scieee Science in your language
[en] (orig)

La fortuna dels Catalanorum prisco sermone libri de la biblioteca d'Antoni Agustín

Author: Mayer, Marc
Publisher: Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Year: 1998
Source: https://ddd.uab.cat/pub/faventia/02107570v20n2/02107570v20n2p187.pdf
Resum
En aques a icle l’au o iden i ica el Ms 4 de la Biblio eca Uni e si à ia de Ba celona amb el Ms
542 de la Biblio eca d’A. Agus ín.
Abs ac
The au ho iden i ies he Ms 4 o he Biblio eca Uni e si à ia de Ba celona wi h he Ms 542 o he
A. Agus in’s Lib a y.
Recen men he ingu l’ocasió d’ocupa -me de la biblio eca de l’a quebisbe de
Ta agona An oni Agus ín (1517-1587)1. Un aspec e impo an d’ella, pe ò, queda
1. C . M. MAYER, «Towa ds a His o y o he Lib a y o An onio Agus ín», Jou nal o he Wa bu g
and Cou auld Ins i u es, ol. 60, Lond es, 1997 (en p emsa). Pel que a a la biog a ia d’An oni
Agus ín egeu A. SCHOTT a De emenda ione G a iani. Pa ís, 1607, p. 311-339; G. MAYANS, Vida
de Don An onio Agus ín i la se a aducció al lla í a An onii Augus ini ope a omnia, ol. II (1766),
p. xi-cxxi, esp. lxx i.; A. SCHOTT, Lauda io uneb is V. Cl. An onii Augus ini a chiepiscopi
Ta aconensis. Leiden, 1586. També hi ha in o mació ú il a J. VILLANUEVA, Viage Li e a io, ol. XX,
Mad id, 1851, p. 32-39 y 214-231; E. FLÓREZ, España Sag ada, ol. 47, Mad id, 1850, p. 93-103;
N. ANTONIO, Biblio heca Hispana no a, 2 ol. Mad id, 1783-1788, ol. I, p. 97-102; F. de ZULUETA,
«D. An onio Agus ín», Bol. Soc. A q. Ta aconense 46 (1946), p. 47-80 (p ime a edició anglesa,
Glasgow, 1935); F. de LATASSA, Biblio eca nue a de los esc i o es A agoneses, ol. I, Pamplona,
1798, p. 415-455; C. GUTIÉRREZ, Españoles en T en o. Valladolid, 1951, esp. p. 93-124; J. TOLDRÁ,
«Un g an enacen is a español, D. An onio Agus ín Albanell, uno de los p incipales ilólogos del
siglo XVI», Bol. Soc. A q. Ta aconense 45, (1945), p. 3-50. De g an alo són els dos olums de
Jo nades d’His ò ia. An oni Agus ín i el seu emps (1517-1586) (Ta agona, 1986). Ba celona,
1988-1990. Pe a una in o mació especí ica egeu M. BARRIO, «Ap oximación a la economía de las
Mi as ca alanas en la segunda mi ad del siglo XVI», Jo nades d’His ò ia: An oni Agus ín i el seu
Temps, ol. II (1990), p. 57-72; V. CÓRDOVA, «An onio Agus ín y el de echo omano», Bol. Soc. A q.
Ta aconense 64-65 (1964-1965), p. 1-43; M. BATAILLON, E asmo y España. México, 1966; C.
FLORES, «Esc i os inédi os de An onio Agus ín e e en es al Concilio de T en o», REDC 34 (1978),
p. 109-130; R. HOSLINGER, «El his o iado del De echo, An onio Agus ín, Nuncio del Papa en
Viena», Bol. Soc. A q. Ta aconense 51 (1951), p. 97-103; J. CLOSA, «Don An onio Agus ín y la
Fa en ia 20/2, 1998 187-192
La o una dels Ca alano um p isco se mone lib i
de la biblio eca d’An oni Agus ín
Ma c Maye
Uni e si a de Ba celona. Depa amen de Filologia Lla ina
Da a de ecepció: 19/12/1997
Fa en ia 20/2 187-192 29/5/98 10:57 Página 187
al ma ge d’aquell ac amen : la biblio eca ca alana que é un apa a especí ic en
el ca àleg dels llib es i manusc i s publica desp és de la se a mo 2.
188 Fa en ia 20/2, 1998 Ma c Maye
adición humanís ica i aliana», Ac as del VII Cong eso Español de Es udios Clásicos (Mad id
1987), Mad id, 1989, p. 447-452; J. CLOSA, «Don An onio Agus ín y la poesía la ina clásica y
humanís ica», Uni e si as Ta aconensis 7 (1984), p. 17-32; R. del ARCO, El a zobispo D. An onio
Agus ín. Nue os da os pa a su biog a ía. Ta agona, 1910; J. L. ORELLA, Respues as ca ólicas a las
Cen u ias de Magdebu go (1559-1588). Mad id, 1976, p. 389-394; P. SÁINZ RODRÍGUEZ,«An onio
Agus ín y sus ob as inédi as», Filoso ía y Le as 3 (1915-1916), p. 15 y s.; C. LEONARDI, «Pe la s o-
ia dell’edizione Romana dei Concili ecumenici (1608-1612) da An onio Agus ín a F ancesco
Adua e», Melanges Tisse an , ol. VI, S udi e es i, 236, Ciu a del Va icà, 1964, p. 586-637;
E. DURÁN, «An onio Agus ín y su en o no amilia », An onio Agus ín be ween Renaissance and
Coun e -Re o m. Col·loqui man ingu en el Wa bu g Ins i u e, Uni e si y o London, Wa bu g
Ins i u e Su eys and Tex s XXIV, Lond es, 1993; J. CARBONELL, «Hipó esis de solución a algunos
enigmas biog á icos de An onio Agus ín», a J.M. MAESTRE i al es (eds.), Humanismo y pe i-
encia del mundo clásico, Cádiz, 1997, p. 1323-1333. A més de E. DURAN s. . AGUSTÍ ALBANELL,
An oni, GEC, ol. I, Ba celona, 1970, p. 311-312. El millo índex c onològic de ca es a C. FLORES
«Respues as inédi as de An onio Agus ín a consul as de amigos», Re is a de la Facul ad de De echo
de la Uni e sidad Complu ense de Mad id, n. 73, 1958, p. 111-185. Pel que a a l’ex ensa co es-
pondència d’A. Agus ín egeu els olums II (1766), VII (1772) y VIII (1774) d’An onii Augus ini
ope a omnia; F.A. de USTARROZ-D.J. DORMER, P og essos de la His o ia en el Reyno de A agón y
elogios de Ge ónimo Zu i a, Sa agossa, 1680 ( eimp . a Sa agossa 1878); N. ANTONIO, Censu a
de his o ias abulosas. Valencia, 1742; M. de AZAGRA, Ca as e udi as de algunos li e a os espa-
ñoles. Mad id, 1775; J. ANDRÉS, An onii Augus ini… epis olae la inae e i alicae. Pa ma, 1804;
E. GIGÁS, «Le es inèdi es de quelques sa an s espagnols du XVIe siècle», Re ue hispanique 20
(1909), p. 455-458; J.J. WICKERSHAM-CRAWFORD, «Inedi ed le e s om Ful io O sini o An onius
Augus inus», P oceedings o he Mode n Language Associa ion 28 (1913), p. 577-593; F. MIQUEL
ROSELL,«Epis ola io de An onio Agus ín», p. 113-202 (a a MS 94); C. FLORES, Io. M. Me elli
Sequani I.C. epis olae quaedam. G anada, 1975; C. FLORES, Epis ola io de An onio Agus ín.
Salamanca, 1980, que inclou una his ò ia comple a de les edicions. De g an impo ància és l’edi-
ció de J.L. FERRARY, Co espondance de Lelio To elli a ec An onio Agus ín e Jean Ma al (1542-
1553). Como, 1992, Biblio eca di A henaeum, 19. Vegeu ambé M. CAHNER, Epis ola i del
Renaixemen , ol. II, Valencia, 1978, p. 84-89; J. CARBONELL, «Qua e ca es desconegudes de
l’a quebisbe de Ta agona An onio Agus ín», Fa en ia, 12/13 (1990-1991), p. 337-352; R. MORÁN,
«C í ica his o ico-ju ídica a a és de la co espondencia de An onio Agus ín con Je ónimo Zu i a»,
Jo nades d’His ò ia: An oni Agus ín i el seu Temps, ol. II, (1990), p. 387-408; B. QUEROL-
G. RODRÍGUEZ, «El ambien e cul u al a a és de su co espondencia», Jo nades d’His ò ia: An oni
Agus ín i el seu Temps, ol. II, (1990), p. 427-442; N. BARKER, «An onio Agus ín’s Le e o Diego
Hu ado de Mendoza», An onio Agus ín be ween Renaissance and Coun e - e o m; J. CARBONELL
«L’iden i ica ion des papie s d’An onio Agus ín à a e s sa co espondance», An onio Agus ín
be ween Renaissance and Coun e -Re o m; J. CARBONELL, «La ini La inii epis ulae ad An onium
Agus inum missae cum quibusdam commen a iis auc ae nunc p imum edi ae», Fa en ia, 19/2,
1997, p. 149-174. Segons E. HÜBNER, Co pus Insc ip ionum La ina um, ol. II, p. x ii, Je ónimo
Román de la Higue a ou ambé un co esponsal d’Agus ín. Sob e els amics d’Agus ín egeu J.
LÓPEZ de RUEDA, Helenis as españoles del siglo XVI. Mad id, 1973; L. GIL, «El Humanismo Español
del siglo XVI», a Ac as del III Cong eso Español de Es udios Clásicos. Mad id, 1968, p. 209-297,
«Desc ipción suma ia de las colecciones de códices g iegos del siglo XVI», Es udios clásicos 66-
67 (1972), p. 219-228; G. BOEHMER-A. MOREL FATIO, L’humanis e Ped o Galés. Pa ís, 1902;
M. BATLLORI, El canonis a de T en o y obispo de Lé ida Don Miquel Thomàs de Taxaque .
Llucmajo , 1946; A. LOSADA, Juan Ginés de Sepúl eda a a és de su Epis ola io y los nue os
documen os. Mad id, 1948 ( eimp . a Mad id, 1973); M. MORREALE, Ped o Simón Ab il. Mad id,
1949; A.F.G. BELL, Juan Ginés de Sepúl eda. Ox o d, 1925; B. REKERS, Beni o A ias Mon ano
(1527-1598). Leiden-Lond es, 1972. Una excel·len e isió de les elacions en e humanis es a
Fa en ia 20/2 187-192 29/5/98 10:57 Página 188
En aques es b eus pàgines en a em un pe i comen a i o cons a an la pè dua
de la majo ia dels documen s. Heus-ne ací l’in en a i d’aco d amb l’o d e es a-
ble en el ca àleg esmen a i que majo i à iamen an ana a au e a El Esco ial3.
Ms. 534, Lib e his o ial compila de di e sos au o s pe lo Rey don Al onso di
lo Sa i, dels ac es y e s en Espanya desde Noe ins a son Temps, el qual —segons
Za co— no sembla ha e ing essa a la biblio eca d’El Esco ial. Es ac a d’una
aducció ca alana de p incipi del segle XV de la his ò ia d’Al ons X4.
Ms 535, Memo ial de his o ies e pe Pe e Tomich di igi a don Dalmau de Mu
A chebisbe de Sa agoça en l’any 1438 en lo qual se ac en les coses memo ables
d’Espanya del p incipi del mon ins al Rey don Al onso lo Sa i. Es ac a d’un manus-
c i da a el MCDXCIII. La his ò ia de Tomic ingué una g an di usió al segle XVI.
Dalmau de Mu , gi oní, ou canonge a la ca ed al de Gi ona, a quebisbe de Sa agossa
i —malg a l’oposició a agonesa— lloc inen d’Al ons el Magnànim. La se a àmplia
biblio eca con enia un olum que es conse a a la Biblio eca de Ca alunya: Les
Col·lacions de Cassià, on podem eu e una o la enaixen is a i l’escu del bisbe: un
mu almena d’o sob e un camp e mell (El Esco ial x. II.10)5.
Ms. 536, Conquis es que Reys, Comp es e Empe ado s han e es en di e sos
llocs e pe di e sos emps: Faula del osinyol que eu en Ce e í. Cansó del Deu
La o una dels Ca alano um p isco se mone lib i Fa en ia 20/2, 1998 189
J.L. FERRARY, Ono io Pan inio e les An iqui és omaines. Roma, 1996; R. TRUMAN, «Jean Ma al
and His Rela ions wi h An onio Agus ín, Je ónimo Osó io da Fonseca and Ped o Ximenes», An onio
Agus ín be ween Renaissance and Coun e -Re o m.
2. Ca àleg de la biblio eca d’An oni Agus ín a An . Augus ini Biblio hecae. Ta agona, Philipus Mey,
1586, eimp ès al ol. VII d’An onii Augus ini ope a omnia. Luca, 1766.
3. J.B. de CARDONA, De egia S. Lau en ii biblio heca. Ta agona, 1587; G. de ANDRÉS, Documen os
pa a la his o ia del Monas e io de S. Lo enzo el Real de El Esco ial. Mad id, 1964; E.G. VOGEL,
«Einiges zu Geschich e de Escu ial-biblio hek un e Philipp II», Se apeum 8 (1847), p. 273-285,
esp. p. 276 i 281; E. MILLER, Ca alogue des manusc i s g ecs de la Biblio hèque de l’Escu ial.
Pa ís, 1848; P.A. REVILLA-G. de ANDRÉS, Ca álogo de los Códices G iegos de la Biblio eca de El
Esco ial, 3 ol., Mad id, 1936-1967; Ch. GRAUX, Essai su les o igines du onds g ec de l’Escu ial.
Pa ís, 1880; G. de ANDRÉS, Ca álogo de los códices g iegos desapa ecidos de la eal Biblio eca de
El Esco ial. El Esco ial, 1968; R. BEER, Die Handsch i enschenkung Philip II an den Esco ial
on Jah e 1576, nach einen bische un e ö en lich en In en a des Mad ide Palas a chi s. Wien,
1903; J. de QUEVEDO, His o ia del eal monas e io de San Lo enzo llamado comúnmen e del
Esco ial. Mad id, 1854; N. MORATA, «Los ondos á abes p imi i os de El Esco ial», Al-Andalus,
2 (1934), p. 87-94; G. de ANDRÉS, «His o ia y signi icado del ondo clásico escu ialense den o
del Humanismo español», a Simposio sob e la An igüedad clásica. Mad id, 1969, p. 53-69; Ch.
GRAUX-A. MARTÍN, No ices somai es des manusc i s g ecs d’Espagne e de Po ugal. Pa ís, 1892.
C . especialmen G. ANTOLÍN, Ca álogo de los Códices La inos de la Real Biblio eca de El Esco ial,
5 ol., Mad id, 1901-1923, esp. ol. V (1923) «De la lib e ía de D. An onio Agus ín», p. 156-265.
C . ambé M. MAYER «Towa ds a His o y o he Lib a y o An onio Agus ín» a Jou nal o he
Wa bu g and Cou auld Ins i u es, ol. 60, Lond es, 1997.
4. J. ZARCO, Ca álogo de los manusc i os ca alanes, alencianos, gallegos y po ugueses de la biblio-
eca de El Esco ial. Mad id, 1932, p. 106. C . Ms. a El Esco ial: ç.II.7, d.II.12; d.II.15; d.II.16;
d.II.17; d.II.18; d.II,19; e.II.13; e.II.14; e.II.16; e.II.17; e.II.18; z.I.4 i z.II.10.
5. J. ZARCO, Ca álogo de los manusc i os ca alanes, p.79-80. C . Ms. a El Esco ial.
Fa en ia 20/2 187-192 29/5/98 10:57 Página 189
d’Amo del ma eix Ce e í. Al es cansons de di e sos au o s. Un manusc i de
p incipi del segle XV, a ui malau adamen pe du , que con enia poemes obado-
escos6.
Ms. 537 i 538, F ancesc Eiximenes a e meno de la digni a egimen , e con-
dició dels angels, llib e di igi a mossen Pe e de A es mes e Racional del Rey
don Iuan. Dos exempla s, dels quals un és de 1408. Un d’ells ha es a iden i ica
pe Za co amb el manusc i Esc. h. II. 16; l’al e co espon p obablemen a Esc.
h. II. 137.
Ms. 539, E hiques de A is o il a Nichomacho a omançades pe mes e B une .
La i Flo en i en la sua ob a apellada lo eso . De inal del segle XV, a ui pe du .
Val la pena menciona les pa aules de To es Ama : «Tenía es e códice D. An onio
Agus ín en su biblio eca nº 539. Las había aducido al español el p íncipe de Viana,
y un anónimo las e ió en lengua ca alana aliéndose de la aducción que hizo
del g iego al la ín Leona do B uno A e ino, como se e en la ob a del maes o
B une llamada Lo eso »8. El Esco ial V.I.17, pe més que, com ja s’ha di , pe -
du pos e io men .
Ms. 540, Be na Me ge qua e llib es del somni que eu de la imo ali a de la
anima, a modo de dialogo en e ell y don Iuan Rey de A ago. Manusc i de 1403,
que sembla que ing essà a la biblio eca d’El Esco ial amb la signa u a IV.D.8, enca-
a que pos e io men es a pe d e9.
Ms. 541, Lib e de les i u s que son pus con enien s, y p incipalmen pe an-
yen als P inceps, que son X, Fe, P udencia e c. que comensa Pe ço com diu lo ilo-
so , di igi al Qua Rey Al onso de A agó di lo Benigne segons se conjec u a.
Ing essà a la biblio eca d’El Esco ial amb les signa u es V.D.8 i V.D.22, i pos e-
io men a desapa èixe 10.
Ms. 542, Lib e de conexences de especies, e de d ogues, e de a isamen s de pesos,
canes, e mesu es de di e ses e es. Libe in cha a sc ip us anno MCDLVI o ma
quad a i. P esen a un in e essan p oblema que es po esold e mi jançan Lluís Pons
d’Ica (mo el 1578).
190 Fa en ia 20/2, 1998 Ma c Maye
6. J. ZARCO, Ca álogo de los manusc i os ca alanes, p.105. Al es ms. ca alans a El Esco ial: c .
ZARCO, Ca álogo de los manusc i os ca alanes, p. 16-17, i sob e d e ca alà: d.II.12; d.II.15; d.II.16;
d.II.17; d.II.18; d.II,19; e.II.13; e.II.14; e.II.16; e.II.17; e.II.18; z.I.4 and z.II.10.
7. J. MASSÓ y TORRENTS, «Les ob es de F a F ancesch Eximeniç (1340-1409?). Assaig d’una biblio-
g a ia», Anua i de l’Ins i u d’Es udis Ca alans, 3 (1909-1910), p. 588-692, esp. p. 617-637 i 689-
690; J. ZARCO, Ca álogo de los manusc i os ca alanes, p. 33-34 pe 537 i 34-35 pe 538.
8. J. ZARCO, Ca álogo de los manusc i os ca alanes, p. 104.
9. J. ZARCO, Ca álogo de los manusc i os ca alanes, p.106.
10. J. ZARCO, Ca álogo de los manusc i os ca alanes, p.105-106. In o mació addicional sob e la biblio-
eca d’El Esco ial al Ms. H.I. 5, ol. 195 .
Fa en ia 20/2 187-192 29/5/98 10:57 Página 190
Quan a publica el seu ca àleg de manusc i s ca alans, alencians, gallecs i po -
uguesos de la biblio eca d’El Esco ial, el P. Za co conside à el Ms. 542 pe du i
l’iden i icà amb la signa u a . P.15 del ca àleg inclòs en el ms. H.I.511.
La Biblio eca Uni e si à ia de Ba celona conse a un manusc i (Ms. 4), còpia
d’un llib e i ula Lib e de conexences de especies, e de d ogues, e de a isamen s
de pesos, canes, e mesu es de di e ses e es, que comença: En nom de Deu e de
madona Sanc a Ma ia sía comença lo p esen lib e de conexences… ha ui
de se emb e de l’any MCCCCLV. La da a, doncs, gai ebé coincideix amb l’any
1456 a què a e e ència el ca àleg i el o ma és simila al desc i en l’índex de
la biblio eca d’An oni Agus ín. A més, el manusc i con é la no a: Ludo icus
Pon ius ab Yca do me posside , i el colo ó indica: Aques llib e es de mi (nom
esbo a i a sob e) Iohan Pons, doc o , no es esc i de la mía ma p opia: acaba
a XX de Se emb e any (sense indicació de l’any). Es ac a, sens dub e, d’un ma eix
exempla que pe algun camí desconegu o nà de la biblio eca d’El Esco ial a
Ca alunya, si és que a a iba mai a o ma pa de l’esmen ada biblio eca.
Tanma eix, es pod ia conjec u a l’exis ència de dues còpies. Fins i o una pos-
sibili a més emo a se ia que el manusc i d’An oni Agus ín os una còpia del
Ms. 4 de la Biblio eca de la Uni e si a de Ba celona indican les da es an igues.
La me a opinió és que es ac a d’un únic exempla que po se Lluís Pons d’Ica
deixà a la se a mo a An oni Agus ín o que ou cedi a aques pe algun dels
he eus12.
Les elacions de Pons d’Ica amb An oni Agus ín semblen ha e es a semp e
bones, pe bé que l’opinió d’A. Agus ín a impedi la publicació de l’Episcopologio
de Ta agona del p ime 13. De o a mane a, una de les p ime es ob es que an so -
i de la imp em a ins al·lada a Lleida pe inicia i a d’Agus í a se el Lib o de las
g andezas y cosas memo ables de la me opoli ana, insigne y amosa ciudad de
Ta agona14, la qual cosa és una p o a de l’al a es ima que A. Agus ín enia pe
Pons d’Ica . La comuni a d’a eccions d’ambdós pe sona ges es mos a ambé en
el seu comú in e ès en les insc ipcions, de les quals ambé a se un in a igable
col·leccionado Pons d’Ica , au o de l’anomena Llib e d’Epig ames (Epig amma a
La o una dels Ca alano um p isco se mone lib i Fa en ia 20/2, 1998 191
11. J. ZARCO, Ca álogo de los manusc i os cas ellanos de la Real Biblio eca de El Esco ial, 3 ol.,
Mad id-El Esco ial, 1924-1929, ol. II, p. 329; G. ANTOLÍN, Ca álogo de los Códices La inos,
ol. II (1911), p. 412.
12. F. TORRES AMAT,Memo ias pa a un dicciona io c í ico de los esc i o es ca alanes. Ba celona,
1987 (ed. acsímil de la de 1836), p. 703. «Tenía es e códice don An onio Agus ín en su
biblio eca núm. 542: libe in cha a sc ip us ano MCCCLVI o ma quad a i, los godos, á a-
bes y anceses po su dominación y a o en Ca aluña, in oduje on cada uno sus monedas,
pesos y medidas, lo que causaba una g ande con usión en el come cio, y pa a emedia és a
se esc ibió dicha ob a». C . sob e aques manusc i : M. MAYER, «Manusc i os de ema numis-
má ico de la Biblio eca Uni e si a ia de Ba celona», Numisma, 138-243 (1976) p. 325-335,
esp. p. 325-326.
13. BUB MS 19. C . F. MIQUEL ROSELL,In en a io Gene al, ol. I, p. 23-24; J. SÁNCHEZ de REAL, «El
museo a queológico de An onio Agus ín», Jo nades d’His ò ia: An oni Agus ín i el seu Temps,
ol. II, (1990), p. 495-506 i E. DURÁN, «An oni Agus ín i els ce cles humanís ics ca alans» Jo nades
d’His ò ia: An oni Agus ín i el seu Temps, ol. I, (1986), p. 261-274.
14. Edi a a Lleida pe Ped o de Robles i Juan de Villanue a l’any 1572.
Fa en ia 20/2 187-192 29/5/98 10:57 Página 191

An iquae U bis Ta acone)15. Eulàlia Du an ha assenyala ecen men els p oble-
mes i les di e ències en e An oni Agus ín i Lluís Pons d’Ica pel que a a la se a
di e en mane a d’ap opa -se a les col·leccions epig à iques.
Un més dels mol s amics i co esponsals d’An oni Agus ín i Albanell, que es i-
gué elaciona amb els més impo an s humanis es del seu momen , o ese an
ambé un espai a la cul u a de les e es en què desen olupà la se a ac i i a epis-
copal i en les quals es a a a elada la se a amília.
192 Fa en ia 20/2, 1998 Ma c Maye
15. E. DURÁN, «An oni Agus ín i els ce cles humanís ics ca alans», Jo nades d’His o ia: An oni
Agus ín i el seu Temps; Eadem: Lluís Pons d’Ica i el «Llib e de les G andeses de Ta agona».
Ba celona, 1984; J. SÁNCHEZ REAL,El A chiepiscologio de Lluís Pons d’Ica . Ta agona, 1957.
M.J. MASSÓ, «No es pe a una biog a ia de Lluís Pons d’Ica (1518/1520-1578)», T eballs
Canongins, 1985 (La Canonja), p. 65-102;M. MAYER, «Epig a ía hispánica y ansmisión li e-
a ia, con especial a ención a la manusc i a», Épig aphie hispanique; p oblèmes de mé hode e
édi ion. Pa ís 1984, p. 35-53.
Fa en ia 20/2 187-192 29/5/98 10:57 Página 192