Resumen
Un ex o de mediados del siglo VIII pe mi e una comp ensión más p ecisa de la p ác ica iscal en
la época del ey Egika a inales del siglo VII. El egis o numismá ico esul a se cong uen e con
la in o mación del ex o. O o ex o de la segunda mi ad del siglo IX, esc i o en Có doba, ha sido
mal en endido po los his o iado es que en en él el es ablecimien o de dominio pe sonal cuan-
do se a a, en ealidad, de la desc ipción de un eje cicio iscal y la con eniencia y magni ud de
su adopción po los dimmi(s).
Abs ac
A second hal VIII cen u y ex allows a mo e p ecise unde s anding o iscal p ac ice du ing he
eign o king Egika, la e VII cen u y. The numisma ic eco d u ns up o be cohe en wi h his ex-
ual in o ma ion. An o he ex w i en in Có do a in he second hal o he IX cen u y has been
misunde s ood by his o ians seeing i as a way in which p i a e domina ion is es ablished whe eas
he ex is a good desc ip ion o a cen alized iscal exe cize and he con enience o adop ing i by
dimmi(s). A e e ence is also made o he g ea size o his adop ion.
Fa poc, F. Re ame o i jo (Ba celó, Re ame o, 1996) à em p oposa una mecànica
que es possible desc iu e sa is ac ò iamen la moneda isigoda com a pa in e-
g an i, especialmen , ac i a del p océs iscal o gani za pe l’Es a isigò ic. Vam
e se i el conegu ex De isco ba cinonensi, da a l’any 592. É em, pe ò, cons-
cien s de les se es dues, més òb ies pe al a pa , limi acions. La p ime a consis-
ia en el e que l’emissió de moneda isigoda en aques a da a es à en la se a p ime a
ase, començada pe Leo igild en ca. 575, i la segona, en la es icció geog à ica de
l’àmbi iscal —Ba cinonensi— que el ma eix ex imposa.
Tanma eix, la moneda a nom de Leo igild, malg a que inaugu a un econeixe-
men pe sonal de l’emisso , no sembla que suposi una des iació del que e a la
moneda an e io . De e , no es po conceb e, a a pe a a, una o ma de moneda
«bà ba a» di e en a l’an e io a Leo igild i a l’emesa pe Leo igild. La ca ac e-
i zació de «nacional», e a de egades pe essal a una di e ència del conjun con-
ús, quasi indesxi able, de les anomenades monedes «pseudo-impe ials», és
Fa en ia 21/1, 1999 103-118
De isco go ico, hispanico si e andalusico
Miquel Ba celó
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Depa amen de Ciències de l’An igui a i de l’Eda Mi jana
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
Da a de ecepció: 1/10/1997
Fa en ia 21/1 103-118 16/3/99 12:51 Página 103
insu icien . Pe comença , no hi ha mane a de sabe a quina nació es a e e ència.
Ni n’hi ha ia, de nacions.
Ce amen , el que olien assenyala in es igado s de an a alla i an sob is d’ex-
p essió com P. G ie son i M. Blakbu n (1986) e a, jus amen , que a les emisions
de Leo igild és disce nible un es o ç cla d’indi iduali zació de l’emisso ,
Leo igildus, ex, incli us, e c. (Miles, 1952). I aques a o ien ació a ec a la o ma
iconog à ica i ponde al que a adqui in la moneda espec e a la coneguda ècni-
camen com VPW (Vic o ia Palm W ea h), l’encunyació de la qual és a ibuïda,
sense conc eció, a seques «bà ba es» de l’occiden pos omà. Resul a cla a la
connexió en e la moneda de Leo igild i l’o gani zació del seu o d e polí ic, ine-
i ablemen iscal, consolidada cap al 584. La denominació de «nacional», i doncs,
l’exis ència d’una se a ase an e io «p enacional» és un p oduc e his o iog à ic
incon ola , a ès que s’iden i ica l’o d e polí ic i especí ic de Leo igild amb un
e e en global adminis a iu, Hispania, c ea pe Roma. Tanma eix, pe ò, cap mone-
da de Leo igild ni de pos e io s eis isigo s mai no po a el nom d’Hispania. Les
emissions es an semp e en seques u banes i d’elles en po en el nom (Eme i a,
Hispali, Tole o, Ta acona, Na bona, e c.). El nom d’Hispania en una moneda no
apa eixe à ins als solidi encunya s, p obablemen a Cò do a, pels wāl·¯(s) omeies
(Walke , 1956, p. 77; Balague , 1976; 1988). Cal pensa , doncs, que la des inculació,
mol excepcional espec e a les à ees d’an e io domini polí ic bizan í o sassàni-
da, de la p àc ica iscal o gani za i a omeia de la moneda isigoda és més ne a de
la que jo aig pos ula el 1979.
À ica i Hispania apa eixen successi amen en la moneda anomenada « ansi-
cional» omeia, el 85H. al no d d’À ica i el 93H. a la península (Balague , 1976;
1988). À ica esde é en à ab I ·¯q·¯ya. En can i, Hispania és subs i uïda pe al-Andalus
el 98H. (Balague , 1976, p. 72, 75), o i que Hispania/Spania és man ingu en els
ex os lla ins com un equi alen nominal d’al-Andalus ins a da es mol a danes.
L’o d e polí ic cons uï pe Leo igild no é més dimensió que la que li a o ga
acil·lan men l’e ec iu domini iscal, pe cep ible en les emissions de moneda en
seques de e minades. El í ol mone al de ex, sigui pius, incli us o el que sigui,
esgo a o el seu possible con ingu . Des d’aques a pe spec i a de les emissions,
l’única pe a a possible, el domini iscal es able é l’apa ença d’una xa xa on només
els nusos, espaia s i egula men , la an econeixedo a. Les connexions e ec i es
en e aques s nusos d’emissió de moneda i el eball pagès que es duu a e me en
els eno mes espais in e cala s són senzillamen desconegudes. Així doncs, els
mapes de locali zació de les seques in odueixen una dis o sió di ícil de alo a ,
que és ap o i able inesc upolosamen pe la na ació de la his ò ia nacional.
El que sí que sembla que é més sen i discu i és si la mecànica iscal desc i a
en el De isco ba cinonensi és ins au ada pe Leo igild o si és la o mali zació
d’una p àc ica iscal local in eg ada en el egnum. Pe mi, és cla que un apa ell
iscal egula és di ícil de cons ui i que, al capda all, hi ha semp e un a icula
ines able en e les llis es de subjec es domina s, o çosamen locals, i un o d e
polí ic que, ambé o çosamen , a els comp es amb uni a s més abs ac es i uni-
o mes com la iuge a, pe exemple, o la moneda. Jus amen , aques e all de la
eali a —mu a la p oducció en iquesa— li a o ga, pa adoxalmen , una majo
104 Fa en ia 21/1, 1999 Miquel Ba celó
Fa en ia 21/1 103-118 16/3/99 12:51 Página 104
ecognoscibili a en els medis habi uals de la ece ca his ò ica ( ex os, monumen s,
peces de moneda, e c.).
Així doncs, els comp es e s amb siliquae que es p oposen en el ex són pe -
ec amen compa ibles amb la moneda del egnum, el emis. Des d’aques a pe s-
pec i a, la es icció geog à ica no é una signi icació especial. De e , el que
esul a a dis o sionado e a a o ga al egnum una mida espacial coinciden amb la
uni a adminis a i a impe ial —Hispania— i que, a la egada, aques a uni a os
un e i o i especí ic i un p ojec e polí ic de econs ucció isigoda de la uni a
adminis a i a. L’anhel d’uni o mi a e a i és només l’his o iog à ic i no de Leo igild.
Fa emps que se sap (Ba celó, 1981) que l’o d e iscal i polí ic isigo s’es uc u a
i unciona en o n d’unes seques d’emissions con ínues —Tole o, Ispali, Co doba,
Eme i a, Ge unda, Ta acona, Na bona— i d’unes al es, múl iples i espo àdiques,
d’emissions ci cums ancials. Dues e ce es pa s de les peces de moneda conegu-
des o en encunyades en les seques cen als. El ci cuï de seques pe i è iques és
especialmen ac iu en e el 612 i el 642. Reces in sembla ha e in oduï una dis-
ciplina en les encunyacions o concen an -les en de e minades seques. L’anàlisi
ambé e ela que la concen ació i dispe sió ponde al de les peces són es ables ins
al inal. Jo esc i ia:
This no maliza ion o coinage was undoub ly based on a ha de iscal p essu e and on
smoo he ax collec ing. Tha is wha eally measu es Visigo hic coinage: he axing
capaci y o kings (Ba celó, 1981, p. 153).
Ningú ins a a, en e els isigo is es i medie alis es, que jo sàpiga, ni ho ha dis-
cu i ni ho ha ingu en comp e. En qualse ol cas, aques a uni o mi zació no impe-
deix p àc iques comp ables locals com la es imoniada pe les siliquae en el ex
De isco ba cinonensi. Tampoc no se ia incompa ible amb l’ús local d’unes peces de
moneda ambé locals com puguin se els cou es d’època isigoda suposadamen
iden i ica s i es udia s pe M. C usa on (1994). No es à gens cla , pe ò, qui e a
l’encunyado ni l’objec iu de la se a emissió con inuada. Tanma eix, ni un ni l’al-
e poden no insc iu e’s dins d’una ama iscal, com no po ha e -hi peixos sense
aigua a la peixe a. Així doncs, al capda all els comp es en què in e ind ien aques-
es peces de cou e hau ien de se e s, si ossin ealmen con empo anis, amb la
moneda de la ins ància —si hi os— supe io , en aques cas el emis d’o . La simul-
aneï a de di e en s me alls en la conc eció de la moneda no al e a de cap mane a
els comp es que es an semp e a pa i de la uni a de l’emisso . La pe plexi a a
què indueixen els anomena s «bime al·lisme» i « ime al·lisme» —o , pla a, cou e—
po es ai -se àcilmen pensan que com més pode iducia i é la moneda, més
innecessa i és el alo me àl·lic de les peces en què es conc e a aques a moneda.
Es ac a, és cla , d’una au ologia que, pe ò, em sembla que é el mè i de e palès
el nucli concep ual més obscu de la moneda. Vis així, la moneda és soli à ia, allò
que can ia són les o mes en què s’exp essa.
Pe ò si hi ha una e o ma de la moneda i de la iscali a a l’època de Xindas in
i Reces in que a o ga una pe cep ible uni o mi a a les peces encunyades, en què
a consis i ? En el ons es p egun a semp e qui e a el subjec e iscal isigò ic.
De isco go ico, hispanico si e andalusico Fa en ia 21/1, 1999 105
Fa en ia 21/1 103-118 16/3/99 12:51 Página 105
«Hic [Egika] Go hos ace ua mo e pe sequi u », esc iu l’au o de la C ònica de
754 (Gil, 1973, I, p. 58). Mai no s’ha acla i de quina mo unes a es ac a a ni
pe què o en els go s objec e d’aques a du a pe secució.
Jo penso que la p opos a e a pe mi i F. Re ame o (1996) pe me , jus amen ,
iden i ica qui e a el subjec e iscal i el mecanisme de ecap ació que connec a a
pagesos, po en es i egnum. És cla amen un ci cui anca i que di ícilmen adme
modi icacions. L’he me isme no és an la causa d’una limi ació —es ic a, d’al a
banda ben eal, en el p o eïmen o iginal del me all—, sinó la conseqüència del
e que la moneda os l’eix onamen al en o n del qual l’Es a podia cap u a p o-
ducció pagesa. Els po en es e en, pe ò, els esponsables d’aques a cap u a. E en,
així, pe a l’Es a , el subjec e iscal immedia pe ò de cap mane a el e ade , que
és semp e el pagès. Aques a da e a ase de la connexió és di ícil d’es abli i de
sos eni . No hi ha solució mili a du able a això. Només el domini complex sob e
la ges ió de la ep oducció humana ho po aconsegui ; i aques a implica la ges ió
selec i a de plan es i d’animals. Cap aquí cal ed eça la ece ca.
La moneda, pe ò, és l’únic ins umen legalmen econegu pe o gani za un
pode que no s’ocupa di ec amen de la con ecció de llis es iscals de noms de
pagesos. D’aques a mane a ambé s’e i a el econeixemen de pode s «pe sonals».
To a la qües ió de la « eudali zació» del eino isigodo és concebuda a pa i d’aques
malen ès analí ic. Fins a quin pun aques únic mi jà legal e a p ou e icien pe cap-
u a de o ma hegemònica p oducció pagesa és, al meu en end e, la bona p egun a,
i no la « eudali zació».
L’ex ensió i el igo egula d’aques mecanisme iscal no po se ni ècnica-
men uni o me, ni ampoc po se uni o me de concepció: o a Hispania, pe exem-
ple. Ni hi ha p eceden s d’aques a mena de pode polí ic i iscal ni és ècnicamen
possible. He mè ic és el mecanisme iscal, i pe i .
El ex de la C ònica de 754 in o ma, anma eix, a una al a banda, en què a
consis i exac amen aques a ace a mo e. Fins a a, que jo sàpiga, no s’ha obse -
a la connexió en e la mo s ace a a la qual Egika a so me e els go hi i la des-
c ipció de la econside ació dels deu es iscals du a a e me pe Wi iza. Cal ad e i
que mo s ace a és una a ian d’una exp essió de Vi gili (Aen., 11, 587; 11, 28 i
6, 429) i que a esde eni una de les e e ències més so in ejades dels au o s dels
Ca mina La ina Epig aphica (Cugusi, 1985; Gómez Palla és, 1993). J. Gómez
Palla és (1993, p. 277) obse a que en un dels CLE, ace bus s’u ili za en els casos
en què el di un és especialmen jo e. Aques és un sen i ne amen i gilià (Aen. 6,
427-429). Així, ace bus in odueix una quali icació de du esa, de unes o , de c uel-
a imp òpia. En la me a opinió, és en aques sen i , de ase ambé e a, que l’au-
o l’usa pe desc iu e aquella pe secució que a Egika dels isigo s.
Pe ò, què a e Wi iza?
Qui non solum eos quos pa e damnaue a ad g a iam ecipi em os exilio, ue um e iam
clien ulus mane in es au ando. Nam quos ille g aui opp esse a iugo, p is ino is e
educeba in gaudio e quos ille a p op io abdicabe a solo, is e pio e o mans epa a-
ba ex dono. Sicque conuoca is cunc is pos emo cau iones, quas pa ens mo e sub-
axe a subdolo, is e in conspec u omnium digne c ema incendio e non solum quia
106 Fa en ia 21/1, 1999 Miquel Ba celó
Fa en ia 21/1 103-118 16/3/99 12:51 Página 106
innoxios edde , si uellen , ab insoluuili uinculo, ue um e iam ebus p op iis eddi is
e olim iam isco mancipa is pala ino es au a o icio. (Ch onica M za abica, Gil,
1973, p. 29-30)
Jo p oposo la aducció següen :
A aquells, o na s de l’exili, els quals el seu pa e ha ia condemna , no només els ep en-
gué en el seu a o , sinó que ambé, en e ec e, en es au a [l’acció de pe dona -los], a
conse a les clien ele es. Doncs, aquells a qui ell [Egika] ha ia op imi amb un jou
pesa , aques [Wi iza] els e o na a l’an iga joia; i a aquells als quals ha ia e enun-
cia al p opi sola , aques [Wi iza], en o na en e e, els epa a a amb pie osos dons. I
així, inalmen , desp és de euni -los a o s i ben da an de o hom c ema amb incendi
solemnemen els comp omisos i ma s que el seu pa e, amb engany, els ha ia a enca ;
i no només els deslliu a, si és que així ho olen, del incle indisoluble, sinó que ambé
e o nades les coses p òpies, ins i o aquelles dominades [incau ades] pel isc des d’an-
ic, es au a l’O ici Pala í.
Wi iza, doncs, a e e el que Egika, abans, ha ia des e . En end e-ho si ua
aques e e desp és del 702, al començamen del egna en soli a i de Wi iza, asso-
cia al o pe Egika des del 695. Aques es da es no són d’una p ecisió absolu a.
El ma eix ex del 754 és en aques aspec e insegu . Pe ò a de mal pensa que la
econside ació de la p àc ica iscal la es, Wi iza, du an els anys de egna asso-
cia al seu pa e, o i que aques os, segons l’au o del 754, ja mol ell (Uui iza
dec epi o iam pa e pa i e egnan ). En igo , el ex ci a sembla se una exem-
pli icació de allada de la clemen ia que l’au o del 754 a ibueix a Wi iza, con e-
a en l’adquisició del solium. La condició de pe ulan e , en can i, no me eix cap
il·lus ació especí ica.
La selecció del de all in o ma iu que a l’au o —la plaga inguinal, els ona-
men s de la clemen ia, pe exemple— in odueix, pe o ça, acil·lacions dins la
seqüència na a i a exigen men c onològica: e a hispànica, hij a, anys dels cali es,
dels empe ado s bizan ins, e c. La ma eixa in enció de igo analís ic a, jus amen ,
que el conjun no acabi d’encaixa mai del o .
La signi icació iscal del ex no sembla, en la me a opinió, o e i dub es. Des
del p incipi queda p ou cla que Wi iza alleuge eix o deslliu a de les obligacions
—iugum— pesades que equeien sob e els go s. Abans, pe ò, pe me a aques s go s
que o nin de l’exili i d’aques a mane a in eg a -se una egada més dins l’o d e polí-
ic pe sonali za que se sus en a en els incles amb el ex i que cons i ueix el eg-
num. Clien ulus és un diminu iu amigable que exp essa p ou bé aques a eo denació.
L’exilium, en el meu pa e , no a e e ència necessà iamen a un allunyamen
ísic sinó a un es anyamen de l’o d e polí ic en el qual, la g a ia de Wi iza, els ein-
eg a. El iugum en el qual són encolla s pe Egika és la mani es ació p ecisa d’aques
apa amen de l’o d e polí ic, és la imme escuda i unes a mo (ace ba mo s).
Deslliu a -los d’aques jou implica a que Wi iza, una egada so mesos ( e o ma-
i), els ha ia de compensa pe aques a enúncia al solum p op io amb dons
gene osos. He aduï solum p op ium pe sola , onamen del llina ge i no pe
e es, objec e de p opie a con iscable e ec i amen .
De isco go ico, hispanico si e andalusico Fa en ia 21/1, 1999 107
Fa en ia 21/1 103-118 16/3/99 12:51 Página 107
La cohe ència de la me a p opos a —amb iugum, exilium, clien ulus— pe me
e i a uns go hi que ugen amun i a all i ocupacions mili a s de e es amb uns
pagesos es ables, això sí, que mi en l’ana i eni i segueixen eballan com si al
cosa. Ja sé que és, aques , un espec acle que els ag ada, als his o iado s, d’imagi-
na , pe ò esul a mol complica de e -lo c eïble i a o ga -li p ecisió. Egika ni é
exè ci pe e una cosa així, lle a d’expedicions espo àdiques de càs ig amb més
o menys èxi , ni aques és l’o d e polí ic en què es po cons ui un egnum basa en
la iscali a i en la delegació inculada de pode .
Els dons, jus amen , són el mi jà de la compensació amb la qual es es au a l’o -
d e polí ic ompu pe Egika. El do és una de les o mes de e i ali za obligacions
pe sonals, de c ea ames de dependència. M. Mauss (1954) en a e una mol
coneguda concep uali zació espo àdicamen ci ada pe his o iado s i a queòlegs
( egeu, ambé, Ben enis e, 1971, I, p. 63-122). De e , pe ò, es ac a d’un p oce-
dimen de c eació de connexions polí iques pe sonali zades massa gene al pe pode
adqui i sen i s p ecisos i ci cums ancials. Ja Xeno on (Anab. 1.2.26) a e e èn-
cia als objec es de con iança (pís eis). I l’ús sis emà ic de Äil‘a —o iginà iamen ,
« oba»— com a donacions del cali a omeia de Cò do a és cla amen l’ins umen
decisiu pe cons ui implicacions polí iques de dominació pe sonal i pe això
ènues i queb an ables (Balles ín, en p emsa; Re ame o, en p emsa). B.D. Shaw
(1986) n’ha es udia l’ús en els i uals de pac es en e els caps de ibus be be s i
l’Es a omà, i a l’es , a les egions de Isau ia i Cilícia, en e mun anyencs i el
ma eix Es a omà. B.D. Shaw sos é que un pode polí ic d’aques ipus no és més
que una sè ie de «dominacions» negociades dins una seqüència de i a i a de
con ac es pe sonals, en una je a quia pi amidal que a o ga sen i a o a la seqüència.
Na u almen , el igo d’aques p ocedimen es no é a eu e amb el « eudalis-
me», o i que l’o d e polí ic eudal aci ús del p ocedimen , a ès que la o al des-
pe sonali zació de les elacions de pode és un esul a enca a inacaba del
capi alisme. L’o d e polí ic eudal, jus amen , és di e en de o s els al es amb els
quals compa eix p ocedimen s i mane es i uals de e cohesi es les dominacions,
en an que aconsegueix inalmen pene a dins el ma eix p océs de eball, deso -
denan -lo p ime i disciplinan -lo desp és (Ba celó, 1996; Re ame o, en p emsa).
Això des ela l’exis ència d’una al a di e ència. Qualse ol sis ema iscal en el
qual la moneda és el mi jà de càlcul de les assignacions i l’objec e hegemònic de
la ecap ació p essuposa una escala de elacions socials amb uns mínims cla s: el
nomb e de subjec es iscals i la se a dispe sió espacial, d’una banda, i, de l’al a,
que el cos de p oducció de les peces de moneda no sigui supe io a la dimensió
c edi ícia que puguin con eni . Cap d’aques es dues condicions indispensables, i
que depenen de la mida, no es p odueixen necessà iamen en l’o d e polí ic eudal.
Egika, amb engany, ha ia a enca obligacions i mades (cau iones). L’engany,
imp ecís, a ce amen e e ència a un p ocedimen i egula que augmen a la domi-
nació exe cida pel ex sob e els go hi. Això é un signi ica ben senzill: una llis a de
noms amb comp omisos que di ícilmen poden se una al a cosa que assignacions
iscals, deu es. I així, amb la llis a, es a omp e l’o d e polí ic negocia . To , pe ò,
és mol imp ecís i àgil. El subjec e iscal e en cla amen els go hi. Des de la pe s-
pec i a del ex e en els esponsables de la ecap ació iscal de la qual el De isco
108 Fa en ia 21/1, 1999 Miquel Ba celó
Fa en ia 21/1 103-118 16/3/99 12:51 Página 108
Ba cinonensi en dóna es imoni. Aques a ecap ació i els seus enginys e en o ço-
samen locals. Pe ò l’o d e polí ic, el egnum, es eia p esen a a és de l’exis èn-
cia d’una moneda pia, ius a, e c. i de les encunyacions de peces en seques ben
p ecises.
Wi iza, pe ò, els deslliu a, si és que olen e -ho (si elle (n) ), a ès que són
innocen s, del incle indissoluble. Aquí, jus amen , hi ha el onamen con adic-
o i de o l’o d e polí ic. El incle és indissoluble pe què sense ell no hi ha eg-
num ni, pe descomp a , ex. Pe ò no hi ha es d’es any aquí. La seqüència de
dominació es basa en elacions pe sonals negociades i pe això l’o d e és àgil i en-
den a la dissipació. Si elle(n) sembla deixa un ma ge als go hi o només impli-
ca que el consen imen s’ha ees able .
Jo no eig bé quina al e na i a po ha e -hi a l’o d e polí ic del egnum, pe això
m’inclino a pensa que si elle(n) és una clàusula que a pa en el consen imen
de o s. En co espondència a accep a la ede inició del egnum, c emada la llis a,
són e o nades als go hi les coses p òpies, ins i o aquelles incau ades pel isc. És
e iden que la aducció de es p op ia p esen a p oblemes. Si el isc pogué incau-
a -ne algunes, esul a menys complica suposa que es ac a d’assignacions, ecap-
acions iscals; de esponsabili a s dins l’o d e del egnum. El con a i és o na a
conside a exè ci s cap amun i cap a all, ocupacions mili a s es ables, de magni-
uds desconegudes, an espacials com humanes i, a sob e, a eu d’Hispania. El
e o n a l’o d e polí ic al e a pe Egika acaba senzillamen amb la es au ació dels
go hi als seus llocs dins l’O icium Pala inum.
A l’anàlisi de les encunyacions de moneda isigoda e a el 1981 s’obse a a
que, jus amen , l’es abili a pe cen ual en o n del 100% d’encunyacions a les seques
cen als es ompia amb Egika, i que ambé els coe icien s de a iació ponde al de
les peces es eien a ec a s conside ablemen ( egeu les igu es 1-8). E a massa
ab up a la modi icació com pe pos ula -la com a esul a d’una deg adació mecà-
nica. Pe ò lla o s no enia cap explicació p ecisa. A a sembla e iden que é a eu e
amb el que a e Egika i que Wi iza a des e . El de all numismà ic d’aques a
modi icació queda, pe ò, pe e .
Igualmen , les anàlisis de con ingu me àl·lic mos en, mol cla amen ambé,
una ebaixa de la pu esa en o es les g ans seques i de mane a coinciden en o es
les p o íncies iscals. A la g à ica que ecull els esul a s gene als, la disminució a
pa i del 680 passa de p op d’un 80% a poc més d’un 30% en in anys ( ig. 9)
(Gomes, Peixo o, Rod igues, 1995, p. 132-142).
* * *
L’exis ència, a Hispania, a al-Andalus, d’una iscali a especí ica pe als ²imm·¯(s)
és cosa sabuda de semp e. De e , es ac a d’una mecànica desen olupada de o ma
mol p ime enca pe l’es a islàmic. L’anàlisi e a pe J.B. Simonsen (1988) pe -
me p ecisa que ins un poc desp és de c.720 el e me jizya no designa una capi-
ació ese ada pe a jueus i c is ians (ahl al-Ki āb, «la gen del llib e») i que hi
ha una econside ació lèxica omeia dels p ime s pac es pels quals es ac a de con-
solida polí icamen l’expansió; de e , de e -la possible i sos enible. L’anomena
De isco go ico, hispanico si e andalusico Fa en ia 21/1, 1999 109
Fa en ia 21/1 103-118 16/3/99 12:51 Página 109
110 Fa en ia 21/1, 1999 Miquel Ba celó
Figu a 1. Tole o. % de monedes encunyades a Tole o.
18
17
16
15
14
13
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
1.00
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0600580 620 640 660 680 700 720
Figu a 2. Ispali-Co doba. % de monedes encunyades a Ispali i Co doba.
1.00
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0600580 620 640 660 680 700 720
1
2
3
4
6
5
7
8
9
10
11 12 13 14
15
16
17
18
Figu a 3. Eme i a. % de monedes encunyades a Eme i a.
1.00
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0600580 620 640 660 680 700 720
1
2
3
45
6
789
10
11 12 13
14
15 16
17
18
Fa en ia 21/1 103-118 16/3/99 12:51 Página 110
pac e (‘ahd) de Teodomi d’O iola, del 96H./714 dC, é una cong uència d’a icu-
la i lèxica amb els del Maš iq jus amen pe què, os quin os el ex o iginal, a
se objec e d’aques a edacció homogeneï zado a. Així, jizya, que apa eix en el
ex de Teodomi , no és l’eina o iginal de o mali zació dels incles iscals amb
l’es a islàmic. Hi ha indicis cla s que aques es p àc iques e en o ça més ci -
cums anciades i que gi a en en o n del ±ul±( e ç) que enia un p eceden co ànic
de pu i icació dels béns (Ba celó, 1994 a-b).
La iscali a omeia especí ica pe la ahl al-ki ābha de so gi , doncs, d’un exe -
cici de domini polí ic con inua a Cò do a, cohe en ja amb la edacció homoge-
De isco go ico, hispanico si e andalusico Fa en ia 21/1, 1999 111
Figu a 4. Ge unda-Ta acona. % de monedes encunyades a Ge unda i Ta acona.
1.00
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0600580 620 640 660 680 700 720
1
2
3
5
46
7
8
9
10
13
14
15
16
17
18
Figu a 5. Ca haginensis. Coe icien s de a iació.
720600580 620 640 660 680 700
1.4
1.35
1.3
1.25
1.2
1.15
1.1
1.05
1
1.45
1.5
1.55
1.6 28
22
20
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
1
2
3
4
5
6
7
8
910
11
12
13 14 15 16 18
18
17
17
16
15
13 14
12
11
10
9
8
7
6
5
4
2
1
Pe mi jà
Coe icien s de a iació
Fa en ia 21/1 103-118 16/3/99 12:51 Página 111
MILES, G.C. (1952). The Coinage o he Visigo hs o Spain. Leo igild o Achila II. No a
Yo k.
RETAMERO, F. (en p emsa). «En al-Andalus, “¿gen e sin moneda?”. Algunas conside acio-
nes pa a no hace es a p egun a». 20 anys d’al-Andalus. Homena ge a Pie e Guicha d.
G anada-València, maig 1996.
SHAW, B.D. (1986). «Au onomy and T ibu e. Moun ain and Plain in Mau e ania Tingi ana».
Re ue de l’Occiden Musulman e de la Médi e anée, 41-2, p. 66-89.
SIMONSEN, J.B. (1988). S udies in he Genesis and Ea ly De elopmen o he Caliphal
Taxa ion Sys em. Copenhagen.
WALKER, J. (1956). A Ca alogue o he A ab-Byzan ine and Pos -Re o m Umaiyad Coins.
Lond es.
118 Fa en ia 21/1, 1999 Miquel Ba celó
Fa en ia 21/1 103-118 16/3/99 12:52 Página 118
