Un e e en pe a successi es gene acions. Du an in anys Edua do Ha o
Tecglen a exe ci el seu mes a ge a T iun o, una capçale a clau en l’educació
polí ica i cul u al d’una gene ació que aspi a a a iu e en democ àcia. El solc
de la e is a a ex ingi -se el 1982 —poc abans de la ic ò ia socialis a dels
deu milions de o s—, pe ò el ell pe iodis a é a a, ambé, bon p edicamen
en e els nous lec o s. Així ho con i ma l’expec ació gene ada pe la se a isi-
a a la nos a acul a el passa 16 de ma ç, amb l’Aula Magna plena a essa .
P esen a la p olí ica i ex ensa ajec ò ia —més de seixan a anys d’esc ip-
u a— de qui és conside a un dels més elle an s pe iodis es espanyols és, pel
cap baix, una asca complexa. C í ic ea al, columnis a, epo e , c onis a,
analis a de polí ica in e nacional... Amb o , malg a la di e si a , l’ob a d’Ha o
Tecglen man é una cons an : la e lexió sob e el diàleg es able en e his ò ia
i pe iodisme. Aques a se el il conduc o amb què ens an ap opa a la se a
igu a F ancesc Espine , ei indicado de la li e a u a del jo com a on his ò-
ica, i Ca me Fe é, es udiosa de Se a d’O , e is a ambé de e e ència de la
esis ència an i anquis a, com T iun o.
El col·loqui es a celeb a només qua e dies desp és de l’aclapa ado a ic ò-
ia dels popula s a les eleccions gene als. En aques es ci cums àncies, el e e à
pe iodis a a mos a la se a ace a de comen a is a de l’ac uali a , o exe ci-
an el múscul de la memò ia his ò ica — a explica a la jo e audiència, pe
exemple, a qui al·ludeix el opònim Quin anilla de Onésimo, població des d’on
Azna acaba a de sen encia que amb el ecen esul a elec o al s’ha ia gi a
ull al passa —. Com a eco da Fe é, pe ò, Ha o Tecglen no enia ocació
d’esc ip o polí ic. «Jo em olia apa a de la polí ica — a explica ell— pe -
què la polí ica s’ha ia apa a de mi i de la me a amília d’una mane a una
mica b usca i pe què el que m’ag ada a ealmen e a la li e a u a». Pe això a
inco po a a les se es c òniques de polí ica in e nacional la ocació pel pe io-
disme li e a i, «que a anscendi la pe sonali a de qui esc iu sob e la suposada
neu ali a de l’o ici».
Ha o Tecglen semp e ha p ocu a dona al lec o les claus de la se a sub-
jec i i a . «La pa adoxa de se objec iu consis eix a di qui e s», a ema ca .
Anàlisi 25, 2000 219-220
Ha o Tecglen, pe iodisme amb ocació his ò ica
Anàlisi 25 219-220 4/11/2000 19:19 Página 219
Així que se li a demana què signi ica se oig, epublicà i a eu, e s ca ac e-
ís ics de la se a pe sonali a que ama en o a la se a p oducció. Pe explica -
se, a e oca el F en e Popula , la llui a an i eixis a... Pe ò aques s, pe a ell,
no són uns e e en s anco a s en el passa . «El emps p esen és o a la me a
ida», a di . Pe això ebu ja quali ica de memò ies ob es com A de Mad id
oEl niño epublicano; s’es ima més pa la de c òniques, gène e que a e e èn-
cia al emps p esen en què esc iu l’au o .
Les e lexions que a e sob e el seu pa icula es il són p esen s a l’ho a
d’enquibi en aques es b eus a lles la classe magis al d’un mes e de pe io-
dis es. «Sóc un ambiciós, ull explica -ho o ». Així jus i ica a la p oli e ació de
pa èn esis, de pun s, la necessi a de con eu e les ases... En l’ac e es a pode
ap ecia una excel·len mos a del seu es il despulla d’o namen s. Tan sols dos
dies abans de la se a isi a a la nos a acul a , Ha o Tecglen ha ia publica un
du íssim a icle on exho a a Felipe González —a ama lec o de les se es c ò-
niques de T iun o— a e un ac e de con icció pe ascendi Galindo, pe se -
i el neocapi alisme, pe des ossa l’esque a..., en e mol es al es aons.
Malg a els aplaudimen s que a a enca la lec u a e a pe Espine , Ha o
Tecglen s’excusa a i deia que allò no e a un model que calia exhibi en una
acul a com la nos a, que e a un simple ca àleg, un in en a i. Disc epan de
la se a modès ia, di em que aquella columna e a una b illan mos a de com és
possible comp imi en 2.500 ca àc e s di ui anys d’his ò ia en un balanç
colpido .
Me cè Díez
220 Anàlisi 25, 2000 No icia i acadèmic
Anàlisi 25 219-220 4/11/2000 19:19 Página 220
