Educació i investigació en comunicació de masses a Bèlgica

Resum En aquest article es consagra la distinció entre la investigació sobre comunicació de masses a Flandes i la que es realitza a la comunitat belga francòfona. La descripció que es refereix a la Bèlgica flamenca es fa a través de la categorització dels treballs segons el seu autor en les diferents universitats, mentre que en el cas de la Bèlgica francòfona la descripció atén més al procés evolutiu dels estudis i del seu àmbit acadèmic. Paraules clau: investigació sobre comunicació de masses a Bèlgica, estudis a Flandes, estudis a la Bèlgica francòfona. Resumen. Educación e investigación en comunicación de masas en Bélgica En este artículo se constata la distinción entre la investigación sobre comunicación de masas en Flandes y la realizada desde la comunidad belga francófona. La descripción referida a la Bélgica flamenca se lleva a cabo con la categorización de los trabajos según su autor en las distintas universidades, mientras que en el caso de la Bélgica francófona la descripción atiende más al proceso evolutivo de los estudios y de su ámbito académico. Palabras clave:investigación sobre comunicación de masas en Bélgica, estudios en Flandes, estudios en la Bélgica francófona. Abstract. Teaching and research in the field of the mass media in Belgium This article draws a distinction between the research on the mass media carried out in Flanders on the one hand, and that carried out in the French-speaking Belgian community, on the other. The description of Flemish Belgium categorises the studies, by author, at the various universities, whilst in the case of French-speaking Belgium, the description focuses more on the evolutive process of studies and their academic context. Key words: research into mass media in Belgium, studies in Flanders, studies in Frenchspeaking Belgium. * Traduït per JACQUELINE DONOYAN. Anàlisi 21, 1997 71-89 Educació i investigació en comunicació de masses a Bèlgica* Axel Gryspaerdt Departament de Comunicació. Universitat Catòlica de Lovaina Context sociopolític i cultural I. Bèlgica: societat, política i cultura Bèlgica és un país petit i densament poblat: 10,068 milions de persones habiten en una àrea de 30.528 km2, és a dir, hi ha 330 habitants per km2. Ga i rebé 909.000 persones són estrangeres (el 9%). Com que Brussel·les és alhora la capital de la UE i de l'OTAN, més de la meitat dels estrangers són ciutadans europeus i nord-americans; molts dels altres estrangers són treballadors immigrants de l'Europa del sud, el Magrib i Turquia. La major part de la població (5,825 milions, un 58%) viu a la regió flamenca; 3,225 milions (32%), a la part francòfona; 68.000 (0,6%), a la part germanoparlant, i 950.000 (9,4%), a l'àrea bilingüe de Brussel·les. La poblacio és re l a t i vament vella (el 15% té més de 65 anys); moltes famílies no tenen fills i només el 37% dels habitants pertany a la població tre b a l l adora activa. Com a resultat d'algunes reformes de l'Estat, Bèlgica s'ha desenvolupat cada vegada més cap a la federalització. Això ha comportat un traspàs del poder del g overn central als governs regionals. Bèlgica és, avui dia, una estructura estatal molt complexa amb multitud de departaments i serveis, on la democràcia és, doncs, omnipresent. Bèlgica posseeix un sistema multipartidari amb preponderància dels cristians demòcrates a Flandes i de socialistes a la part valona. Cap partit no té la majoria absoluta; per això, prevalen les coalicions governamentals. Bèlgica és un país altament industrialitzat, amb un nivell de vida molt elevat. A Brussel·les les multinacionals hi estableixen cada vegada més les seve s seus administratives. II. Ciència de la Comunicació a Flandes: professor. De Bens 1. Rerefons històric Després de la Segona Guerra Mundial, nombroses universitats flamenques va n organitzar cursos en Ciències de la Comunicació (com ara història de la pre msa, estudi comparatiu dels sistemes dels mitjans de comunicació, etc.). Du r a n t els anys seixanta i al començament dels setanta les universitats de Lovaina, Ga n t i Brussel·les van oferir un programa complet d'estudis orientats a l'obtenció d'un títol en Ciències de la Comunicació. En aquestes tres universitats es van devenvolupar centres d'investigació dedicats a aquest àmbit. En nombroses universitats, el De p a r tament de Comunicació pertany a la Facultat de Ciències Socials; a la Un i versitat de Brussel·les, forma part de la Fa c u l t a t d'Arts. 2. Activitats d'investigació Les tres universitats flamenques —la Un i versitat Catòlica de Lovaina (Katholieke Un i versiteit Leuven), la Un i versitat de Gant (Un i versiteit Gant) y la Un i ve r s i t a t L l i u re de Brussel·les (Vrije Un i versiteit Brussel)— ofere i xen un programa d'estudis de quatre anys en Ciències de la Comunicació. 72 Anàlisi 21, 1997 Axel Gryspaerdt Durant els dos primers anys els estudiants segueixen un currículum multidisciplinari, on s'otorga més atenció a les ciències socials. Només un nombre limitat de cursos típics en ciències de la comunicació són incorporats en aquest primer cicle. És durant els dos últims anys que els estudis es focalitzen en la ciència de la comunicació. L'aproximació general és acadèmica, principalment basada en la teoria, la recerca empírica i les metodologies d'investigació de les ciències socials. L'oferta dels cursos pràctics, com ara el periodisme, és limitada o inexistent. A les tres universitats esmentades es pot obtenir el doctorat en ciències de la comunicació. Els programes de tercer cicle sempre ofere i xen possibilitats per a les activitats d'investigació. Els camps d'estudi principals són: — Teoria de la Comunicació. — Sistemes dels Mitjans de Comunicació. — Flux de la Informació i de les Notícies. — Política dels Mitjans de Comunicació. — Història dels Mitjans de Comunicació. — Comunicació política — Noves tecnologies de comunicació. — Comunicació persuasiva: la publicitat, les relacions públiques. — Legislació dels mitjans de comunicació i legislació de la propietat intel·lectual. — Història del cinema i estètica del film. — Metodologies d'investigació. — Cultura popular. La re c e rca està vinculada a l'ensenyament, i això explica per què a cadascuna de les tres universitats les activitats d'investigació es dirigeixen als diferents camps en què l'ensenyament es desenvolupa. D'això va resultar un gran ventall de projectes i d'activitats d'investigació. No hi ha cap universitat que destaqui en una àrea particular perquè totes re a l i t zen diverses activitats d'investigació. Els estudis d'investigació poden tenir aproximacions diferents, com ara la històrica, la sociològica, la psicològica, la política, l'econòmica, l'ètica o la legal. Les metodologies són les de les ciències socials i les de la re c e rca en comunicació (com ara l'anàlisi de contingut, la investigació quantitativa i qualitativa, etc.). Algunes universitats han creat centres de re c e r ca dins els seus depart a m e n t s . A la Un i versitat Lliure de Brussel·les hi ha tres centres que treballen conjuntament: el Centre per a la Sociologia dels Mitjans de Comunicació, dirigit pel professor Verstraeten; el Centre per a l'Estudi dels Nous Mitjans de Comunicació, Informació i Telecomunicacions, dirigit pel professor Burgelman, i el Centre per a la Investigació en Comunicació de Màrketing (MACO), sota la direcció del professor Thevissen. A la Un i versitat de Gant i a la Un i versitat Catòlica de Lovaina la inve s t igació es porta a terme des dels departaments respectius. Educació i investigació en comunicació de masses a Bèlgica Anàlisi 21, 1997 73 Com que a les universitats no hi ha n u m e rus clausus i com que la inve s t igació en comunicació ha esdevingut un camp d'estudi de moda, hi ha un cre ixent nombre d'estudiants que trien la comunicació social. Això vol dir que la càrrega docent ha augmentat i que, conseguentment, el personal acadèmic ha de dedicar menys temps a les activitats d'investigació. Recentment, les universitats han hagut de dependre majoritàriament dels contractes d'investigació («tercera» font d'ingressos). Aquests contractes són o f e rts per companyies de cable, companyies de telèfons, institucions de radiodifusió, etc. La realització de nombroses activitats de recerca ha estat possible gràcies a l'ajut d'organitzacions internacionals, com ara la Unió Eu ropea, el Consell d'Europa i la Unesco. En conjunt, les activitats de re c e rca en comunicació dels estudiants flamencs de comunicació estan ben integrades en el camp internacional de l'art. Hi ha moltes investigacions que són publicades en revistes internacionals amb un sistema de re f e re e s . Els temes d'investigació estan sovint vinculats a tòpics socioculturals de la societat flamenca, i per això nombrosos informes d ' i n v estigació són publicats a les revistes flamenques i belgofranceses. L'envergadura internacional d'aquestes revistes no és gaire considerable, però aquestes publicacions tenen un gran pes social en el context nacional i re g i o n a l . És impossible subratllar les línies d'investigació més desenvolupades de molts investigadors, ja que a les tres universitats flamenques es tracta un ampli ventall de temes. Per cada universitat hem fet una llista amb els noms dels professors titulars; tots treballen en activitats de recerca i, sovint, són directors de p rogrames d'investigació. Per cadascun d'aquests professors hi afegim els principals dominis d'investigació i dues publicacions re p re s e n t a t i ves en cada camp. La llista de llurs publicacions és, sens dubte, molt més extensa. No hi hem afegit la llarga llista de professors adjunts a temps parcial i que han desenvolupat activitats de re c e rca en els departaments de comunicació. Tampoc no hi hem inclòs la llista dels nombrosos investigadors i assistents que treballen amb contractes temporals, el moviment dels quals és molt alt. Llista dels professors titulars, amb els seus dominis d'investigació principals i una revisió sumària de les publicacions: UNIVERSITAT CATÒLICA DE LOVAINA K. ROE: S'interessa per la teoria de la comunicació i per les metodologies d'investigac i ó, especialment en el camp de l'ús dels mitjans de comunicació i l'alfabetització l'èxit escolar: — RO E, K., «Adolescent's Use of Socially Di s valued Media: Tow a rds a Theory of Media Delinquency»: Jo u r nal of Youth and Adolescence, 24.4, octubre, 1995. — RO E, K., «Media Use and Social Mobility»: K.E. RO S E N G R E N (ed.). Me d i a Effects and Be yond: Cu l t u re Socialization and Lifestyles, L o n d res, Ro u t l e d g e , 1994. 74 Anàlisi 21, 1997 Axel Gryspaerdt K. Roe també ha estudiat la relació entre la música i la joventut — RO E, K., «Di f f e rents destinies: Di f f e rent Melodies: School Ac h i e ve m e n t , Anticipated Status and Adolescent's Tastes in Music»: European Journal of Communication, 7.3, 335-357, 1992. — VO N FE I L I T Z E N, C.; RO E, K., «Eave s d r opping on Adolescence: An Ex p l o r a t o ry Study of Music Listening Among Children»: C o m m u n i c a t i o n s , 17.2, 225-243, 1992. G. FAUCONNIER: És l'autor de nombroses publicacions en el camp de la comunicació pers u a s i va : — FAU C O N N I E R, G.; VA N D E R ME I D E N, A., «Profiel en Professie: inleiding in de theorievorming van public relations», Ni j h o f f, Leiden, 1990, 223 p. — FAU C O N N I E R, G.; VA N D E R ME I D E N , A., «Reclame: een andere kijk op een m e rk w a a r dig maatschappelijk fenomeen», Coutinho, Bussum, 1993, 146 p. Fauconnier també ha publicat en el camp de la teoria de la comunicació: — FAU C O N N I E R, G., «Aspects of the theorie of communication», Ac a d e m i c a , Pretoria, 1985, 197 p. — FAU C O N N I E R, G., «Mens an media: een introductie tot de massacommunicatie», Garant, Lovaina, 1990, 1991, 1992, 241 p. També ha publicat en el camp de les n o ves tecnologies de la comunicació: — FAU C O N N I E R , G., «Transnational, national and local television»: Hu m a n Sciences Re s e a rch Council, Television in Pe r s p e c t i v e, C o n v ention Pa p e r s , Suazilàndia, 1989, p. 23-36. G. DE MEYER: S'ha centrat en el camp de la cultura popular,amb les publicacions següents: — DEMEY E R , G., «Zin van de onzin. De cultuur van de slechte smaak», Anvers, Hadewijch, 1994, 150 p. — DEMEY E R, G.; VA N RA E M D O N C K, O., Concentratie van de culturele industrie en diversiteit van de culturele produkten. Het geval van de (Be l g i s c h e ) p o p u l a i re musik»: Communicatie. Tijdschrift voor Massamedia en Cu l t u u r, 24 (3), 1995, p. 3-22. Dins d'aquest àmbit de la cultura popular, G. De Me yer té un interès especial a estudiar la música popular: — DEMEY E R, G.; TR A P PE N I E R S , A., «De muziekindustrie van A tot Z», KEERBERGEN, TRAPPENIERS-DEMEYER, 1994, p. 160. — DEMEY E R, G.; VA N RA E M D O N C K, O., «Cu l t u rele globalisering en lokale identiteit: het geval van de populaire muziek», p 103-117: VA N PO E C K E,L . ; VA N D E N BU LC K, K. (re d . ) , Cu l t u rele globalisering en lokale identiteit. Amerikanisering van de Europese media(Congresverslag veertiende Vlaams congres voor communicatiewetenschap). Lovaina, Garant, 1994. Educació i investigació en comunicació de masses a Bèlgica Anàlisi 21, 1997 75 D. BILTEREYST: Treballa en el camp de la comunicació intern a c i o n a l, i la seva investigació se centra en el flux de la ficció en la televisió internacional: — BI LT E R EY S T, D., «Resisting American Hegemony: A Comparative Analysis of the Reception of Domestic and US Fiction»: Eu ropean Jo u r nal of Communication, Londres, Sage, hivern 1991, 7, núm. 4, p. 469-497. — BI LT E R EY S T, D., «Language and culture as ultimate barriers? An analysis of the circulation, consumption and popularity of fiction in small European countries»: Eu r opean Jo u rnal of Communication, L o n d res, Sage, hivern 1992, 7, núm. 4, p. 517-540. El seu segon camp d'interès és el dels sistemes de mitjans de comunicació, especialment pel que fa als mitjans audiovisuals: — BI LT E R EY S T, D. (ed.), «Audio-visuele media in Vlaanderen: analyse en beleid», Brussel·les, VUB Press, 1994. També ha publicat en el camp de la política dels mitjans de comunicació: — BI LT E R EY S T, D., «Eu ropean audiovisual policy and the cro s s b o rder circ u l ation of fic tion. A follow-up flow study»: Eu ropean Jo u r nal of Cu l t u ral Po l i c y, 2: 1-22, 1995. — BI LT E R EY S T, D., «Social responsibility of television in Belgium»: LA N G E, B.; WO L D T, R. (red.), Social Responsibility of television, Du s s e l d o rf, EIM, 1995. L. VAN POECKE: Treballa en el camp de la t e o ria de la comunicació i s'interessa especialment per la comunicació verbal i noverbal, així com per la cultura dels mitjans de comunicació: — VAN POECKE, L., «Media, Culture and Identify Formation in the Light of Postmodern Invisible Socialization»: Communications ( p ropera aparició). — VA N D E N BU LC K , H.; VA N PO E C K E , L., «National Language, Id e n t i f y Formation and Broadcating in the ModernPostmodern Debate: The Case of the Flemish and Ge r m a n - Swiss Communities»: BR A M A N, S.; SR E B E R N YMO H A M M A D I, A. (ed.), Civil Society and the Public Sp h e r e, L o n d re s , Hampton Press, 1995. W. HESLING: La seva re c e rca se situa en l'àmbit de la h i s t ò ria del cinema i l'estètica del film: — HE S L I N G , W.; DEGR E E F, W. (ed.), «Im a g e / s p e c t a t o r / re a l i t y. Essays on documentary film and television», Acco, Lovaina, 1989, 211 p. — HESLING, W. (ed.), «Billy Wilder. Tussen Weimar en Hollywod», Garant, LovainaApeldoorn, 1991, 248 p. D. DEGROOF: S'ha especialitzat en noves tecnologies de comunicació. 76 Anàlisi 21, 1997 Axel Gryspaerdt UNIVERSITAT LLIURE DE BRUSSEL·LES H. VERSTRAETEN: El seu àmbit principal de re c e r ca són els sistemes dels mitjans de comunicació, pel que fa als mitjans impresos: — VE R S T R A E T E N, H., «Pers en Macht. Een dossier over de geschre ven pers in Vlaanderen», Kritak, Lovaina, 1980, p 176. — VE R S T R A E T E N, H., «Commercial television and public broadcasting in Belgium. The tension between the economic and the political dimension»: DRU M M O N D , P.; PAT E R S O N , R. (ed.), Television and the audience: In - t e r national Re s e a rch Pe r s p e c t i ves, British Film Institute, Londres, 1988, p. 2 5 1 - 2 6 6 . També s'ha dedicat a la teoria de la comunicació, atorgant especial atenció al paper dels mitjans de comunicació en l'esfera pública: — VE R S T R A E T E N, H., «De media en de publieke sfeer. Tussen ve rzuiling en integratie»: DEMEYERE, F. (red.) Over Pluralisme en Democratie. Verzuiling en integratie in een multi-culturele samenleving. VUB Press, Brussel·les, 1993, p. 69-84. — VE R S T R A E T E N, H. i PE RC EVA L, P. (red.), «Media en Maatschappij», volum I I, VUB Press, Brussel·les, 1994, 254 p. J.C. BURGELMAN: J.C. Burgelman ha publicat sobre els sistemes del mitjans de comunicació i s'especialitza en el camp audiovisual: — BU RG E L M A N , J.C., BI LT E R EY S T, D. i PAU W E L S , C. (ed.) «Au d i ovisuele media in België. Analyse en beleid», Brussel·les, VUB Press, 1994. — BURGELMAN, J.C.; PAUWELS, C., «Audiovisual and cultural policies in the small Eu ropean countries; the challenge of a unified Eu ropean television market»: Media, Culture and Society, 1992, 141, p. 169183. El seu segon àmbit d'interès és el de les n oves tecnologies dels mitjans de comunicació: — BU RG E L M A N , J.C.; SLA A , P., «Verglaasde steden», Amsterdam, Cr a m w i n c k e l , 1994. — BU RG E L M A N, J.C., «Ad d ressing of information technologies in the information society: the possible re l e vance of communication science and re s ea rch»: CA LA B R E S E, A., SP L I C H A L, S.; SPA R K S, C. (ed.), In f o rmation Society and civil society. Contempora ry perpectives of the changing Wo rld Ord e r, Wa s t , Lafayette, Perdue University Press, 1995, p. 185-207. F. THEVISSEN: El tema principal de la seva re c e rca és la comunicació persuasiva ,amb les publicacions següents: — TH EV I S S E N, F., «Politieke Ma rketing en Communicatie. Politieke mark eEducació i investigació en comunicació de masses a Bèlgica Anàlisi 21, 1997 77 tingstrategieën en de impact van electorale campagnes op het kiesgedrag», Brussel·les, VUB Press, 1994. — TH EV I S S E N, F., «Ove r h e i d s voorlichting in België en Nederland»: Ar g u s, Zaventem, Kluwer, 3, 3, 1984, 16 p. UNIVERSITAT DE GANT E. DE BENS: Ha publicat en el camp dels sistemes de mitjans de comunicació, tant sobre els mitjans impresos com sobre els mitjans electrònics: — DEBE N S, E., «Media in Belgium»: The media in We s t e r n Eu r ope. The Eu romedia Handbook, The Eu romedia Re s e a rch Gro u p, Londres, 1992, p. 16-33 (edició revisada el 1996). — DEBE N S, E., «Au d i ovisual media in Belgium. Political, social, cultural and economic developments»: Soziale Ko n s e q u e n z en einer Eu ro p ä i s c h e n Medienpolitik, sèrie 2, volum. 2, Studie für GD V der Eu ro p ä i s c h e n Gemeinschaft, Hamburg, novembre 1989, p. 1-34. També destaquen els seus treballs en matèria de comunicació intern a c i o n a l , especialment sobre els fluxes de la televisió internacional: — DEBE N S, E.; KE L LY, M.; BA K K E, M., «Television content: dallasification of c u l t u re»: Siune, K. i Tru e t z s c h l e r, W. (ed.) Dynamics of Media Po l i t i c s . Londres, Sage, 1992, p. 75-150. — DEBE N S, E., «Der Einfluss eines grossen ausländischen Pro g r a m m a n g e b o t e s auf die Se h g e wohnheiten, Belgische erf a h rungen mit einer dichten Ve rkabelung», Publizistik, Sonderheft «Sozialisation durch Ma s s e m e d i e n » , 1988, 33, 2-3, p. 265-352. El Professor De Bens també ha publicat en el camp de les n oves tecnologies de comunicació: — DEBE N S , E., Knoche, M. (ed.), «El e c t r onic Mass Media in Eu r ope. Pro s p e c t s and Developments», Dordrecht, Riedel-Kluwer, 1997, 522 p. — DEBE N S, E.: «Reciente evolución de los medios de comunicación electrónicos en la CE»: Mundo Electrónico, octubre de 1989, p. 67-69. Cal esmentar que hi ha dos projectes d'investigació publicats el 1996: «Video on demand» i «Virtual University» (sobre el teleaprenentatge). F. SAEYS: El seu camp d'investigació principal és el dels sistemes dels mitjans de comunicació (mitjans audiovisuals): — SA EY S, F., «Broadcasting»: The Media Ma r ket in the Ne t h e rlands and Fl a n d e r s . Boekblad BV, La Haia, 1993. 78 Anàlisi 21, 1997 Axel Gryspaerdt El seu segon domini de re c e rca és el de les metodologies d'inve s t i g a c i ó : — SA EY S, F.; SA N T Y, H., «Anders gekeken. Me d i a - o n d e rzoek bij Tu rkse en Ma r okkanse jongeren en volwassenen», Studiedienst BRTN, Se m i n a r i e voor Informatiemedia RUG, Koninklijk Commissariaat vo o r Migrantenbeleid, Brussel·les/Gant, 1994. D. VOORHOOF: El seu camp d'investigació principal és la legislació dels mitjans de comunicació i legislació de la propietat intel·lectual: — VO O R H O O F, D., «Aktuelevragen van mediarecht. Doctrine en jurisprudentie», Anvers, Kluwer Rechtswetenschappen Belgë, 1992, 891 p. — VO O R H O O F, D., «Critical perspectives on the scope and interpretation of A rt. 10 of the Eu r opean Convention on Human Rights», Estrasburg, Consell d'Europa, Mass Media Files núm. 10, 1995. El seu segon camp d'investigació és la comunicació política i la política dels mitjans de comunicació: — VO O R H O O F, D., «Vrijheid van meningsuiting, racisme, revisionisme», Ga n t , Academia Press, 1995, 236 p. (ed., ism GAI Schuijt). — VO O R H O F F, D., «De la BRT à la BRTN: développements dans l'audiov isuel flamand»: JO N G E N, F. (ed.), Médias et service public, Brussel·les, Bru y l a n t , 1992, p. 187-232. P. VYNCKE: S'especialitza en la comunicació persuassiva, centrant-se en la publicitat i les re l a - cions públiques: VY N C K E, P. «Imago-management. Handboek vaor reclamestrategen», Gh e n t , Meys & Breesch, 1992. DEBE N S , E., VY N C K E, P.; VA N D E N B RUA E N E, P., «Attitudes on TV Ad ve rt i s i n g for Children: Su rvey among Flemish Pa r ents of Children Aged 6-12 Ye a r s » : Irish Communications Review, Volum. 3, 1993, p. 43-54. També publica sobre teoria de la comunicació: VY N C K E, P., «Het teken van het dier. Communicatie, cultuur en semiotiek», Gant, Meys & Breesch, 1996. ANNEX. Departaments de comunicació: centres d'investigació en comunicació Llista dels professors titulars dels departaments de Comunicació: Katholieke Universiteit Leuven Van Evenstraat 2A, 3000 Leuven D. Bi l t e r eyst, D. De Gro o f f , G. De Me ye r, G. Fa u c o n n i e r, W. Hesling, K. Ro e , L. Van Poecke. Educació i investigació en comunicació de masses a Bèlgica Anàlisi 21, 1997 79 i els mitjans de comunicació o aproximacions com ara l'economia dels mitjans. Amb tot, aquesta diversitat no hauria de fer-nos perd re de vista els temes principals, suggerits abans, de la descripció dels equips d'investigació (punt I): la re c e r ca en la presentació als mitjans de comunicació i la divulgació del coneixement, la re c e rca dels sistemes dels mitjans de comunicació i la narrativa als mitjans (amb la incorporació de la producció als mitjans cap amunt i la recepció cap a vall), la re c e rca en la antropologia de la comunicació (sobretot a Lieja, però també a la UCL), i la re c e rca en la comunicació de les organitzacions (inclusivament, en alguns casos, en la comunicació persuasiva). C.Conclusió: Desenvolupament de la investigació en comunicació i presència regional El desenvolupament de la investigació en la comunicació sembla ésser marcada per dues línies: 1. Una similitud entre les tres universitats francòfones, caracteritzades per una gran obertura envers els altres països i per l'establiment, al costat de les estru ct u res d'ensenyament, de centres o grups que fan re c e rca en un camp part i c u l a r, cada vegada més definit com a ciències de la comunicació i de la informació, on la comunicació emergeix com a «disciplina que estudia els actes de comunicació creats socialment, els significats que comporten aquests actes, les relacions cognitives i els fenòmens requerits per aquests actes, les representacions comp a rtides per una societat i vinculades a aquells i els efectes d'aquestes re p resentacions en les relacions socials» (extret del text de presentació de la re v i s t a Recherches en communication). 2. Cada universitat té els seus gustos i les seves preferències. Això resulta evident pel fet que, tot i que les tres universitats francòfones investiguin en el camp de la comunicació, llurs aproximacions i conceptes són de vegades diferents els uns dels altres. Si es pot exagerar una mica per tal de mostrar les especificitats «regionals» (cal re m a rcar que la distància entre les universitats més llunyanes no sobrepassa els cent quilòmetres), hom podria dir, potser, que a la Un i versitat de Lieja la qüestió regional és la més marcada. Segurament, no és una coincidència el fet que un dels més recents col·loquis internacionals que hi ha tingut lloc (a l'estiu de 1995) hagi tractat sobre el tema de la frontera i que el p rofessor Yves Winkel hagi publicat un dossier en el mateix tema a la re v i s t a francesa Qu a d e rn i. No m b rosos investigadors de Lieja treballen en la inve s t igació interregional i intercultural o contribueixen en el desenvolupament d'un m a r c metodològic i empíric concernent l'anàlisi i l'observació dels espais públics, com ara els campus universitaris o les places públiques. L'elecció d'un instrument metodològic del «terreny teòric», manllevat de l'antropologia social, segurament no és aquí inapropiada. A més, els vincles entre els equips de re c e rc a de Lieja i la situació institucional a la Bèlgica francòfona confirmen la magnitud del ferm arrelament de la universitat a la regió, mitjançant la filmoteca, els museus, els teatres, els diaris, etc. 86 Anàlisi 21, 1997 Axel Gryspaerdt D'altra banda, la UCL ha optat per una aproximació més internacional, tot i que la seva implantació en la regió sigui tan ferma com ho han demostrat algunes jornades d'estudi. El Departament de Comunicació de la UCL, a través dels seus nombrosos contactes, principalment mantinguts mitjançant la seva revista i la seva política de doctorat, demostra constantment la seva vocació internacional, expressada pel desig de contribuir en la disciplina de la comunicació. La UCL té també el nombre més alt d'investigadors que treballen en les seves instal·lacions. D'aquesta manera, la universitat de Brussel·les pot semblar la universitat amb una vocació més europea, a més de la seva localització a la capital d'Eu r opa. No obstant això, és cert que els títols dels seus projectes de re c e rca i la seva part i c ipació en les publicacions europees o en tàndem amb equips europeus (inve s t igació comparativa) sembla que s'orienten cap a aquesta direcció. Naturalment, les coses no són tan clares, com ja s'ha vist per les nombroses tendències comunes a les tres universitats. Tanmateix, deu ser interessant resseguir el desenvolupament de la investigació en aquests tres centres des d'aquesta hipòtesi. Hem observat també que, des de la desaparició de la trobada anual que re unia els investigadors belgues francòfons, ja no hi ha cap fòrum que aculli el conjunt dels investigadors per tal de trobar-se i discutir llurs investigacions tots plegats. Però encara hi ha nombrosos contactes bilaterals entre inve s t i g a d o r s del mateix camp, i també moltes trobades organitzades amb grups internacionals (GRAM, el Grup d'In v estigació per a les Anàlisis dels Mitjans de Comunicació, part de la Societat Francesa de Ciències de la Informació, o el Laboratori de Comunicació i Política, dirigit per Dominique Wolton). Ta m b é hi ha grups nacionals, com ara el grup de contacte de la FNRS «Teories sobre les relacions públiques i teories de la comunicació». Tampoc no és inusual que els investigadors de diferents universitats assisteixin a jornades d'estudi i col·loquis, i que a més puguin orgarnitzar-ne. Es pot dir el mateix del treball en conjunt amb les universitats flamenques, molt sovint basat en contactes individuals, encara que no hi hagi veritablement cap fonament comú per a la inve stigació. Bibliografia 1. Principals articles i documents en investigació de la comunicació a la Bèlgica francòfona GR Y S P A E R D, A. (1982). «La recherche en comunication en Belgique francophone»: L e s cahiers de la communication, vol. 2, núm. 4-5, París: Dunod, p. 327-344. GR Y S P A E R D, A. (1995). «La recherche en médiation institutionelle a l'UCL»: G u i d e des médias, supl. 22. Zaventem: Kluwer-Editorial, p. Gry 1-Gry 14. LI T S, M. (1995). «L'observatoire du récit médiatique de l'UCL»: Guide des médias, supl. 20. Zaventem: Kluwer-Editorial, p. Lit 1-Lit 8. WINKIN, Y. (1995). Laboratory of the anthropology of communication, Department de Ciènces Filosòfiques i Ciències de la Comunicació, Universitat de Lieja, 46 p. Educació i investigació en comunicació de masses a Bèlgica Anàlisi 21, 1997 87 WI N K I N, Y. (1993). «When the faculty meets on April Fool's Day. Arts and sciences of communication at the University of Liège»: David French i Michael Richards (ed.), Media education across Europe. Londres: Routledge. 2. Principals treballs publicats entre 1990 i 1996 ANTOINE, F. (director) (1993). La métamorphose d'Alain Van der Biest. Lectures d'une narration journalistique. Brussel·les: EVO. BELLOI, L. (1993). La scène proustienne. Proust, Goffman et le théâtre du monde. París: Nathan. DA R T E V E L L E R.; TH O V E R O N, G.; NO E L (1991). Temps libre et pratiques culturelles. Lieja: Margada. DE R E Z E, G. (director) (1995). La quatième mi-temps. Contribució a una anàlisi de les relacions entre sports, médias, société. Lovaina la Nova: ORM, UCL. DUBOIS, J. (1992). Le roman policier ou la modernité. París: Nathan. DUBOIS, P. (1993). L'acte photographique et autres essai. París: Nathan. DU B O I S, P.; AR N O L D Y, E. (coord.) (1995). Ça tourne depuis cent ans: une histoire du cinéma francophone de Belgique. Brussel·les i París: Communauté Française, Maison Wallonie-Bruxelles. GO S S I A U X, P.-P. (1993). L'homme et la nature. Genèses de l'anthropologie à lâge classique. Brussel·les: De Boeck Université. GR Y S P A E R D, A.; KL E I N, A. (director) (1996). La galaxie des rumeurs. Brussel·les: EVO. GR Y S P A E R D, A. (1996). Une industrie de la célébration. Les relations publiques, a s s a i g . Brussel·les: EVO. KL I N K E N B E R G , J.-M. (1995). Précis de sémiotique générale. Brussel·les: De Boeck Université. LITS, M. (director) (1993). La peur, la mort et les médias. Brussel·les: EVO. LITS, M. (director) (1995). La presse et les affaires. Brussel·les: EVO. MA T H E L A R T, S.; GU B I N , E. (1994). Pour l'histoire des médias en Belgique. Brussel·les: ULB. MA R I O N, P. (1992). Traces en cases. Travail graphique, figuration narrative et participa - tion du lecteur. Lovaina la Nova: Académia. ME U N I E R, J.-P.; PE R A Y A, D. (1992). Théories de la communication. Lovaina la Nova: De Boeck Université. RI N G L E T, G. (1992). Ces chers disparus. Assaig sobre els obituaris a la premsa francòfona. París: Albin Michel. RINGLET, G. (ed.). Guide des médias. Zaventem: Kluwer-Editorial. TH O V E R O N, G. (1990). La communication politique aujourd'hui. Brussel·les: De Boeck Université. THOVERON, G. (1996). Deux siècles de paralittérature. Lieja: CEFAL. WI N K I N, Y. (1996). Anthropologie de la communication. De la théorie au terrain. Brussel·les: De Boeck. WINKIN, Y. (coord. de la part concernent a la comunicació interpersonal i a la comunicació intercultural) per Lucien Sfez (director) (1993). Dictionnaire critique de la com - munication. París: Presses Universitaires de France. 3. Dossiers de revistes de comunicació, presentades i coordinades per investigadors francòfons belgues, entre 1990 i 1996. BE L L O I , L. (1992). «Poétique du hors-champs»: Revue belge du cinéma, núm. 31. Brussel·les. 88 Anàlisi 21, 1997 Axel Gryspaerdt DE L S E M M E, P.; HE L B O , A. (coord.) (1993). «Cinéma et théâtre»: D e g r é s, núm. 73. Brussel·les. DU B O I S, P.; AR N O L D Y, E. (coord.) (1993). «“Un chien andalou”: lectures et relectures»: Revue belge du cinéma, núm. 33, 34 i 35. Brussel·les. GR Y S P A E R D, A. (coord.) (març de 1990). «Dire l'entreprise»: Reflets et perspectives de la vie économique, vol. XXIX, núm. 8. Brussel·les. GRYSPAERD, A. (coord.) (novembre 1993). «Les relations publiques face à la théorie»: Communication et organisation, núm. 4. Bordeus: Université Michel de Montaigne. HE I N E, I. (coord.) (1992). «Cinéma et pédagogie»: Revue belge du cinéma, núm. 32. Brussel·les. LI T S, M. (coord.) (abril de 1995). «Le temps médiatique»: Recherches en communication, núm. 3. Lovaina la Nova: Departament de Comunicació, UCL. LOHISSE, J. (coord.) (1991). «Les théories de la communication»: Recherches sociologi - ques. Lovaina la Nova: UCL. ME U N I E R, J.-P. (coord.) (abril de 1994). «Métaphores (I)»: Rechercehes en communi - cation, núm. 1. Lovaina la Nova: Departament de Comunicació, UCL. MEUNIER, J.-P. (coord.) (octubre de 1994). «Métaphores (II)»: Recherches en commu - nication. Departament de Communicació: UCL. NA S T A, D. (coord.) (novembre de 1995). «Jacques Ledoux, l'éclaireur»: Revue belge du cinéma, núm. 40. Brussel·les. NA S T A, D.; AU B E N A S, J. (abril 1994). «“Toto le héros”: itinéraires d'un premier ouvrage»: Revue belge du cinéma, núm. 36-37. Brussel·les. NY S E N H O L D, A. (coord.) (1994). «André Delvaux», Revue de l'Université de Bruxelles.Brussel·les. PO L E T, J. (març de 1995). «Les premiers temps du cinéma en Belgique»: Revue belge du cinéma, núm. 38-39. Brussel·les. WI N K I N, Y. (coord.) (tardor de 1995). «Penser la frontière»: Quaderni, núm. 27. París. Educació i investigació en comunicació de masses a Bèlgica Anàlisi 21, 1997 89