Ressenyes

Fa en ia 22/2, 2000 145-170
RESSENYES
G.R. Tse skhladze edi a una no a ecopila-
ció d’es udis b eus de di e sos au o s sob e
alguns aspec es de la coloni zació g ega del
ma Neg e. L’ob a é com a objec iu an la
di ulgació de les no e a s, p incipalmen
a queològiques, com la e isió c í ica del
ma e ial conegu , a la llum de les no es apo -
acions cien í iques. No és la p ime a egada
que Tse skhladze encapçala una inicia i a
d’aques a mena, sinó que més a ia con inua
en la ma eixa línia de eball, ma cada pe la
olun a de p omou e un diàleg sob e el ema
que in oluc i dues comuni a s cien í iques,
l’occiden al i l’exso iè ica, dis anciades
du an mol de emps pe aons polí iques i
lingüís iques — ossica non legun u 1. Pe
aques mo iu, malg a que els au o s dels a i-
cles enen p ocedències mol di e ses, o es
les con ibucions es an esc i es en llengües
cien í iques d’àmplia di usió i accessibili a .
D’al a banda, al i com Tse skhladze mani-
es a (p. 7), la selecció de les apo acions ha
es a eali zada des de la con icció que només
una col·labo ació in e disciplina po e
a ança el nos e coneixemen sob e la colo-
ni zació g ega, i pe això s’hi ha dona cabu-
da a con ibucions d’a queòlegs, his o iado s,
epig a is es, lingüis es i ilòlegs.
El olum cons a de 16 a icles, els í ols
i con ingu s dels quals passem o segui a
enume a .
1) Ob e el ecull l’apo ació del ma eix
Tse skhladze, «G eek Colonisa ion o he
Black Sea A ea: S ages, Models and Na i e
Popula ion» (p. 9-68), on s’exposa un ampli
es a de la qües ió, a mane a de capí ol in o-
duc o i. P enen com a pun de pa ida la
in e p e ació c í ica de les dades a queolò-
giques, Tse skhladze eco e les p incipals
apo acions a l’es udi del desen olupamen
de les colònies g egues en el li o al pòn ic
i de les elacions amb les poblacions locals.
Amb una g an capaci a de sín esi bibliog à-
ica —de g an u ili a pe a qualse ol que
ulgui inicia -se en el ema— i de judici c í-
1. C . p. e. G.R. TSETSKHLADZE-F. DEANGELIS (eds.), The A chaeology o G eek Colonisa ion. Essays
dedica ed o Si John Boa dman, Ox o d, 1994, o G.R. TSETSKHLADZE (ed.), Ancien G eeks Wes
and Eas , Leiden (publicable ben a ia ).
TSETSKHLADZE, Gocha R. 1998.
The G eek Colonisa ion o he Black Sea A ea. His o ical In e p e a ion
o A chaeology.
His o ia Einzelsch i en 121
S u ga : F anz S eine Ve lag. 336 p. + 44 ig. ISBN 3-515-07302-7
Fa en ia 22/2 145-170 22/11/2000 15:19 Página 145
ic, Tse skhladze ens eco da, una egada
més, que en la ma Neg a ampoc no hi ha
un únic model de coloni zació i que o e-
ball endega des d’aques pun de is a
empob eix la eali a .
2) En l’es udi de M. Vassile a, «G eek Ideas
o he No h and he Eas : Mas e ing he
Black Sea A ea» (p. 69-77), es desen olu-
pa la ca ac e i zació ipològica g ega d’al-
gunes poblacions si uades a les zones
o ien als i sep en ionals de l’ecumene (pa -
icula men , els igis i els cimme is).
Vassile a conside a que la concepció g ega
d’aques es poblacions no esponia en època
a caica a una e ade coneixemen de les
à ees geog à iques in oluc ades, a causa de
possibles con ac es p ecolonials, sinó que
més a ia es ac a ia d’un enomen d’in e-
acció cul u al i de ans asamen d’in o -
mació en e di e en s pobles. La cos a
mino asià ica sembla ha e es a el nucli de
ges ació d’aques enomen que con ibuí sen-
siblemen a l’o denació i concepció mí ica
de l’ecumene.
3) A. Fol, «Pon ic In e ac ions: he cul o
Sabazios» (p. 79-84), anali za la di usió del
cul e de la di ini a àcia Sabazios al li o-
al pòn ic occiden al, concebu com un eno-
men d’in e acció «g ecobà ba a».
4) M. Laza o , «No izen zu g iechischen
Kolonisa ion am wes lichen Schwa zen
Mee . Sch i quellen und a chäologische
Denkmäle » (p. 85-95), o e eix una ac ua-
li zació de les dades a queològiques ac ual-
men disponibles sob e 6 colònies g egues
de la cos a occiden al de la ma Neg a:
Apol·lònia, Anquíale, Mesèmb ia, Odessos,
C unos i Bizone. L’au o esmen a les escas-
ses on s li e à ies que ecullen in o mació
sob e la coloni zació del li o al pòn ic occi-
den al, pe ò les u ili za d’una mane a me a-
men e e encial i, en algun cas, equi ocada.
Així, pe exemple, quan, en pa la de
Mesèmb ia, Laza o es e e eix al passa ge
d’Es abó VII, 6, 1, diu: «Nach S abo
(7.6.1) is Mesamb ia eine al e h akische
S ad , die nach ih em G ünde , Melsa, ben-
nan wu de» (p. 90). El ex d’Es abó, es ic-
amen , diu el següen : «ετα Mεσηµβρα
Mεγαρων ποικος, πρτερον δ
Mενεβρα, οον Mνα πλις, το κτσαντος
Mνα καλουµνου, τς δ πλεως βρας
καλουµνης Θρ!ακιστ» (« o segui es oba
Mesèmb ia, colònia mega esa, que en un
p incipi e a anomenada Meneb ia, és a di
‘la ciu a de Mena’, pe què el seu undado
es diu Mena i pe què ‘ciu a ’ es diu ‘b ia’
en llengua àcia»). Segons Es abó, doncs,
el nom del undado és Mena; el nom de
Melses com a undado de Mesèmb ia es
documen a en Es e e de Bizanci s.u.
«Mεσηµβρα$ […] ο(τω Mελσηµβρα )
Mλσου πλις» («així Melsèmb ia és la
ciu a de Melses»), pe ò, segons el ma eix
Es e e de Bizanci, pe una qües ió d’eu onia,
s’anomena Mesèmb ia (δι* τ+ ε,φωντερον
λγεται Mεσηµρα).
5) La con ibució de K. Panayo o a,
«Apollonia Pon ica: Recen Disco e ies in
he Nec opolis» (p. 96-113), publica els
esul a s d’una exca ació d’u gència eali -
zada a la nec òpoli de la ciu a en el ans-
cu s de dos anys (1992-1994). Panayo o a
classi ica els ipus de ombes descobe es i el
ma e ial a queològic que s’hi obà. L’au o a
dóna a conèixe ambé el con ingu d’algu-
nes insc ipcions une à ies, la da ació de les
quals oscil·la a ca all en e els s. V-IV aC. Es
ac a de ex os mol b eus, que con enen
només el nom del di un , sol o acompanya
d’alguna pe i a p ecisió, pe ò la manca de
c i e is d’edició es ic amen epig à ics a
que la in o mació sigui, a a pe a a, del o
inu ili zable.
6) A. A am, «P. Vinicius und Kalla is. Zum
Beginn de ömischen Kon olle de g ie-
chischen S äd e an de Wes küs e des Pon os
Euxeinos» (p. 115-129), ac a d’es abli
quin ou el e minus pos quem que ma cà
l’inici del con ol omà al li o al occiden al
del Pon . El seu es udi pa eix de l’anàlisi
d’una sè ie de ui insc ipcions, p oceden s
de la ciu a de Cal·la is, en què es poden es-
146 Fa en ia 22/2, 2000 Ressenyes
Fa en ia 22/2 145-170 22/11/2000 15:19 Página 146
segui els es o ços diplomà ics d’ap oxima-
ció en e els ep esen an s de la ciu a g ega
(A is ó, ill d’A is ó, i el seu ill homònim)
i els llega s omans a la zona (P. Vinici).
7) A «Mega ian Colonisa ion in he Wes e n
Hal o he Black Sea (Sis e —and
Daugh e — Ci ies o He akleia)» (p. 131-
152), J. Hind esbossa el desen olupamen
de l’ac i i a coloni zado a mega esa a la
ma Neg a, en un en o n cla amen domi-
na pel monopoli colonial milesi. Hind des-
aca el e que la pa icipació mega esa en la
coloni zació del Pon comencés ela i a-
men a d, en elació amb les colònies milè-
sies, i que majo i à iamen es igués
concen ada al li o al de ponen . L’única
excepció a aques a endència se ia la colò-
nia he acleo a de Que sonès Tàu ica, a l’ac-
ual península de C imea, pe a la qual Hind
p oposa una da ació de in. s. V-in. s. IV aC;
d’aques ma eix momen da a ia la colònia,
ambé he acleo a, de Cal·la is, i ambdues
undacions hau ien es a mo i ades pe un
segui de con lic es socials esde ingu s en
el si de la me òpoli, He aclea Pòn ica. Pel
que a al ela del Pseudo-Escimne sob e la
undació de la Que sonès pels he acleo es
.µα ∆ηλοισι ( . 831), Hind sugge eix que
es ac i d’una con usió en e l’è nic ∆0λιος,
que designa els habi an s de la coneguda
illa ciclàdica, i l’è nic ∆ηλιε1ς, aplica als
habi an s de la locali a beòcia de ∆0λιον, a
Tànag a; aques a da e a locali a encaixa-
ia mol més en el pano ama d’una colo-
ni zació dò ia, encabdillada pe la ciu a de
Mèga a, i posa ia en dub e la eo ia, ins
a a gene almen accep ada —pe ò no his ò-
icamen p o ada—, de la pa icipació d’un
con ingen de jonis, p oceden s de l’illa de
Delos, en la colònia de la Que sonès. Un
es imoni indi ec e a a o d’aques a in e -
p e ació pod ia oba -se en un conjun de
26 os aca, da ables d’in. s. VaC i locali -
za s a l’assen amen àu ic, amb noms majo-
i à iamen mega esos, alguns beocis i
essalis, i només una mino ia jonis. Una
da e a p opos a de Hind pe a la colònia
àu ica plan eja la possibili a que el p ime
assen amen he acleo a se si ués a la penín-
sula de Mayachny, a 9 km a l’oes de la
badia de Qua an ina (Ka an ynna bux a),
on se si uà el pos e io encla amen de la
ciu a .
8) Y. Vinog ado , «The G eek Colonisa ion
o he Black Sea Region in he Ligh o
P i a e Lead Le e s» (p. 153-178), eu a la
llum qua e no es insc ipcions g egues sob e
làmines de plom, p oceden s de di e en s
pun s de la geog a ia no dpòn ica (Be ezan,
Òlbia, Fanagò ia i gol d’Odessa). Es ac-
a, segons l’edi o , de qua e ca es p i ades,
la da ació de les quals es à comp esa en e
in. s. VI-2a mei a s. VaC. Amb aques s
da e s exemples, Vinog ado . documen a
un o al de deu ca es p i ades — es de les
quals omanen enca a inèdi es—, de ca ac-
e ís iques simila s, obades al li o al sep-
en ional de la ma Neg a, un nomb e mol
des acable si hom é en comp e l’escasse a
d’aques a mena de documen s. Pe aques
ma eix mo iu, c eiem que els ex os, que han
es a objec e d’una p ime a ap oximació pe
pa de Vinog ado ., hau an de se es udia s
amb més de enimen en un u u . Val a di
que les excel·len s o og a ies i acsímils que
acompanyen l’a icle en acili en en g an
mesu a les asques de lec u a i d’in e p e a-
ció.
9) Les elacions en e el eball del me all a
les colònies no dpòn iques i a la se a me ò-
poli, Mile , són l’objec e de l’es udi de
M. T eis e , «Ionia and he No h Pon ic
A ea. A chaic Me alwo king: T adi ion and
Inno a ion» (p. 179-199). T eis e exposa la
idea que els a esans g ecs del li o al sep-
en ional pòn ic hau ien p oduï objec es de
me all pe a la noblesa esci a i es plan eja
quina mena de unció hau ia pogu eni
aques a a esania g ega en el desen olupa-
men de l’anomena «Scy hian Animal
S yle». Alguns mo llos oba s en di e en s
encla amen s g ecs no dpòn ics (a Pan i-
capèon i a Be ezan, p. e.) mos en cla amen
la ecu ència de mo ius documen a s en
peces de me all p oceden s d’assen amen s
Ressenyes Fa en ia 22/2, 2000 147
Fa en ia 22/2 145-170 22/11/2000 15:19 Página 147
esci es, pe ò l’au o no po deses ima la pos-
sibili a que el eball l’haguessin du a e me,
en eali a , a esans no-g ecs ins al·la s en
les p ime enques colònies g egues de la
zona.
10) J. Boa dman, a «Olbia and Be ezan: he
Ea ly Po e y» (p. 201-204), e isa alguns
dels es imonis ce àmics més an ics p oce-
den s dels dos encla amen s milesis i con-
clou que les peces es poden da a de in.
s. VII aC, conc e amen ca.630 aC —pe
an , una da ació lleuge amen pos e io a
la que dóna Eusebi pe a Òlbia, el 647/646
aC—. Aques a da a se ia el e minus pos
quem pe a ambdós assen amen s, sense que
hi hagi una cla a p io i a en e l’un i l’al-
e. Boa dman p oposa ambé un model de
coloni zació que pa eix d’un p ime assen-
amen «pilo » a la península de Be ezan —
ac ualmen una illa—, que possiblemen
hau ia ebu el nom de Bορυσ3νης; pos-
e io men , els colons s’hau ien desplaça
cap al con inen , emun an les aigües del
iu 4Yπανις (Bug), pe a unda una no a
ciu a anomenada 6Oλβα «la p òspe a, la
eliç».
11) S. Solo e , «A chaic Be ezan: His o-
ical-A chaeological Essay» (p. 205-225),
ep èn la qües ió de la his ò ia de l’assen a-
men milesi de l’illa de Be ezan, el que ha
es a conside a el p ime del li o al sep en-
ional de la ma Neg a. L’es udi es basa en
la in e p e ació del ma e ial a queològic i
en mol es conclusions di e eix de les idees
exposades en el ma eix olum pe G.R.
Tse skhladze, que econeix «how di icul i
is, in he p esen s a e o ou knowledge, o
make a his o ical-a chaeological in e p e a-
ion o Be ezan» (c . p. 205 *Edi o ’s No e).
12) El passa ge del Pseudo-Escimne ( . 822-
830) ob e l’es udi de S.Y. Sap ykin, «The
Founda ion o Tau ic Che sonesus» (p. 227-
248). L’au o des aca la impo ància de les
u es come cials del li o al no do ien al de
la ma Neg a, una egió que encapçala a la
p oducció i el come ç del bla , pe a mo i-
a la undació de la Que sonès Tàu ica. La
p ime a apoikia s’alçà sob e les es es d’un
assen amen p e i, a la península de
Mayachny —segu amen es ac a a d’un
empo ion joni, la da ació del qual ecula ins
a in. s. VI aC—, i es a a p o egi pe un mu
de la població local, els au es. L’es a-
blimen de la polis a coincidi amb la c ea-
ció del Reialme esci a, so a la di ecció d’una
a is oc àcia nomàdica hel·leni zada i, pe
an , in e essada a ob eni i, oli i al es p o-
duc es g ecs, de mane a que la ciu a es a a
c idada a esde eni un g an po de pas.
L’ex ensió ag à ia esde ingué ambé una de
les g ans iqueses de la ciu a , pe ò es a
ha e de du a e me pe la o ça, imposan -
se a les ibus eïnes, pa icula men poc
amis oses.
13) A la is a del ma e ial a queològic G.A.
Koshelenko i V.D. Kuzne so , «G eek
Colonisa ion o he Bospo us» (p. 249-263),
p oposen una pe iodi zació del p océs colo-
ni zado del l’es e del Bós o cimme i: un
p ime pe íode co espond ia al 580-560 aC,
momen en què es unden les ciu a s de
Pan icapèon, Nim èon, Teodòsia, Mi mè-
cion, Ti i ace i He monassa, en e d’al es;
una segona onada coloni zado a en e el 550-
520 aC augmen a ia conside ablemen els
assen amen s; en da e lloc, la de o a jònia
da an dels pe ses p omou ia un e ce des-
plaçamen poblacional cap a les ibes de l’es-
e . Koshelenko i Kuzne so e isen ambé
les on s li e à ies ela i es a les p incipals
undacions d’ambdues bandes de l’es e ,
o i que la in o mació esul a mol limi a-
da. En da e lloc abo den la qües ió de les
elacions en e els colons g ecs i les ibus
nomàdiques esci es, que pod ien ha e con-
diciona l’expansió g ega, pa icula men a la
pa eu opea del Bós o .
14) D. Ashe i, «The Achaeans and he
Heniochi. Re lec ions on he O igins and
His o y o a G eek Rhe o ical Topos»
(p. 265-285), e isa o es les on s g eco o-
manes ela i es a aques es dues poblacions
pòn iques, els 6Aχαιο i els :Hνοχοι, que
148 Fa en ia 22/2, 2000 Ressenyes
Fa en ia 22/2 145-170 22/11/2000 15:19 Página 148
a en se u ili za s amb una olun a e ò i-
ca i didàc ica com a pa adigma de pobles
g ecs «ba ba i za s», malg a que segu a-
men deu ia ac a -se de pobles «bà ba s»
hel·leni za s.
15) Segons D. B aund, a «W i ing and Re-
In en ing Colonial O igins: P oblems om
Colchis and he Bospo us» (p. 287-296), els
ela s de la his ò ia de la coloni zació en
l’an igui a es desen olupen en un pe íode
pos e io al momen de la coloni zació i
co esponen a una necessi a a dana de
de ini els o ígens d’una comuni a com a
elemen s de e minan s d’una iden i a cí ica.
L’es udi d’aques s ela s, pe ò, so in demos-
a que e en objec e d’al e acions depenen
de les ci cums àncies in e nes i ex e nes
d’una comuni a .
16) A.I. I an chik, «Die G ündung on
Sinope und die P obleme de An angsphase
de g iechischen Kolonisa ion de Schwa z-
mee gebie es» (p. 297-330), pa in de l’anà-
lisi del conjun de les on s li e à ies ela i es
a la undació de la colònia de Sinope i, a la
llum de la in o mació que con enen, es plan-
eja la da a de l’inici de la coloni zació del
li o al sep en ional de la ma Neg a.
Ma a Olle
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Depa amen de Ciències de l’An igui a
i de l’Eda Mi jana
Ressenyes Fa en ia 22/2, 2000 149
El Semina io de Es udios sob e la Muje en
la An igüedad, di igi pe Ca men Al a o
Gine so a el ece del Depa amen
d’His ò ia An iga de la Uni e si a de Valèn-
cia, ence a amb Las muje es de Home o una
col·lecció de monog a ies o ien ada cap al
seu àmbi de docència i ece ca, que s’a e-
geix a la publicació de les ac es de les se es
sessions anuals. El seu au o , Manel Ga cía,
és un jo e in es igado incula al Depa -
amen d’His ò ia An iga de la Uni e si a
de Ba celona i ja col·labo ado habi ual del
SEMA en an que una de les se es línies
d’in es igació és la his ò ia de la dona, no
només a la G ècia an iga sinó ambé a
l’Impe i pe sa —sob e aques da e ema
é p e is un capí ol a Beyond he labo
ma onalis: women and labo in ancien
imes (València), a pun de publica .
Las muje es de Home o no p e én se més
que un es a de la qües ió sob e el e a de la
condició emenina p esen a pe la Ilíada i
l’Odissea, la p ime a sín esi de conjun
publicada sob e aques assump e an com-
plex i ins i o polèmic, en la qual l’au o
no es limi a a in o ma de les di e ses posi-
cions, seguin en o momen de ben a p op
els ex os homè ics, sinó que hi p en pa i .
I el esul a és una isió cohe en de la dona
homè ica en els seus di e sos aspec es
—les i u s i els icis emenins, el ma i-
moni, la ma e ni a i les asques que els són
assignades— a pa i dels exemples de les
igu es emenines que es oben als poemes,
siguin deesses, magues, eines, p inceses,
concubines o bé escla es.
En p ime lloc, les i u s p òpies de les
dones lloades pel poe a —bellesa, i gi-
ni a , submissió...— apa eixen no com a
ins en si ma eixos sinó com a ins umen s
que augmen en la glò ia dels he ois, de la
ma eixa mane a que els seus icis —co a -
dia, alseda , pode de seducció...— an
en de imen de l’hono ambé dels homes.
Unes i al es con igu en una mo al i uns
models emenins di e en s de l’excel·lèn-
cia dels gue e s, a la qual es an subo di-
na s.
MANEL GARCÍA SÁNCHEZ. 1999.
Las muje es de Home o.
València: SEMA (Uni e si a de València).
Monog a ías del SEMA, núm. 1, 138 p.
Fa en ia 22/2 145-170 22/11/2000 15:19 Página 149