Anàlisi 22, 1998 47-59
La ece ca sob e comunicació social a Ca alunya:
assaig de eali zació d'un pano ama comp ensiu
Jo di Be io
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Depa amen de Pe iodisme i de Ciències de la Comunicació
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
Resum
Desc ipció de les di e en s endències que han exis i en la ece ca sob e comunicació social a
Ca alunya. S'hi desc iuen els àmbi s d'es uc u a, his ò ia, eo ia i comunicació pe iodís ica.
També s'hi an e e ències a les di e en s endències eò iques a què s'han adsc i els in es igado s.
Pa aules clau:es uc u a de la comunicació, eo ia de la comunicació, his ò ia de la comu-
nicació, comunicació pe iodís ica, Ca alunya, ece ca.
Abs ac . Resea ch in Social Communica ion in Ca alonia: owa ds a comp ehensi e o e iew
A desc ip ion o he a ious ends in esea ch in social communica ion in Ca alonia.
Aspec s such as s uc u e, his o y, heo y and jou nalis ic communica ion a e deal wi h.
Re e ence is also made o he di e en heo e ical schools ep esen ed by he esea che s.
Key Wo ds: S uc u e o communica ion, communica ion heo y, his o y o communi-
ca ion, jou nalis ic communica ion, Ca alonia, esea ch.
In oducció
Els es udis sob e la comunicació social i els enòmens que gi en al seu en o n
són o ça ecen s an si limi em la nos a pe spec i a a la Ca alunya es ic a com
si l'es enem a o l'àmbi de pa la ca alana. Lle a d'uns p eceden s his ò ics,
mol limi a s d'al a banda, els es udis i, més enca a, la e c e ca p òpiamen di a
no es consoliden sinó és en les da e es dècades i, si olem se es ic es, hem de
di que el g uix de la p oducció cien í ica s'ha eali za en els da e s quinze anys.
Cal p ecisa que emp em el mo e c e c aen un sen i mol ampli: olem e e-
i -nos an a les desc ipcions sob e els enòmens que es p o d u e i xen en aques
c a m p , com a les e lexions que s'hi an des de di e ses pe spec i es cien í iques,
així com ambé a la his ò ia del desen olupamen del sis ema comunica iu.
La e c e ca ha es a e a, bàsicamen , pe au o s uni e si a is en el si de la
ma eixa ins i ució uni e si à ia o en cen es, undacions i ins i u s públics i
48 Anàlisi 22, 1998 Jo di Be io
1. Aquí hem d'esmen a les col·leccions de Gus a o Gili, d'edi o ial Pò ic, d'edi o ial Bosc,
de Paidós i, da e amen , la dels se eis de publicacions de la Uni e si a de València, Jaume
I de Cas elló i de la Uni e si a Au ònoma de Ba celona.
2. La noció «d'ambien » en esa com el conjun de condicions pe què es pugui dona la ece -
ca en un àmbi cien í ic l'he p esa com ex ensió «d'ambien in el·lec ual» desen olupada
pe BE R R I O , Jo di i SA P E R A S , En ic (1993). Els in el·lec uals a ui. Ba celona: Ins i u d'Es udis
Ca alans.
3. Vegeu CO R O M I N A S, Ma ia. «Es uc u a i polí iques de comunicació», a BE R R I O, Jo di (di .),
( 1 9 9 7 ) .Un segle de ece ca sob e la comunicació a Ca alunya. Ba celona: Uni e si a Au ònoma
de Ba celona, P. 99-150.
p i a s. Tanma eix, cal no oblida les apo acions eali zades pe una munió
d'es udiosos deslliga s de les ins i ucions an e io s i que no malmen e b a l l e n
en soli a i. Han es a especialmen signi ica i es les e es sob e p emsa coma -
cal, o og a ia i cinema pe la quan i a i quali a de les ob es publicades.
La c eació d'un ambien
Pe què hi pugui ha e una e c e ca desen olupada en qualse ol dels àmbi s
cien í ics són necessà ies un conjun de condicions. En p ime lloc una massa
c í ica d'especialis es, comunica s en e ells i ambé amb els seus col·legues
es ange s amb unes condicions de eball plausibles. Això implica l'exis èn-
cia de e is es especiali zades, col·leccions de llib es en les quals puguin publi-
ca l'ob a p òpia i bones biblio eques que con inguin o a la p o d u c c i ó
in e nacional. Calen, a més, bases de dades i de documen ació. To això s'ha
dona a casa nos a g àcies a l'exis ència de les acul a s de ciències de la comu-
nicació, con inuado es de les inicials escoles de pe iodisme. La uni e si a ha
apo a una base p o essional absolu amen necessà ia, així com unes in aes-
uc u es mínimes. Tanma eix, la ins i ució uni e si à ia, al com unciona al
n o s e país, no ga an eix l'apo ació su icien de ecu sos pe du a e me les
i n es igacions. Cal que exis eixin, doncs, ins i u s de e c e ca que puguin inança
les in es igacions i complemen a les in aes uc u es de les ins i ucións uni-
e si à ies. En el nos e cas aques pape l'han ingu el Cen e d'In es igació
de la Comunicació, l'Ins i u d'Es udis Ca alans i alguna undació p i a d a
com la Jaume Bo ill. To aques en ama d'ins i ucions, d'ins umen s i de
elacions no s'han dona en e nosal es, d'una mane a plena, sinó du an els
d a e s deu o quinze anys. En aques ma eix o d e de coses, esul a absolu amen
necessà ia l'exis ència de col·leccions de llib es i e is es especiali za s que publi-
ci in l'ob a dels in es igado s ca alans. Du an els da e s anys s'ha a ança de
mane a decidida en aques aspec e1.
El conjun de ci cums àncies desc i es, imp escindibles o es elles, pe ò
d'impo ància a iable en el seu de all, és el que anomenem ambien in el·lec -
u a l o de e c e c a2. En aques ma eix sen i cal esmen a de la asca e a l i z a d a
pe Miquel de Mo agas, Emili P ado o Josep Gi eu, com animado s de la
e c e ca a a és del seu mes a ge i de la inco po ació de jo es in es igado s als
equips3.
La ece ca sob e comunicació a Ca alunya: un pano ama comp ensiu Anàlisi 22, 1998 49
4. He segui la ma eixa classi icació emp ada en el eball: BE R R I O, Jo di (di .) 1997. Un segle
de ece ca sob e comunicació a Ca alunya. Ba celona: Uni e si a Au ònoma de Ba celona.
El o de la ece ca que s'ha e
La ece ca que s'ha e a Ca alunya, en les se es di e en s e apes, hem de con-
side a que, globalmen , ha es a no able pel que a a la se a quali a . Es à cons-
i uïda pe eballs gene almen ben elabo a s que, o i la se a modès ia,
aconsegueixen, en mol es ocasions, les inali a s que es p oposen.
Com és na u al, no o s els àmbi s que cons i ueixen el camp de la comu-
nicació social han es a ac a s amb la ma eixa in ensi a i ence . Pel que a
a l'es uc u a i a les polí iques de comunicació, és opo ú d'assenyala que s'ha
a ança en el coneixemen i la desc ipció del sis ema comunica iu ca alà.
Ac ualmen podem eni una idea de conjun dels mi jans de comunicació, la
se a es uc u a com a sis ema i ambé de les polí iques que s'hi an des de les
dis in es adminis acions, així com les que s'hi pod ien e , ca s'han e a l i z a s
es o ços impo an s de p o s p e c i a. P obablemen , aques ha es a l'àmbi
millo desen olupa i en el qual les apo acions gaudeixen d'un in e ès e m a -
cable pe a o el qui ulgui conèixe el pano ama ca alà. És po se l'únic àmbi
en què els eballs poden eni , ins i o , un in e ès de cai e in e nacional. Cal
e m a ca aquí el g an nomb e de eballs i monog a ies des inades a l'es udi
de la indús ia i la p oducció cinema og à ica que s'han elabo a en els da e s
in anys. Pel que a a l'àmbi de les eo ies de la comunicació l'es o ç ona-
men al ha es a basa en la in oducció en e nosal es de la e c e ca que es a
a eu del món, inali a plenamen assolida pels in es igado s ca alans. El pano-
ama que p esen a la e c e ca sob e la his ò ia dels mi jans i de la comunicació
social en gene al és o ça enco a jado , o i que incomple . Res en pe e enca-
a mol s es udis pa cials dedica s a capçale es pe iodís iques que han exis i al
nos e país ins a con egi un pano ama comple . Els es udis de comunicació
pe iodís ica an segui una línia acil·lan , en un p incipi, pe ò cla amen p o-
me edo a en els da e s anys. Hi ha una p oducció enca a incomple a de e-
balls sob e el pe iodisme ca alà. Mol s dels in es igado s en aques àmbi , a
di e ència del que ha passa en el d'es uc u a i polí iques de la comunicació,
s'han ocupa més del pano ama pe iodís ic espanyol i in e nacional que no
pas ca alà, e de no ables excepcions.
Els àmbi s que assoleix
La e c e ca sob e comunicació social que s'ha eali za a Ca alunya és a i a d a
pel que a als àmbi s que assoleix i mul i o me espec e de les ap ox i m a c i o n s
cien í iques que s'hi an. Cen an -nos, de p ime , en el p ime aspec e i sim-
pli ican , la podem ag upa en uns àmbi s conc e s4. Es ac a d'un ipus d'a-
g upació de emes que ha guanya consis ència en e nosal es i, d'aco d amb
això, ha pola i za els emes de e c e ca i ha con igu a les assigna u es dels
«cu icula» uni e si a is. Són els àmbi s d'es uc u a i de polí iques, d'his ò-
50 Anàlisi 22, 1998 Jo di Be io
5. Vegeu: MO R A G A S, Miquel de. (1988). Espais de comunicació. Expe iències i pe spec i es a
C a a l u n y a. Ba celona: Edicions 62; GI F R E U , Josep. (1991). Cons ui l'espai ca alà de comu -
nicació. Ba celona: Cen e d'In es igació de la Comunicació.
ia de la comunicació, de eo ies, de comunicació pe iodís ica i els especí ics
d'alguns mi jans com poden se els de cinema, la his o ie a il·lus ada o el
c a e l l .
L'es uc u a comunica i a a Ca alunya, a Espanya i a l'àmbi in e nacional.
Aques és un àmbi que ha es a especialmen p oduc iu en e nosal es, ja que
és el que ha ocupa el majo nomb e d'in es igado s i ambé és el que ha gene-
a un nomb e més g an de e c e ques i de publicacions. El més e m a cable que
obem del que s'ha e en aques àmbi ha es a l'a enció dedicada a es udia
el sis ema comunica iu ca alà en els seus di e en s espais: local, coma cal i
nacional. La se a especial signi icació e donada pe què el nos e model comu-
nica iu p esen a un nomb e d'especi ici a s que el con e e i xen en un cas mol
p a icula dins d'Eu opa. Aques s es udis han dona els millo s ui s en la
de e minació dels elemen s que cons i ueixen un sis ema comunica iu diguem-
ne «no mal». Els in es igado s ca alans s'han es o ça a de ini la no mali a
com un objec iu a assoli a pa i d'unes polí iques p oposades. La necessi a de
de ini un àmbi pa icula ca alà ha po a els in es igado s a delimi a els
modes de comunicació locals, nacionals i in e nacionals. Ha es a , doncs, en el
ema dels espais de comunicació5on els eballs que s'han e en e nosal e s
ha o e les apo acions més inno a d o es. En aques a eina hem de sub a lla la
asca de dos in es igado s onamen als, que són Miquel de Mo agas i Jo s e p
Gi eu, o i que se n'hi poden comp a al es com Ma ia Co omines o Joan
Co bella.
E s e amen elacionada amb la desc ipció de les emp eses, de les media-
cions ècniques o de les p àc iques p o essionals hi ha hagu els es udis de polí-
iques de comunicació. La econs ucció de la cul u a ca alana a l'època de la
indús ia de la cul u a ha obliga a conèixe els elemen s més signi ica ius que
hi ha en una cul u a con empo ània, pe al d'iden i ica les p àc iques cons-
uc i es pe al d'es abli un espai ca alà de comunicació di e encia i alho a
connec a amb o a la eali a in e nacional, més enllà dels localismes més o
menys olklò ics. Les p eocupacions dels in es igado s ca alans s'han ad eça a
plan eja les bases concep uals des inades a pode es abli polí iques de comu-
nicació a les nacions sense Es a , de mane a que no es in al ma ge de les pos-
sibili a s que ob en els mi jans de comunicació, alho a que ambé puguin
de ensa -se de les conseqüències ad e ses que compo en les no es p àc iques
comunica i es globali zado es.
Dins aques àmbi gene al d'es uc u a de la comunicació a Ca alunya,
m e e i x en una especial a enció els es udis sob e els mi jans locals i coma cals. El
e que aques ipus de comunicació hagi ingu i ingui ac ualmen un no a-
ble desen olupamen , ha gene a nomb osos es udis especí ics. Aquí hem de des-
aca els eballs de Rosa F anque sob e les àdios locals i els de Jaume Gu i l l a m e
La ece ca sob e comunicació a Ca alunya: un pano ama comp ensiu Anàlisi 22, 1998 51
6. Sob e aques ema hi ha una bibliog a ia ex ensa, de la qual en des aca íem: GU I L L A M E T,
Jaume. (1983).La p emsa coma cal: un model ca alà de pe iodisme popula . Ba celona:
Gene ali a de Ca alunya; FRANQUET, Rosa i MARTI, J.M. (ed.). (1989). 10 años de libe -
ad de in o mación en la adio española: 1977-1;987. Jo nadas sob e la libe ad in o ma i a en
los medios audio isuales españoles. Ba celona: Depa amen de Comunicació Audio isual
Publici a .
7. MO R A G A S, Miquel de. «Els mi jans de comunicació i el can i polí ic a Ca alunya». P a p e s,
21, 1984, p. 9-11; GI F R E U , Josep. (1986). Comunicació, llengua i cul u a a Ca alunya,
Ho i zó 1990. Ba celona: Ins i u d'Es udis Ca alans.
8. MA T E O , Rosa io de. e al . (1988). La p emsa ca alana als anys ui an a. Ba celona: Gene ali a
de Ca alunya; MA T E O, Rosa io de (co d.). (1989). La emp esa pe iodís ica en los ochen a.
Ba celona: Fundación Conde de Ba celona; Els mi jans de comunicació social als ´Qua e
Mo o s´ pe Eu opa: Es uc u a econòmica i anàlisi compa a i a. Ba celona: CEDIC.
9. CO R B E L L A, Joan. (1988). La comunicació social a Ca alunya: Pano ama gene al als anys ui -
a n a. Ba celona: CEDIC; 1991, La comunicació social a Ca alunya, 1981-1991: Una dèca -
da de can is. Ba celona: CEDIC
10. CO R O M I N A S ,Ma ia i LL I N É S, Mon se a . (1988). La ele isió a Ca alunya. Ba celona: Llib es
de la F on e a; LL I N É S, Mon se a . (1990). Els se eis de ele ex a Eu opa Occiden al.
Bella e a: UAB. Tesi doc o al.
11. PA R É S, Manuel i TE M B L A Y, G.(ed.) Ca alunya, Quebec: dues nacions, dos models c u l u a l s .
Ba celona: Gene ali a de Ca alunya. (1988). CO R O M I N A S, Ma ia. (1989). Polí ica lingüís -
ica i polí ica de mi jans a Eu opa. Bella e a: Uni e si a Au ònoma de Ba celona; MO R A G A S,
Miquel de. «Polí icas de comunicación, ele isión y egiones en Eu opa» a El nue o mapa
in o ma i o eu opeo. Ac as de las IV Jo nadas In e nacionales de Ciencias de la In o mación.
Pamplona: Se icio de Publicaciones de la Uni e sidad de Na a a. (1990). p. 95-106.
12. GI F R E U , Josep. (1986). El deba e in e nacional de la comunicación. Ba celona: A iel;
MU R C I A N O, Ma cial, (1992). Es uc u a i dinàmica de la comunicación in e nacional.
Ba celona: Bosch Casa Edi o ial; «El deba e sob e la ci culación in e nacional de la comu-
nicación» a MO R A G A S, Miquel de. (ed.). Sociología de la comunicación de masas, ol. IV.
Ba celona: Gus a o Gili, 1985, p. 100-124.
s o b e p emsa coma c a l6. Pel que a al pano ama gene al dels mi jans exis en s
a Ca alunya, hem de con inua des acan l'ob a de Josep Gi eu i ambé la de
Miquel de Mo a g a s 7, al cos a de la d'al es in es igado s com Rosa io de
Ma eo, cen ada en els aspec es econòmics de les emp eses comunica i e s8;
Joan Co bella, amb balanços pe iòdics sob e el sis ema comunica iu ca alà9, i
Ma ia Co ominas i Mon se a Llinés1 0 amb es udis sob e la ele isió ca alana,
amb especial a enció a la llengua i ambé cap a al es mi jans.
Un ema e m a cable que s'ha desen olupa dins d'aques àmbi ha es a el
que ac a el model de comunicació ca alà en elació amb d'al es que poden se -
i -ne de compa ació o e e ència, com poden se els del Quebec o Escòcia.
En es e a elació amb el model ca alà de comunicació, enim l'in e ès que han
d e s p e a les polí iques de comunicació que es an a Ca alunya i a la es a de paï-
s o s1 1. Els es udis sob e les polí iques de comunicació han ingu so in una
m o i ació p agmà ica al se ei d'uns objec ius cla amen ideològics, en el sen-
i d'o e i a les au o i a s au onòmiques pe spec i es cien í iques pe o ien a
llu p eses de decisions pe consolida un sis ema comunica iu mode n.
Malg a l'a enció p e e en als emes ca alans, ambé enim en aques àmbi
eballs que an e e ència a emes gene als1 2, an en el camp de l'es u c u a
52 Anàlisi 22, 1998 Jo di Be io
13. TR E S S E R R A S, Joan Manuel; GO M E Z MO M P A R T, Josep Lluís. «Les in es igacions sob e his ò-
ia de la comunicació deçà dels p ime s se an a», a BE R R I O, Jo di (di .) (1997), op. ci . p.63.
14. Vegeu el eball: GOMEZ MOMPART, Josep Lluís; TRESSERRAS, Joan Manuel. «Els an ece-
den s i els p ime s es udis comunica ius», p. 45-61, i ambé «Les in es igacions sob e his ò-
ia de la comunicació d'ençà dels p ime s se an a», p. 63-96, a BE R R I O, Jo di (di .), op. ci .
15. TRESSERRAS, Joan Manuel; GOMEZ MOMPART, Josep Lluís, op. ci . p.. 66.
16. MARIN, En ic. (1982). Me odología de la his ò ia de la p ensa española.
17. MORENO, Ampa o. (1982). Me odología de la his ò ia de la p emsa española.
com en el de les polí iques de comunicació. A Ca alunya, com a o a e u ,
du an els da e s anys hem assis i a un in e ès c eixen pe la in oducció de
les denominades n o es ecnologies de la comunicació. S'es udia com can ia el
sis ema comunica iu gene al, amb in en s incipien s d'esb ina -ne les conse-
qüències socials, cul u als i polí iques. No manquen en aques àmbi de les
no es ecnologies apo acions especí iques al cas ca alà.
La in es igació sob e la his ò ia de la comunicació social. Els eballs que s'han
e han es a cen a s, gai ebé de mane a exclusi a, a la eali a ca alana; a o
es i a hi ha alguns eballs sob e emes espanyols13. Pe bé que l'àmbi his o-
iog à ic és mol impo an pe a la cons i ució de la comunicació social com
a disciplina cien í ica di e enciada, enca a és en camí de consolida -se en e
nosal es. La his ò ia de la comunicació social, ja sigui en esa de mane a es-
i c i a com a his ò ia dels mi jans, o de aisó més gene al assolin o es les o -
mes de comunicació, o jus comença a con igu a -se de mane a se iosa des
d'una pe spec i a cien í ica exigen . És ben ce , pe ò, que cal pensa que o
és massa ecen , e del cas de la p emsa o po se del cinema, pe què ja es igui
consolidada una his o iog a ia desen olupada. De o a mane a, les ece ques
ac uals han supe a els plan ejamen s inicials i an en el camí de cons i ui -se
en una ac i i a especí ica dins l'àmbi més gene al dels es udis sob e la comu-
nicació mediada14.
Ac ualmen , p esenciem com els in es igado s ca alans po en el camí de dis-
ingi la his ò ia de la p emsa de la del pe iodisme. Hi ha mol es monog a ies
s o b e els di e en s mi jans que han exis i al nos e país; malau adamen poques
han es a e es amb el igo me odològic que exigeix la his o iog a ia cien í i-
ca. La endència, pe ò, especialmen en els eballs uni e si a is, és la de supe-
a les ac uals mancances. Els in es igado s ca alans conside en que cal en end e
com a his ò ia del pe iodisme «la his ò ia d'una ac i i a especiali zada en la
ansmissió de la in o mació i d'opinions a un col·lec iu de e mina —no sem-
p e adequadamen designa com a «públic», «audiència», «lec o a », e c.— i
de les modali a s discu si es que, en cada ci cums ància, aquella ac i i a espe-
ciali zada es ableix»1 5. Aquí podem des aca les apo acions de Josep Ma i a
Casasús i Josep Lluís Gómez Mompa . En els da e s anys assis im, doncs, a
una e n o ació de l'en ocamen i de la me odologia; au o s com En ic Ma í n1 6
i Ampa o Mo e n o1 7 de ugen una his ò ia del pe iodisme cen ada exc l u s i a-
men en els mi jans i p opugnen la se a inculació als con ex os cul u als gene-
als que cons i ueixen el seu ma c na u al.
La ece ca sob e comunicació a Ca alunya: un pano ama comp ensiu Anàlisi 22, 1998 53
18. ES P I N E T,F ancesc. (1997). No ícia, ima ge, simulac e. Bella e a: Uni e si a Au ònoma de
Ba celona; GO M E Z MO M P A R T, Josep Lluís. (1992). La gènesi de la p emsa de masses a
Ca alunya. Ba celona: Pò ic.
19. GU I L L A M E T, Jaume. (1983). La p emsa coma cal. Un model ca alà de pe iodisme popula .
Ba celona: Gene ali a de Ca alunya; HU E R T A S, Josep Ma ia. (1982).La p emsa de ba is a
Ba celona, 1939-1982. Ba celona; SOLÀ, Lluís. (1983). Cul u a popula , educació i socie a
al no d-es ca alà (1887-1959).
20. PO R T E R , Miquel. (1992). His ò ia del cinema a Ca alunya. Ba celona: Gene ali a de
Ca alunya; GU B E R N, Román. (1973). His o ia del cine. Ba celona: Edi o ial Lumen; (1983).
Cien años de cine. Ba celona: B ugue a.
21.CO M A, Ja ie . (1978). Los comics, un a e del siglo XX. Mad id: Ediciones Guada ama;
1979, Del ga o Félix al ga o F i z. His o ia de los comics. Ba celona: Gus a o Gili; SO L À,
Lluís. (1972). Un segle d'humo ca alà. Ba celona: Edi o ial B ugue a; RU I Z CO L L A N T E S,
F ancesc Xa ie . ( 1 9 9 0 ). Els ca ells del PSUC: 1976-1988: les es a ègies pe suasi es en la
p opaganda elec o al. Ba celona: Ca alana de Publicacions Reunides.
En e mes gene als, els p o esso s in es igado s de les uni e si a s ca ala-
nes han e un es o ç des ina a incula la his ò ia dels mi jans de comunica-
ció a la his ò ia de la comunicació en gene al. Aques s au o s endeixen a
conside a la comunicació social com a an opologia cul u al. Hi ha di e ències
e n e els camins que ha emp ès Ampa o Mo eno i els d'En ic Ma ín, Jo a n
Manuel T esse as i Josep Lluís Gómez Mo m p a . La p ime a s'ha dedica a
una c í ica de la his o iog a ia cien í ica, en e una denúncia de «l'a q u e i p u s
i il». La es a del g up es a o ien a p imà iamen e s la semiò ica i, inalmen ,
han e oba el cos cen al dels mi jans de comunicació com a objec e d'es u-
di. Un dels emes que els ha ocupa en els da e s anys és el de comp e n d e i des-
c iu e la o mació de la comunicació de masses a Ca alunya18.
L'es udi his o iog à ic de la p emsa coma cal ha cons i uï un cen e
pe manen d'a enció pe als in es igado s ca alans. En co espondència amb
la ica adició que hi ha en el nos e país de comunicació local, ja que des
del segle passa en enim es imonis, nomb osos es udiosos de la uni e s i a
i ambé de o a s'hi han dedica 1 9 amb l'edició de monog a ies i ob es de
c o n j u n .
Més enllà de la p emsa hi ha un g uix d'in es igado s que a mol de emps
que es dediquen a l'es udi dels di e en s mi jans. De mane a especial, el cine-
ma ha es a l'objec e p i ilegia de nomb osos es udis2 0, pe ò no ha manca
l'a enció sob e els ca ells, la his o ie a il·lus ada2 1 i els al es mi jans. Mol s d'a-
ques s eballs s'han e o a del ma c de la uni e si a . Pel que a al cinema,
cal des aca la asca eali zada des de a mol s anys pe Román Gube n, sense
oblida -ne al es com Miquel Po e o Joaquim Romague a.
La comunicació pe iodís ica. La p àc ica del pe iodisme ha conegu a
Ca alunya un desen olupamen , des de a més de dos-cen s anys, semblan als
països i cul u es del seu en o n; anma eix, el pe iodisme esc i en llengua ca a-
lana ha es a absen du an lla gues e apes, ja os pe obli o pe p o h i b i c i ó .
De o a mane a, la ja e l a i amen lla ga ajec ò ia de l'exe cici pe iodís ic,
en una o al a llengua, que s'ha pogu e al nos e país ha ingu com a e s u l-
54 Anàlisi 22, 1998 Jo di Be io
22. CHILLÓN, Albe . (1993). Li e a u a i pe iodisme. València. Sec e a ia de Publicacions de
la Uni e si a d'Alacan , Publicacions de la Uni e si a Jaume I, Uni e si a de València:
p.21;(1994). Li e a u a de e s. Ba celona: Llib es de l'Índex.
23. CA S A S U S , Josep Ma ia. (1986).Lliçons de pe iodisme en Josep Pla. Ba celona: Edicions Des ino;
( 1 9 8 7 ) . El pensamen pe iodís ic a Ca alunya. Ba celona: Cu ial; (1989). Eugeni Xamma .
P e i o d i s m e. Ba celona: Quade ns C ema; (1991). Pe iodisme que ha e his ò ia. Ba celona:
Dipu ació de Ba celona, Col·legi de Pe iodis es.
a la c eació d'una ce a adició p òpia que es coneix a pa i de mane es i
d'es ils especí ics. Podem pa la , doncs, d'un modes pe ò exis en es il ca alà
de e pe iodisme.
Si bé l'exis ència de p emsa esc i a i audio isual és an iga, la e lexió eò-
ica sob e les mane es de e d'aques a p o essió és ecen . Com als al es paï-
sos, de p ime , la p osa pe iodís ica ha es a exclusi amen esc i a, pe ò en els
d a e s se an a anys ambé ha conegu una p àc ica adio ònica, i desp és ele-
i s i a. En aques aspec e insis i an alguns dels nos es in es igado s com Albe
Chillón22, men e que al es cen en les se es anàlisis de mane a p e e en en
les o mes esc i es d'aques a ac i i a , com és el cas de Josep Ma ia Casasús. El
d e s e n olupamen del pe iodisme, an l'esc i com l'audio isual, s'han e ec-
ua ins a cons i ui un sis ema comunica iu mode n o ça complex; això sí,
amb p oblemes d'iden i a i amb una ba eja de no mali a i ano mali a .
D'una banda, les p àc iques p o essionals són en una si uació de plena conso-
lidació; d'al a, els mi jans de comunicació espanyols, amb la o ça que li p o-
po cionen els ex ensos públics cas ellanopa lan s, es an o amen implan a s
a Ca alunya. A causa d'això, els mi jans amb seu a Ca alunya, an els esc i s o
pa la s, en llengua ca alana o cas ellana, no gaudeixen dels i a ges i de les
audiències que assoli ien en al es ci cums àncies.
En els es udis sob e la comunicació pe iodís ica, hi ha dues endències
ben ma cades. Una és la que els en én com un àmbi pa icula dins d'una
p e esa ciència de la comunicació; una al a, com una disciplina independen .
En e els in es igado s ca alans que s'han ocupa del enomen pe iodís ic,
podem oba dues g ans òp iques. La p ime a es à e p esen ada pe au o s
com Josep Ma ia Casasús o Jaume Guillame i é una inclinació cla a a ac-
a el pe iodisme ca alà i en llengua ca alana: les se es ca ac e ís iques dis in-
i es, els seus au o s més impo an s així com l'exis ència d'un possible model
d i e encia . La segona se ia una òp ica més abs ac a i ac a ia el pe iodisme
de qualse ol lloc; pod ia aga a models del nos e país o de qualse ol al e .
Aques a segona endència es a ia e p esen ada p incipalmen pe Héc o Bo a
i Albe Chillón.
Josep Ma ia Casasús és, po se , el p incipal au o dedica a es udia el pe io-
disme ca alà adicional des dels au o s i les se es endències. Ha publica nom-
b oses monog a ies sob e les igu es del pe iodisme ca alà que han ma c a
època23. Casasús conside a que el pe iodisme cons i ueix una disciplina cien-
í ica au ònoma, que anomena pe iodís ica, i que es dedica a es udia els p o-
cessos p o essionals de p oducció de les no ícies, des de la se a selecció, ins a
La ece ca sob e comunicació a Ca alunya: un pano ama comp ensiu Anàlisi 22, 1998 55
24. CA S A S U S , Josep Ma ia. «La sis ema i zació dels es udis sob e his ò ia i c í ica de la Pe iodís ica»,
Pe iodís ica 1, (1989). p.99.
25. BO R R A T, Héc o , (1989). El pe iódico ac o polí ico. Ba celona: Gus a o Gili; «El pe iódico
ac o del sis ema polí ico», a Anàlisi, 12, (1989). p. 67-80; «Apo es de la pe iodís ica a la
polí ica compa ada», a Pe iodís ica, 1, (1989). p. 59-77.
26. BO R R A T, Héc o . «La Eu opa de los pe iódicos. Es a egias disce nibles en el discu so poli-
ónico ace ca de los acon ecimien os comuni a ios», a Pe iodís ica,.2, 1990, p. 53-68.
27. CA S A S U S, Josep Ma ia. «La pe iodís ica com a expe imen ació de la no a e ò ica», a
P e i o d í s i c a , 6, 1993,. p. 125-128; BO R R A T, Héc o . (1989). El pe iódico, ac o polí ico.
Ba celona: Gus a o Gili; CHILLON, Albe . (1993). Li e a u a i pe iodisme. Op ci .
la publicació, passan pe la e d a c c i ó2 4, amb els p ocedimen s i els mè odes
p opis de les ciències socials i de la c í ica li e à ia.
Pel que a a la segona endència hem de des aca les in e essan s apo a-
cions que ha e Héc o Bo a a l'es udi del pe iodisme polí ic. Des aquen els
seus eballs sob e els pe iòdics conside a s com a ac o s polí ics25. L'au o és
un exemple cla de la ece ca e a des de Ca alunya, pe ò amb una pe spec i-
a no nacional, abs ac a, pod íem di 2 6. També hem de e m a ca les p ime e s
a p o acions que ha e Albe Chillón a les elacions en e li e a u a i pe io-
disme; uns es o ços que sens dub e ajuda an a acla i els aspec es es è ics i
comunica ius del discu s pe iodís ic.
Un ema que ac en ac ualmen alguns au o s és el de la na u alesa a gu-
m e n a i a dels ex os pe iodís ics. Pe e això apel·len als ecu sos que els po
dona la e ò ica. Aques s in en s els obem an en Josep Ma ia Casasús,
Héc o Bo a com en Albe Chillón2 7. Els plan ejamen s d'aques s au o s
m o s en d'una mane a no a en e nosal es les elacions en e li e a u a i pe io-
disme, ema que ha es a ac a especialmen pe Albe Chillón. En els seus
eballs es po oba no solamen la dimensió li e à ia del pe iodisme sinó
ambé com la li e a u a con empo ània en ep l'emp em a.
La eo ia de la comunicació.Les eo ies de la comunicació cons i ueixen un
dels àmbi s impo an s pel olum de la p oducció que s'ha publica en els
d a e s anys. Es ac a d'un àmbi cla amen in e disciplina i i així es e l e c-
eix en els eballs que s'han e a casa nos a, els quals, pe ò, cal no oblida -
ho, s'han cen a en l'es udi de les endències que han exis i en l'àmbi
in e nacional. No podem oba enca a cap ap oximació eò ica o iginal en e
els in es igado s ca alans. En els eballs que s'han desen olupa en e nosal e s ,
e s gai ebé o s en els da e s quinze anys, hi o b a em es udis de sociologia
de la comunicació, els quals con enen la sociologia de la cul u a, de comuni-
cació polí ica i opinió pública i d'anàlisi de con ingu s, amb una especial dedic a-
ció a les ècniques semiò iques.
El conjun de emes e e i s a la in luència dels mi jans sob e les audièn-
cies, la comunicació polí ica i opinió pública me eix una a enció c e i xen de
p a dels in es igado s ca alans. Aques e é a e u e amb la cen ali a , que
ha ingu semp e, i que es man é ac ualmen , el p oblema de la in luència dels
mi jans. Aques a emà ica ha es a in oduïda i consolidada en e nosal es g à-
cies als eballs d'au o s com Miquel de Mo agas, En ic Sape as i Ma ia Do l o e s
