Resum
L’espai públic con empo ani p o é del desen olupamen de les an igues o mes de p i aci a
i de publici a , que enen les se es a els emo es en l’an igui a i les més p òximes, en la socie-
a libe al mode na. Uns ciu adans o gani za s polí icamen es con aposen a un es a cone-
gu com a es e a pública. Da e amen , s’ha con igu a un espai social en e les dues es e es
p imigènies. En el ex es p ocu a de ini els e mes emp a s, ce can -ne les a els en la
his ò ia social i polí ica. Es p ocu a pe ila les nocions «d’espai» i «d’es e a», so in no
di e enciades de mane a su icien . Lla o s, es passa a desc iu e el uncionamen de l’espai
públic en les socie a s complexes del nos e emps. Un espai on els mi jans de comunica-
ció enen un pape mol impo an , el qual és esbossa en el eball. Comp end e els meca-
nismes de la comunicació pública és onamen al pe pode desc iu e el uncionamen de les
democ àcies i la se a legi imació a a és de l’opinió pública. En els da e s anys, el sis ema
comunica iu s’ha is en iqui pe la in oducció de les xa xes elemà iques. Hom suposa que
ind an epe cussions en els mecanismes pe discu i els emes d’in e ès gene al, en les ela-
cions in e pe sonals, i ambé en el sis ema polí ic del u u . En el ex es a no a , pe ò, les
di icul a s que exis eixen a l’ho a de e p ediccions iables de u u , alho a que es cons a-
a la necessi a ineludible de sal a la comunicació lliu e si es ol p ese a la democ àcia en
les no es condicions que coneixe an les socie a s del u u immedia .
Pa aules clau: es e a pública, es e a p i ada, espai públic, espai social, espai p i a , mi jans
de comunicació, xa xes elemà iques, opinió pública, democ àcia, comunicació lliu e.
Abs ac . The in e ela ionship o o ms o communica ion in he a ious social sphe es
The con empo a y public space s ems om he de elopmen o old o ms o he p i a e
and he public sphe es which ha e hei deepes oo s in An iqui y and, mo e immedia e-
ly, in mode n libe al socie y. Poli ically o ganized ci izens a e in con aposi ion o a S a e
seen as he public space. Recen ly, a social space has aken shape be ween he wo p ima-
y sphe es. In an a emp o de ine he e ms used, he ex sea ches o hei oo s in social
and poli ical his o y. An a emp is made o dis inguish be ween he equen ly inade-
qua ely di e en ia ed no ions o «space» and «sphe e». A desc ip ion is hen gi en o he way
in which public space ope a es in he complex socie ies o ou ime. This space is one in
which he media play a e y impo an ole, as ou lined in he s udy. An unde s anding
o he mechanisms o public communica ion is c ucial o be able o desc ibe how democ-
acies ope a e and how hey a e legi ima ed h ough public opinion. In ecen yea s, he
Anàlisi 26, 2001 27-50
Les elacions comunica i es en els di e en s
àmbi s socials
Jo di Be io
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Depa amen de Pe iodisme i de Ciències de la Comunicació
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
Anàlisi 26 001-260 7/4/2001 11:30 Página 27
communica ion sys em has been enhanced by he in oduc ion o elema ic ne wo ks. I is
supposed ha he la e will ha e epe cussions on he mechanisms used o discussing
opics o gene al in e es , in in e -pe sonal ela ions and also on he poli ical sys em o he
u u e. Howe e , he ex d aws a en ion o he di icul ies in ol ed in making eliable
p edic ions conce ning he u u e, and a he same ime unde lines he ine i able need o
sa egua d eedom o communica ion i democ acy is o be p ese ed unde he new con-
di ions which will ace socie ies in he immedia e u u e.
Key wo ds: public sphe e, p i a e sphe e, public space, p i a e space, media, elema ic ne -
wo ks, public opinion, democ acy, eedom o communica ion.
Pa la d’espais o d’es e es pública, p i ada i social, de publici a i del conjun
de concep es que con igu en l’àmbi concep ual i emà ic de la democ àcia, a
l’època del can i de mil·lenni, obliga a ac a el ema dels mi jans de comu-
nicació a causa del pape cen al que ocupen en les elacions socials en el seu
conjun . Hom pa la d’un nou espai públic1 e e in -se p ecisamen a aquell
que e a aiçona pels mi jans de comunicació, segons una opinió mol es esa
en e p o essionals, es udiosos de la comunicació i ambé polí ics. Exis eix una
e idència gene ali zada espec e de l’omnip esència de la ele isió, la àdio, la
ele onia, les xa xes a o s els ni ells de la ida social. T obem aques s p oce-
dimen s comunica ius en les elacions polí iques, les come cials, les cul u als,
en de ini i a: semp e que un o alguns s’ad ecen a mol s i ambé, enca a que a
p ime a is a pugui sembla el con a i, quan els indi idus es elacionen en e
ells en el que s’anomenen les « elacions in e pe sonals». Hi ha la imp essió
gene ali zada que sense les susdi es ecnologies comunica i es, la ci ili zació al
com la coneixem s’enso a ia. Pe ò, malg a o es les e idències i les opinions
assenyalades, es em au o i za s a a i ma que som al da an d’un espai públic
o almen o majo i à iamen con igu a pels mi jans de comunicació? Podem
pa la , doncs, d’un espai públic polí ic medià ic? Aques a qües ió e acom-
panyada ine i ablemen d’al es com: és que les ecnologies de comunicació
ac uals han modi ica de mane a signi ica i a les elacions humanes més enllà
de l’àmbi amilia ? O bé la publici a polí ica i la es a de publici a s especia-
li zades han guanya la susdi a quali a medià ica?
28 Anàlisi 26, 2001 Jo di Be io
1. FERRY, Jean-Ma c, WOLTON, Dominique i al es (1992). El nue o espacio público. Ba celona:
GEDISA (edició o iginal: Le nou el espace publique. Pa ís: Cen e Na ional de la Reche che
Scien i ique, 1989).
Suma i
Els espais públic, p i a i social
El nou espai públic
L’espai públic a l’e a de la xa xa
Bibliog a ia
Elenc bibliog à ic
Anàlisi 26 001-260 7/4/2001 11:30 Página 28
Si olem con es a aques es p egun es ens cald à desplega una es a ègia
cen ada a ce ca la il·luminació que ens poden p opo ciona les indagacions
semàn iques sob e els concep es bàsics que con igu en el nucli del ema que
ens ocupa. Es ac a de e un exe cici lleuge d’he menèu ica que ens pe me-
i comp end e, o sigui, ana més enllà de la simple explicació de les ci -
cums àncies. D’an u i, ens cald à dissold e les polisèmies que enen e mes
com públic i p i a ; ambé publici a i àdhuc mi jans de comunicació. Pe ò no
es ac a d’un eball que ingui una inali a ilològica, sinó que la in enció
que em mena és la d’es udia una pa cel·la de la eali a social: conc e amen en
el que es e e eix als camins que se segueixen a l’ho a d’es abli aco d i desa-
co ds en les qües ions que a ec en la es publica.
Podem ence a la asca p ocu an acla i quins e e en s enen els concep-
es sua a indica s, esb inan si segueixen man enin el ma eix signi ica que
han ingu secula men , o bé si els can is que han expe imen a les socie a s
con empo ànies en els da e s emps, els l’han e a ia os ensiblemen .
L’adjec iu públic é nomb osos signi ica s. To s es an empa en a s, pe bé que
man enen e s dis in ius. Com a signi icació més gene al, enim que és o allò
que conce neix la col·lec i i a sence a. Es e e eix an a espais, edi icis, ins al·lacions
i objec es, com a idees, in o macions i accions que són p opie a o que són acces-
sibles a o a una comuni a nacional. D’aco d amb això, l’adjec iu públic no es
po aplica al que només és ela iu o pe anyen als indi idus i que, pe an , no
és accessible sinó a algú o a alguns. Així, enim que els espais ciu adans que depe-
nen de la co po ació municipal són públics, men e que un local de negoci pa -
icula , i no cal di l’habi a ge d’una amília, pel e que en poden es ingi el
d e d’admissió, són p i a s. Una lle a pe sonal és es ic amen p i ada i es à
in e di publici a -la; en can i, les dades de o o d e sob e el uncionamen i les
decisions de l’Adminis ació són públiques, pe bé que n’hi hagi d’excloses a la
consul a indisc iminada pe aons de sal agua da els in e essos gene als.
Públic es e e eix an a la p opie a com a l’accessibili a quan es ac a
d’espais, béns mobles o immobles, documen s i ambé se eis; i només a l’ac-
cessibili a quan es ac a d’accions o esde enimen s que no impliquen p o-
pie a . Pe an , més enllà de la p opie a , ambé s’aplica a allò que és isible
o que es a a la is a de o hom. D’aques a mane a, un dia i po se p i a pel
que a a la se a p opie a , pe ò se an públiques les no ícies que di ond à, pe què
les posa à a l’abas de o aquell que les ulgui llegi . Pe la ma eixa aó, una
acció indi idual, si es a al ca e , a la is a de quis ulla, pe d la quali a de p i-
ada que é si es eali za en un àmbi es ingi .
Pa adoxalmen , hi ha equipamen s i ins i ucions públiques que són de
na u alesa es ingida. Així, les uni e si a s de i ula i a de l’Es a només són
accessibles als qui gaudeixen d’unes condicions de e minades, les quals, na u-
almen , han d’es a pe ec amen explici ades i iguals pe a o hom.
Pel que a a la p opie a , enim que és públic o allò que pe any a o a la
comuni a , pe ò que no és de ningú en pa icula . Es ac a, pe an , de o
allò que ningú no po u ili za de o ma exclusi a, ni ap opia -se’n. Les coses
públiques són p ecisamen de o hom pe què no són de ningú; són, en eali a ,
Les elacions comunica i es en els di e en s àmbi s socials Anàlisi 26, 2001 29
Anàlisi 26 001-260 7/4/2001 11:30 Página 29
d’un ens abs ac e que és la col·lec i i a , la nació o el poble. D’aques a mane-
a, són p opie a de l’Es a , a ès que aques és una emanació del conjun dels
ciu adans, segons el pensamen democ à ic, o pe què es à pe sob e de o -
hom, segons l’absolu is a.
Pe ò públic ambé indica, en un al e accepció del e me, un ag upamen psi-
cosocial. Es ac a dels indi idus que enen en comú opinions, a eccions o gus-
os, pe ò que ho an des de posicions indi iduals onamen ades en llu s capaci a s
acionals. Na u almen , els públics són els ag upamen s socials capaços de
gene a co en s d’opinió sol en s, i pe aques a causa són els ac o s de l’opi-
nió pública.
Els aspec es que més ens in e essen a a de la noció de públic són els que
an lliga s a la condició d’accessible, especialmen en el que a e e ència a la pa -
icipació en les a gumen acions sob e els assump es d’in e ès gene al, ca ens
mo em en els dominis de la comunicació. L’opinió pública es a a a és de
l’accés a la in o mació, sense es iccions; al coneixemen cla i ne dels a e s
de la comuni a que són de na u alesa pública. Exigeix, pe an , la possibili-
a , no només d’in o ma -se, sinó d’in o ma , sense més limi acions que les
imposades pe la llei. Que hi hagi una opinió pública lliu e és condició necessà-
ia pe al uncionamen i pe a la ma eixa exis ència de la democ àcia.
Con à iamen , l’adjec iu p i a se eix pe indica , en p incipi, allò que
és manca o desposseï d’alguna cosa. Pe ò nosal es a end em una segona indi-
cació del e me que es e e eix a o allò ela iu a l’indi idu, a la amília o a
g ups d’indi idus. Indica o l’àmbi de les elacions pe sonals i amilia s: és
el que pe any a les pe sones o que és ges iona pe pe sones o emp eses inde-
penden s de l’Es a . De la ma eixa mane a, comp end em les comunicacions
que s’hi an i els incles que s’hi es ableixen. També indica les p opie a s dels
memb es de la amília, així com les habili a s que pe me en a end e les neces-
si a s dels qui componen el nucli amilia , pe bé que en el món mode n no
é el ma eix sen i que l’oikos g ec.
En e e e ència al que és públic i p i a , hom els u ili za pe adjec i a les
en i a s «d’es e a» i «d’espai». Pa lem, doncs, d’es e es i ambé d’espais públics
i p i a s. Unes als denominacions poden c ea con usions concep uals. Pe al
d’es ai -les, cal e les ema ques següen s. La noció d’espai és més p imà ia i
alho a més gene al. L’espai públic, hem is que es e e ia a o allò que és obe
a o hom. En can i, en pa la d’es e a pública em e e ència a la que es de i-
neix pe con aposició a la p i ada i es e e eix a l’Es a , i no a o allò que és
públic. En la socie a bu gesa es pa la de les es e es p i ada i pública pe e e-
i -se, espec i amen , al que es e e eix als indi idus i llu s p opie a s, pe con-
aposició a l’Es a .
Cal assenyala que aques es de inicions són ci cums ancials, ja que des-
c iuen els àmbi s que es an o ma en les socie a s indus iali zades. La p i-
aci a ha can ia de mane a no able en les di e en s o macions socials que
s’han dona pos e io men . A causa d’això hem d’a end e el sen i que p en el
concep e en les socie a s complexes ac uals, i aques a se à la comesa que in en-
a à sa is e el p esen eball.
30 Anàlisi 26, 2001 Jo di Be io
Anàlisi 26 001-260 7/4/2001 11:30 Página 30
Amb el mo publici a s’indica les accions comunica i es que es an acces-
sibles a o hom, ja sigui pe condició o pe es a . Es e e i à bàsicamen a la
di usió de missa ges di e sos, an els d’in e ès gene al com els que in e essen
a sec o s de e mina s de la ciu adania. També es e e eix a les condicions socials
que de e minen les accions comunica i es. D’aques a mane a, pa la em de
publici a polí ica, publici a li e à ia o al es segons la na u alesa del que es
a públic. Qualse ol publici a en conc e , la polí ica, posem pe cas, aplega
discu sos, comunicacions a a és dels mi jans, a icles d’opinió o anuncis de
p opaganda. D’al a banda, ambé pa la em de publici a bu gesa o de publi-
ci a ep esen a i a, a enen les condicions socials que emma quen la comu-
nicació i no només els p ocedimen s.
Pe mi jans de comunicació s’en én p imà iamen els p ocedimen s i les èc-
niques u ili zades pels indi idus amb la in enció d’in e can ia in o mació. A
pa i d’aques a de inició genè ica, els llengua ges na u als, els codis ges uals
o els simbòlics els hem de conside a mi jans de comunicació. Tanma eix, el
e me endeix a emp a -se als nos es dies, de mane a especí ica, pe indica
els p ocedimen s ècnics que ehiculen els missa ges i que en són el supo . Els
papi s, els pe gamins i els llib es se ien els p ime s mi jans, i desp és o s els
al es que s’hi han a egi da e amen : la p emsa, la o og a ia i o s els audio-
isuals. Malg a que, en sen i es ic e, o es aques es ecnologies són mi jans
de comunicació, ac ualmen , en emp a -se aques e me, hom en én, de mane-
a p e e en , la p emsa, la àdio, el cinema i la ele isió, a causa de la se a di u-
sió massi a. L’apa ició en els da e s anys de les ècniques elemà iques
p obablemen p odui à un can i semàn ic en les denominacions, puix que o s
els mi jans de comunicació an e io s endeixen a con ond e’s en les xa xes i a
passa de la na u alesa analògica a la digi al.
Els espais públic, p i a i social
És pe ec amen conegu que a G ècia i Roma només exis ien els espais ami-
lia i ciu adà. Aques da e podem conside a que e a públic o polí ic. En g ec
no exis ia el e me social2i només s’u ili za a el de polí ic. El e de pe ànye
a la polis com a ciu adà ja indica a una dimensió polí ica, ja que o s els ciu adans
e en esponsables del egimen de la cosa pública3. A causa d’això, la dimensió
polí ica i la social ana en lligades l’una a l’al a, la qual cosa explica l’exis èn-
cia d’un sol e me.
Les elacions comunica i es en els di e en s àmbi s socials Anàlisi 26, 2001 31
2. El e me socie as i la noció que compo a p o enen de la cul u a omana.
3. Pe aques ema, egeu ARENDT, Hannah (1974). La condición humana. Ba celona: Seix i
Ba al (edició o iginal: The human condi ion. Chicago: Uni e si y o Chicago P ess, 1958);
FERRY, Jean-Ma c. «Las ans o maciones de la publicidad polí ica», a FERRY, Jean-Ma c,
WOLTON, Dominique i al es (1992), op. ci .; HABERMAS, Jü gen (1981). His o ia y c í ica
de la opinión pública. La ans o mación es uc u al de la ida pública: Ba celona: Gus a o
Gili (edició o iginal: S uk u wandel de Ö en lichkei . Un e suchungen zu eine Ka ego ie
de bü ge lichen Geselscha . Da ms and und Neuwied: He mann Luch e hand Ve lag, 1962).
Anàlisi 26 001-260 7/4/2001 11:30 Página 31
En el món g ec, l’ad enimen de les ciu a s p opo cionà als indi idus una
no a ida. En un p incipi hi ha ia la ida amilia que assegu a a els aspec es
més bàsics i p imi ius de l’exis ència. En el seu si els memb es que la compo-
nien ocupa en ni ells de je a quia di e encia s. El cap de amília go e na a
com un ei absolu . La dona, els ills i, a un al e ni ell, els esclaus li e en subo -
dina s. Només la ciu a assegu a a als mascles un àmbi de llibe a , pe què
allà exis ia una elació en e els iguals. La polis, pe an , e a el egne de la lli-
be a , men e que la amília ho e a de la cons icció. La condició de ciu adà
ana a lligada a l’ac i i a polí ica i, pe an , a l’exe cici de la acionali a . La
pa aula adien , segons les no mes de la e ò ica, e a imp escindible en l’exe cici
de les se es obligacions com a ciu adà. D’aco d amb o això, el desen olupa-
men de la indi iduali a plena només es podia assoli en la ida pública, que
ol di polí ica. Fins al món mode n, pod íem di que el p i a es a a lliga a
la na u alesa, men e que el públic ho es a a a la cul u a i a l’o d e acional de
les conduc es.
En els da e s segles, i de mane a especial d’ençà del segle XIX, hi ha
hagu can is es uc u als signi ica ius. Si a G ècia l’àmbi amilia e a con-
side a com de quali a mo al i in el·lec ual in e io , en la socie a bu ge-
sa la p i aci a guanyà unes no es dimensions que capgi a en les an igues
o mes de alo ació de la ida. Els bu gesos, du an segles, en la socie a
eudal, es a en eclosos en la se a p i aci a , ja que no enien cap pape en
la di ecció polí ica de la socie a . Quan, en el món mode n, es a p odui
l’eclosió de la bu gesia, la in imi a ha ia adqui i no es quali a s i dimen-
sions. Lla o s els indi idus, a més de oba en la ida amilia un àmbi
de sa is acció de les se es necessi a s ma e ials i ambé espi i uals, iu an
la se a in imi a com a e ugi i ga an ia de segu e a emocional en on de
les escomeses que p o enen del món ex e io . La pe sonali a cul a ob in-
guda en les elacions amilia s, desp és es pe ecciona a mi jançan la lec-
u a, les expe iències es è iques i, en gene al, pel con eu de la cul u a. Amb
aques baga ge, els memb es de la bu gesia enca a en les exigències de la
ida pública.
Si pels g ecs la indi iduali a només es podia desen olupa plenamen a
a és de la ida pública, la cons i ució de la in imi a bu gesa onamen ada
en el nou indi idualisme a as oca una si uació que, d’alguna mane a o al a,
s’ha ia man ingu du an segles. El esul a ou el inal de l’an ic ègim i la c e-
ació d’una es e a p i ada independen de la pública ep esen ada pe l’Es a .
En la democ àcia mode na, l’es e a p i ada és no ma i amen au ònoma i
l’Es a é, com una de les se es missions més impo an s, assegu a -ne el desen-
olupamen lliu e. A pa i de la segu e a que li dona en les se es p opie a s,
el bu gès pa icipa a en la ida pública com a opinan , elec o o o man pa
d’un g up de p essió.
Pe ò, en el anscu s de la socie a capi alis a, s’ha p oduï un eplegamen
de la indi iduali a cap a l’es e a p i ada que ha deixa o el que hi ha més
enllà de la p i aci a com a egne de l’impe sonal. Podem di , conjun amen
amb R. Senne , que s’ha eali za una unió, d’ençà del segle XIX, del p i a i
32 Anàlisi 26, 2001 Jo di Be io
Anàlisi 26 001-260 7/4/2001 11:30 Página 32
l’indi idual4. Amb això podem conside a que l’es e a p i ada ha deixa de se
el egne de la necessi a , al com ha ia es a des de l’an igui a , pe con e i -
se en l’àmbi p i ilegia de la p ese ació de la in imi a indi idual.
En el seu eplegamen e s la in imi a , els indi idus han pe du , ni que
sigui pa cialmen , àmbi s d’ac uació, pe ò, segons com es mi i, ambé n’han
guanya . L’ac i i a econòmica ac ual es a majo i à iamen a una escala que
supe a àmpliamen els lími s de la p i aci a es ic a, pe bé que enca a hi hagi
pe i es bo igues o alle s a esanals que es man inguin segons les elles es uc u es.
L’àmbi social ha apa egu en la socie a mode na. P ocedeix de l’o gani -
zació i l’adminis ació dels negocis amilia s que su en de la penomb a de la
lla pe ins al·la -se en el domini públic. També so geix de l’en o imen d’un
àmbi de elacions de o s ipus que no són con ola s pe l’Es a . A més, el
social s’ha is en o i i a icula pels mi jans de comunicació. D’aques a mane-
a, s’esbo a l’an iga sepa ació en e el món públic i el p i a . El social s’es ableix
en emig i endeix a es ai les on e es que hi exis ien.
Inicialmen , la bu gesia, i desp és ambé les classes popula s, han c ea un
àmbi de elacions i d’in e can i au ònom que cons i ueix el que s’ha anome-
na el «món de la ida», i que és el que es conside a que és a icula pels mi -
jans de comunicació. P ecisamen , és en l’àmbi social on se si ua en mol es
ocasions el món de la necessi a i la impe sonali a . Pe an , podem conside-
a que ac ualmen el p i a s’oposa més a ia al social que no pas a l’es e a
pública, que és de na u al polí ica. L’ac i i a p oduc o a de o a mena de mi -
jans, an els de subsis ència com els de p oducció i ep oducció de la ida, ha
endi a asllada -se des del clos amilia ins a l’es e a social. Ac ualmen , les
emp eses indus ials i come cials i o a l’ac i i a econòmica en gene al é una
dimensió social inqües ionable. Enca a que les emp eses puguin se de p o-
pie a p i ada, la se a ac i i a é unes conseqüències que an més enllà dels
in e essos dels seus p opie a is. Pe exemple, el uncionamen de les emp eses
p i ades p opo ciona la eina i el sala i necessa i pe a la subsis ència d’àmplies
majo ies de la socie a . Fins a al pun el social ha esde ingu l’àmbi de la
necessi a , que el eball és p oclama un d e bàsic de les pe sones que els
pode s públics han d’a end e i les emp eses p i ades econeixen com a al.
D’aques a mane a, els emp esa is es euen obliga s, més enllà de ce ca el bene-
ici, a sa is e les demandes d’ocupació5.
També és en l’àmbi social on es eali zen la majo ia de les p àc iques
comunica i es que con igu en l’espai públic6. En una p ime a e apa de la
Les elacions comunica i es en els di e en s àmbi s socials Anàlisi 26, 2001 33
4. SENNET, Richa d (1978). El decli e del homb e público. Ba celona: Península (edició o igi-
nal: The Fall o Public Man. No a Yo k: Al ed A. Kno Inc., 1977).
5. Aques es a i macions alen an pels ègims libe als més pu s com és el d’Es a s Uni s, com
pels es a s socials eu opeus, pe bé que els comp omís de l’Es a pe assoli la plena ocupa-
ció és cla a i con unden en aques s da e s.
6. Com que hi po ha e con usió en la u ili zació que es a a ol es de la noció d’es e a públi-
ca, nosal es ese a em la denominació d’«es e a pública» pe e e i -nos als dominis de
l’Es a , men e que pa la em d’«espai públic» pe e e i -nos al que és accessible a o hom.
Anàlisi 26 001-260 7/4/2001 11:30 Página 33
socie a mode na, a a és de la p emsa i els llib es, així com amb el desen-
olupamen de la indús ia de masses i pa al·lelamen amb la u ili zació dels
mi jans audio isuals, es c ea un àmbi de comunicació pública d’una ex en-
sió mai no assolida an e io men . En els albo s de la socie a indus ial es con-
igu en di e sos àmbi s socials, men e que en la socie a pos e io , coneguda
com «de masses», els di e sos ce cles que con igu a en l’àmbi social endeixen
a solda -se en un d’únic. En aques a e apa els mi jans de comunicació, ambé
quali ica s com a massius, a an possible l’exis ència d’un g an espai social
que ambé ho se à de comunicació. Tanma eix, malg a que la endència cap
a la uni icació de comunicacions i d’expec a i es ou mol i mol in ensa en
l’època de la socie a de masses, semp e an subsis i ce cles di e encia s de
publici a pa icula s.
En els països o ali a is, an els nazi eixis es com els es alinis es, el g up
oligà quic dominan in en à de con ola la socie a ci il, encan els incles
que hi ha ia en e els indi idus pe deixa -los, un pe un, a me cè del g up que
go e na. Cal denuncia que en aques es ci cums àncies lamen ables, la socie-
a ci il és ocupada, i més que ocupada, seg es ada pe escamo s d’assassins
més que no pas pe l’Es a . En els països demòc a es i capi alis es, s’a ibà a la
massi icació i l’aïllamen dels indi idus a a és de la publici a , de la comu-
nicació i del consum gene ali za . Els esul a s són en ce a mesu a semblan s
—l’aïllamen i la massi icació—, pe bé que, en un cas i en l’al e, les in en-
cions i els p ocedimen s e en di e en s des del pun de is a è ic i ambé del
polí ic. En les socie a s occiden als o ien ades cap al consum, l’espai social és
domina pels mi jans de comunicació, o i que en ègim de concu ència lliu e.
Pe ò aques s mi jans, que en p incipi hau ien d’assegu a el plu alisme que
exis eix es ulgui o no a la socie a , so in de ensen in e essos mol pa icu-
la s. E ec i amen , hom p ocu a la uni o mi a del pensamen i de les opinions
a a és de p ocessos d’opinió no pública7. El esul a és que es desdibuixa la
condició de ciu adà alho a que es e o ça la de consumido . Aques p océs,
que podem conside a com de cosi icació de l’opinió pública, po a iba a
c ea p oblemes de legi imi a de l’Es a democ à ic.
El nou espai públic
Segons la eo ia no ma i a, des d’una pe spec i a social i polí ica eò ica,
l’espai públic, el d’a a i el d’abans, és el que es cons i ueix a a és de la con-
cu ència lliu e d’idees, de elacions i d’in e essos. En el domini polí ic, és
l’espai on es a el con as de les di e en s posicions ideològiques que cons-
i ui an l’opinió pública, sense la qual no po exis i l’acció legí ima de
go e n; en el social, és l’espai de les elacions econòmiques, de les cul u als
i de o es les que cons i ueixen la ida o dinà ia. Comp a i deba u , és l’àm-
34 Anàlisi 26, 2001 Jo di Be io
7. Dis ingim l’opinió pública ob inguda a a és de la discussió acional, de la no pública
induïda pe la p opaganda.
Anàlisi 26 001-260 7/4/2001 11:30 Página 34
bi de o es les comunicacions que es an sense ese es i pe an accessi-
bles a o hom.
La iloso ia que sus en a l’ideal democ à ic nega que el coneixemen i les
accions que se’n de i en puguin p o eni de la e elació anscenden ; ambé
nega que la p àc ica de les accions polí iques siguin monopoli zades pe cap
oliga quia que es conside a supe io a la es a de la població. A i ma, en can i,
que l’in e can i lliu e d’idees en e els ciu adans que an exe cici de la se a
acionali a , cons i ui à el p ocedimen essencial pe oba les millo s aons i
els millo s camins. La iloso ia democ à ica p oclama la necessi a que hi hagi
una socie a en la qual hom ga an eixi que o s els homes, ele a s a la ca ego-
ia de ciu adans, enen els ma eixos d e s. Així doncs, l’ac uació sense coac-
cions en un espai públic plenamen lliu e i pe an accessible a o hom, ha de
se un d e onamen al econegu . No hi ha ni po ha e -hi democ àcia sense
l’au onomia de l’espai públic, pe ò aques a au onomia no només ha de se es-
pec e de l’Adminis ació pública, sinó ambé dels di e sos g ups de pode que
ac uen com a oliga quies, al com passa ac ualmen amb ce cles econòmics
cada egada més pode osos. Si no es donen aques es condicions no és possi-
ble que es o mi una opinió pública e ade a que eali zi les uncions c í i-
ques necessà ies. Si con e im l’opinió pública en una mena d’espec e a aiçona
pe les emp eses que es dediquen a la demoscòpia, no podem pa la de go e n
legí im, ni de socie a lliu e i democ à ica.
Deixan els plan ejamen s no ma ius pe cen a -nos en el que passa eal-
men , enim que l’espai públic p esen a unes limi acions e i o ials i, na u-
almen , cul u als. En e mes gene als, podem di que a néixe i s’ha
desen olupa com un àmbi nacional de comunicació. L’Es a nació s’ha con-
igu a en el món mode n com un àmbi de solida i a i d’igual a en e els
seus memb es, dins el qual l’ac uació lliu e es a o espec an unes no mes
legals cla amen es able es. To això a que els es a s nacionals hagin esde-
ingu ma cs gene als on enen igència sengles o dinamen s ju ídics; que
s’hagin con e i en ma cs p ecisos pe a l’exe cici del pode polí ic; pe ò
ambé espais de elació i d’opinió. La nació con igu a un espai comunica iu
ela i amen au ònom dins el qual es desen olupen emes segons uns p oce-
dimen s més o menys especí ics, pe ò semp e di e enciables dels al es espais
nacionals. L’ac uació a la is a de qui ulgui, especialmen l’ac i i a comu-
nica i a, ha es a possible pel e que els connacionals han compa i una llen-
gua i unes pau es cul u als. Ac ualmen , a ès que les possibili a s de
comunicació han augmen a en quan i a i en quali a d’una mane a espec-
acula , l’espai públic é endència a es end e’s. Podem conèixe , amb més o
menys de alls, el que passa a o el món i d’una mane a especial el que suc-
ceeix als països p òxims cul u almen i polí icamen . Cada dia hi ha una
munió d’esde enimen s, de emes i de pe sona ges que acapa en l’a enció
pública en mol es nacions alho a i, alguna egada, a eu del món. De o a
mane a, el e ade espai públic, especialmen pel que a als emes especí ics
que s’hi discu eixen, con inua essen bàsicamen nacional, a ès que s’a icula
p incipalmen a l’en o n dels enòmens polí ics, socials i cul u als que a euen
Les elacions comunica i es en els di e en s àmbi s socials Anàlisi 26, 2001 35
Anàlisi 26 001-260 7/4/2001 11:30 Página 35
desen olupa s. Som al da an , doncs, d’una e ade a e olució ecnològica i
social que p obablemen se à an impo an o més que les que an o igina
al seu dia la inco po ació successi a del apo , l’elec ici a i l’elec ònica.
Als nos es dies hi ha una consciència plena de la impo ància del que s’es-
de é, ca els can is són an àpids que es con e eixen en e iden s pe a qual-
se ol obse ado . No calen gene acions, ni dècades pe p esencia ansmu acions
espec acula s en la mane a de e les coses. Qualse ol pe sona po expe imen-
a com li can ia el seu eball pe sonal, i ambé la mane a de elaciona -se
amb els al es. Només cal cons a a com la in oducció del co eu elec ònic,
la no a ele onia, l’ús de la xa xa pe a les comp es, pe p ocu a -se in o mació
o pe inali a s pu amen lúdiques, ha a ec a , de mane a di ec a i immedia a,
les comunicacions in e pe sonals i mol s aspec es de la ida quo idiana.
P ecisamen en aques a e idència au el pe ill de e judicis de u u agosa a s.
Hi ha es udiosos del món de la comunicació que an p e isions audaces sob e
l’impac e que ind an les susdi es ecnologies en la socie a . Exis eixen augu is
pe a o s els gus os: n’hi ha de pessimis es i d’op imis es. Pe ò la posició més
aonable és la de la p udència. Des d’una pe spec i a cien í ica, no és de cap
mane a aonable eu e conseqüències p ecipi ades, quan les inno acions se
succeeixen dia e e dia sense a u ado ; quan els camins que un dia sembla en
esplendo osos han hagu de se abandona s l’endemà, pe segui un al e sen-
de . Reco dem, pe exemple, com la ele isió analògica d’al a de inició, de la qual
es pa la a a poc, ha es a bandejada, com aquell qui diu, abans de néixe pe
mo de les ecnologies digi als, o bé com el ele ex se à supe a immedia a-
men pe la connexió del ele iso domès ic a les xa xes elemà iques.
Malg a o , amb les p ecaucions degudes, hem d’in en a espond e a una
p egun a obligada: com a ec a à la e olució ac ual de la comunicació en l’es-
pai públic del nos e u u immedia ? De conseqüències en ind à, això és
segu , pe ò el que és ealmen a isca au a gosa p e eu e quines se an.
L’expe iència his ò ica ens po p opo ciona algunes pis es de com poden
ana les coses. És e iden , a a ja pe a o hom, que la in oducció de no es ec-
nologies é conseqüències econòmiques immedia es i a la lla ga en o s els
aspec es de la ida social. Només cal eu e com an can ia les socie a s desp és
de la Re olució Indus ial11. I ambé desp és de la in oducció de l’elec ici-
a i de o es les e olucions ecnològiques. Es ac a d’una mena d’axioma: els
can is ecnològics són causa i conseqüència dels que s’han expe imen a en
els al es àmbi s de la socie a .
Aques s exemples his ò ics ens mos en, pe ò, un aspec e que po se in e-
essan , i és que l’o gani zació polí ica a mol més enda e ida que la majo-
ia dels al es sis emes es uc u als de la socie a . L’Es a nació mode n i la
42 Anàlisi 26, 2001 Jo di Be io
11. Aquí deixem de banda el p oblema de dilucida si són els can is ecnològics i econòmics
els qui p o oquen can is co esponen s en la cul u a, en els alo s i ambé en el sis ema
polí ic, o bé si el que passa és p ecisamen a la in e sa: que les ca ac e ís iques cul u als
i polí iques de la socie a són les que de e minen els can is econòmics, així com la ece ca
de no es ecnologies.
Anàlisi 26 001-260 7/4/2001 11:30 Página 42
democ àcia ac ual són el esul a de p ocessos econòmics i socials que énen
de lluny. A inals de l’An ic Règim, l’a is oc àcia seguia go e nan quan la no a
economia e a en mans d’un al e es amen : la bu gesia; l’absolu isme monà -
quic, més o menys il·lus a , seguia essen el sis ema de go e n, quan les o ces
més dinàmiques de la socie a e en en p océs de c eació d’una socie a ci il
ica i emp enedo a. Fou només a a és de eballoses i, ins i o , a ol es,
aumà iques adap acions successi es que el sis ema polí ic s’anà ans o man ,
segons les necessi a s que els nous emps exigien.
Si ens ixem en la nos a època, enim que el enomen denuncia es ep o-
dueix. L’economia ha e un sal enda an espec acula . Els p ocessos econò-
mics es an a una escala mol g an que, po se una mica exage adamen ,
quali iquem de mundial o global. Les ecnologies, i de mane a especial les de
la comunicació, han segui el ma eix camí. En can i es man enen igen s, pe
bé que no uncionals del o , les elles es uc u es dels Es a s nació so gi s en
les an igues socie a s bu geses. Les capaci a s que p esen a ac ualmen el sis e-
ma polí ic de esold e els con lic es i de dona so ida a les inicia i es que es
gene en no esponen a les necessi a s que hi ha en la socie a . Aques a és una
dis unció que es a cada dia més palesa.
Les xa xes elemà iques enen ja a a, sense comp a amb les que sens dub e
ind an en un u u , la capaci a d’in e connec a o s els sec o s de la socie a
i els indi idus en e ells d’una mane a més àcil i en ce s aspec es més in en-
sa que la coneguda ins a a. Ac ualmen no és cap p oblema comunica pe -
sones que són a dis ància. Abans del elè on i del elèg a , el co eu e a l’únic
p ocedimen que exis ia. E en ecnologies més udimen à ies, pe bé que enien
a an a ges de i a s de l’ús obliga de la pa aula o al o esc i a. D’una mane a
especial, l’es o ç d’esc iu e i de llegi enia la con apa ida de l’exe cici de la
acionali a lligada al ex . No cal di que les xa xes ambé possibili en l’es-
c ip u a i la lec u a. El co eu elec ònic és això: co eu, i pe an obliga a
esc iu e, pe ò l’expe iència ac ual ens mos a que les edaccions es an amb
men ali a eleg à ica. Hom po cons a a que ac ualmen hi ha una ans o -
mació de les capaci a s cogni i es de la gen a causa de l’ex ensió de la cul u a
audio isual12.
D’al a banda, penja s a la xa xa hi ha ex os de o a mena. Poden di ulga -
se in o mes sob e emes d’in e ès que en iqueixin la publici a polí ica. De e ,
això és el que comença a passa a a ja. La discussió i el aonamen polí ic a a-
és d’In e ne no enen les ca ac e ís iques del ca a a ca a, pe ò s’hi po guanya
a a és de la disponibili a p àc icamen uni e sal que o e eix el sis ema. És
possible de pensa un u u immedia en què o es les lla s es iguin connec ades
a la xa xa i que la població en e a hagi adqui i l’habili a de pode u ili za les
possibili a s bàsiques que o e eix. El e és que esul a més di ícil ap end e a lle-
gi i esc iu e que no pas na ega pe In e ne , i ac ualmen p àc icamen o a
Les elacions comunica i es en els di e en s àmbi s socials Anàlisi 26, 2001 43
12. El ema de la cognició lligada al ex o a les ima ges l’he desen olupa a BERRIO, Jo di (1999).
Es udis sob e cul u a con empo ània. Bella e a. Uni e si a Au ònoma de Ba celona. Se ei
de Publicacions.
Anàlisi 26 001-260 7/4/2001 11:30 Página 43
la població es à al abe i zada, cosa que indica que se à o almen capaç d’u i-
li za les ecnologies digi als. Una al pe spec i a és pe ec amen possible en
els països desen olupa s.
Al da an d’aques pano ama, el sis ema polí ic hau ia d’e oluciona pe
pode es a a l’alçada d’aques s can is que es p odueixen en la publici a polí ica.
Pe exemple, a a ja és possible de pensa en una democ àcia plebisci à ia, en
la qual les qües ions polí iques siguin deba udes i o ades cons an men . Aques a
és una possibili a , i p obablemen no és la millo , n’hi ha d’al es; pe ò el
que és imp escindible és que el sis ema polí ic abandoni les se es inè cies cla-
amen conse ado es. Pe ò una adap ació com la que es p oposa hau ia de se
e a amb la pa icipació de o s els sec o s de la socie a .
L’es e a pública a l’e a d’In e ne es p esen a com un espai de comunica-
cions anà quic. És an g an i an excessi amen obe que hom s’hi pe d amb
acili a . No sembla que els ciu adans es iguin enca a en condicions d’u ili -
za l’eno me quan i a d’in o mació que és a la se a disposició, si no can ien les
o ien acions i les elacions que enen amb el sis ema polí ic. És e iden que si
hom pogués ap o i a la in o mació que és a l’abas de qualse ol que ingui un
o dinado connec a a la xa xa pe judica i c i ica les accions de go e n i
ambé les de les g ans co po acions econòmiques, les conseqüències ind ien un
abas e oluciona i. Els qui con olen el sis ema polí ic segueixen de ugin la
anspa ència en les se es ac uacions que demana la democ àcia. L’in en de
con ola els mi jans de comunicació con inua essen una p àc ica o dinà ia
dels di e en s pode s socials. Ac ualmen , hi ha dades a l’abas que pod ien se
ap o i ades com a a mes o ensi es o de ensi es en la de ensa dels d e s democ à-
ics que enen o s els ciu adans a in e eni en les decisions es a ègiques. Pe ò,
o i que la in o mació exis eix i és disponible, passa desape cebuda, pe què ni
els indi idus, ni les o gani zacions de la socie a ci il, i ni an sols els pa i s
polí ics han assoli d’o gani za -se d’aco d amb les no es possibili a s que es
p esen en.
En un espai públic econs uï a l’e a d’In e ne es pod ia di ond e mol a
de la in o mació es a ègica que ac ualmen exis eix, pe ò que es à subme gida
en un ma de dades he e ogènies. Cald ia, doncs, selecciona la in o mació
pe inen i, desp és, pode -la eme e je a qui zada con enien men pe la p em-
sa i els mi jans audio isuals. Pe què això sigui possible han de can ia no an
els c i e is dels públics consumido s, sinó més a ia els dels qui con olen els mi -
jans. És més impo an que no sembla la capaci a que enen els p o essionals
pe millo a o empi jo a les emissions. Al ma ge de les imposicions de què
sens dub e són íc imes, cal no menys eni el mal gus i la igno ància de mol s
dels p o essionals de la in o mació. Pod ien e mol més del que an si in-
guessin la p epa ació adequada i la olun a de posa -la al se ei de les neces-
si a s del conjun dels ciu adans.
Pe aconsegui un espai públic lliu e sob e el qual es pugui edi ica la no a
democ àcia, és imp escindible l’exis ència d’un mo imen a icula que aple-
gui polí ics, la socie a ci il i ce cles in el·lec uals. És e iden que hi ha una
munió de sec o s d’in e essos que s’oposa an a un p ojec e de eno ació
44 Anàlisi 26, 2001 Jo di Be io
Anàlisi 26 001-260 7/4/2001 11:30 Página 44
democ à ica com el que p oposem des de la comunicació. Semp e ha es a di í-
cil de llui a en con a del pode . Pe ò a ui hi ha més ecu sos pe e -ho. Els
nous i els ells mi jans de comunicació con enen capaci a s que poden ajuda
a cons ui una socie a obe a i anspa en ; pe ò, malau adamen ambé,
poden se ins umen s pe a un con ol social au o i a i. El que cald à, doncs,
se à sabe -los u ili za degudamen .
A all de conclusió, podem di que la c eació d’una es e a pública a l’al u-
a dels emps és un dels ep es més impo an s que é la democ àcia del u u
immedia . Una exigència de pa icipació que ecau sob e els p o essionals de la
comunicació, els polí ics i, especialmen , sob e el conjun dels ciu adans.
Bibliog a ia
ARENDT, Hannah (1974). La condición humana. Ba celona: Seix i Ba al (edició o iginal:
The human condi ion. Chicago: Uni e si y o Chicago P ess, 1958).
BERRIO, Jo di (1999). Es udis sob e cul u a con empo ània. Bella e a: Uni e si a
Au ònoma de Ba celona. Se ei de Publicacions.
FERRY, Jean-Ma c; WOLTON, Dominique i al es (1992). El nue o espacio público.
Ba celona: GEDISA (edició o iginal: Le nou el espace publique. Pa ís: Cen e
Na ional de la Reche che Scien i ique, 1989).
HABERMAS, Jü gen (1981). His o ia y c í ica de la opinión pública. La ans o mación
es uc u al de la ida pública: Ba celona: Gus a o Gili (edició o iginal: S uk u wandel
de Ö en lichkei . Un e suchungen zu eine Ka ego ie de bü ge lichen Geselscha .
Da ms and und Neuwied: He mann Luch e hand Ve lag, 1962).
LUHMANN, Niklas (1998). Sis emas sociales. Lineamien os pa a una eo ía gene al.
Ba celona: An h opos (edició o iginal: Soziale Sys eme. G undisse eine Allgemeninen
Theo ie. Suh kamp Ve lag, 1984).
MCLUHAN, Ma shall (1996). Comp ende los medios de comunicación. Las ex ensiones del
se humano. Ba celona: Paidós (edició o iginal: Unde s anding Media. The Ex ensions
o Man. Camb idge, Massachuse s: The MIT P ess, 1964).
— (1985). Gue a y paz en la aldea global. Ba celona: Plane a-Agos ini (edició o igi-
nal: MCLUHAN, Ma shall; FIORE, Quen in; ANGEL, Je ome. Wa and Peace in he
Global Village. No a Yo k: Ban am Books, Inc, 1968).
SENNET, Richa d (1978). El decli e del homb e público. Ba celona: Península (edició
o iginal: The Fall o Public Man. No a Yo k: Al ed A. Kno Inc, 1977).
Les elacions comunica i es en els di e en s àmbi s socials Anàlisi 26, 2001 45
Anàlisi 26 001-260 7/4/2001 11:30 Página 45
Elenc bibliog à ic
Comen a i gene al
Aques es ob es ecomanades an ad eçades als es udian s de segon i de e ce
cicle i ambé a o s els qui no es iguin especiali za s en el ema i ulguin oba
una bibliog a ia que els p opo cioni o ien ació. És e iden que es pod ien e
al es bibliog a ies; anma eix, la que p oposo c ec que es po conside a de
p o ada u ili a , a ès que ha es a con eccionada a pa i de les ob es ci ades
pe una selecció d’especialis es econegu s.
Es ac a, no hi ha dub e, d’una enume ació olgudamen limi ada de e-
balls. He ugi de la p uïja de ole se exhaus iu. La selecció ha es a e a a
pa i d’una in enció conc e a que no és cap més que la de p opo ciona una
isió, que no se à comple a pe ò espe o que en can i sigui su icien , sob e
l’opinió pública.
Les ob es que se ci en a con inuació pe anyen a ca ego ies di e ses pel que
a a la se a impo ància i in luència cien í ica, i ambé a la se a u ili a .
P ime amen , hi ha ob es bàsiques que conside o que ningú no po ob ia
si és que ol in odui -se en el ema o ap o undi -hi. N’hi ha que són eballs
his ò ics que man enen la se a ac uali a pel e que es conside a que són modè-
lics o que an in lui decisi amen a ob i el camp emà ic de l’opinió pública.
Al es són ob es de e e ència pe conèixe algunes de les ap oximacions eò iques
que s’han e des d’una posició cien í ica o ilosò ica especí ica. Enca a hi ha
un g up de e e ències que són més a ia es udis genè ics sol en s, que poden
u ili za -se com a ob es in oduc ò ies, pe ò que an més enllà dels manuals
uni e si a is ípics.
En can i, no s’hi han inclòs les ob es bàsiques de ilòso s, sociòlegs i psicò-
legs que an se i de supo eò ic bàsic als au o s que an c ea la disciplina
de l’opinió pública. Tampoc no hi ha eballs que ac in emes p òxims als de
l’opinió pública pe ò que hi enen una incidència innegable, als com els e e-
en s a la p i aci a o als sis emes polí ics, pe exemple. Les e e ències d’a-
ques s ex os els oba à el lec o en les ob es de con ingu més genè ic que hi
ha en la p esen selecció.
ALBIG, Williams (1939). Public Opinion. No a Yo k: McG aw-Hill Book Co.
Tex bàsic publica en les p ime es èpoques dels es udis sob e l’opinió pública que
ecull els eballs an e io s dels sociòlegs undado s. Ha ingu una g an in luència
en els es udis no d-ame icans sob e el ema en qües ió.
ALLPORT, Floyd H. (1954). «Towa ds a science o public opinion». The Public Opinion
Qua e ly, gene , p. 8-23.
A icle de e e ència que si ua l’opinió pública dins el camp de les ciències socials
empí iques i que, pe an , li lle a qualse ol gene ali zació de cai e ilosò ic man-
cada de e e en empí ic. P escindeix del que quali ica de al·làcies com públic, o cons-
ciència nacional. Denuncia la con usió en e l’opinió pública i el que apa eix als
mi jans de comunicació. De ensa el e de basa -se només en els indi idus i llu s
accions suscep ibles de cons a ació.
46 Anàlisi 26, 2001 Jo di Be io
Anàlisi 26 001-260 7/4/2001 11:30 Página 46
BLUMER, He be (1948). «Public Opinion and Public Opinion Poling». Ame ican
Sociological Re iew, 13, p. 542-547.
Ap oximació a l’opinió pública des de l’in e acionisme simbòlic, co en que incula
di ec amen amb G. H. Mead. Pe an , ens obem amb un ex que ens connec a
amb la mane a d’en oca els emes que enia l’Escola de Chicago. Es ac a d’una
posició basada en el p agma isme no d-ame icà, que ingué una g an in luència
abans dels anys cinquan a, pe ò que ou menys inguda pel uncionalisme que
dominà pos e io men . En can i, en els da e s anys hi ha hagu un mo imen
impo an de ecupe ació de la pe spec i a in e accionis a i pe aques a aó l’he
seleccionada.
BLONDIAUX, Loïc (1998). La ab ique de l’opinion. Une his oi e sociale des sondages.
Pa ís: Édi ions du Seuil.
Aques a és una ob a ecen que ens p opo ciona una isió sol en de l’aplicació
de les ècniques demoscòpiques a la mesu a dels enòmens d’opinió a la socie a .
A més, con é una mol bona his ò ia dels p ime s es udis sob e l’opinió pública.
Inclou els deba s in el·lec uals que es an p odui quan an comença a eme gi
les di es ècniques. To i que hi ha una pa dedicada a es udia aques ipus de
p àc iques a F ança, és una ob a d’in e ès, a ès que con é p ou in o mació de cai e
gene al com pe què sigui un ins umen ú il pe conèixe en p o undi a les a els,
el desen olupamen i l’ús que es a ac ualmen de la mesu a de les opinions.
BOURDIEU, Pie e (1973). «L’opinion publique n’exis e pas». Les Temps Mode nes, 318.
Aques és un a icle que enca a és bàsic en la denúncia dels de ec es de les ècniques
demoscòpiques aplicades a l’es udi de l’opinió pública. Ha ingu una in luència
conside able en les posicions c í iques espec es a les empí iques p edominan s.
De e , el que a el conegu sociòleg ancès és nega que el que mesu en les enques-
es sigui ealmen l’opinió pública. Bou dieu denuncia el conjun d’insu iciències
que p esen en les enques es d’opinió, an pel que a al qües iona i, i a les en e is es,
com a les conclusions que se’n euen.
GALLUP, G.; RAE, S. (1940). The pulse o democ acy. No a Yo k: Simon and Schus e .
Un dels eballs del p ime au o que eali zà sis emà icamen enques es d’opinió
de mane a pe iòdica i que les publicà se mana e e se mana a la p emsa. De e ,
es ablí una p àc ica que s’es engué desp és a Eu opa, i inalmen a eu del món.
No es ac a d’un eball d’abas eò ic impo an , pe ò és ecomanable pe què
aques au o és un dels p incipals esponsables de l’ac ual u ili zació massi a de
les enques es d’opinió.
HABERMAS, Jü gen (1981). His o ia y c í ica de la opinión pública. Ba celona: Gus a o
Gili (edició o iginal: S uk u wandel de Ö en likei Un e suchungen zu eine
Ka ego ie de bü ge lichen Gesellscha . Da ms ad i Newied: He mann Luch e hand
Ve lag, 1962).
Es udi bàsic sob e el que ha es a anomenada « eo ia no ma i a de l’opinió públi-
ca». Es ac a d’una posició que hem de conside a lligada a la sociologia c í ica
de l’Escola de F ank u en la se a segona gene ació. Habe mas a un es udi his ò-
ic comp ensiu de com es con o men els espais bàsics de comunicació dins de la
socie a bu gesa i el pape que é l’opinió pública en la legi imació del sis ema polí-
Les elacions comunica i es en els di e en s àmbi s socials Anàlisi 26, 2001 47
Anàlisi 26 001-260 7/4/2001 11:30 Página 47
ic democ à ic. Es udia el enomen del que és públic pa in de les se es a els
his ò iques ins a iba a la democ àcia plebisci à ia ac ual. To a la se a ingen ob a
pos e io podem conside a que acla eix i ap o undeix sob e els camins in el·lec uals
que ob e en aques seu p ime eball. Hem de di que no es po abo da el ema
de l’opinió pública sense conèixe p o undamen aques a ob a, es compa eixin o
no les se es ac i uds ilosò iques.
HABERMAS, Jü gen (1998). Fac icidad y alidez. Sob e el de echo y el Es ado democ á-
ico de de echo en é minos de eo ía del discu so. Mad id: Edi o ial T o a (edició
o iginal: Fak izi ä und Gel ung. Bei äge zu Disku s heo ie des Rech s un de demo-
k a ischen Rech aa s. F ank u am Main: Su hkamp Ve lag, 1992).
En aques ex Habe mas ep èn el ema de l’opinió pública d’una mane a di ec-
a, ja que indi ec amen no l’ha abandona mai, en ac a sob e l’acció comunica i a.
El llib e ac a sob e els p incipis de l’Es a de d e . I en el seu si, el pape que hi
an la socie a ci il i l’opinió pública. Anali za com les xa xes socials de comunicació
cons ueixen l’espai públic. Es plan eja el pape que an els pa i s polí ics i ambé
les associacions de la socie a ci il en la ins i ucionali zació de l’opinió pública,
pel e que les opinions, ja siguin indi iduals o col·lec i es, necessi en uns canals ins-
i ucionals pe què pugin eni algun e ec e en els apa ells de l’Es a . Si ua l’opinió
pública dins de la democ àcia delibe a i a que p opugna.
KATZ, Elihu; LAZARSFELD, Paul Felix (1979). La in luencia pe sonal. El indi iduo en
el p oceso de comunicación de masas. Ba celona: Edi o ial Hispano Eu opea (edició
o iginal: Pe sonal In luence. The F ee P ess, a Co po a ion Collie - Macmillan L d.,
1979).
Els au o s ac en d’acla i si els indi idus es deixen in lui més pe les elacions
que es ableixen en e ells o bé pe l’acció dels mi jans de comunicació. Es udien
empí icamen el pape que an els líde s d’opinió en alguns dels hàbi s més co en s
de la ida quo idiana, com a a la comp a, les di e sions, la in luència de la moda
i al es. Es ac a d’una ob a que podem conside a impo an dins la eo ia dels e ec-
es mínims dels mi jans de comunicació.
LIPPMANN, Wal e (1965). Public Opinion. No a Yo k: Macmillan Publishing. P ime a
edició, 1922. Ve sió cas ellana: La opinión pública. Buenos Ai es: Fab il, 1964.
Aques ex es po conside a com dels més impo an s que s’han elabo a sob e
l’opinió pública dins de la denominada Escola de Chicago. Malg a la se a an igo ,
con inua eedi an -se i essen u ili za . Hem d’assenyala que els eballs de la di a
escola han o na a guanya l’a enció dels especialis es en els es udis sob e la comu-
nicació social. Es ac a d’un eball que é com a e e ons la iloso ia p agmà ica
de John Dewey i William James.
LUHMANN, Niklas (1971). «O en liche Neinung». Poli ische Planung: Au sä ze zu
Soziologie on Poli ik und Ve wal ung, p. 9-34. Oplade Wes deu sche Ve lag. Ve sió
i aliana: LUHMANN, Niklas (1978). S a o di di i o e sis ema sociale. Nàpols: Guida
Edi o i.
És una ob a que es udia l’opinió pública des de la pe spec i a cien í ica cone-
guda com a « uncionalisme sis èmic». Es ac a d’una eo ia sociològica que
e o mula el uncionalisme de Talco Pa sons i s’oposa a la sociologia c í ica
48 Anàlisi 26, 2001 Jo di Be io
Anàlisi 26 001-260 7/4/2001 11:30 Página 48
de ensada pe Habe mas. Luhmann p oposa una eo ia mol o iginal que ealmen
ob e p ocedimen s nous pe in e p e a les socie a s complexes. Ho a a enen
les elacions es uc u als, deixan de banda els con ingu s dels missa ges i de les
opinions.
NÖELLE-NEUMANN, Elisabe h (1970). Encues as en la sociedad de masas. Mad id:
Alianza Edi o ial (edició o iginal: Um agen in de Massengesellscha . Ein üh ung
in die Me hoden de Demoskopie. Hambu g: Rowohl Taschenbuch Ve lag GmbH,
1963).
Nöelle-Neumann es una especialis a en ècniques demoscòpiques que ha ana més
enllà dels p ocedimen s de mesu a de les opinions. El p esen llib e és un manual
on s’exposen, d’una mane a cla a i p ecisa, amb exemples adien s, o el que é a
eu e amb les mesu es que es an sob e els p oblemes humans i socials. Explica les
lleis dels g ans nomb es com a onamen del mos eig cien í ic. De mane a que és
un manual sol en pel qui ulgui in odui -se en aques ipus de ècniques i en
ulgui conèixe l’o igen i els onamen s.
NÖELLE-NEUMANN, Elisabe h (1995). La espi al del silencio. Opinión pública: nues a
piel social. Ba celona: Paidós (edició o iginal: The spi al o Silence. Public opinion-
ou social skin. Chicago i Lond es: The Uni e si y o Chicago P ess, 1984).
Tal com dèiem, Nöelle-Neuman, especialis a en demoscòpia, n’és ambé en el
camp de la eo ia. En aques llib e ens exposa la se a isió de l’opinió pública, que
enca alho a amb la eo ia ins alesho es dominan dels e ec es mínims, i ambé amb
la eo ia no ma i a. L’au o a alemanya elabo a la se a isió de com es p odueixen
decan amen s de les opinions espec e dels enòmens socials que enen elleu, com
a a eleccions i mo imen s ideològics de cai e col·lec iu. L’au o a a gumen a la se a
posició a a és dels p ocessos psicosocials que expe imen en els indi idus en el si
dels seus g ups de e e ència i de la socie a en gene al. En aques sen i , la po a
l’aïllamen se ia un mecanisme essencial pe explica l’en o imen dels co en s
d’opinió dominan s. La se a posició a èm asi en els aspec es emocionals de la con-
duc a humana, o bandejan -ne els acionals. Es ac a d’una ob a de e e ència,
de coneixemen absolu amen necessa i.
PRICE, Vicen (1994). La opinión pública. Es e a pública y comunicación. Ba celona:
Paidós (edició o iginal: Public opinion. Newbu y Pa k, Cali o nia: Sage Publica ions,
1992).
Tex bàsic mol ap opia pe als es udian s, en el qual l’au o anali za els p oces-
sos de comunicació lliga s a l’opinió pública. De mane a especial, des aca em que
lliga la noció d’opinió pública als p ocessos i e ec es dels mi jans de comunicació.
Assenyala camins pe conèixe el pape que hi an els pe iodis es, els polí ics i els
enques ado s en la cons ucció dels discu sos públics.
SPEIER, Hans (1950). «His o ical de elopmen o public opinion». Ame ican Jou nal
o Sociology. Vol. LV, gene , p. 376-390. Ve sió cas ellana: STEIMBERG, Cha les S.;
BLUEM, A. William (eds.) (1969).
A icle que esumeix de o ma magis al la his ò ia de l’opinió pública. Recull els
o ígens ilosò ics de la disciplina, així com les aplicacions que en an e els polí-
ics de l’època. Tex bàsic pe es udia les a els his ò iques del enomen.
Les elacions comunica i es en els di e en s àmbi s socials Anàlisi 26, 2001 49
Anàlisi 26 001-260 7/4/2001 11:30 Página 49
TARDE, Gab iel (1986). La opinión y la mul i ud. Mad id: Tau us (edició o ginal:
L’opinion e la mul i ude. Pa ís: Félix Alcan, 1904, 2a edició).
En el p esen ex es ecullen es assajos de madu esa de l’au o que es udien la
con e sa i el seu pape de e minan en la o mació de la pe sonali a dels indi idus
i de llu s opinions. Ta de és un au o que ha ingu una in luència decisi a en els
es udis sob e les masses, els públics i les mul i uds. És una ob a bàsica en l’es udi
de les opinions en l’època de la socie a de masses.
TCHAKHOTINE, Se ge (1952). Le iol des oules pa la p opagande poli ique. Pa ís:
Gallima d.
Tex exempla en l’aplicació dels mecanismes neu ològics dels e lexos condicio-
na s explica s pe I. P. Pa lo a la p opaganda polí ica. L’au o a in e essan s apli-
cacions d’aques s enòmens d’acció psicològica a la p opaganda polí ica que es a
e a Alemanya a l’època d’ascensió del nazisme. D’una mane a especial, Tchakho ine
in en a explica els enòmens de pe suasió massi a en els ègims o ali a is.
TÖNNIES, Fe dinand (1922). K i ik de ö en lichen Meinung. Be lín: Julius Sp inge .
Sociòleg que ha exe ci una g an in luència mi jançan els seus es udis sob e les
o mes de sociabili a dels humans. Tönnies a una c í ica de l’opinió pública a
a és dels concep es elabo a s pe ell de comuni a i associació, basa s en les ela-
cions de solida i a mecànica o bé en les onamen ades acionalmen .
Jo di Be io és p o esso de Sociologia de la Comunicació de la Uni e si a Au ònoma
de Ba celona. Ha publica di e sos a icles i llib es en els àmbi s de l’opinió pública i de
la cul u a con empo ània.
50 Anàlisi 26, 2001 Jo di Be io
Anàlisi 26 001-260 7/4/2001 11:30 Página 50
