El Depa amen de Pe iodisme i Ciències de la Comunicació de la Uni e si a
Au ònoma de Ba celona a con ida el passa mes de eb e un dels eò ics del
discu s amb més enom en el món de la lingüís ica i les ciències de la comu-
nicació, l’holandès Teun A. Van Dijk. El semina i a eni una du ada b eu,
es sessions de es ho es, pe ò els con ingu s an se mol di e sos, i an
ab aça àmbi s d’es udi que so in s’in a alo en en les ece ques sob e comu-
nicació.
En la p ime a sessió, Van Dijk a exposa els onamen s de l’anàlisi c í i-
ca del discu s, que a de ini com «una ac i ud, una pe spec i a i un posicio-
namen ». El eò ic del discu s a a egi que és un e o conside a l’anàlisi
c í ica del discu s com un mè ode ix; és, més a ia , un « e explíci el posi-
cionamen i la ideologia de l’in es igado espec e a l’objec e d’es udi». Els
an eceden s eò ics d’aques ipus d’anàlisi són mol a ia s. Van Dijk a e
un b eu epàs a alguns dels co en s p incipals que han in luencia l’anàlisi c í-
ica del discu s: l’Escola de F ank u , la sociolingüís ica c í ica i au o s com
Foucaul , Al husse i S ua Hall, en e d’al es.
To i ha e -se o ma en l’àmbi de la lingüís ica li e à ia, en els da e s
anys Van Dijk ha cen a les se es ece ques en l’anàlisi c í ica del discu s dels
mi jans de comunicació de massa, especialmen la p emsa i, en meno mesu-
a, la ele isió. De e , són les ob es sob e el discu s dels mi jans de comuni-
cació els que l’han con e i en un dels p incipals e e en s eò ics pe a l’anàlisi
del discu s comunica iu. La pe spec i a c í ica, a di Van Dijk, ha de se p e-
sen en qualse ol ipus d’es udi, ja sigui en es udis sob e la p oducció, sob e
la ecepció o sob e els ma eixos discu sos medià ics. Val a di que, en o
momen , el eò ic del discu s a e èm asi en la mul idisciplina ie a i la olun-
a de globali a de l’anàlisi c í ica del discu s. Un al e dels eixos p incipals de
l’exposició de Van Dijk a se la endència d’aques posicionamen eò ic a
cen a -se en p oblemes socials com el acisme, el sexisme i el nacionalisme.
P ecisamen , Van Dijk s’ha especiali za en l’anàlisi de la ep oducció del acis-
me en els ex os o discu sos medià ics. Les in es igacions que es à duen a
e me ac ualmen con inuen en la ma eixa línia, una línia en què semp e és
p esen la p eocupació pe l’abús i la ep oducció del pode , les desigual a s en
l’accés als mi jans i el con ol men al que aques s exe ceixen.
Anàlisi 25, 2000 215-217
Semina i sob e anàlisi c í ica del discu s
a cà ec de Teun A. Van Dijk
Anàlisi 25 215-217 4/11/2000 19:18 Página 215
P enen com a lei -mo i el acisme i la se a ep oducció als mi jans de
comunicació de massa, Van Dijk a conclou e la p ime a sessió del semina i
exposan una sè ie de e lexions a l’en o n de la na u alesa dinàmica i can ian
del acisme. El acisme ac ual, a di Van Dijk, és un acisme can ian , ja que
ha passa de se una ideologia explíci a a se un acisme més implíci , més sub-
il. I cal eni en comp e que l’implíci és ambé una o ma de pode . Això
úl im es elaciona amb el concep e d’ideologia, que dóna í ol a una de les
da e es ob es del eò ic del discu s, Ideología. Una ap oximación mul idisci-
plina ia, publicada en cas ellà l’ab il de 1999. Pe a Van Dijk, la ideologia és un
conjun de ep esen acions socials d’un g up, un conjun d’opinions socials
compa ides. I el acisme, no és p ecisamen això? No és un conjun d’opi-
nions i ac i uds compa ides pe la socie a en e s els al es, en e s els que són
conside a s di e en s? Pe a Van Dijk, el acisme o ma pa de la base cul u al
comú en o a socie a , una base p esen de o ma implíci a en el discu s dels mi -
jans de comunicació.
En la segona sessió del semina i sob e anàlisi c í ica del discu s, Van Dijk
a cen a la se a exposició en la p oducció de les no ícies, una de les dimen-
sions que ell ha eballa en di e ses ece ques. A di e ència de la p ime a ses-
sió, de cai e més eò ic, l’exposició del segon dia a se plena d’exemples p àc ics,
mol s dels quals són ex e s de les expe iències del p opi Van Dijk en mol es de
les in es igacions que ha du a e me. Va pa la de la p oducció de les no ícies
com un eball de c eació de discu sos, com el esul a del p ocessamen de
mol s ex os an e io s. En les exposicions eò iques, Van Dijk a de ini nocions
com la memò ia —a cu i lla g e mini— i el model —el lec o / ecep o es
cons ueix un model men al, una ima ge, sob e el succés, pe al de pode com-
p end e la no ícia d’una o ma més global—. En aques a línia, Van Dijk a
exposa de o ma esquemà ica pe ò en enedo a les on s pe a la comp ensió del
ex , d’en e les quals a des aca la memò ia episòdica o pe sonal —indi i-
dual— i la memò ia social —coneixemen s sociocul u als compa i s pe un
col·lec iu—. Enllaçan amb la sessió an e io , Van Dijk a deixa cla a la in e -
dependència en e aques s coneixemen s compa i s i la c eació d’ideologies.
Així doncs, la dis ància en e el discu s i la ideologia és mol g an: pe què un
discu s es con e eixi en ideologia hi han d’in e eni la memò ia pe sonal i
el model de con ex —la si uació social.
To i que la dimensió c í ica de l’anàlisi del discu s a apa èixe al lla g dels
es dies de semina i, a se en aques a segona sessió on Van Dijk a de ini de
mane a més p ecisa i conc e a la in e elació en e la ideologia i els discu sos dels
mi jans, una de les dimensions de la comunicació que se sol ac a , gene almen ,
des d’una pos u a més c í ica. Van Dijk a des aca que en cada p oducció i
lec u a de la no ícia in e é la ideologia; i que a l’ho a de edac a les no ícies
hi ha imposicions i es iccions, pe la qual cosa es po di que la p oducció
de les no ícies és semp e incomple a i pa cial. En aques pun , Van Dijk a e
e e ència a un cas d’ac uali a a Espanya: els e s de El Ejido. De e , a se a
l’en o n d’aques esde enimen on es a cen a g an pa del deba i la e lexió
sob e l’excessiu pes de les on s ins i ucionals, la in a alo ació i, ins i o , el silen-
216 Anàlisi 25, 2000 No icia i acadèmic
Anàlisi 25 215-217 4/11/2000 19:18 Página 216
ciamen de la eu dels immig an s, i, en de ini i a, sob e la manipulació dels
e s no ícia. Els e s de El Ejido, que segons Van Dijk il·lus en an el acis-
me popula com el acisme d’eli , li an se i pe e e i -se a un dels emes
que es à eballan en aques s momen s: els discu sos sob e la immig ació en els
deba s pa lamen a is. I li a se i ambé pe exposa la impo ància de l’es u-
di de les desigual a s en l’accés als mi jans de comunicació de massa, un accés
di ícil, de egades inexis en , en el cas dels immig an s.
La da e a sessió del semina i a gi a a l’en o n de l’aplicació —la posada
en p àc ica— de l’anàlisi c í ica del discu s. «No hi ha un mè ode ix d’anàlisi
c í ica del discu s, pe què el mè ode semp e depèn dels objec ius de la ece -
ca», a di . Així ma eix, Van Dijk a ei e a la olun a mul idisciplinà ia i
holís ica de l’anàlisi c í ca del discu s, que adme l’anàlisi de qualse ol de les
dimensions del ex : «des de la e ò ica ins als ac es de pa la, passan pe la
semàn ica, la sin axi i els esquemes emà ics». Pe a Van Dijk, els onamen s
de l’anàlisi c í ica del discu s són els següen s: es ixa semp e en la ep oducció
del pode en la socie a a a és del discu s, en enen el pode com una ela-
ció desigual en e g ups; posa especial a enció en la disc iminació dels al es en
els ex os o discu sos1, i p e én ce ca les es uc u es —pa aules, accions, clàu-
sules, emes— que con ibueixen a la cons ucció de models pe pa dels ecep-
o s. Les dimensions que cal es udia des del pun de is a de l’anàlisi c í ica
del discu s són, doncs, mol di e ses. Van Dijk a mos a la se a p e e ència pe
l’anàlisi de les es uc u es, no an de les pa aules sol es, i a de ini amb p ecisió
els concep es de mac oes uc u a —«esquema o mal del ex , ix i més o menys
con encional»—, es uc u a semàn ica local —in e na— i ep esen ació dels
ac o s —segons ell, és donada pels eixos de gene ali zació/especiali zació, inclu-
sió/exclusió, p oximi a /llunyania, conegu /desconegu .
En o momen , el eò ic del discu s a e e e ència al ema del acisme i
la immig ació, deixan cla a la se a o ien ació en la ece ca, que queda palesa
en llib es com Racismo y análisis c í ico de los medios, en e d’al es. Igualmen ,
les es sessions del semina i an es a dominades pe una explicació b eu pe ò
de allada, complexa pe ò didàc ica i en enedo a, de les múl iples dimensions
del que coneixem com a «anàlisi c í ica del discu s». La in e elació en e la
socie a , la cognició i el discu s a se una cons an al lla g dels es dies d’ex-
posició. Els exemples p àc ics, que an ajuda a en end e millo els emes expo-
sa s, jun amen amb l’in e ès mos a pels assis en s al semina i, que an
pa icipa en els deba s que ana en apa eixen , deixa cla a la impo ància i la
necessi a que es eali zin semina is com aques , que sens dub e són un bon
complemen pe a la o mació d’alumnes i p o esso s en el camp de les ciències
de la comunicació.
Ma a Rizo i Ga cía
Semina i sob e anàlisi c í ica del discu s Anàlisi 25, 2000 217
1. Teun A. Van Dijk pa la del «Quad e ideològic», que pa eix de la p emissa gene al que sem-
p e s’em asi za o allò posi iu nos e i o allò nega iu dels al es, o, el que és el ma eix,
semp e se sup imeix o allò nega iu nos e i se sup imeix o allò posi iu dels al es.
Anàlisi 25 215-217 4/11/2000 19:18 Página 217
