Resum
Aques a icle desc iu l'eme gència d'aques àmbi d'es udi i d'in es igació a Suècia. Els
es udis sob e els mi jans es consolida en inalmen a les uni e si a s a pa i de la o mació
p o essional dels pe iodis es, i ambé dels cu sos sob e els mi jans de comunicació. Aques
àmbi de la ece ca a culmina la se a consolidació amb la undació de l'Associació Sueca
d'In es igado s sob e la Comunicació de Masses i amb l'edició, l'any 1987, de la e is a
especiali zada No dicom, com a esul a de l'es ablimen d'un conso ci o ma pe o s els
Països Nò dics. A l'a icle es a e e ència a la dependència que enia la in es igació es-
pec e dels co en s empí ics no d-ame icans i dels seus desen olupamen s cogni ius subse-
güen s. S'hi desc iu la mane a com Suècia ha en a de ple en el mo imen in e nacional
d'in es igació en aques camp i com ha posa el seu accen en les ap oximacions c í iques i
p og essis es en gene al. Ac ualmen , exis eix una coexis ència i ins i o una coope ació
en e els pa ida is de les línies de ece ca quan i a i es i quali a i es, d'una banda, i els
d'o ien ació humanis a i els p o inen s de les ciències socials, de l'al a.
Pa aules clau: es udis de pe iodisme, es udis sob e els mi jans de comunicació, adició
humanis a, ap oximacions his o icoli e à ies, ap oximacions empí iques.
Resumen. La in es igación sob e medios de comunicación en Suecia
Es e a ículo desc ibe la eme gencia de es e cue po de es udio y de in es igación en Suecia.
Los es udios sob e los medios se consolidó inalmen e en las uni e sidades a pa i de la
o mación p o esional de los pe iodis as, así como de los cu sos sob e los medios de comu-
nicación. Es a á ea de in es igación culminó con la c eación de la Asociación Sueca de
In es igado es sob e Comunicación de Masas y con la undación, en el año 1973, de la
e is a especializada N o d i c o m, como esul ado del es ablecimien o de un conso cio o -
mado po los Países Nó dicos. Se hace e e encia a la dependencia inicial de las co ien es
empí icas no eame icanas y de los subsiguien es desa ollos cogni i os. Se desc ibe como
Suecia ha en ado de lleno den o del mo imien o in e nacional de in es igación en es e
campo y la o ma en que ha pues o su acen o en las ap oximaciones c í icas y p og esis as.
Ac ualmen e, exis e una coexis encia e incluso coope ación en e los pa ida ios de las lí-
* T aduï pe CATALINA GAIÀ.
Anàlisi 21, 1997 249-263
La in es igació sob e els mi jans de comunicació
a Suècia
Pe e Dahlg en
Uni e si a d'Es ocolm
neas de in es igación cuan i a i as y cuali a i as, po un lado, y los de o ien ación huma-
nís ica y las p o enien es de las ciencias sociales, po o o.
Palab as cla e: es udios de pe iodismo, es udios sob e los medios de comunicación, adi-
ción humanís ica, ap oximaciones his ó ico-li e a ias, ap oximaciones empí icas.
Abs ac . Media esea ch in Sweden
This a icle desc ibes he eme gence o a body o s udy and esea ch in Sweden which was
inally consolida ed in uni e si ies' p o iding p o essional aining in jou nalism as well as mo e
academic cou ses on he communica ion media. This a ea o esea ch culmina ed wi h he
c ea ion o he Swedish Associa ion o Resea che s in Mass Communica ion and he oun-
ding,in 1973, o he pe iodical No dicum as a esul o a conso ium made up o se e al
No h Eu opean coun ies. Re e ence is made o an ini ial heo e ical dependence on No h
Ame ican ends in empi ical s udies and o a subsequen de elopmen along cogni i e lines.
Sweden's ull en y in o he in e na ional scien i ic mo emen s and i s emphasis on a p o-
g essi e, c i ical app oach, a e desc ibed. The cu en scene is cha ac e ised by a coexis en-
ce and e en coope a ion be ween quan i a i e and quali a i e me hodologies on he one
hand, and hose o a mo e humanis ic, social scien i ic na u e on he o he .
Key wo ds: jou nalism s udies, s udies on he mass media, empi ical adi ion, humanis ic
adi ion, his o ico-li e a y app oaches, empi ical app oaches.
En aques capí ol desc iu é el so gimen de la in es igació sueca en comunica-
ció i el seu paisa ge gene al a ui dia. Com que esc ic en anglès pe a col·legues
de o a dels països nò dics que no llegeixen suec, no ca ega é el ex amb els í ols
en suec dels p ojec es i de les publicacions. Quan es a una elació de eballs d'in-
es igació és di ícil dibuixa la línia que deixa à o a algunes e e ències, pe ò
òb iamen he de se selec iu. Les in es igacions a les quals aig e e ència p e-
enen exempli ica una endència en pa icula o il·lus a un aspec e conc e .
A l'ho a de p epa a aques documen , he u ili za alguns ma e ials suecs, pe ò
malg a l'ús d'aques es on s, la esponsabili a global del ex és me a. No puc
a ibui cap de iciència als meus col·legues.
L'eme gència d'un camp acadèmic
Hi ha una «p ehis ò ia» de la in es igació sob e els mi jans a Suècia, pa al·lela
a la de mol s al es països. Així, du an algunes dècades, la in es igació acadè-
mica sob e els mi jans ou desen olupada en el con ex de les disciplines a-
dicionals, so in sense l'e ique a d'«in es igació sob e els mi jans». Aques e b a l l
s o in es eia simplemen com una pa de la ciència polí ica o de la sociologia,
posem pe cas. La in es igació sob e la p emsa, pe exemple, ou una adició
al De p a amen de Ciència Polí ica de Gö ebo g du an mol s anys. Pe ò a mi -
jans dels seixan a, di e sos casos de consolidació ins i ucional an comença a
con ibui a una conscienciació en o n de la in es igació sob e els mi jans i
250 Anàlisi 21, 1997 Pe e Dahlg en
denominacions a ins, com a a in es igació en comunicació de masses, in e s i-
gació en pe iodisme i es udis sob e els mi jans.
La c eació de dues escoles de pe iodisme, una a Es ocolm i l'al a a Gö ebo g,
a a egi ímpe u a la necessi a de e una in es igació sob e els mi jans i les
escoles an cons i ui escena is de deba en què la necessi a de du a e me
una in es igació sob e els mi jans adqui í una elle ància c e i xen . Cal eni en
comp e, això no obs an , que aques es ins i ucions e en explíci amen escoles
de o mació p o essional, amb p og ames de dos anys, i no es a en dissenya-
des com a depa amen s d'in es igació. Així i o , els o ígens de la e c e ca en
pe iodisme es poden ubica a o s dos llocs du an les dues dècades següen s;
alguns p o esso s uni e si a is aconsegui en modes es beques pe allibe a -s e
de la docència (més enda an es pa la de les condicions de l'ac i i a de ece -
ca), i d'al es u ili za en els es udian s, que ha ien de desen olupa un dels qua-
e mòduls en una es ada de p àc iques en una ins i ució medià ica, pe e c o l l i
dades sis emà iques sob e el uncionamen de la p oducció pe iodís ica. Les
escoles de pe iodisme o en inalmen inco po ades a les uni e si a s i pos e-
io men ans o mades en p og ames in ensius de es anys que o e ien l'e-
q u i alen a una llicencia u a. Poc desp és s'hi a egi en p og ames doc o als.
Jun amen amb els p og ames de o mació de pe iodis es, ambé es poden
i d e n i i c a , almenys ins a mi jans dels se an a, p og ames (o almenys g ups de
cu sos) que enien di e ses denominacions, pe ò el ema dels quals es pod ia
adui pe «comunicació pública». Es ac a a d'una ba eja de pe spec i e s
p o essionals i acadèmiques. Ana en pa icula men ad eçades a la gen que
eballa a al sec o públic, pe ò ambé cada cop a les pe sones que eballa en
al sec o p i a ; aques s cu sos es an cen a , onamen almen , en emes ela-
ius a la o ma com les o gani zacions es comuniquen amb els seus públics, i
es basa en àmpliamen en les adicions de les ciències socials ame icanes.
G adualmen , aques s cu sos i p og ames an ana amplian les se es pe spec-
i es, ins a iba a inclou e el que s'en enia que e en els onamen s de la comu-
nicació de masses en sen i ampli. A ui, aques a subespeciali a s'anomena
«comunicació plani icada», si bé una g an pa coincideix amb el que es coneix
in e nacionalmen com a « elacions públiques». (Re m a c a em, de passada,
que a Suècia hi ha hagu una p olongada esis ència a u ili za el e me « e l a-
cions públiques». Igual que amb la publici a , aques e e n y, conside a una
à ea p àc ica, no es conside a a ap opia pe a un ni ell uni e si a i. Hi ha
indicis, pe ò, que això es à can ia .)
A Suècia i en al es països nò dics hi a ha e un mo imen pe coo dina
la e minologia i els con ingu s d'aques s es udis: cap al 1990 s'ha ia consoli-
da la denominació «Ciències (o Es udis) dels Mi jans i de la Comunicació»
( c o esponen a les sigles MKV en suec), i a ui gai ebé o s els nous p o g a m e s
i depa amen s es poden iden i ica o bé com a MKV o bé com a Pe iodisme,
si bé les uni e si a s p incipals els inclouen o s dos. Pe iodisme, com a p o-
g ama de llicencia u a, es à explíci amen o ien a p o essionalmen . Els MKV
es euen com un e eny acadèmic més adicional, si bé la p esència en g au
d i e s de la «Comunicació plani icada» hi sugge eix igualmen una dimensió
La in es igació sob e els mi jans de comunicació a Suècia Anàlisi 21, 1997 251
p àc ica o p o essional. Aques es e ique es són impo an s des del pun de is a
de la e c e ca, ja que a ui els depa amen s i les cà ed es es an especí icamen
iden i ica s com a Pe iodisme o com a MKV.
Un al e esde enimen que ha ingu un impac e p o und en la con igu a-
ció de la in es igació en comunicació a Suècia ou el llançamen del De p a a m e n
de Rece ca sob e l'Audiència i la P og amació a Suècia (SR/PUB) a inals dels
anys seixan a. Un aspec e in e essan en elació amb els mo ius de la se a c e-
ació és que eia e e ència explíci a a la doc ina de se ei públic (se i el públic)
com la se a aó de se : si la àdio ele isió han de se i el públic, an els emis-
so s com el públic enen el d e i el deu e de sabe com s'acompleix aques a
asca. En al es pa aules, SR/PUB no an sols p e enia iden i ica les conduc es
de les audiències de mane a quan i a i a, sinó ambé anali za quali a i a m e n
la espos a i l'impac e de la àdio i de la ele isió —especialmen de la ele i-
sió— a la socie a . Les a aluacions dels p og ames pe pa de les audiències
an esde eni mol impo an s, així com les anàlisis dels pa ons d'audiència
des de pe spec i es sociològiques, és a di , si bé hi ha ia « ecomp es» d'espec-
ado s de p og ames conc e s, ambé hi ha ia se iosos es o ços pe esb ina els
p a ons de consum en e mes e l l e an s pe en e n d e les e olucions en el e e n y
social, polí ic i cul u al.
E e c i amen , mol a de la e c e ca —que se cen a a an en els p o g a-
mes com en l'audiència— e a de na u a onamen al, eò ica, i p e enia cons-
ui un ma c de coneixemen cien í ic ú il pe a un p og ama d'in e s i g a c i ó
a lla g e mini i a g an escala. No obs an això, el que els p o essionals o-
b a en més ú il e a, és cla , la in es igació bàsica sob e la espos a del públic.
En aques es alçades (al ol an de 1990), SR/PUB duia a e me enques es
ele òniques dià ies d'abas nacional du an o l'any (excep e du an els
pe íodes lla gs de acances), amb mos es de 125 espec ado s ap ox i m a d a -
men , u ili zan una xa xa d'algunes do zenes d'en e is ado s. SR/PUB ou
inalmen dissol a el 1993 (el seu abandonamen s'ha d'en end e en el ma c
de la c isi global de la àdio i de la ele isió de se ei públic), pe ò les se e s
con ibucions a l'e olució de la in es igació sueca en comunicació han es a
i m p o a n s .
Con inuan amb d'al es i es ins i ucionals impo an s, a inals dels sei-
xan a a so gi a la Facul a d'Economia d'Es ocolm, po se de mane a una
mica so p enen , una no a secció anomenada «psicologia econòmica», que
e m a s i z a a la comuniació medià ica. Aques a ins i ució e a i és enca a inde-
penden de la Un i e si a . S'hi a impulsa un p og ama de e c e ca sob e emes
com les ac i uds i la pe suasió. El seu eball i les se es publicacions no o e n
an sols e l l e an s, sinó que, com en el cas de SR/PUB, an acili a un ma c
de o mació in e s i g a i a pe a o un conjun d'expe s suecs. A p incipis dels
ui an a, pe ò, la se a «eda d'o » ja ha ia passa .
El 1980 es a es abli el Cen e d'In es igació sob e Comunicació de Ma s s e s
d'Es ocolm so a el lide a ge de Kjell Nowak, el qual, do ze anys més a d ,
assumi ia la cà ed a del nou depa amen de comunicació a la uni e si a . El
c e n e e a pe i , pe ò el seu nom, explíci amen e e i a la in es igació en
252 Anàlisi 21, 1997 Pe e Dahlg en
comunicació de masses, ou signi ica iu des del pun de is a uni e si a i. E a
ansdisciplina i en el seu ca àc e i en el seu uncionamen . De s e n o l u p a a
els seus p opis p ojec es, pe ò ambé es imula a els con ac es en e di e s e s
disciplines i in en a a impulsa la in es igació en comunicació a aques s depa -
a m e n s .
Me n es an , a Gö ebo g el De p a amen de Ciència Polí ica con inua a
cap an ecu sos pe a in es igació p o inen s de la p emsa i ad eça s a desen-
olupa es udis conside a s impo an s pe a aques a, una ac i i a que, és cla ,
c o m p o a a ho i zons in el·lec uals impo an s pe a l'escola de pe iodisme.
A Lund, al sud del país, es a c ea una secció pe a la in es igació en comu-
nicació dins del De p a amen de Sociologia so a la di ecció de Ka l-E i k
Ro s e n g en, que més a d esde ind ia el ca ed à ic de MKV. Du an els anys
ui an a es an c ea seccions d'in es igació en comunicació a la Un i e s i a
d ' Uppsala (en sociologia) i a la Facul a d'Econòmiques de la Un i e si a de
G ö e b o g .
Cap al 1973 la si uació ha ia e oluciona a Suècia i a d'al es països nò -
dics, de al mane a que s'ha ia assoli una «massa c í ica», i aquell any es a
c ea NORDICOM, de la qual pa la é més enda an , com a ui d'un con-
s o ci en e els països nò dics. Qu a e anys més a d, el 1977, es a c e a
l'Associació Sueca d'In es igado s en Comunicació de Masses. El llançamen
de l'Associació enia lloc en un pe íode nou, en què la in es igació sob e els mi -
jans i la comunicació ha ia «desemba ca » de mane a signi ica i a en l'escena
acadèmica. La impo ància de l'associació au en el e que p o p o c i o n a a un
m a c de coo dinació i d'in eg ació pe a la e c e ca, o e in , a més, un sen i
d'iden i a p o essional pe als in es igado s sob e els mi jans. Inicialmen hi
ha ia uns 100 memb es; a ui dia aques nomb e ha c escu ins al ol an dels
200. És impo an eni p esen que l'àmbi de la in es igació en comunicació,
en aquell momen , enca a enia una posició insegu a a l'acadèmia. Als ce c l e s
acadèmics e a is a so in amb una lleuge a suspicàcia, com un híb id, amb
incles di ícils amb la p òpia indús ia a la qual anali za a. I sense cà ed e s
p òpies ni p og ames doc o als no es podia assen a en peu d'igual a amb
a l es disciplines. És impo an en end e la signi iació de les cà ed es en el sis-
ema acadèmic suec: la majo ia de depa amen s uni e si a is enen un o dos
«ca ed à ics», g aus amb pe ils explíci amen de ini s i nomena s pel Pa l a m e n ,
desp és d'in ens concu sos i a aluacions acadèmiques. El ca ed à ic é la e s-
ponsabili a sob e la in es igació i sob e el p og ama de doc o a del depa a-
m e n .
Pel que a a l'ac uali a , ens e e i em a la ase ecen més impo an , que
é p ecisamen a e u e amb l'es ablimen de cà ed es, el llançamen de p o-
g ames doc o als i la mul iplicació de llicencia u es, so in en el ma c de dis-
ciplines més es able es com a a la sociologia, en uni e si a s de p o í n c i e s .
Això es desen olupa des de a alguns anys, pe ò ou el 1989-91 que es an c e a
i assigna la majo ia de les cà ed es. Així, a ui dia comp em amb cà ed es i p o-
g ames doc o als a o es les uni e si a s p incipals, i l'àmbi de la in es igació
en comunicació ha supe a ja els seus anys d'adolescència.
La in es igació sob e els mi jans de comunicació a Suècia Anàlisi 21, 1997 253
Un plu alisme c eixen
Una o ma inicial d'en end e el ca àc e de la in es igació sob e els mi jans a
Suècia és eu e-la en e mes d'un desplegamen , en què el p edomini o igina-
i de les adicions posi i is es ha dona pas a una si uació més plu al de pe s-
p e c i es d'in es igació en compe ència. Així ma eix, la comp ensió del que
cons i ueix la in es igació sob e els mi jans s'ha amplia pe inclou e una àmplia
d i e si a de emes i objec es d'es udi, així com de ajec ò ies eò iques.
Finalmen , l'ideal d'una «ciència de la comunicació» uni icada, que du an els
anys se an a e a al en el cen e del deba , sembla ha e -se dissipa pe a la majo-
ia dels in es igado s.
La in es igació sob e els mi jans a Suècia a so gi bàsicamen dins de les
ciències socials, amb algunes excepcions no ables. Els es udis sob e el cinema
(ubica s onamen almen a Es ocolm i, en meno mesu a, a Lund), que no
inclou é en aques in o me, òb iamen no an segui aques pa ó. Així ma eix,
en una posició una mica pe i è ica obem un conjun d'es udis humanís ics
s o b e els mi jans, cen a s d'una mane a o al a en el «llengua ge dels mi jans».
Aques s es udis han oba especialmen un lloc dins de la o mació en pe io-
disme, on la docència s'ha ocupa de la o ma dels ex os i com hau ien i no
hau ien de se cons uï s.
Pe ò les ciències socials han domina , i les ciències socials, a Suècia, han
es a en g an mesu a una impo ació ame icana de la pos gue a. Du an els
anys seixan a, el pe íode o ma iu, la in es igació sueca sob e els mi jans es
de i à gai ebé exc l u s i amen de la sociologia, la psicologia social, la psicologia
i la ciència polí ica ame icanes. Es de i a a, pe ò no copia a simplemen : g an
p a de la in es igació compo à un es o ç imagina iu d'adap ació a les ci -
cums àncies pa icula s de Suècia. I una pa conside able de la in e s i g a c i ó
u ili zà aques es adicions pe o mula (i e s p o n d e) qües ions de ca àc e c í-
ic. Així, pe exemple, a la SR/PUB, es po a en a e me e c e ques an sob e les
audiències com sob e els p og ames, pe al de de ec a els p oblemes de com-
p ensió i de memò ia, so in o c i ican explíci amen les o mes d'exp e s s i ó
del pe iodisme ele isiu. A la SR/PUB i en al es llocs hi a ha e una onada
d ' i n es igacions que e m a c a en les di e ències en la «compe ència comunica-
i a» de les audiències. L'es a i icació social es a a lligada a la capaci a d'ab-
s o b i , u ili za i p odui «in o mació», i la conclusió e a que les no ícies
e l e i s i es, pe exemple, podien se i de mol es mane es pe e o ç a , més que
no pas pe edui , aques es je a quies socials.
Dins de les ciències socials sueques hi a ha e du an uns quan s anys un
co en d'in es igació explíci amen c í ic o neoma xis a, especialmen des de
inals dels seixan a ins a inals dels se an a, i aques a o ien ació ambé es po
iden i ica en la in es igació sob e els mi jans. Pe ò, si bé hi ha ia c í iques
ilosò iques al posi i isme, la majo ia d'aques a e c e ca e s a a dins dels ma c s
es able s de les ciències socials.
No obs an això, a p incipis dels ui an a an so gi signes d'impaciència
amb algunes de les ap oximacions adicionals. Les ap oximacions de l'he -
254 Anàlisi 21, 1997 Pe e Dahlg en
menèu ica i del cons uc i isme guanya en supo . Les me odologies quali a-
i es, aplicades an als ex os medià ics com a les audiències, esde enien més
comunes. Enca a pe sis ien nocions adicionals del que es conside a a «bona
ciència», pe ò especialmen al depa amen d'Es ocolm s'imposa a una si ua-
ció més plu al, en què les ap oximacions humanís ica i de les ciències socials i
les me odologies quan i a i es i les quali a i es no an sols coexis eixen, sinó
que ins i o ha ien comença a coope a en e elles en el con ex de p o j e c-
es de e c e ca especí ics. Pe un bon nomb e d'acadèmics ac uals, el somni
d'una ciència uni icada ha dona pas p o g e s s i amen a una ap eciació de la
na u alesa mul ipe spec i a del coneixemen en gene al, i una ap eciació espe-
cí ica, a la in es igació sob e els mi jans, de l'eclec icisme.
En els seus inicis, la in es igació sob e els mi jans a Suècia se cen a a en la
p emsa esc i a, les se es condicions de p oducció, els seus p oduc es, el seu pape
a la democ àcia com a supo pe a la c eació de l'opinió pública. A inals dels ui-
an a, més de es qua es pa s dels in es igado s e b a l l a en amb ima ges en
m o imen , especialmen amb la ele isió, pe ò ambé amb el cinema. No obs-
an això, ecen men els es udis sob e la p emsa semble que es an de o nada. Si
els anys se an a an p esencia un in e ès aclapa ado pe la o ma i els con in-
gu s dels p oduc es medià ics, a inals dels ui an a hi ha ia un ampli in e ès en
els usos dels mi jans pe pa de la gen . Des del p incipi ha exis i un in e ès
pels e ec es dels mi jans, a causa de l'o ien ació conduc is a i sociocien í ica de
la majo ia de la in es igació. El pa adigma dels e ec es, això no obs an , ha ana
oban pe spec i es compe ido es, p ime de la adició dels «usos i g a i ica-
cions» i, més ecen men , dels es udis sob e ecepció que explo en els p o c e s s o s
de c eació ac i a del sen i pe pa de les audiències.
Els es udis sob e els p oduc es medià ics han segui un cu s sens dub e comú
al d'al es països: l'anàlisi quan i a i a del con ingu a se el con apun de les
a p oximacions més humanís iques, si bé les in lexions na a ològiques, semiò-
iques i psicoanalí iques s'han consolida amb una au ocon iança c e i xen . En
gene al, es po di que du an els úl ims deu anys hi ha hagu un ma ca c ei-
xemen de pe spec i es que posen l'accen en un en ocamen «cul u o l ò g i c » .
Malg a que hi ha hagu algunes e sions dels es udis cul u als a l'es il b i à-
nic, el co en cul u ològic a la e c e ca sueca sob e comunicació es basa en al e s
adicions, com a a les sociologies de la cul u a, l'an opologia social i alguns
aspec es de la semiò ica. La p oducció del sen i es à esde enin p o g e s s i a-
men un cen e d'a enció, malg a que és qües ionable que pugui esde e n i
mai l'en ocamen cen al de la in es igació sueca en comunicació.
Les condicions de la in es igació
Pel que a a la si uació ac ual, hi ha uns 150 in es igado s i es udian s de doc-
o a in oluc a s en p ojec es de e c e ca. Més del 40% dels in es igado s e-
ballen als nous depa amen s sob e mi jans, i els al es es an dispe sos pe
d i e sos depa amen s, cosa que indica la di e si a del camp: li e a u a, his ò-
ia, música, pedagogia, his ò ia de les idees, economia, e nologia, e c. Ac u a l m e n
La in es igació sob e els mi jans de comunicació a Suècia Anàlisi 21, 1997 255
hi ha un ce equilib i en e els cien í ics socials i els humanis es. Es ocolm i
Gö ebo g e u n e i xen cada una al ol an d'un 30% de o s els es udian s de
doc o a en aques àmbi (ac ualmen n'hi ha uns 35), i aques es dues ins i u-
cions ag upen conjun amen al ol an d'un 40% de o s els p ojec es en cu s.
Més d'un 80% dels in es igado s que eballen amb p ojec es enen el g au de
doc o s; quinze anys en e e, només el enia un e ç del o al.
Al ol an d'un e ç dels in es igado s i la mei a dels es udian s de doc o-
a són dones. L'equilib i en e els dos sexes a ia d'un depa amen a un al e ;
les dones p edominen a Es ocolm, on es concen en ambé la majo pa dels
p ojec es de ece ca que se cen en en qües ions de gène e.
Els dine s pe a la in es igació són semp e una qües ió p oblemà ica. A
Suècia hi ha mol pocs llocs de eball en el camp de la in es igació al ma ge
de les cà ed es. Algunes uni e si a s comp en amb un pe i nomb e de places uni-
e si à ies d'in es igació de es anys de du ada i de dedicació pa cial, assigna-
des pe concu s. Tan sols un pe i nomb e d'aques es places es an especiali zades
en la in es igació en comunicació. La majo ia de p o esso s uni e si a is (la pla-
ça no mal d'un docen amb el í ol de doc o ) es dediquen bàsicamen a la
docència, és a di , la plaça compo a an sols ensenya (i una mica d'adminis-
ació). Si es ol e ece ca, cal «allibe a -se» o aconseguin un aju d'in es-
igació, bé indi idualmen o com a pa d'un equip d'in es igació. El camp de
la comunicació es à c eixen : hi ha més in es igado s quali ica s, si bé algunes
de les undacions p incipals de inançamen de la ece ca, que donen supo a
un 60% dels p ojec es d'in es igació en comunicació, es an e allan els seus
p essupos os. La si uació a que pe als in es igado s jo es sigui cada cop més
di ícil es abli -se.
Més enllà de les ins i ucions cien í iques nacionals de inançamen de la
e c e ca, d'on p o enen gene almen els aju s més impo an s, hi ha un segui de
undacions més pe i es que donen supo a la e c e ca. Gene almen no es an
en disposició de inança g ans p ojec es, pe ò so in els p ojec es més pe i s
poden ob eni -ne alguns ecu sos. També hi ha algunes ins i ucions es a als i
o gani zacions p i ades que poden es a in e essades en la in es igació en comu-
nicació. Pe exemple, l'es a al Consell pe a la De ensa Psicològica enca e g a
so in in es igacions sob e c isis in o ma i es i el pape dels mi jans en l'es i-
mulació de la p epa ació psicològica, men e que les undacions lligades a
e m p eses p i ades inancen in es igacions de cu a du ada sob e p o j e c e s
medià ics que es conside en in e essan s des del pun de is a come c i a l .
E e c i amen , cada cop es pe cep més cla amen que qualse ol ema po se
a b o da des d'un pun de is a medià ic, i el inançamen pe a la e c e ca, inclo-
e n -hi ecu sos pe a esis doc o als, cada cop so geix més de on s que no -
malmen no enen cap connexió amb els mi jans. Així, alguns g ups de p e s s i ó
i al es g ans o gani zacions s'in e essen cada cop més pe sabe de quina mane-
a els mi jans els han cobe du an un pe íode de emps de e mina , i es an
disposa s a paga pe esb ina -ho.
Dins de la je a quia acadèmica hi ha una ca ego ia pos doc o al anomena-
da d o c e n ( d e i ada de la adició uni e si à ia alemanya), que compo a la
256 Anàlisi 21, 1997 Pe e Dahlg en
demos ació de la des esa pe du a e me e c e ca independen signi ica i a .
No malmen , es iga alguns anys desp és del doc o a pe assoli el í ol de
docen , pe ò és un pas que al la pena que acin aquells que olen desen olu-
pa una ca e a en el camp de la e c e ca. Possei el í ol inc emen a les possi-
bili a s d'ob eni inançamen pe a la in es igació. Pe als es udian s de doc o a
hi ha mol poques places inançades; la majo ia s'au o inancen amb eballs a
emps pa cial, so in en el ma c de p ojec es de e c e ca di igi s pe memb e s
de la acul a . La si uació inance a dels es udian s de doc o a és objec e de
p eocupació en el camp de la in es igació en comunicació i en al es àmbi s
acadèmics. Les escasses possibili a s de inançamen impliquen es a emps
pe als es udis i, so in , la se a in e upció.
En ocamen s en el camp de la ece ca: pe iodisme
Pe al de dona una idea del ipus de eina que es a a ui a Suècia dins del
camp de la comunicació, pa la é p ime del pe iodisme i desp és dels MKV
(Es udis sob e Mi jans i Comunicació). No obs an això, malg a que les lli-
cencia u es són o ça di e en s, a ni ell de la ece ca (i dels p og ames de doc-
o a ) i ha o ça coincidència.
Una línia de e c e ca adicional en el camp del pe iodisme és l'anàlisi de la
p oducció a cu e mini, que so in onamen a deba s sob e la cobe u a medià-
ica. Un exemple pa adigmà ic és com la p emsa (i la àdio i la ele isió) han
cobe unes eleccions en conc e . Gene almen es plan egen qües ions que es
poden e s p o n d e bàsicamen en e mes quan i a ius. Les espos es s'emma -
quen, lla o s, en els discu sos adicionals sob e l'objec i i a i el pa i d i s m e .
No obs an això, ambé s'abo den al es emes, que so in ocupen un impo a n
n o m b e d'in es igado s amb una di e si a d'en ocamen s. Alguns exe m p l e s
ecen s són una col·lecció de es olums sob e la cobe u a medià ica de la
Gue a del Go l , o bé la ca às o e del e y Es ònia el se emb e de 1994.
Aques es in es igacions inclouen una di e si a d'ap oximacions, an quali a-
i es com quan i a i es.
En pa i c u l a , a Gö ebo g hi ha una adició in es igado a consolidada sob e
anàlisi de con ingu de la p emsa i d'es udis sob e la ecepció. Aques a da e a
o ien ació es ba eja amb les clàssiques enques es d'opinió, que és ambé una pa
impo an del que es a a Gö ebo g. S'hi epe eixen di e ses qües ions comu-
nes, com a a el seguimen de les endències d'opinió al lla g del emps. Fi n s
a a, les ap oximacions a les audiències de ca àc e més e nog à ic són més a ia
escasses, si bé les en e is es en p o undi a , so in amb un a elamen eò ic
en la psicologia cogni i a, enen una lla ga adició.
Jun amen amb les adicionals anàlisis de con igu , hi ha dues endències
humanis es d'anàlisi dels ex os que s'apliquen an als ex os pe iodís ics his ò-
ics com als con empo anis: la e ò ica i l'anàlisi de gène e. L'anàlisi e ò i c a
in en a esb ina què és el que el a a, més enllà del que me amen diu. Aq u e s a
adició s'es à ba ejan g adualmen amb no es ap oximacions als ex os que
s ' a g upen so a la denominació d'anàlisi del discu s, i u ili zen una di e s i a
La in es igació sob e els mi jans de comunicació a Suècia Anàlisi 21, 1997 257
