Trets morfosintàctics en la llenguade la Foinikike ístoría de Filó de Biblos (II)

ARTICLES Faventia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 8 Abstract Following the first paper (1997), the present one studies complementary morphosyntactic features of the language of the Phoenician History (II): adjective and determinative functions, and the apposition. Secondly (Part II) the author addresses the syntax of the sentence, characterizing the distribution of all verbal forms, and also exposes all cases of nominal predicatives —(i) without a verb, and (ii) with a copulative verb. Finally, all the predicates —both verbal and nominal— are described in non-dependent (non-subordinate) clauses or sentences along with their respective clauses or sentences; further work will study these aspects in dependent clauses or sentences. Continuem l’anàlisi de l’obra de Filó iniciada en la secció precedent d’aquest estudi1. Després d’una introducció sobre la Història fenícia de Filó de Biblos, hem exposat allí tres quadres esquemàtics referits a la distribució dels mots, un de general, un de marcadament morfològic i un altre de marcadament sintàctic: 1. Distribució de les paraules usades per categories i freqüència del seu ús, 2. Distribució de les paraules segons el cas en què estan i freqüència de cadascun dels casos, i 3. Distribució dels mots per sintagmes segons la funció que fan en l’oració i freqüència de cadascuna de les funcions. En acabat, hem passat a examinar, sobretot des d’una perspectiva morfològica —però sense oblidar les referències sintàctiques pertinents sobre la funció exercida per cadascun dels mots— les categories nominals (substantius i adjectius qualificatius o gentilicis) que apareixen en el text, a partir de set llistes, corresponents, aproximadament, a les set primeres entrades del primer quadre esquemàtic que hem mencionat: 1. Noms propis, de personatges humans o divins i de llocs geogràfics; 2. Noms propis, termes adjunts o substituts d’un nom propi (gentilicis, sobrenoms, ...); 3. Noms propis, per ser noms de títols d’obres literàries; 4. Noms comuns o adjectius substantivats; 1. Vegeu CORS I MEYA, J., «Trets morfosintàctics en la llengua de la Φοινικικc στορÝα de Filó de Biblos (I)», Faventia 19/2 (1997) 9-32, on, per un error tipogràfic en la darrera revisió, es va introduir en el títol (i, consegüentment, en els encapçalaments de les pàgines imparells de l’article i en els índexs de la revista) una petita equivocació, d’altra banda fàcilment detectable, que el lector atent ja deu haver corregit: hi consta Φοινικικικc, en lloc del mot correcte Φοινικικc. Faventia 21/2, 1999 9-44 Trets morfosintàctics en la llengua de la Φοινικικc στορÝα de Filó de Biblos (II) Jordi Cors i Meya Universitat Autònoma de Barcelona Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Data de recepció: 12/3/1999 Faventia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 9 5. Gentilicis, substantivats com a noms comuns; 6. Adjectius (qualificatius, gentilicis, ...); 7. Adjectius, termes adjunts de noms propis, o equivalents, o de títols d’obres literàries (epítets, ...). Des d’una perspectiva més sintàctica, afegirem ara, en la present segona secció d’aquest estudi2, d’una banda, una nova exposició i anàlisi d’elements nominals, parant atenció, específicament, en una construcció sintàctica que trobem abundantment i sota formes variades en el text de Filó: l’aposició; tanmateix, prèviament, oferirem un petit quadre esquemàtic complementari de la distribució d’aquesta i d’altres funcions sintàctiques dins el sintagma nominal (l’adjectiva, que ja hem examinat en les dues darreres llistes de la primera secció, i la determinativa). D’altra banda, presentarem després un quadre esquemàtic amb les formes verbals (i amb els predicats nominals sense verb) i les menes d’oració que configuren, tot iniciant així la segona i última part de l’anàlisi del text que ens ocupa, dedicada especialment a la sintaxi oracional i centrada, doncs, en l’examen, a més dels predicats nominals, de les categories verbals, amb les seves funcions verbals de predicat o bé copulativa, i en el dels diversos tipus d’oració o clàusula de què són un constituent destacat. A continuació del quadre esquemàtic, oferirem la llista de totes les formes verbals, amb les indicacions morfosintàctiques pertinents. Després, exposarem i analitzarem les clàusules o oracions amb predicat nominal, cadascuna citada amb el seu subjecte, a partir de la llista nominal corresponent. Finalment, també exposarem i analitzarem totes les oracions o clàusules no dependents (independents o bé principals) —simples o bé coordinades— i les interdependents o inte10 Faventia 21/2, 1999 Jordi Cors i Meya 2. Pel que fa a la bibliografia sobre Filó i la seva obra, especialment el text que estem comentant — la Història fenícia—, remetem a la n. 1 de l’article citat a la nota precedent. Semblantment, sobre el tema lingüístic, centrant-nos principalment en la sintaxi, remetem també a la bibliografia que ja consta en l’esmentat article, en concret a la n. 4. Com a obres adequades als temes de què ara tractarem, o bé lingüístiques generals o sobre alguna altra llengua semblant, o bé més específicament relacionades amb alguns d’aquests temes apuntats que anirem abordant, convé afegir a la llista bibliogràfica de la n. 4 que acabem de mencionar (o bé, simplement, destacar-hi), entre d’altres, els treballs següents: DIK, S.C., Functional Grammar, Amsterdam 1978; Studies in Functional Grammar, London 1980; GOODWIN, W.W., Syntax of the Moods and Tenses of the Greek Verb, London 21889 (rp. Bristol Classical Press, 1998); HJELMSLEV, L., Prolégomènes a une théorie du langage [Omkring sprogteoriens grundlæggelse], seguit de La structure fondamentale du langage, trad. de text ang. inèdit, Paris 1971 [København 1966 (1943) i curs a Londres, 1947] (trad. esp. només de l’orig. danès: Prolegómenos a una teoría del lenguaje, Madrid 1974); Ensayos lingüísticos, trad. esp., Madrid 1972 [Travaux du Cercle Linguistique de Copenhague XII, Copenhague 1959]; LIGHTFOOT, D., Natural Logic and Greek Moods, The Hague-Paris 1975; MARTINET, A., Estudios de sintaxis funcional [Studies in functional Syntax], Madrid 1978 [München 1975]; PINKSTER, H., Sintaxis y semántica del latín [Latin Syntax and Semantics], Madrid 1995 [London 1990 (orig. holand. 1984)]; ROJO, G., Aspectos básicos de sintaxis funcional, Málaga 1983; ROJO, G.- JIMÉNEZ JULIÁ, T., Fundamentos del análisis sintáctico funcional, Santiago de Compostela 1989; TESNIÈRE, L., Éléments de syntaxe structurale, Paris 21966. 3. Explicarem aquesta nomenclatura més endavant, com a introducció al quadre, llista o llistes corresponents. Aquí volem assenyalar simplement que hem partit de la distinció dels tipus de dependència o funció que exposa HJELMSLEV, L., Prolégomènes a une théorie du langage [Omkring sprogteoriens grundlæggelse], Paris 1971 [København 1966 (1943)], p. 35-42 i 49-57 (tr. esp. 3947 i 55-64), espec. 38-40 i 50-52 (tr. esp. 42-44 i 56-58); s’ha d’afegir que adoptem alhora —amb algunes modificacions (reduint els casos d’interordinació o interdependència oracional a condiFaventia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 10 rordinades3, cadascuna citada amb el context suficient per veure’n la seva estructura i lligams, a partir de la llista corresponent de predicats nominals o bé verbals4. Deixarem, en canvi, per a una propera tercera secció o lliurament del present treball l’acabament d’aquesta segona part començada aquí. Allí, d’una banda, exposarem i analitzarem totes les oracions o clàusules integrades, dependents o subordinades, La llengua de la Φοινικικc στορÝα de Filó de Biblos (II) Faventia 21/2, 1999 11 cionals, concessives i adversatives i deixant ara com ara de banda la qüestió de si hi ha o no diferència entre clàusula i oració)— la formulació que en fa, en un context on s’admeten tres tipus d’unitats (simples, compostes i complexes), ROJO, G., Aspectos básicos de sintaxis funcional (Málaga 1983, p. 50-52; també, 68-73 (espec. 70-71). Es tracta d’una formulació que l’autor tanmateix explicita i revisa en part uns anys després: ROJO, G. - JIMÉNEZ JULIÁ, T., Fundamentos del análisis sintáctico funcional (Santiago de Compostela 1989), espec. p. 44-47, 55 (almenys, però, amb el matís reflexiu de 83-84 sobre la connexió entre subjecte i predicat) i 61; també, 127-130, 133 i 136-146 (on hom continua defensant la distinció entre clàusula i oració, però on alhora es rectifica en un aspecte —amb una argumentació, 142-146, que altrament no acaba de convèncer— i es deixa de considerar admissibles les unitats compostes), tot adequant algunes de les visions anteriors a una concepció funcional més ortodoxa. D’altra banda, tenim en compte la teoria dels actants i circumstants de l’estructuralista TESNIÈRE, L., o.c. (Paris 21966), però ens preocupa el paper poc rellevant, respecte del predicat, atorgat al subjecte. També reconeixem la profunditat en la distribució i anàlisi de les funcions diverses de les visions funcionalistes, tant la de MARTINET, A., o.c. (Madrid 1978 [München 1975]), que tanmateix no acaba d’acceptar un paper del subjecte equivalent al del predicat (cf. p. 279-288 i 305-316), tot i que admet que tenen la relació de pressuposar-se mútuament —és a dir, una relació d’interdependència, segons l’expressió de L. Hjelmslev— (cf. p. 34), com la visió de DIK, S.C., o.c. (Amsterdam 1978); o.c. (London 1980), amb esquemes d’anàlisi funcional molt elaborats, però que ens suscita les mateixes reserves. El segueix, en el camp del llatí, PINKSTER, H., o.c. (Madrid 1995 [London 1990; orig. holand. 1984]), obra valuosa, però que, com ja hem comentat dels seus mestres funcionalistes, es centra massa, ens sembla, en el predicat i no reconeix la funció equivalent del subjecte, a la vegada que, també com ells, no es replanteja gens les funcions part-part o connexions (com diria G. Rojo), ni el paper i la funció atribuïdes tradicionalment a les anomenades oracions subordinades. Així mateix, tenim molt present una obra de sintaxi grega dels modes, elaborada des d’una perspectiva generativa i transformacional, LIGHTFOOT, D., o.c. (The Hague-Paris 1975), però ens desvetlla les mateixes reserves, i per motius semblants, que acabem d’exposar sobre els autors funcionalistes, sobretot pel que fa referència al tractament del subjecte i de les anomenades oracions o clàusules subordinades; a més, tot i reconèixer que la metodologia que ha adoptat demana la competència o intuïció del nadiu, fa un subterfugi per evitar-ho, ja que es tracta d’una llengua morta (cf. p. 24), i, en el desenvolupament pràctic del treball, almenys la meitat del seu contingut està basat en frases angleses (passim), sens dubte les de la seva competència natural. És per tot aquest seguit de raons que, sense deixar de tenir en compte aspectes importants d’aquestes visions gramaticals esmentades, l’elaboració de l’esquema gramatical que en el comentari de la present obra de Filó s’anirà utilitzant estarà basada en les obres mencionades de G. Rojo i d’ell amb T. Jiménez Juliá, fetes en un context funcionalista, però amb una forta inspiració i orientació glosemàtica de la també citada obra del danès L. Hjelmslev, de la qual així mateix, en un lloc molt destacat, ens en considerem directament deutors, perquè al capdavall ha estat un dels nostres punts de partença, com ja s’ha indicat més amunt. 4. Prendrem també en consideració uns pocs casos (exactament, 6) d’oracions o clàusules que, si bé tenen subjecte, tanmateix es troben sense predicat explícit, ni verbal ni nominal; no ens referim a casos on manca el predicat perquè està evidentment implícit atès que li pertoca ser el mateix que el de l’oració anterior, unides ambdues estretament per context i de manera immediata (p.e., γÝνονται, 10,24b), ni, encara menys, a casos on es pot considerar que manca un predicat només perquè l’expressió ha de quedar més entenedora si s’explicita el predicat que ja hi ha desdoblant-lo o repetintlo (p.e., ©νÜσκει, 10,48a; φασιν, 10,1c; διεστειλÀµε©α, 10,8b). Fem referència, en canvi, a casos de mancança més clara, bé que aparent, del predicat; vegeu més endavant, quadre V i nota 16. Faventia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 11 cadascuna citada també amb el context suficient per veure’n la seva estructura i lligams, a partir, així mateix, de la llista corresponent de predicats nominals o bé verbals. D’altra banda, amb els indicis recollits podrem constatar al capdavall els trets morfosintàctics més rellevants que el text manifesta, sense deixar d’abordar l’examen d’alguns fets o casos morfològics o sintàctics peculiars, que ja han estat remesos a la «segona part» o «al final» si és que han sortit breument en els comentaris de la secció precedent, o han de sortir en els d’aquesta o en els de la propera i darrera. IV. Distribució d’algunes categories de mots segons la funció que fan dins el seu sintagma nominal i freqüència d’aquestes funcions5 — substantiu com a comp. nominal de concordança (aposició)6..72 element declinable no verbal: ...................67 participi substantivat: ........................5 —adjectiu com a complement nominal de concordança7......87 (+30) adjectiu qualificatiu: .......................78 (+29) adjectiu adjunt de nom propi (epítet): ...............9 (+1) — determinatiu com a comp. nominal de concordança8......410 (+164) article: ..............................350 (+13) adjectiu numeral: ........................ 27 (+16) 12 Faventia 21/2, 1999 Jordi Cors i Meya 5. Aquí tampoc no tenim en compte les lliçons variants comentades en la n. 11 (de p. 16) de la primera secció, com ja s’ha dit després en la n. 13 (de p. 17): CORS I MEYA, J., a.c. (I), Faventia 19/2 (1997) (citat aquí més amunt, en la nota 1), perquè, sota distinta forma, representen la mateixa funció que la lliçó que substitueixen. Per aquest motiu tampoc no les tindrem en compte en el proper quadre V ni, si no s’indica altrament, en cap de les llistes que anirem exposant i examinant. D’altra banda, aquest quadre és senzillament un complement del quadre III (a.c., p. 17-18), que ha quedat incomplet perquè, per simplificar un esquema d’abast més general, hem prescindit aleshores de la majoria de les funcions adjectives o determinatives (només n’hem comptabilitzat uns quants casos singulars) i de bona part de les apositives, dins el sintagma nominal, com s’indica a la n. 15 de l’a.c. Ara pertoca prendre en consideració la totalitat dels casos. 6. Hi consten totes les aposicions, incloent-hi les 27 amb element declinable no verbal de què hem prescindit en el quadre III (cf. la nota anterior), entre les senzilles d’un sol mot bàsicament i unides indestriablement, dins el sintagma nominal, amb el mot que complementen bo i aportant-hi un contingut especificatiu (les quals, amb les 40 que allí esmentem fan el total que ara resulta); vegeu CORS I MEYA, J., a.c. (I), p. 18 i n. 15. 7. Posem entre parèntesis el nombre de mots que morfològicament són adjectius, però que no fan la funció sintàctica de complement adjectiu del nom amb concordança; hi afegim, si és que fan aquesta funció, el nombre d’aquells que tanmateix cal deixar de banda perquè són lliçons variants. Si sumem, doncs, la xifra sense parèntesis (indicadora de la funció adjectiva normal) amb la xifra entre parèntesis, en resulta el nombre —que ja coneixem— del total d’adjectius qualificatius (107) o d’adjectius adjunts de nom propi (10), tal com han aparegut al quadre I i tal com han sortit per ordre citats amb els seus contextos més immediats en les llistes 6 i 7, quadre i llistes de la primera secció; cf. CORS I MEYA, J., a.c. (I), p. 16, 30-32. 8. Agrupem sota la indicació funcional de determinatius, perquè és el mode de classificació més habitual atesos els seus trets comuns, diversos complements nominals que en la primera secció hem situat dins el quadre III com a determinatius o com a adjectius (només un únic cas de relatiu adjectiu, classificat allí com a mer adjectiu perquè el context ho permetia i teníem així almenys un cas d’adjectiu que podíem citar per la seva peculiar pertinença al seu sintagma nominal; ara n’afegirem dos més, també analitzables com a adjectius: 10,41 i 10,10b). També, altres complements nomiFaventia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 12 adjectiu indefinit: ........................ 19 (+24) adjectiu demostratiu: ....................... 10 (+59) adjectiu relatiu: .......................... 3 (+52) adjectiu possessiu: ........................ 1 8. Aposicions, és a dir, substantius o elements substantivats —es pot tractar de noms propis, de noms comuns, de pronoms, o bé, fins i tot, de participis— com a complements nominals de concordança. En aquesta llista s’inclou el nom a qui cada aposició fa de complement. En ordre alfabètic i per ordre de referències. No cal aquí considerar, en canvi, en cada nom o equivalent, l’ordre relatiu de casos, perquè normalment són poques les possibilitats, o una de sola; d’altra banda, pel contingut de la llista, tinguem present que la funció és sempre idèntica. S’ha d’advertir que en els participis les sigles de cas i funció van també juntes —com en la resta de mots declinables—, però no abans, sinó després de les sigles de gènere i nombre, i en ordre invers (primer, la funció i després, el cas)9. Pel que fa a les sigles La llengua de la Φοινικικc στορÝα de Filó de Biblos (II) Faventia 21/2, 1999 13 nals semblants que, sense citar-los en el mencionat quadre III, ja havíem distribuït dins el quadre I separadament per categories, com a adjectius (numerals i possessius), articles i adjectius / pronoms (demostratius, indefinits). Vegeu els quadres esmentats a CORS I MEYA, J., a.c. (I), p. 16 i 18. La col·locació relativa amb què apareixen ara els complements respon a un ordre decreixent de freqüència. D’altra banda, posem entre parèntesis el nombre de mots de la categoria o subcategoria corresponent que no fan la funció sintàctica de determinatiu (i aleshores, normalment, assumeixen la categoria de pronom); hi afegim, si és que, en canvi, fan la mencionada funció determinativa, el nombre d’aquells que tanmateix cal deixar de banda perquè són lliçons variants. Si sumem, doncs, la xifra sense parèntesis (indicadora de la funció determinativa normal) amb la xifra entre parèntesis, en resulta el nombre —que ja coneixem— del total d’articles (363), d’adjectius o pronoms numerals (43), indefinits (43) —cal corregir una insignificant doble errada en el quadre de la primera secció (cf. p. 16, l. 21 de l’ a.c.): el guió inicial de la línia, que no hi hauria de ser, i la xifra 43 en negreta, que hauria d’anar en rodona—, demostratius (69) i relatius (55), tal com han aparegut en l’esmentat quadre I. Convé afegir finalment que els 13 elements determinatius que surten en el quadre III aquí estan tots inclosos, 9 entre els 27 numerals i 4 entre els 10 demostratius. 9. A part, des del punt de vista de la presentació del text, convé fer dos aclariments. En primer lloc, tal com s’ha dut a terme en la pràctica en les llistes de la primera secció (cf. CORS I MEYA, J., a.c., I), el criteri sobre els tipus de lletra és el següent: llistes d’un sol mot, rodona (llistes 1, a.c., p. 1921, 4, a.c., p. 24-29, i 5, a.c., p. 29, a més de la propera llista 9); llistes amb entrades d’un sol mot i altres de més d’un mot, cursiva en les entrades d’un sol mot i rodona en les de més d’un mot, llevat del mot central, que va en cursiva i negreta (llistes 3, a.c., p. 23, i 6, a.c., p. 30-31); llistes amb totes les entrades de més d’un mot, mot central en cursiva i negreta, la resta en rodona (llistes 2, a.c., p. 23, i 7, a.c., p. 32, a més d’aquesta llista 8 i de les properes 10 i 11), excepte alguns casos en què la cursiva sola també es fa servir com a senyal distintiu (cf. introducció de les mencionades llistes 10 i 11). Cal afegir que les lliçons variants van en cursiva si tota la resta de la llista va només en rodona; si no, van sense cursiva (en rodona o en negreta), ja que, com acabem de veure, els mots en una situació semblant en la llista —dels quals s’han de distingir— van aleshores en cursiva; vegeu a.c., n. 16 de p. 19, de la qual nota el que s’ha exposat ara aquí és simplement una ampliació. En segon lloc, també com a la primera secció (cf. a.c., n. 5 de p. 13), seguim, en aquesta i les properes llistes, el text grec i el sistema de citació (numeració i subdivisió) de l’edició del text de Filó que precedeix la Concordance: CORS MEYA, J., A Concordance of The Phoenician History of Philo of Byblos (Sabadell-Barcelona 1995), p. 11-19; i en concret, respecte dels textos grecs citats a les llistes, no s’hi han inclòs les indicacions simultànies de variants, indicacions que, eventualment, tanmateix podem fer servir a part, en citacions més llargues o específiques. Faventia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 13 utilitzades, són naturalment les mateixes que s’han emprat en les llistes precedents de la primera secció, però amb l’addició d’algunes de noves: categories i subcategories de mots (NPr = nom propi, NpA = nom propi, terme adjunt de nom propi, NCm = nom comú, NcG = gentilici, substantivat com a nom comú, AdQ = adjectiu qualificatiu, A/PN= adjectiu / pronom numeral, A/PD = adjectiu / pronom demostratiu, A/PI = adjectiu / pronom indefinit o interrogatiu, Vb = verb, Ptc = Participi), temes verbals (T1 = tema de present, T2 = tema d’aorist, T3 = tema de perfet, T4 = tema de futur), veus (At = activa, Mt = mitjana, Pv = passiva), indicacions finals (—IND = indeclinable)10: EσÝριοσ, … ερετÜσ, δελφeσ Xν NCm:NAp.ms (10,39b) ο παλαÝτατοι τν βαρβÀρων, ξαιρÛτωσ δb … καd Aγàπτιοι NcG:NAp.mp (9,29b) Aνα καd ΠρωτÞγονον, ©νητοfσ νδρασ NCm:AAp.mp (10,7a) κ το KολπÝα νÛµου NCm:GAp.ms (10,7a)+ τρεσ παδεσ, … καd \AπÞλλων NPr:NAp.ms (10,26) ©υγατÛρεσ πτa … j \AρτÛµιδεσ NPr:NAp.fp (10,24a) … ατν δελφeσ \AσκληπιÞσ NPr:NAp.ms (10,38)+ παρ©Ûνον \AστÀρτην NPr:AAp.fs (10,22)+ παδασ τÛσσαρασ, … καd Aτλαντα NPr:AAp.ms (10,16) τeν δελφeν τeν διον Aτλαντα NPr:AAp.ms (10,20)+ ©εÿ BααλτÝδι NPr:DAp.fs (10,35)+ γυναικeσ BÀαυ NPr:GAp.fs–IND (10,7a)+ παδασ τÛσσαρασ, … καd BαÝτυλον NPr:AAp.ms (10,16) Zεfσ ∆ηµαροσ ..., βασιλεfσ ©εν NCm:NAp.ms (10,31) Zεfσ Bλοσ NpA:NAp.ms –(10,26)+ πÞλιν πρñτην … Bàβλον NPr:AAp.fs (10,19b)+ 14 Faventia 21/2, 1999 Jordi Cors i Meya 10. Respecte de les sigles utilitzades en les llistes precedents, vegeu CORS I MEYA, J., a.c. (I), Faventia 19/2 (1997) p. 19 i 23. Només hem afegit les sigles que surten en aquesta llista, excepte les referents als temes i a les veus verbals, que, pel fet de tractar-se de dues sèries importants i alhora molt reduïdes, hem cregut que era millor de tenir-les totes en compte ja des de bon principi. A part, s’ha d’advertir que, com a les llistes de la primera secció, en aquesta i en totes les llistes següents, cada mot surt amb la forma concreta (accent, majúscula o minúscula inicials…) amb què surt en el lloc del text d’on s’ha tret la citació; vegeu a.c., n. 20 de p. 23. D’altra banda, s’assenyalen algunes aposicions (exactament, 3) amb un guió precedint el parèntesi que obre la referència ‘-(‘ per indicar que l’aposició corresponent ja havia sortit en alguna de les llistes (en concret, la llista 2) de la primera secció acompanyant, com aquí, el nom a qui fa de complement; cf. a.c., p. 23. A més, s’assenyalen un bon nombre d’aposicions (concretament, 27) amb una creu a continuació del parèntesi que tanca la referència ‘)+’ per indicar que es tracta d’una de les aposicions que no s’havien comptabilitzat en el quadre III (i ara han estat afegides en el recompte total del quadre IV), perquè són de les senzilles, bàsicament d’un sol mot, i unides estretament, dins el sintagma nominal, amb el mot que complementen bo i aportant-hi un contingut especificatiu; vegeu més amunt, la nota 6. Faventia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 14 τcν δελφcν Γν NPr:AAp.fs (10,16)+ παδασ τÛσσαρασ, … καd ∆αγñν NPr:AAp.ms–IND (10,16) ©εν ψεισ, … καd ∆αγνοσ NPr:GAp.ms (10,36) Zεfσ ∆ηµαροσ NpA:NAp.ms –(10,31)+ ©εÿ BααλτÝδι, τÿ καd ∆ιñνÿη NPr:DAp.fs (10,35) δελφν … δàο, … καd ∆ιñνησ NPr:GAp.fs (10,22) µµατα τÛσσαρα … πισ©Ýων µερν, δàο µbν … γρηγορÞτα ..., δàο δb συχ µàοντα A/PN:AAp.nd (10,36)1[2] πτερa τÛσσαρα, δàο µbν σ πτÀµενα, δàο δb σ φειµÛνα A/PN:AAp.nd (10,36)2[2] τοσ δb λοιποσ ©εοσ δàο κÀστÿω πτερñµατα A/PI:DAp.ms (10,37) πτερa δàο, ν πd το … νο καd ν πd τσ ασ©Üσεωσ A/PN:NAp.ns (10,37) [2] TÀαυτοσ,  τν γραµµÀτων τcν εÅρεσιν πινοÜσασ Vb:Ptc.T2At.ms.ApN (9,24b) ρρενεσ δàο, … καd Eρωσ NPr:NAp.ms (10,24b) \AγρÛα καd ^AλιÛα, τοfσ λιεÝασ καd γρασ ερετÀσ NCm:AAp.mp (10,11a) δàο δελφοfσ σιδÜρου ερετaσ καd τσ … ργασÝασ NCm:AAp.mp (10,11b) EσÝριοσ, … τριν γραµµÀτων ερετÜσ NCm:NAp.ms (10,39b) τρεσ παδεσ, … καd Zεfσ NPr:NAp.ms (10,26) παδασ τÛσσαρασ, oHλον NPr:AAp.ms (10,16) Aρειοσ ^HρακλεοπολÝτησ NpA:NAp.ms –(10,49a)+ \A©ηνÿ τÿ αυτο ©υγατρd NCm:DAp.fs (10,32b) παδεσ KÀβειροι NPr:NAp.mp (10,38)+ TÀαυτοσ,  … καd τσ τν ποµνηµÀτων γραφσ κατÀρξασ Vb:Ptc.T2At.ms.ApN (9,24b) oHλον, τeν καd KρÞνον NPr:AAp.ms (10,16) τρεσ παδεσ, KρÞνοσ NPr:NAp.ms (10,26) Hλου το KρÞνου NPr:GAp.ms (10,20) ©εν ψεισ, KρÞνου τε NPr:GAp.ms (10,36) τοτον … ©εeν νÞµιζον µÞνον ορανο κàριον NCm:AAp.ms (10,7b) Συδàκÿω δÛ, τÿ λεγοµÛνÿω δικαÝÿω Vb:Ptc.T1Pv.ms.ApD (10,25) τe γαπηµÛνον τν τÛκνων … πιδιδÞναι, λàτρον τοσ … δαݵοσιν NCm:AAp.ns (10,44b) ZωροÀστρησ δb  µÀγοσ NCm:NAp.ms (10,52a)+ δελφeσ Xν το πρñτου µετονοµασ©Ûντοσ ΦοÝνικοσ Vb:Ptc.T2Pv.ms.ApG (10,39b) ν Tàρÿω τÿ γÝÿα νÜσÿω NCm:DAp.fs (10,31)+ \EπÜεισ …  νοµασ©εdσ … µÛγιστοσ εροφÀντησ Vb:Ptc.T2Pv.ms.ApN (10,49a) τe KÀσσιον ροσ NCm:AAp.ns (10,20)+ La llengua de la Φοινικικc στορÝα de Filó de Biblos (II) Faventia 21/2, 1999 15 Faventia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 15 τeν πατÛρα Oρανeν NPr:AAp.ms (10,17)+ ©εeσ Oρανeσ NPr:NAp.ms (10,23)2+ τeν δελφeν Oσωον NPr:AAp.ms (10,10a)+ Nηρεàσ, πατcρ ΠÞντου, BÜλου δb πασ NCm:NAp.ms (10,26) ©υγατÛρα ατο παρ©Ûνον \AστÀρτην NCm:AAp.fs (10,22)+ Oρανeν τeν πατÛρα NCm:AAp.ms (10,29a)+ Nηρεàσ, πατcρ ΠÞντου NCm:NAp.ms (10,26) Oρανÿ τÿ πατρd NCm:DAp.ms (10,33)+ ρρενεσ δàο, ΠÞ©οσ NPr:NAp.ms (10,24b) Bàβλον µbν τcν πÞλιν NCm:AAp.fs (10,35)+ δελφν … δàο, ^PÛασ NPr:GAp.fs (10,22) υeν χων ΣÀδιδον NPr:AAp.ms (10,21)+ ©εeσ TÀαυτοσ NPr:NAp.ms (10,36)+ ©εeσ TÀαυτοσ NPr:NAp.ms (10,38)+ ©εÿ Tααàτÿω NPr:DAp.ms (10,38)+ πÀντα ν Ûρι τÀδε τοσδε A/PD:NAp.np (10,4b) ©υγατÛρεσ πτa TιτανÝδεσ NPr:NAp.fp (10,24a)  δb … πατcρ  Yψιστοσ NPr:NAp.ms (10,15c)+ ο παλαÝτατοι τν βαρβÀρων, ξαιρÛτωσ δb ΦοÝνικÛσ τε NcG:NAp.mp (9,29b) zν ©Àτερον τeν Xουσgρ NPr:AAp.ms–IND (10,11b) És remarcable el nombre i la varietat d’aposicions que apareixen en aquesta llista, d’altra banda d’alguna manera complementària de les llistes 1, 2, 4 i 5 de la primera secció11, on trobem bona part dels mots que tenen aquesta funció, però sense el nom que complementen (llevat de la llista 2) i reunits per altres criteris (morfològics), cosa que fa que la seva presència en les llistes esmentades resulti doblement incompleta i dispersa respecte de la consideració de la funció sintàctica apositiva que ara ens ocupa. El nombre (72)12 no és extraordinari, però és relativament elevat, comparant–ho, d’una banda, amb el nombre total de les categories habituals apositives (noms propis: 281, noms comuns: 573)13 i, d’altra banda, amb el nombre total d’adjectius amb funció adjectiva —la més propera a l’aposició i, normalment, bastant més nombrosa— (87)14. La varietat és molt notable: abundàn16 Faventia 21/2, 1999 Jordi Cors i Meya 11. Vegeu CORS I MEYA, J., a.c. (I), p. 19-23 i 23-29. A les llistes 1 i 4 (encara que en el comentari de la llista 1 no se’n diu res) trobem (entre els noms propis o entre els noms comuns —respectivament—) tant aposicions ja comptabilitzades en el quadre III (a.c., p. 18) com algunes de les senzilles que s’han exclòs d’aquest quadre (cf. a.c., n. 15) i només s’han comptat aquí en el quadre IV. A la llista 2 solament hi ha 3 aposicions d’aquestes últimes, les senzilles excloses del quadre III (vegeu a.c., p. 23) i incloses després en el quadre IV. Finalment, a la llista 5, en canvi, només hi ha 2 aposicions de les primeres, les ja comptabilitzades en el quadre III. 12. Vegeu més amunt, quadre IV. 13. Vegeu quadre I, CORS I MEYA, J., a.c. (I), p. 16. 14. Vegeu més amunt, quadre IV. Faventia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 16 βλεπε(ν) Vb,Ips:T1At.3ªs.ACa (10,37) βοàλετο Vb,Ips:T1Mt.3ªs.ATp (10,17) γÛνετο Vb,Ips:T2Mt.3ªs.ATp (10,1b)1 γÛνετο Vb,Ips:T2Mt.3ªs.NDp (10,1b)2 γÛνετο Vb,Ips:T2Mt.3ªs.NDp (10,1c) γÛνετο Vb,Ips:T2Mt.3ªs.Adj (10,2) γÛνετο Vb,Ips:T2Mt.3ªs.NDp (10,4a) γεννÜ©ησαν Vb,Ips:T2Pv.3ªp.NDp (10,9b) \EγεννÜ©ησαν Vb,Ips:T2Pv.3ªp.NDp (10,26) γÛννησαν Vb,Ips:T2At.3ªp.NDp (10,9b) γÛνοντο Vb,Ips:T2Mt.3ªp.NDp (10,12b) γÛνοντο Vb,Ips:T2Mt.3ªp.NDp (10,24a) γÝνωσκε Vb,Ips:T1At.3ªs.IAv (10,1b) γÝνωσκον Vb,Ips:T1At.3ªp.IAv (9,29d) γρηγÞρησεν Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (10,4b) γρηγορÞτα Vb,Ptc:T3At.np.Adj.A (10,36) γρηγορgσ Vb,Ptc:T3At.ms.ATp.N (10,37) δÛξαντο Vb,Ips:T2Mt.3ªp.Adj (10,41) δÝδαξαν Vb,Ips:T2At.3ªp.NDp (10,9a) ©εολÞγησεν Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (10,50) εδÛναι Vb,Inf:T3At.–.SOD (9,24a) εδÛναι Vb,Inf:T3At.–.SOD (9,27b) εδgσ Vb,Ptc:T3At.ms.ACa.N (9,24b) εη Vb,Opt:T1At.3ªs.SOD–COP (10,48a) εrναι Vb,Inf:T1At.–.ACs–COP* (9,29d) εrναι Vb,Inf:T1At.–.SOD–COP (10,1a) εrναι Vb,Inf:T1At.–.Adj–COP (10,9a) εrναι Vb,Inf:T1At.–.SOD–COP (10,11b) εrναι Vb,Inf:T1At.–.Adj (10,12b) εrναι Vb,Inf:T1At.–.SOD–COP (10,32a) εrπον Vb,Ips:T2At.1ªs.ACp (10,41) Eρηται Vb,Ipr:T3Pv.3ªs.NDp (10,48a) καλετο Vb,Ips:T1Pv.3ªs.Adj (10,12b) κÀλεσαν Vb,Ips:T2At.3ªp.Adj (9,24b) κÀλεσαν Vb,Ips:T2At.3ªp.Adj (10,14a) κÀλεσαν Vb,Ips:T2At.3ªp.Adj (10,15b) κÀλεσαν Vb,Ips:T2At.3ªp.NDp (10,15c) κÀλεσε Vb,Ips:T2At.3ªs.Adj–REL (10,19a) La llengua de la Φοινικικc στορÝα de Filó de Biblos (II) Faventia 21/2, 1999 23 Faventia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 23 κÀλουν Vb,Ips:T1At.3ªp.Adj (10,44c) κδÝδωσιν Vb,Ipr:T1At.3ªs.Adj (10,18b) κδυÞµενον Vb,Ptc:T1Mt.ns.Adv.A (10,47) κινÜ©η Vb,Ips:T2Pv.3ªs.NDp (10,4b) κλÜ©η Vb,Ips:T2Pv.3ªs.IAv (10,1b) κλÜ©η Vb,Ips:T2Pv.3ªs.NDp (10,2) κλÜ©η Vb,Ips:T2Pv.3ªs.Adj (10,15c) κλÜ©η Vb,Ips:T2Pv.3ªs.NDp (10,25) κοιµτο Vb,Ips:T1Mt.3ªs.ACa (10,37) κπεπλχ©αι Vb,Inf:T3Pv.–.ACs (10,21) κρÀτησαν Vb,Ips:T2At.3ªp.Adj (10,9b) κριφÛντεσ Vb,Ptc:T2Pv.mp.ATp.N (10,20) κτÛµνει Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,29a) λ©gν Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (10,38) λgν Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (10,22) µβαλgν Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (10,20) µβναι Vb,Inf:T2At.–.SOD (10,10b) νεµον Vb,Ips:T1At.3ªp.SOD (9,29c) νεποÝησεν Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (10,18a) νετεÝλατο Vb,Ips:T2Mt.3ªs.ACp (10,38) νÞµιζον Vb,Ips:T1At.3ªp.SOD (9,29c) νÞµιζον Vb,Ips:T1At.3ªp.NDp (10,7b) νÞµισαν Vb,Ips:T2At.3ªp.NDp (10,6b) ντàχοιεν Vb,Opt:T2At.3ªp.Adj–REL (10,9b) ξαναγκÀσασ Vb,Ptc:T2At.ms.Adv.N (10,33) ξεδÛξαντο Vb,Ips:T2Mt.3ªp.Adj (10,8b) ξε©εÝασεν Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (10,46a) ξÛλαµψε Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (10,2) ξεµÀστευσεν Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (9,24a) ξενÝκησαν Vb,Ips:T2At.3ªp.Adj (10,40c) ξερευνησαµÛνοισ Vb,Ptc:T2Mt.mp.ATp.D (9,27b) ξετραγÿñδησαν Vb,Ips:T2At.3ªp.NDp (10,40b) ξερον Vb,Ips:T2At.3ªp.NDp (10,12a) ξηνàσατο Vb,Ips:T2Mt.3ªs.NDp (9,26b) ξιδιñσαντο Vb,Ips:T2Mt.3ªp.NDp (10,40b) ξοικειωσÀµενοσ Vb,Ptc:T2Mt.ms.ATp.N (10,23) πÛ©ηκεν Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (10,31) πεισÝ Vb,Ipr:T1At.3ªs.IDp (10,28) 24 Faventia 21/2, 1999 Jordi Cors i Meya Faventia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 24 πεκλÜ©ησαν Vb,Ips:T2Pv.3ªp.NDp (10,20) πενÞησαν Vb,Ips:T2At.3ªp.NDp (10,12a) πενÞησαν Vb,Ips:T2At.3ªp.NDp (10,13) πενÞησεν Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (10,23) πενÞησεν Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (10,36) πετÛ©η Vb,Ips:T2Pv.3ªs.Adj (10,9b) πετÛλουν Vb,Ips:T1At.3ªp.NDp (10,53) πγον Vb,Ips:T1At.3ªp.NDp (9,26a) πιγεγραµµÛνοισ Vb,Ptc:T3Pv.np.Adj.D (10,48a) πιγενÞµενοι Vb,Ptc:T2Mt.mp.Adj.N (9,26b) πιγραφοµÛνÿη Vb,Ptc:T1Pv.fs.Adj.D (10,52c) πιδÛχεσ©αι Vb,Inf:T1Mt.–.AFn (10,47) πιδιδÞναι Vb,Inf:T1At.–.SSb (10,44b) πι©εdσ Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (9,26b) πινοσαι Vb,Inf:T2At.–.SOD (10,10a) πινοσαι Vb,Inf:T2At.–.SOD (10,11c) πινοÜσαντεσ Vb,Ptc:T2At.mp.ACa.N (9,26a) πινοοντεσ Vb,Ptc:T1At.mp.ACa.N (10,39b) πινοοντεσ Vb,Ptc:T1At.mp.ACa.N (10,40b) πιστρατεàει Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,23) πιχειρεν Vb,Inf:T1At.–.IDp (10,17) πιgν Vb,Ptc:T1At.ms.ATp.N (10,17) πλασαν Vb,Ips:T2At.3ªp.NDp (10,40c) πλευσαν Vb,Ips:T2At.3ªp.NDp (10,20) ποιÜσατο Vb,Ips:T2Mt.3ªs.Adj (10,22) ποÝκιλλον Vb,Ips:T1At.3ªp.NDp (10,40b) ποÝουν Vb,Ips:T1At.3ªp.NDp (10,6b) πονοµÀζουσιν Vb,Ipr:T1At.3ªp.NDp (10,48b) πτàρη Vb,Ips:T2Pv.3ªs.NDp (10,4b) ρµηνεàει Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,7a) σεβÀσ©ησαν Vb,Ips:T2Pv.3ªp.NDp (10,11b) στÛρησεν Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (10,21) στι Vb,Ipr:T1At.3ªs.SOD–COP (9,24b) στι Vb,Ipr:T1At.3ªs.Adj–COP* (10,7b) στι Vb,Ipr:T1At.3ªs.Adj–COP (10,16) στι Vb,Ipr:T1At.3ªs.SOD–COP (10,49c)1 στι Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp–COP (10,49c)2 στι Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp–COP (10,51) La llengua de la Φοινικικc στορÝα de Filó de Biblos (II) Faventia 21/2, 1999 25 Faventia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 25 στιν Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp–COP (10,2) στιν Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp–COP (10,29a) στιν Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp–COP (10,47) σχεν Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (10,16) σχηκñσ Vb,Ptc:T3At.ms.ACa.N (10,21) τÛλεσαν Vb,Ips:T2At.3ªp.Adj (10,15c) τελεàτα Vb,Ips:T1At.3ªs.NDp (10,18a) ερε©εσιν Vb,Ptc:T2Pv.np.Adj.D (9,26b) ερεν Vb,Inf:T2At.–.SOD (10,7a) ερεν Vb,Inf:T2At.–.SOD (10,11b) εyρεν Vb,Ips:T2At.3ªs.Adj (10,5b) εyρε(ν) Vb,Ips:T2At.3ªs.Adj (10,10a) εyρε(ν) Vb,Ips:T2At.3ªs.Adj (10,14a) εyρε(ν) Vb,Ips:T2At.3ªs.ACa (10,25) εyρε(ν) Vb,Ips:T2At.3ªs.Adj (10,27) εyρεν Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (10,31) εÅρηται Vb,Ipr:T3Pv.3ªs.NDp (9,27b) εyρον Vb,Ips:T2At.3ªp.NDp (10,9a) εyρον Vb,Ips:T2At.3ªp.NDp (10,13) εyρον Vb,Ips:T2At.3ªp.NDp (10,14b)1 εyρον Vb,Ips:T2At.3ªp.Adj (10,14b)2 φερεν Vb,Ips:T1At.3ªs.Adj–RED (10,19a) φυσιολÞγησαν Vb,Ips:T2At.3ªp.NDp (10,53) φñτισεν Vb,Ips:T2At.3ªs.Adj (10,5b) χει Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,46b) χειν Vb,Inf:T1At.–.SOD (9,28b) χειν Vb,Inf:T1At.–.SOD (10,1a) χοντα Vb,Ptc:T1At.np.Adj.N (9,28b) χοντα Vb,Ptc:T1At.np.Adj.N (10,2) χÞντων Vb,Ptc:T1At.np.ATp.G (9,24a) χρηµÀτιζον Vb,Ips:T1At.3ªp.NDp (10,9b) χων Vb,Ptc:T1At.ms.Adv.N (10,21) χων Vb,Ptc:T1At.ms.Adv.N (10,44c) ñρακεν Vb,Ipr:T3At.3ªs.Adj (10,5b) ζηλοτυποσα Vb,Ptc:T1At.fs.ACa.N (10,16) ζυγοφοροàµενον Vb,Ptc:T1Pv.ms.Adj.A (10,12b) γοàµενοι Vb,Ptc:T1Mt.mp.ACa.N (9,29c) γρευε Vb,Ips:T1At.3ªs.Adj (10,10b) 26 Faventia 21/2, 1999 Jordi Cors i Meya Faventia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 26 ©Ûλησαν Vb,Ips:T2At.3ªp.ATp (9,26b) λασεν Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (10,18b) qν Vb,Ips:T1At.3ªs.Adj–COP (9,26b) oHν Vb,Ips:T1At.3ªs.NDp (10,2) qν Vb,Ips:T1At.3ªs.NDp–COP (10,17) qν Vb,Ips:T1At.3ªs.NDp–COP (10,37) qν Vb,Ips:T1At.3ªs.Adj (10,39b) qν Vb,Ips:T1At.3ªs.NDp–COP (10,44b) ρÀσ©η Vb,Ips:T2Pv.3ªs.ATp (10,1b) qσαν Vb,Ips:T1At.3ªp.NDp–COP (10,6d) qσαν Vb,Ips:T1At.3ªp.ACp–COP (10,20) σκησεν Vb,Ips:T2At.3ªs.IAv (9,26b) ηξατο Vb,Ips:T2Mt.3ªs.NDp (10,28) ηρÛ©η Vb,Ips:T2Pv.3ªs.NDp (10,5b) ©Ûλγειν Vb,Inf:T1At.–.SOD (10,40b) ©νÜσκει Vb,Ipr:T1At.3ªs.IDp (10,48a) πτÀµενα Vb,Ptc:T2Mt.np.Adv.A (10,36) πτÀµενοσ Vb,Ptc:T2Mt.ms.ATp.N (10,37) ´πτατο Vb,Ips:T1Mt.3ªs.ACa (10,37) σχυσε(ν) Vb,Ips:T2At.3ªs.Adj (10,10a) κα©ιÛρουν Vb,Ips:T1At.3ªp.NDp (10,6c) κα©ιερω©εÝσ Vb,Ptc:T2Pv.ms.ATp.N (10,44c) κακÝζει Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,16) καλεσ©αι Vb,Inf:T1Pv.–.SOD (10,11c) καλεσ©αι Vb,Inf:T1Pv.–.SOD (10,12a) καλοàµενοσ Vb,Ptc:T1Pv.ms.Adj.N (10,15a) καλουµÛνου Vb,Ptc:T1Pv.ms.ACa.G (10,44c) καλουµÛνουσ Vb,Ptc:T1Pv.mp.Adj.A (10,7a) καλονται Vb,Ipr:T1Pv.3ªp.NDp (10,13) καλοντεσ Vb,Ptc:T1At.mp.Adv.N (10,7b) καλοσιν Vb,Ipr:T1At.3ªp.NDp (10,48b) κατÀρχουσι Vb,Ptc:T1At.mp.Adj.D (10,39a) κατασκευÀζεται Vb,Ipr:T1Mt.3ªs.Adj (10,48a) κατασκευασÀµενοι Vb,Ptc:T2Mt.mp.Adv.N (9,29c) κατασκευασÀµενοι Vb,Ptc:T2Mt.mp.ATp.N (10,53) κατασκευασÀµενοσ Vb,Ptc:T2Mt.ms.ATp.N (10,44c) καταφλÛξαι Vb,Inf:T2At.–.SOD (10,10a) κατÛδειξαν Vb,Ips:T2At.3ªp.Adj (10,13) La llengua de la Φοινικικc στορÝα de Filó de Biblos (II) Faventia 21/2, 1999 27 Faventia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 27 κατÛ©υσεν Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (10,44c) κατειληφÞτων Vb,Ptc:T3At.mp.ATp.G (10,44c) κατεσκεàασεν Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (10,18a) κατÛστησαν Vb,Ips:T2At.3ªp.NDp (9,26a) κατεσφÀττοντο Vb,Ips:T1Pv.3ªp.NDp (10,44b) κατÛσχεν Vb,Ips:T2At.3ªs.IAv (10,23) κατÛταξε(ν) Vb,Ips:T2At.3ªs.ACp (10,47) κατÛχωσεν Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (10,20) κατÿñκουν Vb,Ips:T1At.3ªp.Adj (10,15a) κλη©ναι Vb,Inf:T2Pv.–.SOD (10,7b) κλη©ναι Vb,Inf:T2Pv.–.ACs (10,9b) κλη©ναι Vb,Inf:T2Pv.–.Adj (10,11a) κοιµñµενοσ Vb,Ptc:T1Mt.ms.ATp.N (10,37) κοσµÜσασ Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (10,44c) κτÝζει Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,19b) λαβÞµενον Vb,Ptc:T2Mt.ms.ATp.A (10,10b) λαβÞντεσ Vb,Ptc:T2At.mp.ATp.N (10,53) λαβgν Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (10,29a) λαβgν Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (10,50) λεγοµÛνη Vb,Ptc:T1Pv.fs.Adj.N (10,15a) λεγοµÛνησ Vb,Ptc:T1Pv.fs.Adj.G (10,44c) λεγÞµενοι Vb,Ptc:T1Pv.mp.Adj.N (10,20) λεγοµÛνου Vb,Ptc:T1Pv.ms.Adj.G (10,50) λÛγουσιν Vb,Ipr:T1At.3ªp.NDp (10,32a) λÛξοµεν Vb,Ifu:T4At.1ªp.Adj (10,50) λοχÜσασ Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (10,29a) µεταστÀντασ Vb,Ptc:T2At.mp.PCc.A (9,29c) µετÛφρασαν Vb,Ips:T2At.3ªp.Adj (9,24b) µετÛφρασεν Vb,Ips:T2At.3ªs.Adj (10,49a) µηνàοντεσ Vb,Ptc:T1At.mp.ATp.N (10,51) µηχανησÀµενοσ Vb,Ptc:T2Mt.ms.Adv.N (10,23) µιµησÀµενοσ Vb,Ptc:T2Mt.ms.Adv.N (10,36) µισγοµÛνων Vb,Ptc:T1Mt.fp.ACa.G (10,9b) µàοντα Vb,Ptc:T1At.np.Adj.A (10,36) νεÀζειν Vb,Inf:T1At.–.AFn (10,47) νοµιζοµÛνων Vb,Ptc:T1Pv.mp.Adj.G (9,29d) νοµÝζοντεσ Vb,Ptc:T1At.mp.ACa.N (10,53) οκσαι Vb,Inf:T2At.–.SOD (10,7b) 28 Faventia 21/2, 1999 Jordi Cors i Meya Faventia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 28 οκσαι Vb,Inf:T2At.–.SOD (10,10a) λοκαρπο Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,33) νοµÀζειν Vb,Inf:T1At.–.ACs (10,15b) νοµÀζεται Vb,Ipr:T1Pv.3ªs.NDp (10,12b) νοµαζÞµενον Vb,Ptc:T1Pv.ms.Adj.A (10,34) νοµÀζουσιν Vb,Ipr:T1At.3ªp.NDp (10,34) ρÛγειν Vb,Inf:T1At.–.SOD (10,7b) ρσι Vb,Ptc:T1At.mp.ATp.D (9,28b) οsσα Vb,Ptc:T1At.fs.Adv.N–COP (10,18b) οσασ Vb,Ptc:T1At.fp.PCc.A–COP (10,22) Παραλαβgν Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (10,16) παρατριβÛντα Vb,Ptc:T2Pv.np.ACa.A (10,10a) παρεδÞ©η Vb,Ips:T2Pv.3ªs.NDp (10,46a) παρÛδοσαν Vb,Ips:T2At.3ªp.NDp (10,39b) παρÛδωκεν Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (10,38) παρÛδωκεν Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (10,39a) παρÛλαβον Vb,Ips:T2At.3ªp.Adj (9,29b) παρÛστη Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (9,28b) παρÝστησι(ν) Vb,Ipr:T1At.3ªs.Adj (10,46b) πεπεσ©αι Vb,Inf:T3Mt.–.SSb (9,28b) περιβÀλλει Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,19b) περιηχηµÛνοι Vb,Ptc:T3Pv.mp.Adj.N (10,40c) περιιgν Vb,Ptc:T1At.ms.Adv.N (10,32b) περινοστοσα Vb,Ptc:T1At.fs.ATp.N (10,31) περιτÛµνεται Vb,Ipr:T1Mt.3ªs.NDp (10,33) πεφιλοτݵηται Vb,Ipr:T3Pv.3ªs.Adj (9,28b) πÛφυκεν Vb,Ipr:T3At.3ªs.NDp (10,47) πλανη©Ûντεσ Vb,Ptc:T2Pv.mp.ACa.N (10,8b) πλασÀµενοι Vb,Ptc:T2Mt.mp.ACa.N (9,26a) πλεσαι Vb,Inf:T2At.–.SOD (10,11b) πληγbν Vb,Ptc:T2Pv.ns.ATp.N (10,48a) πληρñσÿη Vb,Sjt:T2At.3ªs.ATp (10,47) πλησιÀζων Vb,Ptc:T1At.ms.ATp.N (10,17) πο©οσι Vb,Ptc:T1At.mp.ACa.D (9,27b) πο©ν Vb,Ptc:T1At.ms.ACa.N (9,24a) ποιεται Vb,Ipr:T1Mt.3ªs.NDp (10,16) ποιεται Vb,Ipr:T1Mt.3ªs.Adj (10,46b) ποισαι Vb,Inf:T2At.–.SOD (10,33) La llengua de la Φοινικικc στορÝα de Filó de Biblos (II) Faventia 21/2, 1999 29 Faventia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 29 ποιησÀµενοσ Vb,Ptc:T2Mt.ms.ATp.N (9,26b) πολεµε Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,28) προγεγραµµÛνα Vb,Ptc:T3Pv.np.Adj.N (10,4b) Προδιαρ©ρσαι Vb,Inf:T2At.–.SSb (9,29b) προελ©gν Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (10,17) προϊÞντοσ Vb,Ptc:T1At.ms.ATp.G (10,22) πρÞκειται Vb,Ipr:T1Mt.3ªs.ACp (10,48a) πρÞκειται Vb,Ipr:T1Mt.3ªs.ACp (10,53) προληφ©εσαι Vb,Ptc:T2Pv.fp.ACa.N (10,41) προσαγορεàουσιν Vb,Ipr:T1At.3ªp.Adj (10,44c) προσÛ©ηκαν Vb,Ips:T2At.3ªp.IDp (9,29d) προσεκàνουν Vb,Ips:T1At.3ªp.SOD (9,29c) προσεκàνουν Vb,Ips:T1At.3ªp.NDp (10,6b) προσκυνεν Vb,Inf:T1At.–.SOD (10,10c) προσκυνσαι Vb,Inf:T2At.–.SOD (10,10b) προστι©Ûασιν Vb,Ipr:T1At.3ªp.NDp (10,48b) προστι©Ûναι Vb,Inf:T1At.–.SOD (10,13) προστÝ©εται Vb,Ipr:T1Mt.3ªs.NDp (10,28) σεβÞµενοι Vb,Ptc:T1Mt.mp.Adv.N (9,29c) σηµαÝνοντεσ Vb,Ptc:T1At.mp.ATp.N (10,51) σπÛνδειν Vb,Inf:T1At.–.SOD (10,10b) στασιÀσαι Vb,Inf:T2At.–.SOD (10,10a) συγκειµÛνοισ Vb,Ptc:T1Mt.np.ACa.D (9,26b) συλλαβεν Vb,Inf:T2At.–.SOD (10,10a) συλλεξαµÛνην Vb,Ptc:T2Mt.fs.Adv.A (10,17) συµβαλgν Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (9,26b) συµβαλgν Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (10,18b) συµµιγνàειν Vb,Inf:T1At.–.SOD (10,12a) συµπαρεÝληπται Vb,Ipr:T3Pv.3ªs.NDp (10,47) συµπεριφερÞµενοι Vb,Ptc:T1Mt.mp.Adv.N (10,40c) συνελ©οσα Vb,Ptc:T2At.fs.ATp.N (10,25) συνεργη©εσα Vb,Ptc:T2Pv.fs.ACa.N (10,41) συνÛρραξαν Vb,Ips:T2At.3ªp.ATp (10,4b) συνÛστη Vb,Ips:T2At.3ªs.ATp (9,24a) συνÜντησε(ν) Vb,Ips:T2At.3ªs.ATp (10,4b) συν©Ûντεσ Vb,Ptc:T2At.mp.ATp.N (10,20) συνÝπταντο Vb,Ips:T1Mt.3ªp.ACa (10,37) συνÞντων Vb,Ptc:T1At.mp.Adj.G (10,36) 30 Faventia 21/2, 1999 Jordi Cors i Meya Faventia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 30 συνορν Vb,Inf:T1At.–.ACs (9,26a) τελευτησÀντων Vb,Ptc:T2At.mp.ATp.G (10,10c) τελευτÜσασ Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (10,15c) τερσαÝνειν Vb,Inf:T1At.–.SOD (10,12a) τεταµÛνον Vb,Ptc:T3Pv.ms.Adv.A (10,51) τÝκτει Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,19a) τιµωρν Vb,Ptc:T1At.ms.Adv.N (10,17) τολµσαι Vb,Inf:T2At.–.SOD (10,10b) τουτÛστιν Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp–COP* (10,13) τροποται Vb,Ipr:T1Mt.3ªs.IAv (10,28) τυγχÀνων Vb,Ptc:T1At.ms.ATp.N (10,22) πεµνηµατÝσαντο Vb,Ips:T2Mt.3ªp.NDp (10,38) περβαλλÞµενοι Vb,Ptc:T1Mt.mp.ACa.N (10,40b) πονοÜσασ Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (10,20) ποπÛµπει Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,22) ποτÝ©εται Vb,Ipr:T1Mt.3ªs.NDp (10,1a) φειµÛνα Vb,Ptc:T3Pv.np.Adv.A (10,36) φασιν Vb,Ipr:T1At.3ªp.IDp (10,1c) φασdν Vb,Ipr:T1At.3ªp.NDp (10,11c) φησÝ Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,7b) φησd Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,10c) φησÝ Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,14b) φησÝ Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,38) φησι Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,52a) φησd Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,52c) φησÝν Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,1b) φησÝν Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,9a) φησÝν Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,9b)1 φησÝν Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,9b)2 φησÝν Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,15c) φησÝν Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,23) φησιν Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,49a) φ©Àσαν Vb,Ptc:T2At.ns.PCc.N (9,26c) φυλÀσσουσιν Vb,Ipr:T1At.3ªp.NDp (10,41) χαλεπαÝνουσα Vb,Ptc:T1At.fs.ACa.N (10,16) χαρÀσσουσιν Vb,Ipr:T1At.3ªp.NDp (10,51) χρñµενοσ Vb,Ptc:T1Mt.ms.Adv.N (10,17) ρισµÛνον Vb,Ptc:T3Pv.ns.Adj.A (10,47) La llengua de la Φοινικικc στορÝα de Filó de Biblos (II) Faventia 21/2, 1999 31 Faventia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 31 Com ja s’ha pogut comprovar esquemàticament en el quadre V, el nombre de formes verbals que fan l’habitual funció de predicat, o hi participen com a verbs copulatius, és molt abundant (441) i expressa una rica varietat de tipus d’oració, tal com queda ben reflectit en el quadre mencionat. L’abundància del nombre és, naturalment, relativa; ho és, atesa la longitud de l’obra que estem analitzant; ara bé, resulta proporcionada amb el nombre de noms comuns (573), sobretot si hi afegim l’elevat nombre de noms propis (281)30. Cal advertir que, si comparem el nombre de formes verbals que apareixen classificades, segons criteris morfològics, en el quadre I de la primera secció (251 + 2 + 3 + 68 + 150 = 474)31 amb el nombre de formes classificades sintàcticament en el quadre V (140 + 10 + 8 + 11 + 1 + 2 + 3 + 248 + 18 = 441), i que són les que surten a la llista que estem comentant, resulta una diferència de 33 formes verbals: 21 són formes verbals amb funció nominal, tal com ha quedat explicitat en el quadre III de la primera secció32, i 12 formes són lliçons variants, de les quals prescindim en les classificacions sintàctiques33. Convé aclarir, finalment, que porten la indicació «–COP» 29 formes verbals, 3 de les quals la duen acompanyada d’asterisc (*): vol dir que no són pròpiament predicats verbals, sinó simplement verbs copulatius, que acompanyen el predicat nominal (o bé, si van amb asterisc, n’acompanyen dos, de predicats nominals). Això ens introdueix a la llista següent. 10. Oracions amb predicat nominal. Tots els predicats nominals, sense verb (5 casos) o acompanyats de verb copulatiu (32 casos, amb només 29 verbs copulatius, ja que, com acabem de comentar, 3 verbs van amb dos predicats cadascun). Classificats per ordre alfabètic de l’element nominal i per ordre de referències; amb les indicacions morfosintàctiques pertinents. Tanmateix hi fem una petita excepció: en el cas dels 5 predicats sense verb, els hem col·locat davant de tot i van ordenats, en primer lloc, pel tipus d’oració de què són constituents. Els altres, en canvi, no duen aquesta indicació del tipus d’oració, perquè, per simplificar34, ja hem donat la informació pertinent arran dels corresponents verbs copulatius de la llista anterior. En cadascuna de les entrades hi figura el context mínim de l’oració, amb el subjecte (en cursiva), que fa parella amb el predicat nominal (natural32 Faventia 21/2, 1999 Jordi Cors i Meya 30. Cf. el quadre I de la primera secció, CORS I MEYA, J., a.c. (I), p. 16; també, els comentaris corresponents, a.c., p. 22 i 29. 31. CORS I MEYA, J., a.c. (I), p. 16-17. 32. CORS I MEYA, J., a.c. (I), p. 17-18, on, precisament, s’ha de corregir una errada : els participis substantivats com a nucli de subjecte són 5 (i no 6, com diu erròniament el text, penúltima línia de p. 17). El recompte és el següent: Ptc 5 Sb + 4 OD + 5 Ap + 2 Ra + 1Cp + 1PN = 18 Inf 1 Sb + 1 Ca + 1 Cp = 3 33. Nou formes són d’Indicatiu (6 del tema de present i 3 del tema d’aorist), una forma d’Optatiu (del tema de present) i dues formes de Participi (del tema de present); sobre el fet de prescindir de les lliçons variants, vegeu més amunt, inici de la nota 5 i final de la nota 16. 34. Com també més amunt, per no complicar més el quadre V, hem comptat els predicats nominals amb verb d’acord amb el nombre de verbs copulatius; cf. la nota 16. Faventia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 32 Tcν … δρÀκοντοσ φàσιν καd τν φεων ατeσ ξε©εÝασεν  TÀαυτοσ καd … ΦοÝνικÛσ τε καd Aγàπτιοι Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (10,46a) καd ξÛλαµψε Mgτ ³λιÞσ τε καd σελÜνη στÛρεσ τε καd στρα µεγÀλα Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (10,2)  ΣαγχουνιÀ©ων … πολυφροντιστικσ ξεµÀστευσεν τa Tααàτου Vb,Ips: T2At.3ªs.NDp (9,24a) O δb Eλληνεσ … τa µbν πρτα … εrτα τοσ προ<σ>κοσµÜµασι ποικÝλωσ ξετραγÿñδησαν Vb,Ips:T2At.3ªp.NDp (10,40b) οyτοι … λλa καd στÛγασ ξερον Vb,Ips:T2At.3ªp.NDp (10,12a) < δb> … ξηνàσατο τcν πρÞ©εσιν Vb,Ips:T2Mt.3ªs.NDp (9,26b) O δb Eλληνεσ … τa µbν πρτα πλεστα ξιδιñσαντο Vb,Ips:T2Mt.3ªp.NDp (10,40b)  δb \AστÀρτη πÛ©ηκεν τÿ δÝÿα κεφαλÿ βασιλεÝασ παρÀσηµον κεφαλcν ταàρου Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (10,31) ο δb σ൵αχοι Hλου το KρÞνου \Eλωεdµ πεκλÜ©ησαν Vb,Ips:T2Pv.3ªp.NDp (10,20) οyτοι πενÞησαν←τÿ πηλÿ … →συµµιγνàειν φορυτeν καd … ατaσ →τερσαÝνειν Vb,Ips:T2At.3ªp.NDp (10,12a) πενÞησαν←δb οyτοι αλaσ →προστι©Ûναι τοσ οκοισ καd περιβÞλουσ καd σπÜλαια Vb,Ips:T2At.3ªp.NDp (10,13) τι δb (φησÝν)(←) πενÞησεν ©εeσ Oρανeσ βαιτàλια Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp–DIR (10,23) ©εeσ TÀαυτοσ … πενÞησεν … τÿ KρÞνÿω παρÀσηµα βασιλεÝασ µµατα τÛσσαρα … καd … πτερa τÛσσαρα Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (10,36) ΠÀντεσ … καd τοàτοισ ορτaσ καd ©υσÝασ πετÛλουν καd ργια Vb,Ips: T1At.3ªp.NDp (10,53) ο µbν νεñτεροι τν ερολÞγων … καd πολfν ατοσ πγον τeν τφον Vb,Ips:T1At.3ªp.NDp (9,26a) Oρανeσ πιστρατεàει … EµαρµÛνην καd Ωραν Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp–RAV (10,23) ^HσÝοδοσ ο´ τε κυκλικοd … ΘεογονÝασ καd ΓιγαντοµαχÝασ καd TιτανοµαχÝασ πλασαν δÝασ καd κτοµÀσ Vb,Ips:T2At.3ªp.NDp (10,40c) ο πe τν ∆ιοσκοàρων σχεδÝασ καd πλοα συν©Ûντεσ πλευσαν Vb,Ips: T2At.3ªp.NDp (10,20) O δb Eλληνεσ … τa µbν πρτα … παντοÝωσ ποÝκιλλον Vb,Ips:T1At.3ªp.NDp (10,40b) οyτοÝ … καd χοaσ καd πι©àσεισ ποÝουν Vb,Ips:T1At.3ªp.NDp (10,6b) µοÝωσ καd Aγàπτιοι Kνcφ πονοµÀζουσιν Vb,Ipr:T1At.3ªp.NDp (10,48b) τa … νοερa ζÿα … καd πρeσ τeν qχον πτàρη Vb,Ips:T2Pv.3ªs.NDp (10,4b) ([οyτοσ = ΦÝλων] τοτο δb νàκτα ρµηνεàει) Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,7a) La llengua de la Φοινικικc στορÝα de Filó de Biblos (II) Faventia 21/2, 1999 39 Faventia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 39 διe καd σ ©εeν ατeν µετa ©Àνατον [οyτοι] σεβÀσ©ησαν Vb,Ips: T2Pv.3ªp.NDp (10,11b) KρÞνοσ … καd τσ τσ ψυχσ, ατÞχειρ το παιδeσ γενÞµενοσ, στÛρησεν Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (10,21) φωτeσ γaρ διÞν στι τe διαυγÀσαι Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp–SbINF.COP (10,49c)2 στι τe πν σχµα σ τe παρ’ µν Θτα Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp–COP (10,51) τοτ’ στιν ορανο κατÞπται Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp–COP (10,2) τοτ’ στιν  KρÞνοσ Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp–COP (10,29a) <τe ζÿον> … καd πολυχρονιñτατον δÛ στιν Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp–COP (10,47) καd ξ λλων δb γαµετν  Oρανeσ πολλcν σχεν γενεÀν Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (10,16)  µbν οsν πρñτη παρ©Ûνοσ τελεàτα Vb,Ips:T1At.3ªs.NDp (10,18a)  δb \AστÀρτη … εyρεν εροπετ στÛρα Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (10,31) Tα©’ µν εÅρηται Vb,Ipr:T3Pv.3ªs.NDp (9,27b) οyτοι, φησÝν(←), εyρον κ παρατριβσ ξàλων πρ Vb,Ips:T2At.3ªp.NDp–DIR (10,9a) οyτοι τcν το λeσ χρσιν εyρον Vb,Ips:T2At.3ªp.NDp (10,13) οyτοι (φησÝ)(←) πρτοι πλοον εyρον Vb,Ips:T2At.3ªp.NDp–DIR (10,14b)1 ΠÀντεσ … φυσιολÞγησαν Vb,Ips:T2At.3ªp.NDp (10,53) <τe ζÿον> … λικοειδεσ χει τaσ ρµaσ Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,46b) <οyτοι> … πe µητÛρων δÛ, φησÝν(←), χρηµÀτιζον Vb,Ips:T1At.3ªp.NDp–DIR (10,9b) KρÞνοσ τeν Oρανeν πολÛµÿω συµβαλgν τσ ρχσ λασεν Vb,Ips:T2At.3ªs. NDp (10,18b) oHν δÛ τινα ζÿα οκ χοντα ασ©ησιν Vb,Ips:T1At.3ªs.NDp (10,2) οyτοσ γaρ qν ατÿ γραµµατεàσ Vb,Ips:T1At.3ªs.NDp–COP (10,17) τe δb σàµβολον qν Vb,Ips:T1At.3ªs.NDp–COP (10,37) ↓E©οσ qν←τοσ παλαιοσ … τe γαπηµÛνον τν τÛκνων τοfσ κρατοντασ … εσ σφαγcν →πιδιδÞναι↑Vb,Ips:T1At.3ªs.NDp–SbINF.COP (10,44b) αyται δb qσαν α πÝνοιαι τσ προσκυνÜσεωσ Vb,Ips:T1At.3ªp.NDp–COP (10,6d)  δb ∆ηµαροσ φυγσ ©υσÝαν ηξατο Vb,Ips:T2Mt.3ªs.NDp (10,28) Tα©’ ηρÛ©η ν τÿ  κοσµογονÝÿα γεγραµµÛνα Tααàτου καd τοσ κεÝνου ποµνܵασιν Vb,Ips:T2Pv.3ªs.NDp (10,5b) <οyτοÝ> … λεον δb καd οrκτον καd κλαυ©µeν βλαστܵατι … κα©ιÛρουν, καd γενÛσει ζÿñων … καd τελευτÿ Vb,Ips:T1At.3ªp.NDp (10,6c)  Γ τeν Oρανeν … κακÝζει Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,16) οyτοι δb καd \Aλται καd Tιτνεσ καλονται Vb,Ipr:T1Pv.3ªp.NDp (10,13) ΦοÝνικεσ δb ατe \Aγα©eν ∆αݵονα καλοσιν Vb,Ipr:T1At.3ªp.NDp (10,48b) 40 Faventia 21/2, 1999 Jordi Cors i Meya Faventia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 40 KρÞνοσ τοÝνυν … βασιλικÿ κοσµÜσασ σχܵατι τeν υeν … κατÛ©υσεν Vb,Ips: T2At.3ªs.NDp (10,44c) τσ δb \A©ηνσ γνñµÿη καd ^Eρµο κατεσκεàασεν KρÞνοσ … ±ρπην καd δÞρυ Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (10,18a) ο µbν νεñτεροι τν ερολÞγων … µυστÜρια κατÛστησαν Vb,Ips:T2At.3ªp.NDp (9,26a) κατεσφÀττοντο δb ο διδÞµενοι µυστικσ Vb,Ips:T1Pv.3ªp.NDp (10,44b) τeν δελφeν τeν διον Aτλαντα …  KρÞνοσ … εσ βÀ©οσ γσ µβαλgν κατÛχωσεν Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (10,20)  KρÞνοσ … καd πÞλιν πρñτην κτÝζει … Bàβλον Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,19b) τcν δb \AστÀρτην ΦοÝνικεσ τcν \AφροδÝτην →εrναι λÛγουσιν←Vb,Ipr: T1At.3ªp.NDp (10,32a) τeν αυτο µονογεν υeν  KρÞνοσ Oρανÿ τÿ πατρd λοκαρπο Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,33) <\AγρÞτησ> … ©εν  µÛγιστοσ νοµÀζεται Vb,Ipr:T1Pv.3ªs.NDp (10,12b) ΘÀνατον δb τοτον καd Πλοàτωνα ΦοÝνικεσ νοµÀζουσιν Vb,Ipr:T1At.3ªp.NDp (10,34) πνευµατικñτατον γaρ τe ζÿον πÀντων τν ρπετν καd πυρδεσ π’ ατο παρεδÞ©η Vb,Ips:T2Pv.3ªs.NDp (10,46a) <Tατα πÀντα> … ο δb … τασ ατν διαδοχασ παρÛδοσαν καd τοσ πεισÀκτοισ Vb,Ips:T2At.3ªp.NDp (10,39b)  KρÞνοσ … ±πασαν τcν Aγυπτον παρÛδωκεν ©εÿ Tααàτÿω Vb,Ips: T2At.3ªs.NDp (10,38) Tατα πÀντα  ΘαβÝωνοσ … παρÛδωκεν τοσ ργεσι καd τελετν κατÀρχουσι προφÜταισ Vb,Ips:T2At.3ªs.NDp (10,39a) OÅτωσ τε χειν →πεπεσ©αι↑µν ↓παρÛστη←τcν διαφωνÝαν ρσι Vb,Ips: T2At.3ªs.NDp (9,28b)  KρÞνοσ τεχοσ περιβÀλλει Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,19b)  KρÞνοσ … καd τa αδοα περιτÛµνεται Vb,Ipr:T1Mt.3ªs.NDp (10,33) <τe ζÿον> … →νεÀζειν, λλa καd … →πιδÛχεσ©αι … πÛφυκεν←Vb,Ipr: T3At.3ªs.NDp–PRS (10,47)  Oρανeσ … καd ποιεται ξ ατσ παδασ τÛσσαρασ Vb,Ipr:T1Mt.3ªs.NDp (10,16) Oρανeσ πολεµε ΠÞντÿω Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,28) οyτοÝ … καd προσεκàνουν τατα Vb,Ips:T1At.3ªp.NDp (10,6b) Aγàπτιοι … προστι©Ûασιν δb ατÿ Ûρακοσ κεφαλÜν Vb,Ipr:T1At.3ªp.NDp (10,48b) ∆ηµαροσ <ατÿ> προστÝ©εται Vb,Ipr:T1Mt.3ªs.NDp (10,28) καd ν εροσ τοτο τe ζÿον καd µυστηρÝοισ συµπαρεÝληπται Vb,Ipr: T3Pv.3ªs.NDp (10,47) La llengua de la Φοινικικc στορÝα de Filó de Biblos (II) Faventia 21/2, 1999 41 Faventia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 41 αÅτη καd φιλονεικÞτερον π’ νÝων µλλον j πρeσ λÜ©ειαν συντε©εσα Vb,Ptc:T2Pv.fs.NDp.N–PNsV (9,27b) < … σàγκοιτοσ> … τÝκτει←δb … n κατa γαστρeσ … →φερεν Vb,Ipr: T1At.3ªs.NDp (10,19a) τουτÛστιν ελυτον καd δÝκαιον Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp–COP*(10,13) Tατα δÛ, φησÝ(←), πρτοι πÀντων πεµνηµατÝσαντο ο πτa … παδεσ … καd  γδοοσ … δελφeσ Vb,Ips:T2Mt.3ªp.NDp–DIR (10,38) Oρανeσ … ©υγατÛρα … \AστÀρτην … τeν KρÞνον →νελεν ποπÛµπει← Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp–RAV(10,22) Tcν … ρχcν [οyτοσ = ΦÝλων] ποτÝ©εται Ûρα ζοφñδη … j πνοcν … καd χÀοσ … Vb,Ipr:T1Mt.3ªs.NDp (10,1a) ο δb τοfσ δελφοfσ ατο τοÝχουσ φασdν← →πινοσαι Vb,Ipr:T1At.3ªp.NDp (10,11c) τοτον γÀρ, [κενοσ = ΦÝλων] φησÝ, ©εeν (→)νÞµιζον … Vb,Ipr: T1At.3ªs.NDp–DIR (10,7b) τοfσ πολειφ©Ûντασ [οyτοσ = ΦÝλων/ ΣαγχουνιÀ©ων] φησd←… →φιερσαι καd … →προσκυνεν καd … →γειν Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,10c) οyτοι ([κενοσ = ΦÝλων/ ΣαγχουνιÀ©ων] φησÝ) πρτοι πλοον (→)εyρον Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp–DIR (10,14b) Tατα δÛ, [οyτοσ = ΦÝλων/ ΣαγχουνιÀ©ων] φησÝ, πρτοι …(→)πεµνηµατÝσαντο ο … παδεσ … καd  … δελφeσ Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp–DIR (10,38) ZωροÀστρησ δb  µÀγοσ … φησι κατa λÛξιν Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,52a) Ta δ’ ατa καd \OστÀνησ φησd περd ατο Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,52c) Oτε δÛ, [οyτοσ = ΦÝλων/ ΣαγχουνιÀ©ων] φησÝν, ρÀσ©η τe πνεµα … καd ...,  πλοκc κεÝνη (→)κλÜ©η ΠÞ©οσ Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp–DIR (10,1b) οyτοι, [κενοσ = ΦÝλων] φησÝν, (→)εyρον … πρ καd τcν χρσιν (→)δÝδαξαν Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp–DIR (10,9a) κ τοàτων, [κενοσ = ΦÝλων] φησÝν, (→)γεννÜ©ησαν Σαµηµροµοσ, … <καd Oσωοσ> Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp–DIR (10,9b)1 πe µητÛρων δÛ, [οyτοσ = ΦÝλων] φησÝν, (→)χρηµÀτιζον Vb,Ipr: T1At.3ªs.NDp–DIR (10,9b)2 π’ ατσ ([οyτοσ = ΦÝλων/ ΣαγχουνιÀ©ων] φησÝν) (→)κÀλεσαν τcν µñνυµον γν Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp–DIR (10,15c) τι δb ([οyτοσ = ΦÝλων/ ΣαγχουνιÀ©ων] φησÝν) (→)πενÞησεν ©εeσ Oρανeσ βαιτàλια Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp–DIR (10,23) καÝ φησιν \EπÜεισ … κατa λÛξιν οÅτωσ Vb,Ipr:T1At.3ªs.NDp (10,49a) α κοαd µν … σ παρακατα©Üκην φυλÀσσουσιν … µυ©οποιÝαν Vb,Ipr:T1At.3ªp.NDp (10,41) ο Aγàπτιοι … κàκλον εροειδ καd πυρωπeν χαρÀσσουσιν καd µÛσα … φιν Vb,Ipr:T1At.3ªp.NDp (10,51) 42 Faventia 21/2, 1999 Jordi Cors i Meya Faventia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 42 ξ οy τe µυστικeν νÛκυπτεν↑οδÛπω ↓φ©Àσαν εσ Eλληνασ. Vb,Ips: T1At.3ªs.IDp–HIP (9,26c)  δb Oρανeσ ↓ποχωρÜσασ ατσ … πλησιÀζων ατÿ πÀλιν πηλλÀσσετο↑ Vb,Ips:T1Mt.3ªs.IDp–HIP (10,17) αÅτη δ’ ρχc↑κτÝσεωσ πÀντων. ατe δb οκ ↓γÝνωσκε … NCm:NPN.fs.IDp–PNsV (10,1b) O γaρ µαταÝωσ ατa … διεστειλÀµε©α↑, λλa ↓[διεστειλÀµε©α] πρeσ … παρεκδοχaσ τν … νοµÀτων Vb,Ips:T2Mt.1ªp.IDp–Rep (10,8b) πεισÝ↑τε ΠÞντÿω  ∆ηµαροσ ↓τροποται δb … Vb,Ipr:T1At.3ªs.IDp (10,28) < δb Oρανeσ> … πιχειρεν←↑ δb καd τοfσ ξ ατσ παδασ →διαφ©εÝρειν, τcν δb Γν ↓µàνασ©αι Vb,Inf:T1At.–.IDp–Qnd (10,17) ο γaρ ©νÜσκει↑δÝÿω ©ανÀτÿω ε µc ↓[©νÜσκει] βÝÿα τινd πληγbν τοτο τe ζÿον Vb,Ipr:T1At.3ªs.IDp–Rep (10,48a) <ΦοÝνικεσ> … στοιχεÝοισ καÝ τισι τν … ©εν τaσ νοµασÝασ προσÛ©ηκαν↑¯ φυσικοfσ δb … ©εοfσ … ↓γÝνωσκον Vb,Ips:T2At.3ªp.IDp (9,29d) τοτÞ τινÛσ φασιν↑λàν, ο δÛ ↓[φασιν] … σψιν Vb,Ipr:T1At.3ªp.IDp–Rep (10,1c) πιχειρεν↑δb … παδασ διαφ©εÝρειν, τcν δb Γν ↓µàνασ©αι πολλÀκισ, συµµαχÝαν ατÿ συλλεξαµÛνην Vb,Inf:T2Mt.–.IAv–Qnd (10,17) τοfσ δb ©ανÀτουσ ©εοfσ εrναι↑. \Aλλ’ οyτοÝ γε πρτοι ↓φιÛρωσαν τa τσ γσ βλαστܵατα Vb,Ips:T2At.3ªp.IAv (10,6b) αÅτη δ’ ρχc↑κτÝσεωσ … ατe δb οκ ↓γÝνωσκε τcν ατο κτÝσιν Vb,Ips:T1At.3ªs.IAv–RAV(10,1b) <ΦοÝνικεσ> … προσÛ©ηκαν↑¯ φυσικοfσ δb ³λιον καd σελÜνην … στÛρασ καd τa στοιχεα καd … ©εοfσ … ↓γÝνωσκον Vb,Ips:T1At.3ªp.IAv–RAV(9,29d) εrναι↑πειρα καd … µc χειν↑πÛρασ. Oτε δÛ, φησÝν(←), ρÀσ©η ...,  πλοκc κεÝνη ↓κλÜ©η ΠÞ©οσ Vb,Ips:T2Pv.3ªs.IAv–DIR (10,1b) σ µc ¨ÿαδÝωσ τινa συνορν↑…  δb … τcν µÀ©ησιν πÀντων ατeσ ↓σκησεν Vb,Ips:T2At.3ªs.IAv (9,26b) Oρανeσ πιστρατεàει↑… καd ταàτασ … KρÞνοσ παρ’ αυτÿ ↓κατÛσχεν Vb,Ips: T2At.3ªs.IAv–TAa (10,23) πεισÝ↑…  ∆ηµαροσ ↓τροποται δb ατeν  ΠÞντοσ Vb,Ipr: T1Mt.3ªs.IAv–RAV(10,28)  δb Oρανeσ ↓ποχωρÜσασ ατσ, µετa βÝασ … πιgν καd πλησιÀζων ατÿ  πÀλιν πηλλÀσσετο↑Vb,Ptc:T2At.ms.PCc.N–HIP (10,17) τοàτουσ … σ ©εοfσ προσεκàνουν↑καd εσ τe χρεgν ↓µεταστÀντασ, ναοfσ κατασκευασÀµενοι Vb,Ptc:T2At.mp.PCc.A (9,29c) Lσ καd λgν  KρÞνοσ κουριδÝασ γαµετaσ δελφaσ ↓οσασ ποιÜσατο↑ Vb,Ptc:T1At.fp.PCc.A–COP (10,22) ξ οy τe µυστικeν νÛκυπτεν↑οδÛπω ↓φ©Àσαν εσ Eλληνασ Vb,Ptc: T2At.ns.PCc.N–HIP (9,26c) La llengua de la Φοινικικc στορÝα de Filó de Biblos (II) Faventia 21/2, 1999 43 Faventia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 43 πe τοàτων γενÛσ©αι Aµυνον καd MÀγον Vb,Inf:T2Mt.–.Qnd (10,13)1 πe τοàτων γενÛσ©αι Mισgρ καd Συδàκ Vb,Inf:T2Mt.–.Qnd (10,13)2 ↓E©οσ qν←… τe γαπηµÛνον τν τÛκνων τοfσ κρατοντασ j πÞλεωσ j … εσ σφαγcν →πιδιδÞναι↑, λàτρον Vb,Inf:T1At.–.SSb (10,44b) OÅτωσ τε →χειν← →πεπεσ©αι←↑ µν ↓παρÛστη←σ κενοσ →γÛγραφεν Vb,Inf:T3Mt.–.SSb (9,28b) →Προδιαρ©ρσαι←↑ δb ↓ναγκαον←… Âτι … ΦοÝνικÛσ … →νÞµιζον … →προσεκàνουν … →φιÛρουν … →νεµον Vb,Inf:T2At.–.SSb (9,29b) La riquesa expressiva i la diversitat de construccions que ens ofereixen els textos presentats són molt notables. El quadre esquemàtic previ (quadre V), les innombrables informacions morfosintàctiques facilitades a través de les sigles i la visualització austera de l’estructura a través d’unes senzilles fletxes són mitjans que ens donen ràpidament una panoràmica completa d’aquesta part de la sintaxi oracional, alhora que ens possibiliten endinsar–nos a resseguir minuciosament qualsevol detall que ens interessi. A part, hi ha un altre aspecte que ara, al final, convé remarcar: ens referim a l’esforç esmerçat per cercar una síntesi coherent sobre l’estructura sintàctica general de les oracions o clàusules, precedida d’una revisió de les relacions sintàctiques part–part i part–tot. Hem ofert primícies d’aquesta síntesi i, sobretot, n’hem aportat una concreta exemplificació en la classificació de totes les clàusules o oracions del text de Filó. Continuarem tractant de les qüestions apuntades en la tercera secció d’aquest treball, on, entre altres temes, abordarem el de la distinció, o no distinció, entre oració i clàusula. A més, amb la llista, o llistes, de les oracions integrades o dependents, vistes conjuntament amb les de les no dependents i interdependents presentades ara, podrem acabar aleshores l’estudi sistemàtic morfosintàctic que ens hem proposat sobre aquesta obra de Filó que ens ocupa. Ultra això, a la fi examinarem, més monogràficament, determinats punts morfològics o sintàctics peculiars, alguns ja esmentats breument en diversos llocs del treball. Esperem arribar d’aquesta manera a una síntesi que ens ajudi a remarcar aspectes prou significatius de les característiques morfosintàctiques de la llengua d’una obra mítica que té formalment molts punts d’interès —tal com estem comprovant— i resulta, altrament, rica de contingut i ben plena d’evocacions diverses, com ho és la Història fenícia que estem comentant; obra escrita per Filó de Biblos, autor semític del segle II que, com no deixem de tenir en compte i d’anar constatant repetidament, ens ha transmès així una tradició doblement valuosa per l’origen dels influxos rebuts, d’una banda procedents de les seves pròpies arrels i, de l’altra, de les tendències lingüístiques i culturals del món hel·lènic del seu temps, receptor natural i, alhora, continuador de tota l’herència acumulada d’èpoques anteriors. 44 Faventia 21/2, 1999 Jordi Cors i Meya Faventia 21/2 007-044 21/10/99 14:12 Página 44