La investigació sobre els mitjans de comunicació a Suècia

Resum Aquest article descriu l'emergència d'aquest àmbit d'estudi i d'investigació a Suècia. Els estudis sobre els mitjans es consolidaren finalment a les universitats a partir de la formació professional dels periodistes, i també dels cursos sobre els mitjans de comunicació. Aquest àmbit de la recerca va culminar la seva consolidació amb la fundació de l'Associació Sueca d'Investigadors sobre la Comunicació de Masses i amb l'edició, l'any 1987, de la revista especialitzada Nordicom, com a resultat de l'establiment d'un consorci format per tots els Països Nòrdics. A l'article es fa referència a la dependència que tenia la investigació respecte dels corrents empírics nord-americans i dels seus desenvolupaments cognitius subsegüents. S'hi descriu la manera com Suècia ha entrat de ple en el moviment internacional d'investigació en aquest camp i com ha posat el seu accent en les aproximacions crítiques i progressistes en general. Actualment, existeix una coexistència i fins i tot una cooperació entre els partidaris de les línies de recerca quantitatives i qualitatives, d'una banda, i els d'orientació humanista i els provinents de les ciències socials, de l'altra. Paraules clau: estudis de periodisme, estudis sobre els mitjans de comunicació, tradició humanista, aproximacions historicoliteràries, aproximacions empíriques. Resumen. La investigación sobre medios de comunicación en Suecia Este artículo describe la emergencia de este cuerpo de estudio y de investigación en Suecia. Los estudios sobre los medios se consolidó finalmente en las universidades a partir de la formación profesional de los periodistas, así como de los cursos sobre los medios de comunicación. Esta área de investigación culminó con la creación de la Asociación Sueca de Investigadores sobre Comunicación de Masas y con la fundación, en el año 1973, de la revista especializada N o r d i c o m, como resultado del establecimiento de un consorcio formado por los Países Nórdicos. Se hace referencia a la dependencia inicial de las corrientes empíricas norteamericanas y de los subsiguientes desarrollos cognitivos. Se describe como Suecia ha entrado de lleno dentro del movimiento internacional de investigación en este campo y la forma en que ha puesto su acento en las aproximaciones críticas y progresistas. Actualmente, existe una coexistencia e incluso cooperación entre los partidarios de las lí- * Traduït per CATALINA GAIÀ. Anàlisi 21, 1997 249-263 La investigació sobre els mitjans de comunicació a Suècia Peter Dahlgren Universitat d'Estocolm neas de investigación cuantitativas y cualitativas, por un lado, y los de orientación humanística y las provenientes de las ciencias sociales, por otro. Palabras clave: estudios de periodismo, estudios sobre los medios de comunicación, tradición humanística, aproximaciones histórico-literarias, aproximaciones empíricas. Abstract. Media research in Sweden This article describes the emergence of a body of study and research in Sweden which was finally consolidated in universities' providing professional training in journalism as well as more academic courses on the communication media. This area of research culminated with the creation of the Swedish Association of Researchers in Mass Communication and the founding,in 1973, of the periodical Nordicum as a result of a consortium made up of several North European countries. Reference is made to an initial theoretical dependence on North American trends in empirical studies and to a subsequent development along cognitive lines. Sweden's full entry into the international scientific movements and its emphasis on a progressive, critical approach, are described. The current scene is characterised by a coexistence and even cooperation between quantitative and qualitative methodologies on the one hand, and those of a more humanistic, social scientific nature on the other. Key words: journalism studies, studies on the mass media, empirical tradition, humanistic tradition, historico-literary approaches, empirical approaches. En aquest capítol descriuré el sorgiment de la investigació sueca en comunicació i el seu paisatge general avui dia. Com que escric en anglès per a col·legues de fora dels països nòrdics que no llegeixen suec, no carregaré el text amb els títols en suec dels projectes i de les publicacions. Quan es fa una relació de treballs d'investigació és difícil dibuixar la línia que deixarà fora algunes referències, però òbviament he de ser selectiu. Les investigacions a les quals faig referència pretenen exemplificar una tendència en particular o il·lustrar un aspecte concret. A l'hora de preparar aquest document, he utilitzat alguns materials suecs, però malgrat l'ús d'aquestes fonts, la responsabilitat global del text és meva. No puc atribuir cap deficiència als meus col·legues. L'emergència d'un camp acadèmic Hi ha una «prehistòria» de la investigació sobre els mitjans a Suècia, paral·lela a la de molts altres països. Així, durant algunes dècades, la investigació acadèmica sobre els mitjans fou desenvolupada en el context de les disciplines tradicionals, sovint sense l'etiqueta d'«investigació sobre els mitjans». Aquest tre b a l l s o vint es veia simplement com una part de la ciència política o de la sociologia, posem per cas. La investigació sobre la premsa, per exemple, fou una tradició al De p a rtament de Ciència Política de Göteborg durant molts anys. Però a mitjans dels seixanta, diversos casos de consolidació institucional van començar a contribuir a una conscienciació entorn de la investigació sobre els mitjans i 250 Anàlisi 21, 1997 Peter Dahlgren denominacions afins, com ara investigació en comunicació de masses, inve s t igació en periodisme i estudis sobre els mitjans. La creació de dues escoles de periodisme, una a Estocolm i l'altra a Göteborg, va afegir ímpetu a la necessitat de fer una investigació sobre els mitjans i les escoles van constituir escenaris de debat en què la necessitat de dur a terme una investigació sobre els mitjans adquirí una rellevància cre i xent. Cal tenir en compte, això no obstant, que aquestes institucions eren explícitament escoles de formació professional, amb programes de dos anys, i no estaven dissenyades com a departaments d'investigació. Així i tot, els orígens de la re c e rca en periodisme es poden ubicar a tots dos llocs durant les dues dècades següents; alguns professors universitaris aconseguiren modestes beques per alliberar-s e de la docència (més endavant es parla de les condicions de l'activitat de recerca), i d'altres utilitzaren els estudiants, que havien de desenvolupar un dels quat r e mòduls en una estada de pràctiques en una institució mediàtica, per re c o l l i r dades sistemàtiques sobre el funcionament de la producció periodística. Les escoles de periodisme foren finalment incorporades a les universitats i posteriorment transformades en programes intensius de tres anys que oferien l'eq u i valent a una llicenciatura. Poc després s'hi afegiren programes doctorals. Juntament amb els programes de formació de periodistes, també es poden i d e n t i f i c a r, almenys fins a mitjans dels setanta, programes (o almenys grups de cursos) que tenien diverses denominacions, però el tema dels quals es podria traduir per «comunicació pública». Es tractava d'una barreja de perspective s p rofessionals i acadèmiques. Anaven particularment adreçades a la gent que treballava al sector públic, però també cada cop a les persones que treballaven al sector privat; aquests cursos es van centrar, fonamentalment, en temes relatius a la forma com les organitzacions es comuniquen amb els seus públics, i es basaven àmpliament en les tradicions de les ciències socials americanes. Gradualment, aquests cursos i programes van anar ampliant les seves perspect i v es, fins arribar a incloure el que s'entenia que eren els fonaments de la comunicació de masses en sentit ampli. Avui, aquesta subespecialitat s'anomena «comunicació planificada», si bé una gran part coincideix amb el que es coneix internacionalment com a «relacions públiques». (Re m a rc a rem, de passada, que a Suècia hi ha hagut una prolongada resistència a utilitzar el terme «re l acions públiques». Igual que amb la publicitat, aquest terre n y, considerat una à rea pràctica, no es considerava apropiat per a un nivell universitari. Hi ha indicis, però, que això està canviat.) A Suècia i en altres països nòrdics hi va haver un moviment per coordinar la terminologia i els continguts d'aquests estudis: cap al 1990 s'havia consolidat la denominació «Ciències (o Estudis) dels Mitjans i de la Comunicació» ( c o r responent a les sigles MKV en suec), i avui gairebé tots els nous pro g r a m e s i departaments es poden identificar o bé com a MKV o bé com a Periodisme, si bé les universitats principals els inclouen tots dos. Periodisme, com a programa de llicenciatura, està explícitament orientat professionalment. Els MKV es veuen com un terreny acadèmic més tradicional, si bé la presència en grau d i vers de la «Comunicació planificada» hi suggereix igualment una dimensió La investigació sobre els mitjans de comunicació a Suècia Anàlisi 21, 1997 251 pràctica o professional. Aquestes etiquetes són importants des del punt de vista de la re c e rca, ja que avui els departaments i les càtedres estan específicament identificats com a Periodisme o com a MKV. Un altre esdeveniment que ha tingut un impacte profund en la configuració de la investigació en comunicació a Suècia fou el llançament del De p a rt a m e n t de Recerca sobre l'Audiència i la Programació a Suècia (SR/PUB) a finals dels anys seixanta. Un aspecte interessant en relació amb els motius de la seva creació és que feia referència explícita a la doctrina de servei públic (servir el públic) com la seva raó de ser: si la ràdiotelevisió han de servir el públic, tant els emissors com el públic tenen el dret i el deure de saber com s'acompleix aquesta tasca. En altres paraules, SR/PUB no tan sols pretenia identificar les conductes de les audiències de manera quantitativa, sinó també analitzar qualitativa m e n t la resposta i l'impacte de la ràdio i de latelevisió —especialment de la televisió— a la societat. Les avaluacions dels programes per part de les audiències van esdevenir molt importants, així com les anàlisis dels patrons d'audiència des de perspectives sociològiques, és a dir, si bé hi havia «recomptes» d'espectadors de programes concrets, també hi havia seriosos esforços per esbrinar els p a t r ons de consum en termes re l l e v ants per entre n d r e les evolucions en el terre n y social, polític i cultural. Ef e c t i vament, molta de la re rc e r ca —que se centrava tant en els pro g r ames com en l'audiència— era de natura fonamental, teòrica, i pretenia const ruir un marc de coneixement científic útil per a un programa d'inve s t i g a c i ó a llarg termini i a gran escala. No obstant això, el que els professionals trob a v en més útil era, és clar, la investigació bàsica sobre la resposta del públic. En aquestes alçades (al voltant de 1990), SR/PUB duia a terme enquestes telefòniques diàries d'abast nacional durant tot l'any (excepte durant els períodes llargs de vacances), amb mostres de 125 espectadors aprox i m a d a - ment, utilitzant una xarxa d'algunes dotzenes d'entrevistadors. SR/PUB fou finalment dissolta el 1993 (el seu abandonament s'ha d'entendre en el marc de la crisi global de la ràdio i de latelevisió de servei públic), però les seve s contribucions a l'evolució de la investigació sueca en comunicació han estat i m p o rt a n t s . Continuant amb d'altres fites institucionals importants, a finals dels seixanta va sorgir a la Facultat d'Economia d'Estocolm, potser de manera una mica sorprenent, una nova secció anomenada «psicologia econòmica», que e m f a s i t z a va la comuniació mediàtica. Aquesta institució era i és encara independent de la Un i versitat. S'hi va impulsar un programa de re c e rca sobre temes com les actituds i la persuasió. El seu treball i les seves publicacions no fore n tan sols re l l e vants, sinó que, com en el cas de SR/PUB, van facilitar un marc de formació inve s t i g a t i va per a tot un conjunt d'experts suecs. A principis dels vuitanta, però, la seva «edat d'or» ja havia passat. El 1980 es va establir el Centre d'In v estigació sobre Comunicació de Ma s s e s d'Estocolm sota el lideratge de Kjell Nowak, el qual, dotze anys més tard , assumiria la càtedra del nou departament de comunicació a la universitat. El c e n t re era petit, però el seu nom, explícitament referit a la investigació en 252 Anàlisi 21, 1997 Peter Dahlgren comunicació de masses, fou significatiu des del punt de vista universitari. Er a transdisciplinari en el seu caràcter i en el seu funcionament. De s e n vo l u p a va els seus propis projectes, però també estimulava els contactes entre dive r s e s disciplines i intentava impulsar la investigació en comunicació a aquests depart a m e n t s . Me n t restant, a Göteborg el De p a rtament de Ciència Política continuava captant recursos per a investigació provinents de la premsa i adreçats a desenvolupar estudis considerats importants per a aquesta, una activitat que, és clar, c o m p o rt a va horitzons intel·lectuals importants per a l'escola de periodisme. A Lund, al sud del país, es va crear una secció per a la investigació en comunicació dins del De p a rtament de Sociologia sota la direcció de Karl-Er i k Ro s e n g ren, que més tard esdevindria el catedràtic de MKV. Durant els anys vuitanta es van crear seccions d'investigació en comunicació a la Un i ve r s i t a t d ' Uppsala (en sociologia) i a la Facultat d'Econòmiques de la Un i versitat de G ö t e b o r g . Cap al 1973 la situació havia evolucionat a Suècia i a d'altres països nòrdics, de tal manera que s'havia assolit una «massa crítica», i aquell any es va c rear NORDICOM, de la qual parlaré més endavant, com a fruit d'un cons o r ci entre els països nòrdics. Qu a t r e anys més tard, el 1977, es va cre a r l'Associació Sueca d'In vestigadors en Comunicació de Masses. El llançament de l'Associació tenia lloc en un període nou, en què la investigació sobre els mitjans i la comunicació havia «desembarcat» de manera significativa en l'escena acadèmica. La importància de l'associació rau en el fet que pro p o rc i o n a va un m a rc de coordinació i d'integració per a la re c e rca, oferint, a més, un sentit d'identitat professional per als investigadors sobre els mitjans. Inicialment hi havia uns 100 membres; avui dia aquest nombre ha crescut fins al voltant dels 200. És important tenir present que l'àmbit de la investigació en comunicació, en aquell moment, encara tenia una posició insegura a l'acadèmia. Als cerc l e s acadèmics era vista sovint amb una lleugera suspicàcia, com un híbrid, amb vincles difícils amb la pròpia indústria a la qual analitzava. I sense càtedre s pròpies ni programes doctorals no es podia assentar en peu d'igualtat amb a l t res disciplines. És important entendre la signifiació de les càtedres en el sistema acadèmic suec: la majoria de departaments universitaris tenen un o dos «catedràtics», graus amb perfils explícitament definits i nomenats pel Pa r l a m e n t , després d'intens concursos i avaluacions acadèmiques. El catedràtic té la re sponsabilitat sobre la investigació i sobre el programa de doctorat del depart am e n t . Pel que fa a l'actualitat, ens re f e r i rem a la fase recent més important, que té precisament a ve u re amb l'establiment de càtedres, el llançament de programes doctorals i la multiplicació de llicenciatures, sovint en el marc de disciplines més establertes com ara la sociologia, en universitats de prov í n c i e s . Això es desenvolupa des de fa alguns anys, però fou el 1989-91 que es van cre a r i assignar la majoria de les càtedres. Així, avui dia comptem amb càtedres i programes doctorals a totes les universitats principals, i l'àmbit de la investigació en comunicació ha superat ja els seus anys d'adolescència. La investigació sobre els mitjans de comunicació a Suècia Anàlisi 21, 1997 253 Un pluralisme creixent Una forma inicial d'entendre el caràcter de la investigació sobre els mitjans a Suècia és veure-la en termes d'un desplegament, en què el predomini originari de les tradicions positivistes ha donat pas a una situació més plural de persp e c t i v es d'investigació en competència. Així mateix, la comprensió del que constitueix la investigació sobre els mitjans s'ha ampliat per incloure una àmplia d i v ersitat de temes i objectes d'estudi, així com de trajectòries teòriques. Finalment, l'ideal d'una «ciència de la comunicació» unificada, que durant els anys setanta era al en el centre del debat, sembla have r-se dissipat per a la majoria dels investigadors. La investigació sobre els mitjans a Suècia va sorgir bàsicament dins de les ciències socials, amb algunes excepcions notables. Els estudis sobre el cinema (ubicats fonamentalment a Estocolm i, en menor mesura, a Lund), que no inclouré en aquest informe, òbviament no van seguir aquest patró. Així mateix, en una posició una mica perifèrica trobem un conjunt d'estudis humanístics s o b re els mitjans, centrats d'una manera o altra en el «llenguatge dels mitjans». Aquests estudis han trobat especialment un lloc dins de la formació en periodisme, on la docència s'ha ocupat de la forma dels textos i com haurien i no haurien de ser construïts. Però les ciències socials han dominat, i les ciències socials, a Suècia, han estat en gran mesura una importació americana de la postguerra. Durant els anys seixanta, el període formatiu, la investigació sueca sobre els mitjans es derivà gairebé exc l u s i vament de la sociologia, la psicologia social, la psicologia i la ciència política americanes. Es deriva va, però no copiava simplement: gran p a r t de la investigació comportà un esforç imaginatiu d'adaptació a les circumstàncies particulars de Suècia. I una part considerable de la inve s t i g a c i ó utilitzà aquestes tradicions per formular (i re s p o n d re) qüestions de caràcter crític. Així, per exemple, a la SR/PUB, es port a ren a terme re c e rques tant sobre les audiències com sobre els programes, per tal de detectar els problemes de comp rensió i de memòria, sovint tot criticant explícitament les formes d'expre s s i ó del periodisme televisiu. A la SR/PUB i en altres llocs hi va haver una onada d ' i n vestigacions que re m a rc a ven les diferències en la «competència comunicativa» de les audiències. L'estratificació social estava lligada a la capacitat d'abs o r b i r, utilitzar i produir «informació», i la conclusió era que les notícies t e l e v i s i ves, per exemple, podien servir de moltes maneres per re f o r ç a r, més que no pas per reduir, aquestes jerarquies socials. Dins de les ciències socials sueques hi va haver durant uns quants anys un corrent d'investigació explícitament crític o neomarxista, especialment des de finals dels seixanta fins a finals dels setanta, i aquesta orientació també es pot identificar en la investigació sobre els mitjans. Però, si bé hi havia crítiques filosòfiques al positivisme, la majoria d'aquesta re c e rca re s t a va dins dels marc s establerts de les ciències socials. No obstant això, a principis dels vuitanta van sorgir signes d'impaciència amb algunes de les aproximacions tradicionals. Les aproximacions de l'her254 Anàlisi 21, 1997 Peter Dahlgren menèutica i del constructivisme guanyaven suport. Les metodologies qualitatives, aplicades tant als textos mediàtics com a les audiències, esdevenien més comunes. Encara persistien nocions tradicionals del que es considerava «bona ciència», però especialment al departament d'Estocolm s'imposava una situació més plural, en què les aproximacions humanística i de les ciències socials i les metodologies quantitatives i les qualitatives no tan sols coexisteixen, sinó que fins i tot havien començat a cooperar entre elles en el context de pro j e ctes de re c e rca específics. Per un bon nombre d'acadèmics actuals, el somni d'una ciència unificada ha donat pas pro g re s s i vament a una apreciació de la naturalesa multiperspectiva del coneixement en general, i una apreciació específica, a la investigació sobre els mitjans, de l'eclecticisme. En els seus inicis, la investigació sobre els mitjans a Suècia se centrava en la p r emsa escrita, les seves condicions de producció, els seus productes, el seu paper a la democràcia com a suport per a la creació de l'opinió pública. A finals dels vuitanta, més de tres quartes parts dels investigadors tre b a l l a ven amb imatges en m oviment, especialment amb la televisió, però també amb el cinema. No obstant això, recentment els estudis sobre la premsa semble que estan de tornada. Si els anys setanta van presenciar un interès aclaparador per la forma i els continguts dels productes mediàtics, a finals dels vuitanta hi havia un ampli interès en els usos dels mitjans per part de la gent. Des del principi ha existit un interès pels efectes dels mitjans, a causa de l'orientació conductista i sociocientífica de la majoria de la investigació. El paradigma dels efectes, això no obstant, ha anat t robant perspectives competidores, primer de la tradició dels «usos i gratificacions» i, més recentment, dels estudis sobre recepció que exploren els pro c e s s o s de creació activa del sentit per part de les audiències. Els estudis sobre els productes mediàtics han seguit un curs sens dubte comú al d'altres països: l'anàlisi quantitativa del contingut va ser el contrapunt de les a p roximacions més humanístiques, si bé les inflexions narratològiques, semiòtiques i psicoanalítiques s'han consolidat amb una autoconfiança cre i xent. En general, es pot dir que durant els últims deu anys hi ha hagut un marcat creixement de perspectives que posen l'accent en un enfocament «culturo l ò g i c » . Malgrat que hi ha hagut algunes versions dels estudis culturals a l'estil britànic, el corrent culturològic a la re c e r ca sueca sobre comunicació es basa en altre s tradicions, com ara les sociologies de la cultura, l'antropologia social i alguns aspectes de la semiòtica. La producció del sentit està esdevenint pro g re s s i vament un centre d'atenció, malgrat que és qüestionable que pugui esdeve n i r mai l'enfocament central de la investigació sueca en comunicació. Les condicions de la investigació Pel que fa a la situació actual, hi ha uns 150 investigadors i estudiants de doctorat involucrats en projectes de re c e rca. Més del 40% dels investigadors treballen als nous departaments sobre mitjans, i els altres estan dispersos per d i versos departaments, cosa que indica la diversitat del camp: literatura, història, música, pedagogia, història de les idees, economia, etnologia, etc. Ac t u a l m e n t La investigació sobre els mitjans de comunicació a Suècia Anàlisi 21, 1997 255 hi ha un cert equilibri entre els científics socials i els humanistes. Estocolm i Göteborg re u n e i xen cada una al voltant d'un 30% de tots els estudiants de doctorat en aquest àmbit (actualment n'hi ha uns 35), i aquestes dues institucions agrupen conjuntament al voltant d'un 40% de tots els projectes en curs. Més d'un 80% dels investigadors que treballen amb projectes tenen el grau de doctors; quinze anys enrere, només el tenia un terç del total. Al voltant d'un terç dels investigadors i la meitat dels estudiants de doctorat són dones. L'equilibri entre els dos sexes varia d'un departament a un altre ; les dones predominen a Estocolm, on es concentren també la major part dels projectes de recerca que se centren en qüestions de gènere. Els diners per a la investigació són sempre una qüestió problemàtica. A Suècia hi ha molt pocs llocs de treball en el camp de la investigació al marge de les càtedres. Algunes universitats compten amb un petit nombre de places universitàries d'investigació de tres anys de durada i de dedicació parcial, assignades per concurs. Tan sols un petit nombre d'aquestes places estan especialitzades en la investigació en comunicació. La majoria de professors universitaris (la plaça normal d'un docent amb el títol de doctor) es dediquen bàsicament a la docència, és a dir, la plaça comporta tan sols ensenyar (i una mica d'administració). Si es vol fer recerca, cal «alliberar-se» tot aconseguint un ajut d'investigació, bé individualment o com a part d'un equip d'investigació. El camp de la comunicació està creixent: hi ha més investigadors qualificats, si bé algunes de les fundacions principals de finançament de la recerca, que donen suport a un 60% dels projectes d'investigació en comunicació, estan retallant els seus pressupostos. La situació fa que per als investigadors joves sigui cada cop més difícil establir-se. Més enllà de les institucions científiques nacionals de finançament de la re c e rca, d'on provenen generalment els ajuts més importants, hi ha un seguit de fundacions més petites que donen suport a la re c e rca. Generalment no estan en disposició de finançar grans projectes, però sovint els projectes més petits poden obtenir-ne alguns recursos. També hi ha algunes institucions estatals i organitzacions privades que poden estar interessades en la investigació en comunicació. Per exemple, l'estatal Consell per a la Defensa Psicològica encarre g a sovint investigacions sobre crisis informatives i el paper dels mitjans en l'estimulació de la preparació psicològica, mentre que les fundacions lligades a e m p r eses privades financen investigacions de curta durada sobre pro j e c t e s mediàtics que es consideren interessants des del punt de vista comerc i a l . Ef e c t i vament, cada cop es percep més clarament que qualsevol tema pot ser a b o r dat des d'un punt de vista mediàtic, i el finançament per a la re c e rca, incloe n t-hi recursos per a tesis doctorals, cada cop sorgeix més de fonts que normalment no tenen cap connexió amb els mitjans. Així, alguns grups de pre s s i ó i altres grans organitzacions s'interessen cada cop més per saber de quina manera els mitjans els han cobert durant un període de temps determinat, i estan disposats a pagar per esbrinar-ho. Dins de la jerarquia acadèmica hi ha una categoria postdoctoral anomenada d o c e n t ( d e r i vada de la tradició universitària alemanya), que comporta la 256 Anàlisi 21, 1997 Peter Dahlgren demostració de la destresa per dur a terme re c e rca independent significativa . Normalment, es triga alguns anys després del doctorat per assolir el títol de docent, però és un pas que val la pena que facin aquells que volen desenvolupar una carrera en el camp de la re c e rca. Posseir el títol incrementa les possibilitats d'obtenir finançament per a la investigació. Per als estudiants de doctorat hi ha molt poques places finançades; la majoria s'autofinancen amb treballs a temps parcial, sovint en el marc de projectes de re c e rca dirigits per membre s de la facultat. La situació financera dels estudiants de doctorat és objecte de p reocupació en el camp de la investigació en comunicació i en altres àmbits acadèmics. Les escasses possibilitats de finançament impliquen restar temps per als estudis i, sovint, la seva interrupció. Enfocaments en el camp de la recerca: periodisme Per tal de donar una idea del tipus de feina que es fa avui a Suècia dins del camp de la comunicació, parlaré primer del periodisme i després dels MKV (Estudis sobre Mitjans i Comunicació). No obstant això, malgrat que les llicenciatures són força diferents, a nivell de la recerca (i dels programes de doctorat) i ha força coincidència. Una línia de re c e rca tradicional en el camp del periodisme és l'anàlisi de la p r oducció a curt termini, que sovint fonamenta debats sobre la cobertura mediàtica. Un exemple paradigmàtic és com la premsa (i la ràdio i la televisió) han cobert unes eleccions en concret. Generalment es plantegen qüestions que es poden re s p o n d re bàsicament en termes quantitatius. Les respostes s'emmarquen, llavors, en els discursos tradicionals sobre l'objectivitat i el part i d i s m e . No obstant això, també s'aborden altres temes, que sovint ocupen un import a n t n o m b re d'investigadors amb una diversitat d'enfocaments. Alguns exe m p l e s recents són una col·lecció de tres volums sobre la cobertura mediàtica de la Guerra del Go l f, o bé la catàstrofe del ferry Estònia el setembre de 1994. Aquestes investigacions inclouen una diversitat d'aproximacions, tant qualitatives com quantitatives. En part i c u l a r, a Göteborg hi ha una tradició investigadora consolidada sobre anàlisi de contingut de la premsa i d'estudis sobre la recepció. Aquesta darre r a orientació es barreja amb les clàssiques enquestes d'opinió, que és també una part important del que es fa a Göteborg. S'hi repeteixen diverses qüestions comunes, com ara el seguiment de les tendències d'opinió al llarg del temps. Fi n s ara, les aproximacions a les audiències de caràcter més etnogràfic són més aviat escasses, si bé les entrevistes en profunditat, sovint amb un arrelament teòric en la psicologia cognitiva, tenen una llarga tradició. Juntament amb les tradicionals anàlisis de contigut, hi ha dues tendències humanistes d'anàlisi dels textos que s'apliquen tant als textos periodístics històrics com als contemporanis: la retòrica i l'anàlisi de gènere. L'anàlisi re t ò r i c a intenta esbrinar què és el que el fa fa, més enllà del que merament diu. Aq u e s t a tradició s'està barrejant gradualment amb noves aproximacions als textos que s ' a g rupen sota la denominació d'anàlisi del discurs, i utilitzen una dive r s i t a t La investigació sobre els mitjans de comunicació a Suècia Anàlisi 21, 1997 257