Resum
L'àmbi d'es udis sob e els mi jans de comunicació a No uega es a cons i ui a inal
dels anys seixan a. La descen ali zació ha es a una dimensió bàsica en la polí ica dels mi -
jans de comunicació no uecs, de mane a que la in es igació no uega s'ha cen a , ambé,
en aspec es egionals i cul u als de l'es uc u a, el con ingu i el consum dels mi jans de
comunicació. Els in e essos ac uals en e els in es igado s, en can i, posen l'accen sob e
ce s emes gene als més que sob e emes egionals. Així, hi ha un no able in e ès pe
l'anàlisi dels nous mi jans elec ònics i els seus e ec es, pe l'è ica del pe iodisme i la
e lexió sob e el pe iodisme com a p o essió, i, inalmen , pe la elació en e mi jans
de comunicació i cul u a.
Pa aules clau: egionalisme i descen ali zació, con ingu s i consum dels mi jans, è ica p o-
essional, mi jans i alo s cul u als, no es ecnologies.
Resumen. La in es igación en comunicación de masas en No uega en elación con la di e sidad
cul u al y egional
El ámbi o de los es udios sob e medios de comunicación en No uega se cons i uyó a
inales de los años sesen a. La descen alización se ha e igido como una dimensión bási-
ca en la polí ica de los medios de comunicación no uegos, de mane a que la in es iga-
ción se ha cen ado, ambién, en aspec os egionales y cul u ales de la es uc u a, el
con enido y el consumo de los medios de comunicación. Los in e eses ac uales en e
los in es igado es, en cambio, ponen su acen o sob e cie os emas gene ales po enci-
ma de los emas egionales. En es e sen ido, exis e un in e és no able po el análisis de
los nue os medios elec ónicos y po sus e ec os, po la é ica del pe iodismo y la e le-
xión sob e el pe iodismo como p o esión, y, inalmen e, po la elación en e medios
de comunicación y cul u a.
Palab as cla e: egionalismo y descen alización, con enido y consumo de los medios, é ica
p o esional, medios y alo es cul u ales, nue as ecnologías.
* T aduï pe M. TERESA SALAZAR.
Anàlisi 21, 1997 221-234
La in es igació en comunicació de masses a No uega
pel que a a la di e si a cul u al i egional
Ma i Bakke
Depa men o Media S udies
Uni e si a de Be gen. No uega
222 Anàlisi 21, 1997 Ma i Bakke
Abs ac . Resea ch on mass media in No way ela ioned o cul u al and egional di e si y
Media s udies in No way da e back o he la e 60s. Decen alisa ion has been a c ucial ac-
o in No wegian mass media policies; simila ly, No wegian esea ch has ocused on aspec s
o egional and cul u al s uc u e, as well as media con en s and consump ion. Cu en
esea ch in e es s, howe e , emphasise mo e gene al opics a he han egional aspec s.
The e is he e o e a pa icula in e es in he analysis o he new elec onic media and hei
e ec s, he e hics o jou nalism and a e lec ion on jou nalism as a p o ession. Finally, he e
is an in e es in he ela ionship be ween he mass media and cul u e.
Key wo ds: egionalism and decen alisa ion, media con en s and consump ion, p o es-
sional e hics, he media and cul u al alues, new echnologies.
In oducció
La in es igació que es a en un país es à basada en una combinació d'allò que
es conside a e l l e an a ni ell nacional, del coneixemen i l'in e ès sob e els
emes ac uals d'in es igació de la comuni a acadèmica in e nacional i dels
ecu sos disponibles.
La in es igació no uega de la comunicació de masses ou una emp a i a
espo àdica ins a inals dels seixan a, quan es a con e i en un assump e més
sis emà ic, enca a que amb escassos ecu sos. Una isió gene al d'aques a in e s-
igació mos a que els in e essos egionals hi han es a inclosos, pe ò no han
es a mai un ocus cen al1.
L'ac ual camp de la in es igació sob e la comunicació de masses a No u e g a
es concen a pa icula men en la desc ipció de l'es a dels sis emes dels mi -
jans de comunicació de masses, així com en l'escla imen de qües ions p o-
blemà iques als com la p opie a dels mi jans de comunicació, la iolència en
els mi jans de comunicació, els nous mi jans de comunicació elec ònics, e c.
Hi ha ambé in es igacions que ac en de qües ions sob e el desen o l u p a m e n
dels païssos i d'es udis compa a ius.
Aques a icle comença amb una b eu desc ipció de la posició de les e g i o n s
en la his ò ia polí ica de No uega. Això mos a à que les di e ències e g i o n a l s
no han es a mai la base de se iosos con lic es o inquie uds polí iques, econò-
miques o cul u als. La es a de l'a icle ac a p ime amen sob e la his ò ia
de la in es igació de la comunicació de masses en aques país, i desp és anali za
la dis ibució e i o ial de la in es igació ac ual en aques camp. L'exposició
es concen a à en la in es igació amb la descen ali zació i la iden i a cul u-
al local o egional com a pun de is a p incipal.
1. Bo ghild G ams ad, en el No dic Documen a ion Cen e pe a la in es igació sob e comu-
nicació de masses (NORDICOM), ha p opo ciona gene osamen una llis a d'in es iga-
cions i p ojec es que s'han cen a en un pun de is a descen ali za .
1. Con ex cul u al i socio-polí ic:
La posició de les egions en la socie a no uega
Una his ò ia polí ica de No uega ha d'inclou e una desc ipció de les di e èn-
cies socials i cul u als en e les egions. Així, la mobili zació polí ica, la c e a-
ció de pa i s polí ics i el compo amen elec o al poden se pa c i a l m e n
explica s a pa i d'aques es di e ències.
Una g an pa d'aques a in es igació s'ha basa en concep es eò ics que
an se desen olupa s pel sociòleg no ueg S ein Rokkan. Rokkan a es a in e-
essa p ime amen a en end e les o ces que hi ha da e e de la cons u c c i ó
d'una nació a l'Eu opa de l'Oes . Pe e -ho a aça en el mapa les dimen-
sions dels con lic es en e i o is especí ics aplican dos c i e is: la dis ància cul -
u a l (lingüís ica, eligiosa, e c.) i els con lic es econòmics e n e les egions que
e s a en compe in pe con ola la indús ia i els ecu sos p o d u c i u s2. El g au
en què aques es dues o ces e b a l l a en conjun amen a in luencia en la du a-
da dels con lic es en e —segons Rokkan— el cen e i la pe i è ia.
Hi ha es qües ions cul u als que expliquen les di e ències en les iden i a s
egionals a No uega: eligió, llengua i el mo imen pe l'abs inència alcohòlica3. A l
ol an de 1800 el mo imen d'un sec o de l'església de endència pu i ana lu e-
ana es a desen olupa en les zones del sud i de l'oes de No uega, i ha con inua
e mamen des d'alesho es. En segon lloc, una no a llengua no uega —«Ny n o s k » —
es a c ea a la dècada de 1850 com a p o es a social i cul u al con a la in luència
danesa del «Bokmål», que impe a a sob e o en e els unciona is de l'Es a que
e b a l l a en a la capi al. El mo imen «Nyno sk» enca a posseeix la se a o a l e s a ,
p incipalmen a les egions del sud-oes . La e ce a dimensió es mani es a en un o
m o imen d'abs inència, que s'inicia a la dècada de 1840. Un cop més el sudoes
a se el p incipal e i o i d'a elamen d'aques mo i m e n .
És e iden que a ha e -hi i enca a hi ha escissions cul u als en la socie a
n o uega. Malg a això, no han in e e i en els p oblemes polí ics e g i o n a l s .
A a e b o 4apun a es aons: 1. El ni ell egional é una in aes uc u a ins i-
ucional mol pe i a dins del sis ema polí ic no ueg; 2. Les iden i a s cul u als
i els objec ius no es an lliga s a egions especí iques, i 3. El desen olupamen
econòmic no uec ha em asi za la c eació d'indús ies en comuni a s locals en
lloc de p epa a plans pe a à ees egionals més g ans.
El p océs polí ic de p e n d e decisions a No uega s'ha cen a a ni ell local
i es a al, amb cap o mol poca a enció e s el ni ell egional. El pa lamen
La in es igació en comunicació de masses a No uega Anàlisi 21, 1997 223
2. S ein Rokkan i De ek W. U win (1982) «In oduc ion: Cen es and Pe iphe ies in Wes e n
Eu ope», p. 4, a S ein Rokkan i De ek W. U win (eds.) The Poli ics o Te i o ial Iden i y.
S udies in Eu opean Regionalism, p. 1-17. Lond es: Sage.
3. S ein Rokkan i Hen y Valen (1970). «Regional Con as s in No wegian Poli ics», a E ik
Alla d i S ein Rokkan (eds.). Mass Poli ics. S udies in Poli ical Sociology, p. 190-247. No a
Yo k: The F ee P ess.
4. F ank Aa eb o (1982). «No way: Cen e and Pe iphe y in a Pe iphe ial S a e», a S ein
Rokkan i De ek W. U win (eds.). The Poli ics o Te i o ial Iden i y. S udies in Eu opean
Regionalism, p. 75-111. Lond es: Sage.
224 Anàlisi 21, 1997 Ma i Bakke
n o uec es a unda el 1814 i el 1837 a aspassa pe llei un conside able
pode polí ic als ajun amen s. Han hagu de passa més de cen anys abans
que les assemblees egionals ossin c eades el 1972. El seu pode polí ic ha
es a i con inua limi a , cosa que les con e eix en poc a ac i es pels polí ics
a m b i c i o s o s .
Enca a que els mo imen s cul u als desc i s abans es an concen a s en el
sudo-es de No uega, mai no han combina les se es o ces pe c ea una iden-
i a egional p òpia. En lloc d'això han unciona com a g ups de p essió a
ni ell nacional que ambiciona en el p océs de la p esa de decisions de l'Es a ,
cosa que han aconsegui de mane a eeixida. No obs an això, les o ces socials
d a e e dels mo imen s han con ibuï a acla i les di e ències egionals en el
compo amen de o a No uega (Aa dal i Valen, 1989).
El desen olupamen econòmic a No uega no ha enco a ja ampoc les iden-
i a s egionals especí iques. Du an segles s'ha es a pescan al lla g de o a la
cos a, de no d a sud, i s'han explo a els boscos de les pa s in e io s del cen-
e de No uega. Quan es a p odui la e olució indus ial en el país, es a n
cons ui plan es i ac o ies a p op de les on s de pode hid oelèc ic. Així els
cen es econòmics locals, no egionals, es an es abli pe o el país.
2. An eceden s his ò ics:
El desen olupamen de la in es igació sob e comunicació de masses
Fins al 1970, la in es igació sob e la comunicació de masses es a e a l i z a
en di e en s llocs de No uega, pe ò no a se accep ada p òpiamen com una
disciplina acadèmica. La in es igació que s'ha ia e e a en g an pa inança-
da amb beques de la Co po ació Pública de Radiodi usió No uega (NRK) i
d'o gani zacions p o essionals. El 1962 es a unda a la Un i e si a d'Oslo el
De p a amen d'In es igació dels Mi jans de Comunicació, enca a que sense
un p og ama o mal d'ensenyamen i i ulació. El 1970 es a es abli a la
Un i e si a d'Oslo una cà ed a en comunicació de masses i poc emps des-
p és se'n a c ea una al a simila a la Un i e si a de Be gen (To s ik i al e s ,
1972). Això a inicia el p océs de desen olupamen d'un camp acadèmica-
men onamen a en l'ensenyamen de comunicació de masses i la in e s i g a-
ció a No u e g a .
La in es igació sob e comunicació de masses en les dècades de 1960 i 1970
es an cen a en les p incipals o ces socials, polí iques i econòmiques que
podien explica el desen olupamen dels mi jans de comunicació de masses
n o uecs, especialmen dels dia is (Høye , 1969) i la adiodi usió (Dahl, 1975;
1978). L'es uc u a del pa i polí ic ha es a un ac o c ucial pe en end e
com es an c ea els dia is jus abans i desp és del can i de segle, i les a ilia-
cions a pa i s explica en el ipus de lec o s d'un dia i. Va ha e -hi ambé es u-
dis de pe iodis es no uecs sob e la p o essió (We n e , 1966) i del con ingu i
consum dels mi jans de comunicació.
La dimensió egional hi a se inclosa ins al pun que els in es igado s ana-
l i z a en la dis ibució dels dia is locals i egionals (Høye , 1969). Una anàlisi de
con ingu de les no ícies domès iques en la àdio i en els eleno ícies es a cen-
a especí icamen en una dimensió de cen e/pe i è ia s'anali za a des d'on
s'o igina en les no ícies i quina egió geog à ica les o e ia5.
Les es adís iques dels mi jans de comunicació es an conside a com un
equisi essencial pe al desen olupamen d'un camp d'in es igació i els esul-
a s an canali za -se pe aconsegui una pe spec i a gene al d'allò que ja es a-
a disponible, enca a que ambé es an ecolli no es dades sob e l'es uc u a,
la dis ibució i l'exposició als mi jans de comunicació.
L'O icina No uega del Cens (S a is isk Sen alby å) a se c ucial pe a la
ecollida d'es adís iques sob e el consum dels mi jans de comunicació, men e
que l'Associació de Dia is No uecs (NAL) i al es associacions nacionals de
mi jans de comunicació eunien in o mació sob e i a ges i economia. Algunes
d'aques es es adís iques mos a en la dis ibució dels mi jans de comunicació
pe uni a s e i o ials als com ipus de comuni a s i dis ic es come c i a l s
(To s ik, 1975).
Du an la dècada dels ui an a els in es igado s no uecs de comunicació
de masses es a en p incipalmen in e essa s en la polí ica dels mi jans de comu-
nicació (Sy e sen, 1994). La in oducció de la no a ecnologia i un can i ide-
ològic cap a la libe ali zació i la p i a i zació an gene a ince esa sob e el u u
de la adiodi usió pública i de la cul u a nacional.
Va ha e -hi una qües ió en pa icula que a domina aques pe íode la c e-
ació d'un segon canal nacional de Tele isió, hau ia de se p i a o in eg a -se en
el sis ema públic exis en de adiodi usió? La qües ió de les egions a se in o-
duïda en aques deba pe què un segon canal de Tele isió e a is en pa com
una opo uni a de p esen a les no ícies i la cul u a egional. Es an sugge i
d i e sos models (NOU, 1983; NOU, 1985; S . meld. 44, (1987-88). Una pos-
sibili a e a eni emisso es egionals que ansme essin només en una egió en
conc e . Una al a possibili a e a eni p og ames p oduï s egionalmen que
podien se ansmesos en un canal nacional. Un model basa en emisso es e g i o -
nals e a massa ca , de mane a que la solució ou c ea una emisso a p i ada que
es a ins al·la a la segona ciu a més g an (Be gen).
L'aspec e egional ambé a se decisiu el 1984, quan la seu de la segona
emisso a nacional de àdio de la Co po ació Pública de Radiodi usió No u e g a
es a ins al·la o a de la capi al —a T ondheim, la e ce a ciu a més g an
del país.
Les desc ipcions de l'es uc u a i el consum dels mi jans de comunicació
an con inua al lla g dels anys ui an a. Alguns dels es udis an anali za espe-
cialmen els mi jans de comunicació en comuni a s locals, com pe exemple el
ipus de lec o s de dia is locals (Høs , 1981; Nymo, 1982), espec ado s de ele-
isions locals (Skoge bø, 1988; Ul æ , 1984) i consum en gene al de mi jans de
comunicació locals (Ny old, 1981; Skoge bø i Lu n d by, 1988; Vaage, 1988).
La in es igació en comunicació de masses a No uega Anàlisi 21, 1997 225
5. Ma i Bakke (1973). Sen um og pe i e i i adio -og je nsynsnhe e (Cen e and Pe iphe y in
Radio and TV News). Oslo: Ins i u o p esse o skning.

226 Anàlisi 21, 1997 Ma i Bakke
D ' a l es an es udia el ol dels mi jans de comunicació i la cul u a en el desen-
olupamen egional (Spilling, 1987).
Mol s d'aques s es udis ac a en sob e el ol dels mi jans de comunicació
en una comuni a conc e a del sud de No uega, que a se seleccionada pe
la no uega PTT pe a un es udi de cas sob e els e ec es de la in oducció de
n o es ecnologies, com pe exemple la ele isió pe cable. En elació amb
això, s'hau ia d'esmen a l'es udi de Skoge bø i Laundby6, especialmen pe -
què és l'únic que ha in es iga les elacions en e l'es uc u a dels mi jans de
comunicació i la iden i a egional. Com s'ha esmen a an e io men , el deba
s o b e la c eació d'un segon canal nacional de ele isió es a elaciona pa -
cialmen amb la c eació de no es possibili a s pe p odui p og ames que
poguessin e lec i la cul u a egional i local i així in ensi ica la iden i a
egional. Segons l'es udi de Skoge bø i Lu n d by, eni una es uc u a dels mi -
jans de comunicació local o egional no és un equisi pe cons ui la iden-
i a egional. És el con ingu el que impo a. Un cop que un p og ama cob e i x
assump es locals, aques s ben pod ien se p oduï s i ansmesos pe un canal
n a c i o n a l .
3. Dis ibució e i o ial de la in es igació i de les línies d'in es igació
més desen olupades
Du an la dècada de 1970, es an c ea a es uni e si a s i a di e sos ins i-
u s egionals els De p a amen s d'Es udis dels Mi jans de Comunicació.
També an c ea un pa ell d'ins i ucions independen s d'in es igació. Hi ha
una concen ació d'ins i ucions en la pa sud-cen al de No uega. La més
g an és el De p a amen pe a la Comunicació de Masses de la Un i e s i a
d ' Os l o . A més hi ha l'Escola de Pe iodisme d'Oslo, la Secció pe a Es udis
s o b e els Mi jans de comunicació de l'Ins i u Lillehamme , l'Ins i u de
Pe iodisme en F ed iks and i Teleno Re s e a ch, jus o a d'Os l o . Aq u e s
úl im és una uni a independen d'in es igació de la Co po ació Pública
No uega TELECOM, men e que l'Ins i u de Pe iodisme és un ins i u
d ' i n es igació p i a .
A ni ell de l'ideal de descen ali zació que e a desc i al pun 1, o b e m
mol s ins i u s egionals al lla g de la cos a, dos dels quals enen una secció pe
a Es udis sob e els Mi jans de comunicació. Un és a la ciu a de Volda, a l'oes
de la cos a no d de Be gen, l'al e és a Bodø, una ciu a al no d de No u e g a .
Enca a que les ins i ucions es an descen ali zades geog à icamen , les di e èn-
cies egionals no han es a mai el ocus cen al en la in es igació no uega sob e
comunicació de masses. Els pa àg a s següen s p esen en els emes d'in e s i-
gació en els quals es à in e essa cada ins i u .
6. Eli Skoge bø og Knu Lundby (1988). Medieu ikling, kul u og egional iden i e
(Desen olupamen dels mi jans de comunicació, cul u a i iden i a egional). Oslo: Ins i u
o medie og kommunikasjon.
OSLO I LES PARTS CENTRALS I MERIDIONALS DE NORUEGA
Depa amen dels Mi jans de Comunicació i de la Comunicació,
Uni e si a d'Oslo
À ees d'es udi
His ò ia dels mi jans de comunicació (dia is, adiodi usió i cine).
In luència i ecepció dels mi jans de comunicació.
La cul u a dels mi jans de comunicació, iden i a local.
Mi jans de comunicació in e nacionals, mi jans de comunicació i democ à-
cia, especialmen en països desen olupa s.
Tecnologia dels mi jans de comunicació, mul imèdia.
Anàlisi ex ual dels mi jans de comunicació.
La iden i a cul u al i egional i la di e si a no és un ema p ima i d'in-
es igació pe al De p a amen . Una esi de doc o a 7ha documen a que la
gen que ha ia iscu mol de emps en una comuni a sen ia una o a iden i a
local i es a a ambé mol més inclinada que les pe sones acabades d'a iba a
subsc iu e's al dia i local.
Angle d'es udi i me odologia d'anàlisi
La in es igació del Depa amen comp èn pe spec i es his ò iques, sociològi-
ques, polí iques, econòmiques i ex uals/semiò iques, l'aplicació de mè odes
quali a ius i anàlisis es uc u als i de con ingu .
Escola de Pe iodisme, Oslo
À ees d'es udi
No ícies es ange es i desen olupamen del pe iodisme en aques s països.
Les pe spec i es de les dones en el pe iodisme.
La composició dels dia is.
Aspec es legals i è ics del pe iodisme.
La his ò ia del llengua ge / ex os dels dia is i dels gène es.
Angle d'es udi i me odologia d'anàlisi
Pe s p e c i es his ò iques, polí iques, è iques i legals. Mè odes quali a ius i
anàlisi de con ingu .
La in es igació en comunicació de masses a No uega Anàlisi 21, 1997 227
7. Knu A ne Fu sæ e (1991) A islesingi e sosio-kul u el pe spek i (Lec u a dels dia is des
d'una pe spec i a sociocul u al). Oslo: Ins i u o medie og kommunikasjon.
228 Anàlisi 21, 1997 Ma i Bakke
Teleno Resea ch, Oslo
À ees d'es udi
Aspec es ècnics dels mi jans de comunicació elec ònics.
Educació a dis ància a a és de mi jans de comunicació elec ònics.
Usos i aplicacions domès iques de les no es ecnologies dels mi jans de
comunicació.
Una pa de la in es igació ac a sob e com e que els nous mi jans de
comunicació elec ònics siguin accessibles a di e en s g ups d'usua is, pe
exemple domicilis p i a s.
Angle d'es udi i me odologia d'anàlisi
Econòmic i ecnològic. Mè odes quan i a ius.
Secció pe a es udis sob e els mi jans de comunicació,
Ins i u Lillehamme
À ees d'es udi
Memò ia ílmica.
E s d e enimen s dels mi jans de comunicació, exempli ica pels Jocs Ol í m p i c s
de 1994.
Tele isió pe a nens a No uega du an les dècades de 1960 i 1970.
Documen als de ele isió.
Pel·lícules educa i es.
Angle d'es udi i me odologia d'anàlisi
His ò ic, sociològic, semiò ic, aplican mè odes quali a ius, anàlisi es uc-
u al i anàlisi de con ingu .
Ins i u de Pe iodisme, F ed iks ad
À ees d'es udi
Aspec es legals i è ics dels mi jans de comunicació.
L'accés del públic a la in o mació de l'Adminis ació pública.
Lec o s de dia is locals.
Consum dels mi jans de comunicació.
Es uc u a dels dia is.
L ' I ns i u acaba d'inicia un g an p og ama d'in es igació que p ime a-
men desc iu à l'es uc u a i el ipus de lec o s de dia is nacionals, e g i o n a l s
i locals de No uega, i en segon lloc ac a à d'explica aques s models a a és
de l'aplicació de ac o s socials i cul u als pa cialmen simila s a aquells que
Rokkan a u ili za en els seus es udis sob e la cons ucció nacional i la mobi-
li zació polí ica8.
Angle d'es udi i me odologia d'anàlisi
Pe s p e c i es his ò iques, sociològiques, polí iques, econòmiques, è iques i legals.
Mè odes quan i a ius i quali a ius, enques es i anàlisi de con ingu de docu-
men s.
L'Es adís ica de No uega, si uada a Oslo, ha du a e me du an uns quan s
anys enques es egula s sob e els mi jans de comunicació i el consum cul u al
i sob e les ac i i a s de lleu e. Els in o mes inclouen ubles sob e a i a c i o n s
egionals i compa acions en e à ees u banes i u als.
Hi ha ambé agències p i ades d'in es igació d'opinió publici à ia en
aques a egió que es an en in es igació d'audiències, així com enques es
gene als sob e consum dels mi jans de comunicació i es udis quali a i us amb
g ups conc e s .
NORUEGA OCCIDENTAL
Depa amen d'Es udis dels Mi jans de Comunicació,
Uni e si a de Be gen
À ees d'es udi
Films i his ò ia del cinema.
Anàlisi ex ual de pel·lícules i p og ames de ele isió.
Desen olupamen dels mi jans de comunicació i iden i a cul u al.
Comunicació in e nacional.
P océs de p oducció, pe iodisme i p o essionali zació.
Tecnologia dels mi jans de comunicació.
Mi jans de comunicació i polí ica cul u al.
Angle d'es udi i me odologia d'anàlisi
Pe spec i es his ò iques, sociològiques, semiò iques, polí iques, ecnològi-
ques, è iques i cul u als. Mè odes quan i a ius i quali a ius, anàlisi es u c u a l ,
anàlisi de con ingu .
La in es igació en comunicació de masses a No uega Anàlisi 21, 1997 229
8. Sigu d Høs (1991). «The No wegian Newspape Sys em: S uc u e and De elopmen », a
Helge Rønning i Knu Lundby (eds.). Media and Communica ion; Readings in Me hodology,
His o y and Cul u e, pàgs. 281-301. Oslo: No wegian Uni e si y P ess.