Resum
P esen ació de l’ob a de Sancunia ó / Filó. Dis inció en e in e dependència o in e o dinació i
dependència o subo dinació. El ca àc e no dependen (és a di , in e dependen dins l’o ació com-
plexa) de les o acions comple i es o subs an i es amb la unció de subjec e; d’al a banda, el
ca àc e dependen de les al es o acions comple i es o subs an i es. Exposició, o denada ipolò-
gicamen , i comen a i de o es les o acions comple i es que hi ha en el ex de l’ob a anali zada.
Dis ibució de les e e ides o acions comple i es a l’in e io d’aques a ob a, signe indicado de la
a ie a de les se es on s.
Pa aules clau: Sancunia ó, Filó de Biblos, ipologia, o acions subs an i es o comple i es, in e o -
dinació, subo dinació.
Abs ac
The au ho p esen s he wo k o Sanchunia hon / Philo. Then, he dis inguishes be ween in e de-
pendence and dependence o subo dina ion. He discusses also he non-dependen (i.e., in e depen-
den wi hin he complex sen ence) cha ac e o he subs an i e clause o p oposi ion wi h he
unc ion o subjec ; likewise, he dependen cha ac e o he o he subs an i e clauses o p opo-
si ions. A e wa ds, he shows and commen s on he subs an i e clauses o he analysed wo k,
wi h a ypological o dina ion o all hose sen ences. Finally, he explains he dis ibu ion o he
e e ed subs an i e clauses wi hin his wo k, an indica i e sign o he a ie y o i s sou ces.
Key wo ds: Sanchunia hon, Philo o Byblos, ypology, subs an i e clauses o p oposi ions, in e o -
dina ion, subo dina ion.
Fa en ia 23/2, 2001 129-143
Tipologia de les o acions anomenades comple i es
en l’ob a a ibuïda a Sancunia ó.
Dis ibució selec i a
Jo di Co s i Meya
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Depa amen de Ciències de l’An igui a i de l’Eda Mi jana
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
Suma i
1. Subs an i es subjec e
2. Subs an i es objec e di ec e
3. In ini ius inals en cons ucció
pe sonal
4. In ini ius «quasi no dependen s»
5. Indica ius d’es il di ec e
Da a de ecepció: 30/3/2001
Fa en ia 23/2 001-179 23/11/2001 15:51 Página 129
L’ob a de Sancunia ó a què em e e ència és la His ò ia enícia, que coneixem
indi ec amen com a se a pe què ha es a a ibuïda a aques pe sona ge impo an ,
de cai e ances al dins la cul u a enícia (ap oximadamen d’inicis del p ime
mil·leni aC), a pa i de l’a al que ep de Filó de Biblos (segles I-II), en l’ob a homò-
nima del qual és conside ada l’ob a esmen ada com a onamen de la p òpia com-
posició, e a p ecisamen a base de la aducció del enici al g ec dels ex os de
Sancunia ó. Sigui o no sigui del o exac a aques a in o mació ebuda —i, a més, no
ho és ni únicamen ni di ec amen de Filó, sinó que ens a iba a a és del es i-
moni (al amen digne de o a con iança pel que a a la ansmissió ex ual) d’Eusebi
de Cesa ea i de Po i i (ambdós dels segles III-IV)—, el e és que enim una ob a,
agmen à ia, de Filó de Biblos en g ec, la His ò ia enícia, en la in oducció de la
qual se’ns econeix de mane a explíci a que es à inspi ada li e almen en la d’igual
í ol de Sancunia ó, o i que hi ha anma eix un pe i nomb e d’a egi s i comen a-
is que són e iden men p opis de Filó de Biblos com a au o 1.
Doncs bé, el nomb e d’o acions comple i es que obem al lla g d’aques a
His ò ia enícia g ega de Filó, a ibuïda ambé a Sancunia ó pel seu e e i o iginal
enici, es de 54, 3 amb la unció sin àc ica de subjec e i 51 amb la d’objec e di ec-
e. No hi ha cap cas de comple i a explica i a, amb unció sin àc ica d’aposició.
Fo malmen , la majo ia duen el e b en in ini iu i algunes an in oduïdes pe con-
junció (amb indica iu no malmen , amb un sol cas d’op a iu oblic), pe ò no n’hi
ha cap amb el e b en pa icipi. Hi ha algun cas dub ós, que s’hau ia d’a egi a les
xi es donades, i que comen a em en el seu momen . A pa , hi ha una adjec i a
subs an i ada objec e di ec e. També, hi descob im casos d’ús de l’in ini iu en des-
c ipcions, que suposa ien un e b p incipal de llengua —que no hi és—, que con-
e i ia els in ini ius en comple ius amb la unció d’objec e di ec e; són qua e o a-
cions, que he anomena quasi no dependen s pe què ac uen com a p incipals, malg a
se del o pa al·leles a les comple i es, com acabo d’apun a . A més, cal p end e
130 Fa en ia 23/2, 2001 Jo di Co s i Meya
1. Pe simpli ica , doncs, p end em com a base de la nos a anàlisi l’ob a g ega d’aques í ol que ens
ha ansmès Filó, la Φοινικικ στορα, deixan exclosos només els a egi s d’Eusebi de Cesa ea
(exp essions d’enllaç, esums o ci acions indi ec es, comen a is) i d’algun al e au o ci a , segons
la p ecisió que en a em de seguida. Respec e de o a aques a qües ió, sob e l’ob a de Filó-Sancunia ó,
ebuda a a és d’Eusebi de Cesa ea, amb la bibliog a ia pe inen , i, més en conc e , pel que a a
la llengua d’aques a ob a de Filó de Biblos, basada, com hem di , en una ob a enícia del ma eix
í ol que s’a ibueix a Sancunia ó, egeu CORS I MEYA, J., «T e s mo osin àc ics en la llengua de la
Φοινικικ στορα de Filó de Biblos (I)», Fa en ia 19/2 (1997) 9-32 (on p ecisamen , a les p. 13-14,
s’especi iquen els passa ges que ep esen en el ex exac e de Filó a què hem al·ludi abans i, pe
ap oximació, el de Sancunia ó) i «T e s mo osin àc ics en la llengua de la Φοινικικ στορα de Filó
de Biblos (II)», Fa en ia 21/2 (1999) 9-44; en ambdós a icles s’indica la bibliog a ia més impo -
an , gene al i lingüís ica: en pa icula , a.c. (I), n. 1 i 4, i a.c. (II), n. 2-3. D’al a banda, sob e el
pe sona ge i l’ob a de Sancunia ó, pe ò sense abo da el ema de la llengua, podem ci a el esum
de l’es a gene al de la qües ió que ecen men ha p esen a MALDONADO VILLENA, F, «La eogo-
nía de Sanchunia hon, ¿mi o o ealidad?», en Religión, Magia y Mi ología en la An igüedad clásica,
ed. pe CALVO MARTÍNEZ, J.L. (G anada, 1998), p. 123-135; a pa , i ambé des d’una pe spec i a de
con ingu , no lingüís ica, pe ò que esul a complemen à ia pe al nos e es udi pe què inse eix el
ex del ela en el seu con ex , egeu CORS I MEYA, J., «Elemen s na a ius de p ocedència an e-
io a Hesíode en el ela eogònic de Sancunia ó», en De la Es epa al Medi e áneo, ed. pe
MONTERO, J.-L., VIDAL, J. i MASÓ, F. (Monog a ies E idu 1, Ba celona, 2001), p. 307-317.
Fa en ia 23/2 001-179 23/11/2001 15:51 Página 130
en conside ació el cas de 10 o acions p incipals o no dependen s, amb l’addició
d’una al a d’in e dependen ad e sa i a, com desp és comen a em, o es elles, de
e , sense cap dependència de cap p incipal, pe ò que no deixen de depend e d’al-
guna mane a d’incisos del e b φηµ, aquí mol semblan s als que in odueixen
comple i es, com a ci acions que són en es il di ec e: això les a compa ables a
les comple i es objec e di ec e —d’es il indi ec e—, pe ò en indica iu i sense ana
in oduïdes pe conjunció.
Abans d’exposa més de ingudamen o s aques s ipus de comple i es (amb
les ca ego ies semblan s mencionades), cal que ens a u em b eumen a conside a
la ma eixa noció de comple i a en el ma c dels al es ipus d’o acions equipa a-
bles, dins l’es uc u a de l’o ació no simple: compos a o complexa2. D’en ada, les
o acions anomenades comple i es no les podem conside a me amen com un ipus
d’o ació subo dinada. Són subs an i es, és a di , són l’equi alen d’un subs an iu
o sin agma nominal o p onominal (pe ò no d’un sin agma adjec iu subs an i a
—l’o ació adjec i a, ela i a o pa icipial, és o malmen di e en —) en l’o ació no
simple, bé que no ho són pe què puguin eali za qualse ol unció subs an i a, sinó
que només, de e , a pa i de la se a es uc u a o mal, en eali zen una d’aques es
es: subjec e, objec e di ec e, aposició explica i a3. P ecisamen aques a iple pos-
sibili a uncional, que pe a la g an majo ia de g amà ics al lla g de la his ò ia a
(o a ia) e e ència a es uncions sin àc iques que no es oben al ma eix ni ell4,
és un pun clau que posa de mani es la di icul a de la noció d’o ació comple i a
(amb la complexi a de la desc ipció de la iple unció esmen ada) i esul a, sens
dub e, el mo iu més cla que explica no an sols que la g amà ica an iga no a ibés
a la iden i icació d’aques ipus d’o acions, sinó que hàgim hagu d’espe a ins a
inals del segle XVIII pe què es econegués amb el nom que la coneixem, d’en ada
com una a ian més d’o ació subo dinada, l’exis ència de l’o ació comple i a5.
Tipologia de les o acions comple i es en l’ob a de Sancunia ó Fa en ia 23/2, 2001 131
2. Ja hem abo da inicialmen en un al e lloc l’anàlisi esquemà ica de l’es uc u a sin àc ica gene al
de les o acions o clàusules: c . CORS I MEYA, J., «T e s mo osin àc ics ... (II)», Fa en ia 21/2
(1999), n. 3 de p. 11 i quad e V, p. 17-19, amb les no es co esponen s. Pel que a, conc e amen , a
les o acions comple i es, enim la so de pode comp a amb un ecull ecen : JACQUINOD, B. (ed.),
Les Complé i es en G ec Ancien. Ac es du colloque in e na ional de Sain -E ienne (3-5 sep emb e
1998), Tex es éunis e p ésen és pa —, Publica ions de l’Uni e si é de Sain -E ienne, 1999; dins
d’ell, ens són pa icula men in e essan s en la nos a ap oximació a la noció de comple i a, en e
d’al es compa ables, din e l’àmbi més gene al de l’o ació no simple, les apo acions de: LALLOT,J.,
«La complé i e: una espèce insaisissable pou la g ammai e an ique», p. 21-31, BASSET, L., «Des
pa icipiales pa mi les complé i es», p. 33-44, i CRESPO, E., «Pa amè es pou la dé ini ion des com-
plé i es en g ec ancien», p. 45-62.
3. Vegeu les pe inen s obse acions que a sob e els pa àme es e e en s a les uncions subs an i es
(no pas o es, sinó només algunes, com ja hem di ) que poden exe ci les o acions comple i es
CRESPO, E., a.c. (1999), p. 49-50; ambé, p. 47. C ., a més, el e e en als aspec es o mals (a.c., p. 46).
4. La di e ència de ni ell en e, almenys, subjec e i objec e di ec e ha es a opinió comuna en e els
g amà ics ins al segle XX i, dins d’aques segle, no o es les escoles accep en el subjec e com un
ac an o a gumen més i, en de ini i a, com un al e complemen , més o menys impo an , al cos-
a del complemen objec e di ec e (o del complemen aposició).
5. Vegeu l’excel·len exposició que a d’aques a qües ió, amb una anàlisi acu ada de les di icul a s
que ep esen a a la iden i icació de l’o ació comple i a pe pa dels g amà ics an ics, LALLOT, J.,
a.c. (1999), esp. p. 29-30 i 22.
Fa en ia 23/2 001-179 23/11/2001 15:51 Página 131
A a bé, jus amen pe què c eiem que aques es es uncions no es oben al ma eix
ni ell, de cap mane a no podem conside a , com ja hem di més amun , l’o ació
comple i a com a me amen subo dinada; el subjec e, e ec i amen , és un cons i-
uen des aca de l’o ació, jun amen amb el p edica , i es oben ambdós en una
elació d’in e dependència, cosa mol dis in a de la elació de dependència o
subo dinació de l’objec e di ec e espec e del p edica e bal i, almenys, d’aques a
mena d’aposició espec e del nom, o p onom, al qual acompanya6. Aques s dos
da e s són complemen s, el p ime , del nucli del sin agma e bal, la segona, del
nucli d’un sin agma nominal (complemen que po denomina -se ambé modi ica-
do , delimi ado o desc ip o ). El subjec e, en can i, es un cons i uen p ima i —com
el p edica —, amb qui conco da el p edica i amb el qual es à en una elació que
s’anomena d’in e o dinació7.
132 Fa en ia 23/2, 2001 Jo di Co s i Meya
6. Sob e les di e ses menes d’aposició, egeu, p.e., MATTHEWS, P.H., Syn ax, Camb idge, 1981
( p. 1990), p. 220-241, esp. p. 231-233 (on ac a de l’aposició que aquí ens ocupa: una clàusula o
o ació que complemen a un nom). Fem e e ència a l’anàlisi d’aques au o pel seu in e ès i pe què
es em d’aco d amb el alo complemen a i de l’aposició, sense anma eix compa i al es pun s
de la se a exposició, que a a, al amen , no és el momen de discu i .
7. Com hem di més amun (c . la no a 2), ja hem abo da an e io men , d’una mane a indica i a,
l’anàlisi esquemà ica de l’es uc u a sin àc ica gene al de les o acions o clàusules: c .CORS I
MEYA, J., «T e s mo osin àc ics ... (II)», Fa en ia 21/2 (1999), n. 3 de p. 11 i quad e V, p. 17-19,
amb les no es explica i es del quad e. A a old íem simplemen eme e’ns a la n. 3 de p. 11, aca-
bada de ci a , pe acla i els pun s onamen als de la nos a e lexió i alguns dels seus elemen s de
pa ida. Com ja dèiem allí, pe a la nos a nomencla u a hem p es com a pun de pa ença la dis inció
dels ipus de dependència o unció que exposa HJELMSLEV, L., P olégomènes a une héo ie du lan-
gage [Omk ing sp og eo iens g undlæggelse], Pa is, 1971 [Københa n, 1966 (1943)], p. 35-42 i
49-57 ( . esp. 39-47 i 55-64), espec. 38-40 i 50-52 ( . esp. 42-44 i 56-58). S’ha d’a egi que adop-
em alho a —amb algunes modi icacions— la o mulació que en a, en un con ex on s’adme en es
ipus d’uni a s (simples, compos es i complexes), ROJO, G., Aspec os básicos de sin axis uncio-
nal (Málaga, 1983), p. 50-52; ambé, 68-73 (espec. 70-71). Les modi icacions que hem in oduï
a la o mulació de G. Rojo són: eduïm els casos d’in e o dinació o in e dependència en e o a-
cions (comple es, que cons i ueixen amb la espec i a pa ella una o ació compos a) a condicio-
nals, concessi es i ad e sa i es; a més, conside em que no hi ha di e ència en e clàusula i o ació
o, a egi íem a a, p oposició —d’aco d amb aques a nomencla u a usada pe alguns es udiosos,
com an, p.e., alguns dels au o s ecolli s en l’o.c. de JACQUINOD, B. (ed.), Les Complé i es en G ec
Ancien (Sain -E ienne, 1999). Tanma eix, G. Rojo explici a i e isa en pa uns anys desp és la
se a o mulació mencionada (que ha ia queda amb aspec es pe desen olupa ): ROJO, G.; JIMÉNEZ
JULIÁ, T., Fundamen os del análisis sin ác ico uncional (San iago de Compos ela, 1989), espec.
p. 44-47, 55 (almenys, pe ò, amb el ma ís e lexiu de 83-84 sob e la connexió en e subjec e i p e-
dica ) i 61; ambé, 127-130, 133 i 136-146 (amb alguna ec i icació, que no ens acaba de con èn-
ce ), en gene al o adequan algunes de les isions an e io s a una concepció uncional més
o odoxa. D’al a banda, al a di que sob e aques s emes no ens con encen p ou al es isions
g ama icals, com en la no a a què ens es em eme en ja indiquem (i a les quals old íem a a a e-
gi l’o.c. de MATTHEWS, P.H., Syn ax, Camb idge, 1981, esp. p. 168-194): sob e o pe què no aca-
ben d’accep a un pape del subjec e equi alen al del p edica , no es eplan egen les elacions o un-
cions pa -pa o connexions —com di ia G. Rojo—, ni el pape i la unció a ibuïdes adicionalmen
a les anomenades o acions subo dinades. En conseqüència, és al capda all pe o això que hem
ana elabo an la nos a o mulació i nomencla u a d’aco d amb els c i e is que ja s’han ana apun-
an . En de ini i a, doncs, i sense deixa de eni en comp e aspec es impo an s de les al es isions
g ama icals a què acabem d’al·ludi —ja que són in e essan s i esponen a anàlisis p o undes—,
o i que les hem ci ades pe què no ens acaben de con ènce , l’elabo ació que hem e de l’esquema
Fa en ia 23/2 001-179 23/11/2001 15:51 Página 132
L’o ació comple i a no és, doncs, d’en ada subo dinada, sinó que, si és una
subs an i a subjec e, se à una o ació in e o dinada amb el p edica p incipal de
l’o ació complexa. Abans de con inua enda an , con é acla i senzillamen aques
concep e d’o ació complexa. D’aco d amb G. Rojo8podem dis ingi uni a simple
(la o mada exclusi amen pe elemen s pe anyen s a ipus d’uni a in e io s), uni-
a compos a (la que comp èn dos o més elemen s o seqüències del seu ma eix
ipus d’uni a : implica una mena de ecu si i a o al, di ec a) i uni a complexa
(aquella en què un o més dels seus elemen s uncionals consis eix en una seqüèn-
cia pe anyen al seu ma eix ipus d’uni a : implica una ecu si i a pa cial i possible
a di e sos ni ells, di ec a o indi ec a). To nan a l’o ació subs an i a subjec e9, no
es ac a d’una o ació comple a que es à in e o dinada amb una al a o ació com-
ple a, com oco e amb la esi i an í esi ad e sa i es o l’apòdosi i p ò asi condicio-
nals o concessi es, que es an in e o dinades cons i uin ambdues una o ació com-
pos a bipola . No, és una o ació comple a que subs i ueix el subjec e d’una al a
o ació, que l’acull, que alesho es de simple esde é complexa (d’aco d amb la de i-
nició que hem dona ) i que podem anomena p incipal; és més, hom po di que
l’o ació que l’acull, p ecisamen només acollin -la com a o ació subjec e (ja com-
ple a), esde é de e o ació, simul àniamen comple a, complexa i, pe an , p incipal.
És a di , la subs an i a subjec e és un dels elemen s cons i uen s p ima is, jun amen
amb el p edica p incipal —amb el qual enen una elació mú ua d’in e o dina-
ció—, de l’o ació p incipal, complexa, que, sense la subs an i a subjec e, no se ia
ni o ació. En de ini i a, la subs an i a subjec e és, doncs, una o ació in eg an
d’o ació complexa.
Si es ac a d’una comple i a subs an i a objec e di ec e o aposició, són o a-
cions comple es que subs i ueixen un objec e di ec e o una aposició i esde enen,
doncs, com ja hem indica més amun , els complemen s del p edica p incipal o
d’un dels subs an ius, o p onoms, de l’o ació p incipal, la qual amb aques es o a-
cions subs an i es esde é simul àniamen o ació complexa i p incipal (com ho esde-
é amb les o acions dependen s o subo dinades que acull), a no se que ja ho hagi
esde ingu en esde eni alho a o ació comple a pe la p esència d’una o ació subs-
an i a subjec e, in eg an d’o ació complexa. En de ini i a, doncs, pel e que les
subs an i es objec e di ec e o aposició, com la es a de dependen s o subo di-
Tipologia de les o acions comple i es en l’ob a de Sancunia ó Fa en ia 23/2, 2001 133
g ama ical que en el comen a i de la p esen ob a de Filó-Sancunia ó u ili zem es à basada, amb els
ma isos indica s, en les ob es mencionades de G. Rojo i d’ell amb T. Jiménez Juliá, e es en un
con ex uncionalis a, pe ò amb una o a inspi ació i o ien ació glosemà ica de la ambé mencio-
nada ob a del danès L. Hjelmsle , de la qual així ma eix, en un lloc mol des aca , ens conside em
di ec amen deu o s, pe què al cap i a la i ha es a un dels nos es pun s de pa ença, com ja s’ha
mani es a al p incipi d’aques a ma eixa no a.
8. Vegeu ROJO, G., Aspec os básicos de sin axis uncional (Málaga, 1983), esp. p. 71-73, sob e o
pel que a a la de inició es ic a de simple, compos a i complexa. N’es ableix bé la dis inció, pe ò
no n’acaba de eu e o es les conseqûències, com insinuà em a la no a an e io .
9. Pe a o a aques a anàlisi de les o acions subs an i es subjec e, objec e di e e i aposició, que s’ex-
posa en aques pa àg a i en el següen , egeu de nou el quad e que he esmen a més amun (a
les no es 2 i 7): CORS I MEYA, J., «T e s mo osin àc ics ... (II)», Fa en ia 21/2 (1999), quad e V,
p. 17-19, sob e o a a amb les no es explica i es co esponen s, esp. n. 26-27.
Fa en ia 23/2 001-179 23/11/2001 15:51 Página 133
nades acollides, pa icipen d’una o ació que ja és es uc u almen o bàsicamen
comple a (cons i uïda pe subjec e i p edica ), c eiem que els pe oca el nom d’in-
eg ades, en pa icula pe què con é dis ingi -les bé de les subs an i es subjec e,
in eg an s: són, doncs, o acions in eg ades en l’o ació complexa.
Anali zades les o acions anomenades comple i es segons la iple unció sin àc-
ica que, de e , a pa i dels componen s que les con o men, poden assumi , queda
cla , doncs, que el p ime ipus, l’o ació subs an i a subjec e, no és subo dinada i,
en can i, les al es dues, sí, la subs an i a objec e di ec e i la subs an i a aposició.
A a bé, si no els escau, a o s es ipus, el nom d’o ació subo dinada, conside o
que ampoc no els ha d’escau e el nom de comple i a, si és que s’en én l’o ació
comple i a com la que a de complemen , és a di , com un ipus d’o ació subo di-
nada o dependen de la p incipal. C ec que, pel que a al nom més adien , la solució
es à en no nega -los una ma eixa denominació, a esa la se a semblança o mal,
com ho demos a l’es udi dels seus pa àme es10 i la adició que les ha unides,
pe ò s’ha de p ocu a , a la egada, que la denominació esul i el més objec i amen
compa ida possible. Em sembla, doncs, que el millo nom és el de subs an i a
(seguida del nom del sub ipus: subjec e, objec e di ec e o aposició); no hi ha cap
pe ill de con ond e-les amb d’al es possibles subs an i es o o acions equi alen s
a cons uccions nominals que acin al es uncions —o d’una al a mane a—, pe -
què ja du an un nom di e en , com a a el d’adjec i es subs an i ades (o ela i es
subs an i es…) o bé ad e bials... El que c ec que s’ha de bandeja és el nom de
subo dinada aplica a o s es ipus: com hem di di e ses egades, només pe -
oca a les subs an i es objec e di ec e i a les subs an i es aposició. El nom de com-
ple i a, en can i, és mol adicional i es pod ia conse a , pe ò men e s’en en-
gui que ol di que comple en (subs an i a subjec e) o complemen en (subs an i a
objec e di ec e i subs an i a aposició) o, en o cas, que, d’una mane a compa a i-
amen p e e en , són acollides dins l’o ació complexa p incipal11.
Desp és d’acla ides les nocions pe inen s, anem a exposa la ipologia de
les o acions subs an i es o comple i es que apa eixen en l’ob a que comen em,
d’aco d amb els ipus que ja hem a ança al p incipi, dis ingin -la de la de les
al es o acions ja apun ades com a assimilables. Pe ò p è iamen dona em l’e-
qui alència de les sigles u ili zades com a sín esi de l’anàlisi mo ològica i sin àc-
ica e a a cadascun dels ex os que se an ci a s12. S’ha d’ad e i , ambé, que
134 Fa en ia 23/2, 2001 Jo di Co s i Meya
10. Vegeu CRESPO, E., «Pa amè es pou la dé ini ion des complé i es ...», en Les Complé i es en G ec
Ancien, ed. pe JACQUINOD, B. (Sain -E ienne, 1999), p. 45-62.
11. I això no ha de ole di que són subo dinades, segons una noció equí oca d’aques mo que li po
dona el sen i d’equi alen del ‘que unciona dins una uni a més àmplia’ (c ., p.e., G. ROJO, o.c.,
1983, p. 50).
12. O e im gai ebé o es les sigles que hem e se i i hem ingu en comp e —que en g an pa , pe ò
més dispe ses, es poden oba a CORS I MEYA, J., a.c. (I), p. 19 i 23, i a.c. (II), p. 14, 19-20, 33 i
35—, enca a que no o es apa eguin en les ci acions ex uals co esponen s a les en ades que aquí
so i an a les llis es.
Ca ego ies i subca ego ies de mo s:
NP = nom p opi, NpA = nom p opi, e me adjun de nom p opi, NCm = nom comú, NcG = gen-
ilici, subs an i a com a nom comú, AdQ = adjec iu quali ica iu, A/PN= adjec iu / p onom nume al,
Fa en ia 23/2 001-179 23/11/2001 15:51 Página 134
o es les o acions an amb el con ex su icien pe eu e’n l’es uc u a i lligams:
subjec e, p edica , algun complemen o modi icado signi ica iu i els p edica s
de les o acions amb qui é lligams immedia s… A més, cal explici a inalmen
el alo de les pe i es le xes in oduïdes al mig del ex pe a indica les ela-
Tipologia de les o acions comple i es en l’ob a de Sancunia ó Fa en ia 23/2, 2001 135
A/PP= adjec iu / p onom possessiu, A = a icle, A/PD = adjec iu / p onom demos a iu, A/PI
= adjec iu / p onom inde ini o in e oga iu, PP = p onom pe sonal, P/AR= p onom / adjec iu o
ad e bi ela iu, A b = ad e bi, Vb = e b, Ip = Indica iu p esen , Ips = Indica iu passa , I u =
Indica iu u u , Imp = Impe a iu, Sj = Subjun iu, Op = Op a iu, In = In ini iu, P c = Pa icipi
Casos:
N= nomina iu, V= oca iu, A= acusa iu, G= geni iu, D= da iu
Temes e bals:
T1 = ema de p esen , T2 = ema d’ao is , T3 = ema de pe e , T4 = ema de u u
Funcions:
Sb = subjec e, OD = objec e di ec e, Ad = adjec iu, Ap = aposició, D = elemen de e mina iu, Ra =
c. de ègim adnominal, Rp = c. de ègim p eposicional, OI = objec e indi ec e, Ca = c. ci cums an-
cial ad e bal, Cp = c. ci cums ancial p eposicional, P = p edica iu, PN = p edica nominal
Veus:
A = ac i a, M = mi jana, P = passi a
Gène e i nomb e:
ms = masculí singula , s = em. sing., ns = neu e sing, mp = masc. plu al, p = emení plu .,
np = neu e plu ., md = masc. dual, d = em. dual, nd = neu e dual
Nomb e i pe sona:
1ªs = p ime a pe sona singula , 2ªs = segona, singula , 3ªs = e ce a, singula , 1ªp = p ime a pe sona
plu al, 2ªp = segona, plu al, 3ªp = e ce a, plu al, 2ªd = segona pe sona dual, 3ªd = e ce a, dual
Tipus d’o ació a què pe any el p edica :
NDp = no dependen , IDp = in e dependen +, IA = in e dependen -, ad e sa i a, PCc = in e -
dependen -, p ò asi concessi a, PCd = in e dependen -, p ò asi condicional, Qnd = quasi
no dependen , SSb = in eg an d’o ació complexa, subs an i a subjec e, SOD = subs an i a objec-
e di ec e, in eg ada en l’o ació complexa, SAp = subs an i a aposició explica i a, in eg ada, Adj
= adjec i a, in eg ada, Ad = ad e bial gene al, in eg ada, (/o subo dinada sepa ada), ATp =
ad e bial empo al, in eg ada, ACa = ad e bial causal, in eg ada, AFn = ad e bial inal, in e-
g ada, ACs = ad e bial consecu i a, in eg ada, (/o sub. sepa ada), ACp = ad e bial compa a i-
a, in eg ada (/o sub. sepa ada)
Les p ime es sigles, de les ca ego ies de mo s, i aques es úl imes, del ipus d’o ació, an en
neg e a. A més, en els pa icipis i in ini ius amb alo e bal, les da e es sigles aquí subs i-
ueixen la sigla de la unció (co esponen al alo nominal) i duen ambé a con inuació, pe ò
només si es ac a de pa icipis, la sigla del cas, bé que p ecedida de pun . Podem a egi , pe
conclou e, pe al de p ecisa millo la posició ela i a de les sigles esmen ades ins aquí, que
l’o d e no mal de col·loca -les és el següen : ca ego ies (neg e a) i subca ego ies de mo s, casos
o bé emes e bals, uncions o bé eus, gène e i nomb e o bé nomb e i pe sona, ipus d’o ació
(neg e a) o bé unció i cas (pa icipis i in ini ius amb alo nominal) i cas (pa icipis amb alo
e bal).
Indicacions inals:
-IND = indeclinable,
-COP / .COP = e b copula iu, -DIR / .DIR = elació d’es il di ec e: NDp equi alen a comple i a d’e.d.
o p incipal in oduc o a d’e.d., -HIP / .HIP = con ex hipo è ic (p ò asi i apòdosi; ambé, si hi ha
dependència immedia a d’alguna al a p edicació —pe ò alesho es no po a aques a sigla l’o ació
con apun que no sigui dependen , no malmen la p ò asi—): condicional, concessiu, empo al,
-OOB= op a iu oblic, -PNsV / .PNsV = p edica nominal sense e b, -PRqI = p edica egen o
p incipal quasi implíci (massa allunya ), i a en e pa èn esis angula s «<>», segui s de pun s
Fa en ia 23/2 001-179 23/11/2001 15:51 Página 135
cions si àc iques en e les o acions que hi igu en13. Conc e amen , pel que a a
la col·locació, les le xes an al cos a del p edica e bal o nominal, o bé, del
e b copula iu, com a ep esen an s de l’o ació (enca a que alguna egada, que
ja s’indica à, an al cos a del nom que é com a modi icado una o . adjec i a o
subs. aposició):
↑i ↓ elacions d’in e dependència
↑(da e e el p edica ) = o . in e dep. + o equi alen
↓(da an el p edica ) = o . in e dep. - o equi alen
←i → elacions d’in eg ació no adjec i es ni aposi i es (equi alen s a les de
dependència, excep e amb l’o . subjec e); ambé -RED
←(da e e el p edica ) = o . p incipal complexa
→(da an el p edica ) = o . in eg an o in eg ada
↔i ↔ elacions d’in eg ació adjec i es o aposi i es (equi alen s a les de dependèn-
cia), soles o acompanyades d’alguna de les pa elles an e io s (amb les
adjec i es ci cums ancials, o bé bipola s); incloses -REL
↔(da e e el nom amb modi . o da an del ela iu amb an ec. sob een .)
= o . p incipal complexa
↔(da an el p edica ) = o . in eg ada adjec i a o subs . aposició
→↑ i ↓← elacions d’in e dependència i alho a d’in eg ació subs an i a subjec e;
ambé -RES
→(da . el p ed.) + ↑(da . el p ed.) = o . subs an i a subjec e, in eg an
d’o . complexa
↓(da . el p ed.) = p edica coin eg an d’o . complexa + ←(da . el p ed.
/ . cop. —si hi ha PN i . cop.—) = o . complexa p incipal
⇐ elació de dependència, indicada en el p ed. de la p incipal més gene al de
qui depèn la p incipal immedia a (pe ò no s’indica que aques a hi depèn,
lle a que es ac i d’una dependència adjec i a), p incipal immedia a de
l’o ació del p edic. cen al
⇐(da e e el p edica ) = o . p incipal de la p incipal depenen immedia a
136 Fa en ia 23/2, 2001 Jo di Co s i Meya
suspensius, -PRS = cons ucció pe sonal, -Qnd / .Qnd = quasi no dependen , alho a que in e de-
penden , -RA / .RA = elació ad e sa i a (pa icula men duu aques a sigla l’an í esi ad e sa i-
a, pe ò no la esi co esponen ; a més, una NDp en lloc de la esi adien —c . in a, TAa—; ambé,
esi i/o an í esi quan són dependen s immedia es d’una al a p edicació —pe ò alesho es no po a
la sigla l’o ació con apun que no sigui dependen —), -RED= o ac. de ela iu subs an i a objec-
e di ec e, SOD, -REL = o ac. de ela iu subs an i a o o ació de ela iu ci cums ancial o ad e bial,
o bé bipola , -Rep / .Rep = epe ició del p edica pe explici ació o explici ació de p edica implí-
ci , -RES= o ac. de ela iu subs an i a subjec e, SSb, -SbINF = el subjec e del p edica nominal
és in ini iu, -SqAp = subs an i a quasi aposició, a més, amb (↔) da e e el subs an iu, -TAa /
.TAa = esi ad e sa i a absen : an í esi ad e sa i a en espos a a NDp.
13. C . CORS I MEYA, J., «T e s mo osin àc ics ... (II)», Fa en ia 21/2 (1999), p. 35-36, amb n. 45, on
s’exposa un esquema que p ocu a se comple sob e l’ús de les le xes; el ep oduïm amb alguna
co ecció i addició. La no a (aquí es ac a de la no a següen , no a 14) sols la incloem en pa , i
l’ampliem amb d’al es obse acions.
Fa en ia 23/2 001-179 23/11/2001 15:51 Página 136
Cal ad e i només, pe acaba , que les le xes indicado es de elacions d’in-
eg ació d’es il di ec e an en e pa èn esis «(←)» i «(→)».
P esen em les dis in es llis es d’o acions pe o d e al abè ic d’en ades14, p imà-
iamen , i, desp és, pe o d e successiu de sigles, les quals an si uades al inal del
ex espec iu, abans de la e e ència.
1. Subs an i es subjec e
Són es i les es duen el e b en in ini iu, espec i amen del ema de p esen , pe -
e i ao is :
↓Eος ν←... τ γαπηµνον τν τκνων τος κρατοντας πλεως ... ες
σφαγν →πιδιδναι↑, λτρον Vb,In :T1A .-.SSb (10,44b)
O!τως τε →"χειν←→πεπεσαι←↑ %µ&ν ↓παρστη←'ς (κε&νος →γγραφεν
Vb,In :T3M .-.SSb (9,28b)
→Προδιαρρσαι←↑ δ* ↓+ναγκα&ον←... ,τι ... Φονικς ... →(νµιζον ...
→προσεκνουν ... →+φιρουν ... →"νεµον Vb,In :T2A .-.SSb (9,29b)
2. Subs an i es objec e di ec e
Són 51, de les quals 43 duen el e b en in ini iu (17 del ema de p esen , 23 del
ema d’ao is i 3 del ema de pe e ), 7 en indica iu ( o es se del ema de p esen ,
es del emps de p esen i qua e de l’impe e ), amb conjunció (semp e ,τι), i una
en op a iu (oblic, de ema de p esen ), ambé amb conjunció (,τι):
τος πολειφντας φησ0←... κα0 τοτοις 1ορτ2ς →γειν κατ’ "τος
Vb,In :T1A .-.SOD (10,10c)
E4ρηται⇐δ* %µ&ν ... (ν το&ς ..., (ν ο5ς ↔κατασκευ6ζεται←,τι ... <τ ζον> ...
κα0 'ς ες 1αυτν →ναλεται Vb,Ip :T1M .3ªs.SOD (10,48a)
Tipologia de les o acions comple i es en l’ob a de Sancunia ó Fa en ia 23/2, 2001 137
14. És a di , en ada o mo cen al de cada ex ci a ; aquí és el p edica , o e b copula iu, si n’hi ha. A
pa , espec e de les le xes, enca a, cal pun uali za que, en cada cas d’es il di ec e, només
s’assenyala(en) amb la le xa el(s) p edica (s) que no és(són) en ada o mo cen al de la ci ació. En
can i, en els al es casos, anma eix s’assenyalen no malmen , almenys, els dos (o més) p edica s
implica s en cada elació immedia a, sigui qui sigui a qui pe oqui l’en ada, o i que en la ci a-
ció ex ual de l’en ada més impo an o p incipal, p.e., no s’acos uma a assenyala la elació dels
p edica s d’o acions in eg ades adjec i es o ad e bials. D’al a banda, egeu CORS I MEYA, J.,
«T e s mo osin àc ics ... (II)», Fa en ia 21/2 (1999), sob e la p esen ació del ex : n. 9 de p.13,
n. 35 de p. 33 i n. 43 de p. 35; eco dem especialmen que el subjec e implíci (pe ò explíci en el
con ex p ope ) no sols a en cu si a (com o s els subjec es; ambé hi an els p edica s nominals
si l’en ada és pel e b copula iu), sinó que a en e pa èn esis angula s «< >», p ecedi s o segui s
de pun s suspensius; a més, a egim a a que, si se’l col·loca al mig del ex , els pun s suspensius
an abans i desp és; con é eco da ambé que, si el subjec e no és explíci enlloc del con ex p o-
pe , se’l supleix amb l’addició d’un p onom (en cu si a) en e claudà o s «[ ]». A pa , el e b
φησιν / φησι (PE 1. 10, 7a’. 9a’ i 10a’), que ha queda exclòs del ex de Filó-Sancunia ó pe què
cons a que és d’Eusebi —c . CORS I MEYA, J., «T e s mo osin àc ics ... (I)», Fa en ia 19/2 (1997),
p. 13-14—, anma eix l’in oduïm, com a e b p incipal, en les ci acions ex uals de les en ades dels
e bs que en depenen; alesho es el posem en e claudà o s «[ ]», segui de pun s suspensius si cal.
Fa en ia 23/2 001-179 23/11/2001 15:51 Página 137
