Set poemes llatins i un de grec a la Corona poètica a Nostra Senyora Santa Maria de Ripoll (1895)

Com és sabut, entre els dies 1 i 3 de juliol de 1893 es van celebrar les festes de la consagració i la inauguració del monestir de Ripoll, un cop acabada la seva restauració1. El digne colofó de les festes consistí en l’oferiment d’una Corona poètica a Nostra Senyora Santa Maria. Aquest oferiment tingué lloc al cap de dos anys, és a dir, la tarda del dia 15 de setembre de 18952, en què es van llegir els poemes que formaven l’esmentada Corona poètica. Tots els detalls que fan referència al procés de confecció de la Corona han estat ben descrits per Josep Junyent i Jordi Figuerola en les seves respectives publicacions, indicades a les notes 1 i 2 del paràgraf anterior. Això ens estalvia de traçarne novament el procés, que, en síntesi, va ser el següent: el 23 de juny de 1893, el bisbe de Vic, Josep Morgades i Gili, signava un Convit adreçat als poetes encoratjant-los a prendre part en aquesta ofrena; altrament, el papa Lleó XIII donaria la benedicció apostòlica als autors que hi participessin. Així mateix, les obres presentades van ser tingudes en consideració per un jurat que formaven Jacint Verdaguer, Marian Aguiló, Joaquim Rubió i Ors i Josep Balari i Jovany, i que era presidit pel bisbe. Finalment, el 23 de juny de 1894 era publicada la llista definitiva de les composicions que, un cop feta la tria, havien de formar la Corona poètica. El recull constava de set poemes en llatí, un en grec, trenta-quatre en català, sis en castellà, un en basc, dos en francès, cinc en provençal, sis en italià i un en alemany. Les composicions es van recollir en un llibre que aparegué pel setembre de 1895 (editat a l’estampa per R. Anglada, de Vic, amb un total de 243 pàgines), el qual anava prologat pel bisbe Morgades i duia després uns mots de Lleó XIII, signats al Vaticà el dia 10 d’abril de 1886, que deien: Habebitis in monumentum templum hoc Sanctae Mariae de Ripoll dicatum et in eo celebrabitis dies solemnes cultu 1. Vegeu Josep JUNYENT i RAFART, Jaume Collell i Bancells: les campanyes patriòtico-religioses (1878-1888), AUSA XIII/122-123 (1989), p. 257-408, sobretot les p. 367-373 pel que fa a la celebració de la restauració i les p. 373-375 pel que fa a la Corona poètica. També: Jordi FIGUEROLA i GARRETA, El bisbe Morgades i la formació de l’Església catalana contemporània. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1994, sobretot les p. 454-458 pel que fa a la festa de la inauguració i les p. 458-463 pel que fa a la Corona poètica. 2. Vegeu Jordi FIGUEROLA, op. cit., p. 460-461. Faventia 20/2, 1998 193-207 Set poemes llatins i un de grec a la Corona poètica a Nostra Senyora Santa Maria de Ripoll (1895) Jaume Medina Universitat Autònoma de Barcelona Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Data de recepció: 19/12/1997 Faventia 20/2 193-207 29/5/98 10:58 Página 193 sempiterno. Seguien, encara, uns mots del cardenal Rampolla, amb lloc i data de Roma, 24 de febrer de 1894. I a continuació venien ja els poemes. En aquesta ocasió, ens ha semblat interessant de recuperar els poemes escrits en llatí i en grec, per tal com són una bona mostra de la vitalitat de què gaudia el conreu de la poesia en les llengües clàssiques a la darreria del segle XIX. Els originals manuscrits (dels quals hem fet la transcripció que donem tot seguit), juntament amb la correspondència que originà la iniciativa, són conservats a l’Arxiu Episcopal de Vic, al lligall 1015-A. Així mateix, una part de les galerades es troben al lligall 1015-B. Les composicions llatines eren les següents: 1. IN BEATAM VIRGINEM A RIVA POLLI. Tellus rivis roscida, gramine opima virente, Munus sum Hesperiae Virginis et Dominae. LAURENTIUS Me. CARD. PARROCHI. 2. IN HONOREM D.N. MARIAE LABIS NESCIAE QUAE AD VICUM POLLENSEM IN HISPANIIS SUMMA RELIGIONE COLITUR. ELEGIA. Omnia festa decent: solemnes ducere pompas Hispani certent, et dare tura focis, Atque rosas, et lilia, munera prima per aras, Et quaecumque magis, Parthani sancta, velis. Namque optata diu innubi lux splendet Olympo, Quae mundo et nobis laetior usque redit; Qua insuetum rident rutilantia limina Divum, Atque novis crescunt sidera luminibus, Terraque mox vernat, dulci et clamore resultat, Dum geminant iras tartara luctisonas: Aurea lux, missa e coelo qua, regia Virgo, Splendidior gemmis, candidiorque nive, Aligerum comitata choris, pulcherrima rerum, Quo nil prompsit opus maius in orbe Deus, Foecundae matris castos illaberis artus, Unaque maternae nescia labis ades. Criminis ipsa ultrix infernum comprimis anguem, Illidens niveo colla superba pede: Scilicet e clara Davidis stirpe Virago, Annae felici vix modo lapsa sinu, Iam galea parmaque micans, insignis et hasta, Innumeros praestas fortior una duces, Maioresque minans clades et funera, bello Terrificas Erebi diruis una manus, Ut gentem ipsa tuam longa iam compede solvas, Et probra et casus et fera damna leves; Imperioque potita tuo das iura per orbem, Provida Iessaeum nomen in astra ferens. 194 Faventia 20/2, 1998 Jaume Medina Faventia 20/2 193-207 29/5/98 10:58 Página 194 Fer pacem heu! bello vexatis usque cruento, Hispanosque tuo numine, Virgo, tegens, His praebe et lucem, pietas si plurima dulci Hos tua praecipue fovit et auxit ope. Ingens usque tuum colimus, Virgo inclita, nomen, Cum sit in hoc semper nomine certa salus. Late hoc dulce sonat, cunctis et diditur oris, In multa hoc populi vota precesque vocant: Tu maria, et terras, atque aethera nomine comples, Sanctum cuncta iterant nomen ubique tuum. Omnia iam rident, campi, freta, sidera, caelum, Et Divi atque homines gaudia concelebrant. En viden’, Hispani peregrinum et vulgus ad aras Praeclara ut iungant foedera caelitibus? Utque tuum precibusque colant et carmine sacro Festum, ac ex adytis omina laeta ferant? O qui delecti proceres! quae pulcra iuventus! Interque haec quales agmina sancta duces! Quot tibi promeriti, Virgo, redduntur honores! Quotque tibi passim ditia dona nitent! Quin micat et templum, pulcris sublime columnis Ac nitido, exsuperans qui ferit astra, tholo: Ipsa novo hoc penitus cernes exultare susurro, Gestire et cineres, quos fovet urna sinu. Templum iterum patet ut summi penetrale Tonantis, Omnia et hic laetis sunt operata sacris, Inter, ubi, cultusque pios, ritusque decoros, Grata te celebrans voce, iubente Deo, Laetitiis ardet tua gens, ubi grandior ara Emicat, heic figens oscula liminibus; Circumit obtutu haerens longo, notaque secum Inque vices memorans itque reditque loca. Excipe quos tollit plausus pia turba tuorum, Et quae vota tuos duplicat ante pedes. Huc blandos, huc verte tuos pulcherrima ocellos, Iris et optatae nuncia pacis eris. O properes cunctas risu componere terras, Namque una, haud ulla labe notata, potes. Ast haec Catholico quae guadet nomine tellus, O vigeat donis, auspiciisque tuis. Spem capit, ingentes subigitque Hispania turres, Tuque decus cunctis maius habes domibus. Latius heic regnas, tecum sceptroque potenti Imperat populis candida Relligio. DAVID FARABULINI Antistes domus Pontificalis Canonicus Lateran. Poemes de la Corona poètica a Nostra Senyora Santa Maria de Ripoll Faventia 20/2, 1998 195 Faventia 20/2 193-207 29/5/98 10:58 Página 195 3. VITFRIDUS COMES CATALAUNIAE LIBERTATIS AUCTOR DEIPARAE OPE RIVI-POLLENSIS NOMINE. HEXAMETRI. Iam demum fluxit saeclum, volventibus astris, Cum primum cinctus Vitfridus tempora sertis Disiecit gentes Arabum, fregitque superbas Ducis opes, qui Celtiberos non iure regebat. Eheu tunc quantus luctus moerorque tenebat Hispanos! qui dolor! quot quantique labores! Passim incedebat spretor spretusque tyrannus Funera funeribus cumulans, cum luce refulsit In somnis Rivi Virgo Pollensis ad antrum. Iamdudum Hispana Aethiopum vi colla premuntur, Multa per hos homines iam tot sum passa per annos; Eia age, festina, fili, nunc arripe ferrum, Tempus adest, Vitfride, tuas nunc collige vires, Hostem neve time, sed contra audentior ito; Namque potis non est te ipsum contendere contra. Inquit et illico Vitfridi sese eripit oris. Assurgit Princeps meditans per somnia visa Et subito gressum tacitus direxit ad antrum, Alma Dei genitrix, orat, sanctissima Virgo Praesidium Hesperiae, propius res aspice nostras; O sola infandos nostrum miserata labores Non ignara mali, miseris succurrere posco: Non opis est nostrae tantam depellere pestem, Iniice tu spem, da robur, da pectora firma. Dixit et in regnum murmur velut agmine facto Late panditur, una iris arsere subactae Celtiberum gentes, orta est discordia saeva. Tum vero celeres concurrunt undique telis Indomiti agricolae, artificesque domique potentes, Qui prope divino conclamant flamine ducem Vitfridum belli: pugnatur cominus armis: Spicula contorquent hinc inde ictuque lacessunt, Quum provectus equo per mille pericula victor Vitfridus: Socii revocate animos, ait, hostis Terga fugae vertit, nos Virgo tuetur. Quot clades passim! Qua tardis flexibus errat Freseris et leni qua Terdis perfluit amne Victore advolitant signo Catalauni viri. Te Dominam, Auctricem libertatisque salutant Celtiberi, Virgo, Rivi-Pollensis ad aras Conlato Hispanos inter mox aere refectas Ob libertatem partam, partamque salutem Orantes veniunt: Catalaunos aspice Virgo. HENRICUS LAMBIASI. 196 Faventia 20/2, 1998 Jaume Medina Faventia 20/2 193-207 29/5/98 10:58 Página 196 4. SIT. IN. AETERNUM. AMORIS. PIGNUS. HUMILIBUS. AC. DEMISSIS. SED. FERVORE. PLENIS. HOC. NUMERIS. CONCINNUM. CARMEN. PERAMANTI. ET. EX. TOTO. CORDE. PERAMANDAE. VIRGINI. MARIAE. DEI. GENITRICI. QUAE. RUTILA. RIVIPULLENSIS. GEMMA. OPTIMUM. GOTHOLAUNIAE. DECUS. CLARA. ITIDEM. IBERIAE. GLORIA. ET. LAUS. IURE. MERITO, PRAEDICATUR. Supra modum Mater mirabilis et bonorum memoria digna. (2 MAC. VII, 20) Nolo chordarum melos, o Maria, Quas movet solers Helicone Phoebus: Impiae prolis manibus recordor Esse sacratas. Tu sonos plectri memorantis audi Dona, quae pectus tenet usquequaque; Sume venalem neque margaritis Cordis amorem. I Ecce ego mittam in fundamentis Sion lapidem pretiosum. (ISAIAE, c. XXVIII, 16). Dandus, et quidni? veneranda Virgo, Est amor semper tibi singularis, Et decet crebras siquidem referre Carmine grates. Sic, tibi cantu placet obviare, Cum Teri dulces sonitus fluenti Te domo illustri recreant nitentem Lumine dio. Quando Fraseris philomela ripis Assidens cantat numeros Mariae, Quae inter heroas solium locaris; Concino quando Nomen auditur quod in aeviterna Secla sublimis memorabo coelo Atque mortalis redamo coloque Genua recurvans. ¡Nomen augustum mihi Rivipulli, Laus avitorum peritura nunquam! Gymnici robur patriae, ministri Fama Tonantis. Poemes de la Corona poètica a Nostra Senyora Santa Maria de Ripoll Faventia 20/2, 1998 197 Faventia 20/2 193-207 29/5/98 10:58 Página 197 In meae quondam patriae penates Irruit nequam mahometus armis, Atque confidit larium sacratas Perdere flammas. Sancta suscepit fatuus cachinno, Corporum sprevit validum vigorem; Corda deflecti calami instar amens Posse revolvit. Mente cornutus raperis!... fatigat Sitis heroum cor, et haec, cruoris; Iniicis labem petulanter aris?... Sanguine lustra. Corda senserunt veteres salire, Cum, Dei afflanti Genitrice, fati: Pro focis, fratres, resonent et aris Classica belli. Acer in bellum ruit et triumpho Gestit invictus populus Wifredi: en manu pugnat, Mariae favorem Corde precando. Mille decertant, totidemque lauri Frondibus cincti referunt trophaea, Signa panduntur decorata nostrae Nomine Matris. Qualis in saevo pelagi fragore Navitae tristis minitante fluctu Pectus exultat simul ac rudenti Cymba tenetur, Nec tacet gratus meritas verendo Numini laudes, precitusque multis Obsecrat supplex, uti sit benignum Numen ubique; Sic tuo, Mater, genitis amore Martiis signis cumulatur ara, Quae rosis texit zephyritis, aër Rorifer afflat. Serta Wifredi rubicunda fulgent, Splendet ac donum Rhodano perempti, Et tuas pignus comitum, Maria, Expolit aedes, 198 Faventia 20/2, 1998 Jaume Medina Faventia 20/2 193-207 29/5/98 10:58 Página 198 Thure pacali simul et fragranti Semper halantes ope virginali, Qua nec in coelis, Domino volente, Fortior exstat. Tu manum gaudes glomerare, Mater, Fronte quae gestans diadema Christi, Excitet verae pietatis almum Cordibus ignem. Bellicum sanctis populum ministris Virgo distinguis!... clypeata languet Turma, ni dius praeeat sacerdos Foederis auspex. Ecce Mystarum series iberis Magna coelorum bona praedicantum! Coetus abbatum pius, angularis Petra quietis! Eminet sanctus sapiensque Oliva, Dignus Ausonae Pater atque Pastor, Auctor insignis decoris stupendi Virginis aulae. Recreat pectus, rapit ad superna Fulgor acceptus mihi Rivipulli: Gratiori vestro citharista promo Carmine sensus. Audin’, o Virgo, citharae sonantes Dulciter chordas?... cor amans canoras Dans tibi voces?... melos aura defert Nunc tibi cantus. Si mei cordis legeres libellum!... Paginis sensus caperes, Maria, Quos modo nescit cithara indicare, Hos bene nosti. II Altaria tua destruxerunt, prophetas tuos occiderunt gladio. (3 REG. XIX, 10). Carmen effudi modo quod Mariae Pectori arridet... mihi concinenti Virgo subrisit... germinat sed ignes Atra procella. Poemes de la Corona poètica a Nostra Senyora Santa Maria de Ripoll Faventia 20/2, 1998 199 Faventia 20/2 193-207 29/5/98 10:58 Página 199 Carmen effundant Stygiae sorores Vocibus suetae querulis adesse: Sanguinis fervens crepitat voluptas, Intumet ira. Murmur et stridens reboat procellae, Quod decus nobis genuere patres, Prorsus exosae, rapientis almum Pectore nomen; Nomen in mentem revocans vetustae Gloriae (haud certe meritae moveri!...) Nobili lauros patria paratas ¡Quae periere!!!... Nomen ingratum mihi Rivipulli, Cui, quasi vates Solimae, parento! Caede verrentis monumenta patrum Fama catervae!... Impudens plane manus ¡hei! vaforum, Tartari tanquam furiale monstrum, Hanc tuam, Mater, sceleravit aulam Tempore nostro. Quae domo sancta (pudet hoc profari!) Quae tibi multa accumulare saecla, Sicut aestivam paleam nefanda Pinus adusit. Limini sacro, Domini sacello, Quo tuas laudes licuit referre, Dedecus venit, nota barbarorum Gentis iberae!!!... Ara succumbit veneranda clavae, Sacra labuntur labefacta ferro, Et placens cordi temeratur icon Mente solutis. Regiae coeli vehemens cupido, Qua cor in terra laqueos resolvit, Vel fuit multis operata probris Atque repulsa. Falce mors sanctos truculenta stravit, In pio claustro niveas columbas, Hostias Christo placidas, rubenti Sanguine tinctas. 200 Faventia 20/2, 1998 Jaume Medina Faventia 20/2 193-207 29/5/98 10:58 Página 200 Fussa mactantis monachus facessit, Flamma quem Christi diuturna volvit; Morte coelorum spatium lucratur Inclytus heros. Concidit martyr pius in sepulcrum... At rapit famam cito crypta prudens: Noluit sanctum dare conterendum Faucibus orci. Noluit famam proavis creatam, Sanguinem qui acres Domino dederunt, Filiis tradi meritis novercam, Matre remota. Ah!... rubet vultus!... nequeo fateri!... Quod nefas atrox homo belluatus Fecit haud unquam, gotholaunus egit!!!... Parce, Maria. Parce delicto populantis ossa Gentis heroae reverenda semper; Parce, o Mater, comitis cadaver Igne cremanti. Impius sputo cineres sacravit, Calce gestivit violare christos: Parce: nescivit quid agebat ille, Mater amanda. Quippe nescivit quid agebat, almam Cum tui, Mater, minuit figuram, Artis excelsum patriaeque honorem, Parce, reposco. Displicet sertum geniale fingi, Murmure arguto chelys exilire; Praestat aerumnas modo condolere Voce gementis. Praestat ingratis lacrymis vacare Et queri sedis Mariae ruinam; Praestat extemplo citharam refringi... Atque silere... Poemes de la Corona poètica a Nostra Senyora Santa Maria de Ripoll Faventia 20/2, 1998 201 Faventia 20/2 193-207 29/5/98 10:58 Página 201