El poble peoni : parent dels troians

Resum
El p esen es udi p e én se una ecopilació i anàlisi de les on s que es e e eixen a l’o igen del
poble peoni, obades a les ob es d’Home , He òdo i Es abó. Aques es udi mos a la possibili-
a que els peonis ossin pa en s dels oians.
Pa aules clau: èpica g ega, his o iog a ia g ega, peonis, gue a de T oia.
Abs ac
The p esen s udy ies o be a summa y and an analysis o he sou ces ound in he wo ks o
Home , He odo us and S abo ha deal wi h he o igin o Paionian people. This s udy demon-
s a ed he possibili y ha hey a e T oyans’s ela i e.
Key wo ds: G eek Epic, G eek his o iog aphy, Paionians, T oyan wa .
P e enc amb aques a icle1dona una pe spec i a di e en que ins a ui ha ia pas-
sa desape cebuda pe als especialis es amb elació a la his ò ia del poble peoni2.
Amb aques es udi ull ob i la po a a la discussió aonada i apo a un al e pun
de is a a un ema p ou in e essan que ha es a ecen men ecupe a pe alguns
especialis es. Pe a co obo a el meu es udi a é una anàlisi exhaus i a de les on s
que pa len sob e el ema i les conclusions a les quals he a iba un cop acaba el
meu eball. F ancisco Villa 3a i ma que el poble peoni és d’o igen indoeu opeu i
ho in en a co obo a a pa i d’algunes emp em es lingüís iques, obades a la zona
que se suposa que són es es de l’an iga llengua peònia. Aques pa e di e eix dels
es udis e s pe alguns in es igado s com W. Tomaschek, P. K e schme 4i D. Dece 5,
que an conside a la llengua peònia il·lí ia o àcia, a causa de la se a ubicació
en e aques s dos g ans pobles balcànics i de les semblances lingüís iques que com-
pa ien.
1. Aques a icle s’ha du a e me pe la me a pe se e ància i pe la con iança posada en la me a pe -
sona pe pa del p o esso José Fo es i ambé pel supo d’amics i amilia s.
2. MERKER, I win L., «The Ancien Kingdom o Paionia», Balkan S udies, VI, 1965, 35-54.
3. VILLAR, F ancisco, Los Indoeu opeos y los o ígenes de Eu opa, Mad id, G edos, 1996.
4. KRETSMER. P., « Die Lelege und die Os medi e ene U be ölke ung », Glo a, 32, 1953, 161-204.
5. DECEV, D., Cha ak e is ik de h akischen Sp ache, Sò ia, 1952. IDEM, Die Th akischen Sp ach es e,
Viena, 1957.
Fa en ia 24/1, 2002 45-53
El poble peoni: pa en dels oians
Rica d Blanco López
IES Ven u a Gassol
A . Mònaco, 36-50. 08914 Badalona. Spain
Da a de ecepció: 19/1/2001
Fa en ia 24/1 001-244 7/5/02 09:14 Página 45
Segons F ancisco Villa 6, l’o igen del poble peoni i la se a llengua són indo-
eu opeus pels e s lingüís ics de la se a llengua, com pe exemple el ca àc e sono
de les adicionals sono es aspi ades (*bh, *dh, e c. > /b/, /d/, e c.), i noms com
Ag ianes, ibu peònia (de *ag o- ‘camp’, c . lla í age ); Dóbe os, ciu a de peò-
nia (de *dheubh- ‘p o und’, c . g ec βυς, li uà dubùs), exemples comen a s en el
capí ol dedica al poble peoni dins del seu llib e. Aques a a i mació es basa exclu-
si amen en un es udi de opònims. Pe ò, aques s opònims, al lla g del emps,
s’han pogu hel·leni za ? P obablemen sí, pe una cons an in luència de la cul u-
a g ega sob e aques a zona.
Leonid A. Gindin7ha e el da e es udi sob e els o ígens d’aques poble i a i -
ma que els peonis són d’o igen p o oa meni. Pe a dona c edibili a a la se a hipò-
esi apo a di e sos a gumen s, en e els quals des aco la elació que a en e un
passa ge d’Es abó (Geog ., VII, . 38) que ci a é pos e io men en aques a pàgi-
na i un al e d’He òdo (His ., VII, 73)8. A p ime a is a la se a lec io acilio sem-
bla cohe en : en la p ime a p emissa elaciona els peonis i els igis pel comen a-
i d’Es abó; en la segona p emissa elaciona els a menis i els igis pel comen a i
d’He òdo i, pe an , la conclusió que dóna aques sil·logisme és que els peonis
són d’o igen (p o o)a meni. Pe ò, quan indago en les ob es d’He òdo i sob e o
d’Es abó obo que aques a gumen es a dèbil. La me a p opos a es po consi-
de a com una lec io di icilio i e u a aques a gumen .
Desp és de e una b eu sín esi de l’es a de la qües ió ins a l’ac uali a passo
a exposa el meu eball basa en una ecopilació i es udi de les on s que donen
in o mació sob e aques ema an a ac iu i con ús a la egada.
1. Es abó, Geog ., VII, . 38:
38. Τος δ Παονας ο µν ποκους
Φρυγν, ο δ ρχηγτας ποφανουσι,
Uns diuen que els peonis són poblado s ingu s
de la F ígia, d’al es, en can i, diuen que és el poble
que dóna o igen als igis.
Segons Es abó, els peonis són de p ocedència ígia o bé els igis de i en
d’ells. Aques a és la e lexió que dedueixo del seu agmen inclòs a la se a ob a.
2. He òdo , His ., V, 13:
…εν δ  Παιονη π! τ" Στρυµ$νι
ποταµ" πεπολισµνη, & δ Στρυµ'ν
ο( πρ$σω το* +Ελλησπ$ντου, εησαν
δ Τευκρν τν κ Tροης .ποικοι.
46 Fa en ia 24/1, 2002 Rica d Blanco López
6. VILLAR, F ancisco, Los Indoeu opeos y los o ígenes de Eu opa, Mad id, G edos, 1996, p. 330-333.
7. GINDIN, Leonid A., T oja, Th akien und die Völke Al kleinasiens, Innsb uck, 1999, p. 233-236.
8. He òdo diu en el passa ge assenyala que els a menis ana en equipa s com els igis, ja que són
colons d’aques s úl ims.
Fa en ia 24/1 001-244 7/5/02 09:14 Página 46
…i que la Peònia e a un país p op del iu Es imó, i
l’Es imó no es oba a mol lluny de l’Hel·lespon
i ells e en descenden s dels euc es de T oia.
En el passa ge de l’ob a d’He òdo , es na a una con e sa que man é el ei
Da ios amb uns ambaixado s peonis, els quals li expliquen la si uació geog à ica
conc e a de la se a pà ia i el seu o igen.
3. He òdo , His .,VII, 20:
…µ/τε κατ0 τ0 λεγ$µενα τ1ν Aτρειδων ς 2 Iλ ιον
µ/τε τ1ν Mυσν τε κα! Tευκρν τ1ν πρ1 τν Tρωικν
γεν$µενον, ο3 διαβ5ντες ς τ6ν 7(ρ8πην κατ0 B$σπορον
το9ς τε Θρ/ικας κατεστρψαντο π5ντας κα!…
—segons diu la adició— que la dels A ides con a Ílion, o que
la dels misis i els euc es que a eni lloc abans de la gue a
de T oia, els quals, desp és de a essa Eu opa pel Bòs o ,
an so me e o s els acis…
També, dins d’aques a ob a, obo un passa ge del llib e VII que em sembla
p ou in e essan i que po apo a no es al ema. He òdo diu que els euc es oians
i misis, abans de la gue a de T oia, ha ien a iba a Eu opa c euan pel Bòs o i
desp és ha ien so mès la T àcia en e al es e s.
4. He òdo , His .,VII, 75:
ο<τοι δ διαβ5ντες µν ς τ6ν Aσην κλ/=ησαν Bι=υνο,
τ1 δ πρ$τερον καλοντο, >ς α(το! λγουσι, Στρυµ$νιοι,
ο?κοντες π! Στρυµ$νι@ ξαναστDναι δ φασι ξ E=ων
Fπ1 Tευκρν τε κα! Mυσν.
A an de la se a a essia a l’Àsia, aques s an eb e el nom de
bi inis, quan —segons el seu es imoni— abans s’anomena en
es imonis, ja que habi a en a la o a de l’Es imó. Segons ells,
an se expulsa s de les se es e es pels euc es i misis.
Una segona explicació la obem en el passa ge 75, en el qual explica com els
acis an se expulsa s de les se es e es pels euc es i misis, o ça s a c eua el
Bòs o i a es abli -se en al es e es a l’Àsia.
5. Home , Il. II, 848-850:
A(τ0ρ Πυραχµης .γε Παονας γκυλοτ$ξους,
τηλ$=εν ξ Aµυδνος, π Aξιο* ε(ρ Gοντος,
Aξιο*, ο< κ5λλιστον Hδωρ πικδναται αJαν.
........Pi ecmes, a mana els peonis, d’a cs co ba s, des de la
llunyana Amidó, de la ibe a del g an Àxios que amb les se es
aigües límpides s’es én pe la e a.
El poble peoni: pa en dels oians Fa en ia 24/1, 2002 47
Fa en ia 24/1 001-244 7/5/02 09:14 Página 47
Un al e passa ge in e essan el dóna Home a la Ilíada: Home , en el ca àleg
de les naus del llib e segon, posa el con ingen peoni com a alia dels oians.
6. Es abó, Geog., VII, 20:
…κα! φησι τος Παονας ντε*=εν ε?ς Tροαν
πικο9ρους λ=εLν@
I diuen que d’allà els peonis an eni a ajuda els oians.
Un passa ge de l’ob a d’Es abó ambé ecull aques supo mili a a la causa
oiana, conc e amen el . 20 del llib e VII.
Les da e es on s que exposa é pe a inali za aques es udi les obo a la
Ilíada. Conc e amen em cen a é en el can XXI, ja que Home explica el duel
en e Aquil·les, ill de Peleu, i As e opeu9, ill de Pelègon. Home dedica a aques
duel al ol an de 65 e sos, des del 139 ins al 204. Conc e amen des aca é dos pas-
sa ges d’aques in e essan duel:
7. Home , Il., XXI, 144-147:
τ" G Aχιλες π$ρουσεν, & δ ντος κ ποταµοLο
Nστη Nχων δ9ο δο*ρε@ µνος δ ο ν φρεσ! =Dκε
Ξ5ν=ος, πε! κεχ$λωτο δαϊκταµνων α?ζην,
τος Aχιλες δ5ϊζε κατ0 G$ον ο(δ λαιρεν.
Aquil·les, doncs, es a encamina cap a ell: el qual
des del iu a so i -li a l’encon e amb dues llances,
i el Xan 10, i i a pe la mo de an s jo es als quals
Aquil·les ha ia occi sense compassió en la ma eixa
co en , a in ond e alo en el seu pi .
En aques passa ge es eu com el iu Escamand e dóna un supo a ec iu i mili-
a a As e opeu abans que s’en on i amb el gue e aqueu.
8. Home , Il., XXI, 154-156:
εµ κ Παιονης ριβ8λου, τηλ$= ο9σης,
Παονας .νδρας .γων δολιχεγας@ Rδε δ µοι ν*ν
E'ς Sνδεκ5τη, Uτε 2Iλιον ε?λ/λου=α.
Sóc de la è il Peònia, e a mol llunyana; comando
els peonis que comba en amb lla gues llances, i ja a
onze dies que aig a iba a Ílion.
48 Fa en ia 24/1, 2002 Rica d Blanco López
9. As e opeu ou engend a pe Pe ibea, la illa g an d’Acesamen, i Pelègon, el ill del iu Àxios.
10. El iu Escamand e ambé s’anomena Xan , «el Ve mell», ja sigui pe què el colo de les se es aigües
e a e mell, ja sigui pe què aques es aigües enyien de e mell, segons diu la adició, la llana de
les o elles que s’hi banya en.
Fa en ia 24/1 001-244 7/5/02 09:14 Página 48
Aques passa ge explica la ecen a ibada d’As e opeu i els seus homes a Ílion.
9. Home , Il., XXI, 214-225:
V Aχιλε*, περ! µν κρατεις, περ! δ ασυλα Gζεις
νδρν@ α?ε! γ5ρ τοι µ9νουσιν =εο! α(το.
ε τοι Tρας Nδωκε Κρ$νου παLς π5ντας Xλσσαι,
ξ µ=εν γ λ5σας πεδον κατ0 µρµερα Gζε@
πλ/=ει γ0ρ δ/ µοι νεκ9ων ρατειν0 Gε=ρα,
ο(δ τ π"η δ9ναµαι προχειν G$ον ε?ς Yλα δLαν
στειν$µενος νεκ9εσσι, σ δ κτενεις ϊδ/λως.
λλ .γε δ6 κα! Nασον@ .γη µ Nχει, Zρχαµε λαν.
Τ1ν δ παµειβ$µενος προσφη π$δας [κς Aχιλλε9ς@
«Nσται τα*τα, Σκ5µανδρε διοτρεφς, >ς σ κελε9εις.
Tρας δ ο( πρ!ν λ/ξω Fπερφι5λους ναρζων,
πρ!ν Nλσαι κατ0 .στυ κα!…»
Oh Aquil·les!, supe es la es a d’homes, an en alo
com en bes ieses. Pe què els déus ma eixos semp e ’ajuden.
Si el ill de C onos e concedí que o s els oians aniquilis,
eu-los de mi, i execu a les e es p oeses a la plana.
Els meus amables co en s es an plens de cadà e s que
obs aculi zen la lle a i ja no em deixen o e i l’aigua a la
ma di ina; i u con inues ma an a o i a d e .
Pe ò p ou! a u a’ ja; m’emba ga l’ho o , oh cabdill dels exè ci s!
Aquil·les, de peus àpids, li a espond e:
«Es a à, Escamand e, ill de Zeus, al com u manes,
pe ò no pa a é de ma a oians o gullosos
ins que els eclogui dins de la ciu a …»
Desp és de ma a el gue e peoni As e opeu, Aquil·les anà con a la es a del
con ingen peoni (XXI, 205-211) i n’hagués occi mol s més si no os pe la i a del iu
Escamand e, que a a u a les se es ma ances i li a ep end e les se es accions.
Conclusions
Un cop exposades o es les on s que em poden apo a indicis o dades al ema,
ac a é d’associa o aques ma e ial que a con inuació passa é a de ensa . I cal
di que les conclusions que se’n de i en s’han d’en end e a pa i de les on s.
Alesho es es poden conside a accep ables.
El p ime passa ge que comen a é es oba en el llib e VII ( . 38) de l’ob a
d’Es abó. Allà l’au o a un comen a i dien que «els peonis són colons ingu s
de la F ígia…». E iden men , Es abó a se i el nom de la F ígia més com un
concep e geog à ic gene al d’una zona de l’Àsia Meno que inclou al es pobles
del ol an que no pas e e in -se només a la F ígia o iginà ia, o iünda dels igis.
Aques a in e p e ació es onamen a en l’explicació del llib e II, 5, 31, que desc iu
la egió de l’Àsia ( ambé es à ecollida aques a explicació en el passa ge XII 8, 1,
del ma eix au o ) i diu així:
El poble peoni: pa en dels oians Fa en ia 24/1, 2002 49
Fa en ia 24/1 001-244 7/5/02 09:14 Página 49

…I a més a més, la egió anomenada de l’in e io de l’Halis, que con é, cap al
Pon i la P opòn ide, els pa lagonis, bi inis, misis i la denominada F ígia de
l’Hel·lespon 11, de la que o ma pa ambé la T òade, i al cos a del ma Egeu
i la ma que segueix desp és d’aques , l’Eòlide, la Jònia, la Cà ia i la Lícia; i a
l’in e io , la F ígia12, que es à o mada pe les egions que són anomenades
Galà ia, dels gals-g ecs i la F ígia Epic e a, i la Licaònia i la Lídia.
En el llib e X, 3, 22, del ma eix au o , obo mol elle an aques comen a i
seu, que po acla i bas an aques a qües ió. Es abó13, quan es e e eix a la F ígia
en aques con ex , indica una zona mol conc e a de l’Àsia Meno . Conc e amen ,
es à pa lan de la egió de la T òade, o sigui de T oia. Aques passa ge d’Es abó con-
i ma que el nom de F ígia subs i ueix a egades el nom de la T òade.
…i que ells habi a en en la F ígia a la egió de l’Ida, F ígia ol di aquí la
T òade pe què els igis eïns d’aques e i o i an apode a -se d’ell an a ia
com la ciu a de T oia a cau e.
Possiblemen , Es abó a e se i més d’una egada aques a elació o con u-
sió geog à ica de la F ígia amb la T oàde. Pa in d’aques supòsi es po adme e
com a possible la me a in e p e ació.
El segon passa ge que comen a é el obo a l’ob a d’He òdo (llib e V, 13): em
si uo en una època pos e io , conc e amen a la co del ei Da ios de Pè sia. Allà
els ambaixado s del poble peoni man enen una con e sa amb el ei Da ios i li expli-
quen com és el seu país, la se a si uació geog à ica i a més a més li diuen que se sen-
en descenden s dels euc es oians. Aques a a i mació em sugge eix que ce es
capes socials —conc e amen els ambaixado s— de la socie a peònia es conside-
en descenden s de T oia, pe an , in e p e o que po ha e -hi uns lligams mol s
o s —po se de sang— en e el poble peoni i el oià.
El e ce passa ge es oba ambé a l’ob a d’He òdo (llib e VII, 20) i explica que
«…abans de la gue a de T oia els misis14 i euc es an a iba a Eu opa a es-
san pel Bòs o i an so me e o s els acis…». Aques a on és mol in e essan
ja que em dóna indicis pe a co obo a ce s dub es. Aques agmen m’a i ma
que es a esde eni un mo imen de població mísia i oiana cap a Eu opa i un cop
allà an so me e la població que hi ha ia —conc e amen població àcia. Aques
esde enimen a succei abans de la gue a de T oia, una dada p ou signi ica i a
que em a co obo a la me a hipò esi. La in e p e ació que en puc eu e pe a
explica aques mo imen de població cap a Eu opa pod ia ha e es a pe un pos-
50 Fa en ia 24/1, 2002 Rica d Blanco López
11. Aques nom geog à ic neix d’Es abó.
12. Segons Es abó, la F ígia es di ideix en dues pa s: la G an F ígia, és aquella en la qual Mides a
egna i una de les pa s de la qual a se ocupada pels gàla es (mig ació d’aques poble cap a
l’Àsia). L’al a pa és anomenada la Pe i a F ígia, o F ígia Epic e a; és aquella que es oba
al’Hel·lespon i al ol an de l’Olimp.
13. Aques comen a i d’Es abó es à aga a de l’ob a d’Apol·lodo —una on que é en comp e so in .
A l’ob a d’Apol·lodo , anomenada Biblio eca, obo ambé aques a possibili a que el nom de F ígia
subs i ueixi el nom de la T òade. Conc e amen , en el llib e III, 12, 3.
14. Els misis e en un poble si ua a l’Àsia Meno , p ope a T oia.
Fa en ia 24/1 001-244 7/5/02 09:14 Página 50
sible con ol mili a i come cial de o a aquella zona, causa eminen de la gue a
de T oia. Segu amen , els oians s’hau ien es able més enllà de l’Hel·lespon
en e les conques dels ius Àxios i Es imó —els pobles de l’an igui a quan bus-
ca en no es e es gene almen s’es ablien a la o a dels ius o p op del ma .
El qua passa ge explica aques a a ibada de població oiana i mísia i el seu
desen olupamen a la zona. Segons els acis, població que habi a a aquelles e es,
o en expulsa s d’allà i obliga s a c eua el Bòs o cap a l’Àsia. Aques passa ge
només co obo a el e de l’a ibada de gen p oceden de T oia i la in enció d’es-
abli -se en aquelles e es.
El cinquè i sisè passa ges co obo en només el e que els peonis an acudi en
auxili de P íam, ei de T oia. Els comen a is que he oba a les edicions15 de la
Ilíada són simples i e iden s, com és que un poble alia ha de dona supo a T oia
apo an -hi con ingen s mili a s. E iden men an si e en alia s com pa en s dels
oians hau ien hagu d’en ia o çes pe a ajuda T oia.
El se è passa ge el ec de la Ilíada, conc e amen del can XXI ( . 139-204), que
na a el comba en e Aquil·les i As e opeu. D’aques duel ex ens i signi ica iu des-
aca é els e sos 144-147 pe la qües ió següen : aques a escena explica la obada
olguda dels dos he ois pe a en on a -se en un singula comba . Abans de comença
el duel, el iu Escamand e in on alo en el pi del gue e peoni pe què pugui llui-
a i ma a Aquil·les. Aques a a enció que é el iu amb el gue e peoni ha d’o igina -
se pe una ce a es ima, un sen imen d’a ini a o llaços de sang amb els oians.
Cons a o que amb an e io i a al duel, Aquil·les llui a amb gue e s oians, ills
dels da dànides.
Abans d’en a a comen a els següen s passa ges, ac a é una cu iosi a que
m’ha so p ès o ça. El gue e Aquil·les, pe sona ge p incipal de la Ilíada llui a
amb 25 gue e s, 15 dels quals són oians, d’en e els quals des aquen Hèc o ,
Eneas, Licaó i Deucalió, e c..; dos són acis, és a di , el ill d’un cap dels acis i
el seu escude , i inalmen 8 són peonis, d’en e els quals des aquen As e opeu,
Te síloc i Medon, e c. Aques a oballa m’ha e conclou e que els gue e s peo-
nis són conside a s an nobles i impo an s com els ma eixos oians, i de la ma ei-
xa mane a que, As e opeu, el cap del segon con ingen peoni, és un ad e sa i
digne d’Aquil·les pe la se a alen ia i habili a de llança amb les dues mans com
ambé desp és ho se à el oià Hèc o .
As e opeu és un gue e cu iós ja que en un p incipi no su al ca àleg de les naus
(II, 848-850). Els comen a is16 de di e sos aduc o s de l’ob a d’Home amb ela-
ció al gue e són poc acla ido s i no apo en es de nou a la qües ió. He oba un
indici en el ui è passa ge que po explica la no apa ició d’As e opeu en el ca à-
leg de les naus del llib e II i coincideix —di e eixo en una qües ió— amb el comen-
El poble peoni: pa en dels oians Fa en ia 24/1, 2002 51
15. El comen a i del olum I de l’edició ancesa Budé e pel p o . Paul Mazon e alii diu espec e
d’això que els peonis, en e d’al es, e en els alia s eu opeus de T oia.
16. Els comen a is de les di e ses edicions no diuen es espec e d’aques a qües ió, e dels de l’edi-
ció Biblio eca Clásica G edos, aduïda pe Emilio C espo, i de les edicions P oa, aduïdes pe
Manuel Balasch, que comen en que l’he oi As e opeu no s’esmen a en el llib e II quan es desc iu
el con ingen peoni del ca àleg de les naus.
Fa en ia 24/1 001-244 7/5/02 09:14 Página 51
a i17 de la Ilíada e a la Uni e si a de Camb idge. La me a di e ència es oba en
una explicació del olum V, conc e amen en el llib e disse , e sos 215-18, en el
quals el p o esso Ma k W. Edwa ds diu que «As e opeu he Paeonian a i ed a
T oy only some en days be o e his (21.155-6), oo la e pe haps o ge in o he
Ca alogue». La me a co ecció es elaciona amb el emps que po a As e opeu a
T oia. P oposo que en comp es de se al ol an de deu dies siguin onze dies i ho
co obo o amb una a i mació del ma eix As e opeu, que li diu pe sonalmen
( . 154-156) a Aquil·les.
Sóc de la è il Peònia, e a mol llunyana; comando
els peonis que comba en amb lla gues llances, i ja a
onze dies que aig a iba a Ílion.
Tanma eix coincideixo amb el p o esso Ma k W. Edwa ds en la qües ió que
p obablemen no a so i en el ca àleg de les naus del llib e segon pe què enca a
no ha ia a iba a T oia.
Una al a obse ació que es eu d’aques s e sos és l’a ibada d’un con ingen
de e o ç de la Peònia. Els peonis, jun amen amb els acis, són els dos únics alia s
dels oians que eben un con ingen de e o ç mili a . Aques indici po no sem-
bla impo an pe ò c ec que és mol signi ica iu.
E iden men , hi ha dos con ingen s mili a s de opes peònies. L’un, el coman-
da Pi ecmes18, amb els seus homes a ma s d’a cs co ba s, i l’al e, As e opeu, amb
els seus llance s. El comen a i19 del olum III, llib e do ze, e sos 101-102 de la
Ilíada, a un acla imen amb elació a l’a ibada del con ingen de e o ç peoni, dien
que «…I is he lack o i s - ang igh ing men among hem ha con ines he
επικουροι o one b igade; elsewhe e…». Accep o pa del comen a i e pel p o-
esso B yan Hainswo h; c ec, pe ò, que la manca d’homes a p ime a línea de com-
ba no jus i ica que els e o ços hagin d’a iba de l’al a pa de l’Hel·lespon , o
sigui, «de la llunyana Amidó» o de la « è il Peònia, e a mol llunyana…».
Conside o que hi ha pobles alia s més p ope s a T oia pe a en ia e o ços, com
pe exemple els acis20, misis, igis, meonis, ca is i de les ciu a s p ope es a T oia,
e c. Possiblemen , els peonis, a causa d’aques lligam de sang amb els oians, con-
side essin que ha ien d’apo a més gue e s que la es a d’alia s pe a de ensa la
causa oiana. Això po explica l’a ibada del segon con ingen de e o ç a T oia
p o inen de la Peònia.
Desp és d’ha e occi As e opeu, Aquil·les es llançà con a la es a del con ingen
peoni, i els causà la mo a la majo pa . Aques e o iginà la i a del iu Escamand e,
que ep èn les accions de l’he oi aqueu. El nos e da e comen a i el ec del no è
52 Fa en ia 24/1, 2002 Rica d Blanco López
17. KIRK, G.S i EDWARDS, Ma k W., The Iliad. A Commen a y, London, Camb idge Uni e si y P ess,
1991.
18. Pi ecmes, un dels dos caps dels peonis, ou mo pe Pa ocle, escude d’Aquil·les, i ou en e a a
T oia.
19. KIRK, G.S i HAINSWORTH, B yan, The Iliad: A Commen a y, London, Camb idge Uni e si y P ess,
1993.
20. Els acis eben un con ingen de e o ç a causa de la se a p oximi a amb T oia.
Fa en ia 24/1 001-244 7/5/02 09:14 Página 52
passa ge, on s’explica la con e sa que man enen Escamand e i Aquil·les en el can XXI
( . 214-225). L’explicació que dóna el comen a i21 de la Ilíada e a Camb idge,
conc e amen en el olum VI, . 137, la conside o una lec io acilio .
El p o esso Nicholas Richa son diu que la i a del iu Escamand e s’esde é a
causa de la mo del gue e peoni, ja que aques és né del iu Àxios. Alesho es,
aques s lligams an que el iu ep engui les accions de l’he oi aqueu. En can i, la
me a explicació la conside o una lec io di icilio ja que es basa en una in e p e ació
de les pa aules d’Escamand e ( . 214-216):
…Oh Aquil·les!, supe es la es a d’homes, an en alo
com en bes ieses. Pe què els déus ma eixos semp e ’ajuden.
Si el ill de C onos e concedí que o s els oians aniquilis…
El ma eix Escamand e22, descenden de Zeus i eu de T oia, a una a i mació
p ou signi ica i a dien que Aquil·les é com a inali a des ui i acaba o almen
amb els oians. Implíci amen aques es pa aules amaguen el e d’anomena oians
els peonis ja que, abans que s’o iginés la i a del iu, l’he oi aqueu s’en on à amb
As e opeu i, un cop occi el gue e peoni, es llançà con a la es a de peonis.
Aques a deducció a que es co obo i el e que el iu Escamand e conside a oians
els peonis. Els sen com a ills seus i les se es mo s li an mal com si ossin els
ills de P íam, o sigui, oians.
Un cop acabada la enyada d’Escamand e a l’he oi aqueu, Aquil·les li con es à
amb les següen s pa aules ( . 223-225):
Es a à, Escamand e, ill de Zeus, al com u manes,
pe ò no pa a é de ma a oians o gullosos ins que
els eclogui dins l’u bs.
De la espos a de l’he oi aqueu es de i a una e lexió simila a la d’abans. El
ma eix Aquil·les espon amb con undència i a i ma que no cessa à de ma a oians
saben que s’acaba d’en on a amb gue e s peonis. Alesho es, Aquil·les conside a
ambé oians els peonis i, a més a més, els anomena « oians o gullosos». E iden men ,
un poble que é incles mol o s —possiblemen de sang— amb un al e poble p es-
igiòs, é el seu o igen com a signe d’iden i a p òpia i se n’eno gulleix so in .
Acabo aques a icle dien que el poble peoni é llaços de sang o incles ami-
lia s amb els euc es de T oia. S’a iba a aques a conclusió a causa d’aques ac e
an singula que eben els gue e s peonis23 a les on s on, ins i o , s’a iba a ano-
mena oians als p opis peonis pe boca dels ma eixos oians i d’Aquil·les.
El poble peoni: pa en dels oians Fa en ia 24/1, 2002 53
21. KIRK, G.S i RICHARSON, Nicholas, The Iliad: A Commen a y, London, Camb idge Uni e si y P ess, 1993.
22. El iu Escamand e és ill de Zeus. La adició explica a el naixemen del iu de la següen mane-
a: oban -se a la T òade, He acles a eni se i a p ega al seu pa e Zeus pe al que li indiqués
una on . Zeus a e b o a del e a un pe i co en d’aigua, que el seu ill a oba insu icien .
Alesho es, He acles a exca a la e a i a oba una impo an capa d’aigua, que ou el manan-
ial de l’Escamand e.
23. WEBBER, Ch is ophe , «Paionia», h p://membe s.nbci.com/_XMCM/ h ace/paionia_main.h m
(se . 2000).
Fa en ia 24/1 001-244 7/5/02 09:14 Página 53