essiu pe a la ma e-cuidado a),
que esul a uncional pe al endimen òp im del sis ema.
Fou jus amen aques model el que s’e igí com a no ma quan o en cons-
uï s els es a s de benes a eu opeus du an la pos gue a i que pos e io men
ou du amen c i ica pel mo imen eminis a, pe què ep esen a a un obs a-
cle insal able pe al ple accés de les dones a l’es e a pública. Alguns au o s ja
exp essa en les se es ese es sob e el e que la inco po ació massi a de la dona
al me ca labo al in alida a el model pa sonià, enin en comp e que, pe al que
el sis ema uncioni, només hi po ha e un sol p o eïdo domès ic (Ha is,
1983). Recen men , la mesu a en què el male b eadwinne amily model és assu-
mi i man ingu a a és de les disposicions de la polí ica social ha es a adop-
ada com un dels c i e is de ca ac e i zació dels di e sos es a s de benes a
(Lewis, 1992).
En o cas, aques model, que co espon a l’e a dau ada de la p i a i zació,
ac ualmen és en anca da allada a causa de la pè dua de la legi imi a del pa ia -
ca (Flaque , 1999). No és pas que, en la nos a socie a , no exis eixin un mun
de p àc iques i de ep esen acions simbòliques de cai e pa ia cal, so in apun-
alades pe alo s adicionals, disposicions legals i usos disc imina o is. Tanma eix,
el pa ia ca ha esde ingu polí icamen inco ec e i és impossible de jus i ica a
La indi iduali zació de la ida p i ada en el món ac ual Anàlisi 26, 2001 93
Anàlisi 26 001-260 7/4/2001 11:34 Página 93
pa i de les idees iguali à ies igen s. Ni an sols els polí ics més conse ado s
gosen de ensa -lo obe amen en públic. A més, po se en e -ho adop a ien una
pos u a cla amen incons i ucional, a ès que les ca es magnes dels països més
a ança s p ohibeixen les disc iminacions en unció del sexe.
L’ocàs del pa ia ca es à associa amb el c eixemen de la indi iduali za-
ció. Émile Du kheim, en abo da l’es udi de la di isió social del eball, ja s’in-
e oga sob e una pa adoxa que es oba a la base d’aques p océs: Com és
possible que, bo i esde enin més au ònom, l’indi idu depengui més es e amen
de la socie a ? (Du kheim, 1986: XLIII). Si, com so in s’a i ma de o ma e ò-
ica, la amília cons i ueix des dels inicis de l’e olució social la cèl·lula bàsica de la
socie a , a ui en els països més a ança s és l’indi idu —i no pas la amília—
la uni a de ep oducció en la ida social (Beck, 1992). Aques capgi amen
de la cen ali a de la amília, que ha passa a se subs i uïda pe l’indi idu,
ep esen a la culminació d’un p océs pel qual els memb es de la socie a expe-
imen en un descens de les se es dependències adicionals dels g ups p i-
mo dials (comuni a s, llina ges, amílies, xa xes de pa en iu, e c.), alho a que
s’inc emen a pa al·lelamen la se a supedi ació a no es ins àncies p òpies de
la socie a mode na (me ca s o mali za s, lleis i eglamen s, adminis acions
públiques, p es acions socials, e c.). És aques a ansició la que ha possibili a
un ma ge cada egada més g an de l’au onomia dels indi idus, que d’aques a
mane a poden aspi a a o ja la se a ajec ò ia i a de e mina el seu des í i al,
independen men d’adsc ipcions adicionals i de lligams no desi ja s.
Enca a que la indi iduali zació, igual com la p i a i zació, és un p océs que
s’o iginà en els p incipis de l’e a indus ial, la se a plena eclosió no es donà
ins a la da e ia del segle XX. El seu iom és esul a de la pene ació dins la
lla de les endències mode ni zado es que ins alesho es an sols ha ien ope-
a al seu ex e io . En conc e , suposa la i upció dins l’espai domès ic d’aquells
mecanismes i p ocessos —bàsicamen el me ca i l’Es a — que abans ja e en els
mo o s de la indi iduali zació en els sec o s més mode ns de la socie a , p o-
pis de l’àmbi públic. Així, la inco po ació de les dones al me ca de eball
o mali za els ob e les po es al gaudi dels d e s socials de ciu adania, que
abans e en ese a s als caps de amília. En aques sen i , les polí iques de con-
ciliació en e la ida labo al i la amilia són una espos a da an les necessi-
a s c eixen s de les amílies en què eballen els dos cònjuges. Pe úl im, an
la me can ili zació del lleu e com el consum cada egada més eqüen d’ali-
men s p epa a s o de se eis p oduï s a l’ex e io de la lla són signes de l’en ada
del me ca dins la amília. Són aques s nous enòmens els que pe me en
l’emancipació de les pe sones, en pa icula de les dones, de la se a dependèn-
cia de les xa xes adicionals de pa en iu i que ep esen en un b ou de cul iu dels
alo s eme gen s d’indi idualisme i d’au o eali zació. Tampoc no esul a gai e
es any que el seu ad enimen coincideixi amb la caiguda del pa ia ca com a
sis ema legí im de dominació.
Els especialis es de l’anàlisi compa ada dels es a s de benes a ens p opo -
cionen c i e is que poden esul a mol ú ils a l’ho a d’abo da l’es udi empí ic
del g au d’indi iduali zació de les di e ses socie a s. Em e e eixo a la mesu a
94 Anàlisi 26, 2001 Lluís Flaque
Anàlisi 26 001-260 7/4/2001 11:34 Página 94
en què els sis emes de benes a pe me en la desme can ili zació i la des ami-
lia i zació dels seus ciu adans (Esping-Ande sen, 1999). Pe desme can ili za-
ció s’en én la capaci a que enen els ciu adans i les ciu adanes d’un país de
man eni el seu ni ell de benes a sense pa icipa en el me ca labo al. D’al a
banda, pe des amilia i zació s’en én la possibili a , pe pa de les pe sones, de
man eni el seu ni ell de benes a sense ha e de depend e dels seus amilia s
i pa en s, an pel que a al sos enimen de la se a enda com pe a l’ús de se -
eis en cas de necessi a (Flaque i B ulle , 1999). Els es a s de benes a escan-
dinaus són aquells que han a ança més pel que a a la uni e sali zació dels
d e s socials i, pe consegüen , és en aques a pa del món on obem uns ni ells
d’indi iduali zació més al s.
Desp és de l’anàlisi p eceden , podem cons a a com l’auge de la p i a i -
zació i de la indi iduali zació co esponen a l’hegemonia de dos models de
amília successius en el emps. Així, una mane a de ca ac e i za els can is que
s’han p oduï en les elacions pe sonals i amilia s a la i del segle XX és a i -
ma la amília nuclea del p o eïdo masculí, pe ò es à essen subs i uïda pe un
nou model eme gen que jo anomeno «pos pa ia cal» (Flaque , 1999). Aques a
no a amília, que s’es à p e igu an en el u u ho i zó i que de momen an
sols exis eix de o ma emb ionà ia, é una baixa densi a ins i ucional i es à
o mada pe memb es lliu es i indi iduali za s, que cada dia han de eno a la
se a adhesió al p ojec e comú i que, pe an , nuen en e ells lligams àgils,
enca a que emocionalmen in ensos. Consegüen men , és una uni a p open-
sa a la up u a, ja que descansa sob e bases sen imen als més que no pas ma e-
ials. El onamen de la se a con inuï a són les a ini a s elec i es en con as amb
la amília més adicional, que e a sob e o una comuni a de necessi a (Beck-
Ge nsheim, 1998).
La amília pos pa ia cal és eminen men e lexi a. La indi iduali zació és
co osi a, pe què e osiona les adicions i dissol les comuni a s p imo dials.
Una de les adicions que es eu més a ec ada pe aques p océs és la pa ia cal.
La des adicionali zació c ea la necessi a de cons ui la p òpia iden i a , i això
només es po e d’una mane a e lexi a a a és d’una p esa de consciència de
la p òpia si uació i la dels al es (Giddens, 1991). Així, la negociació, el dià-
leg i la ece ca de consens s’ins al·len al ma eix co de l’uni e s amilia . Pe ò
ambé la pè dua de les adicions més ac edi ades ambé dóna lloc a una sen-
sació d’insegu e a i ince esa. Els homes i les dones d’a ui es oben o es de
e e ències i d’aga ado s i so in eco en a l’anomenada «li e a u a d’au oaju-
da». Pe úl im, la no a amília eme gen és po encialmen democ à ica. Dic
«po encialmen » pe què con é les bases pe què les elacions que es donen en
el seu espai inguin un ca àc e democ à ic. Això semp e i quan pugui a iba
a ènce les ensions anòmiques que la a essen.
3. Mode ni zació, e lexi i a i democ àcia
Fins a a hem p esen a els p ocessos de p i a i zació i d’indi iduali zació com
a enòmens gai ebé con adic o is o an i è ics, que se succeeixen en el emps
La indi iduali zació de la ida p i ada en el món ac ual Anàlisi 26, 2001 95
Anàlisi 26 001-260 7/4/2001 11:34 Página 95
i que s’oposen l’un a l’al e. Tanma eix, po se cald ia ma isa aques a a i ma-
ció. En p ime lloc, des dels seus inicis la p i a i zació coexis eix amb un p o-
cés pa al·lel de publici zació. En segon lloc, en les da e es ases del p océs de
p i a i zació s’adme un g au conside able de a iabili a en els models i en les
no mes, cosa que anuncia el nou ipus de amília. A més, és possible dis ingi
en e la p i a i zació de les lla s i la dels seus memb es; en aques segon sen-
i , els dos p ocessos comen a s endeixen a supe posa -se.
En e ec e, cal em asi za no an sols la p og essió de la p i a i zació, sinó
ambé l’augmen de publici zació, dos enòmens que pod ien se concep-
ua s com a pa al·lels i complemen a is (Flaque , 1999: 131). Fou Du kheim,
en el seu cu s sob e la amília conjugal que donà des de 1892, qui ad e í
que la pa adoxa de la amília mode na és que cada egada esde é més p i a-
da i més pública alho a i que l’Es a ha ia passa a se un ac o de la ida
domès ica (Singly, 1993: 8). Així, l’au onomia de les pe sones queda jus a-
men ga an ida pe una ce a in e enció de l’Es a en la ida amilia . Si la
endència dominan en el camp del ma imoni és la se a desins i ucionali -
zació, la iliació és so mesa cada egada més a un es ic e con ol ju ídic. Pe
an , és possible a i ma que la amília es p i a i za i se sociali za simul à-
niamen . Pe exemple, a a és de l’escola i zació obliga ò ia dels in an s i
del econeixemen dels seus d e s, l’Es a posa limi acions al pode del pa e
amilias i de l’au o i a pa en al en gene al. El ma eix passa amb els d e s de
les dones i la llui a con a la iolència domès ica. És g àcies la supe isió
de la ida de amília pe pa dels o ganismes públics que són ga an i s els
d e s dels seus memb es com a ciu adans. Tan la p i a i zació com la publi-
ci zació són a o ables a la indi iduali zació i impulsen la se a p og essió en
la mesu a que de ineixen i de ensen els d e s de les pe sones més ebles que
o men pa de la amília.
En les da e es e apes del p océs de p i a i zació, s’assis eix al desen olu-
pamen d’una egulació ca ac e ís ica de l’es e a p i ada, mol més luixa que
la p òpia de la pública, que li pe me eni un ma ge de a iabili a i una des-
iació conside ables espec e dels pa àme es no ma ius dominan s. Segons
alguns au o s, anomenem «p i a i za » un compo amen que no és de e mi-
na , ni explíci amen ni obliga ò ia, pe egles ex e io s al subjec e. Fó a doncs
un compo amen p i a i za la lliu e elecció de pa ella o l’o gani zació de la ida
amilia al ma ge dels dic a s de la adició (Kelle hals i al es, 1982). Un
co ol·la i d’aques a si uació ó a l’obligació a o gada a l’indi idu —o ins i o
l’obligació que se li imposa— de e juga el càlcul de p obabili a s i endibi-
li a s en l’àmbi de elació amilia . En aques segon sen i , la p i a i zació sig-
ni ica ia la necessi a d’elecció acional i de plani icació es a ègica en les
elacions pe sonals. Com es po eu e, aques es concepcions de la p i a i zació
s’acos en mol a com hem de ini la indi iduali zació.
Enca a que amb la pe spec i a del emps i o mi an cap en e e, a ui es em
emp a s a eu e la p i a i zació i la indi iduali zació com a enòmens no an
sols ne amen di e encia s, sinó àdhuc oposa s, el ce és que la p ime a ou
una condició p è ia del c eixemen de la segona. Així, la p i a i zació de la lla
96 Anàlisi 26, 2001 Lluís Flaque
Anàlisi 26 001-260 7/4/2001 11:34 Página 96
ou el b ou de cul iu en el qual pogue en desen olupa -se les indi iduali a s
dels seus memb es.
De e , com ja s’ha is abans, el e me p i a i zació és mol ic en signi i-
cacions i ma isos i, segons aquell que olem em asi za , el esul a de les nos-
es p oposicions po se o ça di e en . Així, podem pa la an de la p i a i zació
de les lla s com de la p i a i zació dels indi idus o de les elacions pe sonals. Fins
a a, en els discu sos p eceden s, ens hem e e i especialmen a la p ime a
dimensió de la p i a i zació, pe ò es no obs a pe què ambé el poguem emp a
en aques segon sen i . Pe exemple, quan pa lem de la p i a i zació de les ela-
cions de pa ella, olem indica la endència en el món mode n al e que els
cònjuges inguin una capaci a més g an pe al de de e mina les condicions,
el con ingu i els e mes de la dissolució de la se a associació. En aques segon
sen i , p i a i zació i indi iduali zació ja no esul en se enòmens an allu-
nya s i con adic o is, sinó que s’acompanyen l’un a l’al e i ins i o endeixen
a e o ça -se mú uamen .
A a bé, un cop assumi que p i a i zació i indi iduali zació són dos enò-
mens encadena s en el emps i que poden mos a àmplies à ees de supe posició,
ens pod íem p egun a si la da allada de la p i a i zació é uns lími s o bé, allò que
esul a el ma eix, si la indi iduali zació de la ida p i ada pod ia po a -se ins
als úl ims ex ems. Ja hem di més amun que els can is que es em comen an
es an elaciona s amb el p océs de mode ni zació de la amília, amb la pene a-
ció cada egada més p onunciada del me ca i de l’Es a dins la lla . Doncs bé, si
accep em aques a anàlisi, la qües ió ó a la següen : És possible mode ni za com-
ple amen les elacions amilia s, en el sen i o jus exp essa ?
Un possible diagnòs ic dels can is en el model de amília és que es dóna
una indi e enciació c eixen en e l’in e io l’ex e io de l’àmbi domès ic, es-
ablin -se així l’homologia en e l’es e a pública i la p i ada que exis ia abans
de la Re olució Indus ial. Pe ò, com eu em, les coses no són pas an senzilles.
Al meu en end e, la pene ació del me ca i de l’Es a dins la amília p esen a
uns ce s lími s. El e que s’hi hagi p oduï la i upció d’aques es o ces mode -
ni zado es no ol di que o es les dimensions de les elacions amilia s s’ha-
gin is a ec ades de la ma eixa mane a. P oposo d’acudi una al a egada al
model de Pa sons pe al d’examina ins a quin pun el clima de l’uni e s ami-
lia s’ha is al e a en la segona mei a del segle XX.
Pa sons pa eix de la implicació que els alo s exis en s en el si de la amí-
lia són de cai e p emode n, de al o ma que en si ua -los en l’escala de les
se es a iables pau a, semp e s’acos en més a l’ex em de la adició que no pas
de la mode ni a . Reco dem que Pa sons dis ingeix cinc a iables pau a, que li
se eixen pe ipi ica aquells enòmens que p e én es udia : consecució-ads-
c ipció, indi idualisme-col·lec i isme, uni e salisme-pa icula isme, especi i-
ci a -di usi i a i neu ali a a ec i a-a ec i i a (Pa sons, 1951). Aques es
dico omies, ensems amb al es ca ego ies d’anàlisi com a a ins umen al-exp es-
siu o cogni iu-ca è ic- e iewua iu, li esul en ú ils pe cons ui un mapa de
les nos es socie a s en e mes dels pa àme es cul u als dominan s. Així, pe
exemple, po de ini el ipus ideal de la elació amo osa omàn ica com una
La indi iduali zació de la ida p i ada en el món ac ual Anàlisi 26, 2001 97
Anàlisi 26 001-260 7/4/2001 11:34 Página 97
