Com és sabu , en e els dies 1 i 3 de juliol de 1893 es an celeb a les es es de la
consag ació i la inaugu ació del mones i de Ripoll, un cop acabada la se a es-
au ació1. El digne colo ó de les es es consis í en l’o e imen d’una Co ona poè ica
a Nos a Senyo a San a Ma ia. Aques o e imen ingué lloc al cap de dos anys, és
a di , la a da del dia 15 de se emb e de 18952, en què es an llegi els poemes que
o ma en l’esmen ada Co ona poè ica.
To s els de alls que an e e ència al p océs de con ecció de la Co ona han es a
ben desc i s pe Josep Junyen i Jo di Figue ola en les se es espec i es publica-
cions, indicades a les no es 1 i 2 del pa àg a an e io . Això ens es al ia de aça -
ne no amen el p océs, que, en sín esi, a se el següen : el 23 de juny de 1893, el
bisbe de Vic, Josep Mo gades i Gili, signa a un Con i ad eça als poe es enco a -
jan -los a p end e pa en aques a o ena; al amen , el papa Lleó XIII dona ia la
benedicció apos òlica als au o s que hi pa icipessin. Així ma eix, les ob es p e-
sen ades an se ingudes en conside ació pe un ju a que o ma en Jacin
Ve dague , Ma ian Aguiló, Joaquim Rubió i O s i Josep Bala i i Jo any, i que e a
p esidi pel bisbe. Finalmen , el 23 de juny de 1894 e a publicada la llis a de ini i a
de les composicions que, un cop e a la ia, ha ien de o ma la Co ona poè ica.
El ecull cons a a de se poemes en lla í, un en g ec, en a-qua e en ca alà, sis en
cas ellà, un en basc, dos en ancès, cinc en p o ençal, sis en i alià i un en alemany.
Les composicions es an ecolli en un llib e que apa egué pel se emb e de 1895
(edi a a l’es ampa pe R. Anglada, de Vic, amb un o al de 243 pàgines), el qual
ana a p ologa pel bisbe Mo gades i duia desp és uns mo s de Lleó XIII, signa s
al Va icà el dia 10 d’ab il de 1886, que deien: Habebi is in monumen um emplum
hoc Sanc ae Ma iae de Ripoll dica um e in eo celeb abi is dies solemnes cul u
1. Vegeu Josep JUNYENT i RAFART, Jaume Collell i Bancells: les campanyes pa iò ico- eligioses
(1878-1888), AUSA XIII/122-123 (1989), p. 257-408, sob e o les p. 367-373 pel que a a la cele-
b ació de la es au ació i les p. 373-375 pel que a a la Co ona poè ica. També: Jo di FIGUEROLA i
GARRETA, El bisbe Mo gades i la o mació de l’Església ca alana con empo ània. Ba celona,
Publicacions de l’Abadia de Mon se a 1994, sob e o les p. 454-458 pel que a a la es a de la
inaugu ació i les p. 458-463 pel que a a la Co ona poè ica.
2. Vegeu Jo di FIGUEROLA, op. ci ., p. 460-461.
Fa en ia 20/2, 1998 193-207
Se poemes lla ins i un de g ec a la Co ona poè ica
a Nos a Senyo a San a Ma ia de Ripoll (1895)
Jaume Medina
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Depa amen de Ciències de l’An igui a i de l’Eda Mi jana
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
Da a de ecepció: 19/12/1997
Fa en ia 20/2 193-207 29/5/98 10:58 Página 193
sempi e no. Seguien, enca a, uns mo s del ca denal Rampolla, amb lloc i da a de
Roma, 24 de eb e de 1894. I a con inuació enien ja els poemes.
En aques a ocasió, ens ha sembla in e essan de ecupe a els poemes esc i s
en lla í i en g ec, pe al com són una bona mos a de la i ali a de què gaudia el
con eu de la poesia en les llengües clàssiques a la da e ia del segle XIX.
Els o iginals manusc i s (dels quals hem e la ansc ipció que donem o segui ),
jun amen amb la co espondència que o iginà la inicia i a, són conse a s a l’A xiu
Episcopal de Vic, al lligall 1015-A. Així ma eix, una pa de les gale ades es oben
al lligall 1015-B.
Les composicions lla ines e en les següen s:
1. IN BEATAM VIRGINEM A RIVA POLLI.
Tellus i is oscida, g amine opima i en e,
Munus sum Hespe iae Vi ginis e Dominae.
LAURENTIUS Me. CARD. PARROCHI.
2. IN HONOREM D.N. MARIAE LABIS NESCIAE QUAE AD VICUM
POLLENSEM IN HISPANIIS SUMMA RELIGIONE COLITUR. ELEGIA.
Omnia es a decen : solemnes duce e pompas
Hispani ce en , e da e u a ocis,
A que osas, e lilia, mune a p ima pe a as,
E quaecumque magis, Pa hani sanc a, elis.
Namque op a a diu innubi lux splende Olympo,
Quae mundo e nobis lae io usque edi ;
Qua insue um iden u ilan ia limina Di um,
A que no is c escun side a luminibus,
Te aque mox e na , dulci e clamo e esul a ,
Dum geminan i as a a a luc isonas:
Au ea lux, missa e coelo qua, egia Vi go,
Splendidio gemmis, candidio que ni e,
Alige um comi a a cho is, pulche ima e um,
Quo nil p ompsi opus maius in o be Deus,
Foecundae ma is cas os illabe is a us,
Unaque ma e nae nescia labis ades.
C iminis ipsa ul ix in e num comp imis anguem,
Illidens ni eo colla supe ba pede:
Scilice e cla a Da idis s i pe Vi ago,
Annae elici ix modo lapsa sinu,
Iam galea pa maque micans, insignis e has a,
Innume os p aes as o io una duces,
Maio esque minans clades e une a, bello
Te i icas E ebi di uis una manus,
U gen em ipsa uam longa iam compede sol as,
E p ob a e casus e e a damna le es;
Impe ioque po i a uo das iu a pe o bem,
P o ida Iessaeum nomen in as a e ens.
194 Fa en ia 20/2, 1998 Jaume Medina
Fa en ia 20/2 193-207 29/5/98 10:58 Página 194
Fe pacem heu! bello exa is usque c uen o,
Hispanosque uo numine, Vi go, egens,
His p aebe e lucem, pie as si plu ima dulci
Hos ua p aecipue o i e auxi ope.
Ingens usque uum colimus, Vi go incli a, nomen,
Cum si in hoc sempe nomine ce a salus.
La e hoc dulce sona , cunc is e didi u o is,
In mul a hoc populi o a p ecesque ocan :
Tu ma ia, e e as, a que ae he a nomine comples,
Sanc um cunc a i e an nomen ubique uum.
Omnia iam iden , campi, e a, side a, caelum,
E Di i a que homines gaudia conceleb an .
En iden’, Hispani pe eg inum e ulgus ad a as
P aecla a u iungan oede a caeli ibus?
U que uum p ecibusque colan e ca mine sac o
Fes um, ac ex ady is omina lae a e an ?
O qui delec i p oce es! quae pulc a iu en us!
In e que haec quales agmina sanc a duces!
Quo ibi p ome i i, Vi go, eddun u hono es!
Quo que ibi passim di ia dona ni en !
Quin mica e emplum, pulc is sublime columnis
Ac ni ido, exsupe ans qui e i as a, holo:
Ipsa no o hoc peni us ce nes exul a e susu o,
Ges i e e cine es, quos o e u na sinu.
Templum i e um pa e u summi pene ale Tonan is,
Omnia e hic lae is sun ope a a sac is,
In e , ubi, cul usque pios, i usque deco os,
G a a e celeb ans oce, iuben e Deo,
Lae i iis a de ua gens, ubi g andio a a
Emica , heic igens oscula liminibus;
Ci cumi ob u u hae ens longo, no aque secum
Inque ices memo ans i que edi que loca.
Excipe quos olli plausus pia u ba uo um,
E quae o a uos duplica an e pedes.
Huc blandos, huc e e uos pulche ima ocellos,
I is e op a ae nuncia pacis e is.
O p ope es cunc as isu compone e e as,
Namque una, haud ulla labe no a a, po es.
As haec Ca holico quae guade nomine ellus,
O igea donis, auspiciisque uis.
Spem capi , ingen es subigi que Hispania u es,
Tuque decus cunc is maius habes domibus.
La ius heic egnas, ecum scep oque po en i
Impe a populis candida Relligio.
DAVID FARABULINI
An is es domus Pon i icalis
Canonicus La e an.
Poemes de la Co ona poè ica a Nos a Senyo a San a Ma ia de Ripoll Fa en ia 20/2, 1998 195
Fa en ia 20/2 193-207 29/5/98 10:58 Página 195
3. VITFRIDUS COMES CATALAUNIAE LIBERTATIS AUCTOR DEIPARAE
OPE RIVI-POLLENSIS NOMINE. HEXAMETRI.
Iam demum luxi saeclum, ol en ibus as is,
Cum p imum cinc us Vi idus empo a se is
Disieci gen es A abum, egi que supe bas
Ducis opes, qui Cel ibe os non iu e egeba .
Eheu unc quan us luc us moe o que eneba
Hispanos! qui dolo ! quo quan ique labo es!
Passim incedeba sp e o sp e usque y annus
Fune a une ibus cumulans, cum luce e ulsi
In somnis Ri i Vi go Pollensis ad an um.
Iamdudum Hispana Ae hiopum i colla p emun u ,
Mul a pe hos homines iam o sum passa pe annos;
Eia age, es ina, ili, nunc a ipe e um,
Tempus ades , Vi ide, uas nunc collige i es,
Hos em ne e ime, sed con a auden io i o;
Namque po is non es e ipsum con ende e con a.
Inqui e illico Vi idi sese e ipi o is.
Assu gi P inceps medi ans pe somnia isa
E subi o g essum aci us di exi ad an um,
Alma Dei geni ix, o a , sanc issima Vi go
P aesidium Hespe iae, p opius es aspice nos as;
O sola in andos nos um mise a a labo es
Non igna a mali, mise is succu e e posco:
Non opis es nos ae an am depelle e pes em,
Iniice u spem, da obu , da pec o a i ma.
Dixi e in egnum mu mu elu agmine ac o
La e pandi u , una i is a se e subac ae
Cel ibe um gen es, o a es disco dia sae a.
Tum e o cele es concu un undique elis
Indomi i ag icolae, a i icesque domique po en es,
Qui p ope di ino conclaman lamine ducem
Vi idum belli: pugna u cominus a mis:
Spicula con o quen hinc inde ic uque lacessun ,
Quum p o ec us equo pe mille pe icula ic o
Vi idus: Socii e oca e animos, ai , hos is
Te ga ugae e i , nos Vi go ue u .
Quo clades passim! Qua a dis lexibus e a
F ese is e leni qua Te dis pe lui amne
Vic o e ad oli an signo Ca alauni i i.
Te Dominam, Auc icem libe a isque salu an
Cel ibe i, Vi go, Ri i-Pollensis ad a as
Conla o Hispanos in e mox ae e e ec as
Ob libe a em pa am, pa amque salu em
O an es eniun : Ca alaunos aspice Vi go.
HENRICUS LAMBIASI.
196 Fa en ia 20/2, 1998 Jaume Medina
Fa en ia 20/2 193-207 29/5/98 10:58 Página 196
4. SIT. IN. AETERNUM. AMORIS. PIGNUS. HUMILIBUS. AC. DEMISSIS.
SED. FERVORE. PLENIS. HOC. NUMERIS. CONCINNUM. CARMEN.
PERAMANTI. ET. EX. TOTO. CORDE. PERAMANDAE. VIRGINI.
MARIAE. DEI. GENITRICI. QUAE. RUTILA. RIVIPULLENSIS. GEMMA.
OPTIMUM. GOTHOLAUNIAE. DECUS. CLARA. ITIDEM. IBERIAE.
GLORIA. ET. LAUS. IURE. MERITO, PRAEDICATUR.
Sup a modum Ma e mi abilis
e bono um memo ia digna.
(2 MAC. VII, 20)
Nolo cho da um melos, o Ma ia,
Quas mo e sole s Helicone Phoebus:
Impiae p olis manibus eco do
Esse sac a as.
Tu sonos plec i memo an is audi
Dona, quae pec us ene usquequaque;
Sume enalem neque ma ga i is
Co dis amo em.
I
Ecce ego mi am in undamen is Sion
lapidem p e iosum. (ISAIAE, c. XXVIII, 16).
Dandus, e quidni? ene anda Vi go,
Es amo sempe ibi singula is,
E dece c eb as siquidem e e e
Ca mine g a es.
Sic, ibi can u place ob ia e,
Cum Te i dulces soni us luen i
Te domo illus i ec ean ni en em
Lumine dio.
Quando F ase is philomela ipis
Assidens can a nume os Ma iae,
Quae in e he oas solium loca is;
Concino quando
Nomen audi u quod in ae i e na
Secla sublimis memo abo coelo
A que mo alis edamo coloque
Genua ecu ans.
¡Nomen augus um mihi Ri ipulli,
Laus a i o um pe i u a nunquam!
Gymnici obu pa iae, minis i
Fama Tonan is.
Poemes de la Co ona poè ica a Nos a Senyo a San a Ma ia de Ripoll Fa en ia 20/2, 1998 197
Fa en ia 20/2 193-207 29/5/98 10:58 Página 197
In meae quondam pa iae pena es
I ui nequam mahome us a mis,
A que con idi la ium sac a as
Pe de e lammas.
Sanc a suscepi a uus cachinno,
Co po um sp e i alidum igo em;
Co da de lec i calami ins a amens
Posse e ol i .
Men e co nu us ape is!... a iga
Si is he oum co , e haec, c uo is;
Iniicis labem pe ulan e a is?...
Sanguine lus a.
Co da sense un e e es sali e,
Cum, Dei a lan i Geni ice, a i:
P o ocis, a es, esonen e a is
Classica belli.
Ace in bellum ui e iumpho
Ges i in ic us populus Wi edi:
en manu pugna , Ma iae a o em
Co de p ecando.
Mille dece an , o idemque lau i
F ondibus cinc i e e un ophaea,
Signa pandun u deco a a nos ae
Nomine Ma is.
Qualis in sae o pelagi ago e
Na i ae is is mini an e luc u
Pec us exul a simul ac uden i
Cymba ene u ,
Nec ace g a us me i as e endo
Numini laudes, p eci usque mul is
Obsec a supplex, u i si benignum
Numen ubique;
Sic uo, Ma e , geni is amo e
Ma iis signis cumula u a a,
Quae osis exi zephy i is, aë
Ro i e a la .
Se a Wi edi ubicunda ulgen ,
Splende ac donum Rhodano pe emp i,
E uas pignus comi um, Ma ia,
Expoli aedes,
198 Fa en ia 20/2, 1998 Jaume Medina
Fa en ia 20/2 193-207 29/5/98 10:58 Página 198
Thu e pacali simul e ag an i
Sempe halan es ope i ginali,
Qua nec in coelis, Domino olen e,
Fo io exs a .
Tu manum gaudes glome a e, Ma e ,
F on e quae ges ans diadema Ch is i,
Exci e e ae pie a is almum
Co dibus ignem.
Bellicum sanc is populum minis is
Vi go dis inguis!... clypea a langue
Tu ma, ni dius p aeea sace dos
Foede is auspex.
Ecce Mys a um se ies ibe is
Magna coelo um bona p aedican um!
Coe us abba um pius, angula is
Pe a quie is!
Emine sanc us sapiensque Oli a,
Dignus Ausonae Pa e a que Pas o ,
Auc o insignis deco is s upendi
Vi ginis aulae.
Rec ea pec us, api ad supe na
Fulgo accep us mihi Ri ipulli:
G a io i es o ci ha is a p omo
Ca mine sensus.
Audin’, o Vi go, ci ha ae sonan es
Dulci e cho das?... co amans cano as
Dans ibi oces?... melos au a de e
Nunc ibi can us.
Si mei co dis lege es libellum!...
Paginis sensus cape es, Ma ia,
Quos modo nesci ci ha a indica e,
Hos bene nos i.
II
Al a ia ua des uxe un , p ophe as
uos occide un gladio.
(3 REG. XIX, 10).
Ca men e udi modo quod Ma iae
Pec o i a ide ... mihi concinen i
Vi go sub isi ... ge mina sed ignes
A a p ocella.
Poemes de la Co ona poè ica a Nos a Senyo a San a Ma ia de Ripoll Fa en ia 20/2, 1998 199
Fa en ia 20/2 193-207 29/5/98 10:58 Página 199
Ca men e undan S ygiae so o es
Vocibus sue ae que ulis adesse:
Sanguinis e ens c epi a olup as,
In ume i a.
Mu mu e s idens eboa p ocellae,
Quod decus nobis genue e pa es,
P o sus exosae, apien is almum
Pec o e nomen;
Nomen in men em e ocans e us ae
Glo iae (haud ce e me i ae mo e i!...)
Nobili lau os pa ia pa a as
¡Quae pe ie e!!!...
Nomen ing a um mihi Ri ipulli,
Cui, quasi a es Solimae, pa en o!
Caede e en is monumen a pa um
Fama ca e ae!...
Impudens plane manus ¡hei! a o um,
Ta a i anquam u iale mons um,
Hanc uam, Ma e , scele a i aulam
Tempo e nos o.
Quae domo sanc a (pude hoc p o a i!)
Quae ibi mul a accumula e saecla,
Sicu aes i am paleam ne anda
Pinus adusi .
Limini sac o, Domini sacello,
Quo uas laudes licui e e e,
Dedecus eni , no a ba ba o um
Gen is ibe ae!!!...
A a succumbi ene anda cla ae,
Sac a labun u labe ac a e o,
E placens co di eme a u icon
Men e solu is.
Regiae coeli ehemens cupido,
Qua co in e a laqueos esol i ,
Vel ui mul is ope a a p ob is
A que epulsa.
Falce mo s sanc os uculen a s a i ,
In pio claus o ni eas columbas,
Hos ias Ch is o placidas, uben i
Sanguine inc as.
200 Fa en ia 20/2, 1998 Jaume Medina
Fa en ia 20/2 193-207 29/5/98 10:58 Página 200
Fussa mac an is monachus acessi ,
Flamma quem Ch is i diu u na ol i ;
Mo e coelo um spa ium luc a u
Incly us he os.
Concidi ma y pius in sepulc um...
A api amam ci o c yp a p udens:
Nolui sanc um da e con e endum
Faucibus o ci.
Nolui amam p oa is c ea am,
Sanguinem qui ac es Domino dede un ,
Filiis adi me i is no e cam,
Ma e emo a.
Ah!... ube ul us!... nequeo a e i!...
Quod ne as a ox homo bellua us
Feci haud unquam, go holaunus egi !!!...
Pa ce, Ma ia.
Pa ce delic o populan is ossa
Gen is he oae e e enda sempe ;
Pa ce, o Ma e , comi is cada e
Igne c eman i.
Impius spu o cine es sac a i ,
Calce ges i i iola e ch is os:
Pa ce: nesci i quid ageba ille,
Ma e amanda.
Quippe nesci i quid ageba , almam
Cum ui, Ma e , minui igu am,
A is excelsum pa iaeque hono em,
Pa ce, eposco.
Displice se um geniale ingi,
Mu mu e a gu o chelys exili e;
P aes a ae umnas modo condole e
Voce gemen is.
P aes a ing a is lac ymis aca e
E que i sedis Ma iae uinam;
P aes a ex emplo ci ha am e ingi...
A que sile e...
Poemes de la Co ona poè ica a Nos a Senyo a San a Ma ia de Ripoll Fa en ia 20/2, 1998 201
Fa en ia 20/2 193-207 29/5/98 10:58 Página 201