El boom dels mitjans de comunicació i la investigació en comunicació de masses a Grècia

Resum L'estudi comença amb una introducció referent al context historicosocial de Grècia. S'hi fa una referència especial a la manca d'anàlisis i d'informacions fiables sobre els mitjans de comunicació, i s'intenta cercar les causes d'aquesta situació. Recentment, gràcies a un ràpid desenvolupament dels mitjans de comunicació a Grècia, s'han creat departaments de comunicació en algunes universitats, d'aquesta manera s'hi ha iniciat una recerca incipient. Els pocs estudis que hi ha sobre el tema han sorgit des de camps com el dret o la ciència política. Existeixen alguns estudis sobre aspectes culturals i psicològics de la comunicació. S'hi inclou una bibliografia bàsica, juntament amb els programes de les universitats que ofereixen estudis de comunicació. Paraules clau: el boom dels mitjans, aspectes socials, culturals, psicològics i legals dels m i t j a n s . Resumen. El boom de los medios de comunicación y la investigación en comunicación de masas en Grecia El estudio empieza con una introducción referente al contexto histórico-social de Grecia. Se hace un hincapié especial en la carencia de unos análisis y de unas informaciones fiables sobre los medios de comunicación, y se hace un intento de buscar las causas de ello. Recientemente, gracias al rápido desarrollo que han experimentado los medios de comunicación en Grecia, se han creado departamentos de comunicación en algunas universidades, y con ello se ha iniciado una incipiente investigación. Los pocos estudios que existen sobre el tema han surgido en campos como los del derecho o la ciencia política. Existen algunos estudios sobre aspectos culturales y psicológicos de la comunicación. Se incluye una bibliografia básica, junto con los programas de las universidades que imparten estudios de comunicación. Palabras clave: el boom de los medios, aspectos sociales, culturales, psicológicos y legales de los medios. * Traduït per M. TERESA SALAZAR. Anàlisi 21, 1997 161-186 El boom dels mitjans de comunicació i la investigació en comunicació de masses a Grècia* Stylianos Papathanassopoulos; Klimis Navridis Universitat Nacional i Capodistrian d'Atenes. Departament de Comunicació i Mitjans de Comunicació 162 Anàlisi 21, 1997 Stylianos Papathanassopoulos; Klimis Navridis Abstract. The media boom and research into the mass media in Greece The study begins with an introduction to the Greek historico-social context. Particular reference is made to the lack of reliable analyses, data and information on the communication media, and an attempt is made to determine the causes of this situation. Recently, thanks to rapid development of the media in Greece, communication departments have been set up in some universities, an indication that research in this field has now been initiated. The few studies on this topic to date have emerged from the fields of law and political sciences. There are also some studies on psychological and cultural aspects of communication. A basic bibliography is included, together with the syllabuses of those universities offering courses in c o m m u n i c a t i o n . Key words: media boom, social, political, psychological cultural and legal aspects. 1. Context sociopolític i cultural Grècia és un petit país europeu, situat en la part meridional de la península dels Balcans, al sud-est d'Eu ropa. A mitjan segle dinou, Grècia acabava d'emergir de gairebé quatre segles de domini otomà. Així, durant moltes dècades, Grècia va acarar les tasques implicades en el procés de construcció d'una nació, que ha donat com a resultat el caràcter imperiós de l'aparell de l'Estat. L'àrea total del país és de 132.000 km2, mentre que la seva població és de 11.500.000 habitants. Molta part de la seva població, uns quatre milions, està concentrada en l'àrea metropolitana de la capital de Grècia, Atenes. Aq u e s t a concentració extrema és un dels efectes paral·lels del càracter centralitzat de l'Estat modern grec i del desenvolupament urbà no planificat causat per la industrialització del país des de la dècada dels seixanta. A diferència d'altre s països europeus, gairebé tots els seus habitants, un 98% de la població, parla la mateixa llengua, el grec, com a llengua materna, i tenen la mateixa re l i g i ó ortodoxa. Tot i aquesta uniformitat social, la vida política grega en el passat ha estat dominada per una profunda escissió: modernistes ve r s u s t r a d i c i o n a l i s t e s , e s q u e rra ve r s u s d reta, mentre que l'església grega ha jugat sempre un paper en les actituds de la societat grega. A més, aquesta situació ha provingut sobretot de les tensions en la societat grega des de la Segona Guerra Mu n d i a l . Aquestes tensions, combinades amb l'absència d'una forta societat civil, han fet de l'Estat un factor autònom, i dominant en la societat grega. L'Estat no és només re l a t i vament autònom sinó que també té un caràcter interve n c i o n i s t a . Mo u z elis (1978: 261-4) assenyala que aquesta situació ha estat associada a una dèbil i atrofiada societat civil on l'Estat ha d'assumir funcions politicoideològiques addicionals. Això fa que el sistema estigui menys autoregulat que el capitalisme desenvolupat tal com existeix a Gran Bretanya o als EUA. Per altra p a rt, la manca d'autoregulació és també òbvia a nivell de la supere s t ru c t u r a politicoideològica, perquè en una societat civil dèbil fins i tot les classes econòmicament dominants no abasten a crear grups de pressió cohesionats i ben organitzats. Mo u zelis (1987) indica que a causa de la persistència de patro c i- nis polítics, fins i tot partits burguesos i grups d'interès estan articulats en la maquinària de l'Estat d'una manera clientelista i particularista. Això va port a r el govern a pro m o u re els interessos de determinats tipus de capital més que no pas els interessos del capital en general. Per consegüent, la manca d'autoregulació fa que l'Estat intervingui també a l'esfera político-ideològica i així desplegar els seus mecanismes re p ressius. El fet que l'Estat tingui un paper decisiu en la formació de l'economia i la política gregues il·lustra la re l a t i va autonomia de l'Estat front la societat. No és casual per tant que hagi estat tan estricte el control sobre els mitjans de radiodifusió a Gr è c i a . Ob s e rvant el sector de la comunicació de masses en general, l'Estat fort, no només a Grècia, en el seu paper de legislador, determina fins a quin punt està disposat a atorgar una re l a t i va autonomia als mitjans de comunicació. Fins i tot en el cas de la premsa, que gaudeix d'un règim liberal, l'Estat determina la seva autonomia. Això s'ha observat també en les lleis de premsa o en casos de declarada emergència nacional, on l'Estat es re s e rva el dret de reduir l'autonomia de la premsa. En una forma més indirecta però no menys eficient, l'Estat actua per fer complir aquestes regles formals, i tambè imposant les regles no escrites del poder polític, a través d'una extensa gamma d'intervencions que estan a la seva disposició (tribunals, censura, suspensió de publicació o fins i tot ajut financer indirecte). En la radiodifusió, l'Estat no només acostuma a intervenir-hi, sinó que n'és un agent actiu (Papathanassopoulos, 1990). 2. Antecedents històrics La investigació grega sobre comunicació de masses ha estat subdesenvo l u p a d a . Com molts estudiosos coincideixen a dir, hi ha una mancança d'inve s t i g a c i ó s o b re temes de comunicació en tots els seus aspectes, i la bibliografia gre g a s o b re comunicació de masses és pràcticament inexistent (Doulkeri, 1990: 13). Serafetinidou (1987: 15) indica que «no hi ha estudis socials sistemàtics sobre mitjans de comunicació a Grècia, ni dades fidedignes en les quals un inve s t i g a d o r pugui confiar». És clar que, en analitzar els estudis, els documents i els articles que s'han centrat en els mitjans de comunicació grecs fins a finals dels vuitanta, es constanta que n'hi ha molts que, amb potser escasses excepcions, són d'interès periodístic, o són llibres escrits per periodistes i professionals (Karzis, 1981; Manthoulis, 1981; Vernicos, 1976; Kart e r, 1976; Karikopoulos, 1984). Ta n m a - teix, hi ha algunes publicacions que es re f e re i xen als mitjans de comunicació però que estan escrites per advocats i que tracten d'aspectes legals i re g u l a d o r s dels mitjans de comunicació (Dagtoglou, 1976). També, en aquest període, hi ha alguns estudis de sociòlegs, científics polítics i psicòlegs (Metaxas, 1976). Malgrat això, molts d'aquests escrits veuen els mitjans de comunicació com una petita part del seu objecte d'estudi o dins d'un àmbit sociocultural més e x t e n s . Més o menys a finals dels vuitanta la investigació a Grècia sobre els mitjans i la comunicació ha estat limitada i abstracta (Ts a r dakis, 1990). Molts dels El boom dels mitjans de comunicació a Grècia Anàlisi 21, 1997 163 164 Anàlisi 21, 1997 Stylianos Papathanassopoulos; Klimis Navridis l l i b res o estudis que s'han realitzat sobre temes de comunicació s'han centrat en aspectes culturals i semiòtics dels mitjans de comunicació. Aquesta situació té molt a veure també amb l'estat dels mitjans de comunicació a Grècia. A finals dels vuitanta, com en molts països europeus, els mitjans de comunicació electrònics estaven sota un ferri control estatal. En t re 1967 i 1974, la democràcia grega estava re p resentada per la Junta de Coronels. Més e n d a vant, durant els primers anys de la restauració del Parlament, mentre el c o n t rol de l'Estat sobre els mitjans de radiodifusió continuava gairebé intacte, els investigadors socials estaven majoritàriament concentrats en els aspectes sociopolítics i econòmics de la societat grega. En l'àmbit cultural, el punt d'interès estava principalment en les arts i el cinema (Soldatos, 1979; Toti, 1981). Respecte als mitjans de comunicació, només una petita part de l'interès acadèmic anava dirigit a la premsa, mentre que molts dels intel·lectuals criticaven el f o rt control governamental sobre els mitjans de radiodifusió de l'Estat (Ko m n i - nou: 1987). Tot el debat sobre els mitjans de comunicació electrònics de l'Estat a Grècia, abans de la desregularització del sector, estava centrat en el contro l g overnamental i les interferències en programes de televisió. Aquest control va formar part de la ritualitzada política postdictatorial, i després que el Pa r l a m e n t fos re s t a b l e rt, conservadors i socialistes han dominat l'escena política acusantse mutuament de control governamental excessiu sobre els mitjans de radiodifusió estatals (Papathanassopoulos, 1990). Tanmateix, només uns quants tre b a l l s van ser publicats sobre la premsa o els mitjans de radiodifusió, i gairebé tots van ser realitzats per professionals més que per investigadors acadèmics. No m é s un grapat d'investigacions sobre els mitjans de comunicació, i principalment sobre la televisió, van ser realitzats per investigadors de les ciències socials. Amb tot, els acadèmics semblaven evitar explorar temas dels mitjans de comunicació tant des d'un punt de vista quantitatiu com qualitatiu. Això també té a veure amb el fet que no hi havia un departament acadèmic que se centrés en comunicació de masses, ni hi havia fons que financessin aquesta mena d'investigació social. Fins i tot les agències privades d'investigació van començar realitzant els seus informes quantitatius sobre els mitjans de comunicació durant els primers anys de la seva eclosió dels mitjans a Grècia, a finals dels vuitanta. Aquests factors han forçat que la investigació a Grècia continuï en un estat n a i xent. Amb poques excepcions, la investigació científica sobre tots els aspectes dels mitjans i els temes de comunicació (estructura, efectes i conseqüències) a la societat grega han estat aproximacions en un sentit més aviat retòric i periodístic. Això pot explicar-se també pel fet que tots els nous depart a m e n t s a Grècia han estat vistos generalment com a institucions de periodisme més que no pas com a institucións d'ensenyament i d'investigació que tracten d'explorar els temes de la comunicació i els mitjans des d'altres aspectes que no siguin el de la professió periodística. Així, no és una coincidència que la comunitat acadèmica consideri aquests nous departaments com una mena de periodisme aplicat i qüestio la seva validesa acadèmica, mentre que els periodistes els veuen a ells com a exc e s s i vament teòrics i «al marge» de la seva pro f e s s i ó . A causa de la manca d'investigació sobre els mitjans de comunicació a Grècia, una part de la teoria sobre aquests i la comunicació havia estat coberta per la traducció de treballs acadèmics internacionals, principalment angloamericans i algunes vegades francesos. No obstant això, moltes de les traduccions e ren sobre temes que estaven relacionats, directament o indirectament, amb teories de la comunicació amb una aproximació més aviat cultural, teories de la societat i l'entreteniment, les arts i els mitjans, etc. En altres paraules, en el mateix sentit que la televisió grega estava «forçada» a importar programes estrangers per poder cobrir la seva programació, s'observa una situació similar en el camp de les aproximacions teòriques a la comunicació. Amb la desre g u l a r i t z ació de la radiodifusió i dels mitjans de comunicació en general a finals dels anys vuitanta, es pot observar un nou «corrent» de traduccions sobre temes de comunicació, principalment un altre cop sobre cultura i autonomia cultural. Ta n m a t e i x , aquesta activitat traductora ha tingut alguns aspectes positius. Primer de tot, ha estat utilitzada com a «pont» per conèixer a Grècia els mitjans de comunicació internacionals. A més, les traduccions van pro p o rcionar una eina d'informació per als investigadors respecte als desenvolupaments estrangers en les teories sobre els mitjans de comunicació, especialment dels EUA, Gran Bretanya i França. Això, successivament, va ser utilitzat com un incentiu per aquells i n vestigadors grecs que volien tre b a l l a r, investigar o ensenyar sobre temes de la comunicació de masses. L'eclosió dels mitjans de comunicació grecs té a ve u re amb la proliferació de diaris i especialment magazins a principis i a mitjans dels anys vuitanta i amb la desregularització de la radiodifusió a finals de la dècada. A mitjans dels anys noranta hi ha al voltant de 280 diaris a Grècia, molts dels quals són locals i de tirada diària. Ara bé, les 24 revistes de distribució nacional són les més significatives i d'entre elles les localitzades a Atenes. Hi ha uns trenta magazins de consum, majoritàriament mensuals, de gran i m p o r tància. La distribució de setmanaris d'interès general ha caigut; està començant a predominar un interès especial pels mensuals. El mercat televisiu sobre els líders d'audiència s'ha expandit per reflectir l'increment en la programació i ara comprèn set títols. Els de més impacte són els que estan re l a c i o n a t s amb concursos televisius i que ofereixen premis en metàl·lic. El 1987, el sector de la ràdio va ser desregularitzat amb l'entrada de les e m i s s o res municipals i les privades locals. Avui, el sector de la ràdio està dominat per les emissores privades. Al voltant de 420 emissores de ràdio emeten regularment a tot Grècia; les més importants es troben a Atenes i tenen algunes c o r responsalies amb emissores locals. Parlant en termes generals, cadascuna de les 52 regions administratives de Grècia té dues o tres emissores comerc i a l s locals, i se n'incrementa el nombre en les grans ciutats. La desregularització de la televisió es va iniciar a finals del 1989 amb l'entrada de Mega Channel i Antenna TV, que van dominar l'escena televisiva . Tanmateix, les primeres llicències de televisió no es van atorgar fins al juliol del 1993. A finals del 1993, set canals privats van obtenir llicències nacionals de televisió, però hi ha altres estacions a Atenes i a les províncies que emeten sense llicència oficial. Una mirada propera a l'escena televisiva mostra que és El boom dels mitjans de comunicació a Grècia Anàlisi 21, 1997 165 166 Anàlisi 21, 1997 Stylianos Papathanassopoulos; Klimis Navridis e f e c t i v ament un oligopoli. Els índexs d'audiència i els ingressos publicitaris dels canals estatals (ET1 i ET2) han disminuït dramàticament. Mega i Antenna compten amb gairebé el 75% de l'audiència i el 85% dels ingressos en publicitat de televisió, repartits entre totes dues (Papathanassopoulos, 1994). Aquesta explosió dels mitjans de comunicació a Grècia ha tingut dos efectes positius sobre els mitjans i la investigació en comunicació així com també sobre la teoría. El primer fou que un nombre d'estudiants anessin (i encara hi van) a l'estranger (principalment als EUA, a Gran Bretanya i a França) per a continuar els seus estudis de postgrau, especialitzant-se en els mèdia i la comunicació. Això ha permès a alguns d'ells començar a investigar sobre els mitjans de comunicació grecs. El segon efecte positiu de l'explosió dels mitjans de comunicació fou la materialització d'una antiga petició dels acadèmics, dels p rofessionals i dels periodistes: la creació de departaments universitaris de comunicació i mitjans de comunicació. Així, a principis dels noranta es van crear a Grècia tres nous departaments. Aquests són: 1) De p a rtament de Comunicació i Mitjans de Comunicació de Massa de la Un i versitat Nacional i Capodistrian d ' Atenes; 2) De p a rtament de Comunicació i Mitjans de Comunicació de Ma s s a de la Un i versitat Pantion d'Atenes i 3) De p a rtament de Periodisme i Comunicació de Masses de la Universitat Aristotèlica de Tesalònica. El Departament de Comunicació i Mitjans de Comunicació de Masses de la Un i versitat Nacional i Capodistrian d'Atenes és un dels departaments més joves de l'antiga universitat grega (1832). Va ser fundat el 1989 i va iniciar els cursos el 1990. Des del 1993, amb tots els requeriments legals satisfets, s'ha c o n ve rtit en un departament independent de la universitat. Of e reix un títol de llicenciatura (quatre anys) i els seus cursos estan dissenyats per pro p o rc i o n a r als estudiants una àmplia visió de conjunt sobre les teories i els desenvo l u p aments en comunicació i estudis sobre els mitjans de comunicació, amb una anàlisi detallada dels sectors i les matèries que ells mateixos hagin escollit. El d e p a rtament té prop de 600 estudiants i 40 professors i investigadors, així com becaris en els mitjans de comunicació. Els professors i investigadors representen el perfil interdisciplinari del curs. El seu programa de curs té un enfocament multidisciplinari i contribucions que provenen de teoria política, sociologia, psicologia, relacions internacionals, semiòtica, dret, cultura, arts i tecnologia. El 1995, el departament va decidir crear un programa de postgrau en comunicació. Està previst començar un mestratge per al curs 1996-97. El De p a rtament de Comunicació i Mitjans de Comunicació de la Un i ve r s i t a t Pantion de Ciències Polítiques i Socials va ser creat per la mateixa llei de 1989 que el Departament de Comunicació i Mitjans de Comunicació de Massa de la Un i versitat d'Atenes i va començar a funcionar el 1990. Té uns 400 estudiants i un col·lectiu de 25 professors. També ofereix una llicenciatura (quatre anys) i el seu programa de curs té dues orientacions principals: (I) Comunicació i Cultura i (II) Mitjans de Comunicació. El De p a rtament de Periodisme i Comunicació de Masses de la Un i ve r s i t a t Aristotèlica de Tessalònica és el departament de comunicació més nou de Gr è c i a . Va ser creat el 1991 i va començar oferint cursos l'any 1992-93. Com els altre s dos departaments universitaris, ofereix una llicenciatura de quatre anys. Té al voltant de 200 estudiants i un col·lectiu de 25 membres de diferents especialitzacions. En contrast amb els departaments d'Atenes, el De p a r tament de Periodisme i Mitjans de Comunicació de la Un i v ersitat Aristotèlica de Te s s a l ò n i c a emfasitza l'orientació cap al periodisme i la professió periodística. El seu programa de curs inclou cicles temàtics. A més, quan els mitjans de comunicació van introduir-se amb força i fins a c e rt punt molt ràpidament en la vida sociopolítica grega, es van organitzar (i encara es fan) un seguit de conferències i simposis. El resultat final ha estat un nou, encara que limitat, corrent d'investigacions, llibres i articles sobre comunicació de masses de més interès acadèmic. S'espera que aquesta tendència augmenti en els propers anys, ja que un nombre incrementat de treballs (inve s t i g a c i ó , l l i b r es) està en procés de producció. S'ha de re s s a l t a r, això no obstant, que hi ha encara una manca de finançament per a moltes de les investigacions —una situació que és comuna a tots els aspectes de la investigació social, no només a Grècia. 3. Distribució territorial Tal com s'ha esmentat abans, la investigació a Grècia sobre comunicació de masses està encara subdesenvolupada. Tanmateix, hi ha hagut alguns progressos en els últims anys. Es pot dividir la investigació actual sobre els mitjans de comunicació grecs i temes de comunicació en dues divisions principals. La primera és el treball emprès per les universitats i les institucions públiques, i la segona és la investigació realitzada per agències d'investigació en el sector privat. Respecte a la primera, el problema és un cop més el mateix, és a dir, la manca de finançament. Malgrat les propostes dels acadèmics de diverses inve stigacions, moltes de les seves propostes no han superat la manca de finançament o, en el millor dels casos, el finançament ha estat minúscul. Així, moltes investigacions fetes per investigadors universitaris han estat realitzades gràcies a la seva pròpia implicació, bona voluntat i autofinançament. Això demostra, i amb cert grau de raó, per què moltes de les investigacions fetes per inve s t i g adors universitaris són quantitatives en lloc de qualitatives. Per tenir una millor c o m p rensió d'aquesta situació, s'hauria de ressaltar que fins i tot el Na t i o n a l C e n t re for Social Re s e a rch, una institució pública i independent d'inve s t i g ació social, ha estat sense fons en els últims anys. Alguna esperança per a la investigació dels mitjans de comunicació va provenir de la creació de l'Insituto Opticoakoustikon Me s o n ( Institut dels Mi t j a n s de Comunicació Au d i ovisual —IOM) a Grècia. Malgrat això, el destí d'aquest institut és incert. Va ser creat el 1989 com una branca d'investigació de la corporació de radiodifusió estatal, l'Ellinki Radiofonia Teleorasis (Televisió i Ràdio Hel·lènica —ERT), però fins al 1993 va ser més un projecte sobre el paper que una realitat. El 1993, qui aleshores era ministre responsable dels mitjans de comunicació va decidir «ascendir-los», conve rtint-los en un institut propi. Pe r un decret presidencial, l'IOM es va col·locar sota els auspicis del Ministeri de El boom dels mitjans de comunicació a Grècia Anàlisi 21, 1997 167 168 Anàlisi 21, 1997 Stylianos Papathanassopoulos; Klimis Navridis la Premsa i els Mitjans de Comunicació de Massa. Tanmateix, en el moment d'escriure això, a l'IOM encara no s'ha produït res. Això ha tingut a veure un cop més principalment amb la manca de finançament, així com per la manca de contractació d'investigadors o de comissió d'investigacions. Així, no seria una simplificació exagerada dir que molta de la literatura grega sobre mitjans de comunicació és produïda des d'un punt de vista «monogràfic». D'altra banda, les agències privades d'investigació han prosperat durant els últims anys. Poden ser dividides en dues extenses categories: aquelles que p ro p o rcionen dades diàriament dels rànquings televisius (AGB Hellas), radiooients (Focus, Alko) i controls publicitaris (Media Se rvices, Nielsen), i aquelles que només re a l i t z en investigacions encarregades. Aquestes últimes fonamentalment re a l i t zen investigacions publicitàries (noves marques, etc.) o polítiques. S'hauria d'indicar que, després de l'explosió dels mitjans de comunicació g recs, la investigació política s'ha incrementat considerablement, ja que no és utilitzada només per polítics i partits polítics, sinó pels mitjans de comunicació també en la seva forta competitivitat en tots els aspectes de la informació i l'entre t e n i m e n t . 4. Línies d'investigació majoritàriament desenvolupades Els antecedents històrics de Grècia van ser l'origen principalment si no exclus i vament de dues de les ciències socials: història i dret. És en aquest context que aquestes dues disciplines, especialment l'última, van haver de posar les s e v es marques sobre moltes de les ciències socials. En un país amb absència d'institucions públiques modernes i manca de qualsevol autonomia social, era natural esperar que aniria més enllà de l'Estat definir les seves relacions amb la societat. Aquest arranjament «des de dalt» de les precàries relacions entre l'Estat i la societat no només va marcar el desenvolupament del conjunt de l'estru c t ura social, sinó que també va determinar l'orientació de la investigació acadèmica i científica. Per a les ciències socials això va suposar un superd e s e n vo l u p a m e n t de les investigacions constitucionals. En aquest context, els estudis referits als mitjans de comunicació van ser deixats fins a cert punt als estudiants de dre t que volien donar una dimensió comunicativa als seus treballs. Hi ha, per tant, un seguit d'estudis sobre els sistemes legals/constitucionals de la premsa i la radiodifusió (Dagtoglou, 1989a, 1989b; Alivizatos, 1986; Ve n i zelos, 1989; Korsos, 1987; Krippas, 1992). Una altra línia d'investigació que es pot assenyalar examina els aspectes socials i polítics dels mitjans de comunicació (Serafetinidou, 1987; Me t a x a s , 1976, 1995; Carmocolias, 1974; Komninou, 1987, 1990; Basantis, 1993; Basantis i Stratos, 1992; Trasdakis, 1990; Lembesis, 1951; Dulkeri, 1990; Plios, 1993). Una tercera línia d'investigació examina els aspectes psicològics i, pre d ominantment, els efectes de la televisió sobre els joves i els nens. Els efectes de la televisió van ser observats principalment en els seus inicis des d'una persp e c t i va més psicològica i educativa que sociològica o política. Així, hi ha un seguit d'estudis sobre mitjans de comunicació i joves (Ko ronaiou, 1992), televisió i nens (Navridis i altres, 1986), i televisió i violència (Gi z elis, 1976; Na v r i d i s i altres, 1987; Voidaskis, 1992). Una quarta línia d'investigació social es re f e reix no només als mitjans de comunicació, sinó també als processos de comunicació més amplis que pro c ed e i xen d'estudis culturals, fortament influenciats per les teories semiològiques i l'estructuralisme. Hi ha hagut una predominança de teories estructuralistes i semiològiques, el gran abast de les quals és degut a la influència sobre molts estudiants de ciències socials dels seus estudis a França, especialment durant la re p ressió del Parlament i posteriorment. Té a ve u re també amb l'enfocament del cinema i la teoria d'autor en la dècada dels setanta. Com que aquestes teories van arribar simultàniament a Grècia després de la Junta, per un temps es van re a - litzar intents per combinar-les com a mètode d'interpretació de temes socials i de comunicació. Els treballs de Ba rthes i Sa u s s u re, que van ser traduïts a finals dels setanta, van influenciar molts estudiants de ciències socials que més tard es decantarien per la comunicació. La psicoanàlisi lacaniana va ser també utilitzada com un element essencial per explicar com els individus estan constituïts com a subjectes ideològics (Veltsos, 1985, 1987; Karapostolis, 1985; Doxiadis, 1993; Potamianos, 1991). Una cinquena i més recent línia d'investigació analitza els aspectes polítics i organitzatius dels mitjans de comunicació (Papathanassopoulos, 1993, 1994; Zeri, 1990; Zotos, 1994; Katsoras, 1990; Leandros, 1992). Finalment, des que la premsa ha dominat el sector comunicatiu, s'han publicat alguns estudis que intenten explorar la seva història (Ma ye r, 1957; Zi o u t o s , 1954; Anagnostopoulou, 1960; Thomopoulou, 1967; Georgiou, 1980; GGTP, 1988; Karicopoulos, 1984; Balta, 1993; Psarakis, 1993), així com la seva actual situació i problemes (Kominis, 1985; Ps ychogios, 1992; De m e rtzis, 1992; Zaousis i Stratos, 1993; Dretakis, 1994). Respecte als mitjans de comunicació electrònics, el principal cos d'investigació s'ha centrat en la televisió (Ma n t h o u l i s , 1981; Karzis, 1981; Papathanassopoulos, 1993, 1994), mentre que la ràdio sembla ser un mitjà de comunicació «oblidat», a part dels seus primers dies de liberalització del monopoli estatal (Tzanetakos, 1987). Conclusions Tot el que s'ha dit abans es pot resumir de la manera següent: 1. El progrés de la investigació sobre comunicació a Grècia va ser molt més modest o limitat durant les dècades dels anys setanta i vuitanta. A més d'això, no hi havia cursos universitaris que fossin gens sistemàtics o seriosos. 2. Hi havia gairebé una completa absència de biblioteques sobre ciències socials i de la comunicació. Moltes de les publicacions es van caracteritzar pel seu to legal i històric, així com per les experiències personals de certs professionals. 3. Malgrat això i a causa de l'eclosió dels mitjans de comunicació, la literatura sobre aquests i els temes de comunicació ha mostrat des de llavors clars signes de creixement si ho comparem amb el passat més recent. La creació de El boom dels mitjans de comunicació a Grècia Anàlisi 21, 1997 169 Quan els estudiants han completat el seu segon any d'estudi (5è, 6è, 7è i 8è període) estan obligats a escollir onze de les assignatures optatives que s'ofereixen. 2.1.1.3. Seminaris Període d'hivern Període d'estiu 1. Notícies per a Televisió 1. Agències Internacionals de Notícies 2. Publicació Electrònica (I) 2. Intervenció Psicosocial en les Comunitats 3. Tècniques d'Investigació dels Mitjans 3. Informació sobre Esdeveniments de Comunicació Especials 4. Teoria Política i Pràctica 4. Introducció a la Producció de Telefilms i Documentals 5. Nens i Televisió 5. Protecció de l'Herència Cultural L'Espai Urbà 6. El Llenguatge dels Documentals 6. Publicitat Electrònica (II) 7. Subcultures Juvenils i Formació de les seves Identitats Després del segon any d'estudis, i especialment durant els dos períodes de l'últim any (quart), els estudiants estan obligats a escollir tres seminaris de la llista d'assignatures d'aquestes característiques que s'ofere i xen. El nomb r e d'hores de classes per assignatures obligatòries és de tres hores a la setmana. Cada curs obligatori equival a 3 crèdits. El nombre d'hores de classes per assignatures optatives i seminaris és de dues hores a la setmana. Cada curs optatiu i seminari equival a dos crèdits. Per completar els estudis, es re q u e re i x que un estudiant hagi realitzat: (34) assignatures obligatòries, (11) assignat u r es optatives i (3) seminaris. El nombre total de crèdits de totes les assign a t u r es és de 130. 1.1.2. Laboratoris El Departament disposa dels laboratoris següents en àrees especialment organitzades: * Laboratori de Direcció i Màrqueting de l'Àmbit Cutural. * Laboratori de Noves Tecnologies * Laboratori de Comunicació Audiovisual 1.1.3. Estudis de postgrau Recentment, el De p a rtament (Resolució de l'assemblea general del 27-05-95) va decidir crear un programa uniforme de postgrau en comunicació. El mestratge està previst que comenci el curs 1996-97. 176 Anàlisi 21, 1997 Stylianos Papathanassopoulos; Klimis Navridis 1.2. Departament de comunicació i mitjans de comunicació de massa de la Universitat Pantion de Ciències Polítiques i Socials d'Atenes El Departament de Comunicació i Mitjans de Comunicació de la Universitat Pantion de Ciències Polítiques i Socials va ser creat per la mateixa llei de 1989 ( P.S. 377/89) que el De p a rtament de Comunicació i Mitjans de Comunicació de Massa de la Un i versitat d'Atenes i va començar a funcionar el 1990. Té uns 400 estudiants i un col·lectiu de 25 professors. Of e reix una llicenciatura (quat re anys) i comprèn les tres divisions següents: (a) Divisió de Comunicació (b) Divisió dels Mitjans de Comunicació i (c) Divisió de Direcció de la Cultura. 1.2.1. El programa de llicenciatura El programa de llicenciatura és el següent: durant els primers dos anys només hi ha assignatures obligatòries. Durant els dos últims anys hi ha assignature s obligatòries i optatives, així com laboratoris. A partir del cinquè tram hi ha dues orientacions possibles: (I) Comunicació i Cultura (II) Mitjans de Comunicació El programa de llicenciatura és el següent: 1.2.1.1 Programa de llicenciatura Primer tram Assignatures obligatòries — Teoria de la Comunicació (I) — Introducció als Mitjans de Comunicació (I) — Institució i Sistemes de Comunicació (I) — Escriptura Creativa i Lectors (I) — Principis de l'Estat — Cultura Material i Comunicació (I) — Història de la Cultura — Edició de Textos (I) — Laboratori de Llengua (I) — Anglès Segon tram — Teoria de la Comunicació (II) — Introducció als Mitjans de Comunicació (II) — Institució i Sistemes de Comunicació (II) — Escriptura Creativa i Lectors (II) — Cultura Material i Comunicació (II) — Organització de l'Estat El boom dels mitjans de comunicació a Grècia Anàlisi 21, 1997 177 — Economia Política — Edició de Textos (II) — Laboratori de Llengua (II) — Anglès Tercer tram — Sociologia dels Mitjans de Comunicació (I) — Anàlisi Comparativa dels Sistemes de Comunicació (I) — Introducció al Teatre — Teoria Social (I) — Ciències Polítiques — Institucions Internacionals i Política (I) — Teoria de la Comunicació (III) — Història Moderna i Contemporània — Anàlisi Comparativa de Règims d'Estat — Anglès Quart tram — Sociologia dels Mitjans de Comunicació (II) — Política Cultural — Investigació Comunicativa — Introducció al Cinema — Història de la Literatura — Teoria Social (II) — Institucions Internacionals i Política (II) — Comunicació Política — Història Moderna i Contemporània — Anglès Cinquè tram Orientació: Comunicació i Cultura Assignatures obligatòries — Teoria de la Literatura (I) — Teories de la Cultura — Historia Grega Moderna i Contemporània (I) — Història de les Arts — Imatge Impresa i Electrònica (I) — Laboratori Cultural 178 Anàlisi 21, 1997 Stylianos Papathanassopoulos; Klimis Navridis Opcions — Herència Grega i el seu Ús — Música i Comunicació — Elements de Filosofia (I) — Escriure en Anglès — Escriure en Francès Orientació: Mitjans de Comunicació Assignatures obligatòries — Història Grega Moderna i Contemporània (I) — Publicitat i Relacions Públiques (I) — Economia dels Mitjans de Comunicació (I) — Història dels Mitjans de Comunicació (I) — Imatge Impresa i Electrònica (I) — Laboratori de Periodisme — Laboratori Audiovisual Opcions — Teoria de la Literatura (I) — Teories de la Cultura — Elements de Filosofia (I) — Història de l'Art — Escriure en Anglès — Escriure en Francès Sisè tram Orientació: Comunicació i Cultura Assignatures obligatòries — Estètica — Fotografia — Publicitat i Relacions Públiques (II) — Història Moderna i Contemporània de Grècia — Imatge Impresa i Electrònica (II) — Teories de la Cultura — Laboratori Cultural — Laboratori Audiovisual El boom dels mitjans de comunicació a Grècia Anàlisi 21, 1997 179 Opcions — Cultura del So i de la Música — Elements de Filosofia (II) — Escriure en anglès — Escriure en francès Orientació: Mass Mèdia Assignatures obligatòries — Economia dels Mitjans de Comunicació (II) — Publicitat i Relacions Públiques (II) — Política Grega Exterior Contemporània — Imatge Impresa i Electrònica (II) — Història dels Mitjans de Comunicació — Laboratori Audiovisual — Laboratori de Periodisme Setè tram Orientació: Comunicació i Cultura Assignatures obligatòries — Teories dels Mitjans de Comunicació (I) — Teoria de la Literatura (II) — Publicitat i Relacions Públiques (III) — Laboratori Cultural — Laboratori Audiovisual Opcions — Història del Cinema — Història del Teatre — Història dels Mitjans de Comunicació — Escriure en Anglès — Escriure en Francès Orientació: Mitjans de Comunicació Assignatures obligatòries — Teories dels Mitjans de Comunicació (I) — Publicitat i Relacions Públiques (II) — Dret dels Mitjans de Comunicació (I) — Laboratori Audiovisual — Laboratori de Periodisme 180 Anàlisi 21, 1997 Stylianos Papathanassopoulos; Klimis Navridis Opcions — Història del Cinema — Història del Teatre — Política de les Telecomunicacions (I) — Audiència dels Mitjans de Comunicació (I) — Teoria de la Literatura (II) — Escriure en Anglès — Escriure en Francès Vuitè tram. Orientació: Comunicació i Cultura Assignatures obligatòries — Teories dels Mitjans de Comunicació (I) — Publicitat i Relacions Públiques (IV) — Laboratori Cultural — Laboratori Audiovisual Opcions — Cinema: Terminologia i Pràctica — Teatre: Terminologia i Pràctica — Dret dels Mitjans de Comunicació (II) — Teoria de la Literatura (III) — Escriure en Anglès — Escriure en Francès — Tesi de Graduació Orientació: Mitjans de Comunicació Assignatures obligatòries — Teories dels Mitjans de Comunicació (II) — Publicitat i Relacions Públiques (IV) — Laboratori de Periodisme — Laboratori Audiovisual Opcions — Cinema: Terminologia i Pràctica — Teatre: Terminologia i Pràctica — Teoria de la Literatura (III) — Política de les Telecomunicacions (II) — Audiència dels Mitjans de Comunicació (II) El boom dels mitjans de comunicació a Grècia Anàlisi 21, 1997 181 — Escriure en Anglès — Escriure en Francès — Tesi de Graduació 1.3. Departament de Periodisme i Comunicació de Masses de la Universitat Aristotèlica de Tessalònica Aquest és el departament de comunicació més nou de Grècia. Va ser creat el 1991 (P.D. 331/91) i s'hi van començar a oferir cursos l'any 1992-93. Com els altres dos departaments universitaris, ofereix una llicenciatura de quatre anys. Té al voltant de 200 estudiants i un col·lectiu de 25 professors de diferents especialitzacions. En contrast amb els departaments d'Atenes, el De p a r tament de Periodisme i Mitjans de Comunicació de la Un i ve r s i t a t Aristotèlica de Tessalònica emfasitza l'orientació cap al periodisme i la professió periodística. 2.3.1. El programa de llicenciatura L'ensenyament durant els primers quatre trams inclou cinc cicles temàtics. El s q u a t re trams següents inclou set cicles temàtics, cadascun dels quals està orientat cap a àrees més especialitzades. L'ensenyament consisteix en seminaris i exercicis. Les classes no superen les quinze hores i tenen tant una vessant teòrica com aplicada. A més dels seminaris i exe rcicis, el programa es completa amb conferències donades per experts grecs i estrangers sobre temes d'organització, així com cursos pràctics de periodisme imprès i electrònic. 1.3.1.1. Cicles temàtics del primer al quart tram La classificació dels quatre cicles temàtics està basada en el principi de la prog ressió, és a dir, d'allò més elemental a matèries més complicades. El mateix principi s'aplica a les divisions i subdivisions de cada cicle temàtic. El programa de llengua estrangera com a cicle temàtic especialitzat demostra l'equivalent consideració que es dóna a l'ensenyament de llengua estrangera com a eina necessària per a la professió periodística. I. Narrativa Periodística: Accent i Escriptura Lectors —Regles d'Ajuda dels Diccionaris — Gèneres de Narrativa Periodística — Llenguatge Periodístic i Estil — Narrativa Periodística Original i Traduïda 182 Anàlisi 21, 1997 Stylianos Papathanassopoulos; Klimis Navridis II. Xarxes de Comunicació. Elements de Comunicació Xarxes de Comunicació Gregues i Estrangeres —Xarxes de Periodisme Escrit — Xarxes de Periodisme Electrònic — Comparacions dels Mitjans de Comunicació — Institucions dels Mitjans de Comunicació. Dret i Regulacions Elements de Comunicació —Teoria de la Comunicació — Funcions de la Comunicació — Comunicació i Tecnologia de la Informació III. Història (Segle XIX i XX). Dret Història Política — La Revolució Francesa — Estats Nacionals — Moviments Polítics — Guerra i Pau Història de les Idees — Teories de la Filosofia — Ciències Humanes — Teories de la Història — Organització de l'Educació Organització i Funcionament de l'Estat. Relacions Internacionals — Principis Bàsics del Dret Constitucional i d'Administració — Elements de l'Organització de la Justícia — Comunitats Europees — Grècia i les Organitzacions Internacionals IV. Elements de les Ciències Socials Psicologia Social — El Camp de la Psicologia Social — La Socialització de l'Individu — Comportament Social — Problemes de la Psicologia Col·lectiva El boom dels mitjans de comunicació a Grècia Anàlisi 21, 1997 183 Sociologia — El naixement de la Ciència — Història de la Sociologia — El Funcionament de la Societat — Institucions Socials Sociolingüística —La diversitat lingüística: Monolingüisme i Multilingüisme — El missatge Lingüístic — Sociolingüística i Comunitat — Principis Metodològics de la Sociologia del Llenguatge Programa estranger — Coordinació del Programa Estranger — Ensenyament de Llengües Estrangeres — Anglès — Francès — Alemany 1.3.1.2. Cicles Temàtics del cinquè al vuitè tram I. Xarxes de Comunicació. Comunicació a) Xarxes de Comunicació —Comunicació Política i els Mitjans de Comunicació — Aplicacions del Periodisme Escrit i Electrònic — Història de la Premsa — Ètica Periodística b) Elements de la Comunicació —Comunicació i Pràctiques de Persuasió — Teoria i Pràctica de la Informació i l'Organització de la Comunicació — Comunicació i Desenvolupament Cultural II. Temes de Cultura Contemporània —Periodisme: LiteraturaArts-Ciències — Periodisme: l'Art de l'Entreteniment (Teatre, Cinema, Ràdio, Televisió) — Periodisme: l'Art de la Publicitat — Periodisme: Geografia Políticocultural 184 Anàlisi 21, 1997 Stylianos Papathanassopoulos; Klimis Navridis III. Elements de les Ciències Socials —Sociologia dels Mitjans de Comunicació — Tipologia i Terminologia de les Ciències Socials: Classificació de la Terminologia Científica IV. Història (Segle XIX i XX) Teoria Política i Pràctica —Història Política Contemporània de Grècia — Història Política Contemporània de la Península Balcànica — Història del Periodisme d'Idees i les Ideologies V. Elements de Ciència Política i Economia —Elements de la Ciència Política — Elements d'Economia VI. Tecnologia dels Mitjans de Comunicació —Introducció a la Tecnologia de la Informació — Arquitectura de la Imatge i el So — Xarxes de Comunicació i Multimèdia — Laboratori de Periodisme Escrit — Mitjans de Comunicació Electrònics VII. Programa Estranger Coordinació del Programa Estranger Ensenyament en Llengues Estrangeres —Anglès — Francès — Alemany El boom dels mitjans de comunicació a Grècia Anàlisi 21, 1997 185