Abs ac
The au ho p esen s he comple e s udy o he me ic adap a ion o he Home ic hexame e o
Ca alan by Ca les Riba in his ansla ion o he Odyssey. The Ca alan hexame e s ha e been s u-
died by means o a specially adap ed compu e p og am, as is shown in h ee examples: Od 1,
1-30; 12, 1-52; 20, 1-31.
El ema de l’admi able adap ació pe Ca les Riba del model de e si icació homè ic,
en la se a aducció, m’ha in e essa des de a emps pe la quali a dels esul a s, alho-
a idels al pun de pa ida de l’hexàme e g ec i a la llengua ca alana, que n’és el pun
conc e d’a ibada, i he p ocu a , en conseqüència, dedica so in una pa icula a en-
ció al e d’ana ap o undin aques a qües ió especí ica, apa en men sob e o o mal,
pe ò que ens apo a —es e amen lligada a la p egona bellesa de la e sió— el que és
un ehicle sob i i senzill d’una c eació poè ica de ca ego ia ex ao dinà ia.
Les p ime es conclusions an se publicades a uns anys1. He ana en com-
p o acions sis emà iques, semp e que n’he ingu l’ocasió, an a an d’esb ina
1. CORS MEYA, J., «Ca les Riba i l’adap ació de l’hexàme e al ca alà en la se a aducció de l’Odissea»,
Els Ma ges 41 (1990), p. 39-56. D’al a banda, eme o a aques a icle, a pa el ema cen al, pel
que a als an eceden s de l’es udi p esen a i a la documen ació u ili zada, en especial la biblio-
g a ia. De la bibliog a ia, p ecisamen , old ia des aca aquí les ob es següen s: BEEKES, R.S.P.,
«On he s uc u e o he G eek Hexame e », Glo a 50 (1972), p. 1-10; BRIOSO, M., «Concep os
básicos de mé ica g iega», Es udios me odológicos sob e la lengua g iega (Cáce es 1983), p. 101-
118; FRAENKEL, H., «De kallimacheische und de home ische Hexame e », en Nach. Ges. Wiss.,
Gö ingen 1926 (= Wege und Fo men ühg iechischen Denkens, München, 1955, p. 100-156);
GIL, L., «El e so épico», en In oducción a Home o, I (Ba celona 1984/Mad id 1963), p. 183-
195; GUZMÁN GUERRA, A., Manual de mé ica g iega, Mad id, 1997; KIRK, G.S., «S udies in some
Technical Aspec s o Home ic S yle», JCS 20 (1966), p. 75-152; MACÍA APARICIO, L.M., «O igen
y es uc u a del hexáme o dac ílico. Re isión c í ica», Es udios Clásicos 34/101 (1992), p. 87-
103; MEDINA, J., «L’hexàme e i el dís ic elegíac en la poesia ca alana», Els Ma ges 14 (1978),
p. 3-30, i His ò ia de les adap acions de me es clàssics g eco-lla ins en la poesia ca alana (segle
XX), ETD, Ba celona, 1986; METTE, H. J., «Die S uk u de äl es en dak ylischen Hexame e s»,
Fa en ia 20/2, 1998 209-217
L’hexàme e homè ic adap a a la mè ica ca alana
en la e sió de Ca les Riba de l’Odissea
P esen ació d’un es udi comple
Jo di Co s i Meya
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Depa amen de Ciències de l’An igui a i de l’Eda Mi jana
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
Da a de ecepció: 19/12/1997
Fa en ia 20/2 209-217 29/5/98 10:59 Página 209
nous aspec es d’aques a emà ica mè ica, com acabo d’apun a , com a an de
l’es udi d’al es emes més p òpiamen de con ingu , pe ò que adesia a eque eixen
la col·labo ació de la isió de e s més o mals. En aques es comp o acions, he
pogu ana cons a an que aquelles p ime es conclusions mencionades s’ana en
con i man . A la is a de o això, a poc a poc se m’ha ana imposan la necessi-
a de e una ece ca més comple a de la labo d’adap ació ibiana. Tanma eix hi
ha ia, p incipalmen pe causa del mè ode d’escansió de l’hexàme e —de base
manual—, una di icul a de emps gai ebé insal able: en el meu p ime es udi
à em anali za 2.786 e sos de la aducció de Riba2, escandi s pe sonalmen un
a un, amb l’aju d’alguns col·labo ado s; pe ò a a anà em a e l’es udi comple ,
escandin els 12.128 e sos de la aducció ibiana. És a di , em oba a da an
d’un p océs que m’exigia, pe la manuali a del mè ode d’escansió, una excessi-
a dedicació p è ia me amen o mal, de p epa ació del ma e ial —l’ob enció de
les dades mè iques de o s els hexàme es—, amb un isc a egi , ela i amen
g eu, de possibili a d’un ce nomb e d’e o s —pe cen ualmen ine i ables—
malg a du a e me les e isions pe inen s.
És alesho es quan a so gi el p ojec e que a a s’ha culmina , el qual aquí podem
només simplemen p esen a , i ho em a a és d’una pe i a mos a il·lus a i a;
deixem pe a una publicació més àmplia l’explicació de les e apes seguides i la
quan i icació dels esul a s, que al amen són en un pe cen a ge al íssim coinci-
den s amb les conclusions que, com a ui de la p ime a pa de l’es udi, es p o-
posa en en l’a icle ja ci a sob e aques ema3. En de ini i a, el que a a ja enim
a l’abas n’és l’es udi comple , en el qual s’han de e mina les dades mè iques ini-
cials amb l’aju d’uns p og ames in o mà ics elabo a s o almen pe nosal es i
so mesos a una minuciosa comp o ació sis emà ica, que han pe mès escandi mecà-
nicamen i, alho a, sense e o s —com s’ha e pa en en la e isió— l’abundàn-
cia de e sos esmen a s i que han acili a així la in o mació idedigna adien pe du
a e me, doncs, la ece ca comple a que p e eníem.
210 Fa en ia 20/2, 1998 Jo di Co s i Meya
Glo a 35 (1956), p. 1-17; NIETO IBÁÑEZ, J.M., «La cesu a: me o y sen ido en el e so g ie-
go», Eme i a 60 (1992), p. 225-234; OLIVA, S., Mè ica ca alana, Ba celona, 1980, i In oducció
a la mè ica, Ba celona 1986 (21988, e isada); PEJENAUTE, F. «La adap ación de los me os
clásicos en cas ellano», Es udios Clásicos 15/63 (1971), p. 213-234, i «Dos nue as adap a-
cions, en cas ellano, del hexáme o clásico», Es udios Clásicos 21/79 (1977), p. 171-
188;STANFORD, W.B., «The Home ic Hexame e », en The Odyssey o Home , I (London
1984/21959), LXXXII-LXXXVI; VALENTÍ I FIOL, E., Els Clàssics i la Li e a u a Ca alana Mode na,
Ba celona, 1973; WEST, M.L., G eek Me e, Ox o d, 1982, In oduc ion o G eek Me e, Ox o d,
1987 i Ancien G eek Music, Ox o d, 1992; WYATT, W. F., Me ical leng hening in Home ,
Roma, 1969. Vegeu, a més, a pa i ambé de la doble expe iència —amb aspec es pa al·lels a
la de Riba— de la aducció poè ica comple a d’una ob a homè ica, BALASCH, M., «A guisa de
p òleg», en HOMER, La Ilíada I (Ba celona 1971), p. 7-13; «Sob e els hexàme es ibians i la me a
e sió de la Ilíada», Se a d’O 149 (1972), p. 35-36; i, de la segona e sió, només una b eu
e e ència in oduc ò ia e e ida al nos e ema: «In oducció», en HOMER, La Ilíada (Ba celona
1997), p. 9-10.
2. C . CORS MEYA, J., a.c. (1990), no a 7 (p. 41).
3. Vegeu CORS MEYA, J., a.c., esp. p. 42-55.
Fa en ia 20/2 209-217 29/5/98 10:59 Página 210
Vegem-ne la mos a a què s’ha e e e ència. Abans, pe ò, con é acla i els sig-
nes usa s4:
[–] Síl·laba ònica eali zada amb accen onè ic màxim o i enunciable a pa i
del espec iu accen lexical, emps ma ca equi alen a una lla ga do ada d’ic-
us ( emps o ) de la mè ica clàssica.
<+>Síl·laba à ona o bé sense accen onè ic (màxim) enca a que el ingui lexical,
emps no-ma ca equi alen a una lla ga no do ada d’ic us ( emps eble) de la
mè ica clàssica.
<·> Síl·laba à ona o bé sense accen onè ic (màxim) enca a que el ingui lexical,
emps no-ma ca equi alen a una b eu ( emps eble o in eg an d’un emps
eble) de la mè ica clàssica.
[=] Síl·laba lexicalmen à ona (o bé, a es egades, amb accen lexical segon de
pa aula compos a) accen uada només amb un accen secunda i o de supo ,
emps ma ca equi alen a una lla ga do ada d’ic us ( emps o ) de la mè i-
ca clàssica.
Cal a egi les sigles indicado es dels sis me es o peus de cada hexàme e:
A am íb ac D dàc il
E espondeu I iambe
Les sis sigles de cadascun dels e sos poden o ma 140 combinacions, que han
es a nume ades pe al de acili a -ne la pos e io classi icació. En la mos a que a a
s’o e eix, el conjun de sigles de cada hexàme e a seguida, en e pa èn esis, pel
núme o de combinació co esponen .
Odissea 1, 1-30
001 [–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> ED DE DE (-107-)
Con a’m, Musa, aquell home de g an a di , que an íssim
002 <·>[–]<·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> AD DE DE (-027-)
e à, desp és que de T oia el sag a alcàsse a p end e;
003 [=]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED DD DE (-102-)
de mol s pobles eié les ciu a s, l’espe i a conèixe ;
004 [–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> DD DE DE (-067-)
mol s de dolo s, el que és ell, pel g an ma pa í en el seu ànim,
005 [–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DD DD DE (-062-)
en pe guanyà’ el seu alè i el e o n de la colla que duia;
006 [–]<+>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> EE DD DE (-122-)
mes ni així els companys no sal à, anma eix desi jan -ho,
007 [–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> ED DE DE (-107-)
ca o s ells es pe de en pe llu s ma eixes ollies,
L’hexàme e ca alà en la e sió de Ca les Riba de l’Odissea Fa en ia 20/2, 1998 211
4. Pel que a als signes indicado s del alo mè ic de cadascuna de les síl·labes, c . CORS MEYA, J.,
a.c., no a 10 (p. 42-43) i no a 15 (p. 44).
Fa en ia 20/2 209-217 29/5/98 10:59 Página 211
008 [=]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> DD DE DE (-067-)
els insensa s! que les aques del Sol, el Fill de l’Al u a,
009 [–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED DD DE (-102-)
an menja -se; i el déu a lle a -los el dia en què es o na.
010 [–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DD DD DE (-062-)
Pa la’ns-en, illa de Zeus, des d’on ulguis, ambé a nosal es.
011 [–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DD DD DE (-062-)
Ja els al es, o s els que ha ien ugi d’una mo espadada,
012 [–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DD DD DE (-062-)
e en a casa pe i, escapa s de la gue a i de l’ona,
013 [–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED DD DE (-102-)
i ell o sol, e u ós de o nà’ i de l’esposa, el enia
014 [–]<+>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> EE DD DE (-122-)
una augus a nim a, Calipso, di ina en e dees,
015 [=]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED DD DE (-102-)
dins de co es balmades, gla in pe què os ma i d’ella.
016 [–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> DD EE DE (-077-)
Mes quan a l’úl im, co en en gi els anys, a iba a
017 [–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DE DD DE (-082-)
l’ho a en què els déus li ha ien ila que o nés a la se a
018 [–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DD DD DE (-062-)
Í aca, no pe això e a escàpol enca a de b egues,
019 [=]<+>[–]<·><·>[–]<+>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> ED EE DE (-117-)
ni en e els seus es ima s; i o s els déus el planyien,
020 [–]<+>[=]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED ED DE (-112-)
o a de Posidó, que es a a ab i a de ancúnia
021 [–]<+>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED ED DE (-112-)
con a Ulisses di í, abans que es cap a sa e a.
022 [–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED DD DE (-102-)
Doncs, un dia, a ana -se’n el déu amb els Neg es, que habi en
023 [–]<+>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED ED DE (-112-)
lluny -els Neg es, que es an pa i s a l’ex em del llina ge,
024 [–]<·><·>[–]<+>[–]<+>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> DE EE DE (-097-)
uns cap a sol ponen i els al es cap a l’au o a-
025 [=]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED DD DE (-102-)
i da an la ma ança de b aus i d’anyells, en enia
026 [=]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED DD DE (-102-)
de deli , el que és ell, assegu al es í! pe ò els al es
027 [–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> DD DE DE (-067-)
e en en an a les sales de Zeus Olímpic, en jun a.
028 [=]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DD DD DE (-062-)
I començà en aonan -los el Pa e, dels déus i dels homes,
029 [–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> DE DE DE (-087-)
ca dins son co pensa a en Egis , l’he oi sense a a,
212 Fa en ia 20/2, 1998 Jo di Co s i Meya
Fa en ia 20/2 209-217 29/5/98 10:59 Página 212
030 [–]<+>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> EE DD DE (-122-)
mo a mans del ill d’Agamèmnon, el cèleb e O es es.
Odissea 12, 1-52
001 [=]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> ED DE DE (-107-)
Quan del iu Oceà ja deixà el co en el na ili
002 [=]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> ED DE DE (-107-)
i pe l’ona del ma de an ample pas a enyé em
003 [–]<·><·>[–]<+>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DE ED DE (-092-)
l’illa d’Eea, on són la casa i els cho s de l’Au o a,
004 [–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> ED DE DE (-107-)
nada que és del ma í, i els lle an s del Sol que ens aleg a,
005 [–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DE DD DE (-082-)
doncs, abo dan allí, encallà em la nau a les so es,
006 [=]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED DD DE (-102-)
i nosal es sal à em lla o s al encall de l’onada
007 [=]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DD DD DE (-062-)
i, a eixuga s pe la son, espe à em l’Au o a di ina.
008 [=]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> DD EE DE (-077-)
Quan es mos à en el ma í, amb di s de osa, l’Au o a,
009 [–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DE DD DE (-082-)
aig en ia lla o s uns companys a la casa de Ci ce
010 [=]<+>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED ED DE (-112-)
que po essin el cos d’Elpèno di un . I o d’una
011 <·>[–]<·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> AD DD DE (-022-)
allan buscalls a l’ind e on el cap de la iba s’endinsa,
012 [–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·> DD DE DD (-066-)
é em, o s is os, les hon es, essan u ana de llàg imes.
013 [=]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DD DD DE (-062-)
I quan el mo ou c ema amb les a mes que el mo posseïa,
014 [=]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED DD DE (-102-)
li apilem una omba i, ha en -hi d eça una es ela,
015 [=]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DD DD DE (-062-)
al capdamun de la omba plan em el seu em manegí ol.
016 [–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DE DD DE (-082-)
Vam acaba -ho o ; i no ou cap sec e pe a Ci ce
017 [=]<+>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED ED DE (-112-)
que ja haguéssim o na de l’Hades; i amb mol a lles esa
018 [–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DD DD DE (-062-)
e, abillada i, amb ella, les se es camb e es, po an -nos
019 [–]<·><·>[–]<+>[–]<+>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> DE EE DE (-097-)
pa i abundo de ca ns i un i e mell ple de lama.
020 [–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED DD DE (-102-)
D e a enmig de nosal es, pa là la di ina en e dees:
L’hexàme e ca alà en la e sió de Ca les Riba de l’Odissea Fa en ia 20/2, 1998 213
Fa en ia 20/2 209-217 29/5/98 10:59 Página 213
021 [–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DE DD DE (-082-)
—Pob es humans, que en ida heu baixa a l’es a ge de l’Hades,
022 [–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DD DD DE (-062-)
dues egades di un s, quan els al es no en mo en més que una!
023 [–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED DD DE (-102-)
Au, mengeu d’aques pla i be eu d’aques i, solaçan - os
024 <·>[–]<·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> AD DE DE (-027-)
aquí du an o el dia, i, en se que apun i l’Au o a,
025 [=]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> DE DE DE (-087-)
na ega eu; i jo us mos a é la u a, i de cada
026 [–]<·><·>[–]<+>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DE ED DE (-092-)
cosa us da é el senyal, no os que pe ames unes es
027 [=]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> DD DE DE (-067-)
que se us o dissin, passéssiu dolo s pe ma o pe e a.
028 [–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DD DD DE (-062-)
Tal a di ella, i el co gene ós se’ns deixa a con ènce .
029 <·>[–]<·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> AD DD DE (-022-)
Així lla o s o el dia sence , ins que el sol es a pond e,
030 [–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+><·>[–] ED DD EI (-105-)
am es a egalan -nos amb ca n a desdi i amb i dolç;
031 [=]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DD ED DE (-072-)
i quan el sol es pongué i damun ens enia la osca,
032 [–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DD ED DE (-072-)
ells s’ado mi en al lla g dels cables pope s del na ili.
033 [–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DD ED DE (-072-)
I ella, aga an -me la mà em a seu e apa a dels meus homes
034 [=]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DD ED DE (-072-)
i, ecolzan -se’m als peus, em a p egun an cada cosa.
035 [–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> DD DE DE (-067-)
Jo aig ana -li esb inan cada cosa, al com esqueia.
036 [=]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> ED DE DE (-107-)
I alesho es pa là missenyo a Ci ce, dien -me:
037 [–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[=]<+>[–]<·><·>[–]<+> DD EE DE (-077-)
—Mi a com o a enin acabamen . I u escol a
038 [–]<·><·>[–]<+>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DE ED DE (-092-)
a a el que e aig a di ; i un déu ja a à que ho eco dis.
039 [=]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[=]<+>[–]<·><·>[–]<+> DD EE DE (-077-)
A iba às de p ime a les Si enes, que encisen
040 [–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DE DD DE (-082-)
o s els humans, quis ulla que siguin que a iben a elles.
041 [–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DE DD DE (-082-)
Qui pe ollia amaina i al so de la eu dóna o ella
042 [=]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> DD DE DE (-067-)
de les Si enes, ja mai la mulle ni els ills c ia u es
214 Fa en ia 20/2, 1998 Jo di Co s i Meya
Fa en ia 20/2 209-217 29/5/98 10:59 Página 214
043 [=]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> DE DE DE (-087-)
no el so i an a eb e, o nan a casa, joiosos:
044 [–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> DD DE DE (-067-)
no, les Si enes l’encisen amb llu cançó p ima i cla a,
045 [–]<+>[–]<·><·>[–]<+>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> ED EE DE (-117-)
des del pun on s’es an; i en o n blanqueja una ima
046 [–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DD DD DE (-062-)
d’ossos de gen que es co omp; i la pell que els cob eix a enxiquin -se.
047 [–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> DD DE DE (-067-)
Passa de lla g, pe ò apa a la e a gen les o elles
048 <·>[–]<·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> AD DE DE (-027-)
amb ce a dolça que hau às emolli , a i que no hi sen i
049 [–]<+>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED ED DE (-112-)
cap dels al es; pe ò si el co a u e diu d’escol a -les,
050 [–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED DD DE (-102-)
es que e lliguin de mans i de peus dins el àpid na ili,
051 [–]<+>[=]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED DD DE (-102-)
d e a la pa amola, i que e min les co des ben al es,
052 [=]<+>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED ED DE (-112-)
pe què sen is a ple la eu de les dues Si enes.
Odissea 20, 1-31
001 [–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> DD DE DE (-067-)
Fou al es íbul que Ulisses di í la colga a e -se.
002 [=]<+>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED ED DE (-112-)
Hi a es end e una pell de bou sense adob i pe sob e
003 [–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[=]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DE DD DE (-082-)
o de ellons d’o elles, de les que els aqueus immola en.
004 <·>[–]<·><·>[–]<·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> AA DE DE (-007-)
I Eu ínome, un cop gi a , a i a -li a sob e una man a.
005 [=]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DE DD DE (-082-)
Als p e enden s, pe ò, medi an en son co des en u es,
006 [–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> DD DE DE (-067-)
jeia despe . I so in del casal, passa en les dones
007 [=]<+>[=]<+>[–]<+>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> EE EE DE (-137-)
que amb els p e enden s, com semp e, ana en a jeu e,
008 [–]<+>[–]<·><·>[–]<+>[=]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED ED DE (-112-)
en -se en e elles ialles i exho amen s d’aleg ia.
009 [=]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED DD DE (-102-)
I a l’he oi dins el pi a gi a -se-li el co del que eia,
010 [=]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DE DD DE (-082-)
i a deba e mol en el seu pensamen i el seu ànim
011 [=]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> ED DE DE (-107-)
si llança -se a l’encalç i ma a -les una pe una
L’hexàme e ca alà en la e sió de Ca les Riba de l’Odissea Fa en ia 20/2, 1998 215
Fa en ia 20/2 209-217 29/5/98 10:59 Página 215
012 [=]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED DD DE (-102-)
o si enca a deixa que els supe bs p e enden s hi jaguessin
013 [=]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED DD DE (-102-)
pe da e a egada... I el co li llad a a pels din es:
014 [=]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED DD DE (-102-)
com la gossa que es d eça amb els ebles cadells en e cames,
015 [=]<·><·>[–]<+>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DE ED DE (-092-)
quan no coneix algú i li llad a amb dele de comba e,
016 [–]<+>[–]<·><·>[–]<+>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> ED EE DE (-117-)
al llad a a el seu dins, i a pe llu s mali e es.
017 [=]<·><·>[–]<+>[–]<+>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> DE EE DE (-097-)
I, colpejan -se el pi , ep à el seu co amb pa aules:
018 [=]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED DD DE (-102-)
—Paciència, co meu, que una cosa més gossa pa i es
019 [=]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED DD DE (-102-)
aquell dia que el Cíclop, amb u c sense e, a menja -se’m
020 [=]<+>[–]<·><·>[–]<+>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> ED EE DE (-117-)
els obus os companys; i u sabe es so i -ho,
021 [–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DD DD DE (-062-)
ins que el eu giny em agué del co al on cuida a mo i -me.
022 [–]<+>[–]<·><·>[–]<+>[=]<+>[–]<·><·>[–]<+> ED EE DE (-117-)
Deia ell dins el pi , escome en el seu ànim.
023 [=]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> DD DD DE (-062-)
I a omand e-li el co a l’ama a, endu an sense e a.
024 [–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> ED DE DE (-107-)
A a, ell, es bolca a de l’un cos a i de l’al e.
025 [=]<+>[–]<·><·>[–]<+>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> ED EE DE (-117-)
I com quan un he oi en un g an oc que lameja
026 [–]<+>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED ED DE (-112-)
posa un en e a ci de g eix i de sang i el can ia
027 <·>[–]<·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> AD DD DE (-022-)
de l’un cos a i de l’al e, gla in pe os i -lo de p essa:
028 [–]<·><·>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> DD DE DE (-067-)
al d’un cos a i de l’al e es bolca a ell, umian -se
029 [–]<+>[=]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED ED DE (-112-)
com en els p e enden s impúdics les mans posa ia,
030 [–]<+>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+> ED ED DE (-112-)
sen ell sol con a mol s. I a p esen a -se-li A ena,
031 [=]<+>[–]<·><·>[–]<·><·>[–]<+>[–]<·><·>[–]<+> ED DE DE (-107-)
da allada del cel, que pels e s sembla a una dona;
A pa i d’aques es dades mè iques, acompanyades de les e e ides a les pauses
i a al es aspec es signi ica ius —com és a a la sup essió de la inal muda, amb l’e-
216 Fa en ia 20/2, 1998 Jo di Co s i Meya
Fa en ia 20/2 209-217 29/5/98 10:59 Página 216
xigència consegüen de l’addició d’un apòs o —5, ha es a possible abo da , amb
la o ali a de la in o mació a l’abas , i g àcies a l’aju e icaç dels mi jans in o mà-
ics —opo unamen con igu a s i u ili za s només com a supo —, l’es udi comple
a què hem es a al·ludin espec e de l’adap ació ca alana de l’hexàme e homè ic
en la e sió ibiana de l’Odissea.
L’hexàme e ca alà en la e sió de Ca les Riba de l’Odissea Fa en ia 20/2, 1998 217
5. C ., p.e., CORS MEYA, J., a.c., p. 48 i, esp., no a 25.
Fa en ia 20/2 209-217 29/5/98 10:59 Página 217
