L'estructuració de les audiències a través del format cultural de la televisió

Anàlisi 23, 1999 1 7 11 8 7 L ' e s t r ucturació de les audiències a través del format cultural de la televisió Jo rdi Farré i Coma Universitat Pompeu Fabra Àrea de Teoria de la Comunicació Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual Resum L'estudi de qualsevol relació interactiva i simbiòtica presenta una complexitat extre m a . El seu caràcter processual i dinàmic en fa díficil l'anàlisi dialèctica sense caure en l'esbiaixament. L'intricat audiències-televisió mostra exemplarment aquesta segmentació i p a rcialització en les seves formes de coneixement. Per tal d'avançar en una re c o n c e p t u a - lització sintètica de les audiències de televisió, es proposa l'aplicació de la lògica estru cturacionista, manllevada de Giddens, la qual atorga prioritat ontològica a l'agència social. A continuació es retraten les apories emergents en el model dominant sobre audiències ( Ratings An a l y s i s) i en la seva contrapartida crítica més radical (Reception An a l y - s i s). A l'últim, s'introdueix en consonància amb l'anàlisi estructuracionista la teoria de la mediació a través dels formats d'Altheide i Sn ow la qual pot manifestar-se com a punt d'intermediació entre les audiències i la televisió amb unes potencialitats inexplorades ve r s una reformulació teòrica realista i crítica. Paraules clau: audiències, televisió, estructuració, cultura, vida quotidiana, format. Abstract. Audience structures through cultural television format The study of any interacting and symbiotic relationship presents an extreme complexi t y. The procedural and dynamic nature of this relationship makes difficult the dialectical analysis without straying from the point. The confusing connection audience-television s h ows in an exe m p l a r y way this segmentation and partialness in its knowledge forms. In o rder to advance in a new synthetic conceptualisation of television audiences, this study suggests the application of structuralist logics, borrowed from Giddens, that grants ontological priority to social agency. The aporia arising from dominant model about audiences (Ratings An a l y s i s ) and from the most radical critical compensation (Re c e p t i o n An a l y s i s) are then port r a yed. Fi n a l l y, the theory of mediation through Altheide and Sn ow formats is introduced in harmony with the structuralist analysis. This theory can be show n as an intermediation point between audiences and television with unexplored potentialities tow a rds a new realistic and critical formularisation. Ke y w o rd s : audiences, television, stru c t u res, culture, eve ryd a y’s life, format. 1 7 2 Anàlisi 23, 1999 Jordi Farré Presentació: com es constitueixen les audiències de televisió? L ' e m m a rcament teòric que fonamenta la comprensió de les audiències de televisió com a objecte d'estudi esdevé crucial obeint almenys a un triple accent que recauria complementàriament sobre el text, l'audiència i la història. Aquesta lògica sintetitzadora tracta de vincular el distanciament cre i xent en la re c e rca acadèmica entre aquells que pretenen analitzar el contingut mediàtic o les seves audiències separadament, tot partint de l'exclusió mútua de l'un i de les altre s . C e rtament, les interrelacions del poder televisiu i del poder de les audiències no és una equació abstracta que pugui re s o l d re's d'una vegada per totes. El poder de la televisió i el poder de l'audiència són interdependents: l'estru ctura treballa a través de l'agència i l'agència a través de l'estructura. La conceptualització estructuracionista pressuposa aproximar-se a la televisió i a les s e ves audiències com un procés a partir del qual es confronten dire c t a m e n t p roblemàtiques relacionals, interdependents i interactive s . En efecte, cada teoria dels mitjans de comunicació evoca una imatge particular de l'audiència. Cada imatge suggereix hipòtesis sobre qui és l'inve s t igador en relació amb l'audiència: qui som ‘n o s a l t re s’ en relació amb ‘e l l s’? Aq u e s t posicionament pot ser exemplificat de manera radical amb la tesi que l'audiència és un objecte de ficció, tal com John Ha rtley subratlla extre m ament. En aquest sentit, no existirien les audiències, sinó merament formes de pensar en elles com a tals. Això implicaria que les audiències no són re a l s o externes a la seva construcció discursiva i, per tant, es constitueixen únicament com a re p resentacions o categories construïdes. Tanmateix, és possible superar aquest raonament relativista dotant d'un estatut ontològic les audiències per damunt de la seva problematització epistemològica (vegeu Mo rl e y, 1997:234-5). La investigació de l'audiència, si és presa seriosament com una tasca democràtica, podria fer que els investigadors dels estudis culturals fossin més modestos en les seves teories i més respectuosos amb les re s s e n yes vernaculars de l'experiència. L'estil dels estudis culturals que nosaltres defensem no presumeix que hi hagi quelcom de distint en les relacions socials que puguem o hauríem de situar i de descriure. La investigació no re q u e reix que trobem quelcom latent darre r a d'allò que estem fent, en l'experiència social (...) Su m a ri Presentació: com es constitueixe n les audiències de televisió? Institucions, agència social i pràctiques quotidianes De les ciències socials i dels estudis culturals Vers una síntesi teòrica: pràctiques socials mediàtiques i format cultural de la televisió Bi b l i o g r a f i a L'estructuració de les audiències a través del format cultural de la televisió Anàlisi 23, 1999 1 7 3 Semblantment, podríem utilitzar la investigació de l'audiència per tal de reduir la distància que existeix entre els hàbits dels intel·lectuals, estudiosos, científics i crítics i els hàbits de la resta de nosaltres. Tots creem i mantenim explicacions i hipòtesis per construir identitats, formar aliances, donar sentit a les coses i imposar significat i ord re en el flux de l'experiència. Què s'aconsegueix en fer això, amb quines conseqüències, sota condicions variades —aquests assumptes són importants perquè els diferents modus d'ordernar el món pro d u e ixen conseqüències diverses—. La forma dels estudis culturals que imaginem sempre es centrarà en la naturalesa i les conseqüències de les nostres interpretacions dels mons socials. (Jensen & Pa u l y, 1998:281-2). Per tot plegat, caldria una reformulació profunda a l'hora d'aprox i m a r - se a les audiències, desemmascaradora amb el desplegament d'orientacions científiques decantades, en un sentit o un altre, a obstruir els canals d'expre s s i ó dels receptors i re c e p t o res de la televisió. Així caldria evitar unes audiències constituïdes, en darrera instància, des d'uns interessos i uns objectius part icularitzats, tot disfressant el seu repensament processual, cultural, intencional i radicalment ontològic. Malgrat la investigació dels darrers 15 anys, l'audiència encara lluita per transm e t re allò que Ro b e rt Pa rk (1934) solia anomenar un «grup amb ganes de viure » —un sentiment per les pràctiques culturals que fes la vida del grup difere n t , s i g n i f i c a t i va i valuosa. En la tradició positivista de l'etnografia, el perill sempre consistia que els investigadors perdessin la seva objectivitat tot adoptant els costums dels nadius. Tant en les versions textuals com les etnogràfiques dels estudis culturals, els investigadors rarament semblen temptats a canviar-se de bàndol. Després de tot, si pensen que els subjectes són deficients en l'articulació de la s e va pròpia experiència, aleshores no existeixen exc e s s i ves oportunitats que l'inve s t i g a d o r, personalment, aprengui quelcom d'aquests subjectes (Jensen & Pa u l y, 1 9 9 7 : 2 8 0 ) . Si fem una mirada selectiva a la investigació més recent en el camp de les audiències, convindrem que s'ha anat assumint pro g re s s i vament l'exigència de compre n d re la seva constitució des de paràmetres centrats en l'acció social des de posicionaments molt més interpretatius i contextuals (Altheide, 1985; Anderson & Me ye r, 1988; Oro z co, 1996; Re n k s t o rf et al., 1996). Aq u e s t esforç de conceptualització pretén situar l'autoanàlisi re f l e x i va en el centre de la re c o n s t rucció de la teoria social tot reformulant els problemes fonamentals en la producció de coneixement (Casmir, 1994; Berrio, 1993; Layd e r, 1994). En aquesta tasca permanent de reformulació hi conflueixen problemes pràctics, teòrics i metateòrics, els quals s'insere i xen en la perspectiva general de desenvolupament de la recursivitat i la reflexivitat socials (Ga rcía Se l g a s , 1 9 9 4 ) . Si algun tret defineix les investigacions de les audiències això és el seu caràcter elusiu i fugaç. Prova d'això, alguns volums recents presenten títols pro u suggeridors i sofisticats (quasi policíacs) en la línia de cercar nous marcs int e r p retatius d'anàlisi (Ang, 1991; Dayan, 1997; Ang, 1996a). Certament, l'es- 1 7 4 Anàlisi 23, 1999 Jordi Farré tudi de les audiències és problemàtic i s'ha configurat com una de les claus de comprensió de les ciències socials i de les humanitats. El seu caràcter canviant l'ha emmarcat com a constitutiu de la vida quotidiana, tot conve rt i n t els receptors i re c e p t o res en membres d'una audiència tot el temps (Ab e rcombrie & Longhurst, 1998). La definició de la comunicació com a cultura (Care y, 1989) subratlla la concepció ritualista de la comunicació mediada tot situant les audiències en disposició de participar en la generació de significats simbòlics. Així mateix, e x p ressa l'ord re, la familiaritat i els aspectes comuns difosos a través de la televisió els quals són apropiats voluntàriament per les audiències. […] els símbols participen en la construcció de la realitat triplement: primer, manifesten poder estructurant; segon, part de la nostra realitat és, tal com ho són els símbols, inherentment arbitrària; i terc e r, com que els símbols, a diferència de fenòmens estructurants com les proteïnes i les calories, operen a través de cognicions, hom pot esdevenir conscient de l'arbitrarietat de les relacions i escollir transformar-les. La importància de la realitat simbòlica, doncs, rau en què és tant una estructura com una oportunitat per a la llibertat. Però la llibertat no és més c a p r i t xosa que qualsevol altra realitat; ha de ser una resposta col·lectiva (Ro th e n b u h l e r, 1998:127). Institucions, agència social i pràctiques quotidianes La societat és tant la condició s e m p re present (causa material) com el p ro d u c t e contínuament re p roduït de l'agència humana. I la praxi és tant treball, això és, p roducció conscient, i re p roducció (normalment inconscient) de les condicions de p roducció, això és la societat. Hom pot referir-se al primer com la dualitat de l ' e s t ru c t u ra, i al segon com la dualitat de la pra x i ( Bh a s k a r, 1989:34-5). La teoria de l'estructuració de Giddens presenta especial rellevància per a l'estudi de la cultura i la comunicació des de tres dels seus components: la relació general entre l'estructura i l'acció; la categoria de la reflexivitat, i la reconfiguració tecnològica i institucional de les societats modernes a través del temps i de l'espai. L'acció i l'estructura són dues categories teòriques interdependents les quals s'interseccionen en les pràctiques que estru c t u ren contínuament els contextos d'acció i també pro d u e i xen sistemes socials re l a t i vament estables. La dualitat d'estructura planteja una síntesi teorètica a través de la qual s'intenten integrar les dicotomies acció/estructura i canvi/continuïtat. Amb tot, es contribueix a forçar una imatge comuna de la societat com a procés dinàmic en acció on els agents pro d u e i xen i re p ro d u e i xen els contextos de la seva existència i les estru c t u res socials, que posteriorment esdevenen les condicions inicials —limitadores o capacitadores— per a ulteriors accions. La vida social és un procés de transformació estructural a través d'accions que, en contínua tensió, mobilitzen i constitueixen la societat. L'estructuració de les audiències a través del format cultural de la televisió Anàlisi 23, 1999 1 7 5 L'acció pot ser duta a terme amb un grau d'autosupervisió re f l e x i va que permeti als agents aproximar-se discursivament a les seves raons i arguments. D'aquesta manera, els agents operen mitjançant la consciència discursiva. Ta n - mateix, la major part de la vida quotidiana és duta a terme com una activitat donada per descomptada, de rutina, sense centrar-se en un procés permanent d'atenció analítica. Aquestes rutines habitualitzades formen part de la consciència pràctica la qual és l'expressió de les diferències entre l'acció que normalment pot expressar-se en paraules i aquella que simplement és feta. A l'últim, el nivell inconscient s'ocupa de les motivacions amagades en la psique de l'agent, les quals no són traslladables a un pla discursiu o d'aplicació pràctica. Els significats i el sentit que es pot atorgar als programes televisius es gen e r en a través de la confrontació amb els processos de recepció de les audiències. Precisament, és d'aquesta manera que podem referir-nos a la producció de significats com a interacció re c í p roca. De fet, es podria establir una argumentació segons la qual els diversos gèneres de la programació televisiva esdevindrien etiquetes diverses definides pels horitzons construïts per les seve s audiències. El biaix epistemològic, terme manllevat de Da h l g ren (1987), der i varia en tres fórmules o nivells d'ideació que implicarien tant els pro d u ctes audiovisuals com les maneres en què les audiències se n'apropien. Aq u e s t a tipologia dels modus d'ideació seria l'arxivística, l'associativa i la subliminal. La primera de les modalitats es correspondria a la dimensió més familiar de les audiències envers la televisió tot fent prevaldre la funció referencial i la disposició arxivística dels espectadors capaços d'articular i de recordar discursos sobre allò que han vist. La segona possibilitat, en canvi, emfasitza els marc s de referència i la construcció de coneixements, modulats per factors històrics i d'estructura social, a disposició de cadascun dels membres de l'audiència tot lligant-ho amb la dimensió rutinària i recurrent pròpia de la recepció quotidiana de la televisió (generació del pensament de sentit comú i rellevància en els aspectes emotius i afectius de la recepció així com les associacions semàntiques i visuals que se'n puguin derivar). A l'últim, el territori de l'inconscient i de l'evocació de símbols (modus d'ideació subliminal) remarca els aspectes constitutius i creatius en la construcció de significats els quals depassen el seu vessant merament representatiu (Dahlgren, 1987:61-7). Es podria establir un paral·lelisme prou aproximat entre la tipologia plantejada per Da h l g ren i els tres nivells de consciència dels agents socials proposats per Giddens. En aquest sentit, el modus d'ideació arxivístic es corre spondria amb la consciència discursiva; l'associatiu s'assimilaria a la consciència pràctica d'on deriva el sentiment de confiança bàsica dels agents configurat per la noció giddensiana de seguretat ontològica; i finalment, el subliminal encaixaria perfectament amb la categoria de l'inconscient identificada pel sociòleg anglès. Cal subratllar, tanmateix, que els agents humans en la seva rutina quotidiana i supervisió re f l e x i v a automàtica són capaços de raonar les seves accions, en qualsevol circumstància. Això, però, no implica que els agents siguin s e m p re conscients de les conseqüències de les seves accions ni que es tro b i n 1 7 6 Anàlisi 23, 1999 Jordi Farré 1 . Roger Si l verstone ha elaborat la relació entre el concepte de seguretat ontològica i la televisió tot re m a rcant el caràcter quotidià de la recepció televisiva. Vegeu Si l verstone, 1994. equipats amb una comprensió completa de les condicions que les emmarq u e n (Tu d o r, 1995). L'acció dels agents, el funcionament de les estru c t u res (institucionals) i la seva fusió sintètica, la praxi de l'agència, no pro d u e i xen només nove t a t s aïllades sinó que sobretot re p ro d u e i xen condicions donades. Tot i re c o n è i xe r el moviment no es fa el model dinàmic. Per això cal sumar-hi la incorporació de la temporalitat en la comprensió de l'agència humana tal com Gi ddens pro p o s a : La dualitat d'estructura és en totes les ocasions el principal fonament de continuïtats en una re p roducció social per un espai-temps. Alhora pressuposa el reg i s t re reflexiu que els agents fan en la duració d'una activitat social quotidiana, en tant que és constitutiva d'aquesta duració. Tanmateix l'enteniment humà semp re és limitat. El flux d'una acció produeix contínuament conseqüències no buscades pels actors, les quals poden donar també origen a condicions inadve rt i d e s de l'acció en un procés de re t roalimentació. La història humana és creada per activitats intencionals, tanmateix no és un projecte acabat; persistentment s'escapa d'una direcció conscient. Tanmateix, aquest afany és posat en pràctica pels éssers humans permanentment tot operant sota l'amenaça i la promesa de la circumstància de ser les úniques criatures que fan la seva història en coneixe m e n t d'aital fet (Giddens, 1984:26-27). Les societats humanes en el món modern han de coordinar l'acció social amb el condicionament de la distància mediada per les tecnologies comunic a t i ves al llarg del temps i l'espai. Un món social on les mediacions tecnològiques dominen l'existència quotidiana planteja com a mínim tre s contradiccions re m a rcables: primer, l'experiència quotidiana ha d'extre u r e sentit de conceptes abstractes propis de formes socials altament organitzades, fet pel qual sovint no es troba en les condicions idònies; segon, a l'hora d'establir un sentit d'ar relament i de continuïtat de l'existència entra en confro n t a c i ó amb les relacions impersonals típiques de la comunicació mediada a distància; finalment, la vinculació amb un sentit de la situació i del context social que ens envolta es veu transcendit per les pràctiques mediades. Així doncs, les activitats quotidianes rutinàries presenten una particular importància per a l'estabilitat i l'ordenament social. Tal com Giddens afirma: Qu a l s e vol cosa que és feta habitualment és un element bàsic de l'activitat social de cada dia... El caràcter repetititu de les activitats que són empreses en una manera similar dia rera dia constitueixen el material fonamental d'allò que anomeno la natura re c u r s i va de la vida social... (i aquesta) rutinització és vital per als mecanismes psicològics a través dels quals un sentit de confiança o de seguretat ontològica és sostingut en les activitats quotidianes de la vida social (Gi d d e n s , 1 9 8 4 : x x i i i )1. L'estructuració de les audiències a través del format cultural de la televisió Anàlisi 23, 1999 1 7 7 La noció d'estructuració de Giddens esdevé un concepte general de la teoria social. La seva significació deriva de la determinació de les condicions que g overnen la continuïtat i la dissolució de l'estructura i els seus tipus. Posa l'èmfasi en l'elaboració d'una interpretació abstracta de la natura de la re p ro d u c c i ó i la transformació socials enteses com el conjunt de les relacions i pràctiques socials acomplertes i constituïdes activament pels agents socials. De fet, i en a l t res mots, l'estructuració pretén desenvolupar una e s t ru c t u ra ontològica p e r a l'estudi de les activitats humanes. Per ontologia, cal entendre una investigació conceptual de la natura de l'acció humana, de les institucions socials i de les seves interrelacions. Aquesta ontologia general de la vida social ha d'oferir conceptes intermediaris entre la rica textura de l'acció humana i les diverses propietats de les institucions socials: […] proposem que els investigadors en comunicació vegin en la teoria de l'est ructuració un ventall de principis ontològics i de vinculacions a partir de les quals poder derivar qüestions, explicacions de re c e rca bàsica i fonamentar el desenvolupament de la teoria de la comunicació al llarg de les múltiples subespecialitats disciplinàries (Banks & Riley, 1993:168). La translació d'aquests principis bàsics d'acció i d'estructura al món de les audiències de televisió subratlla, doncs, l'exigència de configurar estadis intermediaris que vinculin l'estructura (la institució televisiva) amb les pràctiques socials (les audiències en acció). Aquest esforç necessàriament ha de p a rtir d'una vocació marcadament antifuncionalista, amb un tarannà superador dels determinismes i voluntarismes. També ha d'explicitar una teoria del raonament pràctic consonant amb la intencionalitat i motivacions humanes, tot situant el temps i l'espai com a paràmetres centrals en la const rucció d'aquesta interacció social. En part i c u l a r, una investigació crítica de l'activitat de l'audiència no pot ser definida únicament per les tècniques d'indagació que empra. Qu a l s e vo l i n t e r p retació crítica ha d'operar almenys a dos nivells: implica no únicament una aproximació global a les pròpies interpretacions dels actors i a les seve s activitats de consum, sinó també un sostingut intent de mostrar com les experiències situades i els sistemes de significat es troben connectats i motllurats per les formacions socials i simbòliques més àmplies. Per a una re c e rc a crítica i realista sobre les audiències l'aproximació al tipus d'explicació esdevé c ru c i a l . Per als realistes, la indagació no pot ser confinada a l'activitat de l'audiència tal com apareix d'una observació externa en el recompte (com en les aprox i m a c i o n s empiricistes) o tal com és interpretada i descrita pels participants (com en les persp e c t i ves interpre t a t i ves). Cal anar més enllà dels actes immediats de consum i re s p o n d re per analitzar les estru c t u res subjacents que pro p o rcionen els contextos i els recursos per a l'activitat de l'audiència i continuar demostrant com org a n i t zen la construcció i la presa dels significats en la vida quotidiana (Mu rd o c k , 1 9 8 9 : 2 2 7 ) . 1 7 8 Anàlisi 23, 1999 Jordi Farré Comptat i debatut, Giddens tracta d'abastar una nova perspectiva de la significació de la teoria crítica tot re m a rcant que les ciències socials no poden mantenir-se neutrals en la seva relació amb el món social. De fet, la teoria crítica no és una opció sinó una característica inherent a les ciències socials. A manera de conclusió, Giddens reconeix la centralitat dels estudis de comunicació per a les ciències socials com a totalitat tant per conèixer què defineix la teoria social i, de manera més específica, la ciència social (Gi ddens, 1989:64-5). El treball en teoria social hauria d'ocupar-se fonamentalment i essencialment de reelaborar les concepcions de l'ésser i l'obrar humans, la re p roducció social i la transformació social (Giddens, 1984:X X) . De les ciències socials i dels estudis culturals Les estratègies per conèixer les audiències de televisió poden ser situades ent re dos extrems ideals, per la seva potència discursiva i explicativa: d'una banda, el model de l'audiència de masses dins les ciències socials que emergeix del seu recompte quantitatiu (Ratings An a l y s i s) i, de l'altra, el model de l'anàlisi cultural sorgit de la cre i x ent valoració del context de recepció (Reception An a l y - s i s). Ambdues versions porten l'existència a les audiències d'una manera cont r a p o s a d a . La investigació administrada pregonament va condensar les preguntes crucials a les quals calia re s p o n d re en l'anàlisi de les audiències, en aquest cas les radiofòniques, de la forma següent: 1 . Quan usa l'oient l'aparell re c e p t o r ? 2 . Per quin període de temps l'usa? 3 . Quina emissora o emissores escolta? 4 . Qui escolta (sexe, edat, nivell econòmic i educatiu)? 5 . Què fa mentre l'aparell receptor és en funcionament? 6 . Què fa com a resultat del pro g r a m a ? 7 . Quines són les seves preferències per pro g r a m e s ? ( Frank N. Stanton (1935) citat a Webster i Lichty, 1991:67) Pa r a d oxalment, tot i haver passat més de 60 anys, aquestes preguntes bàsiques són encara avui dia les que mouen la re c e rca d'audiències tant a la ràdio com a la televisió. Publicitaris i programadors participen d'aquesta manera de mesurar les audiències, com una qüestió de principis pro f e s s i onals. De fet, el mateix sistema audiovisual ha pro g ressat i s'ha fonamentat en el suport financer assegurat per la indústria publicitària i per la competència e n t re els mitjans. La sofisticació en els instruments audiomètrics al llarg dels anys reforça una forma de coneixement instrumental sobre les audiències, que e s d e venen agregades en un gran col·lectiu anònim dins el qual s'identifiquen tendències, prospeccions, valors, perfils i consumidors. D'aquesta concepció àmplia s'extreuen tres trets diferenciadors de les audiències enteses com a mercaderia, com a víctimes i com a consumidores. En L'estructuració de les audiències a través del format cultural de la televisió Anàlisi 23, 1999 1 7 9 tots tres casos existeix una construcció de les audiències des de dalt en un intent d'atorgar-los un va l o r, tutelar-les o «alliberar-les» sobiranament via la fru ïció adquisitiva o cre a t i va. Ja sigui estudiant la seva mida i composició per a p re s e rvar els interessos comercials (audiència com a valor), o bé considerant la seva incapacitat per deixar de ve u re els missatges indesitjables (audiència com a víctima), o bé re m a rcant la capacitat il·limitada d'elecció lliure segons les preferències de l'usuari (audiència com a consumidora), les audiències de televisió existeixen únicament des d'una gestió institucional ve rt i c a l . Aquesta visió dirigista de l'estudi quantitatiu de les audiències, tanmateix, o bvia altres possibles lectures més positives sobre la generació d'aquest tipus de dades. La informació que contenen és polisèmica i pot obrir camps d'int e r p retació no únicament per als publicitaris, polítics i programadors sinó que podria ser molt útil també per als mateixos analistes de la cultura popular (Webster i Phalen, 1997:125). Per tant, el volum d'informació continguda en els ra t i n g s permet creuar variables de molts tipus i enriquir així l'aprofundiment en el coneixement aplicat de les audiències. El seu caràcter inst rumental no ha d'exc l o u re altres possibles lectures que, al cap i a la fi, es fan a p rofitant el mètode de mostreig altament operatiu en ciències socials. Tanmateix, en les dues darre res dècades, aquesta manera de pensar les audiències i de construir coneixement s'ha vist sotmesa a una crítica radical des de fora de l'estructura institucional del sistema audiovisual. La insistència de la investigadora holandesa Ang ha estat particularment persistent en aquesta tasca (Ang, 1991), i com re m a rca Mo o res les aplicacions comercials del recompte d'audiències no ens han de fer obviar altres efectes simultanis negatius, que desvien l'atenció: Ang reconeix que els ra t i n g ssón capacitadors institucionalment, una ‘ficció’ necessària per als empresaris de la comunicació, tanmateix els considera epistemològicament limitats. En altres mots, poden servir una funció econòmica útil per a la indústria i també simultàniament tergiversar les activitats quotidianes de consum televisiu (Mo o re s , 1 9 9 7 : 2 2 5 ) . Ef e c t i vament, aquesta crítica re m a rca el fet que les audiències no tenen una existència objectiva fora de la re c e rca quantitativa que pretesament tracta de mesurar-les, tot inventant-les. Així, les pràctiques dels procediments de mesura són les que constru e i xen l'objecte, amagant-lo en la categoria omnic o m p re n s i va ‘ve u re televisió’. D'aquesta forma, les agències dels ra t i n g s d e sf i g u ren l'audiència que esdevé merament una mercaderia beneficiosa sota les condicions de mercat mitjançant les tècniques de la seva mesura. Es tracta merament d'una construcció discursiva que tracta de contenir el caràcter diversificat i irreductible de les audiències. El tipus d'empiricisme clínic que ha dominat la re c e rca d'audiències molts anys implica substancialment processos d'aïllament metodològic i d'abstracció que ha dut la investigació mediàtica vers molts carre rons sense sortida. Tot seguint una dinàmica bàsicament aclaparada pel discurs dels ra t i n g s, aquesta mena d'inve s t i- 1 8 6 Anàlisi 23, 1999 Jordi Farré 223. Dins AN D E R S O N, James A. Communication Ye a r b o o k ,11, 194-223. New b u ry Pa rk: Sage Pu b l i c a t i o n s . AN D E R S O N, J.A.; ME Y E R, T. (1988). Mediated communication: a social action pers - p e c t i ve . New b u ry Pa rk,CA: Sa g e . AN G, Ien (1991). De s p e rately Seeking the Au d i e n c e. Londres: Ro u t l e d g e . AN G, Ien (1996a). Living Room Wars. Rethinking media audiences for a postmodern w o rl d. Londres: Ro u t l e d g e . AN G, Ien (1996b). Et h n o g raphy and Radical Contextualism, 247-264. Dins HAY, James et al.(ed.). The Audience and Its Landscape. Boulder: We s t v i ew Pre s s . BA N K S, Stephen P.; RI L E Y, Patricia (1993). St ru c t u ration T h e o ry as an On t o l o gy for Communication Re s e a rc h, 167-196. Dins DE E T Z, Stanley A. (ed.). C o m m u n i c a t i o n Ye a r b o o k, 16. New b u ry Pa rk: Sage Pu b l i c a t i o n s . BE R R I O, Jo rdi (1995). Bases de teoria social en la sociologia de la comunicació de mas - s e s. Bellaterra: Un i versitat Autònoma de Ba rc e l o n a . BH A S K A R, Roy (1989). The Possibility of Na t u ra l i s m. Nova Yo rk: Ha rvester W h e a t sh e a f. CA R E Y, James W. (1989). Communication as Cu l t u re. Nova Yo rk: Ro u t l e d g e . CA S M I R, F. (ed.) (1994). Building communication theories: A socio/cultural appro a c h . Hi l l s d a l e: New Je r s e y. CO R N E R, John (1997). Television in theory, 247-62. Media, Cu l t u re & Society, vo l . 1 9 . DA H L G R E N, Peter (1987). Tuning in the news: TV journalism and the process of ide - a t i o n, 1-90. Dins The Focused Screen. Council of Eu rope. Studies in Cu l t u r e and Com - m u n i c a t i o n . DA Y A N, Daniel (1997). (ed.). En busca del público. Ba rcelona: Ge d i s a . GA R C Í A SE L G A S, Fernando J. (1994). Teoría social y metateoría hoy. Madrid: CIS. GI D D E N S, Anthony (1984). The Constitution of Society. Outline of the T h e o ry of St ru c - t u ra t i o n. Cambridge: Polity Pre s s . GI D D E N S, Anthony (1989). The ort h o d ox Consensus and the Emerging Sy n t h e s i s, 5365. Dins DE R V I N, Brenda et al. (ed.). Rethinking Communication. Vol. 1. Newb u ry Pa rk: Sage Pu b l i c a t i o n s . GI D D E N S, Anthony (1991). Mo d e rnity and Se l f - Id e n t i t y.St a n f o rd: St a n f o rd Un i ve rsity Pre s s . JE N S E N, Joli; PA U L Y, John J. (1997). Imaginar a la audiencia: pérdidas y ganancias en los estudios cultura l e s, 263-82. Dins M. FE RG U S O N i P. GO L D I N G (ed.) (1998). Ec o - nomía Política y Estudios Cu l t u ra l e s. Ba rcelona: Bosch. KU B E Y, R.; CS I K S Z E N T M I H A L Y I, M. (1990). Television and the quality of life. Howv i e - wing shapes eve ryday experience. Hillsdale: Lawrence Er l b a u m . LA Y D E R, De rek (1994). Understanding social theory. L o n d res: Sage Pu b l i c a t i o n s . LU L L, James (1992). La estru c t u ración de las audiencias masiva s, 50-57. Día. Logos de la Comunicación, 32. Lima: FELA FAC S . MO O R E S, Shaun (1997). Broadcasting and its Au d i e n c e s , 213-258. Dins MAC K AY, Hu g h (ed.). Consumption and Eve ryday Li f e. Londres: The Open Un i ve r s i t y. MO R L E Y, David (1990). Behind the Ratings: The Politics of Audience Re s e a rc h, 5-14. Dins WI L L I S, Janet; WO L L E N, Tana (ed.). The Neglected Au d i e n c e. Londres: BFI. MO R L E Y, D.; RO B I N S, K. (1995). Spaces of Id e n t i t y. Londres: Ro u t l e d g e . MO R L E Y, David (1997). Ort o d o xias teóricas: el textualismo, el constructivismo y la «nueva e t n o g rafía» en los estudios cultura l e s, 215-38. Dins M. FE RG U S O N i P. GO L D I N G ( e d . ) (1998). Economía Política y Estudios Cu l t u ra l e s. Ba rcelona: Bosch. L'estructuració de les audiències a través del format cultural de la televisió Anàlisi 23, 1999 1 8 7 MU R D O C K, Graham (1989). Critical In q u i ry and Audience Ac t i v i t y, 226-249. Di n s B. DERVIN et al. (ed.). Rethinking Communication. Vol. 2. New b u ry Pa rk: Sa g e Pu b l i c a t i o n s . NI G H T I N G A L E, Virginia (1996). Studying Au d i e n c e s. Londres: Ro u t l e d g e . OR O Z C O, Guillermo (1996). Televisión y audiencias. Un enfoque cualitativo. Ma d r i d : Eds. de la To r re . RE N C K S T O R F, Karsten et al. (ed.) (1996). Media use as social action. Londres: Jo h n L i b b e y. RO T H E N B U H L E R, Eric W. (1998). Ritual Communication.Thousand Oaks: Sa g e . SC A N N E L L, Paddy (1995). For a phenomenology of radio and television, 4-19. Jo u rn a l of Communication, 45 (3). SI L V E R S T O N E, Roger (1994). Television and Eve ryday Life. Londres: Ro u t l e d g e . SN O W, Ro b e rt P. (1994). Media and Social Order in Eve ryday Li f e, 34-50. Dins M. AL D R I D G E; N. HE W I T T (ed.). C o n t rolling Bro a d c a s t i n g. Manchester: Ma n c h e s t e r Un i versity Pre s s . TU D O R, Andrew (1995). Cu l t u re, Mass Communication and Social Ag e n c y, 81-107. T h e o ry, Cu l t u re & Society, vol.12. Londres: Sa g e . WE B S T E R, James G.; LI C H T Y, Lawrence W. (1991). Ratings An a l y s i s. Hillsdale: Lawrence Er l b a u m . WE B S T E R, James G.; PH A L E N, Patricia F. (1997). The Mass Au d i e n c e. Nova Je r s e y : L a w rence Er l b a u m .