Resum
L’objec iu d’aques a icle és e isa una coneguda insc ipció mè ica de Ta aco (= CIL II 4315
i G. Al öldy, Die ömischen Insch i en on Ta aco. Be lin, 1975, n. 445, o o n. 82. 2). A a és
d’aques a poesia sob e ped a, olem p esen a els esul a s de la nos a ece ca en el ma c dels
eballs que em pe esc iu e un nou olum del CIL, el n. XVIII, que p esen a à (en el seu asc. 2)
una edició i un comen a i dels Ca mina La ina Epig aphica d’Hispania.
Abs ac
The aim o his pape is o discuss a well known me ical insc ip ion coming om Ta aco (= CIL
II 4315 and G. Al öldy, Die ömischen Insch i en on Ta aco. Be lin, 1975, n. 445, pho . n.
82. 2). Thanks o his poe y on s one, we wish o p esen he esul s o ou inqui y wi hin he
ame o he wo ks we a e doing o w i e a new CIL’s olume, n. XVIII, wich will p esen an edi-
ion and commen a y (in i s ascicle 2) o Hispania’s Ca mina La ina Epig aphica.
Dins d’un p ojec e que é com a objec iu la no a edició i el comen a i de o s els ca -
mina la ina epig aphica de la península Ibè ica pe a un ascicle, el segon, del nou
olum del Co pus Insc ip ionum La ina um, el XVIII, que es a à ín eg amen dedi-
ca a aques ipus de ma e ial, olem p esen a en aques es pàgines els esul a s de
la nos a ece ca sob e una poesia epig à ica a agonina, la dedicada a l’au iga
Fusc pels seus companys de acció, que espe em que puguin es a a l’al u a del an
me escu homena ge que el nos e company de depa amen , el D . Balasch, ep
en els dies de la se a jubilació de la docència ac i a. Ens ag ada ia que aques es
pa aules se issin pe exp essa el nos e desig (la nos a ce esa, en eali a ) que la
jubilació només a ec i aques camp de la se a ac i i a i que en la es a con inuï
an ac iu i an b illan com semp e l’hem conegu .
* Aques eball s’emma ca dins d’un p ojec e inança pe l’aju PB96-1188 de la DGICYT del
MEC.
Fa en ia 20/2, 1998 143-151
Poesia sob e ped a: l’al a dedica a Fusc
de Ta agona (CIL II 4315, RIT 445), e isi a *
Joan Gómez Palla ès
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Depa amen de Ciències de l’An igui a i de l’Eda Mi jana
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
Da a de ecepció: 19/12/1997
Fa en ia 20/2 143-151 29/5/98 10:54 Página 143
La insc ipció objec e de la nos a a enció és ac ualmen il·locali zable i, pe an ,
pe a nosal es, pe duda. És coneguda des del segle XVI,i al XVII es oba a en un lloc
inde e mina en e el mones i de San a Cla a (ac ual balcó del Medi e ani) i l’em-
plaçamen de l’am i ea e (al sud de la Rambla Vella). Al segle XVIII (1722)
l’Ajun amen de Ta agona la a egala a l’almi all anglès Lo d S anhope i aques
la po à a la casa pai al de Che ening (Ken ). Géza Al öldy ( egeu la bibliog a ia
de la insc ipció in a) p esen a una o og a ia de l’al a amb la insc ipció, pe ò no
en a pode e l’anàlisi. P egun a pe nosal es, eco da només que qui a e la o o-
g a ia (la signa Roge S.C. Allen), que suposem nosal es que sí que a eu e la
insc ipció, a o e i els nega ius al Deu sches A chaeologisches Ins i u de Mad id,
el qual no els a adqui i : segons que ens indiquen els seus esponsables, no igu-
en en els seus ons. Sembla, pe an , que en una da a inde e minada abans de la
publicació de l’edició d’Al öldy, l’al a amb aques a insc ipció e a locali zable en
algun lloc d’Angla e a (po se Che ening). C eiem que això ha ia de se , en qual-
se ol cas, abans de 1970, pe què Pablo Pie na ieja, a Epi a ios depo i os de la
Hispania omana, Mad id, 1970, ja indica que li ha es a impossible eu e la ins-
c ipció i que els he eus de Lo d S anhope ampoc no saben on és. Les nos es ece -
ques han es a in uc uoses i ampoc no ens han po a més enllà. Malau adamen
enca a no sabem on és ac ualmen l’al a : p obablemen ha es a objec e d’algun
negoci d’an iqua i (és la in o mació que gen ilmen ens ansme Géza Al öldy, o
i que no en é dades segu es, en una ca a del 24 d’ab il de 1996) i eposa a a en
alguna casa pa icula , di e en de la dels S anhope. Pe desg àcia ambé, la nos-
a au òpsia ha es a impossible i l’edició que p esen a em in a depèn de les ja
exis en s i de la o og a ia (no massa bona i que no pe me e un g an con ol de
la lec u a) publicada pe Al öldy: no cal oblida , pe ò, que els edi o s ecen s
(Al öldy i Pie na ieja) i els no an ecen s (Hübne , posem pe cas) ampoc no han
is la insc ipció di ec amen .
Es ac a d’un al a de ped a calcà ia local, p obablemen de San a Tecla o lli-
sós, del ipus que p esen a « om obe en P o il Faszie und cyma ec a… am Fussp o il
Kehle au Leis e, cyma ec a» (c . G. Game , Fo men ömischen Al ä e, Be lin,
1988, T. 89, p. 279). La deco ació de la pa supe io és p àc icamen inexis en
(al es al a s pa al·lels de Ta agona p esen en deco ació ege al i a qui ec ònica), pe ò
no pas les mo llu es supe io i in e io que emma quen el camp epig à ic, que es à
compagina amb mol a cu a i sense massa so ides de la caixa d’esc ip u a. L’al a
p esen a una g an ac u a a l’al u a del e ç supe io , pe ò no sembla que la o o-
g a ia mos i al es ipus de ac u a ni en la pa supe io ni en la in e io . Rema quem
això pe què la adició edi o ial apo a lle es que, en la o o, pe anyen a zones de
la insc ipció que no semblen en absolu e es malbé ( onamen almen allò que CIL II
mos a com a p ime a i da e a línies i que els al es edi o s ambé ansme en) ni
de lec u a comp omesa. L’al a es pod ia ag upa en una ipologia a agonina de
ol an s del segle II dC (RIT, p. 478, làmines LXXXII. 1-4 i n. 176, 229, 410 i 445),
amb un pe i p oblema, pe ò, pe a la nos a insc ipció: a pesa del que ansme en
els edi o s an ics (i CIDER i RIT 445, o i que aques da e econeix que és impos-
sible dis ingi cap lle a a la p esump a p ime a línia), no econeixem cap signe de
iolència o de des ucció de la ped a jus so a de la mo llu a on hau ien d’apa èixe
144 Fa en ia 20/2, 1998 Joan Gómez Palla ès
Fa en ia 20/2 143-151 29/5/98 10:54 Página 144
les lle es D M (que CIL II mos a) i on sí que apa eixen en o s els al es al a s
a agonins. El ma eix passa amb la da e a línia, on, p esump amen , apa eixia en
l’es a o iginal de la ped a una ase g ega. En aques cas, pe ò, enim els nos es
dub es que ealmen a la ped a no s’hi pugui llegi alguna cosa i, pe an , man in-
d em una possible lec u a en g ec al inal de la insc ipció.
La lle a de la insc ipció és la capi al quad ada, i malau adamen no en podem
dona cap ipus de mida pe què cap dels edi o s an e io s ampoc no ho a. De les lle-
es que es poden dis ingi bé en la o og a ia, des aquen la i egula i a de les S;
les M, algunes de les quals només enen dos pun s de con ac e amb la caixa
d’esc ip u a; el segon aç de les R no a iba a la caixa d’esc ip u a; el aç ho i -
zon al de la L és p àc icamen inexis en .
La bibliog a ia més signi ica i a de la insc ipció és la següen : CIL II 4315 i
p. 973, 1044 (amb bibliog a ia an iga); C. Hosius, «Römische Dich e au
Insch i en», RhM 50, 1895, 286-300, p. 295; F. Büchele , An hologia la ina. Pa s
pos e io , Leipzig, 1898, n. 500; J. Cholodniak, Ca mina Sepulc alia La ina
Epig aphica, San Pe e sbu g, 19042, n. 829; J.M. S owasse , «Vulgä me isches
aus Lucilius», WS 27, 1905, p. 218; J. Puig i Cada alch, L’a qui ec u a omànica
a Ca alunya, Ba celona, 1909, p. 123; H. Dessau, Insc ip iones La inae Selec ae,
Be lin, 1892-1916, n. 5301; S. Ma ine , «El epi a io e si icado de Julius S a u us»,
BARSAT 49, 1949, p. 30; S. Ma ine , Insc ipciones hispanas en e so, Ba celona-
Mad id, 1952, p. 34, 59, 82, 92, 95, 97, 102, 115, 116-118, 119, 121-122, 129,
150, 164-165, 169, 182, 183, 204; J. Vi es, Insc ipciones la inas de la España
omana, Ba celona, 1971-1972, n. 5766; O. Wein eich, So nah is die An ike.
Spazie gänge eines Tübinge Geleh en, München, 1970, p. 121; G. Al öldy, Die
ömischen Insch i en on Ta aco, Be lin, 1975, n. 445 (amb làmina, núme o
LXXXII, 2); J. Gil, «Epig aphica», CFC 11, 1976, p. 561; P. Pie na ieja, Co pus
de insc ipciones depo i as de la Hispania omana, Mad id, 1977 n. 18; J.H. Hum-
ph ey, Roman Ci cuses. A enas o Cha io Racing, Be keley-Los Angeles, 1986,
p. 344; G. Game , ci a sup a, n. T 89; E. Cou ney, Musa Lapida ia. A Selec ion o
La in Ve se Insc ip ions, Geo gia, 1995, n. 112 (p. 112-113 i 321-322); J.B. Thigpen,
A Li e a y Analysis o La in Epi aphs om Roman Spain wich con ain C ea i e
Biog aphical Discou se, Diss. Uni e si y o No h Ca olina a Chapel Hill, 1995,
n. 33 (p. 183-191).
La nos a edició del ex és aques a:
Fac iones ene ae Fusco sac [a]
imus a am de nos o ce i s [u]
diosi e bene aman es u sc[i]
en cunc i monimen u[m]
5 e picnus amo is in eg a
ama ibi laudem cu¨
sus me uis i ce as [i]
mul is nullum paupe i
.[mu]
is i in idiam passus sem
10 pe o is acuis i pu[l]
Poesia sob e ped a: l’al a dedica a Fusc de Ta agona Fa en ia 20/2, 1998 145
Fa en ia 20/2 143-151 29/5/98 10:54 Página 145
ch e ixis i a o mo a
lis obis i quisquis homo
es quae es alem subsis e
ia o pe lege si memo
15 es si nos i quis ue i i
o unam me uan omnes
dices amen unum Fus
cus habe i ulos mo
is habe umulum con
20 egi ossa lapis bene habe
o una alebis udimus
inson i lac imas nunc i
na p ecamu u iaceas pla
cide nemo ui similis
25 το σ σο σ γνασ αgν λαλÜσει
L’edició de la poesia, sepa an els e sos al com els pod íem llegi en una edi-
ció codicològica se ia aques a (pun uació diac í ica inclosa):
Fac ionis ene ae Fusco sac a imus a am
de nos o, ce i s udiosi e bene aman es,
u sci en cunc i monimen um e picnus amo is.
In eg a ibi ama, laudem cu sus me uis i,
5ce as i mul is, nullum paupe imuis i,
in idiam passus sempe o is acuis i,
pulch e ixis i, a o mo alis obis i.
Quisquis homo es, quae es alem. Subsis e, ia o ,
pe lege, si memo es, si nos i quis ue i i .
10 Fo unam me uan omnes, dices amem unum:
“Fuscus habe i ulos mo is, habe umulum.
Con egi ossa lapis, bene habe . Fo una, alebis.
Fudimus inson i lac imas, nunc ina. P ecamu
u iaceas placide. Nemo ui similis.”
15 το σ σο σ γνασ αgν λαλÜσει
An e . 1 consensus edi ionum D M (RIT 445 e Cou ney 1995 DM lege e non possun e ea ex
causa dubi an )
.5: picnus sic] pignus CIL II 4315, CLE 500, ILER 5766, RIT 445, CIDER 18; Cou ney 1995, n. 112.
. 13: qua es CIDER 18 (deu se un p oblema de co ecció de p o es)
. 15: αιeν ILER 5766// λαλcσεται Cou ney 1995, n. 112.
Dels pa al·lels li e a is en pa len a bas amen CIDER, p. 239-240; els comen-
a is a peu de pàgina de Cholodniak 19042i de Büchele (CLE 500); els de Cou ney
1995, p. 322; els de Thigpen 1995, p. 185 (amb un pe i quad e de e e ències pe
a cada e s) i la es a de pàgines del seu comen a i ad loca, i els a icles de S owasse
i Hosius (com semp e en in o macions d’aques ipus, hi ha pa al·lels pe inen s i
146 Fa en ia 20/2, 1998 Joan Gómez Palla ès
Fa en ia 20/2 143-151 29/5/98 10:54 Página 146
no pe inen s: pe ò a això o s hi es em exposa s en un momen o al e d’un comen-
a i i, a egades, eiem loci comunes sense massa sen i ni lògica c onològica, local
i semàn ica). Pe an , aquí ens limi a em a e algunes pun uali zacions i ema -
ques. Pel que al al . 1, és ce que Ve g., A. 5, 47-8, esc iu ex quo eliquias di i-
nique ossa pa en is/condidimus e a maes asque sac a imus a as (no és R.P.
Hoogma, a De Ein luss Ve gils au die Ca mina La ina Epig aphica, Ams e dam,
1959, qui ho a indica pe p ime a egada, com diu CIDER, p. 239, sinó Hosius
en el seu a icle de 1895), pe ò no ho és menys que es à pa lan de la omba del
seu pa e Anquises i, en un con ex com aques , el ipus de llengua ge que li e al cap
és el p opi de l’epig a ia une à ia. Cald ia p egun a -se (no amb el p e ex de la
insc ipció que a a comen em, que de ben segu és pos e io a l’Eneida, pe ò sí com
a hipò esi de lec u a) qui és in luï pe qui en un ambien com el desc i (c . J. Gómez
Palla ès, «O os ecos en la Eneida de Vi gilio: la “e idencia” de los CLE»,
Helman ica. Thesau ama a Philologica Iosepho O ozio Obla a 44, 1993, p. 267-
280). El ma eix pod íem di d’un dels dos al es pa al·lels cla s i gilians més ci a s
pe aques a poesia: pe al e s 3 de la nos a insc ipció, Ve g., A., 5, 538, e e sui
dede a monimen um e pignus amo is, on el de Màn ua a pa la Eneas d’una c à-
e a g a ada que ha ia pe angu al seu pa e Anquises i que n’e a, pe què el seu
pa e ja és mo , un « eco d i penyo a d’amo » (l’al e e s de Vi gili ci a di ec a-
men , A., 5, 572, és mol p ope del p ime i en cons i ueix quasi una còpia, pe ò
el con ex és di e en , pe què s’es à pa lan del ca all que duu sob e seu A is, que
és eco d i penyo a d’amo de Didó). La ma eixa p egun a i espos a pod ia so gi
del nos e e s 11 i la elació que s’hi po es abli sob e o amb O ., He ., 7, 75;
15, 190; 21, 178, i T ., 1, 11, 30. Habe e i ulum ( i ulos) mo is en els con ex os en
què es mou O . en aques s e sos és el més na u al, i el de Sulmona ex eu di ec-
amen pa de la se a inspi ació sob e el llengua ge de la mo , del llengua ge epi-
g a ico une a i que li és an p esen (sob e o en la se a poesia de l’exili, pe ò ambé
a les He òides, on la mo , pe mo ius d’amo o no, és una cons an : c . J. Gómez
Palla ès, «O idius Epig aphicus: T is ia, 1 con excu sus a 3, 30 i 4, 10», Fes sch i
M. on Alb ech , Heidelbe g, 1998, en p emsa i ambé, id., «La elación en e Ho .,
Ca m y O ., T ., a a és de la poesía epig á ica la ina», a C. Fe nández Ma ínez
(ed.), Ac as del I Semina io Hispalense de Filología La ina: la li e a u a la ina,
un co pus abie o, Se illa, 1998, en p emsa). Di això, ambé sembla ia cla pode
di que no sabem d’on eu la inspi ació el nos e anònim poe a. És possible que
ingui al cap Vi gili i O idi, pe ò no ho és menys, al nos e en end e, que el món li e-
a i que li és més p opi (la p òpia adició epig à ica en e s), el duu cap al ma eix
ipus d’exp essions, senzillamen pe què an el nos e poe a anònim com els poe-
es de cul e i de ama ambulan beuen de les ma eixes on s d’inspi ació (el qua-
d e de Thigpen 1995, p. 185 so in esol aques «p oblema» indican , com a on
d’inspi ació dels nos es e sos, una commonplace en e la li e a u a d’al a cul u-
a i la li e a u a epig à ica anònima).
Al es pa al·lels li e a is (i ambé epig à ics) que són in e essan s pe en end e
la insc ipció poden se els que a ec en els e sos més p oblemà ics d’aques a,
els 11-12. Dues mane es de pun ua aques s e sos es man enen i impliquen una
in e p e ació di e en . La que de ensen ILER i RIT p oposa pun ua con egi ossa
Poesia sob e ped a: l’al a dedica a Fusc de Ta agona Fa en ia 20/2, 1998 147
Fa en ia 20/2 143-151 29/5/98 10:54 Página 147
lapis, bene habe Fo una, alebis i en end e o una com a subjec e d’habe i ale-
bis amb subjec e el·líp ic (el ma eix Fusc, a qui s’acomiada ia). Des del nos e pun
de is a, aques a in e p e ació in en a soluciona un p oblema que, en eali a , no exis-
eix: en end e bene habe com una exp essió absolu a i ape sonal no només no és
cap p oblema (c . Iu ., 10, 72 o S a ., Theb., 11, 557) sinó que és una exp essió
habi ual p ecisamen del món de la mo (Cou ney 1995, p. 322, ad loc., ci an
ThLL., s. ., 2541, 48). Pe a l’exp essió Fo una, alebis! (que ecolli ia, a més,
l’an e io «sen ència» lapidà ia del . 10, Fo unam me uan omnes), c . l’habi ual
spes e o una ale e de, pe exemple, CLE 2139, 1 o 409, 8 o 434, 13, que ecul-
len l’exp essió g ega (pe exemple, a An hologia Pala ina 9, 49) λπdσ καd σà Τàχη,
µÛγα χαÝρετε (a pesa que Wein eich conside i que la u ili zació en exp essions
d’aques ipus de la pa aula spes, com a dei icació i pe soni icació d’una si uació
—no és exac amen el nos e cas, on només obem la co espondència lla ina de
Τàχη— sigui p òpiamen omana i di ícilmen g ega). Gil (1976) p oposa, pe la se a
banda (abans, pe ò, ja ho ha ia e Cholodniak 19042, p. 295), que, al e s an e-
io , Mo is, sigui conside a com a nomina iu, subjec e d’habe , i que es pugui lle-
gi , pe an , Fuscus habe i ulos. Mo is habe umulum. Cap dels es pa al·lels
que apo a no inclou la pa aula mo com a posseïdo a del úmul del di un . A a
bé, pa al·lels pe a i ulos ( i ulum) mo is, en ès aques com un geni iu que de e -
mina la pa aula que el p ecedeix, n’hi ha mol s i p ou «p ope s» a aques a ins-
c ipció, com pe què no hàgim d’a isca -nos a e una in e p e ació mo ològica
com la de Gil: .g. O ., He ., 7, 76 i T ., 1, 11, 30. A més, si de ensem la nos a
lec u a és pe la gai ebé malal issa a ecció del nos e poe a anònim pe la epe i-
ció d’es uc u es ( egeu el comen a i in a dels e sos 4-7). En aques cas a un
habe umulum del . 11, espond ia un al e bene habe del . 12, i cap d’aques s
no du ia un subjec e explíci (el segon, ni implíci ). Ambdues cons uccions ani-
ien p ecedides de dues cons uccions amb Subjec e + Ve b + OD.
Al es pa al·lels epig à ics globals in e essan s poden se RIT 441 i 444 (a més
RIT 445 ci a ambé AE 1888 62, de Roma, com a insc ipció d’un al e in eg an
de la Fac io Vene a, el me ge Hylas). Thigpen, 1995, o i que no el aona massa, p e-
sen a en l’apèndix 4 de la se a esi, p. 333-335, un es udi en pa al·lel dels llocs
comuns en e aques es insc ipcions.
Pel que a al ex g ec inal, G. Kaibel, a Insc ip iones G aecae Galliae Hispaniae,
B i anniae, Ge maniae, Chicago, 1978, n. 2539 (p. 86-88), no n’o e eix cap e e-
en li e a i i només en diu G aeca e ba, ni allo . Vene ae ac ionis a i ices G aeci
addide un . Büchele l’anomena adclama io iambodes ( egeu in a el comen a i
mè ic) i nosal es, en la consul a del CD-ROM del Theasau us Linguae G aecae
( acili ada pel p o esso F.J. Cua e o Ibo a, a qui olem ag ai el seu aju en aques
pun ), no n’hem oba ampoc cap pa al·lel (ni an sols amb la o ma co egida pe
Cou ney (1995) que, diguem-ho de passada, mo ològicamen és co ec a, pe ò
no é cap pa al·lel en cap dels ex os ecolli s al Thesau us Linguae G aecae;
λαλÜσει, en can i, en é 326!).
En la se a globali a de con ingu , és aques a una insc ipció que é l’in e ès de
pode emma ca -se, emà icamen pa lan , dins d’un ipus especí ic: insc ipcions
del món del ci c dedicades a au igues. No cal di que la majo ia de òpics que oca
148 Fa en ia 20/2, 1998 Joan Gómez Palla ès
Fa en ia 20/2 143-151 29/5/98 10:54 Página 148
el nos e ex no són exclusius d’aques a mena d’insc ipcions (se’n poden llegi
algunes seleccions a Cou ney, 1995, p. 111-124, pe exemple, so a l’epíg a «Games,
public pe o mances and pe o me s», o i que, e iden men , no o es enen com a
p o agonis es au igues: egeu especialmen la n. 113 = CLE 399, CIL VI 10078, ILS
5300; ambé CIDER en p esen a algunes ag upades pe emes, al capí ol V,
«Insc ipciones de ci co», n. 16-52, de les quals les n. 17 i 18 són dedicades a au i-
gues de ci c: la 18 és la que a a comen em): pe exemple, eco da o i de pe què
se eix l’epi a i que s’es à llegin (me aepig a ia): e a mo al del mo , més que no
pas ísic o de cu ículum es ic e (són les se es i u s de ca àc e les que el a an
se eco da i no només les i u s a lè iques); c ida al passan pe què es de u i;
e e ència a la eina ísica que a la omba, al ma ge de la insc ipció; ci ació del
cos um de la libació en la ce imònia une à ia; o iginali a del nemo ui similis (no
en coneixem cap al e pa al·lel epig à ic) i acaba amb una ci ació g ega que, com
dèiem abans, Cou ney (1995) co egeix i no mali za (sense cap explicació) en el
u u habi ual de la eu mi ja λαλÜσεται, que no é, amb o , cap pa al·lel ex ual
conegu . Són emes o s ells que su en en poesies epig à iques no p oceden s del
món del ci c, pe ò no és menys ce que el dedica a i i la se a eina els concedeixen
un a annà especial (la in eg i a , la ama econeguda i aconseguida en ida, e c.).
No olem deixa d’indica que CIDER, p. 89 ( o i no ci a cap ex al e na iu), diu
que aques a és una insc ipció de ci c una mica a ípica, pel e de se dedicada a un
co edo expe imen a i consag a , amb ic ò ies, i en can i no dona -nos en el ex
cap de all d’aques es ic ò ies. Pel que a a un es udi de de all sob e les ac iones
al ci c omà i sob e l’es a us dels co edo s i dels seus a ecciona s, con inua sen
onamen al el d’A. Came on, Ci cus Fac ions. Blues and G eens a Rome and
Byzan ium, Ox o d, 1976.
Una al a exp essió que c ida l’a enció del nos e ex és la del e s 13 unde e
lac imas, ina. Cou ney (1995) ci a CLE 1256, 5 e possin nos is Bacchum mis-
ce e a illis, i 1107, 7, ossibus in undam quae nuncquam ina bibis i, com a pa a-
lels (CLE 1851, ambé a CIL II 2/7, 116, on, a pesa que es ac a d’una es i ució,
el e s següen —eb ius papillio e e i a l’ànima de la pe sona mo a— dóna una
ce a segu e a sob e la p esència del i al e s an e io : c . ambé J.M.C.Toynbee,
Dea h and Bu ial in he Roman Wo ld, Lond es, 1971, p. 51 (i planxa 14), pel cos-
um de e una libació de i du an la c emació del di un , en me à o a del essa-
men de llàg imes pel mo . També pod ia ac a -se d’al·lusions a banque s une a is
en els que es a ien libacions abundan s de i i es consumi ien alimen s: c .
K. Hopkins, Dea h and Renewal, Camb idge, 1983, p. 216. CIDER, p. 240, ci a
mol s exemples de unde e lac imas, ina a la poesia clàssica.
L’elemen es ilís ic que més des aca en el nos e ex és el ecu s a l’anà o a,
que es e ela, dins del món de la poesia lla ina (no només l’epig à ica) com un dels
o malmen més p oduc ius (el e elado es udi de J. Wills, Repe i ion in La in
Poe y. Figu es o Allusion, Ox o d, 1996, ho demos a pe ec amen bé). En el
nos e cas, els e sos 4-7 són els més comen ables. Els e sos 4-6 p esen en una
ca à o a que no es limi a a la da e a síl·laba (-uis i) i, a més, el e s 7 p esen a la
epe ició en posició medial de e s (abans de cesu a pen emíme a) i en posició
inal de -is i (Wills 1996, p. 414-423, on pa la de Posi ional pa e ns en pa allel
Poesia sob e ped a: l’al a dedica a Fusc de Ta agona Fa en ia 20/2, 1998 149
Fa en ia 20/2 143-151 29/5/98 10:54 Página 149
hal -lines i line- inal epe i ion). Cou ney (1995) en pa la dels e sos 4-7 (p. 322)
dien «a s iking pa e n o ecu ence o he -is i ending a caesu a and he begin-
ning and end o lines: he Ba celona Alces is 60-63 all end in -isse». Cholodniak
(19042) ambé eia no a el enomen o i que no el comen a a. També IHV, p. 182,
quan pa la de e sos lleonins, diu que «leonina combinada con ima de ines de
e so o de o os miemb os: …ejs. 4315, . 4 y 7, leoninos que iman con . 5 y
6» (i a p. 183, «son dos las sílabas imadas»). T obem una epe ició del ma eix
ipus als e sos 10-11 unum… umulum. Al es qües ions d’es ilís ica indica IHV, p.
122: «son abundan es, pe o no po se epig á icos o ecen pa icula in e és, los
casos en que median e la yux aposición se in en a log a un e ec o de apidez o de
con as e, como ejemplo signi ica i o, léanse los 11 úl imos e sos (más de 2/3 de
la insc ipción) de 4315».
També és des acable en aques a insc ipció el alo consolida de l’adjec iu s u-
diosus com a «a ecciona » en un sen i gai ebé con empo ani de mo (hi ha ci a-
cions de CIDER ep esen a i es: O ., Am., 3, 2, 1; Ho ., Epis ., 2, 1, 95; O ., Am.,
3, 2, 67: c . ambé OLD, s. ., 3). Cal eni en comp e ambé un ecu s epig à ic
habi ual, com és el de la sen ència gnòmica i, mai més ben di , lapidà ia, del e s
10, Fo unam me uan omnes, dices amen unum, que p esen a una an í esi
(c . G. Mau ach, La einische Dich e sp cahe, Da ms ad , 1995, p. 192-194) o -
mal en e l’omnes da an cesu a hep emíme a i l’unum de inal de e s.
Des del pun de is a mè ic, Cou ney (1995), p. 322, i IHV, p. 129, 150, 164,
o e eixen un comen a i p ou exhaus iu com pe què nosal es hi pugem a egi
massa cosa. El esum se ia que enim una poesia en e sos hexàme es dac ílics,
amb la in e calació de dos pen àme es dac ílics ( e sos 11 i 14). Una al a cosa
és el da e e s, g ec, que segons Büchele es deixa ia mesu a com si es ac-
és d’una dipòdia iàmbica. Nosal es no ho eiem així: en o cas hau ien de se
dues dipòdies iàmbiques i o i això li sob a ien els dos peus da e s (c . A. Dain,
T ai é de mé ique g écque, Pa ís, 1965, p. 26-28). Pensem que es po ac a d’un
e s de i me iàmbic (les se es subs i ucions no són es anyes a aques ipus de
mè ica: --/u-/--/-u/--), pe ò que no espon a cap esquema dels que coneixem: no
és una dipòdia iàmbica, ni una e apòdia iàmbica no mal (li sob en dos peus),
ni un díme e iàmbic no mal (c . B. Gen ili, La me ica dei G eci, Fi enze-Messina,
1963, p. 20) ni ho és ca alèc ica (li sob a un peu). Pe se una poesia de la c o-
nologia de la nos a, el poe a es mos a ex ao dinà iamen co ec e en el ema
de la p osòdia i p esen a algunes pa icula i a s (IHV, p. 164) en la cons ucció
dels hexàme es (dels seus inals), que en cap cas poden se conside ades i egu-
la i a s.
Pel que a al nom del di un co edo , la se a p esència es à mol ben es imoniada
a Hispania (J. M. Abascal, Los nomb es pe sonales en las insc ipciones la inas
de Hispania, Mu cia, 1994, p. 375-376, amb 97 e e ències) i a la es a del món
omà (H. Solin-O. Salomies, Repe o ium Nominum Gen ilium e Cognominum
La ino um, Hildesheim-Zü ich-New Yo k, 1994, p. 336 i A. Mócsy e alii,
Nomencla o p o incia um Eu opae La ina um e Galliae Cisalpinae cum indice
in e so, Budapes ini, 1983, p. 131). Sí que és in e essan ema ca (Mócsy, 1983),
que la més g an abundància del gen ilici es dóna a Hispania (alguna elació amb
150 Fa en ia 20/2, 1998 Joan Gómez Palla ès
Fa en ia 20/2 143-151 29/5/98 10:54 Página 150
l’o igen del mo i el colo òpic de la pell dels hispans?: c . I. Kajan o, The La in
Cognomina, Roma, 1982, p. 64-65).
Des del pun de is a lingüís ic, cal ano a a . 4, monimen um pe monumen-
um (c . M. Leumann, La einische Lau -und Fo menleh e, München, 1977, p. 87
i 89); . 5, picnus<pignus, c . Leumann 1977, p. 199-200; . 7-8 ce as i mul is:
IHV, p. 102, indica que es ac a d’un da iu (= cum mul is) amb un e b de llui a ,
a l’es il del i gilià, Buc., 5, 8, ibi ce a Amyn as (c . J. B. Ho mann-A. Szan y ,
La einische Syn ax und S ilis ik, München, 1972, p. 87).
No olem deixa d’o e i la nos a aducció del ex que edi em i comen em
aquí:
Hem consag a un al a a Fusc, de l’equip blau,
dels nos es ecu sos, a ecciona s com n’e em i de o s seus,
pe al que o hom el econegui com a eco d seu i penyo a d’a ec e.
La ama la man ens sence a, pe les e es ca e es has me escu lloança,
has compe i amb mol s, o i sense dine s, no has emu ningú,
a pesa de pa i en eges, semp e has calla , ín eg e,
has iscu hon adamen , pe ò com a mo al has mo quan ’ha oba el des í.
Siguis qui siguis (que llegeixes), en busca às un al e com aques . A u a’ , ianan ,
llegeix amb calma, si ols eco da , si ols conèixe qui e a aques home.
Temi o hom Fo una, digues només això:
«Fusc é ja les lle es de la mo , é una omba.
La insc ipció ecull els ossos, ja es à bé! Fo una, ja po s ma xa .
Hem essa llàg imes pe aques innocen , i a a essa em ins. P eguem que eposis
plàcidamen . Ningú compa able a u!»
Pe semp e més es pa la à de les e es llui es (ca e es)
Pel que a a la da ació, si pensem que la insc ipció ana a encapçalada pe la ó -
mula Dis Manibus, hau em de ixa una c onologia, pel cap baix, del segle II dC. Si,
com nosal es p oposem pe la p esen ació ac ual del ex dins de la ped a, en una
zona que no ha pa i cap ipus de despe ec e, no hi ha ia cap ó mula D M i em
coincidi això amb l’e iden absència de cap ó mula del ipus bene me en i eci ,
e c. (RIT, p. 478), hau em de con eni que es ac a d’un al a amb insc ipció mè i-
ca a ípica, que cald ia da a del segle IdC i no més a d.
Poesia sob e ped a: l’al a dedica a Fusc de Ta agona Fa en ia 20/2, 1998 151
Fa en ia 20/2 143-151 29/5/98 10:54 Página 151
