Anatomia d'una notícia : aspectes lingüístics dels telenotícies

Anàlisi 22, 1998 99-119 Anatomia d'una notícia: aspectes lingüístics dels telenotícies Mavi Dolç; Elvira Teruel Universitat Autònoma de Barcelona Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Resum Les autores ens proposen conceptes i criteris per fer l’anàlisi lingüística de les notícies de la televisió. S’estudia un cas específic amb la intenció de demostrar que és el resultat d’un procés acurat. L’anàlisi es fa des de dues perspectives diferents: primer, des del punt de vista de la retòrica, i segon, des de la perspectiva sociocognitiva. Les especificacions de les notícies que componen l’exemple són tractades des d’un punt de vista retòric com si fossin formes de persuasió.El punt de vista sociocognitiu és considerat útil per a l’estudi de les especificacions de les notícies, ja que els materials que difonen els mitjans tenen a veure amb la realitat i per això les consideracions pragmàtiques són fonamentals. Segueixen autors com Noam Chomsky i T. A. Van Dijk. Paraules clau:telenotícies, retòrica, anàlisi sociocognitiva, model de llenguatge, model de pensament. Abstract. The anatomy of a news story: linguistic aspects of television new programmes. The authors set out to provide concepts and criteria for the linguistic analysis of television news programmes. One specific case is analysed with the intention of demonstrating that it is the result of a conscious process. The analysis is carried out from two different perspectives: firstly, from the point of view of rhetoric and secondly, from the socio-cognitive perspective. The news items of the example analysed are treated as if they were forms of persuasion under the rhetorical point of view. The socio-cognitive point of view is considered to be a useful one for the study of news items since news broadcasts deal with reality and the pragmatic considerations are fundamental. They follow such authors as Noam Chomsky and T. A. Van Dijk. The conclusion that is reached is that news stories are models of language and thought. Key words: Television news, rhetoric, socio-cognitive analysis, model of language, model of thought. 100 Anàlisi 22, 1998 Mavi Dolç; Elvira Teruel És com la resposta de l'home al flequer que preg u n t a v a si havia d'amassar la pasta dura o tova : «Però, ¿com?», digué, «¿És impossible d'amassar-la en el seu bon punt?»Aristòtil (Retòrica, 16. 1416b) Sovint, quan els filòlegs i els lingüistes ens plantegem fer un estudi d'un àmbit concret d'una situació específica de la vida de la comunitat, topem amb problemes pel que fa al model d'anàlisi que volem adoptar. Ja sabem que irremeiablement haurem d'anar a raure a una teoria que es fonamenti en l'ús de la llengua i que sigui capaç de donar respostes com la del «flequer». Això vol dir que sigui capaç de proporcionar criteris de valoració que condueixin a trobar en la reflexió sobre el llenguatge idees sobre com amassar la llengua en el seu bon punt. Rebutgem, doncs, tota teoria que simplement serveixi per pontificar s o b re el que està bé i el que està malament, perquè ens situa en una posició maniqueista, que creiem que fins no fa gaire ha limitat —i molt— els estudis de l'ús de la llengua aplicada a àmbits concrets. Així, en l'anàlisi del discurs d'un telenotícies (TN), que és el que ens proposem desenvolupar en aquest article, farem servir conceptes i criteris com els d'adequació, de coherència, d'interpretació, de confecció de textos i de posada en escena (entre altres), més que no pas els clàssics de les gramàtiques convencionals que juguen a la xarranca per les ratlles ben delimitades del concepte de correcció. No s a l t res partim de la idea que, situats en el terreny de l'estudi del llenguatge, tot és representació simbòlica de la realitat i que, per tant, tot pot ser i n t e r p retat. Les emissions lingüístiques esdevenen, des d'aquesta perspectiva, actes de parla, plens d'implícits i de pressupòsits, que cal analitzar de manera contextualitzada i sense perd r e de vista els re f e rents socioculturals, que són els que donen sentit complet al conjunt del text, que és la notícia. Això ens porta a un enfocament global d'anàlisi dels telenotícies, que, al mateix temps, condueix a desengrunar els aspectes lingüístics més part i c u l a r s , d'interès —pensem— per a qualsevol estudiós de la comunicació de masses. De manera que mitjançant l'estudi del llenguatge del TN podem arribar a c o n è i xer la visió de la realitat que té la cadena que el difon. I no hem d'oblidar que els noticiaris són els programes considerats per sobre de tots els altres com a narradors dels fets que s'esdevenen al món. Com que massa vegades el lingüista es mou estrictament en el terreny de l'abstracció; i les ciències socials —com ho és el periodisme— es pre o c u p e n solament de l'ús, creiem que les aportacions que ha fet i que fa la lingüística aplicada sobre el discurs periodístic no s'aprofiten suficientment. Per tant, la nostra anàlisi vol posar de manifest com aquestes aportacions i les ciències de la comunicació conflueixen, es complementen i adquire i xen sentit quan intentem superar l'àmbit de l'abstracció. Amb aquest objectiu seguim les passes de dos grans lingüistes, No a m Anatomia d'una notícia: aspectes lingüístics dels telenotícies Anàlisi 22, 1998 101 Chomsky i, aquí molt especialment, Teun A. van Dijk. I, al mateix temps, ens m ovem dins del marc que ens pro p o rcionen els fonaments de la lingüística pragmàtica i de la retòrica. L ' a rticle que presentem correspon a l'anàlisi de la notícia de portada del TN de TV3, emès el 2 de febrer de 1993. La intenció és de mostrar com darre r e de cada notícia hi ha un punt de vista, una posició conscient o inconscient, que mena el receptor a interpretar-les d'acord amb la lògica del model dominant. I, evidentment, tot el que diem de la notícia concreta es pot extrapolar al nive l l global del TN i dels informatius en general. Per això el títol de l'article és «Anatomia d'una notícia» i el subtítol, «Aspectes lingüístics dels telenotícies». L'anàlisi que presentem s'estructura en dos grans blocs: anàlisi retòrica i anàlisi sociocognitiva. Aquests blocs volen abraçar dues disciplines complementàries i necessàries, des del nostre punt de vista, per aprofundir al màxim en el discurs informatiu. Així, adoptem els criteris que es desprenen de la retòrica, entesa en el sentit complet de ciència especialitzada en l'elaboració de discursos públics, perquè no podem negligir que aquesta va néixer precisament per la necessitat d'adreçar-se oralment a un receptor nombrós. I, d'altra banda, ens valem de les aportacions de la pragmàtica, perquè ens permeten delimitar les relacions del significat de les paraules que fem serv i r amb el context, i en relació amb la visió del món de l'individu, de la cultura i de la societat. Visió del món que infonen les paraules emprades per dir allò que s'esdevé a la dita realitat i que, ens agradi o no —per més objectius que vulguem ser—, transmeten valors, idees, pensaments. En dues paraules: cosmovisions i sociovisions. Per aconseguir l'objectiu que ens hem proposat, hem optat per estudiar a fons una notícia. Hem considerat oportú escollir-ne una de portada, que, com ja hem dit, correspon al TN ve s p re del dimarts 2 de febrer de 1993. Tr a n s c r i v i m la notícia en blocs per facilitar-ne la lectura i el desenvolupament dels arguments en els comentaris. Transcripció de la notícia Sumari: 40'' [1] Govern central i jutges continuen polemitzant sobre la responsabilitat del permís penitenciari atorgat a l'acusat dels assassinats d'Alcàsser. El Consell General del Poder Judicial ha fet pública una nota, que acusa al ministre de l'In t e r i o r, José Luis Corcuera, de falta de prudència i serenitat. El Ministeri ha tractat aquesta tarda de calmar els ànims. [Ampliació] [2] Interior al·lega que el ministre de l'Interior ha estat malinterpretat pels jutges, que té un gran respecte per la justícia i que la demanda de rigor la va fer a tots els estaments relacionats amb les presons. 102 Anàlisi 22, 1998 Mavi Dolç; Elvira Teruel [3] A Catalunya, els jutges també demanen una reforma de les lleis i les normes penitenciàries, i que hi hagi un tractament de rehabilitació específic pels condemnats pels delictes sexuals. Notícia: 4' 53'' [ 4 ] El Consell General del Poder Judicial ha replicat amb duresa les declaracions del ministre de l'Interior José Luis Corcuera, que demanava més rigor dels jutges en la concessió de permisos penitenciaris als rec l u s o s . [5] El triple assassinat d'Alcàsser ha desfermat les acusacions mútues entre el Ministeri i els jutges sobre qui ha de ser l'últim responsable en la concessió dels permisos. Si les declaracions del ministre Corcuera van ser dures ahir al migdia, també ho han estat avui les del Consell General del Po d e r Judicial. N'informa Anna Soler: [6] El Consell General del Poder Judicial ha fet una nota per qualificar de faltes de prudència i serenitat les declaracions d'ahir del ministre de l'Interior, en què demanava als jutges més rigor a l'hora de concedir permisos penitenciaris als reclusos, unes declaracions que segons l'oficina d'informació del Ministeri de l'Interior s'han malinterpretat, ja que segons ha manifestat un port a v eu el ministre va demanar més rigor no només als jutges, sinó també a l'Administració penitenciària. [7] Però l'Òrgan de Govern del Poder Judicial s'ha vist obligat a demanar més prudència. ( Declaracions de Pascual Sala. President del Consell General del Po d e r Judicial) [8] La polèmica ha sorgit pel permís penitenciari concedit l'any passat a Antonio Anglés, sospitós d'haver comès l'assassinat de les nenes d'Alcàsser i que va aprofitar per fugar-se. [9] El permís se li va donar gràcies a un informe favorable de la presó i amb l'autorització del jutge, tal com estableix la Llei Penitenciària p e l sp r esos de segon grau. Però el ministre de Justícia primer i el d'In t e r i o r, després, han insinuat que s'ha de reformar la legislació per restar als jutges capacitat de decisió a l'hora de donar permisos, actitud que el Poder Judicial tot i que és partidari de reformar el sistema ha considerat ofensiva. ( D eclaracions de José Luis Ma n z a n a res. Vi c e p resident del Consell General del Poder Judicial) [10]Avui, la Di recció General d'Institucions Penitenciàries ha fet saber que l'any 1992 dels més de 19.000 permisos que van concedir els Jutjats de Vigilància Penitenciària, 1.173 van ser contra el criteri de l'Ad m i n i s t r a c i ó ; e n t re aquests, 57 reclusos van aprofitar per fugar-se. Anna So l e r, TV3, Madrid. [11]La polèmica sobre els permisos penitenciaris també es discuteix a Catalunya. La presidenta de l'Audiència de Ba rcelona, Margarita Robles, i el jutge de Anatomia d'una notícia: aspectes lingüístics dels telenotícies Anàlisi 22, 1998 103 vigilància de la Presó Model, Ramon Manzanares, han dit que els jutges no tenen culpa que hi hagi fugues, ja que apliquen la llei i les normes penitenciàries tal com estan establertes. [12]Al marge de la polèmica, els fets constatables són que dels 38.482 permisos concedits als interns durant tot l'any passat a Catalunya, n'hi va haver 115 en què els reclusos van fugir. [13]La presidenta de l'Audiència de Ba r celona, Margarita Robles, i el jutge de la Presó Model, Ramon Ma n z a n a res, també han expressat malestar per les declaracions fetes ahir pel ministre de l'Interior sobre els permisos penitenciaris. [14]Tots dos magistrats rebutgen que el Poder Judicial sigui responsable dire c - te del mal ús dels permisos, ja que els jutges només decideixen sobre un informe de conducta del pres fet per l'Administració. Per això han demanat una reforma urgent de la Llei Penitenciària, ja que entenen que té importants mancances. [15]En aquest sentit, Margarita Robles demana el compliment íntegre de les penes i un tractament adequat a les presons als condemnats per delictes sexuals. [16]L ' e volució de la conducta determina la classificació dels presos per a la qual es tenen en compte la personalitat, l'historial individual i la durada de la pena. Cada sis mesos, com a màxim, es reconsidera la situació del pres. Els condemnats de segon o tercer grau poden tenir 36 o 48 dies de permís a l'any, re s p e c t i vament, si han extingit la quarta part de la condemna total i han demostrat una bona conducta. ( D eclaracions d'Ignasi Ga rcia Clavel. Se rveis Penitenciaris de la Ge n e r alitat) [17]L'any passat hi va haver a les presons catalanes 5.998 interns, cosa que suposa una mitjana d'un de cada mil habitants. Durant aquest any, es va n concedir 38.482 permisos, 115 interns van aprofitar l'ocasió per fugir (Quadre explicatiu) [18]Els dos anys anteriors, el 91 i el 90, el nombre d'interns que no van tornar a ingressar després d'un permís va ser semblant. [19]Per Nadal, dels 1.200 reclusos dels centres catalans que van tenir permís, 17 no van tornar a la presó. Al nove m b re, la Generalitat va començar el primer pla pilot de reeducació de presos condemnats per delictes sexuals al cent re de Qu a t re Camins i aviat se'n començarà a aplicar un altre al centre de Can Brians. Resum: 30'' [20]Govern Central i jutges continuen polemitzant sobre la re s p o n s a b i l i t a t del permís penitenciari atorgat a l'acusat dels assassinats d'Alcàsser. [21]El Consell General del Poder Judicial ha fet pública una nota que acusa el ministre de l'Interior, José Luis Corcuera, de falta de prudència i sereni- 104 Anàlisi 22, 1998 Mavi Dolç; Elvira Teruel 1. Entenem que tot acte de comunicació implica interacció i la interacció, persuasió. Vegi's a Teruel (1997) el desenvolupament i argumentació d'aquesta reflexió. tat. Interior al·lega que Corcuera ha estat malinterpretat pels jutges, que té un gran respecte per la justícia. [22]A Catalunya els jutges també demanen una reforma de les lleis i les normes penitenciàries, i que hi hagi un tractament de rehabilitació específic pels condemnats pels delictes sexuals. L'aparell retòric Atès que els TN s'emmarquen en una situació comunicativa concreta (textos escrits per ser dits a un receptor plural en un mitjà audiovisual) i en subsituacions també comunicatives (els microespais que els componen), hem de partir de la idea bàsica que estem parlant d'actes de comunicació, i doncs, d'actes de persuasió1. Podem dir, per tant, que el llenguatge que es fa servir en l'elaboració de textos informatius és també llenguatge persuasiu i que l'estructura i tècniques que se solen adoptar per escriure'ls en són el resultat. E s c r i u re per a un TN exigeix atendre els condicionaments del mitjà, les característiques de l'univers comunicatiu en què es produeix i la sociovisió que transmet la situació comunicativa en què se circumscriu. Pa rtim, així, de la base que el text d'un TN ha de ser primer de tot comunicatiu i informatiu, però també, en termes retòrics convincent, versemblant i c re ï - ble, ja que es parla de la realitat, malgrat que amb estratègies de ficció. Vegem ara algunes qüestions que fan referència als elements —emissor, audit o r i - receptor i missatge—, que configuren la situació de comunicació que es dóna en la confecció de discursos públics, com és el cas que ens ocupa: el dels TN. El primer pas en l'elaboració d'un TN —tant pel que fa al contingut com pel que fa a la forma— ha de ser triar el que es considera que pot resultar més versemblant, més creïble i persuasiu, i doncs, més convincent, per al telespectador. Aquest aspecte fa que els telenotícies de TV3 —com tots els informatius de les altres cadenes— triïn i posin l'èmfasi en unes determinades notícies; i , p e r tant, que de la tria puguem deduir quins són els aspectes que resulten més convincents, sempre segons el criteri de l'emissor (TVC, en aquest cas). En els diferents telenotícies que hem analitzat veiem que la informació que T V C considera més re l l e vant es presenta sempre partint de l'efecte que ha produït o que pot produir a Catalunya, i que TVC amaga en comptades ocasions la s e va opinió, però utilitza el recurs de la pretesa objectivitat per manifestar-la. N'és un exemple la notícia que acabem de transcriure i que dóna TV3 durant el sumari i el posterior desenvolupament sobre el famós cas d'Alcàsser. L ' a l e s h o res ministre de l'Interior havia declarat que els jutges haurien de ser rigorosos a l'hora de concedir permisos penitenciaris, ja que l'acusat Antonio Anglés gaudia d'un permís en el moment dels segrestos i dels assassinats. La notícia, doncs, era que els jutges acusaven el ministre d'imprudent. Però TV3 dóna a entendre: Anatomia d'una notícia: aspectes lingüístics dels telenotícies Anàlisi 22, 1998 105 a) la seva posició distanciada amb frases com: [12] al marge de la polèmica... b) la condició de ben informada, i doncs, convincent: [12] els fets constatables són... El procediment de triar consisteix a buscar la manera de c o n v è n c e rie m o c i o - n a r , objectius fonamentals en la confecció de discursos de massa, ja que siguin de l ' o rd r e que siguin, tots han de ser pensats amb la intenció d'atre u re l'atenció de l'audiència. Això vol dir plantejar-se quina ha de ser l'estratègia argumentativa (temàtica) i psicològica que ha de seguir-se en el desenvolupament del guió del telenotícies. Encara que es digui en boca de diferents tipus d'emissors (pre s e ntadors, locutors, enviats especials, corresponsals, especialistes en el tema) la finalitat del discurs és de ser eficaç i convincent de cara al receptor virtual i fer-lo p a rtícip de la realitat que genera el punt de vista del mitjà. En el cas que acabem d'esmentar, veiem que la informació està plantejada en termes de polèmica entre el Consell General del Poder Judicial i el Mi n i s t e r i de l'Interior. Aquest plantejament desperta l'interès del receptor en els informatius des de tres punts de vista, fonamentalment: a) El primer, des de l'èxit que tota controvèrsia desperta emocionalment. Com diu Ferrés (1996, 191), els informatius no complirien la seva funció catàrtica sense conflicte, sense enfrontament, sense patiment. b) El segon, perquè hi cap la implicació més directa del re c e p t o r, ja que el plantejament polèmic crea la il·lusió de participació en la discussió, quan el receptor pren partit emocionalment per alguna de les opinions en litigi; c) En tercer lloc, integra el receptor en el debat social que el mateix mitjà ha generat, ja que la transcendència de les notícies fa que es generi una opinió generalitzada, que serveix per discutir en els àmbits socials propis de cada receptor, la feina, les amistats, la família, etc. At e n d re, doncs, l'estat d'ànim, la situació emotiva de l'auditori i els pre j udicis que aquest es forma en relació amb l'emissor és estrictament necessari. I és força interessant en el cas dels telenotícies, perquè fa pensar en la necessitat de pre ve u re, a l'hora de dir el text, quina mena de sentiment ha de despertar en el públic. Els fets d'Alcàsser van trasbalsar l'opinió pública per diversos motius, però, sens dubte, un d'ells —si no el més important— va ser el tractament que el conjunt dels mitjans de comunicació li van donar: d'una banda van despert a r impotència, odi i els sentiments més primaris entre els qui se'n podien sentir víctimes potencials; i, consegüentment, d'una altra, van fer trontollar els principis d'entesa entre els dos poders de l'Estat, l'executiu i el judicial. Com diu Joan Ferrés (1996): Desde la fascinación por el espectáculo, se atrofia —o por lo menos disminuye— la capacidad reflexiva, analítica y crítica. Si ante el periódico se busca prioritariamente saber, ante la pequeña pantalla, consciente o inconscientemente, se busca sobre todo emocionarse. (177) 106 Anàlisi 22, 1998 Mavi Dolç; Elvira Teruel 2. Seguint la terminologia de Kelly (1955) a The Psychology of Personal Constructs, que, dit molt reductivament, equival a tot allò que conforma el model del món i la construcció de la realitat d'un individu. Aquest material triat perquè resulta més persuasiu i emotiu s'ha de transformar, però. I això s'aconsegueix amb procediments lògics, basats en el raonament inductiu i en l'analogia. És important conèixer aquests pro c e d i m e n t s retòrics perquè constitueixen la base d'un tipus de proposicions que, amb l'ús, arriben a contenir sentits paradigmàtics, aplicables a un concepte general. L'exemple Un d'aquests procediments —el més clar— és l'e xe m p l e aristotèlic. La societat actual ha construït una bona part del seu sistema de valors amb aquesta tècnica lògica. Els grans mites del cine, de la història, de la política, de la televisió són sovint el que re p resenten alguns personatges públics que hi surt e n f reqüentment. L'ús de l'exemple aristotèlic a la televisió i als telenotícies en c o n c ret obre un camí per a la reflexió, perquè tracta la qüestió de la constru cció de mites socials, que esdevenen exemplars i que col·laboren, per tant, a la conformació de valors dels individus. En el cas dels assassinats d'Alcàsser, Antonio Anglés es converteix en l'ant i h e roi per excel·lència; és l'antimite; re p resenta tot allò que el telespectador odia i, per tant, és l'exemple del mal; el representa. Es contraposa al receptor, la víctima potencial d'un pretès assassí que no mata per cap motiu concre t , incapaç de sentir cap respecte ni pietat per la vida. I l'inconscient de l'espectador necessita que els antagonismes que el componen —la lluita de conflictes entre el bé i el mal (e ro si t h a n a t o s)—hi tinguin lloc, de la mateixa manera que en la ficció hi ha el bo i el dolent, personificat en un de sol o en dos personatges que s'enfronten (May, 1992, 73). Els altres protagonistes de la notícia són els jutges i els funcionaris del Ministeri de l'In t e r i o r, presentats com a part en litigi i, per tant, parcials. En contraposició, els locutors de TV3 re p resenten els e xe m p l e ssocials —Jo rdi Llompart i Àngels Ba r celó en aquest cas—, més qualificats per opinar, parlen com si estiguessin dient un text argumentatiu, perquè defensen o re p resenten una determinada posició o uns determinats tipus socials. Es pot dir que simbolitzen la i m p a rcialitat i la racionalitat, i el receptor hi posa fe, tenint en compte que no pot tenir accés directe a la informació i que, no pot corroborar el que li diuen. L'entimema Un altre procediment que serveix per desenvolupar els continguts de l'anàlisi és l'e n t i m e m a. Es tracta d'una deducció, el resultat d'una operació lògica. Conegut com a sil·logisme retòric, perquè va ser concebut com a estratègia per convèncer el públic. Això és, posar-se en el lloc del receptor i, a partir dels seus « c o n s t ru c t e s »2, elaborar una deducció que pugui ser presentada de manera que Anatomia d'una notícia: aspectes lingüístics dels telenotícies Anàlisi 22, 1998 107 resulti versemblant i persuasiva. L'orador parteix d'unes p re m i s s e s (p re m i s s e s e n t i m e m à t i q u e s) generals, conegudes de tothom, sense rigor científic, l'única condició de les quals és que siguin certes de cara a l'auditori i que puguin servir per desencadenar operacions deductives senzilles. Amb aquest pro c e d i m e n t s'aconsegueix arribar a un consens i a una empatia en temes i actituds dive r s e s . La notícia que analitzem n'és un exemple. Ob s e rvem el moment en què TV3 diu: [12]Al marge de la polèmica, els fets constatables són que, dels 38.482 permisos concedits als interns durant tot l'any passat a Catalunya, n'hi va have r 115 en què els reclusos van fugir. Just acabades de dir aquestes declaracions de l'emissor, hi surt un jutge que corrobora que només hi va haver 115 fugides a Catalunya durant l'any 1993. TV3 torna a parlar i encara hi afegeix una nova dada tranquil·litzadora: [19]Per Nadal, dels 1.200 reclusos dels centres catalans que van tenir permís, 17 no van tornar a la presó. Al nove m b re, la Generalitat va començar el primer pla pilot de reeducació de presos condemnats per delictes sexuals al cent re de Qu a t re Camins i aviat se'n començarà a aplicar un altre al centre de Can Brians. Aquest entimema condueix l'espectador cap a una deducció lògica, ve rsemblant, encara que en el fons comporta falsedat (cosa que, com ve u rem més endavant, té relació amb les implicacions): 1. Per tant, els permisos penitenciaris no posen en perill la societat. 2. El marge d'error és molt petit. Aquest sol ser un dels procediments retòrics emprats —tot i que, sov i n t , no sembla que d'una manera conscient— en l'elaboració dels telenotícies de TVC. El cas d'Alcàsser com a notícia de portada ja demostra que, en la tria de temes, els redactors i els editors del Te l e N otícies tenen ben present que el conflicte entre el bé i el mal és el que afecta de manera més universal el conjunt dels receptors virtuals i, per tant, és digne del lloc preeminent dins un espai informatiu, com ho és també en la ficció. Però el que intenta TV3 en aquest cas és justificar la necessitat dels permisos penitenciaris, d'acord amb el principi que el mal (re p resentat aquí pels presos) pot ser redimit i esdevenir el bé, principis posats ara en discussió per gran part de la població. La tria d'enunciats com «El CGPJ ha fet pública una nota que a c u s a e l m i n i s t re de l'In t e r i o r...», quan immediatament abans s'esmentava Antonio Anglés com «l'acusat dels assassinats» facilita l'empatia amb el re c e p t o r, que exigeix càstig per al/als culpables, per assassinat o, en aquest cas, per possible negligència. 114 Anàlisi 22, 1998 Mavi Dolç; Elvira Teruel insinuat que s'ha de re f o rm a rla legislació per restar als jutges capacitat de decisió a l'hora de donar permisos, actitud que el Poder Judicial tot i que és partidari de reformar el sistema ha considerat ofensiva. Fi x em-nos que el motiu de polèmica entre jutges i govern és d'aclarir qui és el responsable de la concessió d'un permís a un presumpte assassí. El permís, doncs, se li va donar amb l'autorització d'un jutge, que va actuar en funció d'un seguit de factors: [16]L ' e volució de la conducta determina la classificació dels presos, per a la qual es tenen en comptela personalitat, l'historial individual i la durada de la pena. Cada sis mesos com a màxim es re c o n s i d e ra la situació del pre s . Els condemnats de segon o de tercer grau poden tenir 36 o 48 dies de permís a l'any re s p e c t i vament, si han extingit la quarta part de la condemna total i han demostrat una bona conducta. Qui, però, ho té en compte? Qui ho reconsidera? Sens dubte, hi ha dos agents en conflicte, el govern (els legisladors) i els jutges (els executors de la llei). Hi ha un tercer agent que en la notícia apareix emmascarat i desresponsabilitzat, ja que no apareix com a grup o com a persona específics. Es tracta de l ' A dministració penitenciària, que en darrera instància és qui redacta l'informe f a vorable o desfavorable, perquè el jutge actuï en conseqüència. Per tant, és aquesta qui ha tingut en compte i qui ha reconsiderat. Encara més, TV3 recull les declaracions de l'Administració penitenciària, sense posar èmfasi en la subjectivitat amb què són plantejades les dades: [10]Avui, la Di recció General d'Institucions Penitenciàries ha fet saber que l'any 1992, dels més de 19.000 permisos que van concedir els Jutjats de Vigilància Penitenciària, 1.173 van ser contra el criteri de l'Ad m i n i s t r a c i ó . Entre aquests, 57 reclusos van aprofitar per fugar-se. És a dir, només es donen les dades del nombre de reclusos que s'han fugat com a conseqüència de l'obtenció d'un permís, malgrat l'opinió en contra de la mateixa Administració. En canvi, no es faciliten les dades dels reclusos fugats amb el permís obtingut com a conseqüència d'un informe favorable, condició que correspondria a la d'Antonio Anglés. La valoració de si són moltes o són poques les fugues, però, es deixa a consideració del receptor. Implicacions Analitzem ara les implicacions: [9] El permís se li va donar gràcies a un informe favorable de la presó i amb l'autorització del jutge, tal com estableix la Llei Penitenciària p e l s p resos de segon grau. Anatomia d'una notícia: aspectes lingüístics dels telenotícies Anàlisi 22, 1998 115 Però el ministre de Justícia primer i el d'Interior després ham insinuat que s'ha de reformar la legislació per restar als jutges capacitat de decisió a l'hora de donar permisos, actitud que el Poder Judicial, tot i que és partidari de reformar el sistema, ha considerat ofensiva. El fet que el govern (Interior i Justícia) «insinuïn» que cal restar poder als jutges pressuposa que: 1. Els jutges són indirectament responsables de la fuga d'Antonio Anglés i, per tant, de l'assassinat de les xiques d'Alcàsser. 2. Els ministres no gosen a culpar explícitament els jutges, per això —segons TV3— ho insinuen. Així, doncs, entrem en el terreny de les implicacions. Donada una proposició qualsevol, haurem de ve u re quines se'n podran inferir sobre la base d'un model de fets o de context, els quals poden pressuposar al mateix temps actituds o coneixements instanciats. [2] Interior a l · l e g a que el ministre de l'Interior ha estat malinterpretat pels jutges, que té un gran respecte per la justícia i que la demanda de rigor la va fer a tots els estaments relacionats amb les presons. En aquest cas, les possibles accepcions que respondrien al context en què apareix el verb al·legar ens condueixen a definir les diferents implicacions: 1. Donar com a raó. 2. Donar com a argument. 3. Donar com a excusa. En aquest cas, en què el ministre de l'Interior ha estat acusat [1], sembla que la 3a accepció és la més apropiada. Un altre cas: [ 4 ] El Consell General del Poder Judicial ha replicat amb duresa les declaracions del ministre de l'Interior José Luis Corcuera, que d e m a n a v a més rigor dels jutges en la concessió de permisos penitenciaris als re c l u s o s . És a dir, ha respost amb desgrat les opinions del ministre, perquè, en demanar més rigor, aquest manifestava que els jutges no actuaven rigorosament en la concessió dels permisos, motiu pel qual hi ha malestar al CGPJ. Ve i e m , doncs, que la transcendència de les implicacions, d'aquesta en concret, pot ser d'una magnitud tal que pot —sempre segons l'opinió de TV3— desfermar una polèmica entre govern i jutges. 116 Anàlisi 22, 1998 Mavi Dolç; Elvira Teruel Pressuposicions El text ens condueix cap a una pressuposició: «Tothom està d'acord que Antonio Anglés no hauria d'haver hagut d'obtenir un permís penitenciari», però aquesta pressuposició només és vàlida si tenim en compte que en el moment de l'obtenció del permís es podia pressuposar que assassinaria les xiques d'Alcàsser, i sembla que no. D'aquí neix la polèmica, que ens condueix a noves pressuposicions, ara, però, explícites. No hi són implicades, sinó que són sabudes d'acord amb un model previ d'un fet: 1. Els jutges (i l'Administració penitenciària) no actuen amb prou rigor a l'hora de concedir els permisos. 2. El govern hauria de possibilitar una legislació penitenciària més estricta en els casos dels condemnats per delictes sexuals i fer-los complir tota la p e n a . Descripcions Des d'un punt de vista pròpiament discursiu, podem analitzar ara com es fa la descripció dels fets. En primer lloc, tal com havíem destacat en l'apartat de retòrica, el discurs està presentat com a polèmica. Hi ha dos agents en conflicte, govern i jutges. El govern, però, apareix com a acusat de falta de prudència i de serenitat. Els jutges apare i x en com a ofesos pel que s'inferia de les acusacions del ministre. Són els jutges els qui tenen la paraula, els qui apareixen en les declaracions, mai el Ministeri i els qui, en última instància, només són culpables d'executar la llei aprovada pels ministres. Coherència Una de les condicions semàntiques més importants de la textualitat és la propietat de la coherència. En aquest cas, hi ha coherència local que s'explicita a p a rtir de l'aparició de «nosaltres», de Catalunya. Així, la notícia fa re f e r è n c i a a uns fets ocorreguts a l'Estat, però la lectura feta des de Catalunya és la que ens situa fora de la polèmica, al marge dels fets, tot i que possiblement implicats, perquè la legislació hi és comuna. Per això: [3] A Catalunya, els jutges també demanen una reforma de les lleis i les normes penitenciàries, i que hi hagi un tractament de rehabilitació específic pelscondemnats pels delictes sexuals. De tota manera, sembla que el cas d'Antonio Anglés no podria passar a Catalunya, ja que el «nostre» govern té en compte ara ja l'especificitat dels presos i els aplica un pla de reeducació especial: Anatomia d'una notícia: aspectes lingüístics dels telenotícies Anàlisi 22, 1998 117 [19]Per Nadal, dels 1.200 reclusos dels centres catalans que van tenir permís, 17 no van tornar a la presó. Al nove m b r e, la Generalitat va començar el primer pla pilot de reeducació de presos condemnats per delictes sexuals al cent re de Qu a t re Camins i aviat se'n començarà a aplicar un altre al centre de Can Brians. D'altra banda, també amb els factors de coherència general es determinen per mitjà de paràgrafs, o de grans extensions de text, les macro e s t ru c t u re s semàntiques. En el discurs adquireixen la forma de macroestratègies reals per a la construcció dels temes. En la notícia que ens ocupa, la resposta del Consell General del Poder Ju d i c i a l p ressuposa que el ministre ha fet alguna cosa dolenta. A més a més, [3] pre s s uposa la necessitat de canviar la llei, i en cap cas, tal com demanava el ministre C o rcuera, que els jutges siguin més rigorosos. Queda clara, doncs, quina és la posició de TV3 respecte als fets; per això, les declaracions són primer del pre s i d e n t del Consell General del Poder Judicial, en segon lloc, del vicepresident i finalment de l'Administració penitenciària de la Generalitat («nosaltres»), tal com hem vist des de la perspectiva d'anàlisi de la disposició de les idees. Desplaçaments semàntics Les estratègies d'autore p resentació positiva i de presentació negativa de l'altre tenen lloc en la manera com és presentada la informació, a partir de l'ord re oracional. Es tracta del fenomen dels desplaçaments semàntics locals, els quals podem anomenar paralipsi. És un recurs força utilitzat per manipular les opinions i per emmascarar el que pensem, perquè ens preocupa el que es pensarà de nosaltres, si ens definim tan clarament. Tornem a l'exemple anterior: [9] El permís se li va donar gràcies a un informe favorable de la presó i amb l'autorització del jutge, tal com estableix la Llei Penitenciària p e l sp resos de segon grau. Però el ministre de Justícia primer i el d'Interior després han insinuat que s'ha de reformar la legislació per restar als jutges capacitat de decisió a l'hora de donar permisos, actitud que el Poder Judicial tot i que és partidari de reformar el sistema ha considerat ofensiva. Fi x em-nos com, en aquest cas, la primera part serveix per posar l'accent en l'objectivitat de les dades. Objectivitat que és negada aparentment quan TV3 diu: «Però el ministre de Justícia primer i el d'Interior després acusen...». És tracta, al cap i a la fi, d'una paralipsi que TV3 utilitza com a pròleg estratègic de la part negativa del text. Epíleg Per cloure aquest article, voldríem fer unes breus consideracions generals, a tall de conclusions. 118 Anàlisi 22, 1998 Mavi Dolç; Elvira Teruel Atès que un informatiu és alhora un model de llengua i un model de pensament, no es pot destriar l'un de l'altre en l'estudi del missatge que difon. Pe r això considerem convenient l'enfocament d'anàlisi crítica del discurs que conjumina l'un amb l'altre. A més, tot i que pensament, llengua i realitat no sempre es corre s p o n e n , sí que gairebé sempre conformen una manera d'entendre el món. Els telespectadors de TV3 en tenen una, que coincideix amb uns determinats models mentals, amb unes premisses i asseveracions generals que el mitjà recull, amplifica i projecta, d'acord amb les bases del pensament de la comunitat. I això és el que hem volgut tractar en aquesta anàlisi, perquè precisament la llengua com a sistema de signes n'és el reflex. D'altra banda, cal tenir en compte que l'anàlisi de la notícia que pre s e ntem respon a un tipus paradigmàtic: les que contenen una forta càrrega emot i va. Això no vol dir que les d'altres tipus com les d'economia, política o esport s , que vehiculen els informatius de TV3, no en tinguin. Però aquestes són les que evidencien més explícitament la necessitat d'emmarcar l'estudi del discurs dels mèdia en un àmbit més global, com el que hem mirat de desenvo l u p a r. Tanmateix, volem deixar clar que la tria de la notícia, objecte de la nostra anàlisi, ha estat casual, tot i que la transcendència que ha tingut pugui fer cre ure el contrari. De qualsevol manera, el que hem volgut posar de relleu és que TV3, igual que qualsevol altre mitjà de comunicació, té el seu punt de vista dins d'un model de món. I és des d'aquest punt de vista dins d'un model determinat de món que fa una versió de la realitat i que, quan elabora el seu missatge, des de les paraules que fa servir fins a la construcció global del discurs, es compromet i pren posició, encara que vulgui donar aparença d'objectivitat. Referències bibliogràfiques ARISTÒTIL. Retòrica. Poètica. Barcelona: Laia, 1985. AU S T I N, J.L. (1962). How to do things whith words. Oxford University Press. Trad. al castellà: Palabras y acciones. Paidós: Buenos Aires, 1971. BA R T H E S , R. (1966). Recherches Rhétoriques. L'Ancienne Rhétorique. París: Communications 16, Seuil, 1970. ECO, U. (1976). Tratado de semiótica general. Barcelona: Lumen, 1977. FERRÉS (1996). Televisión subliminal. Socialización mediante comunicaciones inadver - tidas. Barcelona: Paidós. GRICE, H.P. (1967). «Logic and conversation», a Further Noles on logig and conversa - tion. Cole & Morgan, 1975. HA L L I D A Y , M.A.K. (1970). «Estructura y función del lenguaje», a LY O N S, J. (ed). Nuevos horizontes de la lingüística. Alianza Universal, 1975. KELLY, G. (1955). The Psycology of Personal Constructs.Nueva York: Norton. LEECH, G. (1974). Semántica. Madrid: Alianza Universal, 1985. MAY, Robert (1992). La necesidad del mito. Barcelona: Paidós. ST E I N E R, G. (1975). Después de Babel, Aspectos del lenguaje y la traducción. Madrid: FCE, 1980. Anatomia d'una notícia: aspectes lingüístics dels telenotícies Anàlisi 22, 1998 119 TERUEL, M.E. (1997). Retòrica, informació i metàfora. Anàlisi aplicada als mitjans de comunicació de massa. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions. VA N DI J K, Teun A. (1996). «Opiniones e ideologias en prensa» a Voces y culturas, novembre de 1996. (Ponència presentada a la taula rodona sobre «El discurs en els mitjans de comunicació». Cardiff, juliol de 1995).