El circuit comercial de Barcino : reflexions al voltant de les marques amfòriques

Resum Barcino és encara avui una ciutat romana poc coneguda de la província Tarraconense, que segons la majoria d’especialistes fou fundada per raons polítiques. Malgrat això, una anàlisi detallada de les característiques econòmiques suggereixen que es va crear com a resultat de necessitats comercials, ja que es localitzava en una de les millors zones portuàries del NE de la península. L’article present pretén reconstruir tot el circuit comercial de Barcino a partir de les nombroses estampilles d’àmfores trobades en les excavacions. Aquestes marques comercials no solament evidencien una pròspera producció de vi en l’àrea, sinó també la corresponent demanda externa. Paraules clau: comerç, port, àmfores, segells, Tarraconense. Abstract Barcino is still now a quite unknown Roman city of the Tarraconense province, whose foundation was due to political reasons according to most scholars. However, a thoroughout analysis of the city economic features suggests that it was created as a result of commecial needs, since it was located in one of the most suitable harbours in the NE of the Peninsula. The present paper attempts to reconstruct the whole commercial circuit of Barcino by means of the numerous amphorae stamps recovered in the excavations. These commercial marks not only evidence the thriving wine production in the area, but also its external demand. Key words: trade, port, amphorae, stamps, Tarraconense. Faventia 23/1, 2001 103-129 El circuit comercial de Barcino: reflexions al voltant de les marques amfòriques Piero Berni Millet Universitat de Barcelona [email protected] [email protected] Cèsar Carreras Monfort Universitat Oberta de Catalunya [email protected] Data de recepció: 20/1/2000 Sumari 1. Marques d’àmfores produïdes al Pla de Barcelona i rodalies 3. Marques tarraconenses de fora del Pla de Barcelona 4. Epigrafia amfòrica no tarraconense Corpus dels segells en àmfores Bibliografia Faventia 23/1 000-153 10/5/2001 12:37 Página 103 Poques vegades una ciutat de renom i tan propera a nosaltres com Barcino resulta tanmateix desconeguda en la seva història més antiga. Encara que, des de fa molts anys, s’han estat fent intervencions arqueològiques en el subsòl de la ciutat vella, bona part de les dades d’aquests treballs romanen encara inèdites, i el material exhumat està a l’espera d’estudis especialitzats. Darrerament, s’observa en els investigadors i institucions locals (Museu d’Història de la Ciutat i Servei d’Arqueologia Urbana) una decidida voluntat de treure a la llum aquesta documentació, que ben segur canviarà les concepcions que es tenien fins ara dels orígens de la nostra pròpia ciutat. Ja farà quatre anys, l’abril de 1996, que vàrem iniciar l’estudi de les àmfores romanes trobades a la ciutat1. Posteriorment, a aquest projecte es va incorporar l’arqueòleg municipal Albert Martí, a qui agraïm haver-nos facilitat alguns segells amfòrics inèdits recollits a les excavacions de Correu Vell i Arxiu Administratiu, que enriqueixen, no tan sols el present i primer catàleg de marques per a la nostra ciutat, sinó també les dades epigràfiques que són la base d’aquesta investigació. L’estudi del material està quasi finalitzat, si bé les noves intervencions continuen proporcionant més conjunts amfòrics, i només queda analitzar-los i publicar-ne els resultats en una data propera. Mentre esperem aquesta publicació monogràfica, presentem ara una primera aproximació a la circulació comercial de la Barcino romana d’acord amb l’epigrafia amfòrica documentada. Aquest primer estudi epigràfic parteix d’una xifra de segells important (60 marques, 48 en àmfores tarraconenses). El conjunt pot ser suficient com per a permetre plantejar, per primera vegada, una sèrie d’hipòtesis sobre el paper econòmic que jugà Barcino dins del seu entorn geogràfic2. Paper que potser explica, fins i tot, la seva pròpia fundació, en època d’August, a la fi del s. IaC, com a punt neuràlgic per a controlar i administrar àmpliament el territori laietà. La fundació de Barcino, al mateix cor de la Laietana, va ser un fet clau per a impulsar el progrés econòmic i social de les poblacions del vessant occidental d’aquesta pròspera regió de la Tarraconense Oriental. Durant la Tardo-República, els territoris del vessant oriental, capitalitzats pels nuclis urbans de Baetulo, Iluro, Aquae Calidae, eren els més romanitzats i desenvolupats econòmicament de la Laietana. A la banda occidental de la regió, les poblacions de les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, i Vallès Occidental, no varen començar a gaudir d’un grau de romanització i progrés econòmic semblant fins a poc abans del canvi d’era, quan es va fundar la nova ciutat. Des del començament, la ciutat s’erigí en centre distribuïdor dels productes agrícoles del territori adjacent i punt d’arribada de les mercaderies forànies d’altres indrets de la Mediterrània. Els avantatges de la seva situació geogràfica van 104 Faventia 23/1, 2001 Piero Berni Millet; Cèsar Carreras Monfort 1. Projecte realitzat pel CEIPAC (http://www.ub.es/CEIPAC/ceipac.html; Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, UB), i finançat pel projecte «Corpus de segells en àmfores trobades a Catalunya» (ACES 98 – 22/3). Volem agrair al Museu d’Història de la Ciutat (MHCB), al Servei d’Arqueologia Urbana (SAU) i al Museu Arqueològic de Barcelona (MAB), les facilitats donades per tal d’accedir al material estudiat en aquest treball. 2. A títol comparatiu el corpus de marques d’àmfora de Baetulo proporcina un total de 233 segells (Comas, 1997). Faventia 23/1 000-153 10/5/2001 12:37 Página 104 contribuir, segurament, al desenvolupament del comerç marítim. Gran part de la història de la nostra ciutat s’organitza a partir d’aquesta mediació comercial entre el seu entorn proper i altres centres riberencs i, per això, el destí de la Barcino romana com la Barcelona actual ha estat lligat a les vicissituds econòmiques del seu port, veritable porta a l’exterior. Pel que fa al vi laietà, creiem que la fundació de la ciutat va contribuir a descentralitzar la producció d’uns excedents que tenien el seu origen al vessant oriental de la regió, des de la segona meitat del segle IaC. 1. Marques d’àmfores produïdes al Pla de Barcelona i rodalies Una part important de les àmfores trobades a la ciutat són, sens dubte, produïdes en el seu entorn immediat, en una regió àmplia que correspondria a l’extensió del Pla de Barcelona. Les àmfores locals, predominantment Pascual 1 i Dressel 2-4, es poden identificar visualment a partir de les pastes ceràmiques, que semblen diferir en característiques i composició de les procedents d’àrees properes com el Maresme i el Vallès Oriental i Occidental. Com a característiques singulars d’aquestes argiles tenim el color rosat/crema clar, una fractura irregular, textura rugosa i generalment sorrenca, desengreixant petit i escàs amb presència de quars, calcària, alguns òxids fèrrics ocasionals i quasi absència de mica. En un percentatge molt alt (70-80%), les àmfores tarraconenses trobades a les excavacions de Barcelona responen a aquestes pastes ceràmiques, la qual cosa significa que la majoria d’envasos consumits o redistribuïts a la ciutat procedien del seu hinterland. Aquesta primera conclusió no resulta pas estranya si partim de la base que una de les raons de la fundació de Barcino va ser la creació d’un port destinat a l’exportació dels vins produïts a les vil·les properes al Pla de Barcelona. Malgrat el gran volum d’àmfores locals documentades, a hores d’ara, només 16 marques es poden atribuir a les terrisseries del Pla de Barcelona i les seves rodalies3. La majoria d’àmfores sembla que transportaven les produccions vinícoles locals, del conegut vi laietà, elaborat en les nombroses vil·les properes (Palet, 1997: 172-173); al contrari que els vins, els envasos es produïren només en un nombre limitat de forns4(vegeu la figura 1). En l’actualitat solament es coneixen sis terrisseries al voltant del recinte urbà de Barcino: la vil·la del Cementiri (Montjuïc), la vil·la de l’Estadi (produccions de Pascual 1, Dressel 2-4 i potser imitacions de Dressel 20: Granados i Rovira, 1987), Ntra. Sra. del Port (Pascual 1 i Dressel 2-4), l’avda. Francesc Cambó, el carrer Montcada i el carrer Argenteria. De tots aquests, El circuit comercial de Barcino: reflexions al voltant de les marques amfòriques Faventia 23/1, 2001 105 3. Aquest fet porta a qüestionar-se la funció de les marques en àmfora, ja que aquesta pràctica estava poc estesa en els envasos locals tarraconenses. Si la marca té una funció propagandística de la qualitat d’un cert producte, l’absència significa que el vi contingut per l’àmfora no reuneix la mínima singularitat per fer-se destacar. D’alguna manera, els vins de la Laietana eren més coneguts per la seva abundor que per la seva qualitat (Mart. I 26.9-10; Plini NH. XIV.71). Si la marca tenia una funció administrativa dins de la terrisseria o fiscal, el fet que escassegi a la Tarraconense ens hauria de fer reflexionar. 4. De les darreres anàlisis paleoambientals de l’àrea costanera de la ciutat (C/Argenteria) es desprèn que el cultiu de la vinya era molt escàs a la primera línia de costa i que potser es concentrava a les terres més residuals de muntanya (Montjuïc, Collserola), on els cultius de cereals eren més complicats. Faventia 23/1 000-153 10/5/2001 12:37 Página 105 106 Faventia 23/1, 2001 Piero Berni Millet; Cèsar Carreras Monfort Figura 1. Mapa de la regió de Barcelona. Reconstrucció topogràfica d’acord amb Palet (1997, fig. 46). s e g l e I ? ? L’avinguda de Ntra. Sra. del Port (Barcelona) L’església de Santa Eulàlia de Provençana (l’Hospitalet de Llobregat) Forns de l’Estadi Cementiri de Montjuïc Vil·la romana i necròpolis de l’esglesia de Sant Pau del Camp Necròpolis del carrer Montcada Forn Vil·la romana Can Nyau La Torre dels Pardals Can Cortada (Barcelona) L’estació del tren de Sant Andreu Comtal Vil·la romana de la plaça d’Antoni Maura i forns i necròpolis de l’avinguda de Francesc Cambó Vila Vella (Sant Boi) Vil·la romana, necròpolis i basílica de l’Ajuntament de Cornellà Torreblanca (Sant Just Desvern) Ca l’Estanquer (Sant Feliu de Llobregat) Can Reverter (Sant Vicenç dels Horts) Sitges i vil·la romana de Can Maginàs (Sant Feliu de Llobregat) Hàbitat ibèric i vil·la romana de La Riba (Sant Just Desvern) La Salut-mas Lluhí (Sant Feliu de Llobregat) s e g l e s V I - V I I r . L l o b r e g a t / f . R u b r i c a t u s s e g l e s V I - V I I v . A u g u s t a s e g l e I v . F r a n c i s c a /T r a v e s s e r a v . a d C a s t r u m O c t a v i a n u m Faventia 23/1 000-153 10/5/2001 12:37 Página 106 el forn del carrer Montcada presenta quatre marques diferents coetànies, o sigui que era proveïdor d’àmfores per a diferents productors: C (4 exemplars, 2 variants), QFS (5 exemplars, 2 variants, 4 dels quals es trobaren en el Correu Vell), EPHI i LYA. Cronològicament l’existència d’aquests productors es situa a principis del segle IdC (15-25 dC), ja que els seus segells s’han documentat en dos derelictes ben datats, La Chrétienne H (15-20 dC) (EPHI i LYA) i Sud-Lavezzi C (15-25 dC) (LYA) (Corsi-Sciallano i Liou, 1985: 78-94, 130-144). D’altra banda, coneixem la variant C i QFS en el carregament d’àmfores Pascual 1 de la nau del Cap del Volt (10 aC-5 dC) (el Port de la Selva) (Nieto i Foerster, 1980). A més a més dels terrissers de Barcino, hi ha d’altres marques de terrisseries de les rodalies, com Vila-Vella (QVA, 2 variants), Can Pedrerol (possible PRI, 2 ex.), Can Tintorer (FIR[M). Totes elles es troben a les rodalies de la ciutat, i és precisament el port d’aquesta que sembla que proporciona la millor sortida al mar per als seus vins. En altres segells amb pasta ceràmica local no s’ha pogut identificar la terrisseria on es varen manufacturar. Aquest és el cas de les marques V, VA, AD, QAF/PAR, QCORNER i P (Dressel 20 similis)5, encara que les argiles s’acosten a un origen local. Un dels aspectes més interessants d’aquest conjunt de marques locals és que es troben sovint en els carregaments d’alguns derelictes importants del golf de Lleó (Corsi-Sciallano i Liou, 1985), la qual cosa referma la idea segons la qual aquests vaixells partien inicialment de Barcino on s’havien embarcat les àmfores de diferents terrisseries properes. Així doncs, el port de la ciutat seria el lloc d’emmagatzement i distribució del vins del seu territori. Aquesta visió és diferent en altres autors que proposen una comercialització directe de les àmfores des de les mateixes vil·les d’origen del productes (Nieto i Raurich, 1998), i no la d’un lloc centralitzador per l’emmagatzematge i control de les mercaderies. D’una banda, aquesta hipòtesi de comercialització directa sembla difícil en aquells establiments de la Laietana interior; i de l’altra, entra en contradicció amb les noves evidències de Barcino, i les ja conegudes a Baetulo (Comas, 1997), on trobem marques en àmfores procedents de diverses vil·les del seu territori que estarien en trànsit abans de ser transportades per mar. Malgrat que no s’ha trobat encara cap signe de la localització del port romà de Barcino, recents descobriments poden indicar que seria a l’angle NE de la ciutat (via Laietana-passeig Marítim), indret on es podrien situar els horrea, que emmagatzemarien les àmfores tarraconenses abans d’embarcar-les. Precisament és en aquesta zona de la part baixa de la ciutat on s’han localitzat les més altes densitats d’àmfores laietanes i d’importacions fetes per l’Alt Imperi (Carreras, 1998). Entre els derelictes tarraconenses cal esmentar La Chrétienne H (15-20 dC), on es documentaven fins a sis marques del Pla de Barcelona (PRI, PRIMI?, EPHI, El circuit comercial de Barcino: reflexions al voltant de les marques amfòriques Faventia 23/1, 2001 107 5. Resulta molt interessant la troballa d’un segell en una àmfora Dressel 20 catalana que sembla indicar la producció d’oli local. Ja s’havia suggerit la producció d’aquesta tipologia als forns de la vil·la de l’Estadi, però no ha estat fins als darrers anys que s’han documentat altres exemples a Barcino, Tarraco i l’Aiguacuit. Per a conèixer un estat de la qüestió sobre el tema, vegeu Berni (1998: 80-81). Faventia 23/1 000-153 10/5/2001 12:37 Página 107 QVA, A, FIRM), dues (LYA, A) a Sud-Lavezzi C (15-25 dC), unes altres dues (A, QVA) a Le Grand Rouveau (ca. 50 dC) i quatre (C,V, A, QFS) a Cap del Volt (10 aC-5 dC). Aquestes coincidències suggereixen que el carregament dels vaixells estava força centralitzat en alguns ports ben concrets. Fins i tot proporcionen una forquilla cronològica del moment de màxima difusió dels vins locals, que aniria del 10 aC fins al 50 dC, però sobretot entre el 15-25 dC. Aquest fet cal relacionar-lo amb les conjuntures històriques de la Laietana, amb la fundació de la colònia de Barcino en una data propera al 10 aC i l’evolució de la producció i el comerç a altres centres urbans com Baetulo i Iluro. Si Barcino distribueix bàsicament productes del Pla de Barcelona (Baix Llobregat inclòs), i com veurem més endavant, envasos d’algunes vil·les de l’interior del Vallès Occidental, altres centres portuaris propers, com Baetulo i Iluro, donen la seva prioritat, principalment, a l’àrea del Maresme i el Vallès Oriental (Comas, 1997: 129). Malgrat que Baetulo també documenta alguns segells del Baix Llobregat (Vila Vella, Can Tintorer, Can Pedrerol) sembla que aquest territori organitzat a partir del riu Rubricatum passa posteriorment a estar comercialment subordinat aBarcino. Per contra, Baetulo concentrarà els seus esforços a distribuir els vins dels tallers del Maresme (El Mujal, Can Moré, Sot del Camp, El Morrell i Torre Llauder) i els vins de Lauro del Vallès Oriental (C/Balmes, C/Espartero, Sant Miquel de Martres, Can Vendrell, Can Cabot, Can Collet). Sembla doncs que les dues ciutats es distribueixen el territori laietà d’acord amb la seva proximitat i les possibles esferes d’actuació. 3. Marques tarraconenses de fora del Pla de Barcelona A part dels contenidors vinícoles produïts al Pla i identificables per la seva pasta, n’hi ha d’altres que presenten argiles diferents6. Aquests envasos produïts fora de l’entorn barceloní suggereixen possibles relacions comercials preferencials amb altres regions tarraconenses que cal analitzar en detall. Només s’han identificat sis marques que tenen pastes ceràmiques tarraconenses que no corresponen a la típica argila del Pla de Barcelona. D’aquestes, n’hi ha tres de les quals desconeixem el lloc de producció (LO?, AP? o AR?, TIO?), si bé les comparacions petrològiques amb altres mostres de tallers del Vallès Occidental (zona d’Arraona i Egara) semblen indicar que provenen d’aquesta regió nord-oest de la Laietana. Encara estem a l’inici de la recerca sobre caracterització d’argiles de la Tarraconense i els únics estudis publicats fins ara (Williams, 1995) resulten massa generals per a permetre una microanàlisi regional7. De les dues marques restants, QVG té una pasta ceràmica 108 Faventia 23/1, 2001 Piero Berni Millet; Cèsar Carreras Monfort 6. Lamentablement no hem tingut l’oportunitat de veure personalment alguns dels segells tarraconenses de Correu Vell (A, ET, f, ...]A[..., ...]SSI) i, per tant, no tenim cap descripció de la pasta. D’altres marques sense estudi petrològic són AMANDI, E, ENEI, ..]B, IVL[ITHEOPHIL? 7. Dels estudis petrològics de diferents forns de la província de Barcelona (comarques del Penedès, Vallès, Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme i Osona) s’observen variacions en les pastes ceràmiques que sembla que poden donar lloc a definir àrees geològiques. Aquest treball està encara en curs i, per tant, inèdit, encara que una primera aproximació es troba publicada a Berni, Carreras i Revilla (1998). Faventia 23/1 000-153 10/5/2001 12:37 Página 108 possiblement procedent del Vallès, de la qual tenim un paral·lel a la vil·la de l’Aiguacuit (Terrassa), possible lloc de producció. Tot fa pensar que Barcino seria la millor sortida per als vins produïts en aquesta part del Vallès, la qual tenia excel·lents comunicacions viàries (ramals de la via Augusta) i fluvials (riu Ripoll i Besòs) que la posaria en contacte directe amb aquella. Així doncs, l’àrea d’influència de Barcino estaria compresa entre el Pla de Barcelona i les actuals comarques del Baix Llobregat i Vallès Occidental, zones més allunyades dels altres municipis costaners de la Laietània com Baetulo i Iluro, els quals tindrien les seves pròpies àrees d’influència més al nord de Barcelona. La darrera marca tarraconense forana és CMVSNEP, nom de C(aius) Mvs(sidius) Nep(os), de la qual coneixem el lloc de producció: Mas del Catxorro (Benifallet, Baix Ebre) (Miró, 1988: 219-220; Izquierdo, 1993). És un cas excepcional trobar un producte de la regió més meridional de la Tarraconense Oriental. Potser l’explicació està en la qualitat del seu contingut. Plini el Vell (NH. XIV. 71) esmenta que els vins de Tarraco gaudien de cert prestigi entre els romans per la seva qualitat, i de fet el nostre segell té una difusió continental, molt àmplia (Gàl·lia, Germània i Itàlia), que confirmaria aquesta anomenada. La troballa de Barcelona pot entendre’s de dues maneres: potser el contingut s’havia consumit a la ciutat o bé els productes de Caius Mussidius s’emmagatzemaven aquí esperant d’embarcar-se en vaixells destinats a nodrir les fronteres occidentals i Roma8. També resulta interessant la figura de Nepos, que segons Wiseman (1971: 199) seria un negotiator especialitzat en el comerç de vi de la Tarraconense. Índex nominal dels segells tarraconenses trobats a la ciutat Núm. cat. Segell Lloc de la troballa Tipologia 1 A Correu Vell 1991-1992 indet. 1 A Montcada – Palau Finestres indet. 2 QAF?/PAR Sant Iu / carrer Comtes 1944-50 indet. 3 AD Sant Iu / carrer Comtes 1944-50 indet. 4 AMANDI Argenteria – Víctor Balaguer 1997 indet. 4 AMANDI Arxiu Administratiu indet. 5 AND Correu Vell 1990 indet. 6 AP aut AR Tinell, «costat del Tinell, 1952» indet. 7 C (3 ex.) Montcada 1963 indet. 7 C Montcada 1972 indet. 8 EROS/QCORNER Tinell 1952-53, «subsòl» possible Dressel 2-4 9 E Sant Iu / carrer Comtes 1944-50 possible Pascual 1 El circuit comercial de Barcino: reflexions al voltant de les marques amfòriques Faventia 23/1, 2001 109 8. La marca CMVSNEP es va trobar a Correu Vell, una excavació que concentra un elevat nombre d’àmfores i de segells (10). No es tracta d’un fet excepcional ja que altres excavacions del NE de la ciutat tenen altes densitats d’àmfores i documenten nombrosos abocadors. Aquest fet hauria de relacionar-se amb la possible presència del port i els horrea en aquesta àrea de la ciutat. Si bé encara no hi ha evidències arqueològiques, tot suggereix que es trobaria a prop de Correus i Pla de Palau. Faventia 23/1 000-153 10/5/2001 12:37 Página 109 Núm. cat. Segell Lloc de la troballa Tipologia 10 EP? Sots-tinent Navarro 1985-86 indet. 11 EPHI Montcada 1963 indet. 12 ENEI Ajuntament 1996 indet. 13 ET Correu Vell 1991-1992 indet. 14 QFS Montcada 1972 Pascual 1 14 QFS Correu Vell 1990 Pascual 1 14 QFS (3 ex.) Correu Vell 1991-1992 Pascual 1 15 fCorreu Vell 1991-1992 indet. 16 FIR[… Tinell 1952-53, «subsòl» indet. 17 TIO? Sant Iu / carrer Comtes 1944-50 indet. 18 IVL[ITHEOPHIL Arxiu Administratiu indet. 19 LLC Sant Pau 1998/1999 indet. 20 LESB Arxiu Administratiu indet. 21 LYA Montcada 1963 Pascual 1 22 [CMVSSI]DNEP Correu Vell 1991-1992 Dressel 7-11 23 P Tapineria, «pou» Dressel 20 similis 24 PA Sots-tinent Navarro 1985-86 indet. 25 PRI (2 ex.) Catedral 1989, «rasa» indet. 25 PRI Pia Almoina indet. 26 PRIMI? Sant Miquel 1989 indet. 26 PRIMI? Sots-tinent Navarro 1985-86 indet. 27 V Sant Iu / carrer Comtes 1944-50 indet. 28 QVG Plaça del Rei 1931-35, «subsòl» indet. 29 QVA Plaça del Rei 1931-35, «subsòl» indet. 29 QVA Padellàs 1983 indet. 30 VA Ajuntament 1996 indet. 30 VA Correu Vell 1991-1992 indet. 31 VI Palau Centelles 1990 indet. 32 LDAP? + CA?[… Plaça Verònica 1988 indet. 33 …]A[… Correu Vell 1992 indet. 34 B?, P?, R? Ca l’Ardiaca 1993 indet. 35 …]B?N Correu Vell 1992 possible Pascual 1 36 …]SSI Correu Vell 1991-1992 Pascual 1 37 LO?[… Plaça del Rei 1931-35, «subsòl» indet. 4. Epigrafia amfòrica no tarraconense El repertori epigràfic d’importacions és força diversificat, amb produccions d’origen itàlic, gal, bètic, lusità i africà. Aquesta dada ve a confirmar el caràcter de ciutat-mercat polivalent que va tenir Barcino des que es va fundar. L’epigrafia amfòrica més nombrosa correspon a àmfores d’oli de la Bètica, la coneguda forma globular Dressel 20, amb la qual es va alçar el famós Monte Testaccio de Roma (CIL XV). 110 Faventia 23/1, 2001 Piero Berni Millet; Cèsar Carreras Monfort Faventia 23/1 000-153 10/5/2001 12:37 Página 110 D’aquesta forma ja havíem comptabilitzat 13 segells i 2 tituli picti, que vàrem estudiar i publicar en un treball recent (Berni, 1998). Ara podem afegir-hi dues marques més, QCR i LACONE, de les excavacions d’Argenteria – Víctor Balaguer 1997 i de Padellàs 1983. Les marques d’àmfores d’oli de la Bètica es troben a Barcelona des d’època fundacional, amb els prototips antecessors a la forma globular, i que coneixem amb els noms d’Oberaden 83 i Haltern 71. Els segells es daten al llarg dels segles Ii II dC. A continuació presentem el llistat actualitzat del conjunt de marques en Dressel 20. Segell (* titulus pictus) Lloc de troballa Cronologia Literatura PSAVITI + SVAVI indet. juli-claudi Berni, 1998: 61(a1) i 70 PSAVITI indet. juli-claudi Berni, 1998: 61(a2) SEDAVITI Plaça del Rei 1931-35, «subsòl» juli-claudi Berni, 1998: 61(b2) CHIL Catedral 1989, «rasa» juli-claudi Berni, 1998: 34 QCR Argenteria – Víctor Balaguer 1997 juli-claudi inèdit γ: C]LXXVI * Acadèmia de Bones Lletres juli-claudi Berni, 1998: 106 LACONE Padellàs 1983 inici s. II dC inèdit C]CR? aut Q]CR? Ca l’Ardiaca 1993 tip. s. II dC Berni, 1998: 18 β: M?[VALERI VA]LENTIS?* Sots-tinent Navarro meitat s. II dC Berni, 1998: 105 DOMS indet. meitat s. II dC Berni, 1998: 54 QIM/S Vila de Madrid 1956 meitat s. II dC Berni, 1998: 39(c) QND[… Vila de Madrid 1956 meitat s. II dC Berni, 1998: 50 S]NR? aut Q]MR? Tapineria núm. 5 meitat s. II dC? Berni, 1998: 87 C..[.. Carrer del Verger — Berni, 1998: 78 C?..[… Sant Miquel 1989 — Berni, 1998: 79 ?[… Tinell 1952-53, «subsòl» — Berni, 1998: 88 Finalment, donem la llista dels segells presents a les altres tipologies d’àmfores. Segell Lloc de troballa Tipologia ...]CVAL?[... aut ...]VALC?[... Catedral 1989, «rasa» salaó bètica OPIL Tinell 1952-53, «subsòl» Almagro 50 bètica ATLE[... aut ALTE[... Can Cortada 1987 àmfora de vi itàlica MLIVI]CAVS + SVR Correu Vell 1992 Dressel 2-4 pompeiana IM indet. Gauloisse (4?) IM Palau Centelles 1990 Gauloisse (4?) AT Catedral 1989 Africana II «gran» O Plaça del Rei 1931-35, «subsòl» Africana II «gran»? OD? aut CO? indet. Africana II «gran» El circuit comercial de Barcino: reflexions al voltant de les marques amfòriques Faventia 23/1, 2001 111 Faventia 23/1 000-153 10/5/2001 12:37 Página 111 Dat.: 15-20 dC (Chrétienne H) Lp.: Can Tintorer (el Papiol, Baix Llobregat, a Dressel 2-4) Lect.: FIR[M?]( ). Llegida com a FIR(mus) per Miró (1988: 224) a) Lt.: subsòl Tinell, 1952-53 Lc.: MHCB (XXI-I-5J, XXI-215, 5930), en fragment de paret de peu d’àmfora L’hem ordenat per l’inicial F d’un possible gentilici del tipus Firmus, seguint la lectura d’en Miró. D’altra banda, sembla evident la pèrdua d’una quarta i última lletra (potser la M de FIRM?). FIR ens és només coneguda a Dressel 2-4. Va ser produïda a Can Tintorer (el Papiol, Baix Llobregat). Tant en aquesta terrisseria com a la Chrétienne H (Saint Raphael, Var) s’ha trobat associada amb un segell CLAR (Pascual, 1977: 53, núm. 24 i fig. 7.2; Corsi-Sciallano i Liou, 1985: 82). 17. TIO? Lect.: T?( ) I?( ) O?( ), TIO?( ) a) Lt.: Sant Iu/carrer Comtes, 1944-50 Lc.: MHCB (SI-I8W), peu de forma indeterminada Lit.: Duran i Sanpere, 1943: fig. 43.2. Beltrán Lloris, 1970: fig. 48.61. La peça és de color vermell intens, fractura irregular, textura rugosa, desengreixant abundant i petit/mitjà (quars i calcària de diferents grandàries). Encara que la lectura és dubtosa per la deficient qualitat i conservació de les lletres, creiem haver-la identificada a Cartago, on s’ha publicat recentment una marca semblant (Freed, 1998: fig. 3.21). El paral·lel nord-africà procedeix, probablement, del segon mur d’àmfores que va estudiar Delattre al 1906, amb un context cronològic del segon quart del segle IdC. L’exemplar africà pertany a un pivot de Dressel 2-4, i està imprès a prop d’un segon segell APT (variant sense cap tipus de lligadura). Aquesta associació és força interessant, donat que a la veïna terrisseria de Vila Vella (Sant Boi) n’hi ha la variant APTI (amb lligadura AP), que en Pascual ha llegit com a PATI (Pascual, 1991: 168). 18. IVL[ITHEOPHIL? Pascual, 1991: núm. 114 Dat.: ca. 10 aC-5 dC (Cap del Volt) Lect.: IVL[I THEOPHIL(i) a) Lt.: Arxiu Administratiu Lc.: SAU (AXA 341, 1378), en possible fragment de coll d’àmfora Malgrat la pèrdua de bona part del segell, creiem encertat el fet d’haver-lo identificat amb la sèrie IVLI THEOPHIL. Les mides del text conservat són coincidents amb una de les variants publicades a l’índex d’estampilles d’en Pascual (1991: núm. 114.6 i fig. 245). Tenint en compte que, a excepció de l’exemplar recuperat a Cap del Volt, la resta dels publicats han aparegut fora de Catalunya, la marca de Barcelona és, fins al moment, l’únic testimoni segur 118 Faventia 23/1, 2001 Piero Berni Millet; Cèsar Carreras Monfort Faventia 23/1 000-153 10/5/2001 12:37 Página 118 d’aquesta sèrie trobat dins del nostre territori. La troballa de l’Arxiu Administratiu és prou suggerent per a entendre els interessos comercials d’una família de Iulii a la regió meridional de la Laietana. Creiem que els lliberts Iulius Theophilus i Iulius Anicetus són dos clars exponents de les exportacions de vi en àmfores Pascual 1, mitjançant l’eix comercial marítim Barcino-Narbo, al voltant del canvi d’era. La comercialització de les seves marques tenen molts punts en comú. D’una banda, tots dos individus només segellen àmfores Pascual 1. El mercat receptor de les seves àmfores és gairebé sempre el mateix: Port-LaNautique (Narbona), Vieille Toulouse (Haute Garonne), Ensérune (Aude) (Pascual, 1991: núm. 113 i 114). A més a més, si la nostra troballa permet relacionar Theophilus amb Barcino, la terrisseria que va produir les àmfores d’Anicetus està molt a prop de la ciutat, a la localitat de Vila Vella (Sant Boi de Llobregat). Finalment, tampoc no hem de deixar de banda l’existència d’un THEOP(hilus) en pivot de Dressel 2-4 a la mateixa terrisseria de Sant Boi (López Mullor, 1988: 235), així com també a l’assentament romà i centre productor de Sant Vicent dels Horts (Caralt et. al., 1989: 374 s.). 19. LLC Dat.: context juli-claudi Lect.: L. L( ) C( ) a) Lt.: Sant Pau, 1998/1999 Lc.: SAU (96/98-202-15), peu de forma indeterminada Segell nou. Es va trobar juntament amb un conjunt homogeni de formes bètiques Dressel 20 de tipologia del segon quart del s. IdC. 20. LESB Pascual, 1991: núm. 122 Lect.: LESB( ) Lp.: Pla de Barcelona a) Lt.: Arxiu Administratiu Lc.: SAU (AXA 341, 7-A-1), peu de forma indeterminada Un paral·lel de Bordeus, en vora de Pascual 1, està recollit a l’índex d’en Pascual. 21. LYA Pascual, 1991: núm. 131 Dat.: ca. 15-25 dC? (Sud Lavezzi C) Lp.: Forn de Montcada Lect.: LYA( ). Llegida com a LYA(eus) per Miró (1988: 224) i LYA(cus) per Pascual. a) Lt.: carrer Montcada, 1963 Lc.: MHCB (caixa 6), en el colze de la nansa d’una àmfora Pascual 1 La peça és de color rosat-crema clar, fractura irregular, textura rugosa, desengreixant escàs i petit (quars, calcària i òxid). L’exemplar de Barcelona pertany a una àmfora Pascual 1. El paral·lel de la nau de Sud Lavezzi C (Bonifaci, Còrsega) apareix en pivot de Dressel 2-4. El fet de tenir documentada la mateixa marca en tipus diferents d’àmEl circuit comercial de Barcino: reflexions al voltant de les marques amfòriques Faventia 23/1, 2001 119 Faventia 23/1 000-153 10/5/2001 12:37 Página 119 fores, s’explica per la fabricació conjunta d’àmfores Pascual 1 i Dressel 2-4, des del canvi d’era fins a poc després del principat de Tiberi (Revilla, 1995: 51). D’altra banda, el segell LYA de Sud Lavezzi C es troba associat a VIC, i aquest últim està ben datat a La Chrétienne H entre el 15 i el 20 dC. 22. [CMVSSI]DNEP Callender, 1965: núm. 399; Miró, 1988: 219-220; Revilla, 1995: núm. 2 Dat.: 0-10 dC (La Longarina); 11 aC16 dC (Haltern) Lp.: Mas del Catxorro (Benifallet, Baix Ebre) Lect.: C. MVSSID(i) NEP(otis, -otani, -otilliani) a) Lt.: Correu Vell, 1991-1992 Lc.: SAU (CV-325-96), coll de Dressel 7-11 Aquesta troballa és el resultat dels intercanvis comercials entre Barcino i la regió més meridional de Catalunya. Es va fabricar a Mas del Catxorro (Benifallet, Baix Ebre) i apareix impresa en diferents tipus d’àmfores: Pascual 1, Dressel 7-11 i Oberaden 74. Té un abast comercial dens i llunyà: Islas Columbretes, golf de Fos (Bouches-du-Rhône), Vaison (Isère), Haltern, La Longarina (Ostia), Roma. Sobre l’origen i la identitat d’aquest personatge, vegeu Revilla (1995: 150, nota 595) i Wiseman (1971: 199). 23. P Comas, 1997: núm. 157-161 i 190-191. Pascual, 1991: núm. 164 Dat.: tip. juli-claudia Lect.: P( ) a) Lt.: pou carrer Tapineria Lc.: MHCB (TAP-97-1), en el llavi extern d’una Dressel 20 similis. Es tracta del primer segell trobat en una imitació tarraconense de la famosa Dressel 20 d’oli de la Bètica. La peça és de color vermell-marró intens, fractura irregular, textura rugosa, desengreixant abundant i petit/mitjà (quars i calcària). La tipològica del recipient és anàloga a les fabricades durant el període juli-claudi (Berni, 1998: fig. 7). El conjunt d’imitacions de Dressel 20 tarraconenses trobat en diferents indrets de Catalunya és molt reduït (Berni, 1998: 80-81). Es tracta d’un fenomen que sembla perdurar fins a la fi del s. IdC, coincidint amb el període més important de les exportacions de vi de la Tarraconense oriental. Marques P apareixen també sovint a les àmfores de vi. A prop de Barcelona, la tenim documentada a Vila Vella (Sant Boi, Baix Llobregat) en cartel·la circular (Revilla, 1995: núm. 14). Altres variants se’n coneixen en alguns centres productors del Vallès Oriental (Caldes de Montbui) i del Maresme (Llauder, Mataró) (Pascual, 1991: núm. 164). A Badalona la tenim en àmfora Dressel 2-4, amb cartel·la de diferent disseny, i amb la lletra a vegades retrògrada. Segons M. Comas, algunes marques van ser recollides d’un context d’època de Claudi. 24. PA Lect.: PA( ), P. A( ) Lp.: Pla de Barcelona 120 Faventia 23/1, 2001 Piero Berni Millet; Cèsar Carreras Monfort Faventia 23/1 000-153 10/5/2001 12:37 Página 120 a) Lt.: Sots-tinent Navarro, 1985-86 Lc.: SAU peu d’àmfora indeterminada Marca desconeguda. 25. PRI Comas, 1997: núm. 163-164. Pascual, 1991: núm. 183. Revilla, 1995: núm. 29 Dat.: 15-20 dC (Chrétienne H) Lp.: Pla de Barcelona (potser Can Pedrerol) Lect.: PRI( ) aut P. R( ) I( ). PRI(mus, -imulus, -migenius) segons Pascual a) Lt.: rasa Catedral, 1989 Lc.: SAU (RC-89-8-260), peu d’àmfora indeterminada b) Lt.: Pia Almoina Lc.: SAU (329-31), petit fragment de paret (potser de pivot?) c) Lt.: rasa Catedral, 1989 Lc.: SAU (329-31), peu d’àmfora indeterminada Seguint la proposta d’en Pascual llegim un cognomen servil del tipus PRI(mus), PRI(mulus), PRI(migenius), etc. Tant PRI com la variant PR (Pascual, 1991: 181) es relacionen amb el mateix nom. Totes dues variants apareixen a la nau Chrétienne H a Dressel 2-4. Segons M. Comas van ser produïdes a Can Pedrerol (Castellbisbal, Vallès Occidental). D’altra banda, coneixem el segell PRI (amb la lligadura RI) al taller de Can Collet (Llinars del Vallès, Vallès Oriental) (Revilla, 1995: núm. 29). 26. PRIMI? Dat.: 15-20 dC (Chrétienne H) Lect.: PRIMI? Lp.: Pla de Barcelona a1) Lt.: Sots-tinent Navarro, 1985-86 Lc.: SAU peu d’àmfora indeterminada a2) Lt.: Sant Miquel, 1989 Lc.: SAU (305.1485-1) peu d’àmfora indeterminada Les tres primeres lletres poden llegir-se com a PRI, i els darrers quatre traços semblen dibuixar la terminació MI del nom Primus (vegeu núm. anterior). L’hem pogut datar amb precisió gràcies a un paral·lel que hem identificat entre les marques il·legibles de La Chrétienne H (Santamaria, 1984: 30, El circuit comercial de Barcino: reflexions al voltant de les marques amfòriques Faventia 23/1, 2001 121 Faventia 23/1 000-153 10/5/2001 12:37 Página 121 núm. Q.18), on apareix imprès a Dressel 2-4. 27. V Pascual, 1991: núm. 241.3; Revilla, 1995: núm. 42 Lp.: Pla de Barcelona Lect.: V( ) a) Lt.: Sant Iu/carrer Comtes, 1944-50 Lc.: MHCB (SI-I6N), peu d’àmfora indeterminada La peça és de color rosat-crema clar, fractura irregular, textura rugosa, desengreixant escàs i petit (quarç i calcària). La marca V en cartel·la triangular només ens és coneguda a Port-LaNautique sobre Pascual 1 (Bergé, 1990: 183). Els altres paral·lels tenen cartel·la de diferent forma i poden apareixer a Pascual 1 o Dressel 2-4: Torre Llauder (Mataró, el Maresme), Badalona, Cap del Vol (Port de la Selva; 10 aC-5 dC) i Fréjus (associada a R). 28. QVG Pascual, 1991: núm. 170 i 171 Lect.: Q. V( ) G( ) a) Lt.: subsòl plaça del Rei, 1931-35 Lc.: MHCB, pivot d’àmfora indeterminada Lit.: Duran i Sanpere, 1943: fig. 43.1; Beltrán Lloris, 1970: fig. 48.70 La peça és de color vermell-marró, fractura irregular, textura rugosa, gran quantitat de desengreixant de dimensions petites/mitjanes (quars, calcària i mica escassa). Es tracta d’una marca triliteral. Proposem llegir-la com les inicials d’un tria nomina Q. V( ) G( ), descartant-ne lectures anteriors, com PGV d’en Pascual. Podem establir una relació nominal entre Q. V( ) G( ) i el personatge representat a la coneguda sèrie QVA de la veïna terrisseria de Vila Vella (Sant Boi, Baix Llobregat) (cf. núm. següent). D’altra banda, tenim totes dues famílies de segells constatades a la mateixa excavació del subsòl de la plaça del Rei. A més de la peça de Barcelona, coneixem uns altres dos paral·lels a Catalunya. El primer pertany a la vil·la romana i productora de l’Aiguacuit (Terrassa, Vallès Occidental) (Barrasetas, 1994). El segon és una troballa inèdita, sense cap context, que hem documentat recentment als magatzems del Museu Arqueològic de Barcelona. A fora de Catalunya el trobem a Torre Vella d’en Loçano (Ciutadella, Menorca), i a Cartago. Aquest últim està datat en el segon quart del s. IdC (Freed, 1998: 353 i fig. 3.19). Totes les peces esmentades es conserven en peu d’àmfora indeterminada. 29. QVA Callender, 1965: núm. 1510; Pascual, 1991: núm. 197; Revilla, 1995: núm. 14 Dat.: 15-20 dC (Chrétienne H) ca. 50 dC (Le Grand Rouveau) 10-1 aC (Le Grand Ribaud D) Lp.: Vila Vella (Sant Boi, Baix Llobregat) Lect.: Q. VA( ), Q. V( ) A( ), QVA( ) a) Lt.: subsòl plaça del Rei, 1931-35 Lc.: MHCB, peu de forma indeterminada, sota un grafit T ante cocturam 122 Faventia 23/1, 2001 Piero Berni Millet; Cèsar Carreras Monfort Faventia 23/1 000-153 10/5/2001 12:37 Página 122 Lit.: Duran i Sanpere, 1943: fig. 43.5. Beltrán Lloris, 1970: fig. 48.59 b) Lt.: Padellàs, 1983 Lc.: MHCB, sense referència; peu d’àmfora indeterminada Podem distingir dos grups de variants per la família de segells QVA, en funció de si porten o no lligadura VA. Tots dos són presents a Barcino i a la veïna terrisseria de Vila Vella, i són coneguts únicament en pivots d’àmfora Dressel 2-4 (López Mullor, 1998: 235). També al centre productor de Can Portell (Argentona, el Maresme) hi ha el segell QVA sense nexe, en un pivot d’àmfora indeterminada (Revilla, 1995: núm. 41). Cada una de les dues variants tenen associats diferents noms de segells, que semblen correspondre a inicials de noms servils de terrissaires, la qual cosa reforça la possible identitat d’un personatge lliure a les sigles QVA. La variant amb nexe s’acompanya de les següents inicials de noms servils: QAE, SAP, SOS; l’altra apareix amb DE o IVC. Tot aquest conjunt de variants i d’associacions es daten al voltant del canvi d’era: La Chrétienne H (15-20 dC), Le Grand Rouveau (meitat s. IdC), Le Grand Ribaud D (10-1 aC), etc. 30. VA Lp.: Pla de Barcelona Lect.: VA( ) a1) Lt.: Ajuntament, 1996 Lc.: SAU (CAT-103), en peu d’àmfora indeterminada a2) Lt.: Correu Vell, 1991-1992 Lc.: SAU, en un fragment informe de possible pivot Marca coneguda a Port-La-Nautique en Pascual 1 (AA.VV., 1993: 10). 31. VI Lect.: VI( ) a) Lt.: Palau Centelles, 1990 Lc.: SAU (PC-90 21/24 bis núm. dif. 1), en un petit fragment de peu d’àmfora indeterminada Segell nou. Potser es pot relacionar amb la variant VIC (Pascual, 1991: núm. 247), que té paral·lels als derelictes de La Chrétienne H i Sud Lavezzi 3. El circuit comercial de Barcino: reflexions al voltant de les marques amfòriques Faventia 23/1, 2001 123 Faventia 23/1 000-153 10/5/2001 12:37 Página 123 Ignoti tarraconenses 32. LDAP? + CA?[… Lp.: Sant Boi (Baix Llobregat)? a) Lt.: Plaça Verònica, 1988 Lc.: SAU (A-28-B), dos segells en un pivot d’àmfora indeterminada La pèrdua de bona part del relleu de les lletres fa molt difícil la lectura dels dos segells. No obstant això, creiem haver identificat totes dues marques en un recull d’estampilles del terme municipal de Sant Boi de Llobregat, publicat per M.L. Barreda (1989: 470-476). El primer segell ha estat llegit per l’autora com a LDAP (amb lligadura LP), el segon no ha pogut ser llegit, però creiem que podria tractar-se de la mateixa peça. 33. ...]A[... a) Lt.: Correu Vell, 1992 Lc.: SAU (CV-92-325-79), pivot d’àmfora indeterminada Poques són les marques recollides a l’índex d’en Pascual amb un disseny semblant d’aquestes característiques: PAS de Cartago i Menorca; CPAV de Menorca (Pascual, 1991: 63 i 166). 34. B?, P?, R? Lect.: ... B?( ), P?( ), R?( ) a) Lt.: Ca l’Ardiaca, 1993 Lc.: SAU (333-U-7), en peu d’àmfora de forma indeterminada De nou una marca de petites dimensions en cartel·la circular (vegeu núm. 1 i 7.b). Donat que la forma del cap és arrodonida, creiem que pot tractar-se d’una B, d’una R o d’una P. 35. ...]B?N Lect.: ... B?( ) N( ) a) Lt.: Correu Vell, 1992 Lc.: SAU (CV. 325-45), a la part superior d’un fragment de nansa de possible Pascual 1 36. ...]SSI Lect.: CI]SSI? a) Lt.: Correu Vell, 1991-1992 Lc.: SAU (CV-92-325-96), en un fragment de vora de Pascual 1 Amb un final semblant coneixem el segell CISSI: El Mujal (Calella, el Maresme) (Pascual, 1991: núm. 52) i també a les àmfores Dressel 2-4 de la nau Perduto (Bonifaci, Còrsega) (Corsi-Sciallano i Liou, 1985: 145-147). Malauradament, tots aquests paral·lels tenen les dues lleters S d’escriptura retrògrada. 37. LO?[... Lect.: LO?[... 124 Faventia 23/1, 2001 Piero Berni Millet; Cèsar Carreras Monfort Faventia 23/1 000-153 10/5/2001 12:37 Página 124 a) Lt.: subsòl plaça del Rei, 1931-35 Lc.: MHCB, en peu d’àmfora de forma indeterminada La peça és de color vermell-marró, fractura irregular, textura rugosa, desengreixant abundant i petit (quarç i calcària de diferents grandàries). B. Producció de la Vall del Guadalquivir 38. LACON[E Bonsor, 1931: núm. 61; Carreras i Funari, 1998: núm. 6; Ponsich, 1991: 63, núm. 17 Lp.: Alcotrista Lect.: L. A( ) C( ) ONE( ) a) Lt.: Padellàs, 1983 Lc.: MHCB, fragment superior de nansa de Dressel 20 Segell produït a la terrisseria del Cortijo Alcotrista, a prop del riu Genil. Fora d’Andalusia en tenim documentat un segon paral·lel a Londres. 39. QCR Callender, 1965: núm. 1441; CIL XV, 2763a; Carreras i Funari, 1998: núm. 130 Dat.: 40-90 dC (Avenches) Lect.: Q. C( ) R( ) a) Lt.: Argenteria-Víctor Balaguer, 1997 Lc.: SAU (6004-865-5), fragment superior de nansa de Dressel 20 Segons una datació d’Avenches (Schüpbach, 1983), QCR es data al voltant de la meitat del s. IdC. Aquest context ve corroborat a l’excavació d’Argenteria, amb la presència del segell tarraconense AMANDI (vegeu núm. 4). C. Producció de la costa sudbètica 40. ...]CVAL?[... aut ...]VALC?[... Lect.: ...] C( ) VAL( ) [... aut ...]VAL( ) C( ) [... a) Lt.: rasa Catedral, 1989 Lc.: SAU (RC-89-8-260), a l’arrencament inferior de la nansa d’una possible àmfora de salaons. Desconeguda. 41. OPIL Lect.: OPIL( ) a) Lt.: subsòl Tinell, 1952-53 Lc.: SAU, en un petit fragment superior de nansa d’àmfora del tipus Almagro 50 Lit.: Keay, 1984: fig. 58.6 Segons S.J. Keay pertany al grup tipològic XVIa, variant del sud de la Bètica. El circuit comercial de Barcino: reflexions al voltant de les marques amfòriques Faventia 23/1, 2001 125 Faventia 23/1 000-153 10/5/2001 12:37 Página 125 D. Producció itàlica 42. ATLE[... aut ALTE[... Lect.: ATLE[... aut ALTE[... a) Lt.: Can Cortada, 1987 Lc.: SAU (1004-23), peu de forma indeterminada d’una àmfora de vi Marca desconeguda. E. Producció campana 43. MLIVI]CAVS + SVR Hesnard et. al., 1988: 49. Dat.: 10-1 aC (Le Grand Ribaud D) Lp.: Pompeia, regió del Vesubi. Lect.: M. LIVI CAVS(ori) + SVR(us Fecit) a) Lt.: Correu Vell, 1992 Lc.: SAU (CV. 325-81), al colze d’una nansa bífida Dressel 2-4 pompeiana M. LIV(ius) CAVS(orius) va ser, juntament amb Lucius Eumachius, un dels representants més destacats de les exportacions de vi pompeià durant el canvi d’era (Tchernia i Zevi, 1972). La distribució geogràfica de les marques de Causorius i d’Eumachius és molt àmplia i arriba als quatre vessants de la Mediterrània. A la Mediterrània centroccidental, totes dues marques tenen una distribució geogràfica quasi idèntica. Les marques d’Eumachius es troben a Ostia, Àfrica (Cartago, Algèria), Gàl·lia (Var, golf de Fos), i Hispània (Empúries, Menorca). Les de Causorius, a Cartago, Ostia, Var, Vindonissa, Mataró, Barcelona i Menorca. Totes dues famílies de segells s’han documentat a la nau de Le Grand Ribaud D (Var), de poc abans del canvi d’era (Hesnard et al., 1988). Les àmfores de Causorius apareixen sovint associades a noms d’esclaus: AMP(hius) S(ervus Fecit), SVR(us Fecit). Segons A. Hesnard, la producció vinícola pompeiana dels Livii perdurava encara al moment de l’erupció del Vesubi (79 dC). El testimoni d’aquell moment és un segell inèdit de M. Livius Quad(ratus) en àmfora Dressel 2-4, descobert entre les runes de la vil·la d’Oplontis (Hesnard et al., 1988: 49-50). F. Producció gala 44. IM Lect.: IM( ) aut I( ) M( ) a1) Lt.: Sense referència Lc.: MHCB (VIII-6F), incisa al coll d’àmfora Gauloise a2) Lt.: Palau Centelles, 1990 Lc.: SAU (PC-90-27), incisa a la part inferior del coll d’un àmfora Gauloise Marca desconeguda. 126 Faventia 23/1, 2001 Piero Berni Millet; Cèsar Carreras Monfort Faventia 23/1 000-153 10/5/2001 12:37 Página 126 Bibliografia AA.VV (1993a). «Port La Nautique (Narbonne, Aude). Fouille de sauvetage realisée du 18-12-1992 au 25-04-1993». ANTEAS, 001714. — (1993b). «Port La Nautique (Narbonne, Aude). Fouille de sauvetage realisée du 1-5-1993 au 31-05-1993». ANTEAS, 53. BARRASETAS I DUNJÓ, E.; MARTÍN I MENÉNDEZ, A. et al. (1994). «La vil·la romana de L’Aiguacuit». Memòries d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 6. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. BARREDA I CASANOVA, M.L. (1989). «Estampilles sobre àmfora, tegula, comuna oxidada romana i un exemple de grafitti zoomòrfic sobre comuna oxidada romana-Sant Boi». I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat, Castelldefels, 28, 29, 30 abril 1989, p. 470-476. BELTRÁN, M. (1970). Las ánforas romanas en España. Zaragoza. BERGÉ, A. (1990). «Les marques sur amphores Pascual 1 de Port-la-Nautique». Cahiers d’Archéologie Subaquatique, IX, p. 131-201. El circuit comercial de Barcino: reflexions al voltant de les marques amfòriques Faventia 23/1, 2001 127 G. Producció africana 45. AT Dat.: tip. meitat s. III dC (Cabrera III) Lp.: Byzacena Lect.: AT( ), A( ) T( ) a) Lt.: Catedral, 1989 Lc.: SAU (CAT-89-A-1006), coll d’àmfora Incís en un coll d’àmfora del tipus Africana II «gran» (variant Keay IIIA «similar»). La forma de la vora és semblant a les recollides al derelicte balear de Cabrera III, de mitjan s. III dC (Bost, Campo et al., 1992: fig. 34). 46. O Dat.: meitat s. III dC (Cabrera III) Lp.: Byzacena Lect.: O( ) a) Lt.: subsòl plaça del Rei, 1931-35 Lc.: MHCB (II-8H), incisa a la part mitjana d’una nansa La marca apareix incisa sobre una nansa de secció ovalada. A Sa-Nitja (Mercadal, Menorca) troben un segell O amb les mateixes característiques (Nicolás, 1979: núm. 84). Cal finalment parlar d’un tercer testimoni, amb idèntiques dimensions, imprès en un coll d’Africana II «gran» a la citada nau de Cabrera III (meitat s. III dC) (Bost, Campo et al., 1992: fig. 40.10.). 47. OD? aut CO? Lp.: Byzacena Lect.: OD( ), CO( ) aut C( ) O( ) a) Lt.: sense referència Lc.: MHCB (VIII-6F), incisa en coll d’àmfora Tipologia tardana, variant d’Africana II «gran». La vora té un perfil diferent a les classificades per en Keay en el grup IIIa: més gruixuda, perfil triangular i llavi caigut cap endins, amb un plec a la paret interna. Faventia 23/1 000-153 10/5/2001 12:37 Página 127