NOTICIARI ACADÈMIC
Q
NOTICIARIO ACADÉMICO
Anàlisi 25 209-214 4/11/2000 19:17 Página 210
Els passa s dies 25, 26 i 27 de gene es an celeb a , a la Facul a de Ciències
de la Comunicació, les P ime es Jo nades de Rece ca al Doc o a , o gani zades
pels ep esen an s dels es udian s del P og ama de Doc o a en Pe iodisme i
la Vicedi ecció d’Ac i i a s Acadèmiques del Depa amen de Pe iodisme.
Aques es jo nades neixen amb la olun a de c ea un ma c de e lexió i
deba on els alumnes p edoc o als puguin in e can ia en e ells i amb els p o-
esso s del Depa amen expe iències i opinions sob e els seus in e essos i
p ojec es d’in es igació.
L’eix de les jo nades an se les aules emà iques, mode ades en o s els
casos pe p o esso s del depa amen especialis es en cada àmbi de ece ca. Es
an o gani za un o al de sis aules, a l’en o n dels emes següen s: polí ica i
es uc u a de la comunicació, me odologia de la in es igació en comunicació,
polí ica i mi jans de comunicació, socie a in o macional, in e cul u ali a i
p oduc es cul u als.
La pa icipació dels es udian s, com a ponen s, a se més baixa de l’espe-
ada, pe ò, amb o , es po di que el ni ell de les e ze ponències p esen a-
des a se o ça bo i, sob e o , que l’ambien de deba i e lexió que a ana
so gin a l’en o n de cada ema a se en iquido pe a o s i o es els assis en s.
A banda de les aules emà iques, el calenda i de les jo nades a in eg a
dos ò ums: un sob e me odologia de la in es igació en comunicació i un al e
que els ep esen an s dels es udian s an anomena «Te àpia de g up pe a esis-
es». En el p ime cas es a ce ca un in e can i d’idees i p opos es sob e èc-
niques i mè odes d’in es igació en comunicació, men e que la «Te àpia pe a
esis es» a c ea -se pe què els es udian s que es an eali zan ac ualmen la
esina o la esi in e can iessin idees, dub es, angoixes, p oblemes..., i en gene-
al o a l’expe iència que suposa es a eali zan un eball de ece ca. Sens
dub e, la e àpia a se un bon espai pe p omou e el con ac e en e es udian s,
i pe conèixe què es an eballan els al es alumnes i p o esso s de la acul a .
Les aules emà iques an comp a amb la pa icipació de dos o es ponen s
cadascuna. En o al an se e ze les ponències que es an p esen a . La p i-
me a aula, Polí ica i es uc u a de la comunicació, a se mode ada pe la p o-
esso a Ma ia Co omines, i a comp a amb la pa icipació de Josep Àngel
Anàlisi 25, 2000 211-214
P ime es jo nades de ece ca al doc o a
Anàlisi 25 209-214 4/11/2000 19:17 Página 211
Guime à i Vicenç Rabadán. Un cop in oduï el ema pe pa de la mode a-
do a, que es a cen a sob e o en l’ac ual e i ada de l’in e ès pe l’es uc u-
a i les polí iques de la comunicació, el p ime ponen a in odui el ema de
la Tele isió de P oximi a , un concep e que es comença a u ili za a inals de la
dècada dels no an a i que é com a p ecu so s Miquel de Mo agas i Be na
López, p o esso s de la acul a , en e d’al es in es igado s. Tal com a expli-
ca Guime à, « ele isió de p oximi a » és un concep e que cald ia e isa , pe -
què es e e eix a massa coses, amb el isc d’acaba e e in -se a es en conc e .
Pe això, l’alumne de doc o a a exposa la p opos a de dis ingi , dins de
l’anomenada « ele isió de p oximi a », en e ele isió p imà ia —locals i coma -
cals— i ele isió secundà ia —au onòmiques—. Una al a possible ipologia és
la que dis ingeix en e ele isió de p oximi a egional —TV3 i Canal 33— i
ele isió de p oximi a in a egional — ele isions locals—. La ponència de
Vicenç Rabadán a suposa un gi emà ic impo an , pe ò semp e en l’àmbi
de les polí iques i les es uc u es de la comuncació. Rabadán a pa la de la
p emsa municipal, i a exposa el seu p ojec e de esina, que anali za el pape
d’aques ipus de publicacions en el pe íode 1979-1999. La p emsa munici-
pal, és a di , la que eali zen els ajun amen s, és un objec e d’es udi mol ampli,
pe la qual cosa Rabadán a exposa algunes de les possibles à ees de es udi
elacionades amb el ema: la comunicació polí ica en l’àmbi local, la hib ida-
ció en e la in o mació i la p opaganda i la elació en e la ges ió ins i ucional
i la pa icipació ciu adana. La hipò esi de la ece ca de Vicenç Rabadán, al i com
a queda palès al lla g de la ponència, és que ce es publicacions de p emsa
municipal exe ceixen més a ia un pape de p emsa local.
La segona aula a eni com a ema la Me odologia d’in es igació en comu-
nicació, i a se mode ada pe Ma ia Dolo es Mon e o, ambé p o esso a de la
acul a . Els ponen s an se Anna Clua, Josué Amo aga i Claudio Flo es. Anna
Clua a pa la sob e el deba me odològic exis en en l’àmbi dels es udis de
la ecepció dels mi jans, un ema que ja ha desen olupa en la se a esina i en
què con inua eballan de ca a a la esi doc o al. Desp és de e un b eu eco -
egu his ò ic dels es udis sob e ecepció, cen an -se sob e o en la ansició
dels e ec es a la ecepció dels mi jans, la ponen a exposa les p incipals di e èn-
cies en e les me odologies quali a i es i les me odologies quan i a i es, i a
e e i -se a aques an ic deba com a una o odòxia que limi a mol les ece -
ques. Sabe els po encials i les limi acions de la me odologia que emp em en les
nos es ece ques és, al com a explica Anna Clua, p imo dial a l’ho a d’in-
es iga . Josué Amo aga a exposa una ponència sob e la impo ància de la
eo ia en les ece ques de ca àc e p àc ic. Amo aga a pa la , en e d’al es
coses, de la necessi a de so me e a c í ica el llengua ge que u ili zem i, al lla g
de o a la ponència, a c i ica els onamen s de l’induc isme, que, segons ell,
igno en o es les eo ies p è ies. La ponència de Claudio Flo es a gi a a l’en-
o n de la me odologia quali a i a, i l’alumne a ei e a la impo ància de
delimi a mol bé l’objec e d’es udi de la ece ca. La mode ado a a conclou-
e aques a segona aula e lexionan a l’en o n de la impo ància de les p e-
gun es i les hipò esis que o mulem en qualse ol in es igació, i a ema ca
212 Anàlisi 25, 2000 No icia i acadèmic
Anàlisi 25 209-214 4/11/2000 19:17 Página 212
ambé la necessi a de so me e la me odologia escollida a l’au oc í ica del p opi
in es igado .
El segon dia de les Jo nades de Rece ca al Doc o a es a inicia amb la e -
ce a aula, que a du pe í ol Polí ica i mi jans de comunicació. Mode ada pel
p o esso i di ec o del Depa amen , Lluís Badia, aques a aula a comp a
amb la p esència dels alumnes Rod igo Gómez, Aimée Vega i Ma icela Po illo.
El mode ado a in odui el ema, cen an -se especialmen en el que s’ano-
mena «es e a pública medià ica» i en la idea que els mi jans de comunicació
de massa de e minen la pe cepció que els ciu adans enen de la ida polí ica.
Badia a c i ica , en e d’al es coses, el p edomini de la in es igació quan i a-
i a en la ece ca sob e comunicació polí ica, la manca de con ac e que aques-
a à ea emà ica man é amb d’al es adicions d’in es igació més quali a i es
i la simpli icació que suposa pa la de Democ àcia Medià ica, un concep e en
alça a l’ac uali a . Rod igo Gómez a exposa els esul a s d’una ece ca sob e
el ac amen de les eleccions a Mèxic pe pa dels in o ma ius de dues de les
p incipals cadenes de ele isió mexicanes. La ponència d’Aimée Vega es a cen-
a en un es udi sob e les mes esses de casa com a públic du an les cam-
panyes elec o als mexicanes, ema que con inua eballan pe a la esina i la
esi doc o al. Pe úl im, Ma icela Po illo a exposa el ema dels p ocessos de
cons ucció de l’opinió pública.
La aula sob e Socie a in o macional, mode ada pel p o esso Joan Manuel
T esse as, a eni com a ponen s els alumnes de doc o a Cosse e Cas o i
Da id Domingo. Cosse e Cas o a cen a la se a exposició en la elació en e
la ele isió i In e ne com a eines educado es. La ponència de Da id Domingo
a gi a a l’en o n dels can is en les u ines de p oducció que ha suposa la
i upció d’In e ne en l’ac ual socie a global. Domingo a plan eja el deba de
si la p emsa elec ònica, mi jà en el qual cen a la se a ece ca, suposa una no a
o ma de e pe iodisme o és només una e olució del pe iodisme ac ual.
El da e dia de les Jo nades de Rece ca al Doc o a , dijous 27 de gene , a
comença amb la aula In e cul u ali a , mode ada pe Miquel Rod igo. Les
pa icipan s en aques a aula an se dues: Bea iz Mo occo i Ma a Rizo. Abans
de dona pas a les ponen s, Miquel Rod igo a in odui el ema de la in e -
cul u ali a , i a ema ca la impo ància ac ual d’aques objec e d’es udi, que
a de ini com a símp oma de c isi de la mode ni a . Bea iz Mo occo a pa -
la de la igu a del delinqüen a la p emsa, i a o e i les bases eò iques pe al
de du a e me una anàlisi his ò ica d’aques ema. Pe la se a banda, Ma a
Rizo a exposa una p opos a d’anàlisi del discu s sob e l’immig an als in o -
ma ius ele isius, cen an -se sob e o en l’anàlisi c í ica del discu s com a pos-
u a eò ica adequada i en la impo ància de e isa els concep es de
mul icul u ali a i in e cul u ali a —so in con osos—, en un momen en
què la socie a ca alana ha esde ingu un impo an ocus d’immig ació.
P oduc es cul u als a se el í ol de la da e a aula d’aques es p ime es
Jo nades de Rece ca al Doc o a . En aques cas, només es a p esen a una
única ponència. El mode ado , Albe Chillón, a pa la de la mala època que
iuen els en ocamen s cul u alis es en l’es udi dels mi jans de comunicació.
P ime es Jo nades de Rece ca al Doc o a Anàlisi 25, 2000 213
Anàlisi 25 209-214 4/11/2000 19:17 Página 213
Les causes, segons Chillón, són la acionali a ecnològica que domina el camp
de la ece ca en comunicació, el p edomini dels en ocamen s p àc ics i p agmà-
ics i el poc espai cedi pe a la c í ica i la e lexió. La ponen , Susana A ias, a
pa la del concep e d’esde enimen , i a cen a la se a exposició a explica
com es legi ima un esde enimen i qui é el pode pe e -ho. Paul Ricoeu i
Ma shall Sallins an se els dos e e en s eò ics en què a basa la se a ponència.
El desen olupamen de les P ime es Jo nades de Rece ca al Doc o a a se
mol sa is ac o i, o i que el nomb e de ponències p esen ades a se meno
de l’espe a . La a ie a de les aules emà iques, així com els deba s i els in e -
can is d’idees i opinions so gi s an als ò ums com a les ma eixes aules emà-
iques, an se les claus de l’èxi d’aques es jo nades. L’in e can i en e els
alumnes, i en e alumnes i p o esso s a se o un e , i això ens a pensa en
la possibili a de eali za unes segones jo nades.
J. Àngel Guime à
Da id Domingo
214 Anàlisi 25, 2000 No icia i acadèmic
Anàlisi 25 209-214 4/11/2000 19:17 Página 214