Recerca de comunicació de masses a Finlàndia

Resum La recerca sobre comunicació de masses a Finlàndia s'ha desenvolupat, preferentment, dins el marc de les institucions acadèmiques, en una època relativament recent, tot i que els estudis de periodisme daten de 1925. En un principi, seguiren l'escola alemanya de la ciència del periodisme. Durant els anys seixanta s'hi introduí l'enfocament empiricopositivista. També s'hi desenvoluparen tendències marxistes i finalment, durant la dècada dels setanta, hi hagué una tendència general cap als enfocaments de caire més humanista. En principi s'estudià la comunicació de masses sense tenir gaire en compte les diferències que presentaven els diferents mitjans. Actualment hi ha estudis especialitzats en premsa, radiodifusió, televisió i noves tecnologies. En la dècada dels noranta ha crescut l'interès pels estudis d'audiència en general i de recepció en particular, empresos tant pels mitjans com per l'acadèmia. Alguns temes han centrat l'atenció dels investigadors darrerament, com ara els problemes mediambientals, la Unió Europea, les relacions entre els continguts dels mitjans i l'opinió pública, les normes ètiques i els instruments autoreguladors dels mitjans. Paraules clau: ciència de la premsa, empiricoanalítica, Unió Europea, estudis mediambientals, opinió pública, estudis de recepció, estudis d'audiència. Resumen. La investigación sobre comunicación de masas en Finlandia La investigación sobre comunicación de masas en Finlandia se ha desarrollado, de manera preferente, dentro del marco de las instituciones académicas en una época relativamente reciente, a pesar de que los estudios de periodismo se remontan hasta 1925. En un principio, siguieron la escuela alemana de la ciencia del periodismo. Durante los años sesenta, se introdujo el enfoque empírico-positivista. También se desarrollaron tendencias marxistas, y finalmente, durante la década de los setenta se generalizó una tendencia hacia los enfoques de carácter humanista. En una primera etapa, se estudió la comunicación de masas sin tener demasiado en cuenta las diferencias que presentaban los distintos medios. Actualmente, se dan estudios especializados en prensa, radio, televisión y nuevas tecnologías. En la década de los noventa ha aumentado el interés por los estudios de audiencia en general y por los de recepción en particular, emprendidos tanto por los * Traduït per LÍDIA RODRIGO. Anàlisi 21, 1997 121-132 Recerca de comunicació de masses a Finlàndia* Risto Kunelius; Kaarle Nordenstreng; Veikko Pietilä Universitat de Tampere medios como por la academia. Algunos temas han centrado la atención de los investigadores en los últimos tiempos, tales como los problemas medio-ambientales, la Unión Europea, las relaciones entre los contenidos de los medios y la opinión pública, las normas éticas y los instrumentos autorreguladores de los medios. Palabras clave: ciencia de la prensa, empírico-analítica, Unión Europea, estudios medioambientales, opinión pública, estudios de recepción, estudios de audiencia. Abstract. Mass communication research in Finland Research into the mass media in Finland has taken place chiefly within academic institutions over a relatively recent period, although the academic discipline of journalism dates back to 1925. Initially modelled on the German school of journalism, in the sixties, Finland saw the introduction of an empirical-positivist focus. Marxist tendencies were also followed and finally, during the seventies, a more humanist trend became widespread. Mass communication was studied with little reference to the differences between the different media. Currently, there are specialised studies dealing with the press, radio broadcasting, television and the new technologies. During the nineties, there has been increasing interest in audience studies in general and reception in particular, undertaken both by the media and academic institutions. Recent research interest has been focused on a number of topics, including environmental problems, the European Union, the relationship between the contents of the media and public opinion, and ethical standards and self-regulation in the media. Key words: science of the press, empirical analysis, European Union, environmental studies, public opinion, reception studies, audience studies. 1. Context sociopolític i cultural Finlàndia, amb els seus cinc milions d'habitants, es classifica com un petit país, però geogràficament és el quart país més gran d'Eu ropa. L'extensa geografia va paral·lela a una diversitat sociocultural, ja que cada una de les seves onze províncies té les seves característiques propies. A més, la llengua divideix el país e n t re una majoria finesoparlant i una minoria d'un sis per cent suecoparlant; a més, hi ha alguns milers de Lapons finesos que parlen la seva pròpia llengua. Culturalment, Finlàndia constitueix una àrea fro n t e r era que combina influències de l'oest i de l'est. Malgrat que la civilització va venir de l'oest (via Su è c i a ) , la llengua i l'estructura cultural profundament arrelada es van originar a l'est (al voltant dels Urals). Les circumstàncies històriques han moldejat la societat finesa i com a resultat un patró bastant uniforme, de manera que ni la geografia ni la llengua han creat fro n t e res crítiques que puguin amenaçar la integritat nacional. No obstant ha sorgit, les divisions de classe social van conduir el país a una sagnant guerra civil l'any 1918. Actualment Finlàndia és un país altament evolucionat, amb 21 unive r s itats, una o més d'una pràcticament en cada província. Així mateix, l'estructura dels mitjans de comunicació està bastant descentralitzada i és també e x cepcionalment abundant: el nombre de diaris, revistes i d'altres mitjans impresos, així com de tota classe de mitjans amb suport electrònic, re p resenta el 122 Anàlisi 21, 1997 Risto Kunelius; Kaarle Nordenstreng; Veikko Pietilä màxim de les estadístiques de tot el món en relació amb el volum de la població (vegeu, p.e., Intermedia 4/1994). 2. Antecedents històrics La recerca en la comunicació de masses a Finlàndia s'ha desenvolupat predominantment dintre del marc acadèmic; fora d'aquí (marc comercial) la re c e rc a no ha tingut cap impacte notable. Malgrat que el país ha estat el primer d'Escandinàvia a introduir l'educació periodística com a programa permanent de l'educació superior (l'any 1925), els problemes pràctics de la professió han romàs força lluny de les línies de re c e rca principals. Amb tot, hi ha hagut ocasionalment una estreta col·laboració entre la Companyia Finesa de Radiodifusió (YLE) i diversos departaments acadèmics. En el marc acadèmic, l'estudi de la comunicació s'ha entre c reuat sempre amb les línies departamentals; els departaments de comunicació (de masses) no han tingut una posició privilegiada en els seus avenços. Per exemple, el primer d'aquests departaments, establert a l'avançada data de 1925 a l'Escola de Ciències Socials (fins al 1965 la Un i versitat de Ta m p e re), era força modest en les seve s activitats de re c e rca, com ho va ser també després de 1947 quan va guanyar una càtedra. Produïa dispersos estudis històrics de la premsa i de les seves personalitats en l'esperit del germànic Ze i t u n g s w i s s e n s c h a f t . Als anys cinquanta, la re c e rca estava més avançada en sociologia i en ciència política, on els mètodes d'anàlisi de satisfacció i estudis d'audiència s'utilitzaven per produir anàlisis de la premsa i de la comunicació pública més penetrant. Al mateix temps, també un acostament humanístic als estudis de cinema s'havia començat a desenvo l u p a r. Els anys seixanta van ser testimonis d'un marcat canvi en pre n d re l'enfocament empiricopositivista, la posició dominant en els estudis de comunicació de masses durant una dècada. Pel que fa a l'orientació de la recerca, no hi va haver diferències regionals significants. Per exemple, els investigadors dels d e p a rtaments de sociologia, psicologia, educació i comunicació de masses de q u a t re universitats diferents, convocats a l'any 1965 per la YLE per posar en comú els seus primers estudis d'audiència a gran escala, van compartir una visió similar de la re c e rca en comunicació de masses. Di n t re de la YLE, per altra p a rt, la planificació de la seva política de programació va nodrir un enfocament filosoficonormatiu. Com en molts països occidentals, també als estudis de comunicació finesos les tendències clarament marxistes van esdevenir manifestes al principi dels setanta. Això va dividir el terreny: els intel·lectuals d'orientació marxista i els d'orientació no marxista van començar a debatre vehementment sobre polítiques de comunicació, el significat de l'objectivitat, etc. La divisió va ser també regional, en el sentit que les tendències marxistes van ser preeminents a la Un i versitat de Ta m p e r e, mentre que les no marxistes ho eren a la Un i versitat de Helsinki. Al final dels setanta va començar a guanyar impuls un enfocament més humanístic dels estudis culturals, primer a Helsinki i a Ta m p e re, més tard a la Recerca de comunicació de masses a Finlàndia Anàlisi 21, 1997 123 Universitat de Turku. L'enfocament dels estudis culturals ha alimentat l'estudi dels mitjans de comunicació en la seva especificitat i ha canviat, en part i c ul a r, les maneres de pensar i les d'estudiar els textos mediàtics i la seva re c e p c i ó . (Per a una revisió del desenvolupament de la recerca en comunicació de masses a Finlàndia, vegeu Pietilä, Malmberg i Nordenstreng, 1990.) 3. Distribució territorial de la recerca La més important base acadèmica per a la re c e rca en comunicació de masses és el De p a rtament de Periodisme i Comunicació de Masses a la Un i versitat de Ta m p e re, que fa més ènfasi en les ciències socials. Hi ha una dotzena de places de professor permanent per a la comunicació de masses (més deu pro f e ssors a jornada completa de tècniques periodístiques i quasi el mateix nombre per a comunicació interpersonal), com també grans facilitats bibliogràfiques (inclòs el centre NORDICOM finès). El De p a rtament de Comunicació de la Un i versitat de Helsinki té set places de professor permanent per als estudis de comunicació —especialment comunicació organitzativa (Wiio i altre s, 1980). Una unitat separada de la Un i ve r s i t a t hostatja la secció del periodisme suecoparlant. En addició, la Un i versitat de Helsinki de les Arts Industrials pro p o rciona algunes re c e rques sobre cinema, fotoperiodisme i matèries relacionades. El tercer centre acadèmic de re c e rca en comunicació finesa és el depart ament de Comunicació de la Universitat de Jyväskylä, amb deu places de professor permanent (més dos professors a jornada completa de tècniques periodístiques i un de comunicació interpersonal i lingüística aplicada). La base disciplinària del departament és la comunicació interpersonal, la lingüística aplicada i la comunicació intercultural, d'una banda, i el periodisme, de l'altra.El De p a rtament d'Estudis de Cinema i Televisió de la Un i versitat de Tu rk u s'especialitza en estudis culturals humanísticament orientats. La mateixa universitat també hostatja «estudis de comunicació» un tema menor sociocientíficament orientat. A més, es poden trobar aspectes de la re c e rca en comunicació en algunes a l t res universitats de províncies: Vaasa (informàtica, semiòtica), Oulu (estudis de cinema) i Rovaniemi (nous mitjans de comunicació). Més enllà d'aquests recursos acadèmics hi ha també molta re c e rca que compta amb el suport de la indústria dels mitjans de comunicació, principalment a Helsinki: re c e r ca en audiència per la Companyia Finesa de Radiodifusió (Y L E ) , re c e rca anàlisi de la premsa escrita, re c e rca en màrqueting per a anunciants, etc. Un aspecte de la re c e rca que té l'ajut de la indústria està descentralitzada a Turku: la recerca en la economia de les empreses dels mitjans de comunicació es porta a terme a la Escola d'Administració i Negocis de Turku. Així doncs, hi ha una certa distribució territorial de la re c e rca, però és deguda més al sistema descentralitzat de l'educació superior que no pas a cap distinció entre les regions basada en la cultura. Amb tot, cada centre acadèmic ha 124 Anàlisi 21, 1997 Risto Kunelius; Kaarle Nordenstreng; Veikko Pietilä mirat de perfilar-se distintivament, amb una marca pròpia, malgrat que les unitats són tan petites que cada tendència depènt molt dels catedràtics com a individus i les seves preferències. El país, en la seva extensió, constitueix una única plataforma nacional més que no pas un mosaic de les entitats regionals. 4. Línies de recerca més altament desenvolupades 4.1. Àrea i angle d'estudi Tria del mitjà.El mitjà imprès té tradicionalment una forta posició a Fi n l à n d i a . Això es reflecteix també en la re c e rca en comunicació de masses, amb la història de la premsa com una de les seves facetes distintives. Al començament de la dècada de 1990 el mitjà imprès era encara l'objectiu principal dels estudis. El s estudis centrats en els periòdics van aparèixer aproximadament tan sovint com els estudis sobre ràdio, televisió i pel·lícules junts. Malgrat que la gent avui dedica més temps als mitjans electrònics que no pas als impresos (Finish Ma s s Media, 1994), la premsa encara gaudeix d'un estatus cultural relativament alt i ampli. A més, el 75% del moviment total en comunicació de masses a Fi n l à n d i a circula encara a través del mitjà imprès. La re c e rca a Finlàndia va estar durant molt de temps dominada per una orientació general dirigida a estudiar la comunicació de masses sense tenir en compte les particularitats dels diferents mitjans. D'aquesta manera, encara que proporcionalment eclipsat per l'estudi de la premsa, l'estudi del mitjà electrònic ha fet algunes contribucions importants. La política de re c e rca en radiodifusió orientada a suministrar nous criteris per a les notícies (No rd e n s t re n g , 1974; Hemanànus, 1976) va ser iniciada a Finlàndia, ja que va fer el primer c o n t rol a tot el món a subministrar programes de televisió i els seus corre n t s ( No rd e n s t reng i Varis, 1974). Aquest interès en la radiodifusió ha continuat, últimament en part i c u l a r, des d'una perspectiva històrica (Hujanen, 1993; Hellman, 1994, Salokangas i altres, de pròxima aparició). També les noves formes d'informació tecnològica són un tema d'importància creixent. Enfocament del pro c é s .Al començament de la dècada de 1990, un tema d'imp o rtància cre i xent ha estat l'estudi d'audiència, especialment l'estudi qualitatiu de les estratègies i els potencials d'interpretació dels consumidors de mitjans. Teòricament, a Finlàndia també hem estat testimonis d'una «invasió» de la «teoria d'audiències». Aquest moviment teòric coincideix amb desenvo l u p aments en el medi del mitjà, especialment en radiodifusió. Fins al començament de la dècada de 1980, la radiodifusió estava bastant monopolitzada per la companyia nacional de radiodifusió YLE. L'any 1985, es va permetre que comencessin a emetre les emissores comercials locals de ràdio, i el 1993, després d'haver estat operant durant dècades «dintre» la YLE, la companyia de televisió comercial MTV-3 va obtenir el seu primer canal, que va intensificar la competició radicalment. L ' e s t r eta rivalitat per les audiències ha fet que el més important per les comRecerca de comunicació de masses a Finlàndia Anàlisi 21, 1997 125 panyies de radiodifusió sigui saber no només quins programes escull la gent, sinó també per què els escull i com els mira. Per això, paral·lelament als intere s s o s acadèmics (Alasuutari, 1992), hi ha projectes qualitatius continuats sobre audiències portats a terme per les mateixes companyies dels mitjans de comunicació. (Kytömäki i Savinen, 1993). La re c e rca d'audiència qualitativa també ha revitalitzat algunes de les connexions entre la YLE i l'estament acadèmic. Malgrat que està eclipsada pels estudis orientats a la recepció, la re c e rc a s o b re organitzacions dels mitjans de comunicació i sobre els textos que prod u e i xen encara gaudeix de bona salut. Recentment s'ha acabat un estudi comparatiu de la concentració de la propietat en la premsa (Jyrkiäinen, 1994). El d e s e n v olupament històric del traçat dels periòdics també ha estat inve s t i g a t recentment (Merlova, 1995). La recerca sobre els textos i els programes encara té també una forta posició. Actualment un enfocament dual sobre les macroe s t ru c t u r es de producció i textos ha estat per molt de temps la principal tendència de la re c e r ca acadèmica. La re c e rca textual avui es porta a terme tant amb mètodes tradicionals (anàlisi de continguts) com amb mètodes més desenvo l u p a t s en l'esperit d'estudis culturals. Temes i perspective s . Un dels projectes més ambiciosos que hi ha en curs és un estudi sobre comunicació de la qüestió de la Unió Eu ropea en els mitjans de comunicació finesos. El projecte investiga la producció de missatges, el propi abast i la seva recepció per par del públic. Aquest estudi és portat a terme juntament per les universitats de Helsinki i Tampere. Hi ha hagut també un interès relativament gran per la cobertura mediambiental per part dels mitjans de comunicació. Els estudis han dirigit el desenvolupament històric de les relacions entre els continguts dels mitjans de comunicació i l'opinió pública articulada en enquestes (Suhonen, 1993). Ta m b é hi són estudiades la relació entre les fonts especialitzades i el periodisme mediambiental són també estudiades (Väliverronen, 1992). Els estudis sobre el contingut i l'estructura de la comunicació internacional han continuat ocupant un lloc notable en el perfil de la re c e r ca fins als anys vuitanta. La re c e rca s'ha enfocat cap a identitats nacionals (Kivikuru , 1 9 9 0 ) , agències de notícies internacionals (Rantanen, 1990), notícies de televisió (Levo - Henriksson, 1994), etc. Un altre corrent dels estudis de comunicació internacional s'ha enfocat cap a les normes filosòfiques, ètiques i legals que hi ha darre re de diversos sistemes de mitjans, inclosos els de la transició a Rússia (Pietiläinen, 1995). Un aspecte particular d'aquesta línia de re c e rca s'engrana al voltant d'instruments autoregulatoris tals com codis ètics i juntes dels mijans de comunicació (Ju u s e l a , 1992; Heinonen, 1995). Els estudis de desenvolupament també han ocupat un lloc petit però notable des dels anys setanta. Molta d'aquesta activitat ha estat la mobilització del d e s e n volupament dels mitjans de comunicació, amb re c e rca i formació, a l'Àfrica del sud, i la promoció de materials educacionals per a estudis de comunicació en el món en vies de desenvolupament. Un projecte recent de re c e rc a 126 Anàlisi 21, 1997 Risto Kunelius; Kaarle Nordenstreng; Veikko Pietilä examina els tipus bàsics de comunicació a nou pobles de Tanzània (Kivikuru , 1 9 9 4 ) . Últimament un dels nous factors significants ha estat la importància cre i xe n t de la re c e rca feminista. En addició a —i sovint en connexió amb— els estudis d'enfocament cultural, la teorització feminista dels media ha reptat els enfocs «generals» informats per l'interès macrosociològic. La re c e rca feminista inclou estudis de periodisme (Sa volainen i Zi l l i a c u s - Tikkanen, 1992; Halonen, 1998) i també recerca sobre programes de ficció (Huhta, 1995). L'enfocament abasta des dels textos de les telenovel·les fineses via estudis sobre producció cultural fins a contribucions teòriques més generals (Sa volainen, 1993; Ru o h o , 1994). Un tret destacat dels anys vuitanta ha estat la diversificació del camp, que no ha seguit al llarg de cap línia regional específica. L'ascendent enfocament cultural dels estudis no ha pro p o rcionat un paradigma unificat perquè les seve s característiques han estat utilitzades en diverses formes en estudis que d'altra banda, difereixen considerablement els uns dels altres. 4.2. Metodologia analítica L'inici dels anys noranta va significar l'avenç decisiu per als mètodes qualitatius de re c e r ca en comunicació de masses. Malgrat que els mètodes quantitatius encara s'utilitzen, el desenvolupament de les eines de la metodologia qualitativa ha estat més intensiva. Aquesta tendència ha estat sovint inspirada per idees d e s e n volupades fora de la tradicional re c e rca en comunicació de masses. Val la pena esmentar aquí almenys quatre enfocamentss: 1. Els estudis sobre la recepció dels textos mediatitzats pels mitjans de masses han estat inspirats per l'anàlisi del discurs lingüístic, d'una banda, i per l'enfoc etnogràfic, de l'altra. Aquests estudis oscil·len des de fer un escrutini de la recepció de certs programes fins a anatlizar el paper dels mitjans en la vida quotidiana de la gent. El creixent interès cultural en el consumidor hi ha introduït una nova actitud: en lloc de mirar l'audiència des del punt de vista de la institució emissora (com en els anys seixanta), la re c e rca pretén mirar l'audiència des del punt de vista dels seus usuaris. 2. L'anàlisi textual ha agafat també el concepte i els mètodes de l'anàlisi del d i s c u r s sociològicament orientada. Un exemple d'això és una anàlisi del diari finès més important (K. Pietilä i Sondermann, 1994). Teòricament, el treball es pren seriosament la idea de la creació (i la recreació) de la societat moderna e n comunicació. El treball pretén donar una sòlida avaluació sociològica del periòdic com a societat. 3. La inspiració extreta de la teoria literària ha conduït a una reformulació dels conceptes n a r ra t i u s en analitzar els textos periodístics (V. Pietilä, 1992; Kunelius, 1994). Aquest enfocament metodològic té una estreta connexió amb teories del g è n e rei amb l'enfocament d'estudis culturals dels textos (Re u n a n e n , 1991; Ridell, 1994). Hi ha hagut models desenvolupadors per unir el tractament dels textos periodístics a les convencions de la pràctica periodística. Recerca de comunicació de masses a Finlàndia Anàlisi 21, 1997 127 4. La branca humanística dels estudis de comunicació fa servir mètodes d e s e n volupats en el camp de la re c e rca literària i de teatre. Aquests inclouen, per exemple, semiòtica, estructuralisme, crítica de mites, etc. En els últims deu anys l'enfocament humanístic ha estudiat el cinema i la televisió com a part s de la cultura en un sentit més ampli que abans (Hi e l a t a i altre s, 1992; Hi e l a t a , 1994). Malgrat que alguns investigadors finesos es puguin proclamar postmodernistes, des d'un punt de vista metodològic hi ha hagut moltes distincions tradicionals que han estat experimentades i fins i tot abandonades. Les notícies s'estudien com a narració, els periòdics són analitzats c o mla societat, la re c e pció de la comunicació de masses és vista com a part dela vida quotidiana de les persones, etc. En això, també, la re c e rca finesa segueix bastant les tendències dels centres globals. 5. Influències «des de» i «sobre» l'exterior Al començament de la dècada de 1990, el corrent principal de la re c e r ca acadèmica va seguir en gran part el desenvolupament de la re c e rca crítica en els països angloamericans. Les influències continentals (Althusser, Barthes, Bordieu, Foucault, etc.) han estat sovint importades a través de les seves interpre t a c i o n s en la re c e rca angloamericana. Això és veritat també per als teòrics russos re c e n t - ment celebrats (Bachtin, Volosinov). L'anàlisi textual, els estudis semiòticament orientats o l'anàlisi del discurs d'una o altra classe aplicada a la re c e rca, sovint s'inspiren en teories d'i d e o l o - gia,hegemonia,poder idomini. Una forta influència en aquest aspecte ha estat el treball de l'Escola de Birmingham. En un sentit, el desenvolupament teòric dels estudis culturals ha conduït també Finlàndia a una situació on les persp e c t i ves acadèmiques i comercials semblen acostar-se mútuament. L'èmfasi en ideologia i poder ha estat també a causa de connexions amb el pensament crític germànic. Els treballs de Habermas, per exemple, van circular—i també va n ser revisats críticament—algun temps abans del boom en el món de parla anglesa (Koivisto i Väliverronen, 1994). El concepte d'ideologia també va guanyar pes addicional a través dels treballs de W. F. Haug i la Pro j e k t - Id e o l o g i e - T h e o r i e (PIT) (Koivisto i Mehtonen, 1991). A meitat dels anys noranta la discussió dels acadèmics finesos viu encara fins a un cert punt a la mercè dels principals corrents internacionals de pensament crític.. A la perifèria, el capital cultural per a les discussions és sovint manl l e v at. Avui, els noms internacionals més brillants semble que són Ni k l a s Luhman, Anthony Giddens, Ulrik Beck, John Fiske i Lawrence Gro s s b e r g , només per annomenar uns quants dels m u s t s . Afegit a les contribucions domèstiques hi ha una intensa activitat en la traducció de treballs estrangers. Tots els autors de més amunt, per exemple, han vist publicats un o més dels seus principals treballs en finès. La revista de re c e rca en comunicació (Ti e d o t u s t u t k i m u s) i altres revistes relacionades (L ä h i k u va, Ku l t t u u r i n t u t k i m u s) també publiquen traduccions a més dels articles domèstics. 128 Anàlisi 21, 1997 Risto Kunelius; Kaarle Nordenstreng; Veikko Pietilä En relació amb el col·lapse del comunisme a l'Eu ropa de l'Est, Fi n l à n d i a ha tingut un cert paper, especialment respecte a la petita comunitat de re c e rc a en comunicació d'Estònia, però també per a col·legues de la Unió Soviètica i a l t res països socialistes —no només després de 1989 sinó també a través del període de la anomenada d é t e n t efins al començament dels anys setanta—. Això no obstant, aquest paper servia per pro p o rcionar una porta d'entrada a l'oest més que no pas per oferir models finesos distintius. Un exemple de la recent cooperació entre els especialistes finesos i russos és un estudi sobre les noves agències en la Rússia postcomunista (Rantanen i Vartanova, 1995). La UNESCO ha estat un soci central per als investigadors finesos des del començament dels anys noranta (No rd e n s t reng, 1993), però poc d'aquesta col·laboració va quedar en els anys noranta, quan la UNESCO havia re d u ï t dràsticament la seva orientació criticore f l e c t i v a. Al seu lloc, el Consell d'Eu ro p a i la Conferència sobre Se g u retat i Cooperació a Eu ropa van esdevenir socis col·laboradors. Els principals lligams importants per a la col·laboració acadèmica internacional han estat l'Associació Internacional per a la Re c e r ca en Comunicació de Masses i l'Associació Internacional de Comunicació. Hi ha també una col·laboració intensiva entre els països veïns a Escandinàvia, amb al xarxa nòrdica de centres de documentació (NORDICOM) i una conferència nòrdica biennal sobre recerca en comunicació de masses. És impossible mesurar l'impacte de la re c e rca en comunicació de masses s o b r e la societat finesa com un tot. Si som optimistes, tanmateix, podem a s s e n yalar-ne alguns signes recents. Últimament, moltes companyies de mitjans han començat o han desitjat començar a cobrir els actes del propi mitjà. El criticisme dels mitjans públics és en part donat a conèixer pel món acadèmic als qui exe rc e i xen en els mitjans (Luostarinen, 1994). Encara que queda per fer una pila de feina sobrequina classe de criticisme es presenta, en cert sentit s'ha fet un progrés. A més, es pot suggerir un lligam entre la re c e rca i l'educació dels periodistes. Potser alguns dels canvis en la pròpia imatge professional dels periodistes (Aula, 1991) pot ser explicada parcialment pel paper de la re c e r ca crítica en la seva educació. 6. Tendències i conclusions La recerca finesa en comunicació de massa és un cas de relativa dependència. Moltes de les idees fonamentals i les teories són importades, principalment dels canals de parla anglesa. Malgrat d'aquesta dependència —o precisament a causa d'ella— els especialistes finesos també han estat capaços de participar en la discussió internacional. El sistema de distribució territorial de les universitats ha proveït un fèrt i l camp per a diverses classes d'enfocaments. Mirant endavant es pot predir que aquest estat de diversitat continuarà. Mirant enrere, són la diversitat i les profitoses tensions les que han construït allò que ha mantingut viva i activa la recerca finesa en comunicació de masses. Recerca de comunicació de masses a Finlàndia Anàlisi 21, 1997 129