La investigació sobre comunicació de masses a Europa : Irlanda

Resum Les qüestions sobre els mitjans de comunicaió i sobre la identitat cultural apareixen relativament tard en l'agenda de la investigació irlandesa. El pes de la cultura acadèmica anglesa es deixa sentir en la recerca irlandesa sobre els mitjans, caracteritzada per una tradició pròpia dels cultural studies, que ha rebut més influència dels estudis literaris que de la sociologia. Hi ha signes recents d'una influència de la teoria social contemporània en aquell vocabulari crític, influència emanada dels debats globals sobre el capitalisme avançat, l'imperialisme i les formes culturals. La línia més important en la investigació irlandesa és, de lluny, la dedicada a les qüestions de la representació mediàtica dels fenòmens i els fets socials, polítics o d'identitat nacional, per bé que ha incorporat mètodes i conceptes dels estudis de la recepció. Paraules clau: estudis culturals, representació, estudis textuals literaris. Resumen. La investigación sobre comunicación de masas en Europa: Irlanda Las cuestiones sobre los medios de comunicación y sobre la identidad cultural aparecen relativamente tarde en la agenda de la investigación irlandesa. El peso de la cultura académica inglesa se deja sentir en la investigación irlandesa sobre los medios, caracterizada ésta por una tradición propia de los cultural studies, que ha recibido más influencia de los estudios literarios que de la sociología. Existen signos recientes de una influencia de la teoría social contemporánea en el vocabulario crítico, influencia emanada de los debates globales sobre el capitalismo avanzado, el imperialismo y las formas culturales. La línea más importante en la investigación irlandesa es, de lejos, la dedicada a las cuestiones de la representación mediática de los fenómenos y de los hechos sociales, políticos o de identidad nacional, a pesar de que ha incorporado métodos y conceptos de los estudios de recepción. Palabras clave: estudios culturales, representación, estudios textuales literarios. Abstract. Research on the mass media in Europa: Ireland Questions relating to the media and cultural identity are a relative late-comer on the agenda of Irish research. There is a strong influence of the English academic world on Irish * Traduït per DAVID VIDAL I CASTELL. Anàlisi 21, 1997 199-210 La investigació sobre comunicació de masses a Europa: Irlanda* Farrel Corcoran Universitat de la Ciutat de Dublín 200 Anàlisi 21, 1997 Farrel Corcoran media research, characterised as it is by a tradition of cultural studies which owes more to literary studies than to sociology. There have been recent signs of the influence of contemporary social theory on the critical vocabulary, which has arisen from the global debates on advanced capitalism, imperialism and cultural forms. By far the most important line of research in Ireland is that which concentrates on the media representation of social and political events and phenomena, as well as those relating to national identity, although there has also been some attention given to the methods and concepts involved in reception studies. Key words: cultural studies, representation, literary textual studies. 1. Context sociopolític i cultural Ad m i n i s t r a t i v ament, Irlanda és més centralitzada que molts dels seus veïns europeus, amb un enorme volum d'activitat de presa de decisions concentrada al g o vern nacional de Dublín. Amb tot, algunes tasques de control sobre assumptes mediambientals —aigua i infraestru c t u res de sanitat o manteniment de les c a r re t e res, per exemple— es deleguen en els prop de tres dotzenes de comtats locals i d'autoritats municipals. No obstant això, els sistemes educatius en tots els nivells, així com la regulació dels mitjans de comunicació de masses, s'adm i n i s t ren centralment des de la capital. Me m b re de la Unió Eu r opea (aleshores CEE) des del 1972, ha atès les intenses recomanacions per a la descentralització del poder, sobretot pel que fa a l'administració dels fons estructurals europeus per als aturats. Però malgrat el moviment físic de les oficines governamentals cap a les principals ciutats de províncies, a penes hi ha hagut un petit canvi en l'est ructura de presa de decisions que alleugereixi la tensió nacional i local. El país té una gran diversitat de sistemes de comunicació, molts dels quals han estat experimentant pressions internacionals d'una manera cre i xent. Ir l a n d a té cinc diaris, la circulació combinada dels quals és de 650.000 exemplars. Hi ha uns seixanta periòdics més al país i uns 125 cinemes, per bé que aquest nomb re cre i xerà amb l'expansió dels multicinemes en els nous centres comerc i a l s urbans. Hi ha quatre emissores de ràdio nacionals, inclosa una en llengua irlandesa, totes en mans de Redio Telefis Ei reann (RTE), la corporació irlandesa de ràdio-televisió pública. Aquesta i el cre i xent nombre d'estacions comercials o locals —actualment al voltant de 25— presten el seu servei aproximadament 2,1 milions de receptors en ús. La Comissió Independent de Ràdio i Te l e v i s i ó (IRTC) ha autoritzat recentment el llançament d'un nou grup d'estacions de ràdio ubicades al sector educatiu de tercer grau. Els dos canals de televisió nacional emesos per la RTE usen 87 transmissors per fer arribar la programació a uns 900.000 equips de televisió. Els intents per establir emissores de ràdio o televisió fora de la xarxa de la RTE no han estat gaire reeixits. Es pot tro b a r vídeos en un 50% de les llars irlandeses, i el cable ha assolit un alt nivell de penetració (semblant al d'altres països europeus petits com Holanda o Bèlgica), sobretot al llarg de la costa est d'Irlanda, on el 83% de les cases dublineses hi estan connectades. Al voltant d'un terç de les llars irlandeses estan connectades al sistema de cable, un altre terç disposa de multicanal que els permet re b r e transmissors ubicats fora de l'Estat i gaudir dels quatre canals provinents de la Gran Bretanya, a més dels dos irlandesos. L'altre terç de llars només rep els canals irlandesos, tot i que el sistema, ara en expansió, de distribució d'ones de m i c ropunts (MMDS), dissenyat per alleugerir la congestió de la banda d'UHF, en la qual Irlanda no troba prou freqüències d'emissió que permetin la distribució dels nous senyals. Són en procés d'augmentar també les possibilitats d'elecció dels telespectadors que no disposen de cable o que no gaudeixen de la possibilitat de re b re els canals estrangers a través de les ones. La decisió més recent del govern en aquesta àrea ha estat la creació d'un canal de televisió en llengua irlandesa, Telefis na Gaelige, que va iniciar les seves emissions el 1996. O'Connell (1993) revisa el desenvolupament del projecte de Telefis na Ga e l i g e a la llum del suport governamental per a l'ús de llengües minoritàries a la televisió en altres parts d'Eu ropa, incloses Escòcia, Gal·les, el País Basc i Catalunya. Un perfil més complet de l'estructura sociopolítica i cultural de la societat irlandesa es pot trobar a Kelly i Truetzschler (1992). L'anàlisi comparativa de la regulació dels mitjans de comunicació en diferents països europeus, inclosa Irlanda, que debat les pressions contemporànies sobre les emissores del servei públic, es pot consultar a Mc Q uail i Siune (1986) i Siune i Truetzschler (1992). 2. Antecedents històrics La investigació i l'ensenyament sobre els mitjans de comunicació va arribar re l a t i vament tard en l'evolució de l'ensenyament universitari irlandès, cosa que ha comportat un determinat nombre d'avantatges i desavantatges. Un dels a vantatges és que moltes de les lluites per fundar i consolidar la legitimitat d'aquesta àrea acadèmica transdisciplinària han estat escomeses de manera re e ixida en d'altres països, particularment al món de parla anglesa, on els investigadors irlandesos, per motius lingüístics, han tingut fàcil accés. Al mateix temps que es va fundar l'Escola de Comunicació a la Ciutat Universitària de Dublín el 1980, hi havia la petita necessitat de repetir les llargues batalles per allunyar el terme clau c u l t u radel seu tradicional lloc comú dins la literatura moral i donar-li una empenta cap a la definició de caire materialistaantropològica del que Raymond Williams anomenava l i ved culture s , és a dir, maneres de viure . L'emergència dels estudis culturals en aquells anys va aportar un ampli paradigma per al desenvolupament de la investigació i l'ensenyament sobre la comunicació de masses a Irlanda. Cap als primers anys seixanta ja no tenia més influència significativa cap tendència relacionada amb el vell i estèril debat s o b re la cultura de massa, sigui en la seva variant d'esquerres o de dretes. A Irlanda, com en altres llocs, trobem avui un més ampli i profund re c o n e i xement que la literatura, per exemple, és només una (tot i que privilegiada) forma de comunicació social que ha de ser complementada pel que Richard Ho g g a rt va anomenar els «materials abandonats» de les formes de cultura moderna. Hi ha un re c o n e i x ement més gran que els mètodes de re c e rca quantitativa de les c i è ncies socials clàssiques necessiten ser compensats i corroborats pels mètodes qualitatius derivats de l'antropologia i de la crítica literària. La investigació sobre comunicació de masses a Europa: Irlanda Anàlisi 21, 1997 201 202 Anàlisi 21, 1997 Farrel Corcoran Les històries publicades indiquen que la investigació en comunicació de masses, almenys pel que fa al món anglòfon, va emergir arran de l'esforç per definir els nous camps transdisciplinaris d'investigació i les noves formes d'organització de l'acadèmia pel que fa a les heretades divisions del coneixement. La lluita implicava un repte per a les regles científiques de legitimitat acadèmica, que existien sobre estru c t u r es i models d'organització dels recursos fundats al segle dinou. La tensió entre els estudis culturals i el principal corrent de la sociologia a Gran Bretanya, per exemple, van causant alguna de les primeres cicatrius de la batalla. Així van ser les escaramusses que van tenir lloc dins els nous departaments d'Humanitats de les universitats nord-americanes als anys seixanta, plenes d'estudiants a la recerca de nous cursos dins d'unes ampliades facultats que competien en una arena pública superpoblada, on el nombre de conferències p rofessionals i periòdics es van expandir notablement. De gran significació per al ferment intel·lectual dels EUA, que va obrir el camí per a l'estudi de les pel·lícules i de la televisió, va ser una reconnexió amb els pensadors europeus de l'àmbit no anglòfon, els quals estaven exe rcint, així mateix, influència en les noves universitats britàniques: Benjamin, Barthes, Eco, Metz, Gramsci, LeviStrauss, Lacan, Foucault i Althusser. Però si els conflictes primerencs de la història de la comunicació de massa com a camp de pràctica acadèmica tenien lloc en altres indrets, l'emergència i el cre i xement d'aquest àmbit del coneixement en Irlanda no van estar marc a t s només per les influències a altres països. És important re c o n è i xer que aquells que van iniciar aquest camp a Irlanda havien estat capaços de bastir unes tradicions acadèmiques particulars, tot i que també van haver de superar re s i s t è n c i e s específiques de caire institucional i acadèmic —encara que la història que en tinguem estigui menys ben documentada que a d'altres països—. La comunicació de massa és avui una part acceptada de l'agenda acadèmica d'Irlanda, encara que els ecos de les llunyanes batalles se sentin encara, sobretot als debats sobre la necessitat dels estudis dels mitjans al currículum escolar de secundària. 3. Distribució territorial de la recerca El camp d'estudi dels mitjans de comunicació ha gaudit d'un considerable cre i - xement, tant en les carre res universitàries com en els estudis de postgrau d'ençà de 1980, tot generant un gruix d'investigacions de rellevància local i internacional. Malgrat que la planificació i els recursos per a aquesta cosa nova a n omenada comunicació no han figurat mai de manera prioritària en l'agenda dels responsables de la política educativa, els treballs acadèmics han estat empesos conjuntament dins les noves formes d'organització en un bon nombre d'institucions de tercer grau irlandeses. A més de l'School of Communications de la Un i versitat de la Ciutat de Dublín, aquests treballs es poden trobar en diferents departaments (particularment els de sociologia) de la Un i versity College de Dublín, del Trinity College de Dublín, de la Un i versitat de Limerick, de l ' Institut de Tecnologia de Dublín i de la Un i versitat de l'Úlster. Com succeeix en altres llocs, les indústries culturals i els serveis de comunicació estan expe- rimentant a Irlanda un profund i complex conjunt de transformacions com a resultat dels canvis polítics, econòmics i tecnològics. L'anàlisi més consistent d'aquests canvis s'ha dut a terme dins el context de les tesis dels estudiants s u p e rvisades pels directors acadèmics corresponents, però la immensa majoria d'aquests treballs no han estat publicats, i per tant només es poden consultar personalment en aquestes institucions. Així, aquest informe se centrarà a oferir una guia del més petit grup d'activitats de re c e rca que han estat publicades i que, per tant, són accessibles als investigadors d'altres països. 4. Línies de recerca 4 . 1 . L'anàlisi del context de producció dels mitjans irlandesos s'ha dut a terme des de diferents orientacions, en la major part de les quals s'ha adoptant una via politicoeconòmica. Truetzschler (1991), per exemple, explora el grau d'inversió estrangera als mitjans irlandesos. A causa de l'extensió reduïda del mercat irlandès per als serveis de comunicació, aquesta inversió no és, encara ara, g a i re important, tot i que està cre i xent, particularment en el mercat publicitari (on més de la meitat del volum de negoci de les agències està controlat per multinacionals), en la distribució i exhibició de pel·lícules i en la producció de films d'animació. El preu re l a t i vament car dels diaris irlandesos (sobretot a causa de la imposició de l'Impost del Valor Afegit) comparat amb els diaris britànics encoratja la penetració en el mercat irlandès d'aquests últims, alguns dels quals imprimeixen una edició especial per a Irlanda amb un petit cost extra. Usant dades estadístiques, Hogan (1993) investiga aquesta pressió comp e t i t i va, sobretot exe rcida des dels tabloides britànics, i avalua la re c l a m a c i ó del l o b byd'editors de diaris irlandesos, segons els quals els canvis en el tipus d'IVA reduirien significativament la competència transfronterera dels gegants de la indústria periodística britànica. Truetzschler (1991) es re f e r eix breument a la concessió d'una llicència irlandesa per a les emissions directes de satèl·lit a Atlantic Satellites, la majoria de les accions de la qual estan en mans de Hughes Communications, una subsidiària de General Motors. Les implicacions d'aquesta situació són examinades amb certa profunditat per Bell i Meehan (1988), que assenyalen que una llicència irlandesa de satèl·lit es podria usar estratègicament per satisfer la necessitat de s u p o rt per al trànsit de telecomunicacions digitalitzades, com una porta telemàtica al llarg de la ruta de l'Atlàntic nord entre Europa i Nord-amèrica. Podria actuar també com un cavall de Troia dins de la Unió Eu ropea, facilitant la penetració de les corporacions nord-americanes dins dels mercats europeus prèviament protegits. Kevin Rockett (1991) ressegueix el desenvolupament històric del cinema de Hollywood a Irlanda, el qual ha gaudit d'una certa esplendor durant dive rses dècades malgrat els períodes de proteccionisme econòmic i cultural. Hollywood no només dominava —i encara domina— les pantalles dels cinemes irlandesos, sinó que també tenia un gran impacte en la manera com Ir l a n d a era retratada en el cinema. Aquesta dependència de Hollywood eclipsa tots els La investigació sobre comunicació de masses a Europa: Irlanda Anàlisi 21, 1997 203 204 Anàlisi 21, 1997 Farrel Corcoran debats sobre la direcció que una indústria cinematogràfica irlandesa autòctona dels anys noranta hauria de pre n d re, amb la necessitat per cofundar i coproduir complicant cada cop més la discussió sobre com una pràctica crítica re a l m e n t contemporània pot esvair els estereotipus del passat. Aquests objectius són explorats amb molta cura a Irlanda en el que ara és l'estudi estàndard del cinema i de les re p resentacions que es fan d'aquest país a la pantalla gran, part i c ularment les versions pròpies d'un cert romanticisme que han exercit una forta influència (Rockett, Gibbons i Hill, 1987). Flyynn (1993) va dirigir una anàlisi de l'exhibició de films en llengua estrangera i de la sortida de les pro d u ccions americanes independents al cinema «Arthouse», així com del seu lloc en l'actual estructura de propietat dels cinemes i sales de projecció a Irlanda. Ta m b é hi ha diverses qüestions sobre el cinema i la identitat cultural que són examinades a McLoone (1994). Els desenvolupaments contemporanis en radiodifusió són analitzats per C o rcoran (1991) dins del marc de relacions del nou ord re informatiu i comunicatiu a l'Eu ropa emergent dels anys noranta. El factor més important que afecta la capacitat d'Irlanda de participar d'una manera compensada en l'ecosistema comunicatiu europeu és l'atac sostingut al concepte de monopoli de les telecomunicacions del servei públic, que va culminar en una re e s t ru c t u r a c i ó g overnamental de les emissions àudiovisuals al 1990. A causa de les re d u ï d e s dimensions del país, l'impacte d'aquesta re e s t ructuració va més enllà del pro p i àmbit de l'audiovisual. La noció de competència basada en el mercat, cada cop més posada en primer pla als debats de política dels mitjans amb el re s s o r g iment del pensament liberal a partir dels anys setanta, és resseguit per Preston i Grisold (1995) en relació amb els dos petits països europeus: Irlanda i Àustria. El seu estudi conclou que l'increment de la competència en les emissions de televisió és particularment feble, a causa que el presumpte poder de la competència per oferir diversitat de programes és sovint un ideal abstracte. Un a tria significativa per a les audiències, conclouen, re q u e reix finalitats, metes, p ropòsits polítics explícits i implicació activa de l'Estat en els diversos graus de regulació, execució i seguiment. A Preston (1993 es pot trobar altre tractament d'aquest tema en el context de la competència àudiovisual des de fora de l'Estat. Un exemple particular d'una categoria de programes que necessiten una p rotecció especial són els programes infantils, estudiats per Gilligan (1993) des d'un punt de vista històric. Aquest investigador conclou que, en general, els programes de nens a la televisió irlandesa, des dels seus inicis l'any 1962, han tendit a promoure el sistema de valors dominant del món anglosaxó fins a un punt que els feia hegemònics respecte a d'altres possibles sistemes de valors. El c re i xement de la internacionalització de la propietat comportarà inevitablement un increment de la pressió sobre els sistemes de servei públic per reduir les produccions pròpies de drama, notícies d'actualitat i documentals (Ke l l y, 1988). En tant que detentor de només una fracció de les audiències, la capacitat d'una emissora nacional per mobilitzar la població respecte a l'agenda de la vida nacional i respecte a la construcció dramàtica i compartida de la identitat nacional es veurà soscavada pels condicionants financers. No hi ha prou investigacions que hagin completat encara una descripció comprensiva sobre com les rutines organitzatives i les pressions determinen la informació que és publicada o emesa. Tanmateix, han de ser citats un seguit d'estudis que comencen sobre la base de l'anàlisi etnogràfica de la RTE duta a terme fa gairebé dues dècades per Golding i Elliot (1979). De ve r eux, per exe mple, segueix les escenes de la RTE per examinar com els criteris de noticiabilitat i les rutines organitzatives estructuren les representacions de la pobresa en els gèneres de la notícia, els temes d'actualitat i els drames, d'una forma tal que els estereotips familiars del Po b re de Déui Po b re del Diablesón reforçats i re b e n una nova inflexió als anys noranta. O'Neill (1993) presenta un estudi etnogràfic sobre la producció dels xo u sd ' a rts per a la ràdio nacional, d'una manera que subratlla com les diverses característiques de les emissions en tant que activitat, conduïda per ideologies professionals, es generen a partir de la més aviat rutinària activitat quotidiana de preparar un programa setmanal. L'estudi de C o rcoran (1993) sobre com les notícies de televisió poden contribuir al d è f i - cit democràtic en la política europea dibuixa una conclusió similar des de l'obs e rvació de les rutines de redacció per a la selecció editorial de les notícies internacionals servides per agències majoristes: l'agenda de les pantalles de televisió depèn estretament de les rutines vulgars de treball d'una redacció enfeinada. Meehan (1993) investiga l'efecte de refredament de la censura governamental —la infame Secció 31 recentment abolida— en la construcció de les notícies de la RTE sobre Irlanda del No rd. Demostra com la política legislativa pot ser transformada en un sistema d'autocensura administrat institucionalment dins les emissores, amb una especial repercussió per a la parcialitat dels programes resultants. McLoone (1991) examina els reptes per al treball dels emissors en la comunitat dividida d'Irlanda del No rd, mentre els aspectes de la censura i la cultura del secret en la qual operen els mitjans de comunicació de Dublín han estats analitzats per Smith i Hazelkorn (1993). 4.2. L'accent més important en la investigació sobre comunicació de masses a Irlanda es posa a les qüestions sobre la re p r esentació, a causa de la forta influència de l'anàlisi textual literària (més que de la sociologia o de l'economia política) en la formació dels estudiosos (vegeu, per exemple, l'intens biaix literari dels Cu l t u ral St u d i e s irlandesos en diversos treballs de Cranebag, la Irish Re v i e w , Graph o Krino, i la crítica de Bell (1991) a aquest èmfasi). Kissane (1993), per exemple, examina diversos textos audiovisuals de ficció per determinar el patró organitzador de les representacions de l'IRA i descobreix similituds genèriques amb el model dominant de film de gàngsters de Hollywood que va cristal·litzar als anys setanta. McCabe (1993) examina un únic film i es pregunta com el text relaciona tant el discurs colonial com el medicopsicoanalític per tal d'explorar la construcció del gènere dins el conflicte violent d'Irlanda del Nord. Anant més enllà en la línia dels treballs de Cu rtis (1984) i Mu r dock (1991) s o b r e la manera com els mitjans britànics donen forma a les re p r esentacions de la guerra civil soterrada que es viu a Irlanda del No r d —eufemísticament anomenada La investigació sobre comunicació de masses a Europa: Irlanda Anàlisi 21, 1997 205 206 Anàlisi 21, 1997 Farrel Corcoran com «els problemes»—, Rolston (1991) ofereix anàlisis de la cobertura informat i va dels mitjans irlandesos (també dels britànics), alguns dels quals paren atenció als processos de presa de decisió que determinen les formes particulars de re p r esentació, com la relació entre els lectors d'un diari i la manera com el diari organitza la cobertura dels esdeveniments, per exemple els funerals dels memb r es del IRA matats per les forces del servei secret britànic a Gi b r a l t a r. L'anàlisi de Butler (1992) coincidiria amb moltes de les conclusions de Rolston: «La hipnòtica obsessió dels mitjans de comunicació amb la violència de l'IRA (i la migrada atenció a la violència l oy a l i s t) ha esbiaixat les formes de re p resentació del conflicte en un sentir determinat » (p. 40). L'activitat de l'Estat britànic a Ir l a n d a no és vista, doncs, com una part del problema, des del moment que s'assumeix que la Gran Bretanya és una part desinteressada en el conflicte. Consegüentment, catòlics i protestants són vistos com moralment equivalents, i tant els uns com els altres són percebuts com tribus esmerçades en una lluita anacrònica. Els incidents violents s'expliquen com un seguit d'accions irracionals i sense cap motiu, i aquests incidents són els que dominen les notícies que arriben des d'Irlanda del No r d. Tal com argumenta Kelly (1986), la conseqüència d'aquesta tendenciositat de les notícies és l'afebliment dels drets de l'audiència com a ciutadans plenament informats que, d'aquesta manera, puguin pre n d r e decisions d'acord amb aquesta informació dins d'una saludable esfera de debat públic. 4 . 3 .Hi ha un cre i xent interès —influència dels contactes amb les re c e rques de l'anàlisi de la recepció d'altres països— en l'exploració sobre qüestions d'anàlisi de contingut i d'interpretació d'audiències, però moltes d'aquestes inve s t igacions encara no han sortit més enllà dels departaments universitaris, i no han baixat tampoc a l'arena de les publicacions. Els estudis de la recepció o del consum dels productes mediàtics mantenen, inevitablement, un ull posat sobre el treball que es desenvolupan des dels departaments d'investigació d'audiències de les pròpies cadenes, orientades cap a la i n vestigació de les conductes en el camp de les opinions, els gustos i les actituds de les diferents audiències de la ràdio i la televisió. Ben poques d'aquestes recerques arriben a la comunitat acadèmica, però ocasionalment es deixen e n t re ve u r e els resultats d'algunes d'elles (per exemple, Fa h y, 1992); d'un interès particularment destacable és l'ús creixent de les investigacions qualitatives per complementar l'èmfasi més tradicional sobre les dades d'audiència obtinguts a partir de dades demogràfiques. Relacionat amb això hi ha el canvi de percepció sobre l'espectador o l'oient, que passa de ser mer consumidor a ser vist com a ciutadà. Alguns d'aquests treballs qualitatius es duen a terme en col·laboració amb investigadors acadèmics. Dins la línia més pròpia d'aquest gènere trobaríem O'Connor (1990), el qual formava part d'un equip d'estudi multinacional sobre les reaccions de les audiències davant les soap operasnacionals i les d'importació, iniciat a causa de les preocupacions de les cadenes euro p e e s d a vant la cre i xent popularitat d'aquestes produccions nord-americanes (Da l l a s , D i n a s t i a). O'Connor conclou que el plaer que provoca el d ra m a domèstic és el seu ús en tant que m i rall cultura len el qual els telespectadors poden ve u re, tant de manera realista com d'una forma més humoristicoirònica, les re p re s e n t acions de les escenes familiars irlandeses. Particularment als dramesambientats en la ruralia es pot apreciar una forta orientació cap a valors de la societat camp e r ola que molts dels espectadors han deixat ja enre re. Aquest és un estudi conduït dins del paradigma dels c u l t u r al studies, el qual veu l'audiència com a actors culturals que operen en una àmpli àmbit cultural, el qual inclou diverses cultures de classe, de regió, de generació, de gènere i de llengua. Com Kelly (1991) apunta, a causa de la influència potencial dels valors de les subcultures sobre el fruiment i la construcció de sentit dels telespectadors al voltant de les s o a p o p e ra st e l e v i s i ves, no és sorprenent que s'hagin estat trobant notables va r i a c i o n s en la interpretació que les audiències amb procedències nacionals diverses fan de d ra m a stelevisius com Da l l a s, que va ser intensament estudiat cap a mitjans de la dècada dels anys vuitanta. La investigació irlandesa de les audiències duta a terme en ambients acadèmics tendeix actualment a afavorir els mètodes etnogràfics, com és evident en l'exploració de Jeffars (1993) sobre com la televisió s'incorpora dins les regles de la vida familiar, les investigacions de Mc Guinness (1993) sobre la dive r s itat de discursos i de competències culturals que els membres de les famílies de classe treballadora de Dublín aporten al seu encontre amb la televisió, i l'estudi de Corcoran (1993) sobre com les famílies de Dublín descodifiquen en temps real les noves formes de focalització sobre els polítics de la Unió Eu ropea, amb la qual cosa es perpetua el fenomen del dèficit democràtic. 5. Influències A causa de la novetat dels programes d'investigació i d'ensenyament en el camp de la comunicació de masses a Irlanda, no hi ha una gran tradició de col·laboració entre diferents institucions. Els últims anys, RTE ha posat en marxa una i n vestigació de postgrau a les universitats per mitjà d'un seguit d'inve s t i g a d o r s , i això permet als joves estudiosos entrar dins d'aquest camp, adquirir màsters o el títol de doctor i, eventualment, contribuir a la publicació de les inve s t i g acions (De ve reux, 1995). Algunes col·laboracions en la re c e rca van pre n d re forma en l'última dècada, quan la Media Association of Ireland estava en actiu, però ara aquesta associació està moribunda. Algunes discussions sobre inve s t igació en comunicació de masses tenen lloc a la conferència anual de la So c i o l o g y Association of Ireland, per bé que els interessos d'aquesta associació inclouen la gamma completa de les subdisciplines de la sociologia. El llançament de l'Ir i s h Communication Re v i e w i de l'Irish Jo u rnal of Sociology el 1991 va proveir de dos útils fòrums impresos. L'acolliment de la conferència de la In t e r n a t i o n a l Communication Association el 1990 i de la conferència de la In t e r n a t i o n a l Association for Mass Communication Re s e a rch el 1993 va facilitar dues plataformes de gran utilitat des d'on els investigadors irlandesos es podien barrejar amb tots aquells vinguts d'altres països. L'obra de Corcoran i Preston (1995) es basa en algunes de les comunicacions presentades en aquesta darrera conferència. La investigació sobre comunicació de masses a Europa: Irlanda Anàlisi 21, 1997 207