DOCUMENTACIÓ
Anˆlisi 20 145-156 21/7/97 11:02 P‡gina 146
Resum
Repàs de alla de les p incipals ob es de e e ència i d’aquells al es es udis de quali a que
pe me en essegui l’e olució de la p emsa des dels seus o ígens his ò ics ins als nos es
dies a la Ca alunya No d. A més, l’au o con ex uali za les e e ències a les quals al·ludeix
alho a que assenyala quin ha es a en cada època el desen olupamen de la llengua ca ala-
na, i ambé les publicacions més des acades en elació amb el pe iodisme de les e es ca a-
lanes dins de l’Es a ancès.
Pa aules clau: His ò ia de la p emsa, Ca alunya No d, p emsa i pe iodisme.
Abs ac . S udies o he P ess in No he n Ca alonia
The a icle e iews he p incipal e e ence wo ks and o he academic s udies which can be
used o ace he e olu ion o he p ess in No he n Ca alonia om i s o igins o he p e-
sen day. A con ex is p o ided o each e e ence, and he a icle poin s ou he de elop-
men o he Ca alan language a each poin in his o y h ough e e ence o signi ican
jou nalis ic publica ions in he Ca alan speaking pa o F ance.
Key wo ds: his o y o he p ess, No he n Ca alonia, p ess and jou nalism.
Exis eixen un ce nomb e de eballs sob e la p emsa a la Ca alunya No d ea-
li za s pe pe sones se ioses i compe en s. I pe exemple dues bibliog a ies p àc-
icamen exhaus i es que són la de Pe e Vidal i Josep Calme e del 1906, i
l’al a de René Noëll, publicada pe Te a Nos a i que comp èn dels o ígens
ins a l’any 1980.
La Bibliog aphie oussillonnaise, de Vidal i Calme e
La Bibliog aphie oussillonnaise, de Vidal i Calme e, la més an iga, dedica la
se a p ime a pa als ca àlegs, als pe iòdics anuals, a les e is es i als dia is.
En e les publicacions anuals (19), ci em el Calenda i Cu iós y Ú il o Almanac
Rossellonès que Guillem Agell a publica el 1791 a Tuï , el mes e que a p o-
Anàlisi 20, 1997 147-156
Els es udis sob e p emsa a la Ca alunya No d
Pe e Ve dague
Uni e si é de Pe pignan. Facul é des Sciences Humaines, Ju idiques,
Économiques e Sociales.
52, A . de Villeneu e. 66860 (Pe pinyà). F ança
Rebu : desemb e/1996
Anˆlisi 20 145-156 21/7/97 11:02 P‡gina 147
mou e, d’al a banda, el mo imen neoclàssic ossellonès que gi a a en o n del
p io de San Miquel de Cuixà, Miquel Ribes. Quan Agell passà a iu e a
Pe pinyà, el seu Almanac es a publica a la Fidelíssima Vila. Ci em ambé
l’Almanach de l’Indépendan dels Py énées O ien ales, Adminis a i , Comme cial
e his o ique, aques en ancès, que a comença a publica -se el 1872, i que el
1906 enca a du a a. E a una publicació del amós dia i L’Independan , que ha
celeb a da e amen el seu cen cinquan è ani e sa i. Hi ha enca a el Bulle in
de la Socié é d’Ag icul u e, A s e Comme ce des Py énées O ien ales, de la amí-
lia de l’e udi Josep Tas u, i el Bulle in de la Socié é Ag icole, Scien i ique e
Li é ai e, la SASL, la socie a més an iga d’aques ipus del país, ja que a
comença a publica els seus eballs el 1835 i enca a é una ac i i a a ui dia,
i con inua publican anualmen els cicles de les se es con e ències.
El eball ci a do ze e is es, en e les quals La Ilus ació Ca alana, pe bé que
no es publica a a Pe pinyà sinó a Ba celona; la inclou, pe ò, a causa dels a icles
que la publicació dedica a al Rosselló. Pa la ambé de La Cla ellina. Re ue
Li é ai e du Roussillon Pa aissan le 15 de Chaque Mois, que a so i del 1896 al
1902. El 1903 a usiona amb la Re ue P o inciale du Languedoc e du Roussillon,
que es publica a a Tolosa. En e les do ze igu a ambé La Semaine Religieuse du
Diocèse de Pe pignan, que ha ia comença el 1869 i que con inua a so in .
Els dia is e en els més nomb osos: els au o s en comp abili zen cen in .
El més ell, A iches, Annonces e A is Di e s de la P o ince du Roussillon, és del
1776. En e els al es ci em Le Jou nal des Py énées O ien ales, que p ime so -
ia dues egades la se mana i desp és, cada dia; a du a del 1831 al 1876. Le
Publica eu du Dépa emen des Py énées O ien ales su del 1832 al 1837, és a
di , sis anys plens. L’Indépendan des Py énées O ien ales comença a so i l’1
de gene de 1846, es pa a, p ohibi pel pode , du an in anys, del 1848 al
1868, desp és o na ins al 1944 en què, acusa de col·labo acionisme, és subs-
i uï du an un emps pe Le Républicain abans de ecupe a els seus d e s. És
a ui dia el dia i amb més pene ació del país.
Vidal i Calme e pa len del amós Le Roussillon, eialis a, que a comença
a so i el 2 de maig de 1876 a la imp em a La obe i que es a comp ome e
pe les se es posicions a o ables a Vichy du an la Segona Gue a Mundial.
Abunden els dia is polí ics, de pa i . I ambé els sa í ics i els humo ís ics com
Le Pompie des Coulisses, que su el 1864, Le Po -Pou i (1872), Le Passe-Pa ou
(1882), i, en ca alà, Al Galline , L’As de Bas ous, El Pallagos í… Hi ha ia un
se mana i emení en ca alà: Lou Jou nal de la T ase a, Gaze a de las Donas.
Pa eix cada Dioumenge (1886). T obem un an eceden de la T amon ane, de
Ca les Bauby, en La T amon ane, de 1887. La c eació de l’escola p imà ia obli-
ga ò ia amb les lleis de Jules Fe y a a o eix l’apa ició del Ré eil des Ins i u eu s
e des Ins i u ices des Py énées O ien ales el 1890. Pe pinyà no é pas l’exclusi-
a de les publicacions; en aquell momen la desp opo ció en e la capi al i les
al es iles no e a pas an g an com a ui: Le Cou ie de Cé e , Gaze e d’Amélie-
les-Bains su el 1878; Le Canigou, Jou nal de P ades e des Py énées O ien ales
su el 1878 ambé; Agly, de Ribesal es, su el 1883; la Gaze e de Ve ne -les-Bains
e du Canigou su el 1903.
148 Anàlisi 20, 1997 Pe e Ve dague
Anˆlisi 20 145-156 21/7/97 11:02 P‡gina 148
La Bibliog aphie oussillonnaise, de R. Noëll
Es ac a de qua e olums. No su en pas pe o d e c onològic. Nosal es els
explica em, anma eix, c onològicamen . El p ime , que a dels o ígens al 1906
com el eball de Vidal i Calme e, a so i el 1976. La p ime a pa cons a
de documen s, in en a is d’a xius, ca àlegs i manusc i s, de bibliog a ia, de
dia is i pe iòdics, d’a xius, biblio eques i museus. Ens in e essa la bibliog a ia
que menciona eballs de Léon Clugne , de Pe e Vidal, publica s a Jou nal
Comme cial Illus é des Py énées O ien ales en di e sos núme os del 1897 al
1900; d’Albe Salsas, publica s a L’Indépendan ;de Paul Masnou; de Be na d
Palus e; de Josep Calme e i d’Alphonse Talu . La pa dedicada als dia is i
pe iòdics, la més impo an , con é 174 en ades i és, doncs, més comple a que
la de Vidal i Calme e.
El segon olum, que a del 1906 al 1940, su el 1973. Es ac a d’una època
pa icula men ac i a de la ida in el·lec ual a la Ca alunya No d, sob e o al
començamen del segle, en pa icula g àcies a l’equip de la Re ue Ca alane,
en o n de Joan Amade i Lluís Pas e. Co espon ambé als començamen s de
la Colla del Rosselló, d’Ho aci Chau e , i dels Jocs Flo als de la Gines a d’O ,
de Ca les G andó. El inal coincideix amb la e i alla, ja poli i zada, de Nos a
Te a, amb Al ons Mias i el jo en que se à de e minan desp és de la Segona
Gue a Mundial. L’economia és la ma eixa que la del p ime olum. Als docu-
men s i in en a is d’a xius hi ha els d’Elna, d’Hen y A agon, els de l’aba Jean
Sa e e, de Lluís Pas e, de l’aba Jean Capeille, de Josep Sebas ià Pons, publi-
ca s en e is es com La Veu del Canigó, Ruscino, la Re ue Ca alane, la Re ue
His o ique e Li é ai e du Diocèse de Pe pignan, e c. La pa de dia is i e is es
cons a de 125 en ades, que essenyen publicacions polí iques i locals, com Le
Radical des Py énées O ien ales, Le Ca alan. Jou nal d’Union Radicale-socialis-
e(aques s dos pa i s són majo i a is al país du an o el segle XIX i la p ime-
a pa del XX), Le Ré eil Libé al de l’A ondissemen de P ades, La Cô e Ve meille.
Re ue Mensuelle, Religieuse, His o ique e Li é ai e des Pa oisses du Doyenné
d’A gelès-su -Me , Les Albè es, Le Pe i A lésien, La Re ue de Ce dagne, e c. Pe ò
ambé hi igu en les nomb oses e is es en llengua ca alana o bilingües i les
publicacions li e à ies en ancès que an ep esen a en o n d’Albe Bausil i
de Cha les T ene un mo imen impo an , el p ime mo imen impo an
en aques a ma è ia de o a la his ò ia del país. Pa lem de: la Re ue Ca alane,
Le C i Ca alan, La Veu del Canigó, La Ba a ina, Ruscino, Rialles, Mon anyes
Regalades, de Juli Delpon i Lluís Ba iè e; L’É incelle, Le Coq Ca alan, la
T amon ane, de Ca les Bauhy, que comença el 1917 i que se à una de les publi-
cacions més impo an s d’aques segle; La Renaissance Ca alane, d’Albe Janico ;
Le Tano , L’Almanach Ca alà Rossellonès de la Veu del Canigó, L’E eil Ca alan,
ambé d’Albe Janico ; Vallespi , Lo Mes e d’Ob es, e is a mensual del sindica
dels a qui ec es dels Pi ineus O ien als, amb Fèlix Me cade ; Le C i Cé é an, El
Regui nai e, de Tuï ; Les T é eaux, de G. Sic e; Nos a Te a, d’Al ons Mias; Le
T a ailleu Ca alan, se mana i, ò gan del PCF local, que enca a su a ui dia;
Soma en , ò gan del Pa i Populai e F ançais…
Els es udis sob e p emsa a la Ca alunya No d Anàlisi 20, 1997 149
Anˆlisi 20 145-156 21/7/97 11:02 P‡gina 149
El núme o es de la bibliog a ia de Noëll comp èn dels anys 1940 al 1960
i a se publica el 1969; és a di , que a se el p ime a so i . S’in e essa pe
l’època més baixa de l’ac i i a in el·lec ual a la Ca alunya No d, an a ni ell
ca alà (en e el 1945 i el 1955 les amílies abandonen la llengua ca alana pe
adop a el ancès) com a ni ell ancès. En e els dinou documen s d’a xius
apa eixen els de Ma cel Robin, de Pe e Ponsich, de Ma ies Delco , de Jean-
Gab iel Gigo , di ec o dels a xius depa amen als, que publica la e is a CERCA.
La e is a CERCA és, d’al a banda, la més ci ada en aques apa a . A la
bibliog a ia apa eixen els noms de Geo ges Claus es, Ma cel Du lia , En ic
Gui e , Eugène Schmid (biblio eca i de la Biblio eca Municipal de Pe pinyà),
Hen y Noëll… Els dia is i les e is es es edueixen a 26 en ades. Hi igu a Le
Républicain du Midi, que del 1944 al 1950 a subs i ui L’Indépendan ,
comp omès du an l’ocupació alemanya. Hi igu a Chan eclai , ò gan dels com-
ba en s p esone s de gue a; L’Ag i,ò gan p o essional p og essis a del món ag í-
cola; Madeloc, e is a d’Albe Janico ; Ca alan, de Jo Gines ou; E udes
Roussillonnaises, la g an e is a d’in es igació di igida pe Annie de Pous i on
p en una impo ància cabdal Pe e Ponsich; Aigua Cla a, la p ime a o ma
que p en, al col·legi d’Illa de Te , la e is a de Ramon Gual Te a Nos a; La
ou La ine, de Lucien Vila ; Sou ces Vi es i la ja anomenada CERCA.
D’al es noms apa eixen a la úb ica d’a xius, de biblio eques, de museus i
de socie a s sà ies: el de Vic o C as e, el de Ceb ià Lloansi, el d’And eu Vinas,
el de René A gelliés, el de Roge G au, el de Josep Deloncle —el c eado del
museu de la Casa Pai al del Cas ille —, el de Michel Bouille, el de René Espeu …
El qua olum comp èn els dos decennis de 1960 a 1980 i a so i el 1983.
És el de la ep esa. La úb ica de documen s i d’in en a is d’a xius é 86 en a-
des. Hi p en una g an impo ància Jean-Gab iel Gigo , pe ò hi igu en ambé
René Noëll, Eugène Schmid , Be na d Ala , Albe Cazes (aques an com
Gigo ), Mau ice Iché, Y es Pé o in. La úb ica de dia is i e is es é 216 en ades,
absolu amen desp opo cionada amb allò que es p oduïa a l’època an e io ; la
ep esa és ealmen ulgu an . Hi ha, anma eix, una disminució de les publica-
cions ca alanes. Assenyalem les e is es Te a Nos a; San Joan i Ba es, la e is-
a del G up Rossellonès d’Es udis Ca alans, la p ime a en i a ca alanis a que
s’o gani za desp és de la Segona Gue a Mundial; T uc,un se mana i sa í ic bilin-
güe que su del 1974 al 1979; La Falç, publicació del «comi a ossellonès d’es-
udis i d’animació», que su el 1970 amb Miquel Mayol, que c ea à es anys
desp és el p ime pa i polí ic no d-ca alà, l’Esque a Ca alana dels T eballado s;
La No a Falç, l’ò gan de l’Esque a Ca alana dels T eballado s; Te es del Canigó,
bu lle í mensual d’in o mació de la Mu uali é Ag icole; La Fon dels Sa is, Fon
de Seg e,de Llo; l’Almanac Ca alà del Rosselló, del GREC; Aïnes,annals del Cen e
Plu idisciplina i d’Es udis Ca alans de la Uni e si a de Pe pinyà; Te es Ca alanes,
que su del 1971 al 1978, amb Ramon Boix; Les Cahie s de Sain Michel de
Cuixà, Re is a Ca alana, de l’Ins i u Rossellonès d’Es udis Ca alans, escindi del
GREC, que su del 1969 al 1980; Massana,d’And é Capeille, a A gelès; Cahie s
des Amis du Vieil Ille, amb Mau ice Iché, e is a c eada el 1962 i que enca a su ;
Con len , de Robe Lapassa , c ea el 1961 i que ac ualmen su .
150 Anàlisi 20, 1997 Pe e Ve dague
Anˆlisi 20 145-156 21/7/97 11:02 P‡gina 150
Bibliog aphie de la p esse ançaise poli ique e d’in o ma ion
El 1979, a Pa ís, a so i una bibliog a ia gene al que és la suma de les biblio-
g a ies depa amen als, una ob a col·lec i a emp esa en elació amb les
biblio eques i els a xius de F ança. És ob a de la Biblio hèque Na ionale. El
olum dedica a la Ca alunya No d és el núm. 66, é 74 pàgines i és mol ben
e . El signa Pa ice Caillo , i con é un p e aci de Pie e Albe . És p àc ica-
men exhaus iu en e les dues da es lími s que s’imposa: del 1865 al 1944, i
ecull allò que hi ha a la Biblio hèque Na ionale pe ò ambé el que posseeixen
la biblio eca i els a xius municipals de Pe pinyà.
El llib e es di ideix en es pa s: un p e aci on s’explica com s’ha eballa i
com es p esen en els esul a s, un llis a al abè ic de les no es que cons i ueixen
el cos de la publicació, amb un desc ip iu a la egada sob i i p ecís pe o d e
al abè ic dels i ula s, i inalmen una aula c onològica que euneix any pe
any els í ols que comencen en aquell momen , amb indicació del dia i del
mes, i la da a exac a del da e núme o. Quan l’in es igado no se n’ha pogu
assaben a amb ce i ud, s’indica la da a del da e núme o que es posseeix.
E iden men , el p opòsi de l’emp esa deixa de banda les e is es no polí i-
ques i que no donen in o mació gene al.
T ois siècles de la p esse oussillonnaise, de J.F. B ousse
El 1963 un es udian a eali za un in e essan es udi de la p emsa de la
Ca alunya No d sob e els es da e s segles: T ois siècles de la p esse oussillon-
naise. Es ac a de Jean-F ançois B ousse, i el seu eball és una memò ia pe
a l’Ins i u F ançais de la P esse de la Uni e si a de Pa ís.
El eball es à di idi en una do zena de capí ols, on l’au o dóna o a mena
d’explicacions sob e les publicacions que es udia. És un eball menys o mal
que el p eceden , i menys sis ema i za , pe ò més ag adable de llegi . Quan en
a a iba un exempla ciclos ila als a xius, Jean-Gab iel Gigo , l’a xi e , en a
inclou e excel·len s ex e s a la se a e is a CERCA, i en a ema ca el g an
in e ès i en a desi ja la publicació.
Répe oi e de la p esse no d-ca alane, de C. Rio
La e is a Te a Nos a, de la qual ja hem es udia la Bibliog aphie oussillon-
naisse, de R. Noëll, ambé é en e les se es publicacions o a de sè ie La p es-
se oussillonnaise. La p emsa a Ca alunya No d, que duu el sub í ol explica iu
épe oi e bibliog aphique des jou naux, e ues, almanachs e publica ions pé io-
diques di e ses. Només é publici a el p ime olum, que a dels o ígens al
1881 i és un eball de Clémen Rio que a so i el 1987. Clémen Rio ha
eballa pe a la Biblio hèque Na ionale en la inicia i a de la di ecció del llib e
i de la lec u a al Minis e i de la Cul u a. Va eni a mic o ilma la p emsa os-
sellonesa, eball emp ès pe la Biblio eca Municipal de Pe pinyà.
El llib e comença pe e una ecensió dels eballs del ma eix ipus i essen-
cialmen dels de Calme e i Vidal, Noëll, Callo i de la Biblio eca Uni e si à ia
Els es udis sob e p emsa a la Ca alunya No d Anàlisi 20, 1997 151
Anˆlisi 20 145-156 21/7/97 11:02 P‡gina 151
de Pe pinyà, i en sub a lla les llacunes. Exposa el mè ode de eball segui pe
ell, i la bibliog a ia u ili zada. Assenyala l’ob a de Joaquim Come L’imp ime ie
de Pe pignan depuis les o igines jusqu’à nos jou s, que a so i al bu lle í de la
SASL el 1908. Explica els disse pun s que es udia pe a cada una de les publi-
cacions: el í ol, el sub í ol, la nume ació, la his ò ia bibliog à ica, el esponsable,
l’ad eça, l’imp esso , la pe iodici a , les aules i publicacions annexes, el núme o
o les col·leccions consul ades, el o ma , les pàgines i les columnes, el p eu, el
i a ge i la di usió, di e sos pun s, la locali zació de les col·leccions i l’en ada
o les en ades a l’índex de ma è ies. E iden men , a cada publicació en con-
c e o es aques es dades no són pas o çosamen conegudes.
El cos del eball és ocupa pe les i xes ela i es a cada publicació. Són 292
pàgines d’un o al de 367. La p ime a publicació comp abili zada, les Feuilles
d’a iches de Roussillon, és de 1760; la da e a, que po a el núm. 107, és ela-
i a al dia i Le Socialis e, que a so i del 1881 al 1882. Pe a la majo ia de les
publicacions l’au o ep odueix en educció una o di e ses pàgines, i en pa -
icula la p ime a, la qual cosa dóna un in e ès especial al seu ecull, ja que
podem e -nos una idea p ecisa del dia i i de la se a p esen ació.
A més a més el llib e con é una sè ie d’índexs p eciosos. El p ime és un
índex dels imp esso s, amb el lloc de esidència i les publicacions de les quals
es an e cà ec amb les da es d’imp essió. El segon índex és de esponsables,
siguin ge en s, edi o s, di ec o s, edac o s en cap, simples edac o s, col·labo-
ado s o p opie a is. Pe a cada nom, dona pe o d e al abè ic, es p ecisa la
se a quali a , i el í ol de la publicació. El e ce índex és emà ic i euneix les
úb iques: cul u al (educació, ciència, ea e), di e s (adminis ació, almanacs,
calenda is i anua is, anuncis, bu lle í in e n, bu lle í pa oquial, cas ellà, ca alà,
me eo ològic), econòmica i p o essional (ag icul u a, exè ci , come ç, duana,
ensenyamen , ma ina, i icul u a), in o mació gene al, local, polí ica (bona-
pa is a, epublicà, conse ado , adical, adical socialis a, Re olució F ancesa,
eialis a, socialis a), i eligiós. Cada úb ica, amb les se es publicacions (da es
i í ols). L’índex c onològic segueix l’o d e del començamen de les publica-
cions, en dóna el í ol, la da a del inal i a alguns comen a is, en pa icula
quan la publicació es ans o ma. Finalmen hi ha un índex al abè ic dels í ols
que p ecisa les da es i a acompanya de comen a is.
Espe em amb impaciència els olums següen s p omesos pe Te a Nos a.
Biblio eca Uni e si à ia de Pe pinyà
La Biblio eca Uni e si à ia de Pe pinyà a eali za el 1983 un eball col·lec-
iu que és un ca àleg dels pe iòdics conse a s a les biblio eques i cen es de
documen ació dels Pi ineus O ien als.
Alguns a icles
En e els nomb osos a icles publica s pe di e sos au o s a les e is es a p opò-
si de les publicacions del país, ci em «La p esse en Roussillon: des o igines a
152 Anàlisi 20, 1997 Pe e Ve dague
Anˆlisi 20 145-156 21/7/97 11:02 P‡gina 152
1895», publica pe L’Indépendan des Py énées O ien ales el 1895; «Au il des
ans. Jou naux e e ues li é ai es en Roussillon», de Dési é Ponsaillé, publi-
ca a Madeloc, núm. 21, any 1953 (és bas an b eu); «La Re ue Ca alane, son
p og amme, ses collabo a eu s, ses amis», publica pe la Re ue Ca alane el
1920 sense nom d’au o ; CERCA del 1964 publica un a icle de do ze pàgi-
nes de Jean-Gab iel Gigo sob e «T ois siècles de la p esse oussillonaise», de
Jean-F ançois B ousse; «La deuxième enaissance ca alane: 1916-1939», de Jus
Cal ey ach, en el núm. 44 de Madeloc;«T a aux publiés pa la Re ue Ca alane
pendan la p emiè e pé iode décennale: 1907-1917», de Lluís Pas e, a la Re ue
Ca alane; «La Renaissance des le es e leu p opaga ion pa la ypog aphie
en Roussillon», de Be na d de Sain -Malo, en el bu lle í de la SASL del 1856.
A egim-hi es a icles impo an s, documen a s i in el·ligen s publica s pe
Rosine, pseudònim d’Angélique Vilacèque, a la e is a Re le s du Roussillon
el 1963 i 1964: «Depuis 1776, jou naux e e ues du Roussillon» (núm. 43,
1963), «Almanachs e ieilles e ues, ancê es de Re le s» (núm. 44, 1963) i
«La an aisie en Roussillon a connu des jou naux nomb eux mais sou en
éphémè es» (núm. 45, 1964).
Sob e p emsa ca alana
La p emsa en llengua ca alana no ha es a mai dià ia a la Ca alunya No d, i a
les e is es ha es a semp e mino i à ia. A a bé, eu em al inal la impo ància
que hi han ingu un ce nomb e de e is es ca alanes, o, més so in , bilin-
gües. No s’ha e mai cap es udi mínimamen se iós sob e aques aspec e pa -
icula de la p emsa en aques a zona sep en ional. En ci a em anma eix dos
que me eixen una conside ació.
El p ime és el e d’His ò ia de la p emsa ca alana, de To en i Tasis
que, al olum II, dedica qua e pàgines (585-589) a la Ca alunya No d. Els
au o s ci en, sense pode -hi dedica mol d’espai e iden men : La Re ue
Ca alane (1907), La Veu del Canigó (1910), Rialles (1912), Mon anyes
Regalades (1915),T amon ane (1917), La Renaissance Ca alane (1918),
L’Almanac Ca alà Rossellonès de la Veu del Canigó (1921), la Re ue His o ique
e Li é ai e du Diocèse de Pe pignan (1921), L’é eil Ca alan (1922), Som!
(del casal ca alà de Besie s, 1925), Re is a (1927), Re ue du Roussillon (1933),
Enda an (1945), Quade ns (de gene de 1945 a maig de 1947), L’Ho a
(1945), Opinions (1945-47), P oa (1945), La Veu de Ca alunya (1945), San
Joan i Ba es (1961), Vallespi (1927) i Espe o de Ka alunjo (en espe an o,
1905), La Te a (Unió de Rabassai es, 1946).
Rema ca em la p eocupació dels au o s de ecolli els í ols publica s pels
mo imen s de l’exili al inal de la Segona Gue a Mundial. Han es a en gene-
al publicacions ben e íme es i que no an so i del ce cle dels exilia s.
El segon eball és ob a del col·lec iu La No a Falç i a se objec e d’una
comunicació al Segon Cong és In e nacional de la Llengua Ca alana, el 1986.
A Pe pinyà, com és sabu , es a celeb a l’à ea de «Mi jans de comunicació i
no es ecnologies», i el col·lec iu de La No a Falç a p esen a -hi l’es udi «El
Els es udis sob e p emsa a la Ca alunya No d Anàlisi 20, 1997 153
Anˆlisi 20 145-156 21/7/97 11:02 P‡gina 153
ca alà a la p emsa dià ia de Ca alunya No d», que cons a de 15 pàgines publi-
cades pe la e is a San Joan i Ba es al seu núme o iple 97-98-99. Aques
es udi é dues pa s: una llis a de les e is es en ca alà o bilingües «ac ualmen
al me ca », i unes e lexions sob e les mo i acions, els emes, les di icul a s, el
bilingüisme, l’ac i ud dels lec o s, així com unes p opos es pe a la no mali zació
del ca alà a la p emsa de Ca alunya No d.
La llis a és la següen : «A la o a del oc. Bu lle í del G up Cul u al Ca alà
de Tesà. Bilingüe, doble columna, ca alà/ ancès. A mosphè e. Es publica a
Pe pinyà. Mínima exp essió en ca alà. A els. Bu lle í de l’Associació A els.
To almen en ca alà. Bu lle í de la B essola. To almen en ca alà. Bulle in de
la Socié é Ag icole, Scien i ique e Li é ai e. Publicació de lla ga his ò ia (1843).
Els da e s anys inclou espo àdicamen algun a icle en ca alà. Bu lle í del
Cen e Cul u al Ca alà de Pe pinyà. To almen en ca alà. Jou nal du GPRENC.
Bu lle í del G up Pi inenc Rossellonès Excu sionis a No d-ca alà. Inclou a i-
cles en ca alà. Cahie s des amis du Vieil Ille. Re is a coma cal sob e Illa i els
seus ol an s. Alguns a icles en ca alà. Clam. Bu lle í del G up Pi inenc Ros-
sellonès. Algun a icle en ca alà. Con len . Con ingu di e s, so in emes
monog à ics. Inclou a icles en ca alà de mane a i egula . Le Cou ie de
Cé e . Se mana i d’in o mació local i gene al. Inclou a icles en ca alà de mane-
a i egula . D’Ille e d’ailleu s. Re is a imes al, eali zada pe alumnes del
col·legi Pie e Fouché, d’Illa de Te . Temes locals, amb una mica de ca alà.
En e Asp e i Rosselló, Polles es. Bu lle í del Cen e Cul u al Ca alà de Polles es.
A icles en ancès i d’al es en ca alà. Fon de Seg e. Publicació de l’Associació
Cul u al de Llo (Ce danya). Ús impo an del ca alà. Le Hanga éphémè e.
Re is a semes al de c eació: poesia, na ació… Inclou apo acions en ca alà.
In o ma Plec. Publicació del Cen e de Rece ques i Es udis Ca alans i l’Aplec
(Associació pe a l’Ensenyamen del Ca alà). To almen en ca alà. Lligam.
Bu lle í publica pel CREC —à ea e i o ial de Ca alunya No d del II Cong és
In e nacional de la Llengua Ca alana—. En ca alà. La Massana. Re ue
d’His oi e, d’A chéologie e d’Hé aldique du Roussillon. Inclou algun a icle en
ca alà, de mane a i egula . Mi all de la Vida Cul u al No d-ca alana. Publica
pel CDACC. In o ma de les ac i i a s de les associacions no d-ca alanes, en
ca alà. La No a Falç. Po a eu del Col·lec iu Independen is a La No a Falç.
Ín eg amen en ca alà. Nahuja: Re ue de G a u e. Inclou g a a s d’a is es
ca alans o ancesos, i algun a icle bilingüe. San Joan i Ba es. Publica pel
G up Rossellonès d’Es udis Ca alans. Majo i à iamen en ca alà. Te a Nos a.
Temes monog à ics sob e Ca alunya No d o la cul u a ca alana en gene al.
Núme os en ca alà, en ancès o bé bilingües. Le T a ailleu Ca alan. Po a eu
del PCF. Comp a amb una úb ica en ca alà. Els comen a is són, p ecisem-
ho, del col·lec iu de La No a Falç.
Ci a em, pe acaba , el llib e de Ramon Felipó i O iol El ca alà del no d,
p emsa i àdio ca alanes al Rosselló, Capci , Vallespi , Con len i Ce danya sep-
en ional, publica pe El Llamp el 1985. És un llib e de 130 pàgines. Les
publicacions hi són p esen ades pe o d e al abè ic i de mane a sumà ia, amb
la ep oducció d’una cobe a o d’una pàgina. A a bé, no dis ingeix semp e cla-
154 Anàlisi 20, 1997 Pe e Ve dague
Anˆlisi 20 145-156 21/7/97 11:02 P‡gina 154
