ARTICLES
Fa en ia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 8
Abs ac
Following he i s pape (1997), he p esen one s udies complemen a y mo phosyn ac ic ea u es
o he language o he Phoenician His o y (II): adjec i e and de e mina i e unc ions, and he appo-
si ion. Secondly (Pa II) he au ho add esses he syn ax o he sen ence, cha ac e izing he dis-
ibu ion o all e bal o ms, and also exposes all cases o nominal p edica i es —(i) wi hou a
e b, and (ii) wi h a copula i e e b. Finally, all he p edica es —bo h e bal and nominal— a e
desc ibed in non-dependen (non-subo dina e) clauses o sen ences along wi h hei espec i e
clauses o sen ences; u he wo k will s udy hese aspec s in dependen clauses o sen ences.
Con inuem l’anàlisi de l’ob a de Filó iniciada en la secció p eceden d’aques es u-
di1. Desp és d’una in oducció sob e la His ò ia enícia de Filó de Biblos, hem
exposa allí es quad es esquemà ics e e i s a la dis ibució dels mo s, un de gene-
al, un de ma cadamen mo ològic i un al e de ma cadamen sin àc ic: 1. Dis-
ibució de les pa aules usades pe ca ego ies i eqüència del seu ús, 2. Dis ibució
de les pa aules segons el cas en què es an i eqüència de cadascun dels casos, i
3. Dis ibució dels mo s pe sin agmes segons la unció que an en l’o ació i e-
qüència de cadascuna de les uncions. En acaba , hem passa a examina , sob e-
o des d’una pe spec i a mo ològica —pe ò sense oblida les e e ències
sin àc iques pe inen s sob e la unció exe cida pe cadascun dels mo s— les ca e-
go ies nominals (subs an ius i adjec ius quali ica ius o gen ilicis) que apa eixen en
el ex , a pa i de se llis es, co esponen s, ap oximadamen , a les se p ime es
en ades del p ime quad e esquemà ic que hem menciona : 1. Noms p opis, de
pe sona ges humans o di ins i de llocs geog à ics; 2. Noms p opis, e mes adjun s
o subs i u s d’un nom p opi (gen ilicis, sob enoms, ...); 3. Noms p opis, pe se
noms de í ols d’ob es li e à ies; 4. Noms comuns o adjec ius subs an i a s;
1. Vegeu CORS I MEYA, J., «T e s mo osin àc ics en la llengua de la Φοινικικc στορÝα de Filó de
Biblos (I)», Fa en ia 19/2 (1997) 9-32, on, pe un e o ipog à ic en la da e a e isió, es a in o-
dui en el í ol (i, consegüen men , en els encapçalamen s de les pàgines impa ells de l’a icle i en
els índexs de la e is a) una pe i a equi ocació, d’al a banda àcilmen de ec able, que el lec o
a en ja deu ha e co egi : hi cons a Φοινικικικc, en lloc del mo co ec e Φοινικικc.
Fa en ia 21/2, 1999 9-44
T e s mo osin àc ics en la llengua
de la Φοινικικc στορÝα de Filó de Biblos (II)
Jo di Co s i Meya
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Depa amen de Ciències de l’An igui a i de l’Eda Mi jana
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
Da a de ecepció: 12/3/1999
Fa en ia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 9
5. Gen ilicis, subs an i a s com a noms comuns; 6. Adjec ius (quali ica ius, gen-
ilicis, ...); 7. Adjec ius, e mes adjun s de noms p opis, o equi alen s, o de í ols
d’ob es li e à ies (epí e s, ...).
Des d’una pe spec i a més sin àc ica, a egi em a a, en la p esen segona secció
d’aques es udi2, d’una banda, una no a exposició i anàlisi d’elemen s nominals,
pa an a enció, especí icamen , en una cons ucció sin àc ica que obem abun-
dan men i so a o mes a iades en el ex de Filó: l’aposició; anma eix, p è ia-
men , o e i em un pe i quad e esquemà ic complemen a i de la dis ibució d’aques a
i d’al es uncions sin àc iques dins el sin agma nominal (l’adjec i a, que ja hem
examina en les dues da e es llis es de la p ime a secció, i la de e mina i a). D’al a
banda, p esen a em desp és un quad e esquemà ic amb les o mes e bals (i amb
els p edica s nominals sense e b) i les menes d’o ació que con igu en, o inician
així la segona i úl ima pa de l’anàlisi del ex que ens ocupa, dedicada especial-
men a la sin axi o acional i cen ada, doncs, en l’examen, a més dels p edica s
nominals, de les ca ego ies e bals, amb les se es uncions e bals de p edica o
bé copula i a, i en el dels di e sos ipus d’o ació o clàusula de què són un cons i-
uen des aca . A con inuació del quad e esquemà ic, o e i em la llis a de o es les
o mes e bals, amb les indicacions mo osin àc iques pe inen s. Desp és, expo-
sa em i anali za em les clàusules o o acions amb p edica nominal, cadascuna ci a-
da amb el seu subjec e, a pa i de la llis a nominal co esponen . Finalmen , ambé
exposa em i anali za em o es les o acions o clàusules no dependen s (indepen-
den s o bé p incipals) —simples o bé coo dinades— i les in e dependen s o in e-
10 Fa en ia 21/2, 1999 Jo di Co s i Meya
2. Pel que a a la bibliog a ia sob e Filó i la se a ob a, especialmen el ex que es em comen an —
la His ò ia enícia—, eme em a la n. 1 de l’a icle ci a a la no a p eceden . Semblan men , sob e
el ema lingüís ic, cen an -nos p incipalmen en la sin axi, eme em ambé a la bibliog a ia que
ja cons a en l’esmen a a icle, en conc e a la n. 4. Com a ob es adequades als emes de què a a ac-
a em, o bé lingüís iques gene als o sob e alguna al a llengua semblan , o bé més especí icamen
elacionades amb alguns d’aques s emes apun a s que ani em abo dan , con é a egi a la llis a
bibliog à ica de la n. 4 que acabem de menciona (o bé, simplemen , des aca -hi), en e d’al es, els
eballs següen s: DIK, S.C., Func ional G amma , Ams e dam 1978; S udies in Func ional
G amma , London 1980; GOODWIN, W.W., Syn ax o he Moods and Tenses o he G eek Ve b,
London 21889 ( p. B is ol Classical P ess, 1998); HJELMSLEV, L., P olégomènes a une héo ie du
langage [Omk ing sp og eo iens g undlæggelse], segui de La s uc u e ondamen ale du langage,
ad. de ex ang. inèdi , Pa is 1971 [Københa n 1966 (1943) i cu s a Lond es, 1947] ( ad. esp.
només de l’o ig. danès: P olegómenos a una eo ía del lenguaje, Mad id 1974); Ensayos lingüís-
icos, ad. esp., Mad id 1972 [T a aux du Ce cle Linguis ique de Copenhague XII, Copenhague
1959]; LIGHTFOOT, D., Na u al Logic and G eek Moods, The Hague-Pa is 1975; MARTINET, A.,
Es udios de sin axis uncional [S udies in unc ional Syn ax], Mad id 1978 [München 1975];
PINKSTER, H., Sin axis y semán ica del la ín [La in Syn ax and Seman ics], Mad id 1995 [London
1990 (o ig. holand. 1984)]; ROJO, G., Aspec os básicos de sin axis uncional, Málaga 1983; ROJO, G.-
JIMÉNEZ JULIÁ, T., Fundamen os del análisis sin ác ico uncional, San iago de Compos ela 1989;
TESNIÈRE, L., Élémen s de syn axe s uc u ale, Pa is 21966.
3. Explica em aques a nomencla u a més enda an , com a in oducció al quad e, llis a o llis es co es-
ponen s. Aquí olem assenyala simplemen que hem pa i de la dis inció dels ipus de dependèn-
cia o unció que exposa HJELMSLEV, L., P olégomènes a une héo ie du langage [Omk ing
sp og eo iens g undlæggelse], Pa is 1971 [Københa n 1966 (1943)], p. 35-42 i 49-57 ( . esp. 39-
47 i 55-64), espec. 38-40 i 50-52 ( . esp. 42-44 i 56-58); s’ha d’a egi que adop em alho a —amb
algunes modi icacions ( eduin els casos d’in e o dinació o in e dependència o acional a condi-
Fa en ia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 10
o dinades3, cadascuna ci ada amb el con ex su icien pe eu e’n la se a es uc-
u a i lligams, a pa i de la llis a co esponen de p edica s nominals o bé e bals4.
Deixa em, en can i, pe a una p ope a e ce a secció o lliu amen del p esen e-
ball l’acabamen d’aques a segona pa començada aquí. Allí, d’una banda, exposa-
em i anali za em o es les o acions o clàusules in eg ades, dependen s o subo dinades,
La llengua de la Φοινικικc στορÝα de Filó de Biblos (II) Fa en ia 21/2, 1999 11
cionals, concessi es i ad e sa i es i deixan a a com a a de banda la qües ió de si hi ha o no di e èn-
cia en e clàusula i o ació)— la o mulació que en a, en un con ex on s’adme en es ipus d’uni a s
(simples, compos es i complexes), ROJO, G., Aspec os básicos de sin axis uncional (Málaga 1983,
p. 50-52; ambé, 68-73 (espec. 70-71). Es ac a d’una o mulació que l’au o anma eix explici a
i e isa en pa uns anys desp és: ROJO, G. - JIMÉNEZ JULIÁ, T., Fundamen os del análisis sin ác i-
co uncional (San iago de Compos ela 1989), espec. p. 44-47, 55 (almenys, pe ò, amb el ma ís
e lexiu de 83-84 sob e la connexió en e subjec e i p edica ) i 61; ambé, 127-130, 133 i 136-146
(on hom con inua de ensan la dis inció en e clàusula i o ació, pe ò on alho a es ec i ica en un
aspec e —amb una a gumen ació, 142-146, que al amen no acaba de con ènce — i es deixa de
conside a admissibles les uni a s compos es), o adequan algunes de les isions an e io s a una
concepció uncional més o odoxa. D’al a banda, enim en comp e la eo ia dels ac an s i ci -
cums an s de l’es uc u alis a TESNIÈRE, L., o.c. (Pa is 21966), pe ò ens p eocupa el pape poc elle-
an , espec e del p edica , a o ga al subjec e. També econeixem la p o undi a en la dis ibució
i anàlisi de les uncions di e ses de les isions uncionalis es, an la de MARTINET, A., o.c. (Mad id
1978 [München 1975]), que anma eix no acaba d’accep a un pape del subjec e equi alen al del
p edica (c . p. 279-288 i 305-316), o i que adme que enen la elació de p essuposa -se mú ua-
men —és a di , una elació d’in e dependència, segons l’exp essió de L. Hjelmsle — (c . p. 34),
com la isió de DIK, S.C., o.c. (Ams e dam 1978); o.c. (London 1980), amb esquemes d’anàlisi
uncional mol elabo a s, pe ò que ens susci a les ma eixes ese es. El segueix, en el camp del
lla í, PINKSTER, H., o.c. (Mad id 1995 [London 1990; o ig. holand. 1984]), ob a aluosa, pe ò que,
com ja hem comen a dels seus mes es uncionalis es, es cen a massa, ens sembla, en el p edi-
ca i no econeix la unció equi alen del subjec e, a la egada que, ambé com ells, no es eplan-
eja gens les uncions pa -pa o connexions (com di ia G. Rojo), ni el pape i la unció a ibuïdes
adicionalmen a les anomenades o acions subo dinades. Així ma eix, enim mol p esen una
ob a de sin axi g ega dels modes, elabo ada des d’una pe spec i a gene a i a i ans o macional,
LIGHTFOOT, D., o.c. (The Hague-Pa is 1975), pe ò ens des e lla les ma eixes ese es, i pe mo ius
semblan s, que acabem d’exposa sob e els au o s uncionalis es, sob e o pel que a e e ència al
ac amen del subjec e i de les anomenades o acions o clàusules subo dinades; a més, o i econèixe
que la me odologia que ha adop a demana la compe ència o in uïció del nadiu, a un sub e ugi
pe e i a -ho, ja que es ac a d’una llengua mo a (c . p. 24), i, en el desen olupamen p àc ic del
eball, almenys la mei a del seu con ingu es à basa en ases angleses (passim), sens dub e les
de la se a compe ència na u al. És pe o aques segui de aons que, sense deixa de eni en
comp e aspec es impo an s d’aques es isions g ama icals esmen ades, l’elabo ació de l’esque-
ma g ama ical que en el comen a i de la p esen ob a de Filó s’ani à u ili zan es a à basada en les
ob es mencionades de G. Rojo i d’ell amb T. Jiménez Juliá, e es en un con ex uncionalis a, pe ò
amb una o a inspi ació i o ien ació glosemà ica de la ambé ci ada ob a del danès L. Hjelmsle ,
de la qual així ma eix, en un lloc mol des aca , ens en conside em di ec amen deu o s, pe què al
capda all ha es a un dels nos es pun s de pa ença, com ja s’ha indica més amun .
4. P end em ambé en conside ació uns pocs casos (exac amen , 6) d’o acions o clàusules que, si bé enen
subjec e, anma eix es oben sense p edica explíci , ni e bal ni nominal; no ens e e im a casos
on manca el p edica pe què es à e iden men implíci a ès que li pe oca se el ma eix que el de
l’o ació an e io , unides ambdues es e amen pe con ex i de mane a immedia a (p.e., γÝνονται,
10,24b), ni, enca a menys, a casos on es po conside a que manca un p edica només pe què l’ex-
p essió ha de queda més en enedo a si s’explici a el p edica que ja hi ha desdoblan -lo o epe in -
lo (p.e., ©νÜσκει, 10,48a; φασιν, 10,1c; διεστειλÀµε©α, 10,8b). Fem e e ència, en can i, a casos
de mancança més cla a, bé que apa en , del p edica ; egeu més enda an , quad e V i no a 16.
Fa en ia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 11
cadascuna ci ada ambé amb el con ex su icien pe eu e’n la se a es uc u a i lli-
gams, a pa i , així ma eix, de la llis a co esponen de p edica s nominals o bé e -
bals. D’al a banda, amb els indicis ecolli s pod em cons a a al capda all els e s
mo osin àc ics més elle an s que el ex mani es a, sense deixa d’abo da l’examen
d’alguns e s o casos mo ològics o sin àc ics peculia s, que ja han es a emesos a
la «segona pa » o «al inal» si és que han so i b eumen en els comen a is de la
secció p eceden , o han de so i en els d’aques a o en els de la p ope a i da e a.
IV. Dis ibució d’algunes ca ego ies de mo s segons la unció que an dins el
seu sin agma nominal i eqüència d’aques es uncions5
— subs an iu com a comp. nominal de conco dança (aposició)6..72
elemen declinable no e bal: ...................67
pa icipi subs an i a : ........................5
—adjec iu com a complemen nominal de conco dança7......87 (+30)
adjec iu quali ica iu: .......................78 (+29)
adjec iu adjun de nom p opi (epí e ): ...............9 (+1)
— de e mina iu com a comp. nominal de conco dança8......410 (+164)
a icle: ..............................350 (+13)
adjec iu nume al: ........................ 27 (+16)
12 Fa en ia 21/2, 1999 Jo di Co s i Meya
5. Aquí ampoc no enim en comp e les lliçons a ian s comen ades en la n. 11 (de p. 16) de la p ime a
secció, com ja s’ha di desp és en la n. 13 (de p. 17): CORS I MEYA, J., a.c. (I), Fa en ia 19/2 (1997)
(ci a aquí més amun , en la no a 1), pe què, so a dis in a o ma, ep esen en la ma eixa unció que
la lliçó que subs i ueixen. Pe aques mo iu ampoc no les ind em en comp e en el p ope qua-
d e V ni, si no s’indica al amen , en cap de les llis es que ani em exposan i examinan . D’al a
banda, aques quad e és senzillamen un complemen del quad e III (a.c., p. 17-18), que ha que-
da incomple pe què, pe simpli ica un esquema d’abas més gene al, hem p escindi alesho es de
la majo ia de les uncions adjec i es o de e mina i es (només n’hem comp abili za uns quan s
casos singula s) i de bona pa de les aposi i es, dins el sin agma nominal, com s’indica a la n. 15
de l’a.c. A a pe oca p end e en conside ació la o ali a dels casos.
6. Hi cons en o es les aposicions, incloen -hi les 27 amb elemen declinable no e bal de què hem p es-
cindi en el quad e III (c . la no a an e io ), en e les senzilles d’un sol mo bàsicamen i unides
indes iablemen , dins el sin agma nominal, amb el mo que complemen en bo i apo an -hi un
con ingu especi ica iu (les quals, amb les 40 que allí esmen em an el o al que a a esul a); egeu
CORS I MEYA, J., a.c. (I), p. 18 i n. 15.
7. Posem en e pa èn esis el nomb e de mo s que mo ològicamen són adjec ius, pe ò que no an la
unció sin àc ica de complemen adjec iu del nom amb conco dança; hi a egim, si és que an aques-
a unció, el nomb e d’aquells que anma eix cal deixa de banda pe què són lliçons a ian s. Si
sumem, doncs, la xi a sense pa èn esis (indicado a de la unció adjec i a no mal) amb la xi a
en e pa èn esis, en esul a el nomb e —que ja coneixem— del o al d’adjec ius quali ica ius (107)
o d’adjec ius adjun s de nom p opi (10), al com han apa egu al quad e I i al com han so i pe
o d e ci a s amb els seus con ex os més immedia s en les llis es 6 i 7, quad e i llis es de la p ime-
a secció; c . CORS I MEYA, J., a.c. (I), p. 16, 30-32.
8. Ag upem so a la indicació uncional de de e mina ius, pe què és el mode de classi icació més habi-
ual a esos els seus e s comuns, di e sos complemen s nominals que en la p ime a secció hem
si ua dins el quad e III com a de e mina ius o com a adjec ius (només un únic cas de ela iu adjec-
iu, classi ica allí com a me adjec iu pe què el con ex ho pe me ia i eníem així almenys un cas
d’adjec iu que podíem ci a pe la se a peculia pe inença al seu sin agma nominal; a a n’a egi-
em dos més, ambé anali zables com a adjec ius: 10,41 i 10,10b). També, al es complemen s nomi-
Fa en ia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 12

adjec iu inde ini : ........................ 19 (+24)
adjec iu demos a iu: ....................... 10 (+59)
adjec iu ela iu: .......................... 3 (+52)
adjec iu possessiu: ........................ 1
8. Aposicions, és a di , subs an ius o elemen s subs an i a s —es po ac a de
noms p opis, de noms comuns, de p onoms, o bé, ins i o , de pa icipis— com a
complemen s nominals de conco dança. En aques a llis a s’inclou el nom a qui
cada aposició a de complemen . En o d e al abè ic i pe o d e de e e ències. No
cal aquí conside a , en can i, en cada nom o equi alen , l’o d e ela iu de casos,
pe què no malmen són poques les possibili a s, o una de sola; d’al a banda, pel con-
ingu de la llis a, inguem p esen que la unció és semp e idèn ica. S’ha d’ad e -
i que en els pa icipis les sigles de cas i unció an ambé jun es —com en la es a
de mo s declinables—, pe ò no abans, sinó desp és de les sigles de gène e i nom-
b e, i en o d e in e s (p ime , la unció i desp és, el cas)9. Pel que a a les sigles
La llengua de la Φοινικικc στορÝα de Filó de Biblos (II) Fa en ia 21/2, 1999 13
nals semblan s que, sense ci a -los en el menciona quad e III, ja ha íem dis ibuï dins el quad e I
sepa adamen pe ca ego ies, com a adjec ius (nume als i possessius), a icles i adjec ius / p onoms
(demos a ius, inde ini s). Vegeu els quad es esmen a s a CORS I MEYA, J., a.c. (I), p. 16 i 18. La
col·locació ela i a amb què apa eixen a a els complemen s espon a un o d e dec eixen de e-
qüència. D’al a banda, posem en e pa èn esis el nomb e de mo s de la ca ego ia o subca ego ia
co esponen que no an la unció sin àc ica de de e mina iu (i alesho es, no malmen , assumeixen
la ca ego ia de p onom); hi a egim, si és que, en can i, an la mencionada unció de e mina i a, el
nomb e d’aquells que anma eix cal deixa de banda pe què són lliçons a ian s. Si sumem, doncs,
la xi a sense pa èn esis (indicado a de la unció de e mina i a no mal) amb la xi a en e pa èn e-
sis, en esul a el nomb e —que ja coneixem— del o al d’a icles (363), d’adjec ius o p onoms
nume als (43), inde ini s (43) —cal co egi una insigni ican doble e ada en el quad e de la p i-
me a secció (c . p. 16, l. 21 de l’ a.c.): el guió inicial de la línia, que no hi hau ia de se , i la xi a 43
en neg e a, que hau ia d’ana en odona—, demos a ius (69) i ela ius (55), al com han apa egu en
l’esmen a quad e I. Con é a egi inalmen que els 13 elemen s de e mina ius que su en en el qua-
d e III aquí es an o s inclosos, 9 en e els 27 nume als i 4 en e els 10 demos a ius.
9. A pa , des del pun de is a de la p esen ació del ex , con é e dos acla imen s. En p ime lloc,
al com s’ha du a e me en la p àc ica en les llis es de la p ime a secció (c . CORS I MEYA, J., a.c., I),
el c i e i sob e els ipus de lle a és el següen : llis es d’un sol mo , odona (llis es 1, a.c., p. 19-
21, 4, a.c., p. 24-29, i 5, a.c., p. 29, a més de la p ope a llis a 9); llis es amb en ades d’un sol mo
i al es de més d’un mo , cu si a en les en ades d’un sol mo i odona en les de més d’un mo , lle-
a del mo cen al, que a en cu si a i neg e a (llis es 3, a.c., p. 23, i 6, a.c., p. 30-31); llis es amb
o es les en ades de més d’un mo , mo cen al en cu si a i neg e a, la es a en odona (llis es 2, a.c.,
p. 23, i 7, a.c., p. 32, a més d’aques a llis a 8 i de les p ope es 10 i 11), excep e alguns casos en
què la cu si a sola ambé es a se i com a senyal dis in iu (c . in oducció de les mencionades
llis es 10 i 11). Cal a egi que les lliçons a ian s an en cu si a si o a la es a de la llis a a només
en odona; si no, an sense cu si a (en odona o en neg e a), ja que, com acabem de eu e, els
mo s en una si uació semblan en la llis a —dels quals s’han de dis ingi — an alesho es en cu -
si a; egeu a.c., n. 16 de p. 19, de la qual no a el que s’ha exposa a a aquí és simplemen una
ampliació. En segon lloc, ambé com a la p ime a secció (c . a.c., n. 5 de p. 13), seguim, en aques-
a i les p ope es llis es, el ex g ec i el sis ema de ci ació (nume ació i subdi isió) de l’edició del
ex de Filó que p ecedeix la Conco dance: CORS MEYA, J., A Conco dance o The Phoenician
His o y o Philo o Byblos (Sabadell-Ba celona 1995), p. 11-19; i en conc e , espec e dels ex os
g ecs ci a s a les llis es, no s’hi han inclòs les indicacions simul ànies de a ian s, indicacions que,
e en ualmen , anma eix podem e se i a pa , en ci acions més lla gues o especí iques.
Fa en ia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 13
u ili zades, són na u almen les ma eixes que s’han emp a en les llis es p eceden s
de la p ime a secció, pe ò amb l’addició d’algunes de no es: ca ego ies i subca e-
go ies de mo s (NP = nom p opi, NpA = nom p opi, e me adjun de nom p opi,
NCm = nom comú, NcG = gen ilici, subs an i a com a nom comú, AdQ = adjec-
iu quali ica iu, A/PN= adjec iu / p onom nume al, A/PD = adjec iu / p onom
demos a iu, A/PI = adjec iu / p onom inde ini o in e oga iu, Vb = e b, P c =
Pa icipi), emes e bals (T1 = ema de p esen , T2 = ema d’ao is , T3 = ema de
pe e , T4 = ema de u u ), eus (A = ac i a, M = mi jana, P = passi a), indi-
cacions inals (—IND = indeclinable)10:
EσÝριοσ, … ερετÜσ, δελφeσ Xν NCm:NAp.ms (10,39b)
ο παλαÝτατοι τν βαρβÀρων, ξαιρÛτωσ δb … καd Aγàπτιοι NcG:NAp.mp
(9,29b)
Aνα καd ΠρωτÞγονον, ©νητο σ νδρασ NCm:AAp.mp (10,7a)
κ το KολπÝα νÛµου NCm:GAp.ms (10,7a)+
τρεσ παδεσ, … καd AπÞλλων NP :NAp.ms (10,26)
©υγατÛρεσ πτa … j AρτÛµιδεσ NP :NAp. p (10,24a)
… ατν δελφeσ AσκληπιÞσ NP :NAp.ms (10,38)+
παρ©Ûνον AστÀρτην NP :AAp. s (10,22)+
παδασ τÛσσαρασ, … καd Aτλαντα NP :AAp.ms (10,16)
τeν δελφeν τeν διον Aτλαντα NP :AAp.ms (10,20)+
©εÿ BααλτÝδι NP :DAp. s (10,35)+
γυναικeσ BÀαυ NP :GAp. s–IND (10,7a)+
παδασ τÛσσαρασ, … καd BαÝτυλον NP :AAp.ms (10,16)
Zε σ ∆ηµαροσ ..., βασιλε σ ©εν NCm:NAp.ms (10,31)
Zε σ Bλοσ NpA:NAp.ms –(10,26)+
πÞλιν πρñτην … Bàβλον NP :AAp. s (10,19b)+
14 Fa en ia 21/2, 1999 Jo di Co s i Meya
10. Respec e de les sigles u ili zades en les llis es p eceden s, egeu CORS I MEYA, J., a.c. (I), Fa en ia
19/2 (1997) p. 19 i 23. Només hem a egi les sigles que su en en aques a llis a, excep e les e e-
en s als emes i a les eus e bals, que, pel e de ac a -se de dues sè ies impo an s i alho a mol
eduïdes, hem c egu que e a millo de eni -les o es en comp e ja des de bon p incipi. A pa , s’ha
d’ad e i que, com a les llis es de la p ime a secció, en aques a i en o es les llis es següen s, cada
mo su amb la o ma conc e a (accen , majúscula o minúscula inicials…) amb què su en el lloc
del ex d’on s’ha e la ci ació; egeu a.c., n. 20 de p. 23. D’al a banda, s’assenyalen algunes
aposicions (exac amen , 3) amb un guió p ecedin el pa èn esi que ob e la e e ència ‘-(‘ pe indi-
ca que l’aposició co esponen ja ha ia so i en alguna de les llis es (en conc e , la llis a 2) de la
p ime a secció acompanyan , com aquí, el nom a qui a de complemen ; c . a.c., p. 23. A més,
s’assenyalen un bon nomb e d’aposicions (conc e amen , 27) amb una c eu a con inuació del pa èn-
esi que anca la e e ència ‘)+’ pe indica que es ac a d’una de les aposicions que no s’ha ien
comp abili za en el quad e III (i a a han es a a egides en el ecomp e o al del quad e IV), pe -
què són de les senzilles, bàsicamen d’un sol mo , i unides es e amen , dins el sin agma nominal,
amb el mo que complemen en bo i apo an -hi un con ingu especi ica iu; egeu més amun , la
no a 6.
Fa en ia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 14
τcν δελφcν Γν NP :AAp. s (10,16)+
παδασ τÛσσαρασ, … καd ∆αγñν NP :AAp.ms–IND (10,16)
©εν ψεισ, … καd ∆αγνοσ NP :GAp.ms (10,36)
Zε σ ∆ηµαροσ NpA:NAp.ms –(10,31)+
©εÿ BααλτÝδι, τÿ καd ∆ιñνÿη NP :DAp. s (10,35)
δελφν … δàο, … καd ∆ιñνησ NP :GAp. s (10,22)
µµατα τÛσσαρα … πισ©Ýων µερν, δàο µbν … γρηγορÞτα ..., δàο δb συχ
µàοντα A/PN:AAp.nd (10,36)1[2]
πτερa τÛσσαρα, δàο µbν σ πτÀµενα, δàο δb σ φειµÛνα A/PN:AAp.nd
(10,36)2[2]
τοσ δb λοιποσ ©εοσ δàο κÀστÿω πτερñµατα A/PI:DAp.ms (10,37)
πτερa δàο, ν πd το … νο καd ν πd τσ ασ©Üσεωσ A/PN:NAp.ns (10,37) [2]
TÀαυτοσ,  τν γραµµÀτων τcν εÅρεσιν πινοÜσασ Vb:P c.T2A .ms.ApN
(9,24b)
ρρενεσ δàο, … καd Eρωσ NP :NAp.ms (10,24b)
AγρÛα καd ^AλιÛα, το σ λιεÝασ καd γρασ ερετÀσ NCm:AAp.mp (10,11a)
δàο δελφο σ σιδÜρου ερετaσ καd τσ … ργασÝασ NCm:AAp.mp (10,11b)
EσÝριοσ, … τριν γραµµÀτων ερετÜσ NCm:NAp.ms (10,39b)
τρεσ παδεσ, … καd Zε σ NP :NAp.ms (10,26)
παδασ τÛσσαρασ, oHλον NP :AAp.ms (10,16)
Aρειοσ ^HρακλεοπολÝτησ NpA:NAp.ms –(10,49a)+
A©ηνÿ τÿ αυτο ©υγατρd NCm:DAp. s (10,32b)
παδεσ KÀβειροι NP :NAp.mp (10,38)+
TÀαυτοσ,  … καd τσ τν ποµνηµÀτων γραφσ κατÀρξασ
Vb:P c.T2A .ms.ApN (9,24b)
oHλον, τeν καd KρÞνον NP :AAp.ms (10,16)
τρεσ παδεσ, KρÞνοσ NP :NAp.ms (10,26)
Hλου το KρÞνου NP :GAp.ms (10,20)
©εν ψεισ, KρÞνου τε NP :GAp.ms (10,36)
τοτον … ©εeν νÞµιζον µÞνον ορανο κàριον NCm:AAp.ms (10,7b)
Συδàκÿω δÛ, τÿ λεγοµÛνÿω δικαÝÿω Vb:P c.T1P .ms.ApD (10,25)
τe γαπηµÛνον τν τÛκνων … πιδιδÞναι, λàτρον τοσ … δαݵοσιν NCm:AAp.ns
(10,44b)
ZωροÀστρησ δb  µÀγοσ NCm:NAp.ms (10,52a)+
δελφeσ Xν το πρñτου µετονοµασ©Ûντοσ ΦοÝνικοσ Vb:P c.T2P .ms.ApG
(10,39b)
ν Tàρÿω τÿ γÝÿα νÜσÿω NCm:DAp. s (10,31)+
EπÜεισ …  νοµασ©εdσ … µÛγιστοσ εροφÀντησ Vb:P c.T2P .ms.ApN (10,49a)
τe KÀσσιον ροσ NCm:AAp.ns (10,20)+
La llengua de la Φοινικικc στορÝα de Filó de Biblos (II) Fa en ia 21/2, 1999 15
Fa en ia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 15
τeν πατÛρα Oρανeν NP :AAp.ms (10,17)+
©εeσ Oρανeσ NP :NAp.ms (10,23)2+
τeν δελφeν Oσωον NP :AAp.ms (10,10a)+
Nηρεàσ, πατcρ ΠÞντου, BÜλου δb πασ NCm:NAp.ms (10,26)
©υγατÛρα ατο παρ©Ûνον AστÀρτην NCm:AAp. s (10,22)+
Oρανeν τeν πατÛρα NCm:AAp.ms (10,29a)+
Nηρεàσ, πατcρ ΠÞντου NCm:NAp.ms (10,26)
Oρανÿ τÿ πατρd NCm:DAp.ms (10,33)+
ρρενεσ δàο, ΠÞ©οσ NP :NAp.ms (10,24b)
Bàβλον µbν τcν πÞλιν NCm:AAp. s (10,35)+
δελφν … δàο, ^PÛασ NP :GAp. s (10,22)
υeν χων ΣÀδιδον NP :AAp.ms (10,21)+
©εeσ TÀαυτοσ NP :NAp.ms (10,36)+
©εeσ TÀαυτοσ NP :NAp.ms (10,38)+
©εÿ Tααàτÿω NP :DAp.ms (10,38)+
πÀντα ν Ûρι τÀδε τοσδε A/PD:NAp.np (10,4b)
©υγατÛρεσ πτa TιτανÝδεσ NP :NAp. p (10,24a)
 δb … πατcρ  Yψιστοσ NP :NAp.ms (10,15c)+
ο παλαÝτατοι τν βαρβÀρων, ξαιρÛτωσ δb ΦοÝνικÛσ τε NcG:NAp.mp (9,29b)
zν ©Àτερον τeν Xουσgρ NP :AAp.ms–IND (10,11b)
És ema cable el nomb e i la a ie a d’aposicions que apa eixen en aques a llis-
a, d’al a banda d’alguna mane a complemen à ia de les llis es 1, 2, 4 i 5 de la p i-
me a secció11, on obem bona pa dels mo s que enen aques a unció, pe ò sense
el nom que complemen en (lle a de la llis a 2) i euni s pe al es c i e is (mo -
ològics), cosa que a que la se a p esència en les llis es esmen ades esul i doble-
men incomple a i dispe sa espec e de la conside ació de la unció sin àc ica
aposi i a que a a ens ocupa. El nomb e (72)12 no és ex ao dina i, pe ò és ela i-
amen ele a , compa an –ho, d’una banda, amb el nomb e o al de les ca ego ies
habi uals aposi i es (noms p opis: 281, noms comuns: 573)13 i, d’al a banda, amb
el nomb e o al d’adjec ius amb unció adjec i a —la més p ope a a l’aposició i,
no malmen , bas an més nomb osa— (87)14. La a ie a és mol no able: abundàn-
16 Fa en ia 21/2, 1999 Jo di Co s i Meya
11. Vegeu CORS I MEYA, J., a.c. (I), p. 19-23 i 23-29. A les llis es 1 i 4 (enca a que en el comen a i de
la llis a 1 no se’n diu es) obem (en e els noms p opis o en e els noms comuns — espec i a-
men —) an aposicions ja comp abili zades en el quad e III (a.c., p. 18) com algunes de les sen-
zilles que s’han exclòs d’aques quad e (c . a.c., n. 15) i només s’han comp a aquí en el quad e
IV. A la llis a 2 solamen hi ha 3 aposicions d’aques es úl imes, les senzilles excloses del quad e III
( egeu a.c., p. 23) i incloses desp és en el quad e IV. Finalmen , a la llis a 5, en can i, només hi
ha 2 aposicions de les p ime es, les ja comp abili zades en el quad e III.
12. Vegeu més amun , quad e IV.
13. Vegeu quad e I, CORS I MEYA, J., a.c. (I), p. 16.
14. Vegeu més amun , quad e IV.
Fa en ia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 16
βλεπε(ν) Vb,Ips:T1A .3ªs.ACa (10,37)
βοàλετο Vb,Ips:T1M .3ªs.ATp (10,17)
γÛνετο Vb,Ips:T2M .3ªs.ATp (10,1b)1
γÛνετο Vb,Ips:T2M .3ªs.NDp (10,1b)2
γÛνετο Vb,Ips:T2M .3ªs.NDp (10,1c)
γÛνετο Vb,Ips:T2M .3ªs.Adj (10,2)
γÛνετο Vb,Ips:T2M .3ªs.NDp (10,4a)
γεννÜ©ησαν Vb,Ips:T2P .3ªp.NDp (10,9b)
EγεννÜ©ησαν Vb,Ips:T2P .3ªp.NDp (10,26)
γÛννησαν Vb,Ips:T2A .3ªp.NDp (10,9b)
γÛνοντο Vb,Ips:T2M .3ªp.NDp (10,12b)
γÛνοντο Vb,Ips:T2M .3ªp.NDp (10,24a)
γÝνωσκε Vb,Ips:T1A .3ªs.IA (10,1b)
γÝνωσκον Vb,Ips:T1A .3ªp.IA (9,29d)
γρηγÞρησεν Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp (10,4b)
γρηγορÞτα Vb,P c:T3A .np.Adj.A (10,36)
γρηγορgσ Vb,P c:T3A .ms.ATp.N (10,37)
δÛξαντο Vb,Ips:T2M .3ªp.Adj (10,41)
δÝδαξαν Vb,Ips:T2A .3ªp.NDp (10,9a)
©εολÞγησεν Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp (10,50)
εδÛναι Vb,In :T3A .–.SOD (9,24a)
εδÛναι Vb,In :T3A .–.SOD (9,27b)
εδgσ Vb,P c:T3A .ms.ACa.N (9,24b)
εη Vb,Op :T1A .3ªs.SOD–COP (10,48a)
ε ναι Vb,In :T1A .–.ACs–COP* (9,29d)
ε ναι Vb,In :T1A .–.SOD–COP (10,1a)
ε ναι Vb,In :T1A .–.Adj–COP (10,9a)
ε ναι Vb,In :T1A .–.SOD–COP (10,11b)
ε ναι Vb,In :T1A .–.Adj (10,12b)
ε ναι Vb,In :T1A .–.SOD–COP (10,32a)
ε πον Vb,Ips:T2A .1ªs.ACp (10,41)
Eρηται Vb,Ip :T3P .3ªs.NDp (10,48a)
καλετο Vb,Ips:T1P .3ªs.Adj (10,12b)
κÀλεσαν Vb,Ips:T2A .3ªp.Adj (9,24b)
κÀλεσαν Vb,Ips:T2A .3ªp.Adj (10,14a)
κÀλεσαν Vb,Ips:T2A .3ªp.Adj (10,15b)
κÀλεσαν Vb,Ips:T2A .3ªp.NDp (10,15c)
κÀλεσε Vb,Ips:T2A .3ªs.Adj–REL (10,19a)
La llengua de la Φοινικικc στορÝα de Filó de Biblos (II) Fa en ia 21/2, 1999 23
Fa en ia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 23

κÀλουν Vb,Ips:T1A .3ªp.Adj (10,44c)
κδÝδωσιν Vb,Ip :T1A .3ªs.Adj (10,18b)
κδυÞµενον Vb,P c:T1M .ns.Ad .A (10,47)
κινÜ©η Vb,Ips:T2P .3ªs.NDp (10,4b)
κλÜ©η Vb,Ips:T2P .3ªs.IA (10,1b)
κλÜ©η Vb,Ips:T2P .3ªs.NDp (10,2)
κλÜ©η Vb,Ips:T2P .3ªs.Adj (10,15c)
κλÜ©η Vb,Ips:T2P .3ªs.NDp (10,25)
κοιµτο Vb,Ips:T1M .3ªs.ACa (10,37)
κπεπλχ©αι Vb,In :T3P .–.ACs (10,21)
κρÀτησαν Vb,Ips:T2A .3ªp.Adj (10,9b)
κριφÛντεσ Vb,P c:T2P .mp.ATp.N (10,20)
κτÛµνει Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,29a)
λ©gν Vb,P c:T2A .ms.ATp.N (10,38)
λgν Vb,P c:T2A .ms.ATp.N (10,22)
µβαλgν Vb,P c:T2A .ms.ATp.N (10,20)
µβναι Vb,In :T2A .–.SOD (10,10b)
νεµον Vb,Ips:T1A .3ªp.SOD (9,29c)
νεποÝησεν Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp (10,18a)
νετεÝλατο Vb,Ips:T2M .3ªs.ACp (10,38)
νÞµιζον Vb,Ips:T1A .3ªp.SOD (9,29c)
νÞµιζον Vb,Ips:T1A .3ªp.NDp (10,7b)
νÞµισαν Vb,Ips:T2A .3ªp.NDp (10,6b)
ντàχοιεν Vb,Op :T2A .3ªp.Adj–REL (10,9b)
ξαναγκÀσασ Vb,P c:T2A .ms.Ad .N (10,33)
ξεδÛξαντο Vb,Ips:T2M .3ªp.Adj (10,8b)
ξε©εÝασεν Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp (10,46a)
ξÛλαµψε Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp (10,2)
ξεµÀστευσεν Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp (9,24a)
ξενÝκησαν Vb,Ips:T2A .3ªp.Adj (10,40c)
ξερευνησαµÛνοισ Vb,P c:T2M .mp.ATp.D (9,27b)
ξετραγÿñδησαν Vb,Ips:T2A .3ªp.NDp (10,40b)
ξερον Vb,Ips:T2A .3ªp.NDp (10,12a)
ξηνàσατο Vb,Ips:T2M .3ªs.NDp (9,26b)
ξιδιñσαντο Vb,Ips:T2M .3ªp.NDp (10,40b)
ξοικειωσÀµενοσ Vb,P c:T2M .ms.ATp.N (10,23)
πÛ©ηκεν Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp (10,31)
πεισÝ Vb,Ip :T1A .3ªs.IDp (10,28)
24 Fa en ia 21/2, 1999 Jo di Co s i Meya
Fa en ia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 24
πεκλÜ©ησαν Vb,Ips:T2P .3ªp.NDp (10,20)
πενÞησαν Vb,Ips:T2A .3ªp.NDp (10,12a)
πενÞησαν Vb,Ips:T2A .3ªp.NDp (10,13)
πενÞησεν Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp (10,23)
πενÞησεν Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp (10,36)
πετÛ©η Vb,Ips:T2P .3ªs.Adj (10,9b)
πετÛλουν Vb,Ips:T1A .3ªp.NDp (10,53)
πγον Vb,Ips:T1A .3ªp.NDp (9,26a)
πιγεγραµµÛνοισ Vb,P c:T3P .np.Adj.D (10,48a)
πιγενÞµενοι Vb,P c:T2M .mp.Adj.N (9,26b)
πιγραφοµÛνÿη Vb,P c:T1P . s.Adj.D (10,52c)
πιδÛχεσ©αι Vb,In :T1M .–.AFn (10,47)
πιδιδÞναι Vb,In :T1A .–.SSb (10,44b)
πι©εdσ Vb,P c:T2A .ms.ATp.N (9,26b)
πινοσαι Vb,In :T2A .–.SOD (10,10a)
πινοσαι Vb,In :T2A .–.SOD (10,11c)
πινοÜσαντεσ Vb,P c:T2A .mp.ACa.N (9,26a)
πινοοντεσ Vb,P c:T1A .mp.ACa.N (10,39b)
πινοοντεσ Vb,P c:T1A .mp.ACa.N (10,40b)
πιστρατεàει Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,23)
πιχειρεν Vb,In :T1A .–.IDp (10,17)
πιgν Vb,P c:T1A .ms.ATp.N (10,17)
πλασαν Vb,Ips:T2A .3ªp.NDp (10,40c)
πλευσαν Vb,Ips:T2A .3ªp.NDp (10,20)
ποιÜσατο Vb,Ips:T2M .3ªs.Adj (10,22)
ποÝκιλλον Vb,Ips:T1A .3ªp.NDp (10,40b)
ποÝουν Vb,Ips:T1A .3ªp.NDp (10,6b)
πονοµÀζουσιν Vb,Ip :T1A .3ªp.NDp (10,48b)
πτàρη Vb,Ips:T2P .3ªs.NDp (10,4b)
ρµηνεàει Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,7a)
σεβÀσ©ησαν Vb,Ips:T2P .3ªp.NDp (10,11b)
στÛρησεν Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp (10,21)
στι Vb,Ip :T1A .3ªs.SOD–COP (9,24b)
στι Vb,Ip :T1A .3ªs.Adj–COP* (10,7b)
στι Vb,Ip :T1A .3ªs.Adj–COP (10,16)
στι Vb,Ip :T1A .3ªs.SOD–COP (10,49c)1
στι Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp–COP (10,49c)2
στι Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp–COP (10,51)
La llengua de la Φοινικικc στορÝα de Filó de Biblos (II) Fa en ia 21/2, 1999 25
Fa en ia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 25
στιν Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp–COP (10,2)
στιν Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp–COP (10,29a)
στιν Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp–COP (10,47)
σχεν Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp (10,16)
σχηκñσ Vb,P c:T3A .ms.ACa.N (10,21)
τÛλεσαν Vb,Ips:T2A .3ªp.Adj (10,15c)
τελεàτα Vb,Ips:T1A .3ªs.NDp (10,18a)
ερε©εσιν Vb,P c:T2P .np.Adj.D (9,26b)
ερεν Vb,In :T2A .–.SOD (10,7a)
ερεν Vb,In :T2A .–.SOD (10,11b)
εyρεν Vb,Ips:T2A .3ªs.Adj (10,5b)
εyρε(ν) Vb,Ips:T2A .3ªs.Adj (10,10a)
εyρε(ν) Vb,Ips:T2A .3ªs.Adj (10,14a)
εyρε(ν) Vb,Ips:T2A .3ªs.ACa (10,25)
εyρε(ν) Vb,Ips:T2A .3ªs.Adj (10,27)
εyρεν Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp (10,31)
εÅρηται Vb,Ip :T3P .3ªs.NDp (9,27b)
εyρον Vb,Ips:T2A .3ªp.NDp (10,9a)
εyρον Vb,Ips:T2A .3ªp.NDp (10,13)
εyρον Vb,Ips:T2A .3ªp.NDp (10,14b)1
εyρον Vb,Ips:T2A .3ªp.Adj (10,14b)2
φερεν Vb,Ips:T1A .3ªs.Adj–RED (10,19a)
φυσιολÞγησαν Vb,Ips:T2A .3ªp.NDp (10,53)
φñτισεν Vb,Ips:T2A .3ªs.Adj (10,5b)
χει Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,46b)
χειν Vb,In :T1A .–.SOD (9,28b)
χειν Vb,In :T1A .–.SOD (10,1a)
χοντα Vb,P c:T1A .np.Adj.N (9,28b)
χοντα Vb,P c:T1A .np.Adj.N (10,2)
χÞντων Vb,P c:T1A .np.ATp.G (9,24a)
χρηµÀτιζον Vb,Ips:T1A .3ªp.NDp (10,9b)
χων Vb,P c:T1A .ms.Ad .N (10,21)
χων Vb,P c:T1A .ms.Ad .N (10,44c)
ñρακεν Vb,Ip :T3A .3ªs.Adj (10,5b)
ζηλοτυποσα Vb,P c:T1A . s.ACa.N (10,16)
ζυγοφοροàµενον Vb,P c:T1P .ms.Adj.A (10,12b)
γοàµενοι Vb,P c:T1M .mp.ACa.N (9,29c)
γρευε Vb,Ips:T1A .3ªs.Adj (10,10b)
26 Fa en ia 21/2, 1999 Jo di Co s i Meya
Fa en ia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 26
©Ûλησαν Vb,Ips:T2A .3ªp.ATp (9,26b)
λασεν Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp (10,18b)
qν Vb,Ips:T1A .3ªs.Adj–COP (9,26b)
oHν Vb,Ips:T1A .3ªs.NDp (10,2)
qν Vb,Ips:T1A .3ªs.NDp–COP (10,17)
qν Vb,Ips:T1A .3ªs.NDp–COP (10,37)
qν Vb,Ips:T1A .3ªs.Adj (10,39b)
qν Vb,Ips:T1A .3ªs.NDp–COP (10,44b)
ρÀσ©η Vb,Ips:T2P .3ªs.ATp (10,1b)
qσαν Vb,Ips:T1A .3ªp.NDp–COP (10,6d)
qσαν Vb,Ips:T1A .3ªp.ACp–COP (10,20)
σκησεν Vb,Ips:T2A .3ªs.IA (9,26b)
ηξατο Vb,Ips:T2M .3ªs.NDp (10,28)
ηρÛ©η Vb,Ips:T2P .3ªs.NDp (10,5b)
©Ûλγειν Vb,In :T1A .–.SOD (10,40b)
©νÜσκει Vb,Ip :T1A .3ªs.IDp (10,48a)
πτÀµενα Vb,P c:T2M .np.Ad .A (10,36)
πτÀµενοσ Vb,P c:T2M .ms.ATp.N (10,37)
´πτατο Vb,Ips:T1M .3ªs.ACa (10,37)
σχυσε(ν) Vb,Ips:T2A .3ªs.Adj (10,10a)
κα©ιÛρουν Vb,Ips:T1A .3ªp.NDp (10,6c)
κα©ιερω©εÝσ Vb,P c:T2P .ms.ATp.N (10,44c)
κακÝζει Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,16)
καλεσ©αι Vb,In :T1P .–.SOD (10,11c)
καλεσ©αι Vb,In :T1P .–.SOD (10,12a)
καλοàµενοσ Vb,P c:T1P .ms.Adj.N (10,15a)
καλουµÛνου Vb,P c:T1P .ms.ACa.G (10,44c)
καλουµÛνουσ Vb,P c:T1P .mp.Adj.A (10,7a)
καλονται Vb,Ip :T1P .3ªp.NDp (10,13)
καλοντεσ Vb,P c:T1A .mp.Ad .N (10,7b)
καλοσιν Vb,Ip :T1A .3ªp.NDp (10,48b)
κατÀρχουσι Vb,P c:T1A .mp.Adj.D (10,39a)
κατασκευÀζεται Vb,Ip :T1M .3ªs.Adj (10,48a)
κατασκευασÀµενοι Vb,P c:T2M .mp.Ad .N (9,29c)
κατασκευασÀµενοι Vb,P c:T2M .mp.ATp.N (10,53)
κατασκευασÀµενοσ Vb,P c:T2M .ms.ATp.N (10,44c)
καταφλÛξαι Vb,In :T2A .–.SOD (10,10a)
κατÛδειξαν Vb,Ips:T2A .3ªp.Adj (10,13)
La llengua de la Φοινικικc στορÝα de Filó de Biblos (II) Fa en ia 21/2, 1999 27
Fa en ia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 27
κατÛ©υσεν Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp (10,44c)
κατειληφÞτων Vb,P c:T3A .mp.ATp.G (10,44c)
κατεσκεàασεν Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp (10,18a)
κατÛστησαν Vb,Ips:T2A .3ªp.NDp (9,26a)
κατεσφÀττοντο Vb,Ips:T1P .3ªp.NDp (10,44b)
κατÛσχεν Vb,Ips:T2A .3ªs.IA (10,23)
κατÛταξε(ν) Vb,Ips:T2A .3ªs.ACp (10,47)
κατÛχωσεν Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp (10,20)
κατÿñκουν Vb,Ips:T1A .3ªp.Adj (10,15a)
κλη©ναι Vb,In :T2P .–.SOD (10,7b)
κλη©ναι Vb,In :T2P .–.ACs (10,9b)
κλη©ναι Vb,In :T2P .–.Adj (10,11a)
κοιµñµενοσ Vb,P c:T1M .ms.ATp.N (10,37)
κοσµÜσασ Vb,P c:T2A .ms.ATp.N (10,44c)
κτÝζει Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,19b)
λαβÞµενον Vb,P c:T2M .ms.ATp.A (10,10b)
λαβÞντεσ Vb,P c:T2A .mp.ATp.N (10,53)
λαβgν Vb,P c:T2A .ms.ATp.N (10,29a)
λαβgν Vb,P c:T2A .ms.ATp.N (10,50)
λεγοµÛνη Vb,P c:T1P . s.Adj.N (10,15a)
λεγοµÛνησ Vb,P c:T1P . s.Adj.G (10,44c)
λεγÞµενοι Vb,P c:T1P .mp.Adj.N (10,20)
λεγοµÛνου Vb,P c:T1P .ms.Adj.G (10,50)
λÛγουσιν Vb,Ip :T1A .3ªp.NDp (10,32a)
λÛξοµεν Vb,I u:T4A .1ªp.Adj (10,50)
λοχÜσασ Vb,P c:T2A .ms.ATp.N (10,29a)
µεταστÀντασ Vb,P c:T2A .mp.PCc.A (9,29c)
µετÛφρασαν Vb,Ips:T2A .3ªp.Adj (9,24b)
µετÛφρασεν Vb,Ips:T2A .3ªs.Adj (10,49a)
µηνàοντεσ Vb,P c:T1A .mp.ATp.N (10,51)
µηχανησÀµενοσ Vb,P c:T2M .ms.Ad .N (10,23)
µιµησÀµενοσ Vb,P c:T2M .ms.Ad .N (10,36)
µισγοµÛνων Vb,P c:T1M . p.ACa.G (10,9b)
µàοντα Vb,P c:T1A .np.Adj.A (10,36)
νεÀζειν Vb,In :T1A .–.AFn (10,47)
νοµιζοµÛνων Vb,P c:T1P .mp.Adj.G (9,29d)
νοµÝζοντεσ Vb,P c:T1A .mp.ACa.N (10,53)
οκσαι Vb,In :T2A .–.SOD (10,7b)
28 Fa en ia 21/2, 1999 Jo di Co s i Meya
Fa en ia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 28

οκσαι Vb,In :T2A .–.SOD (10,10a)
λοκαρπο Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,33)
νοµÀζειν Vb,In :T1A .–.ACs (10,15b)
νοµÀζεται Vb,Ip :T1P .3ªs.NDp (10,12b)
νοµαζÞµενον Vb,P c:T1P .ms.Adj.A (10,34)
νοµÀζουσιν Vb,Ip :T1A .3ªp.NDp (10,34)
ρÛγειν Vb,In :T1A .–.SOD (10,7b)
ρσι Vb,P c:T1A .mp.ATp.D (9,28b)
οsσα Vb,P c:T1A . s.Ad .N–COP (10,18b)
οσασ Vb,P c:T1A . p.PCc.A–COP (10,22)
Παραλαβgν Vb,P c:T2A .ms.ATp.N (10,16)
παρατριβÛντα Vb,P c:T2P .np.ACa.A (10,10a)
παρεδÞ©η Vb,Ips:T2P .3ªs.NDp (10,46a)
παρÛδοσαν Vb,Ips:T2A .3ªp.NDp (10,39b)
παρÛδωκεν Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp (10,38)
παρÛδωκεν Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp (10,39a)
παρÛλαβον Vb,Ips:T2A .3ªp.Adj (9,29b)
παρÛστη Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp (9,28b)
παρÝστησι(ν) Vb,Ip :T1A .3ªs.Adj (10,46b)
πεπεσ©αι Vb,In :T3M .–.SSb (9,28b)
περιβÀλλει Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,19b)
περιηχηµÛνοι Vb,P c:T3P .mp.Adj.N (10,40c)
περιιgν Vb,P c:T1A .ms.Ad .N (10,32b)
περινοστοσα Vb,P c:T1A . s.ATp.N (10,31)
περιτÛµνεται Vb,Ip :T1M .3ªs.NDp (10,33)
πεφιλοτݵηται Vb,Ip :T3P .3ªs.Adj (9,28b)
πÛφυκεν Vb,Ip :T3A .3ªs.NDp (10,47)
πλανη©Ûντεσ Vb,P c:T2P .mp.ACa.N (10,8b)
πλασÀµενοι Vb,P c:T2M .mp.ACa.N (9,26a)
πλεσαι Vb,In :T2A .–.SOD (10,11b)
πληγbν Vb,P c:T2P .ns.ATp.N (10,48a)
πληρñσÿη Vb,Sj :T2A .3ªs.ATp (10,47)
πλησιÀζων Vb,P c:T1A .ms.ATp.N (10,17)
πο©οσι Vb,P c:T1A .mp.ACa.D (9,27b)
πο©ν Vb,P c:T1A .ms.ACa.N (9,24a)
ποιεται Vb,Ip :T1M .3ªs.NDp (10,16)
ποιεται Vb,Ip :T1M .3ªs.Adj (10,46b)
ποισαι Vb,In :T2A .–.SOD (10,33)
La llengua de la Φοινικικc στορÝα de Filó de Biblos (II) Fa en ia 21/2, 1999 29
Fa en ia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 29
ποιησÀµενοσ Vb,P c:T2M .ms.ATp.N (9,26b)
πολεµε Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,28)
προγεγραµµÛνα Vb,P c:T3P .np.Adj.N (10,4b)
Προδιαρ©ρσαι Vb,In :T2A .–.SSb (9,29b)
προελ©gν Vb,P c:T2A .ms.ATp.N (10,17)
προϊÞντοσ Vb,P c:T1A .ms.ATp.G (10,22)
πρÞκειται Vb,Ip :T1M .3ªs.ACp (10,48a)
πρÞκειται Vb,Ip :T1M .3ªs.ACp (10,53)
προληφ©εσαι Vb,P c:T2P . p.ACa.N (10,41)
προσαγορεàουσιν Vb,Ip :T1A .3ªp.Adj (10,44c)
προσÛ©ηκαν Vb,Ips:T2A .3ªp.IDp (9,29d)
προσεκàνουν Vb,Ips:T1A .3ªp.SOD (9,29c)
προσεκàνουν Vb,Ips:T1A .3ªp.NDp (10,6b)
προσκυνεν Vb,In :T1A .–.SOD (10,10c)
προσκυνσαι Vb,In :T2A .–.SOD (10,10b)
προστι©Ûασιν Vb,Ip :T1A .3ªp.NDp (10,48b)
προστι©Ûναι Vb,In :T1A .–.SOD (10,13)
προστÝ©εται Vb,Ip :T1M .3ªs.NDp (10,28)
σεβÞµενοι Vb,P c:T1M .mp.Ad .N (9,29c)
σηµαÝνοντεσ Vb,P c:T1A .mp.ATp.N (10,51)
σπÛνδειν Vb,In :T1A .–.SOD (10,10b)
στασιÀσαι Vb,In :T2A .–.SOD (10,10a)
συγκειµÛνοισ Vb,P c:T1M .np.ACa.D (9,26b)
συλλαβεν Vb,In :T2A .–.SOD (10,10a)
συλλεξαµÛνην Vb,P c:T2M . s.Ad .A (10,17)
συµβαλgν Vb,P c:T2A .ms.ATp.N (9,26b)
συµβαλgν Vb,P c:T2A .ms.ATp.N (10,18b)
συµµιγνàειν Vb,In :T1A .–.SOD (10,12a)
συµπαρεÝληπται Vb,Ip :T3P .3ªs.NDp (10,47)
συµπεριφερÞµενοι Vb,P c:T1M .mp.Ad .N (10,40c)
συνελ©οσα Vb,P c:T2A . s.ATp.N (10,25)
συνεργη©εσα Vb,P c:T2P . s.ACa.N (10,41)
συνÛρραξαν Vb,Ips:T2A .3ªp.ATp (10,4b)
συνÛστη Vb,Ips:T2A .3ªs.ATp (9,24a)
συνÜντησε(ν) Vb,Ips:T2A .3ªs.ATp (10,4b)
συν©Ûντεσ Vb,P c:T2A .mp.ATp.N (10,20)
συνÝπταντο Vb,Ips:T1M .3ªp.ACa (10,37)
συνÞντων Vb,P c:T1A .mp.Adj.G (10,36)
30 Fa en ia 21/2, 1999 Jo di Co s i Meya
Fa en ia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 30
συνορν Vb,In :T1A .–.ACs (9,26a)
τελευτησÀντων Vb,P c:T2A .mp.ATp.G (10,10c)
τελευτÜσασ Vb,P c:T2A .ms.ATp.N (10,15c)
τερσαÝνειν Vb,In :T1A .–.SOD (10,12a)
τεταµÛνον Vb,P c:T3P .ms.Ad .A (10,51)
τÝκτει Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,19a)
τιµωρν Vb,P c:T1A .ms.Ad .N (10,17)
τολµσαι Vb,In :T2A .–.SOD (10,10b)
τουτÛστιν Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp–COP* (10,13)
τροποται Vb,Ip :T1M .3ªs.IA (10,28)
τυγχÀνων Vb,P c:T1A .ms.ATp.N (10,22)
πεµνηµατÝσαντο Vb,Ips:T2M .3ªp.NDp (10,38)
περβαλλÞµενοι Vb,P c:T1M .mp.ACa.N (10,40b)
πονοÜσασ Vb,P c:T2A .ms.ATp.N (10,20)
ποπÛµπει Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,22)
ποτÝ©εται Vb,Ip :T1M .3ªs.NDp (10,1a)
φειµÛνα Vb,P c:T3P .np.Ad .A (10,36)
φασιν Vb,Ip :T1A .3ªp.IDp (10,1c)
φασdν Vb,Ip :T1A .3ªp.NDp (10,11c)
φησÝ Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,7b)
φησd Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,10c)
φησÝ Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,14b)
φησÝ Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,38)
φησι Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,52a)
φησd Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,52c)
φησÝν Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,1b)
φησÝν Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,9a)
φησÝν Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,9b)1
φησÝν Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,9b)2
φησÝν Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,15c)
φησÝν Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,23)
φησιν Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,49a)
φ©Àσαν Vb,P c:T2A .ns.PCc.N (9,26c)
φυλÀσσουσιν Vb,Ip :T1A .3ªp.NDp (10,41)
χαλεπαÝνουσα Vb,P c:T1A . s.ACa.N (10,16)
χαρÀσσουσιν Vb,Ip :T1A .3ªp.NDp (10,51)
χρñµενοσ Vb,P c:T1M .ms.Ad .N (10,17)
ρισµÛνον Vb,P c:T3P .ns.Adj.A (10,47)
La llengua de la Φοινικικc στορÝα de Filó de Biblos (II) Fa en ia 21/2, 1999 31
Fa en ia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 31
Com ja s’ha pogu comp o a esquemà icamen en el quad e V, el nomb e
de o mes e bals que an l’habi ual unció de p edica , o hi pa icipen com a
e bs copula ius, és mol abundan (441) i exp essa una ica a ie a de ipus
d’o ació, al com queda ben e lec i en el quad e menciona . L’abundància del
nomb e és, na u almen , ela i a; ho és, a esa la longi ud de l’ob a que es em
anali zan ; a a bé, esul a p opo cionada amb el nomb e de noms comuns (573),
sob e o si hi a egim l’ele a nomb e de noms p opis (281)30. Cal ad e i que,
si compa em el nomb e de o mes e bals que apa eixen classi icades, segons
c i e is mo ològics, en el quad e I de la p ime a secció (251 + 2 + 3 + 68 +
150 = 474)31 amb el nomb e de o mes classi icades sin àc icamen en el qua-
d e V (140 + 10 + 8 + 11 + 1 + 2 + 3 + 248 + 18 = 441), i que són les que su en
a la llis a que es em comen an , esul a una di e ència de 33 o mes e bals: 21
són o mes e bals amb unció nominal, al com ha queda explici a en el qua-
d e III de la p ime a secció32, i 12 o mes són lliçons a ian s, de les quals p es-
cindim en les classi icacions sin àc iques33. Con é acla i , inalmen , que po en
la indicació «–COP» 29 o mes e bals, 3 de les quals la duen acompanyada
d’as e isc (*): ol di que no són p òpiamen p edica s e bals, sinó simple-
men e bs copula ius, que acompanyen el p edica nominal (o bé, si an amb
as e isc, n’acompanyen dos, de p edica s nominals). Això ens in odueix a la
llis a següen .
10. O acions amb p edica nominal. To s els p edica s nominals, sense e b (5
casos) o acompanya s de e b copula iu (32 casos, amb només 29 e bs copula-
ius, ja que, com acabem de comen a , 3 e bs an amb dos p edica s cadascun).
Classi ica s pe o d e al abè ic de l’elemen nominal i pe o d e de e e ències;
amb les indicacions mo osin àc iques pe inen s. Tanma eix hi em una pe i a
excepció: en el cas dels 5 p edica s sense e b, els hem col·loca da an de o i
an o dena s, en p ime lloc, pel ipus d’o ació de què són cons i uen s. Els al es,
en can i, no duen aques a indicació del ipus d’o ació, pe què, pe simpli ica 34,
ja hem dona la in o mació pe inen a an dels co esponen s e bs copula ius de
la llis a an e io . En cadascuna de les en ades hi igu a el con ex mínim de l’o a-
ció, amb el subjec e (en cu si a), que a pa ella amb el p edica nominal (na u al-
32 Fa en ia 21/2, 1999 Jo di Co s i Meya
30. C . el quad e I de la p ime a secció, CORS I MEYA, J., a.c. (I), p. 16; ambé, els comen a is co es-
ponen s, a.c., p. 22 i 29.
31. CORS I MEYA, J., a.c. (I), p. 16-17.
32. CORS I MEYA, J., a.c. (I), p. 17-18, on, p ecisamen , s’ha de co egi una e ada : els pa icipis subs-
an i a s com a nucli de subjec e són 5 (i no 6, com diu e òniamen el ex , penúl ima línia de
p. 17). El ecomp e és el següen :
P c 5 Sb + 4 OD + 5 Ap + 2 Ra + 1Cp + 1PN = 18
In 1 Sb + 1 Ca + 1 Cp = 3
33. Nou o mes són d’Indica iu (6 del ema de p esen i 3 del ema d’ao is ), una o ma d’Op a iu (del
ema de p esen ) i dues o mes de Pa icipi (del ema de p esen ); sob e el e de p escindi de les
lliçons a ian s, egeu més amun , inici de la no a 5 i inal de la no a 16.
34. Com ambé més amun , pe no complica més el quad e V, hem comp a els p edica s nominals
amb e b d’aco d amb el nomb e de e bs copula ius; c . la no a 16.
Fa en ia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 32
Tcν … δρÀκοντοσ φàσιν καd τν φεων ατeσ ξε©εÝασεν  TÀαυτοσ καd …
ΦοÝνικÛσ τε καd Aγàπτιοι Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp (10,46a)
καd ξÛλαµψε Mgτ ³λιÞσ τε καd σελÜνη στÛρεσ τε καd στρα µεγÀλα
Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp (10,2)
 ΣαγχουνιÀ©ων … πολυφροντιστικσ ξεµÀστευσεν τa Tααàτου Vb,Ips:
T2A .3ªs.NDp (9,24a)
O δb Eλληνεσ … τa µbν πρτα … ε τα τοσ προ<σ>κοσµÜµασι ποικÝλωσ
ξετραγÿñδησαν Vb,Ips:T2A .3ªp.NDp (10,40b)
οyτοι … λλa καd στÛγασ ξερον Vb,Ips:T2A .3ªp.NDp (10,12a)
< δb> … ξηνàσατο τcν πρÞ©εσιν Vb,Ips:T2M .3ªs.NDp (9,26b)
O δb Eλληνεσ … τa µbν πρτα πλεστα ξιδιñσαντο Vb,Ips:T2M .3ªp.NDp
(10,40b)
 δb AστÀρτη πÛ©ηκεν τÿ δÝÿα κεφαλÿ βασιλεÝασ παρÀσηµον κεφαλcν ταàρου
Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp (10,31)
ο δb σ൵αχοι Hλου το KρÞνου Eλωεdµ πεκλÜ©ησαν Vb,Ips:T2P .3ªp.NDp
(10,20)
οyτοι πενÞησαν←τÿ πηλÿ … →συµµιγνàειν φορυτeν καd … ατaσ →τερσαÝνειν
Vb,Ips:T2A .3ªp.NDp (10,12a)
πενÞησαν←δb οyτοι αλaσ →προστι©Ûναι τοσ οκοισ καd περιβÞλουσ καd
σπÜλαια Vb,Ips:T2A .3ªp.NDp (10,13)
τι δb (φησÝν)(←) πενÞησεν ©εeσ Oρανeσ βαιτàλια Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp–DIR
(10,23)
©εeσ TÀαυτοσ … πενÞησεν … τÿ KρÞνÿω παρÀσηµα βασιλεÝασ µµατα τÛσσαρα
… καd … πτερa τÛσσαρα Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp (10,36)
ΠÀντεσ … καd τοàτοισ ορτaσ καd ©υσÝασ πετÛλουν καd ργια Vb,Ips:
T1A .3ªp.NDp (10,53)
ο µbν νεñτεροι τν ερολÞγων … καd πολ ν ατοσ πγον τeν τφον
Vb,Ips:T1A .3ªp.NDp (9,26a)
Oρανeσ πιστρατεàει … EµαρµÛνην καd Ωραν Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp–RAV
(10,23)
^HσÝοδοσ ο´ τε κυκλικοd … ΘεογονÝασ καd ΓιγαντοµαχÝασ καd TιτανοµαχÝασ
πλασαν δÝασ καd κτοµÀσ Vb,Ips:T2A .3ªp.NDp (10,40c)
ο πe τν ∆ιοσκοàρων σχεδÝασ καd πλοα συν©Ûντεσ πλευσαν Vb,Ips:
T2A .3ªp.NDp (10,20)
O δb Eλληνεσ … τa µbν πρτα … παντοÝωσ ποÝκιλλον Vb,Ips:T1A .3ªp.NDp
(10,40b)
οyτοÝ … καd χοaσ καd πι©àσεισ ποÝουν Vb,Ips:T1A .3ªp.NDp (10,6b)
µοÝωσ καd Aγàπτιοι Kνcφ πονοµÀζουσιν Vb,Ip :T1A .3ªp.NDp (10,48b)
τa … νοερa ζÿα … καd πρeσ τeν qχον πτàρη Vb,Ips:T2P .3ªs.NDp (10,4b)
([οyτοσ = ΦÝλων] τοτο δb νàκτα ρµηνεàει) Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,7a)
La llengua de la Φοινικικc στορÝα de Filó de Biblos (II) Fa en ia 21/2, 1999 39
Fa en ia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 39

διe καd σ ©εeν ατeν µετa ©Àνατον [οyτοι] σεβÀσ©ησαν Vb,Ips:
T2P .3ªp.NDp (10,11b)
KρÞνοσ … καd τσ τσ ψυχσ, ατÞχειρ το παιδeσ γενÞµενοσ, στÛρησεν
Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp (10,21)
φωτeσ γaρ διÞν στι τe διαυγÀσαι Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp–SbINF.COP (10,49c)2
στι τe πν σχµα σ τe παρ’ µν Θτα Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp–COP (10,51)
τοτ’ στιν ορανο κατÞπται Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp–COP (10,2)
τοτ’ στιν  KρÞνοσ Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp–COP (10,29a)
<τe ζÿον> … καd πολυχρονιñτατον δÛ στιν Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp–COP (10,47)
καd ξ λλων δb γαµετν  Oρανeσ πολλcν σχεν γενεÀν Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp
(10,16)
 µbν οsν πρñτη παρ©Ûνοσ τελεàτα Vb,Ips:T1A .3ªs.NDp (10,18a)
 δb AστÀρτη … εyρεν εροπετ στÛρα Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp (10,31)
Tα©’ µν εÅρηται Vb,Ip :T3P .3ªs.NDp (9,27b)
οyτοι, φησÝν(←), εyρον κ παρατριβσ ξàλων πρ Vb,Ips:T2A .3ªp.NDp–DIR
(10,9a)
οyτοι τcν το λeσ χρσιν εyρον Vb,Ips:T2A .3ªp.NDp (10,13)
οyτοι (φησÝ)(←) πρτοι πλοον εyρον Vb,Ips:T2A .3ªp.NDp–DIR (10,14b)1
ΠÀντεσ … φυσιολÞγησαν Vb,Ips:T2A .3ªp.NDp (10,53)
<τe ζÿον> … λικοειδεσ χει τaσ ρµaσ Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,46b)
<οyτοι> … πe µητÛρων δÛ, φησÝν(←), χρηµÀτιζον Vb,Ips:T1A .3ªp.NDp–DIR
(10,9b)
KρÞνοσ τeν Oρανeν πολÛµÿω συµβαλgν τσ ρχσ λασεν Vb,Ips:T2A .3ªs.
NDp (10,18b)
oHν δÛ τινα ζÿα οκ χοντα ασ©ησιν Vb,Ips:T1A .3ªs.NDp (10,2)
οyτοσ γaρ qν ατÿ γραµµατεàσ Vb,Ips:T1A .3ªs.NDp–COP (10,17)
τe δb σàµβολον qν Vb,Ips:T1A .3ªs.NDp–COP (10,37)
↓E©οσ qν←τοσ παλαιοσ … τe γαπηµÛνον τν τÛκνων το σ κρατοντασ … εσ
σφαγcν →πιδιδÞναι↑Vb,Ips:T1A .3ªs.NDp–SbINF.COP (10,44b)
αyται δb qσαν α πÝνοιαι τσ προσκυνÜσεωσ Vb,Ips:T1A .3ªp.NDp–COP
(10,6d)
 δb ∆ηµαροσ φυγσ ©υσÝαν ηξατο Vb,Ips:T2M .3ªs.NDp (10,28)
Tα©’ ηρÛ©η ν τÿ  κοσµογονÝÿα γεγραµµÛνα Tααàτου καd τοσ κεÝνου
ποµνܵασιν Vb,Ips:T2P .3ªs.NDp (10,5b)
<οyτοÝ> … λεον δb καd ο κτον καd κλαυ©µeν βλαστܵατι … κα©ιÛρουν, καd
γενÛσει ζÿñων … καd τελευτÿ Vb,Ips:T1A .3ªp.NDp (10,6c)
 Γ τeν Oρανeν … κακÝζει Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,16)
οyτοι δb καd Aλται καd Tιτνεσ καλονται Vb,Ip :T1P .3ªp.NDp (10,13)
ΦοÝνικεσ δb ατe Aγα©eν ∆αݵονα καλοσιν Vb,Ip :T1A .3ªp.NDp (10,48b)
40 Fa en ia 21/2, 1999 Jo di Co s i Meya
Fa en ia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 40
KρÞνοσ τοÝνυν … βασιλικÿ κοσµÜσασ σχܵατι τeν υeν … κατÛ©υσεν Vb,Ips:
T2A .3ªs.NDp (10,44c)
τσ δb A©ηνσ γνñµÿη καd ^Eρµο κατεσκεàασεν KρÞνοσ … ±ρπην καd δÞρυ
Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp (10,18a)
ο µbν νεñτεροι τν ερολÞγων … µυστÜρια κατÛστησαν Vb,Ips:T2A .3ªp.NDp
(9,26a)
κατεσφÀττοντο δb ο διδÞµενοι µυστικσ Vb,Ips:T1P .3ªp.NDp (10,44b)
τeν δελφeν τeν διον Aτλαντα …  KρÞνοσ … εσ βÀ©οσ γσ µβαλgν
κατÛχωσεν Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp (10,20)
 KρÞνοσ … καd πÞλιν πρñτην κτÝζει … Bàβλον Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,19b)
τcν δb AστÀρτην ΦοÝνικεσ τcν AφροδÝτην →ε ναι λÛγουσιν←Vb,Ip :
T1A .3ªp.NDp (10,32a)
τeν αυτο µονογεν υeν  KρÞνοσ Oρανÿ τÿ πατρd λοκαρπο
Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,33)
< AγρÞτησ> … ©εν  µÛγιστοσ νοµÀζεται Vb,Ip :T1P .3ªs.NDp (10,12b)
ΘÀνατον δb τοτον καd Πλοàτωνα ΦοÝνικεσ νοµÀζουσιν Vb,Ip :T1A .3ªp.NDp
(10,34)
πνευµατικñτατον γaρ τe ζÿον πÀντων τν ρπετν καd πυρδεσ π’ ατο
παρεδÞ©η Vb,Ips:T2P .3ªs.NDp (10,46a)
<Tατα πÀντα> … ο δb … τασ ατν διαδοχασ παρÛδοσαν καd τοσ
πεισÀκτοισ Vb,Ips:T2A .3ªp.NDp (10,39b)
 KρÞνοσ … ±πασαν τcν Aγυπτον παρÛδωκεν ©εÿ Tααàτÿω Vb,Ips:
T2A .3ªs.NDp (10,38)
Tατα πÀντα  ΘαβÝωνοσ … παρÛδωκεν τοσ ργεσι καd τελετν κατÀρχουσι
προφÜταισ Vb,Ips:T2A .3ªs.NDp (10,39a)
OÅτωσ τε χειν →πεπεσ©αι↑µν ↓παρÛστη←τcν διαφωνÝαν ρσι Vb,Ips:
T2A .3ªs.NDp (9,28b)
 KρÞνοσ τεχοσ περιβÀλλει Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,19b)
 KρÞνοσ … καd τa αδοα περιτÛµνεται Vb,Ip :T1M .3ªs.NDp (10,33)
<τe ζÿον> … →νεÀζειν, λλa καd … →πιδÛχεσ©αι … πÛφυκεν←Vb,Ip :
T3A .3ªs.NDp–PRS (10,47)
 Oρανeσ … καd ποιεται ξ ατσ παδασ τÛσσαρασ Vb,Ip :T1M .3ªs.NDp
(10,16)
Oρανeσ πολεµε ΠÞντÿω Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,28)
οyτοÝ … καd προσεκàνουν τατα Vb,Ips:T1A .3ªp.NDp (10,6b)
Aγàπτιοι … προστι©Ûασιν δb ατÿ Ûρακοσ κεφαλÜν Vb,Ip :T1A .3ªp.NDp
(10,48b)
∆ηµαροσ <ατÿ> προστÝ©εται Vb,Ip :T1M .3ªs.NDp (10,28)
καd ν εροσ τοτο τe ζÿον καd µυστηρÝοισ συµπαρεÝληπται Vb,Ip :
T3P .3ªs.NDp (10,47)
La llengua de la Φοινικικc στορÝα de Filó de Biblos (II) Fa en ia 21/2, 1999 41
Fa en ia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 41
αÅτη καd φιλονεικÞτερον π’ νÝων µλλον j πρeσ λÜ©ειαν συντε©εσα
Vb,P c:T2P . s.NDp.N–PNsV (9,27b)
< … σàγκοιτοσ> … τÝκτει←δb … n κατa γαστρeσ … →φερεν Vb,Ip :
T1A .3ªs.NDp (10,19a)
τουτÛστιν ελυτον καd δÝκαιον Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp–COP*(10,13)
Tατα δÛ, φησÝ(←), πρτοι πÀντων πεµνηµατÝσαντο ο πτa … παδεσ … καd
 γδοοσ … δελφeσ Vb,Ips:T2M .3ªp.NDp–DIR (10,38)
Oρανeσ … ©υγατÛρα … AστÀρτην … τeν KρÞνον →νελεν ποπÛµπει←
Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp–RAV(10,22)
Tcν … ρχcν [οyτοσ = ΦÝλων] ποτÝ©εται Ûρα ζοφñδη … j πνοcν … καd
χÀοσ … Vb,Ip :T1M .3ªs.NDp (10,1a)
ο δb το σ δελφο σ ατο τοÝχουσ φασdν← →πινοσαι Vb,Ip :T1A .3ªp.NDp
(10,11c)
τοτον γÀρ, [κενοσ = ΦÝλων] φησÝ, ©εeν (→)νÞµιζον … Vb,Ip :
T1A .3ªs.NDp–DIR (10,7b)
το σ πολειφ©Ûντασ [οyτοσ = ΦÝλων/ ΣαγχουνιÀ©ων] φησd←… →φιερσαι
καd … →προσκυνεν καd … →γειν Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,10c)
οyτοι ([κενοσ = ΦÝλων/ ΣαγχουνιÀ©ων] φησÝ) πρτοι πλοον (→)εyρον
Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp–DIR (10,14b)
Tατα δÛ, [οyτοσ = ΦÝλων/ ΣαγχουνιÀ©ων] φησÝ, πρτοι …(→)πεµνηµατÝσαντο
ο … παδεσ … καd  … δελφeσ Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp–DIR (10,38)
ZωροÀστρησ δb  µÀγοσ … φησι κατa λÛξιν Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,52a)
Ta δ’ ατa καd OστÀνησ φησd περd ατο Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,52c)
Oτε δÛ, [οyτοσ = ΦÝλων/ ΣαγχουνιÀ©ων] φησÝν, ρÀσ©η τe πνεµα … καd ...,
 πλοκc κεÝνη (→)κλÜ©η ΠÞ©οσ Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp–DIR (10,1b)
οyτοι, [κενοσ = ΦÝλων] φησÝν, (→)εyρον … πρ καd τcν χρσιν (→)δÝδαξαν
Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp–DIR (10,9a)
κ τοàτων, [κενοσ = ΦÝλων] φησÝν, (→)γεννÜ©ησαν Σαµηµροµοσ, … <καd
Oσωοσ> Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp–DIR (10,9b)1
πe µητÛρων δÛ, [οyτοσ = ΦÝλων] φησÝν, (→)χρηµÀτιζον Vb,Ip :
T1A .3ªs.NDp–DIR (10,9b)2
π’ ατσ ([οyτοσ = ΦÝλων/ ΣαγχουνιÀ©ων] φησÝν) (→)κÀλεσαν τcν µñνυµον
γν Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp–DIR (10,15c)
τι δb ([οyτοσ = ΦÝλων/ ΣαγχουνιÀ©ων] φησÝν) (→)πενÞησεν ©εeσ Oρανeσ
βαιτàλια Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp–DIR (10,23)
καÝ φησιν EπÜεισ … κατa λÛξιν οÅτωσ Vb,Ip :T1A .3ªs.NDp (10,49a)
α κοαd µν … σ παρακατα©Üκην φυλÀσσουσιν … µυ©οποιÝαν
Vb,Ip :T1A .3ªp.NDp (10,41)
ο Aγàπτιοι … κàκλον εροειδ καd πυρωπeν χαρÀσσουσιν καd µÛσα … φιν
Vb,Ip :T1A .3ªp.NDp (10,51)
42 Fa en ia 21/2, 1999 Jo di Co s i Meya
Fa en ia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 42
ξ οy τe µυστικeν νÛκυπτεν↑οδÛπω ↓φ©Àσαν εσ Eλληνασ. Vb,Ips:
T1A .3ªs.IDp–HIP (9,26c)
 δb Oρανeσ ↓ποχωρÜσασ ατσ … πλησιÀζων ατÿ πÀλιν πηλλÀσσετο↑
Vb,Ips:T1M .3ªs.IDp–HIP (10,17)
αÅτη δ’ ρχc↑κτÝσεωσ πÀντων. ατe δb οκ ↓γÝνωσκε …
NCm:NPN. s.IDp–PNsV (10,1b)
O γaρ µαταÝωσ ατa … διεστειλÀµε©α↑, λλa ↓[διεστειλÀµε©α] πρeσ …
παρεκδοχaσ τν … νοµÀτων Vb,Ips:T2M .1ªp.IDp–Rep (10,8b)
πεισÝ↑τε ΠÞντÿω  ∆ηµαροσ ↓τροποται δb … Vb,Ip :T1A .3ªs.IDp (10,28)
< δb Oρανeσ> … πιχειρεν←↑ δb καd το σ ξ ατσ παδασ →διαφ©εÝρειν, τcν
δb Γν ↓µàνασ©αι Vb,In :T1A .–.IDp–Qnd (10,17)
ο γaρ ©νÜσκει↑δÝÿω ©ανÀτÿω ε µc ↓[©νÜσκει] βÝÿα τινd πληγbν τοτο τe ζÿον
Vb,Ip :T1A .3ªs.IDp–Rep (10,48a)
<ΦοÝνικεσ> … στοιχεÝοισ καÝ τισι τν … ©εν τaσ νοµασÝασ προσÛ©ηκαν↑¯
φυσικο σ δb … ©εο σ … ↓γÝνωσκον Vb,Ips:T2A .3ªp.IDp (9,29d)
τοτÞ τινÛσ φασιν↑λàν, ο δÛ ↓[φασιν] … σψιν Vb,Ip :T1A .3ªp.IDp–Rep
(10,1c)
πιχειρεν↑δb … παδασ διαφ©εÝρειν, τcν δb Γν ↓µàνασ©αι πολλÀκισ,
συµµαχÝαν ατÿ συλλεξαµÛνην Vb,In :T2M .–.IA –Qnd (10,17)
το σ δb ©ανÀτουσ ©εο σ ε ναι↑. Aλλ’ οyτοÝ γε πρτοι ↓φιÛρωσαν τa τσ γσ
βλαστܵατα Vb,Ips:T2A .3ªp.IA (10,6b)
αÅτη δ’ ρχc↑κτÝσεωσ … ατe δb οκ ↓γÝνωσκε τcν ατο κτÝσιν
Vb,Ips:T1A .3ªs.IA –RAV(10,1b)
<ΦοÝνικεσ> … προσÛ©ηκαν↑¯ φυσικο σ δb ³λιον καd σελÜνην … στÛρασ καd
τa στοιχεα καd … ©εο σ … ↓γÝνωσκον Vb,Ips:T1A .3ªp.IA –RAV(9,29d)
ε ναι↑πειρα καd … µc χειν↑πÛρασ. Oτε δÛ, φησÝν(←), ρÀσ©η ...,  πλοκc
κεÝνη ↓κλÜ©η ΠÞ©οσ Vb,Ips:T2P .3ªs.IA –DIR (10,1b)
σ µc ¨ÿαδÝωσ τινa συνορν↑…  δb … τcν µÀ©ησιν πÀντων ατeσ ↓σκησεν
Vb,Ips:T2A .3ªs.IA (9,26b)
Oρανeσ πιστρατεàει↑… καd ταàτασ … KρÞνοσ παρ’ αυτÿ ↓κατÛσχεν Vb,Ips:
T2A .3ªs.IA –TAa (10,23)
πεισÝ↑…  ∆ηµαροσ ↓τροποται δb ατeν  ΠÞντοσ Vb,Ip :
T1M .3ªs.IA –RAV(10,28)
 δb Oρανeσ ↓ποχωρÜσασ ατσ, µετa βÝασ … πιgν καd πλησιÀζων ατÿ 
πÀλιν πηλλÀσσετο↑Vb,P c:T2A .ms.PCc.N–HIP (10,17)
τοàτουσ … σ ©εο σ προσεκàνουν↑καd εσ τe χρεgν ↓µεταστÀντασ, ναο σ
κατασκευασÀµενοι Vb,P c:T2A .mp.PCc.A (9,29c)
Lσ καd λgν  KρÞνοσ κουριδÝασ γαµετaσ δελφaσ ↓οσασ ποιÜσατο↑
Vb,P c:T1A . p.PCc.A–COP (10,22)
ξ οy τe µυστικeν νÛκυπτεν↑οδÛπω ↓φ©Àσαν εσ Eλληνασ Vb,P c:
T2A .ns.PCc.N–HIP (9,26c)
La llengua de la Φοινικικc στορÝα de Filó de Biblos (II) Fa en ia 21/2, 1999 43
Fa en ia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 43
πe τοàτων γενÛσ©αι Aµυνον καd MÀγον Vb,In :T2M .–.Qnd (10,13)1
πe τοàτων γενÛσ©αι Mισgρ καd Συδàκ Vb,In :T2M .–.Qnd (10,13)2
↓E©οσ qν←… τe γαπηµÛνον τν τÛκνων το σ κρατοντασ j πÞλεωσ j … εσ
σφαγcν →πιδιδÞναι↑, λàτρον Vb,In :T1A .–.SSb (10,44b)
OÅτωσ τε →χειν← →πεπεσ©αι←↑ µν ↓παρÛστη←σ κενοσ →γÛγραφεν
Vb,In :T3M .–.SSb (9,28b)
→Προδιαρ©ρσαι←↑ δb ↓ναγκαον←… Âτι … ΦοÝνικÛσ … →νÞµιζον …
→προσεκàνουν … →φιÛρουν … →νεµον Vb,In :T2A .–.SSb (9,29b)
La iquesa exp essi a i la di e si a de cons uccions que ens o e eixen els ex-
os p esen a s són mol no ables. El quad e esquemà ic p e i (quad e V), les innom-
b ables in o macions mo osin àc iques acili ades a a és de les sigles i la
isuali zació aus e a de l’es uc u a a a és d’unes senzilles le xes són mi jans
que ens donen àpidamen una pano àmica comple a d’aques a pa de la sin axi
o acional, alho a que ens possibili en endinsa –nos a essegui minuciosamen
qualse ol de all que ens in e essi. A pa , hi ha un al e aspec e que a a, al inal,
con é ema ca : ens e e im a l’es o ç esme ça pe ce ca una sín esi cohe en
sob e l’es uc u a sin àc ica gene al de les o acions o clàusules, p ecedida d’una
e isió de les elacions sin àc iques pa –pa i pa – o . Hem o e p imícies d’aques a
sín esi i, sob e o , n’hem apo a una conc e a exempli icació en la classi icació de
o es les clàusules o o acions del ex de Filó. Con inua em ac an de les qües-
ions apun ades en la e ce a secció d’aques eball, on, en e al es emes, abo da em
el de la dis inció, o no dis inció, en e o ació i clàusula. A més, amb la llis a, o llis-
es, de les o acions in eg ades o dependen s, is es conjun amen amb les de les
no dependen s i in e dependen s p esen ades a a, pod em acaba alesho es l’es u-
di sis emà ic mo osin àc ic que ens hem p oposa sob e aques a ob a de Filó que
ens ocupa. Ul a això, a la i examina em, més monog à icamen , de e mina s pun s
mo ològics o sin àc ics peculia s, alguns ja esmen a s b eumen en di e sos llocs
del eball. Espe em a iba d’aques a mane a a una sín esi que ens ajudi a ema -
ca aspec es p ou signi ica ius de les ca ac e ís iques mo osin àc iques de la llen-
gua d’una ob a mí ica que é o malmen mol s pun s d’in e ès — al com es em
comp o an — i esul a, al amen , ica de con ingu i ben plena d’e ocacions di e -
ses, com ho és la His ò ia enícia que es em comen an ; ob a esc i a pe Filó de
Biblos, au o semí ic del segle II que, com no deixem de eni en comp e i d’ana
cons a an epe idamen , ens ha ansmès així una adició doblemen aluosa pe
l’o igen dels in luxos ebu s, d’una banda p oceden s de les se es p òpies a els i,
de l’al a, de les endències lingüís iques i cul u als del món hel·lènic del seu emps,
ecep o na u al i, alho a, con inuado de o a l’he ència acumulada d’èpoques
an e io s.
44 Fa en ia 21/2, 1999 Jo di Co s i Meya
Fa en ia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 44