Resum
L’objec iu d’aques a icle és doble. En p ime lloc, p e én iden i ica i locali za de mane a de i-
ni i a el opònim Fa a ium, ambé Faba ium, apa egu en uns documen s de mi jan segle XII in-
cula s amb la ca ed al de To osa. L’espai designa amb aques opònim es di idí en dos
assen amen s —el Vila de San a Ma ia i el Ca ascal— an sols un segle desp és. Finalmen , o s
dos nuclis han esde ingu l’ac ual e me municipal de Mas de Ba be ans(Mon sià), a les es i-
bacions me idionals de la se alada dels Po s, que an igamen s’anomena a mun anya de T ese es
(o T es E es). I ambé, en segon lloc, plan eja l’impac e de l’o d e eudal implan a a la egió
a an de la se a conques a a pa i de l’any 1148. U ili za em aques can i de noms pe il·lus a
l’au èn ic abas de les ans o macions esde ingudes en l’in e al que sepa a Fa a a del Vila de
San a Ma ia i el Ca ascal.
Pa aules clau:ag upació ibal, conques a eudal, ca a de població, endes.
Abs ac
This wo k is aimed o iden i y and loca e he place-name «Fa a a» ha appea s in one documen
in he ca hed al o To osa. The place was immedia ely known as «Vila de San a Ma ia» and
«Ca ascal». These wo illage se lemen s co espond o he p esen illage o «Mas de Ba be ans»,
Mon sià (Ta agona). These changes o he oponymy a e jus a enuous consequence o he chan-
ges in oduced by he eudal o de a e he conques o To osa in 1148.
Key wo ds: ibal g oup, eudal conques , popula ion cha , e enues.
Fa en ia 21/2, 1999117-128
De Fa a a al Vila de San a Ma ia i Ca ascal
(Mas de Ba be ans, Mon sià), segles XII-XIII
An oni Vi gili
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Depa amen de Ciències de l’An igui a i de l’Eda Mi jana
08193 Bella e a (Ba celona).Spain
Da a de ecepció: 2/10/1998
Suma i
Fa en ia 21/2 117-128 21/10/99 13:46 Página 117
Fa a a
El Vila de San a Ma ia i Ca ascal
Més enllà d’un can i de noms
Apèndix
Fon s, sigles i bibliog a ia
Un documen expedi el 17 d’oc ub e de 1154 ecull un conjun de donacions que
Ramon Be engue IV, com e de Ba celona, a e en una de les concessions més
gene oses a San a Ma ia de To osa i al bisbe Gau ed (DCT: 47) en complimen de
la p omesa de do a la seu acabada de cons i ui . El 22 de gene de 1155, el com e
con i ma a aques es donacions en una esc ip u a que delimi a a amb més p eci-
sió la locali zació dels dominis lliu a s (DCT: 52). El 20 de ma ç de 1156 el papa
Ad ià IV a i ica a el pa imoni ebu pe la ca ed al (DCT: 64).
La p ime a inença esmen ada és la G anadella, amb o es les se es pe inences
segons els lími s an ics: des de l’inici de l’es any jun al ma dins el seu e me i en
línia ec a ins el camí de To osa a Ta agona, i pe aques camí en di ecció a
To osa ins la bassa angosa i pujan al u ó més al en di ecció al ma en línia
ec a di idin el e me amb els de Vinaixa op i l’Aldea ins el p a .
S’esmen en di e ses pa cel·les disseminades: una e a pe con e i en ho ,
en e un ho de Guillem Bedoç i una peça de e a de Guillem de Sen mena , de di í-
cil locali zació; un eginal a oca d’una peça de e a del San Sepulc e (San Joan
de Je usalem), des d’una ia pública ins l’Eb e; ambé una inya a Vilano a, ocan
ja a Bí em.
El com e assignà a la seu l’hospicium e campum de Bi em quod in empo e
sa aceno um ui egis1, i a més, els d e s que enia a As e (di ambé Anas e ), una
algezi a2si uada a Beni alle , i de o el que podés adqui i de l’hono que ha ia
posseï Gandul Ca bone a, un geno ès que ha ia pa icipa en la conques a.
El da e lliu amen , objec iu p e e encial d’aques es udi, ou el illa ium quod
sa aceni ocan Faba ium ( ambé Fa a ium)3a l’a el de les mun anyes de T ese es
(els Po s). En dona els lími s els dos documen s di e eixen en llu p ecisió: a lle-
an amb Valalga e a, a ponen amb Valli o (DCT: 47); a on a amb Vallibo Bo is,
s’en ila al camp d’Asens i a la mun anya de T ese es segons baixen les aigües i a
al o en de Llo e i al camí d’Ol inelle (DCT: 52).
La impo ància de l’ac e es palesa en els pe sona ges que en donen es imoni al
cos a de la signa u a de Ramon Be engue IV: el com e E mengol VII d’U gell,
Guillem Ramon de Mon cada, Ramon de Pujal , Guillem de San Ma í, A nau de
118 Fa en ia 21/2, 1999 An oni Vi gili
1. Aques a inença é una especial elle ància, no an sols pe la se a p ocedència, sinó pel e de se
escollida una de les esidències dels p ela s o osins. Enca a a ui conse a el nom de Mas del
Bisbe.
2. La aducció li e al de la pa aula à ab al-jazi a és ‘illa’. Pe ò e a emp ada ambé pe designa
espais ag a is ibe encs que podien se ega s de o ma na u al pe les a ingudes de ius i ba ancs,
o ambé à ees i igades en e sèquies (R. Ma í: 1988).
3. Els conque ido s an quali ica aques a alque ia andalusina com un illa ium. Segons Ll. To
(1991, 213-214), els illa ia e en «uni a s e i o ials» en una elació de subo dinació espec e
de les illae, conside ades, aques es, un dis ic e amb e menals p ecisos, i no ha ia d’exis i
necessà iamen di e ències de magni ud en e els dos. Fa a a no s’ajus a a aques a p opos a, ja
que des d’un p incipi és do ada d’uns lími s e i o ials ben de ini s amb la inali a de conc e-
a el nou espai eudal; sembla que el quali ica iu de illa ium es e e eixi a la magni ud de l’as-
sen amen . La delimi ació de l’espai i iga associa a l’alque ia mi jançan la p àc ica de
l’a queologia hid àulica pod ia o e i pis es al espec e. Desp és d’una p ospecció mol supe icial
de l’ind e o indica que el pe íme e d’ho a e a mol pe i i, plausiblemen , ambé ho e a l’as-
sen amen .
Fa en ia 21/2 117-128 21/10/99 13:46 Página 118
Le cio, Ramon de Vilademuls, Be engue de To oja i Guillem de Copons. L’esc igué
Ponç, esc i à com al.
* * * *
La locali zació del illa ium […] Fa a ium ha es a objec e d’escassa a enció i
mo iu d’una ce a con o è sia. E. Baye i l’iden i ica cla amen i ence adamen amb
l’ac ual Mas de Ba be ans (VII, 298 i 310-311). També J. M. Fon Rius, que cone-
gué el documen de con i mació de 22 de gene de 1155, iden i ica el illa ium
amb Mas de Ba be ans4. Pe J. Mo an (1990, p. 68, no a 64), Fa a a co espon a l’ac-
ual Fa a a de Ma a anya (Te a Al a). M. Bone (1991; 1994: 279-280) no esmen-
a el dis ic e en econs ui el epa imen eudal de la coma ca del Mon sià, e
g adualmen al i me que es p oduïa la conques a.
Fa a a
L’e imologia del opònim plan eja alguns dub es, ja que des d’una òp ica es ic a-
men ilològica, an pod ia e e e ència a un assen amen de l’ag upació ibal
be be dels Hawwa a, o de i a de la eu awwa a, ‘ on ’. X. Balles ín (1998, 104)
ad e eix que la qües ió ha es a ja deba uda a p opòsi d’al es opònims idèn ics
o simila s (Fa a a, Fa a e a, Fa a e , Fa a a de Ma a anya). Aques au o s’incli-
na cla amen , i amb sòlids a gumen s, pel p ime supòsi en el cas de la Fa a a del
Mon sià (1998, 105). El e de ac a -se d’un es udi enca a inèdi i, en conse-
qüència, de di ícil consul a, aconsella ep odui -ne de o ma li e al els agmen s més
ep esen a ius:
La eu à ab que s’u ili za genè icamen pe a on és ayn, que ambé signi ica ‘ull’.
Quan aques mo designa opònims acos uma a apa èixe amb un al e mo o dins d’una
exp essió […] amb un complemen de nom, que po se un nom p opi, un nom ibal o
un nom geog à ic, pe ò mai apa eix sol. Si s’accep a que Fa a a p o é de awwa a
s’hau à de conclou e que el mo ‘ on ’ ja con igu a un nom de lloc. Es pod ia a gu-
men a que la eu awwa a se i ia pe a designa on s especialmen abundoses en el
seu aqüí e , so olloses i gene osamen b ollado es. De e , l’a el à ab de la pa aula aw-
wa a és un augmen a iu d’in ensi a . Cas d’accep a que els llocs de Fa a a i de i a s
hi haguessin on s ex ao dinà ies, hom es p egun a lla o s com aques s noms no s’han
conse a amb un a icle da an . Es ac a ia de «la on », i en cap dels casos egis a s
es po ap ecia l’exis ència d’un a icle. I en el cas de Fa a a, Fa a e a i Fa a a de
Ma a anya no exis eix un a icle assimila al nom. […] se ia més e semblan in e -
p e a aques s opònims com an ics assen amen s de la ibu be be dels Hawwa a, a e-
lada a o l’o ien d’al-Andalus.
De Fa a a al Vila de San a Ma ia i Ca ascal. Mas de Ba be ans (Mon sià) Fa en ia 21/2, 1999 119
4. Ve sió de l’A xiu Coma cal de les Te es de l’Eb e: Bisbe i Capí ol, núm. 78. J.M. Fon Rius,
CPFC: p. 780-781, no a 24. Pe es abli la co elació del opònim se se eix d’un documen on
igu a una all di a «de Ba be à». Segu amen , pe un e o ipog à ic, aques documen igu a
da a l’any 1122 i, pe an , mol an e io a la conques a eudal del e i o i de To osa. En eali a ,
el documen no és al a cosa que la ca a pobla d’Ulldecona emesa l’any 1222, publicada pel ma eix
J.M. Fon (CPFC: 242).
Fa en ia 21/2 117-128 21/10/99 13:46 Página 119
I a o el Mag eb, com es imonien els nomb osos opònims5. En e ec e, els llocs
esmen a s no es ca ac e i zen, p ecisamen , pe l’exis ència de on s amb cabals
abundan s i so ollosos ( igu a 1).
A més a més, el e que Asbag b. Wakil al-Hawwa i Fa galus, adsc i a la ibu
Hawwa a com el p opi nom indica, os designa cap d’una expedició d’a ac sob e
Sicília que pa í del po de Tu usa, es pod ia elaciona amb una p esència no a-
ble d’assen amen s d’aques a impo an ag upació ibal a la egió més sep en io-
nal d’al-Andalus.
El Vila de San a Ma ia i Ca ascal
C ida a l’a enció el e que Ponç de To ella, bisbe de To osa, a o gués sengles
documen s d’es ablimen i amb olun a coloni zado a ela ius als llocs del Vila
de San a Ma ia i el Ca ascal els anys 1235 i 1252, espec i amen (CPFC: 264 i
296). La concessió episcopal i capi ula d’aques es ca es només és possible a pa -
i de la possessió del e me, i aques només podia eni un o igen com al, i p o-
duc e del epa imen . L’únic sec o que es a a pe iden i ica en o a l’à ea del
Mon sià e a el illa ium […] Fa a ium, que adop a à el nom del Vila de San a
Ma ia en hono a la pa ona del i ula que en de en a a la senyo ia.
120 Fa en ia 21/2, 1999 An oni Vi gili
5. Vis el nomb e d’assen amen s gene a s pe aques a ag upació ibal, es ac a d’un dels més impo -
an s p ocessos de segmen ació, ca ac e i za s pels enòmens de discon inuï a (en e e ència a
l’espai) i de eduplicació (en e e ència a l’onomàs ica), és a di , l’exis ència de di e sos assen a-
men s dissemina s a eu d’un as espai amb el ma eix nom pel e de p ocedi d’un ma eix o i-
gen. Sob e aques enomen de segmen ació de g ups ibals i clànics a al-Andalus, M. Ba celó
(1995b; 1996; 1997).
Figu a 1. Assen amen s del g up ibal Hawwā a (Guicha d, 1976, 252).
En g is, zona de pa ida. Els pun s neg es ep esen en els g ups hawwā ís es imonia s pe
un ex o un opònim (segles VII-XII)
Fa en ia 21/2 117-128 21/10/99 13:46 Página 120
Sembla cla a la elació del opònim ac ual —Mas de Ba be ans— amb un dels
concessiona is de la ca a de 1235, Ba be à de To e (Ba be ano de Tu e), que
a eb e el dis ic e jun amen amb Pe e de False (Pe us de Falce o), a aó de
dos e ços i un e ç, espec i amen , ad bene populandum e labo andum. El cens
s’es imà en el delme i la p imícia —aques a a aluada en la en ena pa dels
ui s—, lle a dels molins que hi bas i ien, dels quals n’ha ien de dona la qua -
a pa (p e e que in molendinis que ibi edi ica e i is e […] um qua am pa -
em quam de is nobis e nos is).
El Ca ascal cons i uí un al e assen amen dins l’inicial e me de Fa a a, do a
de dis ic e p opi, a an de la conques a eudal6. Fou a o ga ad censum a un g up de
qua e poblado s (es ablimen col·lec iu)7que s’a eni en a paga 100 sous en mone-
da jaquesa en concep e d’en ada i a lliu a cada any pe Pasqua un cens es ima
en el delme, la p imícia —xi ada en la en ena pa —, i dues lliu es de peb e.
J. M. Fon Rius ad e eix de l’ano ació que igu a al do s del documen : «[…]
Ca ascal i Mas de Ba be ans, di abans Vila de San a Ma ia i Ca ascal». El calaix
de l’A xiu Capi ula de To osa s’iden i ica amb el è ol «Cajón del Mas de
Ba be ans, que an es se llamaba Villa de San a Ma ía y Ca ascal».
Ni la iden i icació dels opònims pe designa el ma eix ind e , ni l’o igen del
opònim ac ual, no o e eixen cap mena de dub e. El que pe me es abli una connexió
en e Fa a ium i el Vila de San a Ma ia i Ca ascal són els opònims de llu s lími s,
alguns dels quals són coinciden s, no an sols en e els documen s dels segles XII
i XIII, sinó que es man enen a l’ac uali a . Es ac a del podio Ala oça —a a di
E osa—, la ia d’Olzinella, la ia de Llo e (Lo e / o), el o en de la Gale a
(Galea)8, i Valldebous (Vallibo Bo is). Pe ò a més, un documen de l’any 1242,
que publiquem en apèndix, ho acla eix de mane a concloen en e e e ència a
Fa a a, ulga men anomena el Ca ascal, si ua en el e me del Vila de San a
Ma ia ( igu a 2).
Més enllà d’un can i de noms
En el momen d’e ec ua -se la donació com al a la seu s’u ili za el opònim anda-
lusí au òc on, i ui an a anys desp és l’ind e ha adop a el nom de la ins i ució que
n’os en a a el domini. Tanma eix, no es po limi a la qües ió a un simple can i de
De Fa a a al Vila de San a Ma ia i Ca ascal. Mas de Ba be ans (Mon sià) Fa en ia 21/2, 1999 121
6. El opònim e lec eix la ege ació na u al de la con ada. Enca a a ui, o i la deg adació so e a,
el paisa ge és solca d’alzines i ca ascles de o mació espon ània.
7. Es ac a d’A naldus de Collo de B an, Be enga ius de Sanc i Ma ini, Dominicus Belis i Michael
de Vall e .
8. És mol p obable que aques o ens Galee, sigui una co upció del opònim Valalga e a que apa-
eix en un dels lími s del documen de concessió de Fa a ium l’any 1154. L’assen amen eudal
de la Gale a apa eix documen a pe p ime a egada mol a danamen , a inicis del segle XIV (CPFC:
367). Ben segu , el nucli p en el nom de la all que o ma aques a g an ambla. La gale a que apa-
eix en el es amen de Pe e Romeu, a o ga el 18 d’oc ub e de 1196, es e e eix cla amen al aixell
d’aques nom, i no pas a l’al·ludi e me del Mon sià, com in e p e a L. Paga olas (1984, doc. 109,
i p. 106 i 341). No hi ha dub e de l’in e ès que p en l’e imologia de la Gale a, a ès que el opònim
no deu el seu o igen al aixell designa amb aques nom.
Fa en ia 21/2 117-128 21/10/99 13:46 Página 121
122 Fa en ia 21/2, 1999 An oni Vi gili
Figu a 2. Fa a a i el e me de Mas de Ba be ans
ARAGÓ
GODALL
LA GALERA
VINALLOP
To en de la Gale a
To en de
Llo e
Camp d’Asens
300
0 1 2 3 km
600
900
900
600 300
Ala osa (E osa)
Valldebous
Valldebous
FAVARA/VILAR DE SANTA MARIA
Mas de Ba be ans
FAVARA/CARRASCAL
BAIX EBRE
MAR
MEDITERRÀNIA
PAÍS
VALENCIÀ
Fa en ia 21/2 117-128 21/10/99 13:46 Página 122
noms. Un cop iden i ica i locali za el opònim inicial, i comp o ada la se a e o-
lució, l’examen del con ex his ò ic, de e mina pe la conques a eudal, ens po a
a o mula algunes e lexions.
Que Fa a ium és un assen amen andalusí és inqües ionable. A esa la da a del
lliu amen com al, l’ind e de ia se conque i al ma eix emps que ho ou To osa,
com la majo pa de l’ac ual coma ca del Mon sià: l’any 1150 o en lliu a s els dis-
ic es d’Ampos a, a l’Hospi al, i de la Ràpi a, a San Cuga ; l’any 1153 Ramon
Be engue IV concedí Godall a Guillem de Copons; l’any 1154, Fa a ium a la Seu
de To osa. En can i, el dis ic e d’Ulldecona no ou a o ga ins els anys 1178 i
1180, a a és de dos documen s, pe Al ons el Cas als Hospi ale s9. En p odui -
se la concessió com al de Fa a a a la Seu (anys 1154 i 1155) enca a s’emp a, i sem-
bla que de mane a exclusi a, el opònim andalusí ( illa ium quod sa aceni ocan
Fa a ium). Igno em si el col·lec iu andalusí de l’assen amen gaudia de les ma eixes
condicions exp essades en el documen de capi ulació de To osa10. També igno-
em quin ou el seu esde enido a an de la conques a. Fos la conseqüència d’un
abandonamen olun a i de l’assen amen , os la d’una depo ació pos e io , el cas
és que en el momen de edac a -se les ca es pobla del segle XIII, ui an a anys des-
p és de la concessió de dis ic e, no hi ha cap indici de p esència de població anda-
lusina que hagi con inua ocupan l’ind e . No hi ha possibili a , a a pe a a, d’esb ina
què ha passa en aques dila a in e al, pe ò és signi ica iu que a di e ència del sec-
o sep en ional del Baix Eb e, que es ca ac e i za pel man enimen d’impo an s
nuclis de població andalusina11, ben isibles a la documen ació, al sec o me idio-
nal no se’n de ec en, almenys en les ma eixes ci cums àncies. La població musulmana
de l’Aldea, que a eb e ca a de població l’any 1258 (CPFC: 303), és conseqüèn-
cia de la depo ació de la comuni a alenciana de Silla aques ma eix any12, pe
an , el esul a d’una inicia i a eudal, ep essi a, pos e io . Tan sols un documen
e e i a Ulldecona a e e ència a un e en ual esidu de població andalusina13.
De Fa a a al Vila de San a Ma ia i Ca ascal. Mas de Ba be ans (Mon sià) Fa en ia 21/2, 1999 123
9. M. Bone , que ha es udia el domini San joanis a al Mon sià (1991; 1994), a ibueix aques e a d
a la len i ud de la conques a eudal e s el Baix A agó i el Maes a .
10. Segu amen , la capi ulació de To osa enia aplicació en e els lími s del e i o i exp essa s a la
ca a de u s de no emb e de 1149 (CPFC: 75), que co espon, a g ans e s, a les ac uals coma -
ques del Baix Eb e i del Mon sià. Les comuni a s andalusines de la Ribe a de l’Eb e an signa
una capi ulació de con ingu gai ebé idèn ic a la de To osa (J.M. Fon Rius: 1977). En els dos
casos exis eix l’opció d’abandona lliu emen el e i o i. Cas de queda -se, els andalusins es egi-
ien pe unes no mes de e minades, ecollides en el documen . Na u almen , no s’exclouen al e-
acions pos e io s, com a conseqüència de la implan ació de l’o d e eudal a la egió. Les ensions
que aques a si uació p o oca a podien se el desencadenan de e ol es, seguides de du es ep es-
sions. Sob e aques es qües ions, a To osa, A. Vi gili (1985-86, 1998); a Mallo ca, R. So o (1994);
a València, J. To ó (1995).
11. Malg a que no sigui possible de e -ne una a aluació numè ica, la documen ació del segle XII
mos a la impo ància dels col·lec ius andalusins a la p òpia ciu a de To osa, i a les locali a s
d’Aldo e , Xe a, Ti enys i Beni alle . Al espec e, A. Vi gili: 1993-a: p. 227-284.
12. Recull la no ícia M. Bone (1991, p. 562-563), a pa i del documen publica pe A. Huici.
13. Dic «e en ual» pe què aques a e e ència o ma pa d’una ó mula aga i gene al, que ins i o
a di igida al u u : […] e cum omnibus hominibus e eminibus ibi habi an ibus e habi a u is
am c is ianis quam sa acenis quam iudeis e cum e is […] (M. Bone : 1991, p. 565-566, n. 41).
La cu si a és me a.
Fa en ia 21/2 117-128 21/10/99 13:46 Página 123
També es desconeix quan es p oduí l’assen amen de població immig ada o i-
ginà ia de les egions eudals que apa eix documen ada en lliu a -se les ca es de
població. M. Bone (1991, 1994: 281-282) és del pa e que aques s assen amen s
d’o ien ació eudal són an e io s a la da a dels documen s esmen a s i que aques s
són, en igo , uns ins umen s enden s a ixa la població al e i o i da an el isc
de dese cions a mesu a que la conques a eudal a ança a e s el Baix A agó i més
enllà de la Sénia. Les dades, escasses, endeixen a e o ça la p opos a. Un dels
lími s de la ca a pobla d’Ulldecona l’any 1222 (CPFC: 242) és la all de Ba be ano,
p obablemen , el Ba be à de To e concessiona i de la ca a pobla del Vila de
San a Ma ia l’any 1235. En el documen que publiquem en apèndix, de l’any 1242,
ja hi igu a A. de Coll de B an, segu amen A nau, un dels concessiona is de la
ca a del Ca ascal l’any 1252. El opònim, pe an , ambé e a conegu i u ili za de
o ma co en abans de lliu a la ca a de població. D’al a banda, l’a enç de la
conques a eudal al sud i a ponen pod ia explica l’inc emen que expe imen a
la p imícia en bona pa de la egió, que pe d el seu ca àc e on e e g adualmen .
En un p ime momen , la p imícia ou a aluada en la qua an ena pa dels ui s
objec e d’aques a exacció14, men e que a les ca es pobla de 1235 i 1252 ja g a a
la en ena pa ; només a Ulldecona, que és l’à ea més a ançada, es man é en la
qua an ena pa .
Així ma eix, el Mon sià no es lliu à dels con lic es de i a s de la incipien eu-
dali zació. Un dels més comuns a les egions de conques a ecen ou el que gene à
la consolidació i a e mamen de les senyo ies més signi ica i es, que so in en a-
en en col·lisió a l’ho a d’es abli els lími s dels seus espais ju isdiccionals i, so in ,
pe les ex alimi acions en l’exe cici de llu s a ibucions. No ha d’es anya que
els in e essos d’unes senyo ies an po en s com l’Hospi al i la p òpia seu de To osa,
o iginés o s en on amen s a l’ho a de de ini els espais de ecepció d’un ing és
an impo an com el delme15. El documen de l’apèndix mos a, anma eix, una
no a dimensió dels con lic es, en ac a -se d’una ap opiació i egula d’una pa del
e me de Fa a a (Vila de San a Ma ia i el Ca ascal) pe pa de assalls depen-
den s de l’o de de l’Hospi al de San Joan de Je usalem.
Finalmen , old ia assenyala que un dels esul a s de la imposició de l’o d e
eudal ou la di isió de l’espai en dos dis ic es: el Vila de San a Ma ia i el Ca ascal.
La disposició s’ha de elaciona amb l’es a ègia eudal d’un ap o i amen ex en-
siu de l’espai ag a i a pa i dels c i e is que imposa la cap u a de enda. M. Ba celó
(1988; 1995a) assenyala que els con eus ex ensius i especula ius (ce eal, inya, i
a b es com l’oli e a), pe les se es ca ac e ís iques (lla ga caduci a , consum es ès
124 Fa en ia 21/2, 1999 An oni Vi gili
14. A. Vi gili (1993b) publica el documen . Aques especi ica el ca àc e excepcional de les disposi-
cions sob e el delme i la p imícia a la egió de To osa, p ecisamen pel seu ca àc e on e e , que
obliga els homes a eballa amb g an pe ill pe les se es pe sones i pels seus béns: «Es au em
sciendum quod pe missam indulgen iam e g a iam in decimis e p imiciis acimus speciali e
hominibus De ose con a ius sc ip um e consue udines ecclesias icas p op e ea quia sun in on-
a ia e quia cum maximo labo e e pe iculo e um e co pum in To osa e in e minis suis pe ci-
piun uc us e emolumen a».
15. Sob e aques a con lic i i a , L. Paga olas: 1984, p. 132-139; A. Vi gili: 1994, p. 67-79, i M. Bone :
1994, p. 285-292.
Fa en ia 21/2 117-128 21/10/99 13:46 Página 124
i acili a de anspo en un come ç cada egada més massiu), e en p e e en s als
in e essos eudals. Les clàusules con ingudes en els con ac es ag a is (censos,
es ablimen s)16 imposen la p oducció. I és així com es c ea un espai u al especí-
ic, o bé es ans o ma el que exis ia, o sub e in -lo, quan aques s c i e is s’im-
posen a les egions conque ides d’al-Andalus17. Aques a es a ègia p oduc i a no
exclou, ans al con a i, in eg a, l’ac i i a amade a. Tan l’una com l’al a neces-
si en i ocupen mol d’espai i poden se a eses pe e ec ius pagesos ela i amen
mig a s. Al Ca ascal, la documen ació de p incipis del segle XIV mos a la elle àn-
cia que hi enia la amade ia18. Al amen , si la ca a pobla del Ca ascal de l’any
1252 és lliu ada en a o de qua e eïns —en els quals hi hem de eu e, na u al-
men , qua e caps de casa—, a mi jan d’agos de 1343 con inuen essen només qua-
e eïns del Ca ascal els que ju en ideli a al p io majo del capí ol de la seu de
To osa19. En el oga ge de 1496 Mas de Ba be ans igu a amb un o al de es ocs
(J. Iglésies: 1987), sense e dis inció en e el Vila de San a Ma ia i el Ca ascal.
Al ma ge dels noms, en de ini i a, el can i de Fa a ium al Vila de San a Ma ia
i Ca ascal, desp és Mas de Ba be ans, e lec eix l’impac e de la conques a eu-
dal i, na u almen , les ans o macions in oduïdes pe l’o d e eudal que s’acaba
imposan en o el seu abas desp és d’un b eu pa èn esi d’adap ació. Unes ans-
o macions es uc u als i mol més p o undes que no pas els lleuge s i insigni i-
can s can is en la supe es uc u a polí ica que la his o iog a ia adicional a ibueix
a la implan ació del eudalisme, al amen a ípic20, a an de la conques a. Tanma eix,
cald ia es udia les ca ac e ís iques p òpies del des uï assen amen andalusí de
De Fa a a al Vila de San a Ma ia i Ca ascal. Mas de Ba be ans (Mon sià) Fa en ia 21/2, 1999 125
16. La inclusió de clàusules en aques s documen s exp essades a a és de les ó mules ad seminandum
o ad plan andum (ce eal, inya, oli e es), o la ma eixa p ecisió del p oduc e a cap u a en con-
cep e de enda, imposen els con eus, segons els in e essos dels senyo s
17. Sob e l’abas de la sub e sió dels espais ag a is andalusins a an de la implan ació de l’o d e eu-
dal, H. Ki chne (1995-a, 1995-b, 1997).
18. L’A xiu de la Ca ed al de To osa conse a un conside able olum de documen ació ela i a a un
con lic e elaciona amb el bes ia que, a ès el nomb e d’esc ip u es que p oduí, de ia se d’una
ce a elle ància. El cas no ha es a es udia : ACT: Calaix de Mas de Ba be ans, e c., pe gamins
núme os 1, 3, 6, 9, 15, 16, e c. Da en dels anys 1316 - 1318.
19. ACT: Calaix del Mas de Ba be ans, e c., pe gamí 23.
20. La his o iog a ia adicional, en la se a obsessió pe mos a la mona quia ca alano-a agonesa alia-
da amb la naixen bu gesia com una on emanado a de llibe a s que s’aplica an sis emà icamen
a la Ca alunya No a, a les Illes i a València a a és de les ca es de població, en on del d e eu-
dal igen a la Ca alunya Vella, ha eco egu a nomb osos epí e s, als com mi iga , a enua , i
ins i o democ à ic, pe dis essa l’o d e eudal. Pe una elació d’aques s plan ejamen s, i la
se a c í ica, A. Vi gili (1985-86, i 1994). J. Massip mos a de o ma con unden la igència d’aques s
pos ula s en el cas o osí: «[…]. Ramon Be engue IV ol inicia el can i desi ja pe la casa de
Ba celona, cap a un es a no eudal (1984, p. 40); […] les Cos ums de To osa […] suposa en un
a enç democ à ic que la mona quia pa ocina a pe a la majo llibe a dels ciu adans, incula s
al ei, en on del d e eudal que subjec a els assalls […] (1984, p. 41); […] Ramon Be engue
es oba en la in lexió his ò ica de ole implan a un nou ègim amb el supo de la bu gesia […]
i ho dóna o als habi an s de To osa […] es à ansme en un missa ge de llibe a s inèdi es ins aquell
momen , que a à desp és ex ensibles a Lleida i, successi amen , a València, Mallo ca, e c.» (1984,
p. 55 i 1996, p. VII). Pe a un plan ejamen sob e la implan ació de l’o d e eudal a la egió,
M. Bone (1991; 1994), i A. Vi gili (en p emsa).
Fa en ia 21/2 117-128 21/10/99 13:46 Página 125
