Resum
Aques a icle in en a posa en elleu la unció cen al de la na ació en el mi e com a con-
seqüència de la cen ali a que posseeix —o que hau ia de possei — la na ació en l’a iculació
de l’exis ència humana. T adicionalmen , en les cul u es més di e ses i més allunyades
geog à icamen , la na ació ha es a un elemen imp escindible pe a po a a llum que la
g amà icaés alguna cosa cons i u i a de la na u a humana, de al mane a que qualse ol
c isi de l’humà semp e s’inicia a a és de la dis o sió de les es uc u es g ama icals. La
na ació és insepa able del mi e pe què, com olia E ns Bloch, no es limi a a l’àmbi del
di ,sinó que sob e o pe any al del ole -di .
Pa aules clau:mi e, es uc u es na a i es, desig, «c isi g ama ical», an icipació.
Abs ac . My h and Na a i e
This a icle seeks o emphasise he cen al unc ion o na a i e in my h as a consequence
o he cen al impo ance na a i e possesses —o should possess— in he a icula ion o
human exis ence. T adi ionally, in he mos a ied and geog aphically emo e cul u es,
na a i e has been an indispensable elemen in o de o demons a e ha g amma is a
cons i uen o human na u e, so ha any c isis wi hin he human always s a s ou
h ough a dis o ion o g amma ical s uc u es. Na a i e is insepa able om my h
because, as E ns Bloch would ha e i , i is no limi ed o he sphe e o saying bu abo e
all belongs o he sphe e o wan ing- o say.
Key wo ds:my h, na a i e s uc u es, wish, «g amma ical c isis», an icipa ion.
Ce qui a c éé l’humani é, c’es la na a ion
Pie e Jane
Anàlisi 25, 2000 153-169
Mi e i na ació
Lluís Duch
Mones i de Mon se a
Suma i
Anàlisi 25 153-169 4/11/2000 19:14 Página 153
1. In oducció
2. Mi e i na ació
3. Les modali a s del mi e i la na ació
4. Conclusió
1. In oducció
A les acaballes del segle passa Si Wal e Sco esc i ia: «Such is he uni e sal
cha m o na a i e ha he wo s no el w i en will ind some gen le eade
con en o yawn o e i , a he han o open he pages o he his o ian, mo a-
lis o poe »1.La i ada dels humans pe la na ació p o é del e que hom es à
plenamen con ençu que les na acions, millo que les ap oximacions dis-
cu si es o que les de inicions de la eali a amb el concu s dels concep es,
exp essen plàs icamen i d amà icamen la e i a de la ida2. En el ons, la
na ació és un p oduc e de la consciència humana, que imposa o d e i cohe èn-
cia a les nos es expe iències e es en l’espai i el emps. El emps (i el ma eix es
po di de l’espai, que gai ebé semp e l’exp essem en e mes empo als), pe ò,
i com ja ho a posa en elleu san Agus í, no signi ica es al ma ge de la memò-
ia, la qual és l’enca egada de po a a e me l’o gani zació de la men huma-
na amb uns «a gumen s» més o menys cohe en s.3El passa , el p esen i el
u u no són en i a s me a ísiques independen s, sinó unes ca ego ies que pe -
me en l’o gani zació de la consciència, les quals són indispensables pe a la c e-
ació i l’en igo imen de la iden i a pe sonal. Dien -ho al amen : la iden i a
pe sonal es oba ín imamen inculada amb l’o gani zació a gumen al de les
expe iències iscudes del passa en unes ames més o menys cohe en s que,
154 Anàlisi 25, 2000 Lluís Duch
1. W. SCOTT, ci . T.R. WRIGHT, Theology and Li e a u e, Ox o d: Blackwell, 1989 ( ep .),
p. 83. Volem ad e i que aques ex ep odueix, amb algunes modi icacions, el que am
publica a L. DUCH, Mi e i cul u a. Ap oximació a la Logomí ica I, Ba celona: Publicacions
de l’Abadia de Mon se a , 1995, p. 167-184. Vegeu, a més, ídem, Mi e i in e p e ació.
Ap oximació a la Logomí ica II, Ba celona: Publicacions de l’Abadia de Mon se a , 1996.
Les ob es que emp em en aques a exposició són: G. KIRK, La na u aleza de los mi os g ie-
gos, Ba celona: A gos Ve ga a, 1984; ídem, El mi o. Su signi icado y unciones en la
An igüedad y o as cul u as, Ba celona-Buenos Ai es-Mèxic: Paidós, 1990 (2ª eimp .);
ídem, «On De ining My hs»: A. DUNDES (ed.), Sac ed Na a i e. Readings in he Theo y
o My h, Be keley-Los Angeles-Lond es: Uni e si y o Cali o nia P ess, 1984, p. 53-61;
M. FRANK, De kommende Go . Vo lesungen übe die Neue My hologie, F ank u a. M.:
Suh kamp, 1982; ídem, Go im Exil. Vo lesungen übe die Neue My hologie, F ank u a.
M.: Suh kamp, 1988; H.H. SCHMID (ed.), My hos und Ra ionali ä , Gü e sloh: Ge d
Mohn, 1988; G. SCHLATTER, My hos. S ei züge du ch T adi ion und Gegenwa , Munic:
T icks e , 1989.
2. Sob e la na ació, sob e o des de la pe spec i a adop ada en aques a exposició, egeu
P. R ICOEUR, Tiempo y na ación.I: Con igu ación del iempo en el ela o his ó ico; II: Con igu ación
del iempo en el ela o de la icción; III: Expe iencia del iempo en la na ación, Mad id:
C is iandad, 1987; WRIGHT, op. ci ., p. 83-110; W. BENJAMIN, «El na ado »: ídem, Pa a
una c í ica de la iolencia y o os ensayos. Iluminaciones IV, Mad id: Tau us, 1991, p. 111-134;
M.A. OUAKNIN, Le Li e b ûlé. Philosophie du Talmud, Pa ís: Seuil, 1994.
3. No podem conside a les conseqüències de la des e a de la « ama a gumen al» de l’ésse
humà; des e a que, com és a bas amen conegu i econegu , semp e é mol a eu e amb el
capgi amen de la se a seqüència empo al. Sob e la memò ia i l’obli com a p eceden s
absolu amen necessa is pe a la na ació, egeu A. HAVERKAMP iR.LACHMANN (ed.),
Memo ia. Ve gessen und E inne n, Munic: Wilhelm Fink, 1993; L. DUCH, Simbolisme i
salu . An opologia de la ida quo idiana 1, Ba celona: Publicacions de l’Abadia de Mon se a ,
1999, p. 108-224; H. WEINRICH, Le eo. A e y c í ica del ol ido, Mad id: Si uela, 1999.
Anàlisi 25 153-169 4/11/2000 19:14 Página 154
quasi semp e, adop en unes o mes na a i es4. Pe això, d’en ada, po a i -
ma -se que hi ha un es e pa en iu, que en cada cas cald à esca i i alo a ,
en e el mi e i la na ació, de al mane a que, a egades, sens dub e p ecipi a-
damen , hom ha p esen a aques s dos e mes com a equi alen s.
2. Mi e i na ació
Pe què el enesí que hom po de ec a a Eu opa, p àc icamen , des de la
da e ia del segle XVIII i, mol especialmen , du an el segle XIX, pe in e p e-
a el mi e en clau es è ica? No hi ha dub e que el p og essiu es ond amen
de la « eligió occiden al», almenys si hom é en comp e la decisi a in luència
que an any ha ia exe ci sob e els di e sos p ocessos d’ins i ucionali zació de
les socie a s p emode nes occiden als, a con ibui decisi amen al e que
hom ce qués el missa ge del mi e, an any conc e a , gai ebé en exclusi a, en
la « eligió o icial», en l’a , la li e a u a, els con es popula s, la ilologia, la a-
dició olklò ica, e c.5. En una pa aula: amb dele , hom ce ca a en l’al e de
la aó una comp ensió de l’exis ència humana que la «sola aó», almenys al com
ha ia es a concebuda pe l’he ència de la Il·lus ació, no ha ia es a capaç de
p opo ciona 6. Pe an , esul a e semblan a i ma que mol s omàn ics es a-
en con ençu s que no an sols e a possible, sinó, ins i o , necessà ia la con-
igu ació d’una no a « eligió de subs i ució» o una «no a mi ologia». Les
pa aules de No alis: «To a ob a d’a posseeix un ideal a p io i, una in ínse-
ca necessi a d’es a p esen », poden exp essa l’ideal omàn ic de con egi
una « eligió poè ica», o po se ó a millo di , l’in en de e de la poesia, de
les adicions popula s, de la ondallís ica, la no a eligió (no dogmà ica ni
ins i ucional) de la humani a , pe què, en amplis ce cles de la socie a d’aquell
emps, hom es a a con ençu que la « eligió o icial» (el c is ianisme) ha ia
Mi e i na ació Anàlisi 25, 2000 155
4. Vegeu WRIGHT, op. ci ., p. 87.
5. En aques con ex cald ia e e i -se mol de alladamen a una ob a que inaugu à una no a
època en l’es udi i la in e p e ació dels con es popula s com a aquelles en i a s en les quals,
d’una mane a eminen , es mani es a l’«a de na a ». Ens e e im a l’es udi de V. PROPP,
Mo ología del cuen o. Seguida de “Las ans o maciones de los cuen os ma a illosos”, Mad id:
Fundamen os, 1971, la qual ou publicada en us pe p ime a egada el 1928. Cal signi i-
ca que aques a impo an íssima ob a an sols a se coneguda a l’Occiden , en aducció
anglesa, el 1958. Sob e les apo acions de P opp, des d’aques a pe spec i a, egeu,
W. BURKERT, «My hisches Denken. Ve such eine De ini ion an Hand des g iechischen
Be undes», a H. POSER (ed.), Philosophie des My hos. Ein Kolloquium, Be lín-No a Yo k:
Wal e de G uy e , 1979, p. 22-29.
6. Sob e les di e ses igu es de l’«al e de la aó», egeu P. BÜRGER, «Übe den Umgang mi
dem ande n de Ve nun », a K.H. BOHRER (ed.), My hos und Mode ne. Beg i und Bild
eine Rekons uk ion, F ank u a. M.: Suh kamp, 1983, p. 41-51. W. WELSCH, Ve nun . Die
zei genössische Ve nun k i ik und das Konzep de ans e salen Ve nun , F ank u a. M.:
Suh kamp, 1996, o e eix unes in e essan íssimes ap oximacions a la si uació his ò ica ac ual
de la aó, i, al ma eix emps, po a a e me unes p ecises apo acions sob e allò que pod ia
se en el momen p esen la comp ensió de la aó —la denominada pe Welsch « aó ans-
e sal».
Anàlisi 25 153-169 4/11/2000 19:14 Página 155
acassa , ha ia deixa de p opo ciona o ien ació als indi idus i als g ups
humans.
Hi ha, pe ò, un al e ac o que, segons que ens sembla, ha incidi d’una
mane a enca a mol més decisi a en l’in e ès pel mi e. A mesu a que la igèn-
cia de les an igues ce eses eligioses, polí iques i cul u als comença a a se
posada en qües ió a causa de l’esmussamen p og essiu de les adicions ebu-
des, l’ésse humà, a l’Occiden , ana a p enen consciència que li calia in e -
p e a -se de nou, pe al de e oba el «seu lloc en el món»; un «lloc en el món»
que la in e p e ació de la eali a que ha ia e la Il·lus ació eia on olla
pe illosamen amb la i upció de la consegüen dosi d’angoixa pe pa de l’ho-
me. No e a, pe an , el mi e el que en p ime lloc necessi a a de se ( e)in e -
p e a , sinó el ma eix home, que, semp e i a eu, ha es a el p ime ac o del
mi e. E a l’ésse humà el qui, pe emp ò iamen , es eia impel·li a la ece ca
d’una al e na i a e icaç i paci icado a que li o e ís l’ap esa pe con igu a amb
sen i la se a ida desp és de la «mo de Déu», i e en nomb osos els qui es a-
en ben con ençu s que el mi e podia se màximamen e icaç en aques sen i .
Hom no hau ia d’oblida que, des de les socie a s més senzilles ins a les més
complexes, «el mi e undacional d’una socie a és, com l’an opologia espon à-
nia d’aques a socie a , la espos a de l’home a l’expe iència de la mo , de la
sexuali a i de la mancança; una espos a que, al ma eix emps, signi ica la
negació d’aques a expe iència mi jançan la se a anscendència»7.Jan de V ies,
indub ablemen , é aó quan esc iu que els es o ços e s a l’Occiden pe in e -
p e a el mi e an augmen a d’una mane a mol in ensa en el momen «que
la e en els déus es a eu e o amen sacsejada»8.
Tan la in es igació del segle passa , pe ò, sob e o , la més ac ual, han
sub a lla amb un èm asi mol especial quelcom que semp e ha es a mol p e-
sen en la in es igació i en la in e p e ació del mi e: la se a «es uc u a na a-
i a»9. És un e p ou mani es que el llengua ge no és simplemen un conjun
de sons que se eixen pe nomena les coses i els esde enimen s, sinó que, p i-
mo dialmen , la se a unció consis eix a o dena i classi ica l’expe iència huma-
na, o e i an la endència na u al e s el caos, que és inhe en al pensamen
humà10.En les se es o mes senzilles (Ein ache Fo men), que no són es més que
156 Anàlisi 25, 2000 Lluís Duch
7. H. REINWALD, My hos und Me hode. Zum Ve häl nis on Wissenscha , Kul u und E kenn nis,
Munic: Wilhelm Fink, 1991, p. 85; c . ídem, p. 86-87.
8. J. DE VRIES, Fo schungsgeschich e de My hologie, F ibu g-Munic: Ka l Albe , 1961, p. 361.
9. Sob e l’anàlisi de l’es uc u a na a i a del mi e, egeu M. HERRANZ, «Ca ac e ís icas di e-
enciales de la exp esión mí ica»: Re elación y pensa mí ico. XXVII Semana Bíblica Española,
Mad id: CSIC, 1970, p. 45-61; KIRK, El mi o, op. ci ., passim. El llib e de WRIGHT, Theology
and Li e a u e, op. ci ., enca a que di ec amen es e e eix a la elació en e eologia i li e a u a,
indi ec amen o e eix algunes apo acions mol in e essan s sob e la quali a li e à ia del
mi e. M. DE CERTEAU, L’in en ion du quo idien. 1. A s de ai e, Pa ís: Gallima d, 1990,
cap. IX (p. 170-191) («Réci s d’espace»), po a a e me una ap oximació ex ao dinà ia-
men sugge ido a a la na ació.
10. Vegeu les impo an s e lexions de F. DE SAUSSURE, Cu so de Lingüís ica gene al, Buenos
Ai es, 21955, p. 192. L’home an sols po con ola espi i ualmen el seu món amb l’aju
del llengua ge (c . ídem, p. 46).
Anàlisi 25 153-169 4/11/2000 19:14 Página 156
nomb osos aplecs de ges os lingüís ics, And é Jolles, ja a mol s anys, a po a
a e me una classi icació, una « educció de la complexi a » (pe emp a una
exp essió de Niklas Luhmann) de les nomb oses i, so in , i econciliables o -
mes na a i es, les quals al seu o n es an essò an de la «cao ici a » que po
en ai l’exis ència humana com de la mul iplici a de pe spec i es que, exp es-
si amen i axiològicamen , poden adop a els ésse s humans en llu ida quo-
idiana11. El mi e, al ma ge de o es les al es alències que hom ulgui a o ga -li,
semp e posseeix una es uc u a na a i a, pe ò con é eni mol en comp e
que, com d’una mane a lapidà ia ho mani es a F i z S olz, el e de oba -se de
ple dins l’àmbi de la na ació, no signi ica pas que se’l pugui edui a una
simple desc ipció asèp ica de la eali a 12. El mi e com a na ació pa icipa de o es
les ca ac e ís iques que hom a ibueix a la na ació com a al, les quals, pe di -
ho a la mane a de Wal e Benjamin, se signi iquen pel e d’exp essa « ela-
cions expe iencials», sapiencials, en e el na ado i els seus oien s, i no pas
simples con ingu s de ca àc e «cien í ic» o «in o ma iu»13. Des d’una pe s-
pec i a mol pe sonal, l’hel·lenis a Wal e Bu ke ha assenyala que «el mi e
com a na ació és un enomen del llengua ge; de cap mane a, pe ò, una c ea-
ció al cos a del llengua ge»14.
Geo ey S . Ki k esc iu que «en la mesu a que són e i ablemen na a-
cions adicionals, els mi es p ocedeixen d’un es adi o al de la cul u a, i la
majo pa d’ells conse a alguns elemen s d’un pe íode mol an e io a la se a
p ime a mani es ació esc i a»15. A pa i de la pe spec i a adop ada, esul a
mol comp ensible que Ki k o e eixi la de inició següen del mi e: «con e o
na ació adicional». Pe na ació adicional, aques au o en én una «mes-
cla de eali a i de an asia»16. I, més enda an , a egeix que «un mi e és una
his ò ia, un ela do a d’una es uc u a d amà ica i d’un desenllaç»17. Segons
Mi e i na ació Anàlisi 25, 2000 157
11. A. JOLLES, Ein ache Fo men, Tübingen: Max Niemeye , 41972.
12. STOLZ, «De my hische Umgang mi de Ra ionali ä »:, a SCHMID (ed.), My hos und
Ra ionali ä , op. ci ., p. 83, no a 12.
13. Vegeu el ex ja esde ingu clàssic de W. BENJAMIN, «El na ado »: ídem, Pa a una c í ica de
la iolencia y o os ensayos. Iluminaciones IV, Mad id: Tau us, 1991, p. 111-134.
14. BURKERT, «My hisches Denken…», op. ci ., p. 17.
15. KIRK, La na u aleza de los mi os g iegos, op. ci ., p. 62; c . ídem, «On De ining My hs», op.
ci ., p. 56. Sob e les complexes elacions dels mi es amb els con es popula s, c . KIRK, Los
mi os, op. ci ., p. 44-54. En p incipi BURKERT, «My hisches Denken», op. ci ., p. 17; ídem,
«Li e a ische Tex e», op. ci ., p. 63, s’adhe eix a la p opos a de Ki k, enca a que la posició
de l’hel·lenis a alemany esul a mol més ma isada que no pas la de l’anglès. E iden men ,
en aques con ex , cald ia e e i -se amb una ce a ex ensió an a la qües ió de l’o ali a
com a la de l’esc ip u a. Vegeu L. DUCH, Simbolisme i salu . An opologia de la ida quo i-
diana I, Ba celona: Publicacions de l’Abadia de Mon se a , 1999, p. 121-129.
16. KIRK, El mi o, op. ci ., p. 46.
17. KIRK, La na u aleza de los mi os g iegos, op. ci ., p. 22. KIRK, «On De ining My hs», op.
ci ., p. 57 (cu si a me a) esc iu que «i seems ha “ adi ional o al ale” is he only sa e basis
o a b oad de ini ion o my h». Sob e la elació en e mi e i con e popula o, po se millo , sob e
la educció del mi e al con e popula d’aco d amb l’opinió de Ki k, egeu ídem, p. 25-31.
T. MOORE, «The Analysis o S o ies»: CUNNINGHAM (ed.), The Theo y o My h, op. ci .,
p. 27 (cu si a me a), de ineix (p o isionalmen ) la na ació com «a ale p esen ing a se ies o
Anàlisi 25 153-169 4/11/2000 19:14 Página 157
aques au o , les na acions que s’imposen en una socie a com a mi es ho an
pe què posseeixen «un pode na a iu excepcional i, a més, enen una cla a
impo ància uncional espec e a algun aspec e elle an de la ida, més enllà
del simple en e enimen »18. Repe idamen , Geo ey Ki k posa de mani es ,
sob e o en elació amb la mi ologia babilònica i g ega, l’impo an eball
mi i icado dels esc ibes i, més enda an , dels poe es clàssics19.
De o a mane a, Ki k conside a mol p oblemà ica la possibili a de dis ingi
d’una mane a allan el mi e de les al es o mes na a i es (llegenda, con e
popula , aula), ja que hom no ha a iba a posa -se d’aco d sob e la e i able
na u a i abas de cadascuna20. Seguin Ru h Benedic , que a i ma a que, «a
l’ho a d’es udia -la, la mi ologia mai no po sepa a -se del olklo e»21,Ki k és
de l’opinió que no esul a possible de sos eu e’s a la idea que, de e , el con e
popula és una espècie pa icula de mi e22. De o a mane a, hi ha un e que
po ajuda a dis ingi en e l’un i l’al e. En e ec e, el mi e desen olupa la se a
ama en un passa a empo al, men e que «la ama dels con es popula s dóna
pe suposa que l’acció s’ha esde ingu en un emps his ò ic», el qual mai no és
el passa p imo dial23.Una al a ca ac e ís ica dis in i a, enca a que o ça imp e-
cisa a la p àc ica, és que els mi es ac en de qües ions se ioses i anscenden s, men-
e que els con es acos umen a eni uns a gumen s que gi en a l’en o n de «les
po s i els desigs més co en s» i, a més, pe egla gene al, donen sa is acció al gus
del públic pe unes solucions àcils i ingenioses a cides amb a en u es an às-
iques i a iscades24. Hom no hau ia d’oblida que la na ació d’un mi e, en
can i, semp e posseeix una in enció ben de e minada, semp e és possible de
de ec a -hi uns in e essos exis encials i socials ben conc e s, els quals, com
apun a Ge ha d Schla e , poden se , simplemen , els del o na a conèixe
com cal iu e i compo a -se en el conc e de la ida quo idiana25.
Wal e Bu ke ha posa de mani es que un mi e en conc e no po se
iden i ica a a és d’un únic ex , pe què, inde ec iblemen , de o mi e hi ha
múl iples a ian s: «Un mi e, en an que na ació po exis i en ex os mol
di e en s, d’una mane a ex ensa o bé ab eujada, na ada bé o malamen , eduï-
da a insinuacions o bé embellida com una no el·la»26. Pe això aques au o
158 Anàlisi 25, 2000 Lluís Duch
inciden s», que cal si ua d’aco d amb els pa àme es ideològics de l’in es igado que anali za
unes de e minades na acions (c . ídem, p. 32-34).
18. KIRK, La na u aleza de los mi os g iegos, op. ci ., p. 23.
19. Vegeu KIRK, El mi o, op. ci ., p. 235-260.
20. C . KIRK, El mi o, op. ci ., p. 47; JAMME, op. ci ., p. 151, p. 156.
21. R. BENEDICT, ci . KIRK, El mi o, op. ci ., p. 48.
22. KIRK, El mi o, op. ci ., p. 49.
23. KIRK, El mi o, op. ci ., p. 52-53. Hom ha c i ica la poca impo ància que a o ga Ki k al
e e ons social de la mi ologia a causa, po se , de la se a oposició allan a l’escola uncionalis a
i a la «my h and i ual school» (c . C. GARCÍA GUAL, «In e p e aciones ac uales de la mi o-
logía an igua», Cuade nos Hispanoame icanos, núm. 313, juliol de 1976, p. 138-139).
24. C . KIRK, El mi o, op. ci ., p. 54. Aques au o man é l’opinió que els mi es me amen
na a ius, sense un con ingu ope a iu o especula iu, són mol a s (c . ídem, p. 263).
25. Vegeu SCHLATTER, My hos, op. ci ., p. 179-180.
26. BURKERT, op. ci ., p. 63; ídem, «My hisches Denken», op. ci ., p. 18.
Anàlisi 25 153-169 4/11/2000 19:15 Página 158
accep a el sugge imen de l’egip òleg Jan Assmann, que dis ingeix en e el mi e
com a geno- ex i les exp essions mí iques conc e es. «El mi e és quelcom d’abs-
ac e. Es ac a del nucli d’accions i d’esde enimen s, d’he ois i de des ins,
que es oba a la base de o un complex d’exp essions mí iques com alguna
cosa que es posseeix en comú»27. Bu ke , que segueix ací la dis inció e mi-
nològica dels es oics en e semaînon i semainómenon, de Saussu e en e signi-
ian i signi ié, de F ege en e Sinn i Bedeu ung, posa de mani es que cal sepa a
en un símbol (Zeichen) conc e el sen i (Bedeu ung, sense, meaning) i la desig-
nació, és a di , la elació que, inciden almen , pugui man eni un mi e de e -
mina amb unes dades ex alingüís iques de e minades. Pe què, d’aco d amb
l’opinió de Bu ke , la na ació mí ica pe any a l’àmbi del sen i o de la sig-
ni icació, pe ò no al de la me a exp essió lingüís ica ni al de les elacions « ísi-
ques» amb els objec es.
Ha es a Angelo B elich, un ep esen an mol o iginal i independen de
l’es uc u alisme, qui ha sub a lla la impo ància decisi a que posseeix el e
de conside a les na acions mí iques en es e a connexió amb els cicles mí ics.
Un mi e aïlla no és signi ica iu, sinó que cal eni en comp e la sè ie de les
a ian s li e à ies i ideològiques que ens n’o e eix la adició. «Pe capi e in e-
g almen e un solo mi o, è necessa io conosce e, senza limi i p e edibili, un
g andissimo nume o di al i mi i della s essa mi ologia —pe non di e, a p io i:
l’in e a mi ologia di cui esso a pa e»28. És, en conseqüència, la mi ologia en
el seu conjun la que o e eix el pe il dels mi es (i, sob e o , dels pe sona ges
mí ics conc e s). «Un mi o isola o non i ela in e amen e il p opio signi ica o,
e p ecisamen e non solo pe ché i suoi pe sonaggi non ne engono illus a i
su icien emen e, ma anche pe ché le sue icende s esse a ingono il p op io
ilie o alla luce dei nume osi al i con es i na a i i in cui ico ono». En un mo :
el mi e és insepa able de l’en e a mi ologia, pe què n’és un agmen , la signi-
icació del qual sols és pe cep ible al bell mig de la o ali a cons i uïda pe la
mi ologia.
Com a c í ic li e a i que és, Ha ald Wein ich inicia el seu eball, que es
oba mol di ec amen elaciona amb el ema que a a ens ocupa, amb aques s
mo s: «Aques concep e [mi e], com és p ou conegu , e a una pa aula mol
co en en e els g ecs; una pa aula que designa a una na ació popula , la
qual an podia se una his ò ia que hom na a a a la plaça del me ca com
una genealogia dels déus»29. Una mica més enda an , aques ma eix au o
con inua així: «Els mi es més an ics, dels quals enim coneixemen , de la
Mi e i na ació Anàlisi 25, 2000 159
27. J. ASSMANN, ci . BURKERT, op. ci ., p. 63.
28. A. BRELICH, «Mi ologia, Con ibu o a un p oblema di enomenologia eligiosa», a Libe
amico um. S udies in Honou o P o . C. J. Bleeke , Leiden: E.J. B ill, 1969, p. 63.
29. H. WEINRICH, «E zähls uk u en des My hos»; ídem, Li e a u ü Lese . Essays und Au sä ze
zu Li e a u wissenscha , S u ga -Be lín-Colònia-Magúncia: W. Kohlhamme , 1971,
p. 137. Pe la se a banda, A. BRELICH, Gli e oi g eci. Un p oblema s o ico- eligioso, Roma:
Edizioni dell’A eneo, 1958, a i ma que «il mi o è anzi u o un accon o [...] che ha de e -
mina i ca a e i di con enu o e di o ma».
Anàlisi 25 153-169 4/11/2000 19:15 Página 159
ma eixa mane a que els mi es exò ics que ac ualmen a ibem a conèixe g à-
cies als e nòlegs, són, p incipalmen , na acions»30. Ha es a l’in es igado
i alià Angelo B elich qui ha sub a lla el e que «il mi o come ale non ha
un’esis enza p opia, independen e della sua na azione; esso è mi o solo in
quan o è na a o, si a ua cioè median e la pa ola del na a o e»31. De o a
mane a, cal insis i , al com ho a Wol ha Pannenbe g, que un concep e
adequa de «mi e» an sols se à possible d’ob eni si, p è iamen , hom és capaç
de dis ingi -lo de les al es o mes na a i es de ca àc e més o menys popu-
la ( aula, saga, con e, no el·la, e c.)32.En aques sen i , no c eiem que Rollo
May agi desencamina quan esc iu que «el mi e a egeix una dimensió exis-
encial al con e de ades»33.
No pod em en a a deba e amb una ce a ex ensió la immensa p o-
blemà ica a l’en o n de la pa aula humana, la qual és d’excepcional impo àn-
cia en elació amb el nos e ema. Sigui com sigui, pe ò, es po a i ma que la
a ie a i les modali a s de la pa aula humana cons i ueixen, en el ons, els
símp omes més eloqüen s del adical poli ace isme de l’ésse humà, el qual es
dóna a conèixe , mi jançan la a ie a de les o mes exp essi es, en l’àmbi del
pensamen , de l’acció i dels sen imen s34.Cal ad e i que no es ac a pas (que
no s’hau ia de ac a ) ni d’una complexi a amo a, deses uc u ada, caò ica,
ni ampoc d’una complexi a egula i zada amb una disciplina case nà ia, « e -
ical i pi amidal», sinó, en el sen i més ple de l’exp essió, d’una complexio
opposi o um, d’una ha mònica i c eado a disposició dels di e sos elemen s que
160 Anàlisi 25, 2000 Lluís Duch
30. WEINRICH, op. ci ., p. 139; c . ídem, p. 147. Segons aques au o , el mi e, onamen almen
( on G und au ), posseeix un ca àc e na a iu (c . ídem, p. 141).
31. BRELICH, op. ci ., p. 30.
32. Vegeu W. PANNENBERG, Ch is en um und My hos. Spä ho izon e des My hos in biblische
und ch is liche Übe lie e ung, Gü e sloh: Ge d Mohn, 1972, p. 8-10. Sob e la dis inció (o
el pas) en e mi e i con e, egeu G. DUMÉZIL, «Le my he e l’his oi e», Reche ches philoso-
phiques, 5 (1935/36), p. 249-251. T. MOORE, «The Analyses o S o ies», a A. CUNNINGHAM
(ed.), The Theo y o My h. Six S udies, Lond es: Sheed and Wa d, 1973, p. 22-39, o e eix
una bona ap oximació a la de inició i a l’anàlisi de les na acions (s o ies), les quals
enen una cabdal impo ància en algunes in e p e acions del discu s mí ic, sob e o les
e es pe in es igado s anglosaxons. Des d’una posició mol de e minada pe la enome-
nologia clàssica de la eligió, egeu la dis inció (no p i ada d’in e ès) que G. WIDENGREN,
Fenomenología de la eligión, Mad id: C is iandad, 1976, p. 153-163, po a a e me en e
mi e, llegenda i con e.
33. R. MAY, La necesidad del mi o. La in luencia de los modelos cul u ales en el mundo con em-
po áneo, Ba celona-Buenos Ai es-Mèxic: Paidós, 1992, p. 183.
34. G. DURAND, «La c eación li e a ia», a A. VERJAT (ed.), El e o no de He mes. He menéu ica
y ciencias humanas, Ba celona: An h opos, 1989, p. 20-48, anali za la c ea i i a li e à ia
com a enomen gene a pel mi e. Aquella, impulsada pe aques , a possible l’espai sag a
(que és una « o ma» de l’imagina i humà), en el qual habi a l’a is a: «els “llocs li e a is”
han esde ingu llocs sag a s» (ídem, p. 25). L’excelsi ud de la pa aula humana no impedeix,
anma eix, que so in esde ingui un a e ac e pe e i i pe e ido . «El pa la que po a i-
cula l’è ica de Sòc a es, les pa àboles de C is , la cons ucció mes a de l’ésse de Shakespea e
o de Hölde lin, po , pe la ma eixa i u d’il·limi ada po enciali a , dissenya i c ea els
camps de concen ació i ansc iu e les sessions de les camb es de o u es» (G. STEINER,
P esencias eales. ¿Hay algo «en» lo que decimos?, Ba celona: Des ino, 1991, p. 78).
Anàlisi 25 153-169 4/11/2000 19:15 Página 160
cons i ueixen la humani a de l’home, pe més oposa s i excloen s que puguin
sembla a p ime cop d’ull. En aques sen i , la coo dinació humani zado a
en e la na a i i a del my hos i la «logici a » del logos hau ia de cons i ui el
model pe excel·lència de l’ha monia in e na de la humani a de l’ésse humà;
ha monia que semp e s’assoleix quan les se es di e ses capaci a s exp essi es, lògi-
ques i mí iques es coo dinen en un o ha mònic i, anma eix, ines able, pe -
què, com una mena de c eació con ínua, con ínuamen cal co egi -lo i
econs ui -lo pe mi jà d’una expe iència, d’una p axi in e comunica i a sem-
p e començada de bell nou, semp e necessi ada d’incansables p ocessos de con-
ex uali zació35.
3. Les modali a s del mi e i la na ació
La na ació po se abo dada de mane es mol di e ses, les quals, com la majo-
ia dels aspec es elaciona s amb l’ésse humà, no hau ien de compo a -se
en e si pe ia d’exclusió, sinó, més a ia , pe ia de complemen a ie a . Des
de les me es anàlisis g ama icals, mo ològiques, sin àc iques i semàn iques,
sense oblida la semp e p o i osa i en iquido a c í ica li e à ia, ins a iba a
l’expe iència ehiculada pe mi jà de l’acció na a i a com, pe exemple, l’ex-
posa Wal e Benjamin36, hi ha una gamma in ini a de ma isos i, pe damun
de o , de pe spec i es de o a mena. Ha ald Wein ich, pe la se a banda i en
la línia de Benjamin, dis ingeix en e les na acions que ansme en uns con-
ingu s cien í ics (uni e si a is i ècnics, pe exemple) i les au èn iques na a-
cions de ca àc e sapiencial, pe què «la ciència no es p oposa la sa iesa, sinó
el coneixemen »37.Wein ich, o en no a ambé el ca àc e au obiog à ic de
la ciència, posa de mani es que, en la in e p e ació del mi e, el lingüis a ind à
en comp e, sob e o , la sin axi, men e que el no-lingüis a se cen a à, més
a ia , en la semàn ica, la qual cosa ol di que, pe damun de o , es ixa à en
aquells «senyals» que indiquen mo imen , acció, esde enimen 38. A an d’a-
ques es conside acions, Wein ich eu una conclusió mol impo an : la cièn-
cia ha de pa la dels objec es, sob e els quals po a a e me les se es anàlisis,
d’una mane a a gumen a i a (lògica), la qual és, pe ò, una o ma de pa la
que «és incommensu able amb la o ma na a i a de pa la del mi e»39.En
e ec e, hom no hau ia d’oblida que la «lògica» d’una ciència de e minada
imposa uns camins que, mol so in , esul en incompa ibles amb els d’una
al a b anca cien í ica o, més adicalmen , amb els de la sa iesa. La conse-
Mi e i na ació Anàlisi 25, 2000 161
35. En l’úl im capí ol del nos e es udi, Mi e i in e p e ació, op. ci ., p. 247-297, hem exposa
amb un ce de enimen aques a p oblemà ica, que, segons que ens sembla, cons i ueix una
de les qües ions eò iques i p àc iques amb un in e ès més g an i u gen .
36. Vegeu BENJAMIN, «El na ado », op. ci ., passim. WEINRICH, op. ci ., p. 137-138, o e eix
una ap oximació que posseeix mol s pun s de con ac e amb la de Wal e Benjamin.
37. WEINRICH, op. ci ., p. 138.
38. WEINRICH, op. ci ., p. 141.
39. WEINRICH, op. ci ., p. 138.
Anàlisi 25 153-169 4/11/2000 19:15 Página 161
(d’on inc, on aig, pe què el mal, la elici a , e c.) que, des del naixemen
ins a la mo , han asse ja i asse gen els homes i les dones de o s els ho i zons
cul u als. No hi ha cap mena de dub e que pe què hi hagi in e ogan s, de p i-
me han de oba -se a disposició dels homes i les dones pa aules pe pode -
los o mula ; exp essions que, en el p esen (en cada p esen ), siguin ap es pe
conc e a l’absen : el «p esen del passa » ( ememo ació) i el «p esen del u u »
(u opia), pe emp a el llengua ge de san Agus í. His ò icamen , les na a-
cions mí iques han es a els a e ac es p i ilegia s pe què l’ésse humà es obés
en disposició, al bell mig del seu comba incessan i quo idià amb la con-
ingència com el seu «es a na u al», pe a icula , pe emp a el llengua ge
d’E ns Bloch, els «somnis despe s», és a di , el «més enllà» de qualse ol quo-
idiani a possible.
En el momen p esen , malg a la «c isi g ama ical» que po de ec a -se en
la nos a socie a , les na acions mí iques o nen a esso gi amb una o ça i
una ehemència que po se e en impensables en els anys seixan a i se an a del
segle XX, quan la aó d’o igen il·lus a s’imposa a a les consciències quasi com
un «des í» a la g ega. A l’ho a ac ual, les g ans emà iques mí iques, els «som-
nis despe s», o nen a alimen a l’imagina i col·lec iu d’una mane a mol
semblan —enca a que, e iden men , amb unes possibili a s ecnològiques
ancamen di e en s— a com s’ha esde ingu en al es èpoques passades (d’una
mane a mol especial, en el ba oc). A en u es de l’espai, eleno el·les, se ials,
a iculacions di e ses de l’s a sys em, e c. nod eixen la na a i a mí ica d’am-
plis sec o s de la població del nos e món.
Des d’una pe spec i a an opològica, o s aques s a e ac es na a ius han
de se conside a s com a «na u als» i «e iden s»; en el momen p esen , són així
pe què han de se així. Amb això olem posa en elleu que, en el ons, no an
sinó dona cons ància del e que l’ésse humà és, al ma eix emps i ine i a-
blemen , con inuï a i can i o, po se enca a millo : con inuï a en el can i i
can i en la con inuï a . En e ec e, o es les na acions ac uals, emà icamen
i a gumen a i amen , no són es més que ei e acions, a iacions, modulacions
de les cons an s na a i es que, des d’una òp ica an opològica, han ehicula
secula men el desig, les angoixes, els càlculs, els sen imen s i les pa adoxes
exis encials dels humans. Èdip, An ígona, Job, Hèc o , e c. són els noms p o-
pis exempla s que esumeixen els a gumen s i la mise en scène del pas de l’és-
se humà pe aques món, els quals, a l’ho a ac ual, apa eixen amb una
cons ància indiscu ible sob e les pan alles pe i es o g ans dels mass-media70.
Pe ò, alho a, han de eni -se mol en comp e els p o unds i decisius can is que
in e enen en la plasmació conc e a, en els escena is ísics (as als) i en la
maquinà ia ope a i a de les na acions. De la ma eixa mane a que exis i ,
humanamen pa lan , és con inua i can ia en una mena d’equilib i ines able
que cal e e , malg a o es les esis ències, incessan men , la capaci a na a-
168 Anàlisi 25, 2000 Lluís Duch
70. Valgui com a exemple de o això l’excel·len es udi de G. STEINER, An ígonas. Una poé i-
ca y una iloso ía de la lec u a, Ba celona: Gedisa, 1996.
Anàlisi 25 153-169 4/11/2000 19:15 Página 168
i a de l’ésse humà mai no desapa eix, sinó que sols es ans o ma, es modu-
la di e samen o exp essan els e s onamen als del d ama humà, omni-
p esen s i insupe ables, a a és de les a iacions epocals i de les di e ències
d’es il imposades, amb mol a eqüència, pels «in e essos c ea s» de cada
momen .
El my hos com el logos no són dues eali a s alienes a l’exis ència conc e a
d’homes i dones. Els uns i les al es són —som— my hos i logos. Aques e
implica que els humans mai no podem p escindi ni de les seqüències na a i es
ni dels p ocessos abs ac ius. Na ació mí ica i concep e, complemen à iamen i
semp e en ensió, són elemen s cons i u ius —i enunciables i mai plenamen
coo dina s— d’aques ésse an es any i an amic de deixa ola la imagina-
ció com és l’ésse humà, el qual a se quali ica pe Nicolau de Cusa (segle XV),
c eiem que mol opo unamen , de complexio opposi o um.
Lluís Duch, na u al de Ba celona, monjo de Mon se a . Es udis d’an opologia, eologia
i iloso ia a les uni e si a s alemanyes de Tübingen, Müns e /W i Munic. Tesi doc o al:
Das My hos-P oblem in de mode nen Religionswissenscha (1974) (P o . Max Seckle ).
Des d’una pe spec i a an opològica, in e essa en l’anàlisi dels uni e sos mí ics i en la
cons i ució lingüís ica de l’ésse humà. P incipals es udis: Religió i món mode n (1984;
ad. cas . 1995); La memò ia dels san s (1992); Sim onia inacabada (1994); Mi e i cul u-
a (1995; ad. cas . 1998); Mi e i in e p e ació (1996; ad. cas . 1998); L’enigma del emps
(1997); La educación en la c isis de la mode nidad (1997); Simbolisme i salu (1999); Llums
i omb es de la ciu a (2000). Di e ses aduccions de l’alemany (M. Lu he , Th. Mün ze ,
F . D.E. Schleie mache , Johannes Sche le ) al ca alà.
Mi e i na ació Anàlisi 25, 2000 169
Anàlisi 25 153-169 4/11/2000 19:15 Página 169
