Resum
El desen olupamen de les au opis es de la in o mació i la mul iplicació de les possibili a s
de consum d’in o macions i de p oduc es de la consciència i del coneixemen plan egen el
p oblema de l’ecologia de la men , és a di : l’exposició de l’indi idu a una sob eabundància
d’in o macions, així com la elació en e so oll i sen i en el consum dels mi jans de comu-
nicació. El camp d’es udi anali za a e e ència al consum d’in o mació elacionada amb
l’ac i i a econòmica, inance a, come cial o adminis a i a. L’au o iden i ica les di e en s
si uacions de so oll i els di e en s ni ells de p o ecció da an del so oll gene a pe una exces-
si a o e a d’opcions comunica i a. Aques a possibili a d’accedi a una gamma c eixen
d’in o macions e o ça, inalmen , la endència e s un excés de cul u a a l’abas .
Pa aules clau:Au opis es de la in o mació, consum dels mi jans de comunicació de massa,
so oll, sen i , selecció, agmen ació cul u al.
Abs ac . P oduc ion o noise and meaning in he mass media
The de elopmen o he in o ma ion highways and he gene al inc ease in he possibili-
ies o access o all o ms o in o ma ion c ea e a need o an ecology o he mind. The
indi idual is exposed o in o ma ion o e load. The ela ionship be ween noise and meaning
in in o ma ion consump ion is examined. The ield s udied is ha o economics, inan-
ce, comme cial and adminis a i e in o ma ion consump ion. The au ho examines he
a ying deg ees o noise p oduc ion, and a ying deg ees o consume p o ec ion om his
noise which is a p oduc o in o ma ion o e load. This exposu e o an inc easing in o -
ma ion load ein o ces he end owa ds a gene al cul u al o e load.
Key wo ds:In o ma ion highways, mass media consump ion, noise, meaning, selec ion, cul-
u al agmen a ion.
En el momen en què es dibuixa a l’ho i zó dels països a ança s el desen olu-
pamen de les au opis es de la in o mació i l’accessibili a a un g uix c eixen
d’in o macions i de p oduc es de la consciència i del sabe , es des aca el ema
* T aducció: Ca me Fe é.
Anàlisi 19, 1996 95-104
P oducció de so oll i p oducció de sen i
als mi jans de comunicació de massa*
Giuseppe Riche i
Poli ecnico di Milano
Cen o S udi San Sal ado de Telecom, Venècia. I àlia
Rebu : oc ub e/1995
Anàlisi 19 079-121 17/9/96 15:29 Página 95
de l’ecologia de la men . Un aspec e impo an d’aques pun és la sob ea-
bundància d’in o macions a què ens obem exposa s i la elació en e so oll i
sen i en el consum de mi jans de comunicació de massa.
L’ús indi idual del emps quo idià és una bona e e ència pe in odui el
ema i delimi a -ne l’àmbi . To obse an -lo, és més àcil si ua el consum de
mi jans de comunicació de massa en el e eny de l’ac i i a u inà ia, alo a
la se a capaci a de c eixemen i dis ingi -lo d’uns al es ipus de consum in o -
ma iu.
Posem pe cas el Japó, en el momen en què el enomen o e eix les dades
més idedignes i ac uali zades. Una in es igació sob e la ele isió pública, du a
a e me el 1990, indica que en el ma c de les 24 ho es dià ies, cada japonès
in e eix una mi jana de 10 ho es i 33 minu s pe a les ac i i a s necessà ies
(do mi , menja , e cè e a), 8 ho es i 33 minu s pe a les ac i i as socials (es u-
dia , eballa , e cè e a) i 4 ho es i 35 minu s pe a les ac i i a s del lleu e. El
emps emp a en els mi jans de comunicació de massa, exclusi amen o com-
plemen à iamen amb al es ac i i as, és de 4 ho es i 15 minu s. De mi jana
cada japonès, quan no do m, és en con ac e di ec e amb un mi jà de comu-
nicació du an més d’un qua del seu emps quo idià1. Es ac a, pe ò, d’una
quan i a de emps que, segons les dades ci ades, no ha so e a iacions des-
acables en el anscu s del da e decenni i que no é en pe spec i a g ans
ma ges d’expansió, lle a que es p odueixin can is adicals de la quan i a o el
epa imen de les ac i i a s socials i d’aquelles necessà ies pe al consegüen
«allibe amen » del emps que es des ini a al es accions, com a a el consum
de mi jans de comunicació de massa. Aques a úl ima dada sembla enca a més
in e essan si es conside a que, en el ma eix pe íode, al Japó ha c escu sen-
siblemen l’o e a de mi jans de comunicació de massa nous i adicionals
(Koma suba a, 1989) i, en pa icula , dels canals i els p og ames ele isius.
Podem conside a el Japó com un bon exemple de la si uació dels països econò-
micamen desen olupa s on, en els úl ims deu anys, al amen , ha augmen a
de mane a exponencial la p oducció i l’ús d’in o mació no des inada a la
comunicació de masses, sinó a l’ac i i a econòmica, inance a, come cial o
adminis a i a. És, sob e o , a aques c eixemen que es e e eixen els discu -
sos sob e el ol cen al que la in o mació ha assumi en la socie a con em-
po ània i sob e les ca ac e ís iques «in o macionals» de la socie a pos indus ial
(Bell, 1973).
96 Anàlisi 19, 1996 Giuseppe Riche i
1. Es ac a de ece ques eali zades cada cinc anys, des del 1960, pe la Nippon Hoso Kiokai
(NHK); els esul a s de l’úl ima, eali zada el 1990, a la qual em e e eixo, són ci ades a
«Changing in Time Use among he Japanese», a S udies o B oadcas ing, núm. 29,
B oadcas ing Cul u e Resea ch Ins i u e, Tokio, 1993; les ac i i a s necessà ies comp enen
el son, l’alimen ació, la cu a del cos, e cè e a; les ac i i a s socialssón el eball, l’escola, la ges-
ió de la lla , el anspo i les al es o mes d’o gani zació i de pa icipació en la ida social;
el emps de lleu einclou la di e sió, la con e sa i el descans amb l’ús dels mi jans de comu-
nicació de massa, pe bé que s’ha obse a que s’hi dedica ambé una pa del emps que
o ma pa de les ac i i a s necessà ies (les menjades) i de les ac i i a s socials (el eball
domès ic).
Anàlisi 19 079-121 17/9/96 15:29 Página 96
El enomen es à di ec amen lliga a l’expansió geog à ica dels me ca s, a
la concomi an mul iplicació dels subjec es que enen i que comp en, dels se -
eis a les emp eses i als indi idus, a la qual s’a egeix l’inc emen de l’ac i i a de
l’Adminis ació pública a di e sos ni ells (local, nacional i in e nacional) i en
di e en s di eccions (se eis, egulacions i con ol). La c eixen complexi a de
l’ambien en el qual els indi idus, les emp eses i l’Adminis ació pública ope en
a necessà ia una disponibili a més g an de coneixemen , d’in o macions, de
dades a o s els ni ells d’ac i i a . Als països econòmicamen a ança s s’es ima
que en el conjun de les ac i i a s imma e ials, ço és aquelles que compo en p e-
ponde an men el ac amen d’in o macions (del pe iodisme al mà que ing,
de l’ensenyamen a l’Adminis ació), abso beix la majo pa de la població
ac i a i con ibueix a la o mació de més de la mei a de p oduc e in e io b u
(Po a , 1974).
Els mi jans de comunicació de massa són només una pe i a pa de o això,
ja sia en e mes de alo a egi , ja sia en e mes de alo p oduï , pe ò en són
la pa més ca ac e ís ica. La lògica i les modali a s d’accés que p e alen, els
c i e is o gani za ius i la inali a d’emp esa pe me en dis ingi de mane a p e-
cisa el p oduc e dels mi jans de comunicació de massa d’al es ipus d’in o -
macions.
La p oducció del so oll
En gene al es po di que el emps mi jà dia i des ina al consum d’in o macions
és en augmen cons an , men e que el des ina especí icamen als mi jans de
comunicació de massa s’expandeix len amen o ja ha a iba a un ni ell d’es an-
camen , ben al con a i d’allò que no malmen es pensa. Un p ime pun de c isi
que ens po a a disc imina en les comunicacions de massa el so oll del sen i 2
es à de e mina pe la elació en e la quan i a , limi ada i no expansible a
olun a , del emps quo idià dedica a l’ús dels mi jans de comunicació de
massa, i la quan i a , ela i amen il·limi ada i o ho a en expansió, dels p o-
duc es i p og ames que es poden eb e a a és dels di e en s canals de comu-
nicació de massa.
C eix la sensació que el desequilib i en e la po ència de l’o e a i la capa-
ci a del consum indi idual es o na insos enible. La sensació de sob ecà e-
ga, de sob eexposició, c eix amb la di icul a del consumido de oba
in o macions ú ils o desi jables enmig d’un ampli subminis amen , so in
complica pe la con usió i la ince esa de les on s. Augmen a l’es o ç necessa i
P oducció de so oll i p oducció de sen i als mi jans de comunicació de massa Anàlisi 19, 1996 97
2. Segons la eo ia ma emà ica de la in o mació elabo ada pe Shannon, el so oll assumeix
una unció posi i a en el momen que en iqueix l’in e can i d’in o mació, pe ò en l’àmbi
dels mi jans de comunicació de massa el so oll é un e ec e nega iu pe a l’usua i, de des o b,
de iolència de la qual cal p o egi -se; ul a les de Shannon, hi ha unes al es ap oxima-
cions cien í iques al p océs de la in o mació, com les d’A lan i Labo i , que a ibueixen al
so oll la alència no nega i a; cap d’aques s, pe ò, no o e eix elemen s di ec amen ap o i-
ables en el ma c d’aques a icle.
Anàlisi 19 079-121 17/9/96 15:29 Página 97
pe elabo a i «emmaga zema » les in o macions ebudes i, alho a, el sen i-
men de cansamen i de malba a amen d’ene gies. Un lux d’in o mació exces-
siu p odueix insa is acció i us ació, i més enllà d’un ce llinda , la u ili a
d’una in o mació a egida dec eix àpidamen (McQuail, Windahl, 1993).
El c eixen desequilib i de i a de la elació en e l’augmen cons an dels
subjec es que, pe una aó o una al a, enen in e ès a a au e l’a enció d’un
g an nomb e de públic mi jançan els mi jans de comunicació de massa i la
quan i a ixa de emps/a enció que cada indi idu és en disposició o é in en-
ció de des ina en o al als missa ges d’aques s subjec es. En els da e s deu
anys o es les componen s de l’o e a han con ibuï a augmen a la p essió
«in o ma i a»:
— les emp eses, ins i ucions públiques, o macions polí iques, e cè e a, s’han
o gani za sis emà icamen com a on s d’in o mació (comunica s, en e-
is es, dades, ece ca, e c.) mi an d’ob eni espai en els mi jans de comu-
nicació de massa pe a iba al públic; el que s’in en a és millo a la p òpia
ima ge, e augmen a la isibili a i la no o ie a dels p opis p oduc es,
ac i i a s, p og ames i, al ma eix emps, o ien a els compo amen s i les
opinions dels consumido s, ciu adans i elec o s;
— les emp eses especiali zades en la p oducció d’in o mació (agències de p em-
sa, p oduc o s audio isuals, e cè e a), han en iqui i di e si ica els seus
p oduc es i se eis de enda als mi jans de comunicació de massa pe sos-
eni la concu ència i expandi el p opi me ca ;
— els edi o s (p emsa, àdio, ele isió), han eixampla no ablemen els lími s
emà ics i geog à ics de e e ència i combinen el p oduc e de di e ses on s
pe al d’augmen a la quan i a o la quali a del seu públic de e e ència.
L’e olució econòmica i social que ha con ibuï a de e mina la p essió
sob e la banda de l’o e a ambé ha a a o i la di e si icació dels gus os, els
desi jos i els compo amen s i, en gene al, de la demanda de mi jans de
comunicació de massa. L’e ec e que ha gene a ha es a la selecció, d’en e
el «g an públic», de di e sos públics especiali za s, mul iplican d’aques a
mane a els mi jans de comunicació, augmen a els seus con ingu s, posan
en p àc ica els mecanismes de selecció dels in e locu o s espec ius ins al
pun de di idi i agmen a el públic dels mi jans de comunicació de massa.
El esul a inal és que el o augmen de l’o e a ha desen olupa una sol·lici-
ació c eixen dels po encials des ina a is, da an una a a ja escassa expan-
sibili a del seu emps de consum ( o i que al seu sí que s’hagin p oduï
desplaçamen s no ables).
La si uació, esumida així, ha gene a almenys qua e ipus de so ollque es
e o cen ecíp ocamen . El p ime ipus de so oll es pe cep quan el missa ge
d’un mi jà de comunicació de massa esul a poc o gens comp ensible i in e -
p e able, pe bé que con ingui elemen s d’in e ès o a acció. Un segon ipus
es cap a quan, en can i, s’exposa un missa ge que no in e essa, en un con ex
que no pe me aïlla -lo ni exclou e’l. En o s dos casos l’indi idu que pe cep
so oll es oba en una si uació ambigua en el momen que, amb més a enció,
98 Anàlisi 19, 1996 Giuseppe Riche i
Anàlisi 19 079-121 17/9/96 15:29 Página 98
elabo ació o e lexió, pe an amb més es o ç pe la se a pa , el so oll pod ia
adqui i sen i .
El e ce ipus de so oll es pe cep quan són so mesos a un missa ge conegu
que es ep esen a de la ma eixa mane a o de mane a di e en , o bé en els casos
dels missa ges ei e a ius o edundan s. La edundància i la ei e ació del mis-
sa ge són ambé els ins umen s u ili za s pe una on d’in o mació pe edui
el so oll gene a pels al es missa ges que dis o sionen el p opi (l’exemple més
e iden és el de les campanyes publici à ies).
Un qua ipus de so oll es cap a quan s’és en condició d’accedi a di e -
sos mi jans i se eis que ens acili en aques es in o macions pa cials i no su i-
cien s pe a una selecció i una ia ap opiada pe sa is e les p òpies necessi a s,
in e essos o desi jos.
To es aques es si uacions so in es p esen en de mane a e iden en el cas
de la ele isió. Es an gene ades pel e que els p og ames o canals pe a públics
especiali za s endeixen a conque i o çosamen ambé els públics di e en s
pel seu a ge o pel e que es p e e eix ac a un ema amb un llengua ge
menys adequa , o i que més a ac iu, pe eng andi l’audiència. O, enca a,
del e que pe a eu e l’a enció de l’indi idu en concu ència amb uns al es mi -
jans, pe llença un missa ge, un pe sona ge o una ma ca isible i ecognosci-
ble, cal epe i el missa ge més egades, enca a que exage an -ne el o o la
o ma.
En gene al, pe ò, s’ha obse a que una ce a quan i a de «so oll» és assi-
milable al uncionamen dels mi jans de comunicació de massa. És la se a
ma eixa lògica que imposa eb e un g an nomb e d’in o macions, mol es de
les quals no in e essen o es pe ceben, doncs, com a «so oll», pe pode oba
i consumi aquelles que, d’una o ma o al a, co esponen a allò que busquem,
que ens és ú il, que ens in e essa. En alguns casos, com el dels dia is, han es a
elabo a s al compàs de e ina s mecanismes que pe me en al lec o habi ual
segui , exposan -se al mínim so oll, aques a a igosa i al egada moles a ope-
ació en un g an nomb e d’in o macions, amb el mínim es o ç d’ene gia i amb
el màxim de esul a s. Tí ols, sub í ols, en ade es, compaginació, seccions,
se eixen p ecisamen pe alleuge i la eina d’in e cep a i selecciona , en e
la g an quan i a d’in o macions, allò que ens con é. Aques es ca ac e ís iques,
jun amen amb aquelles que mo i a la lexibili a d’ús, a ibueixen al dia i
imp èsun g an a an a ge espec e als po en s mi jans d’in o mació elec ònics.
No hi ha un mi jà millo que el dia i pe posa -se en con ac e amb les no í-
cies i les in o macions inespe ades. El dia i és el lloc on podem oba casualmen ,
selecciona i ap o undi g adualmen , segons els nos es in e essos, en una g an
a ie a de no ícies i in o macions amb la meno in e sió de emps i dine s3.
P oducció de so oll i p oducció de sen i als mi jans de comunicació de massa Anàlisi 19, 1996 99
3. Nicholas Neg opon e, conside a un dels p incipals expe s de les no es ecnologies, c ea-
do i animado del Media Lab del M.I.T. de Bos on, que é una al a compe ència ec-
nològica pe ò un ben escàs coneixemen dels mi jans i de les dinàmiques del seu consum,
a anuncia a p incipi dels ui an a de mane a pe emp ò ia que en qua e o cinc anys la
ci culació de les in o macions en les xa xes de supo elec ònic hau ien subs i uï àpida-
Anàlisi 19 079-121 17/9/96 15:29 Página 99
Un p océs con a i, que pe me e i a qualse ol ipus de so oll, se’ns o e eix
en els se eis elemà ics d’accés a la in o mació. En aques cas, pe ò, és neces-
sa i sabe a quines de an es in o macions disponibles s’in en a accedi : sé que
Cla issa Gi anniés una esc ip o a no ella amb èxi i ull sabe la ama de la se a
p ime a no el·la, sé que el se ei elemà ic pe me l’accés a un banc de dades
que con é els a gumen s de les no el·les publicades a I àlia en el da e any,
pe an busco la in o mació que ull mi jançan aques se ei.
Els escu s, els il es, la selecció
En sín esi, podem di que les di e en s si uacions de so oll que hem indexa
es an gene ades pe les ècniques emp ades pels di e sos mi jans de comuni-
cació de massa pe e -se escolli , e -se escol a (llegi , eu e), pe dis ingi -
se, pe e -se eco da . L’indi idu, que é un emps dia i limi a pe dedica a
l’ús dels mi jans de comunicació de massa i que, no malmen , é in enció
d’acaba ai als ac i i a s, s’ha de pode p o egi del so oll en les se es di e ses
mani es acions. Pe al de e -ho, é una sè ie d’ins umen s que poden ope a
a di e en s ni ells. El p ime i més o au en la ia dels mi jans de comuni-
cació de massa que u ili za. T ia un dia i, un eleno ícies, e c. signi ica, de
e , escolli una mane a de p esen a les in o macions. La selecció, la classi i-
cació i la je a qui zació de les in o macions p oceden s del mi jà que iem
cons i ueixen una p ime a p o ecció con a el so oll. El segon ins umen és
mol més complex i a uni al e que el sen i d’un missa ge no és una ca ac e-
ís ica ins ínseca del ma eix missa ge, sinó el p oduc e d’una elació en e el mis-
sa ge i el subjec e que el ep. Pe an , és l’usua i d’un mi jà de comunicació que
adminis a, de mane a més o menys conscien , acional i explíci a, el p océs
d’a ibució de sen i . És l’usua i qui eu de dins el ex el seu p opi ex , o bé
el seu signi ica , usan ambé les indicacions (o p esc ipcions) que el ma eix
ex con é i que es ableixen una elació de negocis, un e i able pac e de coo-
pe ació espec uós amb les p incipals egles d’in e p e ació (Case i, 1986).
La elació en e subjec e i ex , que és en la base de la elació en e signi ica i
so oll, ha es a ac ada des de di e sos pun s de is a, pe ò aquell que s’adap a
millo al nos e aonamen pa eix de l’a i mació que l’a ibució de sen i ,
l’ope ació elemen al de l’ac i i a in e p e a i a és l’associació (Le y, 1990):
a ibui un signi ica a un missa ge, a un ex , a un p og ama qualse ulla
signi ica con on a -lo amb al es ex os (expe iències, sabe s) que ja posseïm,
100 Anàlisi 19, 1996 Giuseppe Riche i
men les del pape imp ès. Malg a ha e es a comple amen desmen i pels esde enimen s,
ha con inua en la p esumpció de pode des e lla el u u dels mi jans de comunicació de
massa sob e la simple base de la po enciali a ecnològica del mi jans. En el anscu s del
1995, amb mo iu d’una sè ie de con e ències a di e sos països pe al de p omociona el
seu da e llib e, Being Digi al, a decla a que en un e mini de qua e o cinc anys assis i-
em, aques a egada, a la i de la ele isió gene alis a en a o dels nous se eis mul imèdia
in e ac ius, demos an que enca a no en én la dinàmica de consum que ca ac e i za els
mi jans de comunicació de massa. És el meu judici pe sonal, que la his ò ia con i ma à.
Anàlisi 19 079-121 17/9/96 15:29 Página 100
cons uin així un hipe ex . El ex po se el ma eix pe a cadascun, pe ò
l’hipe ex és di e en d’un indi idu a un al e. El que comp a és la xa xa de ela-
cions en què el ex queda inse i pel seu in è p e . Cada comuni a é un con-
jun de e e en s, d’associacions, una xa xa hipe ex ual indi isa i compa ida,
un con ex plu al des ina a edui el isc d’incomp ensió.
Cada indi idu a egeix a l’hipe ex , que ca ac e i za la se a comuni a de
pe inença i en ga an eix la base comunica i a, una pa que és es ic amen
pe sonal. D’aques a ama en su en les associacions i, pe an , la in e p e a-
ció d’un ex dona . En al es pa aules, la his ò ia i l’expe iència iscuda pe la
pe sona cons i ueixen el ma c de e e ència dins el qual cadascú p odueix i
a ibueix sen i al missa ge, en el nos e cas al d’un mi jà de comunicació.
Aques p océs cons i ueix un il e impo an espec e al so oll: del mis-
sa ge es endeix a pe ceb e allò que é un sen i (allò que és suscep ible de se
associa a al es ex os que «ja enim al cap», que en a a o ma pa , doncs,
dels nos e hipe ex ) i a deixa allò a què no a ibuïm un signi ica (no ho
associem), el so oll.
Hi ha enca a un al e ni ell de p o ecció da an el so oll gene a pe una
excessi a o e a d’opcions, de dia is, de canals ele isius, e c. Es ac a de la
capaci a de selecciona i ia el que es ulgui, enmig del g an nomb e d’oca-
sions posades a disposició del sis ema dels mi jans de comunicació de massa
en el seu conjun . Ací apa eix enca a més pe cep ible la disc iminació en e les
di e ses ca ego ies socials.
Limi em-nos a conside a l’ús dels mi jans de comunicació de massa pe
adqui i in o mació. A i que el meu consum d’in o mació ingui un sen i ,
en p esència d’un ampli en all de mi jans accessibles, és necessa i que ingui
els ins umen s pe e una selecció. Això signi ica que, en p ime lloc, he de eni
la compe ència pe pode a alua l’o e a. He d’in e i ene gies pe desen o-
lupa aques a compe ència, que signi ica conèixe les on s, les ca ac e ísi i-
ques dels canals, l’o ien ació dels di ec o s i les edaccions, la capaci a i e aci a
dels pe iodis es, e cè e a. Lla o s he de eni una es a ègia de consum, amb
objec ius, un eco egu , di e sos emps. Això és, he de eni un p ojec e de
coneixemen .
Hi ha unes quan es dades que pe me en d’anali za la capaci a pe de ini una
es a ègia de consum i els c i e is de selecció de l’o e a d’in o mació pe pa
dels mi jans de comunicació de massa. Segons Bou dieu (1979) això depèn de
la dis ibució de les disposicionsi de les compe ències. Les p ime es es e e eixen a
les no mes cul u als in e io i zades que s’adqui eixen en la p òpia educació i o -
mació en amília i en l’en o n social més p ope ; les compe ències, en el nos e
cas, es e e eixen, al amen , a l’habili a necessà ia eque ida pe al consum de
ce s ipus d’in o mació, en pa icula aquells que compo en un g au d’espe-
ciali zació, de les in o macions econòmiques i inance es, a les cien í iques, cul u-
als, e c. Com més c eix la disposició i la compe ència, més augmen a la capaci a
pe a o ga signi icació als mi jans de comunicació i e i a el so oll.
Un al e ipus d’indicació p o é de la eo ia del knowledge-gap segons la
qual, a mesu a que augmen a l’o e a i la di e si icació dels mi jans de comu-
P oducció de so oll i p oducció de sen i als mi jans de comunicació de massa Anàlisi 19, 1996 101
Anàlisi 19 079-121 17/9/96 15:29 Página 101
nicació de massa «els segmen s de població amb l’es a us econòmic més al
endeixen a selecciona i adqui i les in o macions més àpidamen i de
mane a més acu ada que els segmen s de més baix ni ell socioeconòmic,
d’aquí que el g uix de coneixemen en e aques s segmen s endeixi a c èixe
més que a disminui » (Ticheno i al es, 1970). Les pe sones que ja a eso en
un g an pa imoni in o ma iu, són, a més, en les millo s condicions, es-
pec e al es, pe u ili za els ins umen s i la ecnologia que els pe me en
p o egi -se del pe ill de sob eexposició als mi jans de comunicació de massa,
i pe an enen «la possibili a de gaudi e ec i amen dels majo s luxos
in o ma ius, e i an d’aques a mane a de es a com a íc imes de la sob ecà -
ega» (Wol , 1992).
C ec que, a més, hi ha un al e aspec e pe de e mina la capaci a de de i-
ni els p ojec es del coneixemen , i pe an els eco egu s, els c i e is de selec-
ció i de ia, indispensables pe de ensa -se del so oll i pe a ibui sen i a les
comunicacions de massa. Es ac a de la possibili a que cada indi idu é de
alo a les in o macions adqui ides ia els mi jans de comunicació de massa:
aques a depèn de la posició ocupada en dos con ex os di e en s; el p ime és
el que é a eu e amb el eball, el segon, amb allò social.
En el p ime cas, qui en la eina oba espai i opo uni a s d’apo a c ea-
i i a , d’in e eni en les decisions, de c eixemen p o essional, qui oba les con-
dicions pe in odui in o mació, sabe , coneixemen , es à ealmen es imula
pe aconsegui o això ambé a a és dels mi jans. En aques cas, el ipus
d’ambien i de con ingu s de la eina o e eixen c i e is de selecció i de ia de
les in o macions. Qui, pel con a i, desen olupa un eball epe i iu, que no
o e eix cap ma ge d’en iquimen mi jançan l’apo ació d’in o macions, no ob é
es ímuls ni o ien acions en el consum dels mi jans de comunicació de massa.
De la ma eixa mane a, qui é una ida social ica en ocasions d’in e can i, de
obades, de elacions, é més opo uni a d’explo a , d’a alua les in o ma-
cions dels mi jans de comunicació de massa i comp a amb més c i e is pe
selecciona i ia . Men e qui, pe con a, é una ida social limi ada i pob a
en in e acccions é menys ocasions pe usa la in o mació com a elació social,
amb el consegüen empob imen ul e io (Riche i, 1982).
El so oll és, alesho es, una condició pe accedi a les in o macions que ens
in e essen a a és dels mi jans de comunicació de massa, les que espe em i
que podem con on a amb les al es, pe ò és sob e o una condició imp es-
cindible pe accedi a les in o macions inespe ades4. El seu olum augmen a
àpidamen a mesu a que, amb un emps poc expansible pe dedica als mi -
jans de comunicació de massa, ens obem da an de dos p ocessos concomi-
an s: pe una banda, la necessi a i l’in e ès d’in o ma -se més sob e un nomb e
102 Anàlisi 19, 1996 Giuseppe Riche i
4. El concep e d’in o mació inespe ada és impo an pe què posa en e idència un dels dos
ac o s (l’al e és el pape de euni , de e compa i , d’ompi l’agenda de g an quan i a
d’indi idus socialmen i econòmicamen mol he e ogenis) de g an ellè ancia dels mi jans
de comunicació de massa anomena s gene alis es que, segons alguns, han exhau i el seu ol,
espec e als especiali za s o emà ics.
Anàlisi 19 079-121 17/9/96 15:29 Página 102
més ele a de emes i enòmens (expansió de les opcions), pe al a banda, la
mul iplicació de les on s d’in o mació i dels canals que les p eseleccionen i
les o gani zen. El p oblema au a ap end e i man eni el so oll dels mi jans de
comunicació de massa a un ni ell accep able pe edui el cansamen i l’a o -
dimen que en de i en i pode a ibui con empo àniamen el màxim possi-
ble de signi ica a allò que els mi jans de comunicació de massa ens o e eixen.
En aques a di ecció els ma ges d’acció que els mi jans enen a disposició són mol
limi a s i les solucions no es poden espe a d’un can i en el seu compo amen .
To s els qui, a ui dia, ulguin aplega a una ele ada elació sen i /so oll en
l’ús dels mi jans de comunicació de massa, han d’es a en condicions d’exe ci
un especí ic eball de consum que eque eix ene gia pe o ma -se ac i uds i
compe ències, pe aça es a ègies de coneixemen , pe de ini c i e is de
selecció i de ia en una elació cons an amb el p opi en o n social i de eina.
L’excés i la agmen ació cul u al
Els aspec es ins a a e e i s als mi jans de comunicació de massa adicionals
esde enen p obablemen més amplis i complexos en di ond e’s els mi jans i
els se eis mul imèdia. El desen o llamen mul imèdia o e i à a un g an nom-
b e de pe sones la possibili a d’accedi a una gamma c eixen d’in o macions,
de documen s, de p og ames, de isions i in e p e acions p o inen s de di e en s
on s. Això e o ça à la endència cap a un excés de cul u a (Rosi i, 1982) a
l’abas que pod à se posi i amen explo ada pe alguns, pe ò amb el isc de
penali za -ne mol s al es, c ean -los un enomen més o de «so oll». Pe
aquells que es iguin en disposició de aça en aques pano ama —sob eca e-
ga de p opos es, d’es ímuls, d’opcions— el camí més adequa en unció del
seu p ojec e de ida, l’excés cul u al cons i ui à una opo uni a . Pe als al es,
l’excés cul u al é el isc de gene a con as os i us acions c eixen s. Les aspi-
acions es imulades en la semp e més àmplia disponibili a de ia mul ime-
dià ica no coincidi an amb l’opo uni a eal d’implemen a -les. Exis eix el
pe ill que es c eïn ac u es i esolubles en e els mons possibles i aquells sím-
bols i simulac es que són accessibles, d’una mane a més o menys in ensa a a-
és de la mul imediali a , i el món eal i els seus lími s espacio empo als en
què ens podem mou e. En p ospec i a, es co e el isc d’augmen a els meca-
nismes que gene en de mane a pe manen desi jos, expec a i es, escena is al e -
na ius de ida, independen men dels emps i de l’opo uni a de la se a
eali zació. Cal p egun a -se: El desen olupamen de la mul imediali a com-
po a alho a el isc de gene a un al e so oll, ans o man -se pe a alguns o
pe a mol s en una màquina que p odueix insa is acció i us ació? Aques
pe ill hi és. Els lími s quo idians de e e ència s’eixamplen de mane a desco-
munal espec e a aquells ealmen p ac icables en cadascun de nosal es. La
sensació és que en la nos a ida s’in odui à, a a és dels mi jans de comu-
nicació, una quan i a c eixen i endencialmen «in ini a de possibili a s es-
pec e a les quals la nos a capaci a e ec i a de iu e les expe iències són mol
limi ades» (A. Melucci, 1994).
P oducció de so oll i p oducció de sen i als mi jans de comunicació de massa Anàlisi 19, 1996 103
Anàlisi 19 079-121 17/9/96 15:29 Página 103
