Resum
El ms. Pa isinus G aecus 1310 inclou un b eu agmen de l’Epí om dels Ca as e ismes, ob a
a ibuïda a E a òs enes. A banda d’alguna a ian espec e del ex us ecep us, p esen a un capí-
ol (43) del o eelabo a , en què l’excepcional i egula i a de l’Epí om dels Ca as e ismes, pel
que a a les co espondències di ines dels dos p ime s plane es de la nòmina de cinc, ha es a
co egida pe al d’adequa els noms dels plane es ΦαÝνων i ΦαÛ©ων a Sa u n i a Júpi e es-
pec i amen .
Pa aules clau: c í ica ex ual, his ò ia de l’as ologia.
Abs ac
The manusc ip Pa isinus G aecus 1310 con ains a b ie agmen o he Epi ome o he
Ka as e ismoi, a ibu ed o E a os henes. Excep some a ian s om he ex us ecep us, i p e-
sen s a comple ely eelabo a ed chap e (43); in his chap e , he excep ional i egula i y o he
Epi ome, ela i e o he di ine co espondences o he i s wo plane s included in he lis o i e,
has been co ec ed o adap he epi he s o he plane s ΦαÝνων and ΦαÛ©ων o Sa u n and Jupi e .
Key wo ds: ex ual c i icism, his o y o he as ology.
El manusc i miscel·lani Pa isinus G aecus 1310, conse a a la Biblio hèque
Na ionale de Pa is, con é ( oli 37 i 37 ) un b eu agmen dels da e s capí ols de
l’Epí om dels Ca as e ismes d’E a òs enes. En conc e , una pa del capí ol 40
(incipi : κα©Àπερ Αντισ©Ûνησ), i els capí ols 41 a 44 ( ins a ΓαλαξÝαν κàκλον), és
a di , els capí ols dedica s a les cons el·lacions del Cen au e, de la Hid a i de P oció,
* Aques a icle ha es a eali za g àcies a la beca del Comissiona pe a Uni e si a s i Rece ca de la
Gene ali a de Ca alunya FI/96-2.624 pe al eball de ece ca «Pseudo-E a òs enes, Ca as e ismes:
es udi de la adició ex ual, edició, comen a i i aducció». Aques eball es à in eg a en el p o-
jec e d’in es igació «Els mi òg a s g ecs. Es udi de la adició ex ual i edició» (DGICYT PB93-
0890), di igi pe F ancesc Josep Cua e o Ibo a. Vull ag ai mol since amen al p o esso F ancesc
Cua e o la con iança que ha diposi a en mi pe què aques a icle pogués se du a e me.
Fa en ia 20/2, 1998 71-77
Sob e el agmen dels Ca as e ismes
d’E a òs enes del manusc i Pa isinus G aecus 1310:
el nom dels plane es Sa u n i Júpi e *
Jo di Pàmias i Massana
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Depa amen de Ciències de l’An igui a i de l’Eda Mi jana
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
Da a de ecepció: 19/12/1997
Fa en ia 20/2 071-077 29/5/98 10:47 Página 71
als plane es i a la Via Làc ia1. A pesa que Jean Ma in dóna no ícia d’aques ag-
men com a p imícia pe «aux u u s édi eu s des Ca as é ismes»2, el p ime ilò-
leg que en ingué coneixemen ou E ns Maass. Aques ano à o es les a ian s
que p esen a, pe ò no en a e ús pe esmena c í icamen el ex de l’Epí om3.
Les 65 línies escasses d’aques agmen ens o neixen algunes lec u es in e-
essan s. Conside em, pe exemple, aques a lec io di icilio :
µνηµÞνευµα δÛ γε τσ εσ ©εο σ µαρτÝασ σαφbσ ( ol. 37, 27)
que ha de p e ale , al nos e en end e, con a les lec u es acil·lan s que donen
els manusc i s de l’Epí om, o que han p oposa els edi o s de l’ob a:
µνηµÞνευµα δñσε L
µνηµÞνευµα δñσασ O
µνηµÞνευµα δb δñσων Robe (190, 2), Oli ie i (48, 13)
D’al a banda, ens pe me de co egi amb ce es ga an ies una conjec u a
—que omple una llacuna— p oposada pe Heyne i accep ada pe Robe i pe
Oli ie i:
ν τοσ στροισ ©ηκεν ε ναι τÞν τε ΚÞρακα, τeν Κρατρα, καd τeν Υδρον ( ol.
37, 28)
ν τοσ στροισ ©ηκεν ε ναι τÞν τε Υδρον καd <τeν Κρατρα καd τeν ΚÞρακα>
Robe (190, 4) Oli ie i (48, 15)
A banda d’aques es —i d’alguna al a— ano acions c í iques, que sens dub e
cald à eni en comp e en una u u a edició c í ica dels Ca as e ismes, el que a a
ens in e essa de des aca és la llis a dels cinc plane es (cap. 43), pe al com p e-
sen a conside ables di e ències espec e de la que ens o e eix la adició manus-
c i a, o ça homogènia, de l’Epí om. P esen em o s dos ex os aca a s:
72 Fa en ia 20/2, 1998 Jo di Pàmias i Massana
1. Pseudo-E a os henis Ca as e ismi, ed. Oli ie i, Leipzig, 1897, p. 45-19-52, 10. Tal com p oposà
Ca l ROBERT (E a os henis Ca as e ismo um Reliquiae, Be lin, 1878, P olegomena, p. 1-35), ese -
em el nom d’Epí om pe designa el ex — ansmès pels manusc i s Lau en ianus Med. 37 (L)
Ma i ensis 67 (M), Oxoniensis Ba occ. 119 (O), Vindobonensis 142 (V) i, pa cialmen , pel
Vindobonensis 341 Nessel. (S)— que eo dena i condensa un esc i més ex ens (els Ca as e ismes),
el qual al seu o n ó a una e sió eduïda d’una ob a e a os ènica in i ulada, semp e segons Robe ,
ΚατÀλογοι. D’una adició di e sa —que ansme més comple es, pe bé que so in sense índexs
d’es elles, 25 de les 44 aules as als— són els manusc i s Va icanus g . 1087 (T), Vene us Ma c.
444 (R) i Va icanus g . 199 (W), edi a s pe Albe REHM (E a os henis Ca as e ismo um F agmen a
Va icana, Ansbach, 1899).
2. J. MARTIN, His oi e du ex e des Phénomènes d’A a os, Pa ís, 1956, p. 52, no a 1. L’ob a de J. Ma in
és ui de l’es o ç d’in en a ia els di e en s es imonis manusc i s que han ansmès els Fenòmens,
i/o els ex os de ca àc e exegè ic que engend à un poema, com el d’A a , d’una innegable, i
olguda, di icul a . Aques es udi, a més a més, ens és d’especial in e ès pe què Ma in és el
da e es udiós que ha escomès, amb ce a p o undi a , la p oblemà ica ob a dels Ca as e ismes
( egeu p. 35-126).
3. E. MAASS, Commen a io um in A a um Reliquiae, Be lin, 1898, p. 265 (app. c i .).
Fa en ia 20/2 071-077 29/5/98 10:47 Página 72
Fo a de les da e es línies (a pa i de τÿ δb ^Ερµÿ, lin. 15), en què la coin-
cidència, mo a mo , és absolu a en e o es dues adicions4, les di e ències en
l’o denació del ma e ial que p esen a la es a del capí ol ens duu a conside a que
aques es línies, en una de les dues adicions, han es a eesc i es de cap i de nou.
A a bé, no hi ha només una o gani zació di e sa del ma e ial. El desaco d més
sensible en e o es dues e sions au en el nom i en l’a ibució di ina dels dos
p ime s plane es de la nòmina dels cinc que conegué l’an igui a : Sa u n i Júpi e 5.
Segons que indica el còdex Pa isinus G aecus 1310, el p ime plane a és Fenon ,
i és adsc i a C onos; el segon és Fae on , i és adsc i a Zeus. Pe a l’Epí om, en
can i, el p ime és ambé Fenon , pe ò co espon no a C onos sinó a Zeus; el segon
és Fae on i «el nom li és dona pel sol» (νοµÀσ©η πe το ^ΗλÝου).
L’as onomia g ega, en una e apa p imi i a, no p en cu a dels plane es. Pe al
ma ine i pe al pagès són ú ils, és cla , les es elles « ixes», que o e eixen aluo-
ses indicacions pe a la na egació i pe als eballs ag ícoles. Els plane es, en can i,
en un momen p ecien í ic, despe en l’in e ès an sols de les pe sones sensibles a
la supe s ició as ològica, de la qual sembla es a exemp l’home g ec d’època clàs-
Sob e el agmen dels Ca as e ismes d’E a òs enes Fa en ia 20/2, 1998 73
4. D’al a banda, el Pa isinus ome el e ce plane a (Ma ). No és di ícil, pe ò, d’explica -nos què
ha passa : el copis a ha comès un e o de lec u a, ipi ican com a omissio ex homoio eleu o, i ha
sal a de ο µÛγασ de la línia 7 a ο µÛγασ de la línia 10.
5. Els es es an s han es a descobe s el 1781 (U à), 1846 (Nep ú) i 1930 (Plu ó).
Pa isinus G aecus 1310. Fol. 37 .
(lin. 9-26)
Περd τν πλανÜτων
Περd τν πÛντε στÛρων τν
καλουµÛνων πλανÜτων, διa τe κÝνησιν
χειν δÝαν ατο σ λεκτÛον¯
λÛγεται δb, ©εν ε ναι πÛντε. 
πρτοσ µbν στd ΚρÞνου, ΦαÝνων
καλοàµενοσ, µÛγασ.  δεàτεροσ ∆ιeσ¯
κλÜ©η δb ΦαÛ©ων, ο µÛγασ.
τe χρµα δb µοιοσ τÿ ν τÿ Αετÿ.
 τÛταρτοσ ΑφροδÝτησ¯ καλεται δb
ΦωσφÞροσ, στι δb λευκeσ τe χρµα¯
πÀντων δb τοàτων τν στρων µÛγιστÞσ
στιν¯ nν καd ^ΕωσφÞρον καλοσιν.  δb
πÛµπτοσ ^Ερµσ, ΣτÝλβων καλοàµενοσ,
λαµπρeσ καd µικρeσ. τÿ ^Ερµÿ δb δÞ©η
διa τe πρτον ατeν τeν διÀκοσµον
ρÝσαι το ορανο, καd τν στρων
τaσ τÀξεισ καd τaσ Ïρασ µετρσαι, καd
πισηµασιν καιρο σ δεξαι. ΣτÝλβων
δb καλεται διa τe φαντασÝαν τοιαàτην
ατeν ποιεν.
Epi ome (ed. Oli ie i, 1897)
43. [Πλανται.]
Περd τν πÛντε στÛρων τν
καλουµÛνων πλανητν διa τe κÝνησιν
χειν δÝαν ατοàσ.
ΛÛγονται [δb] ©εν ε ναι πÛντε.
πρτον µbν ∆ιÞσ, ΦαÝνοντα, µÛγαν. 
δεàτεροσ κλÜ©η µbν ΦαÛ©ων ο µÛγασ¯
οyτοσ νοµÀσ©η πe το ^ΗλÝου.  δb
τρÝτοσ Αρεωσ. Πυροειδcσ δb καλεται,
ο µÛγασ, τe χρµα µοιοσ τÿ ν τÿ
Αετÿ.  δb τÛταρτοσ ΦωσφÞροσ,
ΑφροδÝτησ, λευκeσ τÿ χρñµατι. πÀντων
δb µÛγιστÞσ στι τοàτων τν στρων.
nν καd Εσπερον [^ΕωσφÞρον codd.] καd
ΦωσφÞρον καλοσιν. πÛµπτοσ δb
^Ερµο, ΣτÝλβων, λαµπρeσ καd µικρÞσ¯
τÿ δb ^Ερµÿ δÞ©η διa τe πρτον ατeν
τeν διÀκοσµον ρÝσαι το ορανο καd
τν στρων τaσ τÀξεισ καd τaσ Ïρασ
µετρσαι καd πισηµασιν καιρο σ
δεξαι. ΣτÝλβων δb καλεται διa τe
φαντασÝαν τοιαàτην ατeν ποιεν.
5
10
15
Fa en ia 20/2 071-077 29/5/98 10:47 Página 73
sica. Sabem pe Xeno on (Mem. IV 7, 5) que Sòc a es allunya a els seus deixe-
bles de les ece ques cien í iques sob e plane es i come es, els seus cu sos i dis àn-
cies, pe què les conside a a inú ils pe a la conduc a de la ida. És A is ò il qui
desc iu els as es com a ésse s amb in el·ligència sob ena u al, i els a ibueix in luèn-
cia p àc ica sob e la ida de la e a. Més a d, els es oics, que c euen en el des í i
p ediquen la doc ina de la simpa ia còsmica, ambé es deixa an sedui , en gene al,
pe l’as ologia6.
Pe oba el es imoni més an ic de l’adsc ipció d’un déu a un plane a ens hem
de emun a al segle IV aC. Al Timeu pla ònic (38 d 2), pa lan de Me cu i, el ilò-
so de Loc es diu: ωσφÞρον δb καd τeν ερeν ^Ερµο λεγÞµενον7. El ma eix Pla ó
(Epinomis 987 b-c) ens mos a la p ime a llis a comple a de les co espondències
dels plane es amb els déus: aques ús lingüís ic (el nom del déu en geni iu, el nomi-
na iu essen una solució pos e io ) e a una de les mane es, a G ècia, de designa
els plane es. Al cos a de les πωνυµÝαι di ines, s’emp a en els epí e s següen s
—posa s en ci culació, segons F anz Cumon 8, pels homes de ciència—: ΦαÝνων
(Sa u n), ΦαÛ©ων (Júpi e ), ΠυροειδÜσ (o ΠυρÞεισ) (Ma ), ΦωσφÞροσ (o
^ΕωσφÞροσ o Εσπεροσ) (Venus) i ΣτÝλβων (Me cu i). Fo a dels epí e s de Venus
(que són di e sos en l’èpica pe què hom enca a no ha iden i ica l’es ella ma u i-
na i la espe ina)9, els dels al es plane es no deuen emun a gai e més enllà de
l’època clàssica. La qual cosa no és es anya al e que A a (Phaen. 454 i s.) enun-
ciï a anomena -los. W. Gundel enca a ila més p im: segons ell, aques s epí e s no
so geixen ins a la p ime a mei a del segle III aC10.
Un elenc de co espondències comple es de o s cinc plane es amb els seus epí e s,
el enim documen a po se pe p ime cop en l’A s Eudoxi (col. V). Aques ex , con-
se a en un papi us, ou edac a en e el 193 i el 165 aC. El seu con ingu , pe ò, po
emun a al emps d’Eudox11. Els ma eixos epí e s eapa eixen en un agmen poè ic
74 Fa en ia 20/2, 1998 Jo di Pàmias i Massana
6. Vegeu Geo g LUCK, A cana Mundi. Magia y ciencias ocul as en el mundo g iego y omano, Mad id,
1995, p. 356-357.
7. Malg a que l’associació del déu A es amb el plane a e mell s’insinua ja a l’Himne homè ic a
A es, en què el déu és in oca amb aques es pa aules: νορÛησ σκηπτοχε, πυραυγÛα κàκλον
λÝσσων | α©Ûροσ πταπÞροισ νd τεÝρεσιν ν©α σε πλοι | ζαφλεγÛεσ τριτÀτησ πbρ ντυγοσ
αbν χουσι (VIII 6-8).
8. F. CUMONT, «Les noms des planè es e l’as olâ ie chez les G ecs», L’An iqui é Classique IV 1,
1935, p. 18 i s. Aques es no es denominacions se ien ui de l’a any de c ea una e minologia
ixa que supe és la mul iplici a d’apel·lacions di ines p o ocada pe la c eixen in luència de les
eligions o ien als en època hel·lenís ica. L’a icle de F. Cumon és un excel·len epàs, amb abun-
dan documen ació, de la his ò ia de la e minologia e e ida als plane es, i del pape que hi in-
gue en les di e en s doc ines ilosò iques i eligioses.
9. ^ΕωσφÞροσ Hom. Il. XXIII 226, i Hes. Th. 381; Εσπεροσ: Hom. Il. XXII 318. Vegeu F. BOLL
dins W.H. ROSCHER, Lexikon de g iechischen und ömischen My hologie III. 2, col. 2522 (s. .
Plane en).
10. W. GUNDEL-H. GUNDEL, RE XX. 2, 1950, s. . Plane en, col. 2030. A la ma eixa conclusió a iba
F. Cumon (a . ci ., p. 24).
11. Malg a que Eudox no n’és l’au o (Die F agmen e des Eudoxos on Knidos, ed. F. Lasse e, Be lin,
1966, p. 217), sembla cla , com diu F anz Boll, que és un esc i «in dem zu einem gu en Teil die
Dok in des Eudoxos he sch » (F. BOLL, Sphae a, Leipzig, 1903, p. 313). Vegeu ambé T. HEATH,
A is a chus o Samos. The Ancien Cope nicus, Ox o d, 1966 [1913], p. 112. D’al a banda, si con-
Fa en ia 20/2 071-077 29/5/98 10:47 Página 74
ansmès pe Teó d’Esmi na (p. 139 Hille ), i a ibuï pe aques a Alexand e E oli (IV-
III aC). És comunamen admès, pe ò, que l’Alexand e ci a pe Teó cal iden i ica -lo
— al com a Ps. He àcli , All. XII, que ambé ep odueix dos e sos d’aques poema—
no amb Alexand e E oli sinó amb Alexand e d’E es, con empo ani de Cice ó12.
Tan a la llis a que ens apo a l’A s Eudoxi, com a la es a de nòmines de pla-
ne es que ansme en els au o s an ics13, és ese a pe a Sa u n el sob enom de
ΦαÝνων, i pe a Júpi e el de ΦαÛ©ων. En o a la li e a u a cien í ica, les co es-
pondències que o e eixen els ex os de la adició ca as e ísmica són una absolu a
excepció. Com és na u al, les ob es que són aducció lla ina dels Ca as e ismes, o
que d’alguna mane a en depenen, compa eixen aques a con usió14:
L’exp essió νοµÀσ©η πe το ^ΗλÝου ansmesa pe l’epi omado dels
Ca as e ismes, pe ò, exigeix una explicació. Té, en e ec e, una an igui a econeguda
la denominació λÝου στÜρ pe a Sa u n que sembla es a -hi inculada. Pa lan
de l’es ella de C onos, diu Simplici (In Cael. 222 a, p. 495 Heibe g = Eudox F
124, p. 71, 18 Lasse e)15: ΚρÞνου… nν ^ΗλÝου στÛρα ο παλαιοd προσηγÞρευον.
Sob e el agmen dels Ca as e ismes d’E a òs enes Fa en ia 20/2, 1998 75
cedim au o i a al compendi d’Aeci (II 15, 4, Diels, p. 244), ambé Pla ó ó a el p ime a es imo-
nia la nòmina d’epí e s que designen els plane es. Segons F. Cumon (a . ci ., p. 12, n. 2), cal es-
a alo a aques a no ícia doxog à ica.
12. H. LLOYD-JONES; P. PARSONS, Supplemen um Hellenis icum. Be lin-No a Yo k, 1983, p. 10. També
l’adsc iu a Alexand e d’E es (o a Alexand e Polihís o ) T. HEATH, op. ci ., p. 112. C ., enca a,
Collec anea Alexand ina, ed. I.U. Powell, Ox o d, 1970 [1925], p. 129.
13. C . ambé Geminos I 25. Tan Alexand e (d’E es) com Geminos pa len no de cinc sinó de se pla-
ne es, pe què hi a egeixen el Sol i la Lluna.
14. La adició manusc i a d’Higí, pe ò, dóna, egula men , Phae hon o Pho(e) on pe a Júpi e ; i al e -
na Phaenon i Ph(a)e (h)on pe a Sa u n. Han es a els edi o s mode ns (Bun e i Le Boeu le) els qui
han co egi Phae on en Phaenon (pe a Júpi e ), i han ese a Phae hon pe a Sa u n, basan -se
en el ex de l’Epí om. Una co ecció que és bandejada pe l’úl im edi o del ex d’Higí (As onomi-
ca II 42, ed. Ghislaine Vi é, S u ga , 1992), i pe An onio RUIZ DE ELVIRA («P ome eo, Pando a
y los o ígenes del homb e», Cuade nos de Filología Clásica I, 1971, p. 106).
15. També pe a Pla ó és ^ΗλÝου στÜρ, si accep em la lec u a ^ΗλÝου pe ΚρÞνου a Epinomis 987
c4. Vegeu F. CUMONT, a . ci ., p. 11, n. 6; c . A.E. TAYLOR, A Commen a y on Pla o’s Timaeus,
Ox o d, 1972 [1928], p. 194, n. 1).
λÛγει δb ΘÛων ´να πÛντε
µbν πρτον ∆ιeσ φαÝνωνται
µÛγαν.  δb δεàτεροσ
κλÜ©η µbν ΦαÛ©ων ο
µÛγασ οyτοσ. νÞµασεν πe
το λÝου.  δb τρÝτοσ κτλ.
Quinque deis adsigna e-
un . de his p imus Phaenon
[…]. Io is es s ella Phaenon.
Secundus Phae hon, qui cog-
nomina us dici u ab Solis
ilio Phae hon e […] hanc
s ellam quidam Sa u ni
dicun . Te ium sidus &c.
Qua um una es Io is,
nomine Phae hon […].
Secunda s ella dici u Solis,
quam alii Sa u ni dixe un .
Hanc E a os henes a Solis
ilio Phae hon a appella am
dici […]. Te ia es s ella &c.
Sco ialensis ΣIII 3. Fol. 40 . Schol. Ge m., p. 102, 10 Higí, As . II 42 (Vi é)
(lin. 46-49)= Schol. A a . 451 (B eysig)
p. 284, 11 (Ma in)
Fa en ia 20/2 071-077 29/5/98 10:47 Página 75

Aques a denominació és mol p obablemen de ac u a babilònica16:pe als babi-
lonis el plane a Sa u n eemplaça el Sol en el cel noc u n. I de la ma eixa mane a
que els déus co esponen s a C onos i Hèlios són iden i ica s —i no an sols la eli-
gió babilònica p ac ica aques a assimilació—17, ambé en g ec s’acaba à es enen
la designació  το ΚρÞνου στÜρ (documen ada ja pe A is ò il, Me . 1073 b
35)18.La gene ali zació de  το ΚρÞνου στÜρ pe a Sa u n, en de imen de 
του ^ΗλÝου στÜρ no deu se es anya a la olun a d’e i a la con usió amb el
Sol, que és comp a , jun amen amb la Lluna, com a plane a en les nòmines de pla-
ne es. És, e semblan men , a pa i d’època alexand ina que el ecomp e de plane es
puja de mane a egula a se 19.
Com hem di més amun , no hi ha, d’en ada, indicis de con usió en els epí e s que
es co esponen amb els plane es. Els ex os cien í ics, o a dels Ca as e ismes, són
unànimes: ΦαÝνων pe a Sa u n i ΦαÛ©ων pe a Júpi e . El ex de l’Epí om, doncs,
sembla ha e es a íc ima d’un quid p o quo: pe al com ΦαÛ©ων, a més de desig-
na Júpi e , és un dels noms que é el Sol20, l’epi omado dóna a Sa u n —que com
hem is és  του ^ΗλÝου στÜρ— el nom de ΦαÛ©ων. I ebla el clau amb l’exp essió
acil·lan νοµÀσ©η πe το ^ΗλÝου (το ^ΗλÝου ιο co . Robe ), que p obable-
men e a incomp ensible als seus p opis ulls. A a bé: aques es pa aules, jun amen
amb l’epí e de Ma ΠυροειδÜσ, o ma an iga pe ΠυρÞεισ que e obem a l’A s
Eudoxi, ens e o auen a un ús lingüís ic ben documen a que, malg a no di es, na u-
almen , a a o de l’au o ia e a os ènica dels Ca as e ismes, es e elen com un indi-
ci de l’an igui a de la edacció o iginal de l’ob a21.
76 Fa en ia 20/2, 1998 Jo di Pàmias i Massana
16. Vegeu F anz BOLL, Sphae a, Leipzig, 1903, p. 313. C . D. S. II 30, 3.
17. P olemeu (Te . II 3, 64) la es imonia en e els pobles cen easià ics, els quals σÛβουσÝ τε γaρ τeν
µbν τσ ΑφροδÝτησ Ισιν νοµÀζοντεσ, τeν δb το ΚρÞνου ΜÝ©ραν Ηλιον. També a Egip e,
Sa u n és desc i com a Ra, és a di , com a Hèlios ( egeu F. BOLL, op. ci ., p. 313, no a 3).
18. A què espon l’adsc ipció de C onos al plane a Sa u n? No sembla que calgui p end e en consi-
de ació la insinuació de Pohlenz (RE XI. 2, 1922, s. . K onos, col. 2011), segons la qual el e que
el plane a Sa u n s’amagui so in i no sigui àcil de copsa a ull nu, s’escau amb un déu, com
C onos, ebaixa a la soleda i a l’obli . Po se apo a alguna explicació el e que el més al dels pla-
ne es, que és Sa u n, sigui concebu com el més g an. Pe als babilonis, diu Diodo de Sicília
(II 30, 3), Sa u n és πιφανÛστατοσ en e els plane es.
19. W. GUNDEL-H. GUNDEL, RE XX.2, 1950, s. . Plane en, col. 2023-2024.
20. Vegeu G. KNAACK, a W.H. ROSCHER, Lexikon de g iechischen und ömischen My hologie III. 2,
col. 2200 (s. . Phaë hon). El pa icipi φαÛ©ων acaba pe designa absolu amen el Sol desp és que
l’èpica l’hagi emp a com a epí e o mula i del Sol: Ûλιοσ φαÛ©ων (Hom. Il. XI 735, Od. XI 16;
XIX 441, Hes. Th. 760).
21. Deixem a a de banda la can elluda qües ió sob e l’au o ia e a os ènica de l’Epí om. Albe Rehm,
que ha pa la amb o a au o i a sob e el ema, no e usa a E a òs enes la pa e ni a dels Ca as e ismes.
Pel que a al nos e Epí om ac ual, pe ò, ens les ha em amb una eelabo ació (umgea bei e e
Sch i ), o ça disminuïda, de l’ob a o iginal, en què l’o d e dels capí ols ha es a as oca pe al
d’adap a -lo a l’o d e de les cons el·lacions que imposen els Fenòmens d’A a . (Vegeu Albe
REHM, «Zu Hippa ch und E a os henes», He mes XXXIV, 1899, p. 264-265). I no únicamen la
pa mi og à ica ha es a íc ima de l’espo ga de l’epi omado : ja J. BÖHME («Uebe E a os henes
Ka as e ismen», Rheinisches Museum ü Philologie 42, 1887, p. 298-301) demos à que, en algun
momen de la his ò ia del ex dels Ca as e ismes, cada capí ol degué con eni ambé in o macions
p ecises sob e les posicions as onòmiques de les cons el·lacions en el cel —només conse ades les
de l’Óssa Majo , la Meno , i el D agó, en els Schol. Ge m. G— que l’epi omado ha sup imi .
Fa en ia 20/2 071-077 29/5/98 10:47 Página 76
L’excepcional i egula i a en les denominacions dels dos p ime s plane es que
es desp èn del ex , omissiu i llacunós, d’E a òs enes ha es a co egida, doncs, en
el agmen que ens ansme el nou manusc i Pa isinus G aecus 1310, el qual
ep odueix les co espondències canòniques. No és an sols la adició ep esen a-
da pe aques còdex que adequa els epí e s dels plane es: l’escolias a del manus-
c i Vindobonensis 341, s. x (S), ansme ( ol. 1 in ma g.) la llis a següen : ΦαÝνων
λÛγεται  το ΚρÞνου¯ ΦαÛ©ων  το ∆ιeσ¯ ΠυρÞεισ  το Αρεωσ, ο µÛγασ τe
χρµα. µοιοσ δb τÿ ν τÿ Αετÿ¯ ^ΕωσφÞροσ  τσ ΑφροδÝτησ καd Εσπεροσ¯
πÀντων δb µÛγιστοσ στι τν στρων¯ ΣτÝλβων  το ^Ερµο¯ στι δb λαµπρeσ καd
µικρÞσ22.
Sob e el agmen dels Ca as e ismes d’E a òs enes Fa en ia 20/2, 1998 77
22. No he sabu oba aques escoli al monumen al ecull Scholia in A a um Ve e a, ed. Jean Ma in,
S u ga , 1974. Sí que el ansc iu, en can i, Oli ie i en la se a edició (p. 51, app. c i .). Vegeu
ambé «Scholia e glossema a in A a i Phaenomena e codice Vindobonensi» No. 127 (341), dins A a i
Solensis Phaenomena e Diosemea g aece e la ine ad codd. mss. e op ima um edd. idem ecen-
si a, cu a i I. Th. BUHLE, ol. II, Leipzig, 1801, p. 401-402.
Fa en ia 20/2 071-077 29/5/98 10:47 Página 77