La investigació en comunicació de masses a Noruega pel que fa a la diversitat cultural i regional
Abstract
L'àmbit d'estudis sobre els mitjans de comunicació a Noruega es va constituir a final dels anys seixanta. La descentralització ha estat una dimensió bàsica en la política dels mitjans de comunicació noruecs, de manera que la investigació noruega s'ha centrat, també, en aspectes regionals i culturals de l'estructura, el contingut i el consum dels mitjans de comunicació. Els interessos actuals entre els investigadors, en canvi, posen l'accent sobre certs temes generals més que sobre temes regionals. Així, hi ha un notable interès per l'anàlisi dels nous mitjans electrònics i els seus efectes, per l'ètica del periodisme i la reflexió sobre el periodisme com a professió, i, finalment, per la relació entre mitjans de comunicació i cultura.
Full text
Resum L'àmbit d'estudis sobre els mitjans de comunicació a Noruega es va constituir a final dels anys seixanta. La descentralització ha estat una dimensió bàsica en la política dels mitjans de comunicació noruecs, de manera que la investigació noruega s'ha centrat, també, en aspectes regionals i culturals de l'estructura, el contingut i el consum dels mitjans de comunicació. Els interessos actuals entre els investigadors, en canvi, posen l'accent sobre certs temes generals més que sobre temes regionals. Així, hi ha un notable interès per l'anàlisi dels nous mitjans electrònics i els seus efectes, per l'ètica del periodisme i la reflexió sobre el periodisme com a professió, i, finalment, per la relació entre mitjans de comunicació i cultura. Paraules clau: regionalisme i descentralització, continguts i consum dels mitjans, ètica professional, mitjans i valors culturals, noves tecnologies. Resumen. La investigación en comunicación de masas en Noruega en relación con la diversidad cultural y regional El ámbito de los estudios sobre medios de comunicación en Noruega se constituyó a finales de los años sesenta. La descentralización se ha erigido como una dimensión básica en la política de los medios de comunicación noruegos, de manera que la investigación se ha centrado, también, en aspectos regionales y culturales de la estructura, el contenido y el consumo de los medios de comunicación. Los intereses actuales entre los investigadores, en cambio, ponen su acento sobre ciertos temas generales por encima de los temas regionales. En este sentido, existe un interés notable por el análisis de los nuevos medios electrónicos y por sus efectos, por la ética del periodismo y la reflexión sobre el periodismo como profesión, y, finalmente, por la relación entre medios de comunicación y cultura. Palabras clave: regionalismo y descentralización, contenido y consumo de los medios, ética profesional, medios y valores culturales, nuevas tecnologías. * Traduït per M. TERESA SALAZAR. Anàlisi 21, 1997 221-234 La investigació en comunicació de masses a Noruega pel que fa a la diversitat cultural i regional Marit Bakke Department of Media Studies Universitat de Bergen. Noruega
222 Anàlisi 21, 1997 Marit Bakke Abstract. Research on mass media in Norway relationed to cultural and regional diversity Media studies in Norway date back to the late 60s. Decentralisation has been a crucial factor in Norwegian mass media policies; similarly, Norwegian research has focused on aspects of regional and cultural structure, as well as media contents and consumption. Current research interests, however, emphasise more general topics rather than regional aspects. There is therefore a particular interest in the analysis of the new electronic media and their effects, the ethics of journalism and a reflection on journalism as a profession. Finally, there is an interest in the relationship between the mass media and culture. Key words: regionalism and decentralisation, media contents and consumption, professional ethics, the media and cultural values, new technologies. Introducció La investigació que es fa en un país està basada en una combinació d'allò que es considera re l l e vant a nivell nacional, del coneixement i l'interès sobre els temes actuals d'investigació de la comunitat acadèmica internacional i dels recursos disponibles. La investigació noruega de la comunicació de masses fou una temptativa esporàdica fins a finals dels seixanta, quan es va conve rtir en un assumpte més sistemàtic, encara que amb escassos recursos. Una visió general d'aquesta inve stigació mostra que els interessos regionals hi han estat inclosos, però no han estat mai un focus central1. L'actual camp de la investigació sobre la comunicació de masses a No ru e g a es concentra particularment en la descripció de l'estat dels sistemes dels mitjans de comunicació de masses, així com en l'esclariment de qüestions problemàtiques tals com la propietat dels mitjans de comunicació, la violència en els mitjans de comunicació, els nous mitjans de comunicació electrònics, etc. Hi ha també investigacions que tracten de qüestions sobre el desenvo l u p a m e n t dels païssos i d'estudis comparatius. Aquest article comença amb una breu descripció de la posició de les re g i o n s en la història política de No ruega. Això mostrarà que les diferències re g i o n a l s no han estat mai la base de seriosos conflictes o inquietuds polítiques, econòmiques o culturals. La resta de l'article tracta primerament sobre la història de la investigació de la comunicació de masses en aquest país, i després analitza la distribució territorial de la investigació actual en aquest camp. L'exposició es concentrarà en la investigació amb la descentralització i la identitat cultural local o regional com a punt de vista principal. 1. Borghild Gramstad, en el Nordic Documentation Center per a la investigació sobre comunicació de masses (NORDICOM), ha proporcionat generosament una llista d'investigacions i projectes que s'han centrat en un punt de vista descentralitzat.
1. Context cultural i socio-polític: La posició de les regions en la societat noruega Una història política de No ruega ha d'incloure una descripció de les diferències socials i culturals entre les regions. Així, la mobilització política, la cre ació de partits polítics i el comportament electoral poden ser parc i a l m e n t explicats a partir d'aquestes diferències. Una gran part d'aquesta investigació s'ha basat en conceptes teòrics que van ser desenvolupats pel sociòleg norueg Stein Rokkan. Rokkan va estar interessat primerament a entendre les forces que hi ha darre re de la constru c c i ó d'una nació a l'Eu ropa de l'Oest. Per fer-ho va traçar en el mapa les dimensions dels conflictes en territoris específics aplicant dos criteris: la distància cul - t u ra l (lingüística, religiosa, etc.) i els conflictes econòmics e n t re les regions que e s t a ven competint per controlar la indústria i els recursos pro d u c t i u s2. El grau en què aquestes dues forces tre b a l l a ven conjuntament va influenciar en la durada dels conflictes entre —segons Rokkan— el centre i la perifèria. Hi ha tres qüestions culturals que expliquen les diferències en les identitats regionals a No r uega: religió, llengua i el moviment per l'abstinència alcohòlica3. A l voltant de 1800 el moviment d'un sector de l'església de tendència puritana luterana es va desenvolupar en les zones del sud i de l'oest de No ruega, i ha continuat fermament des d'aleshores. En segon lloc, una nova llengua noruega —«Ny n o r s k » — es va crear a la dècada de 1850 com a protesta social i cultural contra la influència danesa del «Bokmål», que imperava sobretot entre els funcionaris de l'Estat que t re b a l l a ven a la capital. El moviment «Nynorsk» encara posseeix la seva fort a l e s a , principalment a les regions del sud-oest. La tercera dimensió es manifesta en un fort m o viment d'abstinència, que s'inicia a la dècada de 1840. Un cop més el sudoest va ser el principal territori d'arrelament d'aquest mov i m e n t . És evident que va haver-hi i encara hi ha escissions culturals en la societat n o r uega. Malgrat això, no han interferit en els problemes polítics re g i o n a l s . A a re b ro t4apunta tres raons: 1. El nivell regional té una infraestructura institucional molt petita dins del sistema polític norueg; 2. Les identitats culturals i els objectius no estan lligats a regions específiques, i 3. El desenvolupament econòmic noruec ha emfasitzat la creació d'indústries en comunitats locals en lloc de preparar plans per a àrees regionals més grans. El procés polític de pre n d re decisions a No ruega s'ha centrat a nivell local i estatal, amb cap o molt poca atenció vers el nivell regional. El parlament La investigació en comunicació de masses a Noruega Anàlisi 21, 1997 223 2. Stein Rokkan i Derek W. Urwin (1982) «Introduction: Centres and Peripheries in Western Europe», p. 4, a Stein Rokkan i Derek W. Urwin (eds.) The Politics of Territorial Identity. Studies in European Regionalism, p. 1-17. Londres: Sage. 3. Stein Rokkan i Henry Valen (1970). «Regional Contrasts in Norwegian Politics», a Erik Allardt i Stein Rokkan (eds.). Mass Politics. Studies in Political Sociology, p. 190-247. Nova York: The Free Press. 4. Frank Aarebrot (1982). «Norway: Centre and Periphery in a Peripherial State», a Stein Rokkan i Derek W. Urwin (eds.). The Politics of Territorial Identity. Studies in European Regionalism, p. 75-111. Londres: Sage.
224 Anàlisi 21, 1997 Marit Bakke n o r uec es va fundar el 1814 i el 1837 va traspassar per llei un considerable poder polític als ajuntaments. Han hagut de passar més de cent anys abans que les assemblees regionals fossin creades el 1972. El seu poder polític ha estat i continua limitat, cosa que les conve r teix en poc atractives pels polítics a m b i c i o s o s . Encara que els moviments culturals descrits abans estan concentrats en el sudo-est de No ruega, mai no han combinat les seves forces per crear una identitat regional pròpia. En lloc d'això han funcionat com a grups de pressió a nivell nacional que ambicionaven el procés de la presa de decisions de l'Estat, cosa que han aconseguit de manera reeixida. No obstant això, les forces socials d a r re re dels moviments han contribuït a aclarir les diferències regionals en el comportament de vot a Noruega (Aardal i Valen, 1989). El desenvolupament econòmic a No r uega no ha encoratjat tampoc les identitats regionals específiques. Durant segles s'ha estat pescant al llarg de tota la costa, de nord a sud, i s'han explotat els boscos de les parts interiors del cent re de No ruega. Quan es va produir la re v olució industrial en el país, es va n construir plantes i factories a prop de les fonts de poder hidroelèctric. Així els centres econòmics locals, no regionals, es van establir per tot el país. 2. Antecedents històrics: El desenvolupament de la investigació sobre comunicació de masses Fins al 1970, la investigació sobre la comunicació de masses es va re a l i t z a r en diferents llocs de No r uega, però no va ser acceptada pròpiament com una disciplina acadèmica. La investigació que s'havia fet era en gran part finançada amb beques de la Corporació Pública de Radiodifusió No ruega (NRK) i d'organitzacions professionals. El 1962 es va fundar a la Un i versitat d'Oslo el De p a r tament d'In vestigació dels Mitjans de Comunicació, encara que sense un programa formal d'ensenyament i titulació. El 1970 es va establir a la Un i versitat d'Oslo una càtedra en comunicació de masses i poc temps després se'n va crear una altra similar a la Un i versitat de Bergen (Torsvik i altre s , 1972). Això va iniciar el procés de desenvolupament d'un camp acadèmicament fonamentat en l'ensenyament de comunicació de masses i la inve s t i g ació a No ru e g a . La investigació sobre comunicació de masses en les dècades de 1960 i 1970 es van centrar en les principals forces socials, polítiques i econòmiques que podien explicar el desenvolupament dels mitjans de comunicació de masses n o ruecs, especialment dels diaris (Høye r, 1969) i la radiodifusió (Dahl, 1975; 1978). L'estructura del partit polític ha estat un factor crucial per entendre com es van crear els diaris just abans i després del canvi de segle, i les afiliacions a partits explicaven el tipus de lectors d'un diari. Va haver-hi també estudis de periodistes noruecs sobre la professió (We r n e r, 1966) i del contingut i consum dels mitjans de comunicació. La dimensió regional hi va ser inclosa fins al punt que els investigadors anal i t z a v en la distribució dels diaris locals i regionals (Høye r, 1969). Una anàlisi de
contingut de les notícies domèstiques en la ràdio i en els telenotícies es va centrar específicament en una dimensió de centre/perifèria s'analitzava des d'on s'originaven les notícies i quina regió geogràfica les oferia5. Les estadístiques dels mitjans de comunicació es van considerar com un requisit essencial per al desenvolupament d'un camp d'investigació i els resultats van canalitzar-se per aconseguir una perspectiva general d'allò que ja estava disponible, encara que també es van recollir noves dades sobre l'estructura, la distribució i l'exposició als mitjans de comunicació. L'Oficina Noruega del Cens (Statistisk Sentralbyrå) va ser crucial per a la recollida d'estadístiques sobre el consum dels mitjans de comunicació, mentre que l'Associació de Diaris No ruecs (NAL) i altres associacions nacionals de mitjans de comunicació reunien informació sobre tiratges i economia. Algunes d'aquestes estadístiques mostraven la distribució dels mitjans de comunicació per unitats territorials tals com tipus de comunitats i districtes comerc i a l s (Torsvik, 1975). Durant la dècada dels vuitanta els investigadors noruecs de comunicació de masses estaven principalment interessats en la política dels mitjans de comunicació (Sy ve rtsen, 1994). La introducció de la nova tecnologia i un canvi ideològic cap a la liberalització i la privatització van generar incertesa sobre el futur de la radiodifusió pública i de la cultura nacional. Va haver-hi una qüestió en particular que va dominar aquest període la creació d'un segon canal nacional de Televisió, hauria de ser privat o integrar-se en el sistema públic existent de radiodifusió? La qüestió de les regions va ser introduïda en aquest debat perquè un segon canal de Televisió era vist en part com una oportunitat de presentar les notícies i la cultura regional. Es van suggerir d i v ersos models (NOU, 1983; NOU, 1985; St. meld. 44, (1987-88). Una possibilitat era tenir emissores regionals que transmetessin només en una regió en concret. Una altra possibilitat era tenir programes produïts regionalment que podien ser transmesos en un canal nacional. Un model basat en emissores re g i o - nals era massa car, de manera que la solució fou crear una emissora privada que es va instal·lar a la segona ciutat més gran (Bergen). L'aspecte regional també va ser decisiu el 1984, quan la seu de la segona emissora nacional de ràdio de la Corporació Pública de Radiodifusió No ru e g a es va instal·lar fora de la capital —a Trondheim, la tercera ciutat més gran del país. Les descripcions de l'estructura i el consum dels mitjans de comunicació van continuar al llarg dels anys vuitanta. Alguns dels estudis van analitzar especialment els mitjans de comunicació en comunitats locals, com per exemple el tipus de lectors de diaris locals (Høst, 1981; Nymo, 1982), espectadors de televisions locals (Skogerbø, 1988; Ul v æ r, 1984) i consum en general de mitjans de comunicació locals (Ny vold, 1981; Skogerbø i Lu n d by, 1988; Vaage, 1988). La investigació en comunicació de masses a Noruega Anàlisi 21, 1997 225 5. Marit Bakke (1973). Sentrum og periferi i radio -og fjernsynsnheter (Centre and Periphery in Radio and TV News). Oslo: Institutt for presseforskning.
226 Anàlisi 21, 1997 Marit Bakke D ' a l t res van estudiar el rol dels mitjans de comunicació i la cultura en el desenvolupament regional (Spilling, 1987). Molts d'aquests estudis tractaven sobre el rol dels mitjans de comunicació en una comunitat concreta del sud de No ruega, que va ser seleccionada per la noruega PTT per a un estudi de cas sobre els efectes de la introducció de n o ves tecnologies, com per exemple la televisió per cable. En relació amb això, s'hauria d'esmentar l'estudi de Skogerbø i Laundby6, especialment perquè és l'únic que ha investigat les relacions entre l'estructura dels mitjans de comunicació i la identitat regional. Com s'ha esmentat anteriorment, el debat s o b re la creació d'un segon canal nacional de televisió es va relacionar parcialment amb la creació de noves possibilitats per produir programes que poguessin reflectir la cultura regional i local i així intensificar la identitat regional. Segons l'estudi de Skogerbø i Lu n d by, tenir una estructura dels mitjans de comunicació local o regional no és un requisit per construir la identitat regional. És el contingut el que importa. Un cop que un programa cobre i x assumptes locals, aquests ben podrien ser produïts i transmesos per un canal n a c i o n a l . 3. Distribució territorial de la investigació i de les línies d'investigació més desenvolupades Durant la dècada de 1970, es van crear a tres universitats i a diversos instituts regionals els De p a r taments d'Estudis dels Mitjans de Comunicació. També van crear un parell d'institucions independents d'investigació. Hi ha una concentració d'institucions en la part sud-central de No r uega. La més gran és el De p a r tament per a la Comunicació de Masses de la Un i ve r s i t a t d ' Os l o . A més hi ha l'Escola de Periodisme d'Oslo, la Secció per a Estudis s o b re els Mitjans de comunicació de l'Institut Lillehammer, l'Institut de Periodisme en Fredrikstand i Telenor Re s e a rch, just fora d'Os l o . Aq u e s t últim és una unitat independent d'investigació de la Corporació Pública No r uega TELECOM, mentre que l'Institut de Periodisme és un institut d ' i n v estigació priva t . A nivell de l'ideal de descentralització que era descrit al punt 1, tro b e m molts instituts regionals al llarg de la costa, dos dels quals tenen una secció per a Estudis sobre els Mitjans de comunicació. Un és a la ciutat de Volda, a l'oest de la costa nord de Bergen, l'altre és a Bodø, una ciutat al nord de No ru e g a . Encara que les institucions estan descentralitzades geogràficament, les diferències regionals no han estat mai el focus central en la investigació noruega sobre comunicació de masses. Els paràgrafs següents presenten els temes d'inve s t igació en els quals està interessat cada institut. 6. Eli Skogerbø og Knut Lundby (1988). Medieutvikling, kultur og regional identitet (Desenvolupament dels mitjans de comunicació, cultura i identitat regional). Oslo: Institut for medier og kommunikasjon.
OSLO I LES PARTS CENTRALS I MERIDIONALS DE NORUEGA Departament dels Mitjans de Comunicació i de la Comunicació, Universitat d'Oslo Àrees d'estudi Història dels mitjans de comunicació (diaris, radiodifusió i cine). Influència i recepció dels mitjans de comunicació. La cultura dels mitjans de comunicació, identitat local. Mitjans de comunicació internacionals, mitjans de comunicació i democràcia, especialment en països desenvolupats. Tecnologia dels mitjans de comunicació, multimèdia. Anàlisi textual dels mitjans de comunicació. La identitat cultural i regional i la diversitat no és un tema primari d'investigació per al De p a r tament. Una tesi de doctorat7ha documentat que la gent que havia viscut molt de temps en una comunitat sentia una forta identitat local i estava també molt més inclinada que les persones acabades d'arribar a subscriure's al diari local. Angle d'estudi i metodologia d'anàlisi La investigació del Departament comprèn perspectives històriques, sociològiques, polítiques, econòmiques i textuals/semiòtiques, l'aplicació de mètodes qualitatius i anàlisis estructurals i de contingut. Escola de Periodisme, Oslo Àrees d'estudi Notícies estrangeres i desenvolupament del periodisme en aquests països. Les perspectives de les dones en el periodisme. La composició dels diaris. Aspectes legals i ètics del periodisme. La història del llenguatge /textos dels diaris i dels gèneres. Angle d'estudi i metodologia d'anàlisi Pe r s p e c t i ves històriques, polítiques, ètiques i legals. Mètodes qualitatius i anàlisi de contingut. La investigació en comunicació de masses a Noruega Anàlisi 21, 1997 227 7. Knut Arne Futsæter (1991) Avislesingi et sosio-kulturelt perspektiv (Lectura dels diaris des d'una perspectiva sociocultural). Oslo: Institutt for medier og kommunikasjon.
228 Anàlisi 21, 1997 Marit Bakke Telenor Research, Oslo Àrees d'estudi Aspectes tècnics dels mitjans de comunicació electrònics. Educació a distància a través de mitjans de comunicació electrònics. Usos i aplicacions domèstiques de les noves tecnologies dels mitjans de comunicació. Una part de la investigació tracta sobre com fer que els nous mitjans de comunicació electrònics siguin accessibles a diferents grups d'usuaris, per exemple domicilis privats. Angle d'estudi i metodologia d'anàlisi Econòmic i tecnològic. Mètodes quantitatius. Secció per a estudis sobre els mitjans de comunicació, Institut Lillehammer Àrees d'estudi Memòria fílmica. E s d e v eniments dels mitjans de comunicació, exemplificat pels Jocs Ol í m p i c s de 1994. Televisió per a nens a Noruega durant les dècades de 1960 i 1970. Documentals de televisió. Pel·lícules educatives. Angle d'estudi i metodologia d'anàlisi Històric, sociològic, semiòtic, aplicant mètodes qualitatius, anàlisi estructural i anàlisi de contingut. Institut de Periodisme, Fredrikstad Àrees d'estudi Aspectes legals i ètics dels mitjans de comunicació. L'accés del públic a la informació de l'Administració pública. Lectors de diaris locals. Consum dels mitjans de comunicació. Estructura dels diaris. L ' I nstitut acaba d'iniciar un gran programa d'investigació que primerament descriurà l'estructura i el tipus de lectors de diaris nacionals, re g i o n a l s i locals de No ruega, i en segon lloc tractarà d'explicar aquests models a través
de l'aplicació de factors socials i culturals parcialment similars a aquells que Rokkan va utilitzar en els seus estudis sobre la construcció nacional i la mobilització política8. Angle d'estudi i metodologia d'anàlisi Pe r s p e c t i v es històriques, sociològiques, polítiques, econòmiques, ètiques i legals. Mètodes quantitatius i qualitatius, enquestes i anàlisi de contingut de documents. L'Estadística de No ruega, situada a Oslo, ha dut a terme durant uns quants anys enquestes regulars sobre els mitjans de comunicació i el consum cultural i sobre les activitats de lleure. Els informes inclouen tubles sobre va r i a c i o n s regionals i comparacions entre àrees urbanes i rurals. Hi ha també agències privades d'investigació d'opinió publicitària en aquesta regió que estan fent investigació d'audiències, així com enquestes generals sobre consum dels mitjans de comunicació i estudis qualitatitus amb g r ups concre t s . NORUEGA OCCIDENTAL Departament d'Estudis dels Mitjans de Comunicació, Universitat de Bergen Àrees d'estudi Films i història del cinema. Anàlisi textual de pel·lícules i programes de televisió. Desenvolupament dels mitjans de comunicació i identitat cultural. Comunicació internacional. Procés de producció, periodisme i professionalització. Tecnologia dels mitjans de comunicació. Mitjans de comunicació i política cultural. Angle d'estudi i metodologia d'anàlisi Perspectives històriques, sociològiques, semiòtiques, polítiques, tecnològiques, ètiques i culturals. Mètodes quantitatius i qualitatius, anàlisi estru c t u r a l , anàlisi de contingut. La investigació en comunicació de masses a Noruega Anàlisi 21, 1997 229 8. Sigurd Høst (1991). «The Norwegian Newspaper System: Structure and Development», a Helge Rønning i Knut Lundby (eds.). Media and Communication; Readings in Methodology, History and Culture, pàgs. 281-301. Oslo: Norwegian University Press.