Resum
L'es udi comença amb una in oducció e e en al con ex his o icosocial de G ècia. S'hi
a una e e ència especial a la manca d'anàlisis i d'in o macions iables sob e els mi jans de
comunicació, i s'in en a ce ca les causes d'aques a si uació. Recen men , g àcies a un àpid
desen olupamen dels mi jans de comunicació a G ècia, s'han c ea depa amen s de comu-
nicació en algunes uni e si a s, d'aques a mane a s'hi ha inicia una ece ca incipien . Els pocs
es udis que hi ha sob e el ema han so gi des de camps com el d e o la ciència polí ica.
Exis eixen alguns es udis sob e aspec es cul u als i psicològics de la comunicació. S'hi inclou
una bibliog a ia bàsica, jun amen amb els p og ames de les uni e si a s que o e eixen es u-
dis de comunicació.
Pa aules clau: el boom dels mi jans, aspec es socials, cul u als, psicològics i legals dels
m i j a n s .
Resumen. El boom de los medios de comunicación y la in es igación en comunicación de
masas en G ecia
El es udio empieza con una in oducción e e en e al con ex o his ó ico-social de G ecia.
Se hace un hincapié especial en la ca encia de unos análisis y de unas in o maciones iables
sob e los medios de comunicación, y se hace un in en o de busca las causas de ello.
Recien emen e, g acias al ápido desa ollo que han expe imen ado los medios de comu-
nicación en G ecia, se han c eado depa amen os de comunicación en algunas uni e sida-
des, y con ello se ha iniciado una incipien e in es igación. Los pocos es udios que exis en
sob e el ema han su gido en campos como los del de echo o la ciencia polí ica. Exis en
algunos es udios sob e aspec os cul u ales y psicológicos de la comunicación. Se incluye
una bibliog a ia básica, jun o con los p og amas de las uni e sidades que impa en es u-
dios de comunicación.
Palab as cla e: el boom de los medios, aspec os sociales, cul u ales, psicológicos y legales de
los medios.
* T aduï pe M. TERESA SALAZAR.
Anàlisi 21, 1997 161-186
El boom dels mi jans de comunicació
i la in es igació en comunicació de masses a G ècia*
S ylianos Papa hanassopoulos; Klimis Na idis
Uni e si a Nacional i Capodis ian d'A enes.
Depa amen de Comunicació i Mi jans de Comunicació
162 Anàlisi 21, 1997 S ylianos Papa hanassopoulos; Klimis Na idis
Abs ac . The media boom and esea ch in o he mass media in G eece
The s udy begins wi h an in oduc ion o he G eek his o ico-social con ex . Pa icula e e-
ence is made o he lack o eliable analyses, da a and in o ma ion on he communica ion
media, and an a emp is made o de e mine he causes o his si ua ion. Recen ly, hanks
o apid de elopmen o he media in G eece, communica ion depa men s ha e been se
up in some uni e si ies, an indica ion ha esea ch in his ield has now been ini ia ed. The
ew s udies on his opic o da e ha e eme ged om he ields o law and poli ical sciences.
The e a e also some s udies on psychological and cul u al aspec s o communica ion. A basic
bibliog aphy is included, oge he wi h he syllabuses o hose uni e si ies o e ing cou ses in
c o m m u n i c a i o n .
Key wo ds: media boom, social, poli ical, psychological cul u al and legal aspec s.
1. Con ex sociopolí ic i cul u al
G ècia és un pe i país eu opeu, si ua en la pa me idional de la península
dels Balcans, al sud-es d'Eu opa. A mi jan segle dinou, G ècia acaba a d'e-
me gi de gai ebé qua e segles de domini o omà. Així, du an mol es dècades,
G ècia a aca a les asques implicades en el p océs de cons ucció d'una nació,
que ha dona com a esul a el ca àc e impe iós de l'apa ell de l'Es a .
L'à ea o al del país és de 132.000 km2, men e que la se a població és de
11.500.000 habi an s. Mol a pa de la se a població, uns qua e milions, es à
concen ada en l'à ea me opoli ana de la capi al de G ècia, A enes. Aq u e s a
concen ació ex ema és un dels e ec es pa al·lels del cà ac e cen ali za de
l'Es a mode n g ec i del desen olupamen u bà no plani ica causa pe la
indus iali zació del país des de la dècada dels seixan a. A di e ència d'al e s
països eu opeus, gai ebé o s els seus habi an s, un 98% de la població, pa la
la ma eixa llengua, el g ec, com a llengua ma e na, i enen la ma eixa e l i g i ó
o odoxa.
To i aques a uni o mi a social, la ida polí ica g ega en el passa ha es a
dominada pe una p o unda escissió: mode nis es e s u s a d i c i o n a l i s e s ,
e s q u e a e s u s d e a, men e que l'església g ega ha juga semp e un pape en
les ac i uds de la socie a g ega. A més, aques a si uació ha p o ingu sob e-
o de les ensions en la socie a g ega des de la Segona Gue a Mu n d i a l .
Aques es ensions, combinades amb l'absència d'una o a socie a ci il, han
e de l'Es a un ac o au ònom, i dominan en la socie a g ega. L'Es a no és
només e l a i amen au ònom sinó que ambé é un ca àc e in e e n c i o n i s a .
Mo u z elis (1978: 261-4) assenyala que aques a si uació ha es a associada a
una dèbil i a o iada socie a ci il on l'Es a ha d'assumi uncions poli icoi-
deològiques addicionals. Això a que el sis ema es igui menys au o egula que
el capi alisme desen olupa al com exis eix a G an B e anya o als EUA. Pe al a
p a , la manca d'au o egulació és ambé òb ia a ni ell de la supe e s u c u a
poli icoideològica, pe què en una socie a ci il dèbil ins i o les classes econò-
micamen dominan s no abas en a c ea g ups de p essió cohesiona s i ben
o gani za s. Mo u zelis (1987) indica que a causa de la pe sis ència de pa o c i-
nis polí ics, ins i o pa i s bu guesos i g ups d'in e ès es an a icula s en la
maquinà ia de l'Es a d'una mane a clien elis a i pa icula is a. Això a po a
el go e n a p o m o u e els in e essos de de e mina s ipus de capi al més que
no pas els in e essos del capi al en gene al. Pe consegüen , la manca d'au o-
egulació a que l'Es a in e ingui ambé a l'es e a polí ico-ideològica i així
desplega els seus mecanismes e p essius. El e que l'Es a ingui un pape
decisiu en la o mació de l'economia i la polí ica g egues il·lus a la e l a i a
au onomia de l'Es a on la socie a . No és casual pe an que hagi es a an
es ic e el con ol sob e els mi jans de adiodi usió a G è c i a .
Ob s e an el sec o de la comunicació de masses en gene al, l'Es a o , no
només a G ècia, en el seu pape de legislado , de e mina ins a quin pun es à
disposa a a o ga una e l a i a au onomia als mi jans de comunicació. Fins i
o en el cas de la p emsa, que gaudeix d'un ègim libe al, l'Es a de e mina la
se a au onomia. Això s'ha obse a ambé en les lleis de p emsa o en casos de
decla ada eme gència nacional, on l'Es a es e s e a el d e de edui l'au ono-
mia de la p emsa. En una o ma més indi ec a pe ò no menys e icien , l'Es a
ac ua pe e compli aques es egles o mals, i ambè imposan les egles no
esc i es del pode polí ic, a a és d'una ex ensa gamma d'in e encions que
es an a la se a disposició ( ibunals, censu a, suspensió de publicació o ins i
o aju inance indi ec e). En la adiodi usió, l'Es a no només acos uma a
in e eni -hi, sinó que n'és un agen ac iu (Papa hanassopoulos, 1990).
2. An eceden s his ò ics
La in es igació g ega sob e comunicació de masses ha es a subdesen o l u p a d a .
Com mol s es udiosos coincideixen a di , hi ha una mancança d'in e s i g a c i ó
s o b e emes de comunicació en o s els seus aspec es, i la bibliog a ia g e g a
s o b e comunicació de masses és p àc icamen inexis en (Doulke i, 1990: 13).
Se a e inidou (1987: 15) indica que «no hi ha es udis socials sis emà ics sob e
mi jans de comunicació a G ècia, ni dades idedignes en les quals un in e s i g a d o
pugui con ia ».
És cla que, en anali za els es udis, els documen s i els a icles que s'han cen-
a en els mi jans de comunicació g ecs ins a inals dels ui an a, es cons-
an a que n'hi ha mol s que, amb po se escasses excepcions, són d'in e ès
pe iodís ic, o són llib es esc i s pe pe iodis es i p o essionals (Ka zis, 1981;
Man houlis, 1981; Ve nicos, 1976; Ka e , 1976; Ka ikopoulos, 1984). Ta n m a -
eix, hi ha algunes publicacions que es e e e i xen als mi jans de comunicació
pe ò que es an esc i es pe ad oca s i que ac en d'aspec es legals i e g u l a d o s
dels mi jans de comunicació (Dag oglou, 1976). També, en aques pe íode,
hi ha alguns es udis de sociòlegs, cien í ics polí ics i psicòlegs (Me axas, 1976).
Malg a això, mol s d'aques s esc i s euen els mi jans de comunicació com
una pe i a pa del seu objec e d'es udi o dins d'un àmbi sociocul u al més
e x e n s .
Més o menys a inals dels ui an a la in es igació a G ècia sob e els mi -
jans i la comunicació ha es a limi ada i abs ac a (Ts a dakis, 1990). Mol s dels
El boom dels mi jans de comunicació a G ècia Anàlisi 21, 1997 163
164 Anàlisi 21, 1997 S ylianos Papa hanassopoulos; Klimis Na idis
l l i b es o es udis que s'han eali za sob e emes de comunicació s'han cen a
en aspec es cul u als i semiò ics dels mi jans de comunicació.
Aques a si uació é mol a eu e ambé amb l'es a dels mi jans de comu-
nicació a G ècia. A inals dels ui an a, com en mol s països eu opeus, els mi -
jans de comunicació elec ònics es a en so a un e i con ol es a al. En e 1967
i 1974, la democ àcia g ega es a a e p esen ada pe la Jun a de Co onels. Més
e n d a an , du an els p ime s anys de la es au ació del Pa lamen , men e el
c o n ol de l'Es a sob e els mi jans de adiodi usió con inua a gai ebé in ac e,
els in es igado s socials es a en majo i à iamen concen a s en els aspec es
sociopolí ics i econòmics de la socie a g ega. En l'àmbi cul u al, el pun d'in-
e ès es a a p incipalmen en les a s i el cinema (Solda os, 1979; To i, 1981).
Respec e als mi jans de comunicació, només una pe i a pa de l'in e ès acadè-
mic ana a di igi a la p emsa, men e que mol s dels in el·lec uals c i ica en el
o con ol go e namen al sob e els mi jans de adiodi usió de l'Es a (Ko m n i -
nou: 1987). To el deba sob e els mi jans de comunicació elec ònics de l'Es a
a G ècia, abans de la des egula i zació del sec o , es a a cen a en el con o l
g o e namen al i les in e e ències en p og ames de ele isió. Aques con ol a
o ma pa de la i uali zada polí ica pos dic a o ial, i desp és que el Pa l a m e n
os e s a b l e , conse ado s i socialis es han domina l'escena polí ica acusan -
se mu uamen de con ol go e namen al excessiu sob e els mi jans de adiodi-
usió es a als (Papa hanassopoulos, 1990). Tanma eix, només uns quan s e b a l l s
an se publica s sob e la p emsa o els mi jans de adiodi usió, i gai ebé o s
an se eali za s pe p o essionals més que pe in es igado s acadèmics. No m é s
un g apa d'in es igacions sob e els mi jans de comunicació, i p incipalmen
sob e la ele isió, an se eali za s pe in es igado s de les ciències socials.
Amb o , els acadèmics sembla en e i a explo a emas dels mi jans de
comunicació an des d'un pun de is a quan i a iu com quali a iu. Això ambé
é a eu e amb el e que no hi ha ia un depa amen acadèmic que se cen és
en comunicació de masses, ni hi ha ia ons que inancessin aques a mena d'in-
es igació social. Fins i o les agències p i ades d'in es igació an comença
eali zan els seus in o mes quan i a ius sob e els mi jans de comunicació du an
els p ime s anys de la se a eclosió dels mi jans a G ècia, a inals dels ui an a.
Aques s ac o s han o ça que la in es igació a G ècia con inuï en un es a
n a i xen . Amb poques excepcions, la in es igació cien í ica sob e o s els aspec-
es dels mi jans i els emes de comunicació (es uc u a, e ec es i conseqüèn-
cies) a la socie a g ega han es a ap oximacions en un sen i més a ia e ò ic
i pe iodís ic. Això po explica -se ambé pel e que o s els nous depa a m e n s
a G ècia han es a is os gene almen com a ins i ucions de pe iodisme més
que no pas com a ins i ucións d'ensenyamen i d'in es igació que ac en d'ex-
plo a els emes de la comunicació i els mi jans des d'al es aspec es que no
siguin el de la p o essió pe iodís ica. Així, no és una coincidència que la comu-
ni a acadèmica conside i aques s nous depa amen s com una mena de pe io-
disme aplica i qües io la se a alidesa acadèmica, men e que els pe iodis es
els euen a ells com a exc e s s i amen eò ics i «al ma ge» de la se a p o e s s i ó .
A causa de la manca d'in es igació sob e els mi jans de comunicació a
G ècia, una pa de la eo ia sob e aques s i la comunicació ha ia es a cobe -
a pe la aducció de eballs acadèmics in e nacionals, p incipalmen angloa-
me icans i algunes egades ancesos. No obs an això, mol es de les aduccions
e en sob e emes que es a en elaciona s, di ec amen o indi ec amen , amb
eo ies de la comunicació amb una ap oximació més a ia cul u al, eo ies de
la socie a i l'en e enimen , les a s i els mi jans, e c. En al es pa aules, en el
ma eix sen i que la ele isió g ega es a a « o çada» a impo a p og ames es an-
ge s pe pode cob i la se a p og amació, s'obse a una si uació simila en el
camp de les ap oximacions eò iques a la comunicació. Amb la des e g u l a i z a-
ció de la adiodi usió i dels mi jans de comunicació en gene al a inals dels anys
ui an a, es po obse a un nou «co en » de aduccions sob e emes de comuni-
cació, p incipalmen un al e cop sob e cul u a i au onomia cul u al. Ta n m a e i x ,
aques a ac i i a aduc o a ha ingu alguns aspec es posi ius. P ime de o , ha
es a u ili zada com a «pon » pe conèixe a G ècia els mi jans de comunicació
in e nacionals. A més, les aduccions an p o p o ciona una eina d'in o ma-
ció pe als in es igado s espec e als desen olupamen s es ange s en les eo-
ies sob e els mi jans de comunicació, especialmen dels EUA, G an B e anya
i F ança. Això, successi amen , a se u ili za com un incen iu pe aquells
i n es igado s g ecs que olien e b a l l a , in es iga o ensenya sob e emes de la
comunicació de masses.
L'eclosió dels mi jans de comunicació g ecs é a e u e amb la p oli e ació de
dia is i especialmen magazins a p incipis i a mi jans dels anys ui an a i amb
la des egula i zació de la adiodi usió a inals de la dècada. A mi jans dels anys
no an a hi ha al ol an de 280 dia is a G ècia, mol s dels quals són locals i de
i ada dià ia. A a bé, les 24 e is es de dis ibució nacional són les més signi i-
ca i es i d'en e elles les locali zades a A enes.
Hi ha uns en a magazins de consum, majo i à iamen mensuals, de g an
i m p o ància. La dis ibució de se mana is d'in e ès gene al ha caigu ; es à
començan a p edomina un in e ès especial pels mensuals. El me ca ele i-
siu sob e els líde s d'audiència s'ha expandi pe e lec i l'inc emen en la p o-
g amació i a a comp èn se í ols. Els de més impac e són els que es an e l a c i o n a s
amb concu sos ele isius i que o e eixen p emis en me àl·lic.
El 1987, el sec o de la àdio a se des egula i za amb l'en ada de les
e m i s s o es municipals i les p i ades locals. A ui, el sec o de la àdio es à domi-
na pe les emisso es p i ades. Al ol an de 420 emisso es de àdio eme en
egula men a o G ècia; les més impo an s es oben a A enes i enen algunes
c o esponsalies amb emisso es locals. Pa lan en e mes gene als, cadascuna de
les 52 egions adminis a i es de G ècia é dues o es emisso es come c i a l s
locals, i se n'inc emen a el nomb e en les g ans ciu a s.
La des egula i zació de la ele isió es a inicia a inals del 1989 amb l'en-
ada de Mega Channel i An enna TV, que an domina l'escena ele isi a .
Tanma eix, les p ime es llicències de ele isió no es an a o ga ins al juliol
del 1993. A inals del 1993, se canals p i a s an ob eni llicències nacionals
de ele isió, pe ò hi ha al es es acions a A enes i a les p o íncies que eme en
sense llicència o icial. Una mi ada p ope a a l'escena ele isi a mos a que és
El boom dels mi jans de comunicació a G ècia Anàlisi 21, 1997 165
166 Anàlisi 21, 1997 S ylianos Papa hanassopoulos; Klimis Na idis
e e c i amen un oligopoli. Els índexs d'audiència i els ing essos publici a is
dels canals es a als (ET1 i ET2) han disminuï d amà icamen . Mega i An enna
comp en amb gai ebé el 75% de l'audiència i el 85% dels ing essos en publi-
ci a de ele isió, epa i s en e o es dues (Papa hanassopoulos, 1994).
Aques a explosió dels mi jans de comunicació a G ècia ha ingu dos e ec-
es posi ius sob e els mi jans i la in es igació en comunicació així com ambé
sob e la eo ía. El p ime ou que un nomb e d'es udian s anessin (i enca a hi
an) a l'es ange (p incipalmen als EUA, a G an B e anya i a F ança) pe a
con inua els seus es udis de pos g au, especiali zan -se en els mèdia i la comu-
nicació. Això ha pe mès a alguns d'ells comença a in es iga sob e els mi jans
de comunicació g ecs. El segon e ec e posi iu de l'explosió dels mi jans de
comunicació ou la ma e iali zació d'una an iga pe ició dels acadèmics, dels
p o essionals i dels pe iodis es: la c eació de depa amen s uni e si a is de comu-
nicació i mi jans de comunicació. Així, a p incipis dels no an a es an c ea a
G ècia es nous depa amen s. Aques s són: 1) De p a amen de Comunicació
i Mi jans de Comunicació de Massa de la Un i e si a Nacional i Capodis ian
d ' A enes; 2) De p a amen de Comunicació i Mi jans de Comunicació de Ma s s a
de la Un i e si a Pan ion d'A enes i 3) De p a amen de Pe iodisme i Comuni-
cació de Masses de la Uni e si a A is o èlica de Tesalònica.
El Depa amen de Comunicació i Mi jans de Comunicació de Masses de
la Un i e si a Nacional i Capodis ian d'A enes és un dels depa amen s més
jo es de l'an iga uni e si a g ega (1832). Va se unda el 1989 i a inicia els
cu sos el 1990. Des del 1993, amb o s els eque imen s legals sa is e s, s'ha
c o n e i en un depa amen independen de la uni e si a . O e eix un í ol de
llicencia u a (qua e anys) i els seus cu sos es an dissenya s pe p o p o c i o n a
als es udian s una àmplia isió de conjun sob e les eo ies i els desen o l u p a-
men s en comunicació i es udis sob e els mi jans de comunicació, amb una
anàlisi de allada dels sec o s i les ma è ies que ells ma eixos hagin escolli . El
d e p a amen é p op de 600 es udian s i 40 p o esso s i in es igado s, així com
beca is en els mi jans de comunicació. Els p o esso s i in es igado s ep esen-
en el pe il in e disciplina i del cu s. El seu p og ama de cu s é un en oca-
men mul idisciplina i i con ibucions que p o enen de eo ia polí ica, sociologia,
psicologia, elacions in e nacionals, semiò ica, d e , cul u a, a s i ecnologia. El
1995, el depa amen a decidi c ea un p og ama de pos g au en comunica-
ció. Es à p e is comença un mes a ge pe al cu s 1996-97.
El De p a amen de Comunicació i Mi jans de Comunicació de la Un i e s i a
Pan ion de Ciències Polí iques i Socials a se c ea pe la ma eixa llei de 1989
que el Depa amen de Comunicació i Mi jans de Comunicació de Massa de
la Un i e si a d'A enes i a comença a unciona el 1990. Té uns 400 es u-
dian s i un col·lec iu de 25 p o esso s. També o e eix una llicencia u a (qua e
anys) i el seu p og ama de cu s é dues o ien acions p incipals: (I) Comunicació
i Cul u a i (II) Mi jans de Comunicació.
El De p a amen de Pe iodisme i Comunicació de Masses de la Un i e s i a
A is o èlica de Tessalònica és el depa amen de comunicació més nou de G è c i a .
Va se c ea el 1991 i a comença o e in cu sos l'any 1992-93. Com els al e s
dos depa amen s uni e si a is, o e eix una llicencia u a de qua e anys. Té al
ol an de 200 es udian s i un col·lec iu de 25 memb es de di e en s especia-
li zacions. En con as amb els depa amen s d'A enes, el De p a amen de
Pe iodisme i Mi jans de Comunicació de la Un i e si a A is o èlica de Te s s a l ò n i c a
em asi za l'o ien ació cap al pe iodisme i la p o essió pe iodís ica. El seu p o-
g ama de cu s inclou cicles emà ics.
A més, quan els mi jans de comunicació an in odui -se amb o ça i ins a
c e pun mol àpidamen en la ida sociopolí ica g ega, es an o gani za (i
enca a es an) un segui de con e ències i simposis. El esul a inal ha es a un
nou, enca a que limi a , co en d'in es igacions, llib es i a icles sob e comu-
nicació de masses de més in e ès acadèmic. S'espe a que aques a endència aug-
men i en els p ope s anys, ja que un nomb e inc emen a de eballs (in e s i g a c i ó ,
l l i b es) es à en p océs de p oducció. S'ha de e s s a l a , això no obs an , que hi ha
enca a una manca de inançamen pe a mol es de les in es igacions —una
si uació que és comuna a o s els aspec es de la in es igació social, no només a
G ècia.
3. Dis ibució e i o ial
Tal com s'ha esmen a abans, la in es igació a G ècia sob e comunicació de
masses es à enca a subdesen olupada. Tanma eix, hi ha hagu alguns p og es-
sos en els úl ims anys. Es po di idi la in es igació ac ual sob e els mi jans de
comunicació g ecs i emes de comunicació en dues di isions p incipals.
La p ime a és el eball emp ès pe les uni e si a s i les ins i ucions públiques,
i la segona és la in es igació eali zada pe agències d'in es igació en el sec o p i-
a . Respec e a la p ime a, el p oblema és un cop més el ma eix, és a di , la
manca de inançamen . Malg a les p opos es dels acadèmics de di e ses in e s-
igacions, mol es de les se es p opos es no han supe a la manca de inança-
men o, en el millo dels casos, el inançamen ha es a minúscul. Així, mol es
in es igacions e es pe in es igado s uni e si a is han es a eali zades g àcies
a la se a p òpia implicació, bona olun a i au o inançamen . Això demos a,
i amb ce g au de aó, pe què mol es de les in es igacions e es pe in e s i g a-
do s uni e si a is són quan i a i es en lloc de quali a i es. Pe eni una millo
c o m p ensió d'aques a si uació, s'hau ia de essal a que ins i o el Na i o n a l
C e n e o Social Re s e a ch, una ins i ució pública i independen d'in e s i g a-
ció social, ha es a sense ons en els úl ims anys.
Alguna espe ança pe a la in es igació dels mi jans de comunicació a p o-
eni de la c eació de l'Insi u o Op icoakous ikon Me s o n ( Ins i u dels Mi j a n s
de Comunicació Au d i o isual —IOM) a G ècia. Malg a això, el des í d'aques
ins i u és ince . Va se c ea el 1989 com una b anca d'in es igació de la co -
po ació de adiodi usió es a al, l'Ellinki Radio onia Teleo asis (Tele isió i Ràdio
Hel·lènica —ERT), pe ò ins al 1993 a se més un p ojec e sob e el pape que
una eali a . El 1993, qui alesho es e a minis e esponsable dels mi jans de
comunicació a decidi «ascendi -los», con e in -los en un ins i u p opi. Pe
un dec e p esidencial, l'IOM es a col·loca so a els auspicis del Minis e i de
El boom dels mi jans de comunicació a G ècia Anàlisi 21, 1997 167
168 Anàlisi 21, 1997 S ylianos Papa hanassopoulos; Klimis Na idis
la P emsa i els Mi jans de Comunicació de Massa. Tanma eix, en el momen
d'esc iu e això, a l'IOM enca a no s'ha p oduï es. Això ha ingu a eu e un
cop més p incipalmen amb la manca de inançamen , així com pe la manca
de con ac ació d'in es igado s o de comissió d'in es igacions. Així, no se ia
una simpli icació exage ada di que mol a de la li e a u a g ega sob e mi jans de
comunicació és p oduïda des d'un pun de is a «monog à ic».
D'al a banda, les agències p i ades d'in es igació han p ospe a du an
els úl ims anys. Poden se di idides en dues ex enses ca ego ies: aquelles que
p o p o cionen dades dià iamen dels ànquings ele isius (AGB Hellas), adio-
oien s (Focus, Alko) i con ols publici a is (Media Se ices, Nielsen), i aquelles
que només e a l i z en in es igacions enca egades. Aques es úl imes ona-
men almen e a l i zen in es igacions publici à ies (no es ma ques, e c.) o polí-
iques. S'hau ia d'indica que, desp és de l'explosió dels mi jans de comunicació
g ecs, la in es igació polí ica s'ha inc emen a conside ablemen , ja que no és
u ili zada només pe polí ics i pa i s polí ics, sinó pels mi jans de comunica-
ció ambé en la se a o a compe i i i a en o s els aspec es de la in o mació
i l'en e e n i m e n .
4. Línies d'in es igació majo i à iamen desen olupades
Els an eceden s his ò ics de G ècia an se l'o igen p incipalmen si no exclu-
s i amen de dues de les ciències socials: his ò ia i d e . És en aques con ex
que aques es dues disciplines, especialmen l'úl ima, an ha e de posa les
s e es ma ques sob e mol es de les ciències socials. En un país amb absència
d'ins i ucions públiques mode nes i manca de qualse ol au onomia social, e a
na u al espe a que ani ia més enllà de l'Es a de ini les se es elacions amb la
socie a . Aques a anjamen «des de dal » de les p ecà ies elacions en e l'Es a
i la socie a no només a ma ca el desen olupamen del conjun de l'es u c u-
a social, sinó que ambé a de e mina l'o ien ació de la in es igació acadèmi-
ca i cien í ica. Pe a les ciències socials això a suposa un supe d e s e n o l u p a m e n
de les in es igacions cons i ucionals. En aques con ex , els es udis e e i s als
mi jans de comunicació an se deixa s ins a ce pun als es udian s de d e
que olien dona una dimensió comunica i a als seus eballs. Hi ha, pe an ,
un segui d'es udis sob e els sis emes legals/cons i ucionals de la p emsa i la
adiodi usió (Dag oglou, 1989a, 1989b; Ali iza os, 1986; Ve n i zelos, 1989;
Ko sos, 1987; K ippas, 1992).
Una al a línia d'in es igació que es po assenyala examina els aspec es
socials i polí ics dels mi jans de comunicació (Se a e inidou, 1987; Me a x a s ,
1976, 1995; Ca mocolias, 1974; Komninou, 1987, 1990; Basan is, 1993;
Basan is i S a os, 1992; T asdakis, 1990; Lembesis, 1951; Dulke i, 1990;
Plios, 1993).
Una e ce a línia d'in es igació examina els aspec es psicològics i, p e d o-
minan men , els e ec es de la ele isió sob e els jo es i els nens. Els e ec es de
la ele isió an se obse a s p incipalmen en els seus inicis des d'una pe s-
p e c i a més psicològica i educa i a que sociològica o polí ica. Així, hi ha un
segui d'es udis sob e mi jans de comunicació i jo es (Ko onaiou, 1992), ele-
isió i nens (Na idis i al es, 1986), i ele isió i iolència (Gi z elis, 1976; Na i d i s
i al es, 1987; Voidaskis, 1992).
Una qua a línia d'in es igació social es e e eix no només als mi jans de
comunicació, sinó ambé als p ocessos de comunicació més amplis que p o c e-
d e i xen d'es udis cul u als, o amen in luencia s pe les eo ies semiològiques
i l'es uc u alisme. Hi ha hagu una p edominança de eo ies es uc u alis es i
semiològiques, el g an abas de les quals és degu a la in luència sob e mol s
es udian s de ciències socials dels seus es udis a F ança, especialmen du an la
e p essió del Pa lamen i pos e io men . Té a e u e ambé amb l'en ocamen del
cinema i la eo ia d'au o en la dècada dels se an a. Com que aques es eo ies
an a iba simul àniamen a G ècia desp és de la Jun a, pe un emps es an e a -
li za in en s pe combina -les com a mè ode d'in e p e ació de emes socials i
de comunicació. Els eballs de Ba hes i Sa u s s u e, que an se aduï s a inals
dels se an a, an in luencia mol s es udian s de ciències socials que més a d es
decan a ien pe la comunicació. La psicoanàlisi lacaniana a se ambé u ili zada
com un elemen essencial pe explica com els indi idus es an cons i uï s com
a subjec es ideològics (Vel sos, 1985, 1987; Ka apos olis, 1985; Doxiadis, 1993;
Po amianos, 1991).
Una cinquena i més ecen línia d'in es igació anali za els aspec es polí ics
i o gani za ius dels mi jans de comunicació (Papa hanassopoulos, 1993, 1994;
Ze i, 1990; Zo os, 1994; Ka so as, 1990; Leand os, 1992).
Finalmen , des que la p emsa ha domina el sec o comunica iu, s'han publi-
ca alguns es udis que in en en explo a la se a his ò ia (Ma ye , 1957; Zi o u o s ,
1954; Anagnos opoulou, 1960; Thomopoulou, 1967; Geo giou, 1980; GGTP,
1988; Ka icopoulos, 1984; Bal a, 1993; Psa akis, 1993), així com la se a ac ual
si uació i p oblemes (Kominis, 1985; Ps ychogios, 1992; De m e zis, 1992;
Zaousis i S a os, 1993; D e akis, 1994). Respec e als mi jans de comunicació
elec ònics, el p incipal cos d'in es igació s'ha cen a en la ele isió (Ma n h o u l i s ,
1981; Ka zis, 1981; Papa hanassopoulos, 1993, 1994), men e que la àdio
sembla se un mi jà de comunicació «oblida », a pa dels seus p ime s dies de
libe ali zació del monopoli es a al (Tzane akos, 1987).
Conclusions
To el que s'ha di abans es po esumi de la mane a següen :
1. El p og és de la in es igació sob e comunicació a G ècia a se mol més
modes o limi a du an les dècades dels anys se an a i ui an a. A més d'això,
no hi ha ia cu sos uni e si a is que ossin gens sis emà ics o se iosos.
2. Hi ha ia gai ebé una comple a absència de biblio eques sob e ciències
socials i de la comunicació. Mol es de les publicacions es an ca ac e i za pel seu
o legal i his ò ic, així com pe les expe iències pe sonals de ce s p o essionals.
3. Malg a això i a causa de l'eclosió dels mi jans de comunicació, la li e-
a u a sob e aques s i els emes de comunicació ha mos a des de lla o s cla s
signes de c eixemen si ho compa em amb el passa més ecen . La c eació de
El boom dels mi jans de comunicació a G ècia Anàlisi 21, 1997 169
Quan els es udian s han comple a el seu segon any d'es udi (5è, 6è, 7è
i 8è pe íode) es an obliga s a escolli onze de les assigna u es op a i es que s'o-
e eixen.
2.1.1.3. Semina is
Pe íode d'hi e n Pe íode d'es iu
1. No ícies pe a Tele isió 1. Agències In e nacionals de No ícies
2. Publicació Elec ònica (I) 2. In e enció Psicosocial
en les Comuni a s
3. Tècniques d'In es igació dels Mi jans 3. In o mació sob e Esde enimen s
de Comunicació Especials
4. Teo ia Polí ica i P àc ica 4. In oducció a la P oducció de
Tele ilms i Documen als
5. Nens i Tele isió 5. P o ecció de l'He ència Cul u al
L'Espai U bà
6. El Llengua ge dels Documen als 6. Publici a Elec ònica (II)
7. Subcul u es Ju enils i Fo mació de
les se es Iden i a s
Desp és del segon any d'es udis, i especialmen du an els dos pe íodes
de l'úl im any (qua ), els es udian s es an obliga s a escolli es semina is
de la llis a d'assigna u es d'aques es ca ac e ís iques que s'o e e i xen. El nom-
b e d'ho es de classes pe assigna u es obliga ò ies és de es ho es a la se -
mana. Cada cu s obliga o i equi al a 3 c èdi s. El nomb e d'ho es de classes
pe assigna u es op a i es i semina is és de dues ho es a la se mana. Cada cu s
op a iu i semina i equi al a dos c èdi s. Pe comple a els es udis, es e q u e e i x
que un es udian hagi eali za : (34) assigna u es obliga ò ies, (11) assigna-
u es op a i es i (3) semina is. El nomb e o al de c èdi s de o es les assig-
n a u es és de 130.
1.1.2. Labo a o is
El Depa amen disposa dels labo a o is següen s en à ees especialmen o ga-
ni zades:
* Labo a o i de Di ecció i Mà que ing de l'Àmbi Cu u al.
* Labo a o i de No es Tecnologies
* Labo a o i de Comunicació Audio isual
1.1.3. Es udis de pos g au
Recen men , el De p a amen (Resolució de l'assemblea gene al del 27-05-95)
a decidi c ea un p og ama uni o me de pos g au en comunicació. El mes-
a ge es à p e is que comenci el cu s 1996-97.
176 Anàlisi 21, 1997 S ylianos Papa hanassopoulos; Klimis Na idis
1.2. Depa amen de comunicació i mi jans de comunicació de massa
de la Uni e si a Pan ion de Ciències Polí iques i Socials d'A enes
El Depa amen de Comunicació i Mi jans de Comunicació de la Uni e si a
Pan ion de Ciències Polí iques i Socials a se c ea pe la ma eixa llei de 1989
( P.S. 377/89) que el De p a amen de Comunicació i Mi jans de Comunicació
de Massa de la Un i e si a d'A enes i a comença a unciona el 1990. Té uns
400 es udian s i un col·lec iu de 25 p o esso s. O e eix una llicencia u a (qua-
e anys) i comp èn les es di isions següen s: (a) Di isió de Comunicació (b)
Di isió dels Mi jans de Comunicació i (c) Di isió de Di ecció de la Cul u a.
1.2.1. El p og ama de llicencia u a
El p og ama de llicencia u a és el següen : du an els p ime s dos anys només
hi ha assigna u es obliga ò ies. Du an els dos úl ims anys hi ha assigna u e s
obliga ò ies i op a i es, així com labo a o is. A pa i del cinquè am hi ha
dues o ien acions possibles:
(I) Comunicació i Cul u a (II) Mi jans de Comunicació
El p og ama de llicencia u a és el següen :
1.2.1.1 P og ama de llicencia u a
P ime am
Assigna u es obliga ò ies
— Teo ia de la Comunicació (I)
— In oducció als Mi jans de Comunicació (I)
— Ins i ució i Sis emes de Comunicació (I)
— Esc ip u a C ea i a i Lec o s (I)
— P incipis de l'Es a
— Cul u a Ma e ial i Comunicació (I)
— His ò ia de la Cul u a
— Edició de Tex os (I)
— Labo a o i de Llengua (I)
— Anglès
Segon am
— Teo ia de la Comunicació (II)
— In oducció als Mi jans de Comunicació (II)
— Ins i ució i Sis emes de Comunicació (II)
— Esc ip u a C ea i a i Lec o s (II)
— Cul u a Ma e ial i Comunicació (II)
— O gani zació de l'Es a
El boom dels mi jans de comunicació a G ècia Anàlisi 21, 1997 177
— Economia Polí ica
— Edició de Tex os (II)
— Labo a o i de Llengua (II)
— Anglès
Te ce am
— Sociologia dels Mi jans de Comunicació (I)
— Anàlisi Compa a i a dels Sis emes de Comunicació (I)
— In oducció al Tea e
— Teo ia Social (I)
— Ciències Polí iques
— Ins i ucions In e nacionals i Polí ica (I)
— Teo ia de la Comunicació (III)
— His ò ia Mode na i Con empo ània
— Anàlisi Compa a i a de Règims d'Es a
— Anglès
Qua am
— Sociologia dels Mi jans de Comunicació (II)
— Polí ica Cul u al
— In es igació Comunica i a
— In oducció al Cinema
— His ò ia de la Li e a u a
— Teo ia Social (II)
— Ins i ucions In e nacionals i Polí ica (II)
— Comunicació Polí ica
— His ò ia Mode na i Con empo ània
— Anglès
Cinquè am
O ien ació: Comunicació i Cul u a
Assigna u es obliga ò ies
— Teo ia de la Li e a u a (I)
— Teo ies de la Cul u a
— His o ia G ega Mode na i Con empo ània (I)
— His ò ia de les A s
— Ima ge Imp esa i Elec ònica (I)
— Labo a o i Cul u al
178 Anàlisi 21, 1997 S ylianos Papa hanassopoulos; Klimis Na idis
Opcions
— He ència G ega i el seu Ús
— Música i Comunicació
— Elemen s de Filoso ia (I)
— Esc iu e en Anglès
— Esc iu e en F ancès
O ien ació: Mi jans de Comunicació
Assigna u es obliga ò ies
— His ò ia G ega Mode na i Con empo ània (I)
— Publici a i Relacions Públiques (I)
— Economia dels Mi jans de Comunicació (I)
— His ò ia dels Mi jans de Comunicació (I)
— Ima ge Imp esa i Elec ònica (I)
— Labo a o i de Pe iodisme
— Labo a o i Audio isual
Opcions
— Teo ia de la Li e a u a (I)
— Teo ies de la Cul u a
— Elemen s de Filoso ia (I)
— His ò ia de l'A
— Esc iu e en Anglès
— Esc iu e en F ancès
Sisè am
O ien ació: Comunicació i Cul u a
Assigna u es obliga ò ies
— Es è ica
— Fo og a ia
— Publici a i Relacions Públiques (II)
— His ò ia Mode na i Con empo ània de G ècia
— Ima ge Imp esa i Elec ònica (II)
— Teo ies de la Cul u a
— Labo a o i Cul u al
— Labo a o i Audio isual
El boom dels mi jans de comunicació a G ècia Anàlisi 21, 1997 179
Opcions
— Cul u a del So i de la Música
— Elemen s de Filoso ia (II)
— Esc iu e en anglès
— Esc iu e en ancès
O ien ació: Mass Mèdia
Assigna u es obliga ò ies
— Economia dels Mi jans de Comunicació (II)
— Publici a i Relacions Públiques (II)
— Polí ica G ega Ex e io Con empo ània
— Ima ge Imp esa i Elec ònica (II)
— His ò ia dels Mi jans de Comunicació
— Labo a o i Audio isual
— Labo a o i de Pe iodisme
Se è am
O ien ació: Comunicació i Cul u a
Assigna u es obliga ò ies
— Teo ies dels Mi jans de Comunicació (I)
— Teo ia de la Li e a u a (II)
— Publici a i Relacions Públiques (III)
— Labo a o i Cul u al
— Labo a o i Audio isual
Opcions
— His ò ia del Cinema
— His ò ia del Tea e
— His ò ia dels Mi jans de Comunicació
— Esc iu e en Anglès
— Esc iu e en F ancès
O ien ació: Mi jans de Comunicació
Assigna u es obliga ò ies
— Teo ies dels Mi jans de Comunicació (I)
— Publici a i Relacions Públiques (II)
— D e dels Mi jans de Comunicació (I)
— Labo a o i Audio isual
— Labo a o i de Pe iodisme
180 Anàlisi 21, 1997 S ylianos Papa hanassopoulos; Klimis Na idis
Opcions
— His ò ia del Cinema
— His ò ia del Tea e
— Polí ica de les Telecomunicacions (I)
— Audiència dels Mi jans de Comunicació (I)
— Teo ia de la Li e a u a (II)
— Esc iu e en Anglès
— Esc iu e en F ancès
Vui è am.
O ien ació: Comunicació i Cul u a
Assigna u es obliga ò ies
— Teo ies dels Mi jans de Comunicació (I)
— Publici a i Relacions Públiques (IV)
— Labo a o i Cul u al
— Labo a o i Audio isual
Opcions
— Cinema: Te minologia i P àc ica
— Tea e: Te minologia i P àc ica
— D e dels Mi jans de Comunicació (II)
— Teo ia de la Li e a u a (III)
— Esc iu e en Anglès
— Esc iu e en F ancès
— Tesi de G aduació
O ien ació: Mi jans de Comunicació
Assigna u es obliga ò ies
— Teo ies dels Mi jans de Comunicació (II)
— Publici a i Relacions Públiques (IV)
— Labo a o i de Pe iodisme
— Labo a o i Audio isual
Opcions
— Cinema: Te minologia i P àc ica
— Tea e: Te minologia i P àc ica
— Teo ia de la Li e a u a (III)
— Polí ica de les Telecomunicacions (II)
— Audiència dels Mi jans de Comunicació (II)
El boom dels mi jans de comunicació a G ècia Anàlisi 21, 1997 181
— Esc iu e en Anglès
— Esc iu e en F ancès
— Tesi de G aduació
1.3. Depa amen de Pe iodisme i Comunicació de Masses de la Uni e si a
A is o èlica de Tessalònica
Aques és el depa amen de comunicació més nou de G ècia. Va se c ea el
1991 (P.D. 331/91) i s'hi an comença a o e i cu sos l'any 1992-93. Com
els al es dos depa amen s uni e si a is, o e eix una llicencia u a de qua e
anys.
Té al ol an de 200 es udian s i un col·lec iu de 25 p o esso s de di e-
en s especiali zacions. En con as amb els depa amen s d'A enes, el
De p a amen de Pe iodisme i Mi jans de Comunicació de la Un i e s i a
A is o èlica de Tessalònica em asi za l'o ien ació cap al pe iodisme i la p o-
essió pe iodís ica.
2.3.1. El p og ama de llicencia u a
L'ensenyamen du an els p ime s qua e ams inclou cinc cicles emà ics. El s
q u a e ams següen s inclou se cicles emà ics, cadascun dels quals es à o ien-
a cap a à ees més especiali zades. L'ensenyamen consis eix en semina is i
exe cicis. Les classes no supe en les quinze ho es i enen an una essan eò-
ica com aplicada. A més dels semina is i exe cicis, el p og ama es comple a
amb con e ències donades pe expe s g ecs i es ange s sob e emes d'o ga-
ni zació, així com cu sos p àc ics de pe iodisme imp ès i elec ònic.
1.3.1.1. Cicles emà ics del p ime al qua am
La classi icació dels qua e cicles emà ics es à basada en el p incipi de la p o-
g essió, és a di , d'allò més elemen al a ma è ies més complicades. El ma eix
p incipi s'aplica a les di isions i subdi isions de cada cicle emà ic. El p og a-
ma de llengua es ange a com a cicle emà ic especiali za demos a l'equi a-
len conside ació que es dóna a l'ensenyamen de llengua es ange a com a eina
necessà ia pe a la p o essió pe iodís ica.
I. Na a i a Pe iodís ica: Accen i Esc ip u a Lec o s
—Regles d'Ajuda dels Dicciona is
— Gène es de Na a i a Pe iodís ica
— Llengua ge Pe iodís ic i Es il
— Na a i a Pe iodís ica O iginal i T aduïda
182 Anàlisi 21, 1997 S ylianos Papa hanassopoulos; Klimis Na idis
II. Xa xes de Comunicació. Elemen s de Comunicació
Xa xes de Comunicació G egues i Es ange es
—Xa xes de Pe iodisme Esc i
— Xa xes de Pe iodisme Elec ònic
— Compa acions dels Mi jans de Comunicació
— Ins i ucions dels Mi jans de Comunicació. D e i Regulacions
Elemen s de Comunicació
—Teo ia de la Comunicació
— Funcions de la Comunicació
— Comunicació i Tecnologia de la In o mació
III. His ò ia (Segle XIX i XX). D e
His ò ia Polí ica
— La Re olució F ancesa
— Es a s Nacionals
— Mo imen s Polí ics
— Gue a i Pau
His ò ia de les Idees
— Teo ies de la Filoso ia
— Ciències Humanes
— Teo ies de la His ò ia
— O gani zació de l'Educació
O gani zació i Funcionamen de l'Es a . Relacions In e nacionals
— P incipis Bàsics del D e Cons i ucional i d'Adminis ació
— Elemen s de l'O gani zació de la Jus ícia
— Comuni a s Eu opees
— G ècia i les O gani zacions In e nacionals
IV. Elemen s de les Ciències Socials
Psicologia Social
— El Camp de la Psicologia Social
— La Sociali zació de l'Indi idu
— Compo amen Social
— P oblemes de la Psicologia Col·lec i a
El boom dels mi jans de comunicació a G ècia Anàlisi 21, 1997 183
Sociologia
— El naixemen de la Ciència
— His ò ia de la Sociologia
— El Funcionamen de la Socie a
— Ins i ucions Socials
Sociolingüís ica
—La di e si a lingüís ica: Monolingüisme i Mul ilingüisme
— El missa ge Lingüís ic
— Sociolingüís ica i Comuni a
— P incipis Me odològics de la Sociologia del Llengua ge
P og ama es ange
— Coo dinació del P og ama Es ange
— Ensenyamen de Llengües Es ange es
— Anglès
— F ancès
— Alemany
1.3.1.2. Cicles Temà ics del cinquè al ui è am
I. Xa xes de Comunicació. Comunicació
a) Xa xes de Comunicació
—Comunicació Polí ica i els Mi jans de Comunicació
— Aplicacions del Pe iodisme Esc i i Elec ònic
— His ò ia de la P emsa
— È ica Pe iodís ica
b) Elemen s de la Comunicació
—Comunicació i P àc iques de Pe suasió
— Teo ia i P àc ica de la In o mació i l'O gani zació de la Comunicació
— Comunicació i Desen olupamen Cul u al
II. Temes de Cul u a Con empo ània
—Pe iodisme: Li e a u a- A s-Ciències
— Pe iodisme: l'A de l'En e enimen (Tea e, Cinema, Ràdio, Tele isió)
— Pe iodisme: l'A de la Publici a
— Pe iodisme: Geog a ia Polí icocul u al
184 Anàlisi 21, 1997 S ylianos Papa hanassopoulos; Klimis Na idis
III. Elemen s de les Ciències Socials
—Sociologia dels Mi jans de Comunicació
— Tipologia i Te minologia de les Ciències Socials: Classi icació de la
Te minologia Cien í ica
IV. His ò ia (Segle XIX i XX)
Teo ia Polí ica i P àc ica
—His ò ia Polí ica Con empo ània de G ècia
— His ò ia Polí ica Con empo ània de la Península Balcànica
— His ò ia del Pe iodisme d'Idees i les Ideologies
V. Elemen s de Ciència Polí ica i Economia
—Elemen s de la Ciència Polí ica
— Elemen s d'Economia
VI. Tecnologia dels Mi jans de Comunicació
—In oducció a la Tecnologia de la In o mació
— A qui ec u a de la Ima ge i el So
— Xa xes de Comunicació i Mul imèdia
— Labo a o i de Pe iodisme Esc i
— Mi jans de Comunicació Elec ònics
VII. P og ama Es ange
Coo dinació del P og ama Es ange
Ensenyamen en Llengues Es ange es
—Anglès
— F ancès
— Alemany
El boom dels mi jans de comunicació a G ècia Anàlisi 21, 1997 185
